Click here to load reader

ELS PAISATGES DE SECÀ. INSTRUCCIONS DE SEGUIMENT AL 1 ... · PDF file ELS PAISATGES DE SECÀ ... transportar-los Catalunya endins. D’això se’n diu “calabriar”, i d’aquí

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of ELS PAISATGES DE SECÀ. INSTRUCCIONS DE SEGUIMENT AL 1 ... · PDF file ELS PAISATGES DE...

  • www.visitalagarriga.cat

    EL S

    PA IS

    A TG

    ES D

    E SE

    ELS PAISATGES DE SECÀ. INSTRUCCIONS DE SEGUIMENT

    1

    2

    3

    4

    5

    6

    7

    8

    9

    Amb la col·laboració de:

    Amb el suport de:Idiomes

    www.visitalagarriga.cat

    www.visitalagarriga.cat

    LA G

    A RR

    IG A

    R U

    RA L

    LA

    G A

    RR IG

    A S

    EC RE

    TA

    Iti ne

    ra ris

    Des del cartell d’inici del recorregut, a l’encreuament entre el Passeig i el carrer del Bosc, seguim aquest carrer en direcció est, �ns a creuar el pas a nivell de la via del tren. Ens parem al costat del camp de conreu que ens queda a l’esquerra, on fem la primera parada.

    Camps del costat del pas a nivell Seguim pel mateix camí. Al cap de 150 m, quan el camí gira suaument a l’esquerra, ens posem dins del bosc. 20 m endins veurem unes baranes de fusta que protegeixen el forn d’obra del Malhivern.

    Forn d’obra Tornem al camí. Al cap de 200 m deixarem un trencall i l’antiga Bòbila d’en Font a l’esquerra. Nosaltres seguim pel costat del bosc i del torrent, �ns que aquest creua el camí. En aquest punt ens aturem.

    Bosc del Malhivern Ara el camí fa una pujada sobtada, asfaltada. Quan arribem al �nal del tram asfaltat agafem el camí de l’esquerra i el seguim aproximadament 200 m més, �ns que fa una ziga-zaga i el Pla de les Parets s’obre davant nostre.

    Camí ramader al Pla de les Parets Continuem pel mateix camí uns 200 m més, �ns que trobem un trencall a l’esquerra, que coincideix amb l’inici d’un camp d’ametllers, que queda a la dreta del camí principal. També aquí hi ha un pal de seguiment de la xarxa de senders del Vallès Oriental. Ens parem en aquest punt.

    Camp d’ametllers Agafem el camí de l’esquerra. Creuarem una torrentera just en el punt on deixem un camí tancat amb una cadena a mà dreta. Just després de creuar el xaragall, el camí fa una pujada i, a la dreta, hi veurem una petita vinya. Ens aturem aquí.

    Vinya Acabem de fer la pujada, �ns a l’entrada de la “Finca Jesús”, i agafem, cap a l’esquerra, el camí que ens trobem. Seguim aquest camí uns 300 m �ns arribar a la llera del següent torrent, entre pollancres i avellaners. Ens aturem aquí.

    Torrent del sot de l’ase Acabem de creuar el torrent i seguim pel camí, que ara fa pujada. No ens aturem �ns que veiem, a l’esquerra, una �nca amb horts en funcionament, al cap d’encara no 150 m.

    Horts Continuem pel camí. Deixem un trencall a la dreta i un altre a l’esquerra, i fem alguna ziga-zaga. Una vegada tenim camps d’oliveres a esquerra i dreta, arribarem a un encreua- ment de camins. Ens parem en aquest punt. Hauran passat uns 400 m des de l’anterior parada.

    Oliveres de can Violí A l’encreuament, agafem el camí de l’esquerra, que baixa pel costat d’una reixa metàl·lica, deixant oliveres a esquerra i dreta. Després de passar pel mig d’un petit canyissar, el camí gira a la dreta. El seguim, deixant una imponent paret de pedra a la dreta i una casa a l’esquerra. Quan arribem a la Ronda del Carril, si la prenem a l’esquerra podrem tornar al punt d’inici del recorregut, i si ho fem a la dreta anirem directament cap al centre del poble.

    Parada 6: VINYA Més bo o més dolent, de vi fa milers d’anys que en bevem!

    Un ramat d’ovelles al riu Congost, l’any 1904. Fons Blancafort (AHCO), Centre de Documentació Històrica de la Garriga

    De camps d’ametllers, als nostres paisatges, ja en queden ben pocs... Fa temps que, econòmicament, ja no surt a compte plantar-ne. Per això s’arrenquen o s’abandonen. Aquest és el cas del camp que teniu al davant. Però els camps d’ametllers ens permeten entendre molt fàcilment l’organització i la lògica de les societats rurals, probablement força més racional que les lògiques actuals: • El cultiu dels ametllers estava totalment integrat als calendaris de treball dels pagesos: la recol·lecció de les ametlles queia just entre la verema i la recollida de les olives. • L’ametlla tenia (i té) moltíssimes aplicacions culinàries. A part de menjar- nos-les, crues o cuites, com a postres de músic, què serien de la pastisseria,

    dels panellets o de les picades sense ametlles? • L’ametller creix lentament i resisteix molt bé les sequeres. I això de consumir poca aigua ja sabem que és molt necessari a casa nostra! Tot això fa que la seva llenya sigui molt calòrica i que, per tant, fos molt apreciada per cremar. • El cultiu dels ametllers era, a més, molt poc intensi�cat, fet que permetia combinar-lo amb d’altres cultius més baixos i apro�tar encara més les possibilitats del terreny.

