of 5 /5
L’aspecte de l’horta de València varia al llarg de l’any segons el cicle de conreu de la xufla. En aquesta doble, una imatge hivernal al voltant de l’alqueria de Greses situada al camí de les Vinyes d’Alboraia. 101 L’Horta Nord és l’únic lloc d’Europa on es conrea la xufa. El tubèrcul, del qual s’origina l’orxata, és corresponsable de la supervivència d’aquest ecosistema humà a tocar de la ciutat de València. Text Violeta Tena Fotografia Oriol Clavera

Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Reportatge publicat a la revista Descobrir Catalunya (Sàpiens Publicacions)

Citation preview

Page 1: Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

L’aspecte de l’horta de València varia al llarg de l’any segons el cicle de conreu de la xufla. En aquesta doble, una imatge hivernal al voltant de l’alqueria de Greses situada al camí de les Vinyes d’Alboraia.

101

L’Horta Nord és l’únic lloc d’Europa on es conrea la xufa. El tubèrcul, del qual s’origina l’orxata, és corresponsable de la supervivència d’aquest ecosistema humà a tocar de la ciutat de València.

Text Violeta Tena Fotografia Oriol Clavera

Page 2: Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

Quan un s’endinsa en un poble i el primer que es troba és una via de nom avinguda de l’Orxata, s’esvaeixen tots els dubtes sobre la importància

que aquest producte líquid té per aquestes contrades. Som a Alboraia, un poble orxater de l’Horta nord on, segons l’imaginari col·lec- tiu, cal venir per degustar aquest refresc fet a base d’aigua, orxata i sucre. També a Montcada, Meliana, Almàssera... —seria injust no reconèixer-ho— es beu orxata de primeríssima qualitat, però és sense dubte a Alboraia on han tret el major rendiment d’un producte que, a Europa, només es troba en aquesta comarca. El conreu de la xufa i l’elaboració de l’orxata és una activitat econòmica més, entre moltes d’altres, a què es dediquen els qui viuen al municipi i a la comarca. Tanmateix, aquest tubèrcul diminut i el suc blanquinós que se’n destil·la han modelat en bona mesura la iden- titat d’aquest territori i dels qui hi viuen.

Perquè l’horta de València, i molt espe- cialment l’Horta nord, no es pot entendre avui en dia sense aquest producte, menut com un pinyol d’oliva, sabor dolç i pell llenyosa, del qual tenim notícia des de l’època de Tutankamon. “La xufa —explica Antonio José Jimeno, presi- dent de la denominació d’origen Xufa de València, que dóna cobertura als cinc-cents productors que la conreen en setze pobles de l’Horta nord— ha sigut el principal sostenidor dels agricultors d’ací perquè ha mantingut una certa estabilitat de preus en les últimes dècades. Sense xufa, no hi hauria horta”. I això són paraules majors.

Un mosaic de verds i marronsL’horta de València, i particularment l’horta que hi ha al nord de València —menys mal- tractada i més diversa que la del vessant sud de la ciutat—, constitueix un espai singularíssim, un ecosistema que és producte de la combina- ció de la benignitat del clima mediterrani, el domini ancestral de les aigües del Túria i segles de dedicació humana. El resultat és,

102 103

PAISATGES DE L’ORXATA

Les xufles es cullen durant la tardor. Abans de la sembra se’n cremen els rostolls de la collita anterior. A la fotografia dreta, en Vicent crema un dels seus camps de xufla per començar el cicle. A la foto inferior, els trac- tors preparen un camp d’Albuixec.

a vista d’au, un mosaic de verds i marrons perfectament cavallonats, de tonalitats que muden a mesura que avancen les estacions; un laberint de camins i caminets, de séquies i sequiols; un paisatge aclaparador i hipnòtic. “Al voltant de la ciutat [de València], s’hi troben per totes bandes camps de cultiu que

en altres països passarien per deliciosos jardins”, va deixar escrit el botànic Cavanilles. L’espectacle sensorial s’estén amb més o menys continuïtat, des del límit nord de la taca urbana de València fins a Puçol pel nord i fins a Montcada per l’oest. A peu pla, la fecunditat d’aquest territori és igualment esborronadora: aquesta terra mil voltes solcada és capaç de donar fins

a tres collites per temporada. I si bé el catàleg de productes conreats ja no té la diversitat d’antuvi, aquí s’hi succeeixen creïlles, cebes, lletugues, cols, carxofes… Avui en dia, la de València és una de les cinc úniques hortes periurbanes que, a Europa, han resistit el pas del temps, i la xufa n’és corresponsable.

“La xufa ha sigut eL sostenidor

deLs agricuLtors. sense xufa

no hi hauria horta”, afirma eL

president de La do xufa de VaLència

250 g de xufa 1 l d’aigua 150 g de sucre

1 Renteu bé la xufa i poseu-la a remulla durant unes vuit hores. Canvieu l’aigua una o dues voltes. 2 Escorreu bé l’aigua i tritureu la xufa amb una batedora/picadora amb el sucre. 3 Afegiu-hi a poc a poc 250 ml d’aigua i torneu a triturar amb la xufa i el sucre. 4 Passeu la massa resultant a un altre recipient, barregeu-la bé i deixeu-la a la nevera unes sis hores. 5 Incorporeu-hi els 750 ml d’aigua restants i coleu-ho per un colador ben fi —de tela, preferentment. Premseu bé les restes de la xufa triturada per tal d’extraure’n tot el suc. 6 Si l’aigua era fresca, ja es pot beure. Si no, deixeu-ho gelar fins als 0ºC per fer la beguda més refrescant.

>>>

Valencia

HORTA

Page 3: Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

104 105

L’hORTA LíqUIDA

Un cop collida, la xufla passa per un procés de rentat, abans de convertir-se en orxata. A les primeres fotos superiors, els rentadors dels germans Pastor, a Almàssera.

Després, les xufles arriben a l’assecador [sobre aquestes línies] i tot seguit s’estenen a terra durant mesos [foto vertical a la pàgina anterior].

Un cop seques, és l’hora de triar les xufles, treure’n les impureses, com ara pedres, i destriar-les per mides [a la imatge central].

La xufla arriba a l’orxateria per convertir-se en refresc [a la foto, l’obrador de l’orxateria Rin].

Brots tendres dels camps de xufla ecològica de Quique Navarro, a l’horta d’Alboraia [foto de l’esquerra].

Page 4: Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

107106

Aquest tubèrcul ocupa el calendari hortícola des dels mesos d’abril fins a no- vembre. Només l’any passat, les mates de les xuferes, arrenglerades en cavallons, l’una al costat de l’altra, van ocupar 3.790 fanecades d’horta (unes 316 hectàrees), de les quals van eixir 5.300 tones de xufa que derivaren en l’elaboració d’entre 40 i 45 milions de litres d’orxata. El procés gràcies al qual la llavor plantada a l’abril es transforma en un líquid lletós i dolç dos estius després, ha canviat força. La mecanització i la introducció de tota mena d’estris —alguns dels quals eixits de l’enginy dels agricultors hortolans— han facilitat la tasca dels agricultors, els assecadors i els elaboradors; en definitiva, de

tots aquells que intervenen en la cadena de producció. Avui, l’haca ha estat substituïda pel tractor; el tubèrcul ja no s’extrau amb llegona ni es destria amb garbell; ni es renta a la séquia, en ple hivern per alimentar tota mena de pneumònies; ni es carreguen quilos i quilos en sacs a l’esquena per pujar-los a la part alta de les andanes de les alqueries, on s’han d’assecar. El procés, és cert, ha perdut romanticisme, però ha guanyat en agilitat. “L’havíem de llavar a mà, matxucar-la amb el corró, picar-la, passar-la per un llibrell, colar-la… A l’estiu, empalmàvem el dia i la nit perquè era un procés molt lent. Avui, en canvi, prems un botó i arreglat!”, explica Pilar Tortajada, de seixanta-tres anys i filla de Daniel Tortajada, un visionari que a la dècada dels cinquanta i seixanta va veure el potencial comercial que podia tenir el refresc blanc casolà que consumien els alboraiers.