    Els ametllers del Pla de les Parets. Fons Projecte la Garriga rural 2013, Sara Riera, Centre de Documentació Històrica de la Garriga

    Fa 150 anys, si haguéssim aixecat la vista i mirat els vessants muntanyosos que envolten les parts baixes de la Garriga, hi hauríem vist vinyes quasi �ns al capdamunt. La vinya i la producció de vi van tenir una gran expansió a les nostres terres entre els segles XVII i XIX, �ns al punt que un dels carrers més importants del poble deu el seu nom a una activitat que hi estava relacionada.

    A la Garriga s’hi barrejaven vins provinents del Vallès i de la costa, per després transportar-los Catalunya endins. D’això se’n diu “calabriar”, i d’aquí en va sorgir el carrer Calàbria. Malgrat això, a la Garriga les vinyes eren més aviat petites i poc productives. Gairebé cada casa en tenia una, normalment arrendada, que servia per poder beure vi tot l’any.

    La plana del Vallès no és una plana. La plana del Vallès és, en realitat, un seguit d’ondulacions solcades per torrenteres i rierols, sovint estrets i profunds. Camins d’aigua, gairebé sempre invisible als nostres ulls, però que és la sang que dóna vida als nostres paisatges de secà. Una aigua invisible que alimenta un bosc completa- ment diferent que el del Malhivern. És el bosc de ribera, amb pollancres, àlbers, freixes, avellaners...

    El mosaic de paisatges de secà és tan divers que, a vegades, no és ni de secà. I és que, si ens perdem pels camins i corriols d’aquests paratges, anirem trobant petites illes, petits oasis verds que, a diferència de les torrenteres i de les clapes boscoses, són arti�cials. És l’aprofitament dels aqüífers subterranis, construint pous per anar a trobar- los, com a l’hort que teniu al davant, o dissenyant grans mines que recorren quilòmetres per portar l’aigua d’un lloc a un altre. Sigui com sigui que s’aconsegueixi l’aigua, es tracta de l’enginy humà per poder produir aliments

    En molts sentits, el cultiu tradicional dels ametllers és un exemple de sostenibili- tat. I encara hi heu d’afegir que aquesta poca intensi�cació dels cultius aporta una diversitat d’espais i paisatges que afavoreix molt la diversitat d’animals (sobretot d’ocells) del territori. Si a tot això hi sumem que el verd clar de les seves fulles contrasta amb els colors terrosos dels camps de cereals, sobretot a l’estiu, no us sembla evident que els ametllers són una benedicció per a tota la fauna, �ns i tot la humana?

    Però la vinya ja feia molts segles que es conreava. Ja sabeu que és un dels tres cultius que formen la tríada mediterrània, amb el blat i les oliveres. Els vins que es feien a llocs com la vil·la romana de can Terrers (no us oblideu d’anar-la a visitar!) s’exportaven a tot l’Imperi Romà ara fa 2.000 anys! Tradicionalment, com passava amb els ametllers, el cultiu de la vinya era un exemple de sostenibilitat. Eren uns camps ideals perquè hi pasturessin les ovelles, i la seva poca intensi�cació permetia que molts animals hi fessin vida i hi cacessin. Ara, sovint, el seu cultiu és molt intensi�cat. No és el cas, però, de petites vinyes com aquesta, plantades fa pocs anys. Si les vinyes van quasi desaparèixer fa 100 anys, amb la �l·loxera, i van ser molts cops substituïdes pels avellaners, ara que el cultiu de l’avellana no surt a compte torna a estar de moda fer vi. Però aquesta vegada al revés de fa 2.000 anys: poc i bo.

    Vinyes al voltant de la Doma, a principis del segle XX. Fons Blancafort (AHCO), Centre de Documentació Històrica de la Garriga

    Parada 7: TORRENT DEL SOT DE L’ASE Els torrents són, alhora, el cor i les artèries dels espais de secà

    Sovint, a l’estiu, formen gairebé un túnel amb les seves capçades. A l’hivern, en canvi, han de deixar caure les seves fulles plenes d’aigua per protegir-se de les gelades de les fondala- des. De fet, en medis frondosos com aquest, les plantes, silenciosament, han de lluitar entre elles per rebre els raigs del sol. Per això, per exemple, algunes petites plantes �oreixen just al principi de la primavera, abans que els arbres es cobreixin de fulles; i per això l’heura s’en�la �ns dalt de tot dels troncs... Els pollancres creixen molt ràpid. Els que veieu aquí, van ser plantats per aprofitar la seva fusta. Fa tants anys que hi són, però, que ja s’han integrat plenament a l’ecosistema del

    Parada 8: HORTS Si és per subsistir, del secà en fem regadiu!

    torrent del Sot de l’Ase, i mentre nosaltres podem gaudir de la seva ombra a l’estiu i del seu color grogós a la tardor, nombroses espècies d’animals gaudeixen tot l’any dels forats dels seus troncs. En aquest punt, si seguiu el petit rètol indicador, a la dreta, 50 metres enllà hi podreu admirar un de

Search related