Una platja de xufes a l’alqueriaAmb tot, resta alguna cosa primigènia en l’obtenció de l’orxata artesanal —un producte l’origen del qual Joan Coromines situa en el segle xviii— , perquè aquí no es pot confiar tot a la tècnica. “Si el vi es fa a la vinya, l’orxata es fa al camp i al sequer”, diu Josep Benlloch, fill i nét de família orxatera, que s’ha posat al capdavant del negoci familiar. Ho explica mentre es mira els milers de quilos que té assecant-se a la seua alqueria, un tipus de construcció que, juntament amb la barraca, és típica d’aquest ecosistema agrícola i humà on els malnoms de Xufa i Barraca entre els veïns són cosa ben normal. Ací és on va a parar el tubèrcul quan ja ha estat collit i netejat. Ací queda estès a terra, com una platja de xufes, per perdre, durant els tres mesos següents, el 40% de la seua humitat. “Qui té xufes a la cambra, no pot dormir”, diu Benlloch, amb un somriure. El risc que un sol tubèrcul es podreixi sempre hi és, com també hi és el perill que representa la creixent competència del producte forà, més barat però de menys qualitat. La supervivència del conreu dependrà de la seua capacitat per convèncer els paladars dels consumidors.

Violeta Tena. Redactora del setmanari d’informació general El Temps. Oriol Clavera. Fotògraf especia-litzat en territori i tema humà.

PAISATGES DE L’ORXATAL’hORTA LíqUIDA

Alboraia encara manté l’aspecte dels pobles típics de l’Horta, amb cases modernistes al centre urbà i les tradicionals alqueries als afores. A la foto de dalt, el seu producte més típic: l’orxata.

SEqUER LO BLANCh (SqLB)Situada enmig de l’horta, aquest sequer reconvertit parcialment en orxateria ofereix una de les millors orxates de la comarca. Especialment recomanable si es viatja amb xiquets, ofereix tallers i activitats al voltant de la xufa. Sequer lo Blanch. Camí Fondo, 23-24 (camí Alboraia-Patacona) | 630 20 06 67 | www.sequerloblanch.com

ORXATERIA PANAChTot un clàssic, cultiven, assequen i comercialitzen el seu producte. Foren dels primers a obrir establiment, l’any 1971, a Alboraia quan l’actual orxateria encara estava envoltada de camps de cultiu. Orxateria Panach. Av. de l’Orxata, 19, Alboraia. 96 186 08 08 | www.horchatapanach.com

ORXATERIA RINA tocar d’Alboraia, al barri de Benimaclet de València, hi ha l’establiment on es pot degustar la que per a molts és la millor orxata del cap i casal, l’orxateria Rin. A més de distribuïdors, són llauradors i comerciants i formen part de la denominació d’origen. Orxateria Rin. Emili Baró, 83. València 96 362 08 84

>>>

Page 5: Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

dOSSIER PORTADA

108 109

València

Benimaclet

BorbotóCarpesa

Alboraia

Almàssera

Meliana

Montcadade l’Horta

Puçol

el Túria

el Puigde Santa Maria

la Pobla de Farnals

Massamagrell

MassalfassarEmperador

Albalat dels SorellsFoios

AlbuixecAlfara delPatriarca

Vinalesa

GodellaRocafort

Burjassot

N

0 2 km

Com arribar-hiAmb cotxe: Procedent de Barcelona, a través de l’AP-7, preneu l’eixida 14 en direcció Alboraia-Almàssera. Amb metro: des de València, la línia 3 porta a Alboiraia.

On dormirLa MozairaAntiga alqueria del segle xvii rehabilitada amb gust, permet dormir envoltat d’horta.

Camí del Magistre, 50. Alboraia | 96 185 09 24

www.lamozaira.com Habitació doble: de 140

a 184€ | Cuina mediter-rània | | | | |

Situació excel·lent.

Convent de MontcadaConstruït al segle xix, està situat dins d’un conjunt arqui- tectònic catalogat de l’orde de les Germanes Francis-canes. Salvador Giner, 1. Montcada | 96 139 48 59

elconventdemoncada.com Habitació doble: de 45 a

65€ | Tenen una habitació adaptada | |

destaca la tranquil·litat que hi regna. No hi ha pàrquing.

On menjarCa PepicoVisita ineludible per tastar producte de primera en una casa típica de l’Horta. Un restaurant emblemàtic amb una excel·lent carta de vins i postres. Mediterrani, 1. Barri Roca. Meliana 96 149 13 46

www.capepico.com Preu mitjà de la carta: 25€ | Bon tracte familiar.

Barraca de Toni MontoliuCuina típica valenciana. S’hi pot passejar amb tartana. A banda de la paella, el senzill assortiment d’entrants, és imprescindible. Partida de l’Ermita. Polígon 1, parcel·la 25. Meliana | 629 68 98 05

barracatonimontoliu.com Preu mitjà: 20€ | Segons

el dia, pot resultar sorollós.

L’Horta nord és un espai exuberant que es pot descobrir fàcilment gràcies

als itineraris que empreses i ajuntaments hi organitzen. També és imprescindible tastar els productes típics d’una terra fructífera i anar al museu que Almàssera ha dedicat a la història del seu paisatge més estimat.

Text Violeta Tena

València

PAISATGES dE L’ORXATA DADES úTILS

108

RUTES

Recorreguts a mida per l’hortaHorta Viva és la primera i de moment

única empresa que ofereix rutes guiades

per l’Horta. Comandada per Miquel

Minguet, Horta Viva disposa d’un catàleg

d’activitats que persegueixen “revalorar

les qualitats ambientals, culturals,

socials i gastronòmiques” d’aquest

ecosistema. Entre les propostes d’activi-

tats, tant per a particulars com per a

grups, hi ha: rutes pels camps de cultiu,

visites a un hort ecològic, degustació

d’orxata i fartons, aproximacions al

procés d’elaboració, rutes amb bicicleta…

Disposa d’activitats especialment

dissenyades per als centres educatius.

horta Viva 691 09 37 21 | www.hortaviva.net

TURISME ACTIU

Amb BTT pels camps L’Ajuntament d’Alboraia

ha posat a disposició dels

visitants un seguit de rutes

autoguiades que tant es

poden fer caminant com

amb bicicleta. Els itineraris

disponibles permeten fruir

de primera mà del paisatge

agrícola, de la seua infraes-

tructura hidràulica i de

l’arquitectura típica de

l’Horta. Les rutes —cap de les

quals no sobrepassa els tres

quilòmetres de distància—

són: el camí de les Palmeres,

la partida dels Desemparats,

el barranc de Carraixet,

el camí del Gaiato, la Barraca

Didàctica i les ermites.

Ajuntament d’Alboraia 96 317 17 00

www.alboraya.org

GASTRONOMIA

Munts de delíciesHi ha dues empreses de la zona que

destaquen per treballar en l’actualització

del món de la xufa. Món Orxata començà

recuperant els carretons ambulants

d’orxata, una fórmula de venda que

desaparegué a la dècada dels cinquanta. Després, han desenvolupat tota una

gamma de productes derivats de la xufa

per revitalitzar el producte i l’any passat

obriren dos locals: els Orxata Coffe Shop (un a València, l’altre a Vila-real), on es

poden degustar batuts, còctels, gelats

i tota mena de productes a base d’orxata. Per la seua banda, l’empresa Terra i Xufa

també comercialitza una sèrie de

productes sorprenents derivats de la

xufa, des d’oli fins a cervesa, passant per

farina i l’orxata concentrada. Val la pena destacar que tota la seua producció

procedeix de cultius ecològics.

Món Orxata. www.monorxata.comTerra i Xufa. www.terraixufa.com

VISITA

Tota la riquesa de la xufa L’horta és un delicat espai humà on s’enllacen tradicions,

gastronomia… El Museu Valencià d’Etnologia n’ofereix

una proposta en la seua secció d’«Horta i marjal». Ara bé,

a Almàssera hi ha el Museu de l’Horta, en un antic escor-

xador ara rehabilitat. Reprodueix tres espais: la casa, la

cuina i el camp, amb objectes cedits o donats per la gent

de la comarca. El visitant pot aprendre com es llaurava

la terra o quin paper tenien les dones en la producció de

l’orxata. El Museu té espais de conreu i de cria d’animals.

Museu de l’horta. Camí de la Mar. Almàssera | 96 185 37 50

Adreça | Telèfon | Web | Preu | Horari | Pàrquing | Apte per a nens | Adaptat per a discapacitats | Accepten animals | Apte per a celíacs Espai reservat per a fumadors | Connexió a Internet | Allotjament amb servei de cuina | A tenir en compte | Informació