Click here to load reader

ELS PAISATGES DE CATALUNYA -

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of ELS PAISATGES DE CATALUNYA -

El Capcir-Auda.inddEl Capcir
3 de juny de 2018 Itinerari: coll de Pam, estany d’Auda, Mont Llaret i els Angles
Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS) www.santjust.org/seas
El Capcir: entre les terres catalanes del nord
i l’Occitània
Aquesta excursió, entre la Cerdanya, el Capcir i la vall de l’Auda (Occitània) ens permet gaudir d’excel- lents paisatges forestals i prats d’alta muntanya així com del modelat glacial més espectacular del Pirineu Oriental.
Els materials que formen la regió per on ens movem són bàsicament granits, granodiorites i gneis i algunes pissarres metamòrfiques, tots ells materials correspo- nents a l’orogènia herciniana, d’ara fa entre 400 i 350 milions d’anys. Aquests materials han estat arrasats per àmplies superfícies d’erosió, tant a finals de l’Era Primària, al final de l’orogènia herciniana, com poste- riorment després de l’orogènia alpina. Durant aquesta fase tectònica el conjunt d’aquests materials, que avui formen part de la Zona Axial Pirenaica, van ser ele- vats a les cotes que els trobem actualment, entre els 2.000 i 3.000 m d’altitud.
Des de finals de l’orogènia alpina han estat sotmesos a contínues fases d’erosió, que són ben paleses en les superfícies dels cims arrodonits on no han estat mo- delats pel glacialisme de l’Era Quaternària. La Cal- ma, entre el coll de Pam i l’estany de la Pradella o el
mateix Mont Llaret, sobre l’estany d’Auda, són bons exemples d’aquestes superfícies d’erosió, que confi- guren un paisatge fluvial una mica caòtic. En pocs quilòmetres trobem valls que desemboquen al Segre, com la d’Angostrina, que neix en el pla de Bones Ho- res, a pocs metres del naixement de la Tet, a la sortida de l’estany de la Bollosa; la mateixa Tet que dona lloc a la comarca del Capcir, o l’Auda que neix a l’estany del mateix nom i que és un dels rius importants de l’Occitània oriental, el qual, passant per Carcassona, desemboca a la Mediterrània pocs quilòmetres al nord de Narbona.
És doncs, com veiem, una zona de difluència d’aigües, propiciades tant per les superfícies d’erosió post-alpi- nes com per les esplanades fluvio-glacials formades al peu de les grans geleres quaternàries. Però una de les característiques més importants del modelat d’aques- ta regió és l’empremta que deixaren les geleres de l’Era Quaternària, excavant àmplies valls glacials, de fondos plans i parets fortament empinades com la de la Tet, la d’Angostrina i la d’Auda, i sobretot un rosari de llacs i petits estanys desenvolupats tant al peu de circs glacials com en el fons de les valls. Encara que la concentració d’estanys més espectacular és la que es troba al peu del Carlit, entre aquest cim i la Bollo- sa, són també de notar els estanys de la Pradella, el
Carlit, puig de la Grava, Tres Piques Roges, Perics i Morters des del Mont Llaret. Fotos de Jordi Gironès.
El Capcir-Auda 2
Negre i el Llarg en una zona de xarxa hidrològica mal definida entre l’Angostrina i la Tet. L’estany d’Auda és un petit, però bonic, estany de circ format al peu del Mont Llaret, on neix la vall glacial que desembo- ca en el llac de Matemala.
El Capcir té un clima subalpí amb influència atlànti- ca, condicionant una fredor ambiental durant la major part de l’any acompanyada de sovintejades boires. La temperatura mitjana anual és de 6º, i durant vuit me- sos no depassa els 2º, si bé a les zones més altes els re- gistres son força més rigorosos sense registres fiables. La pluviositat és alta i arriba als 1.800 litres anuals en el sector del Carlit.
Pel que fa a la vegetació el domini correspon a boscos de pi negre amb matollars de neret i ginebró. Hi ha avets en zones obagues de les zones menys altes. Els prats alpins dominen les zones més altes i ocupen es- pais entre els esmentats boscos. La flora esdevé desta- cada a finals de primavera i principis d’estiu.
L’excursió llarga: de coll de Pam als Angles
S’inicia l’excursió al coll de Pam (2.005 m), a l’ex- trem de la Calma, que es ressegueix en un primer tram per anar baixant cap a l’estany de la Pradella. Després es continua pel pla de les Bones Hores, fins gairebé el peu de la presa de la Bollosa, seguint tot seguit un pe- tit tram de la Tet i per un petit collet (2.180) es canvia
Llac de la Bollosa amb el Puig Peric al fons. Cabana i estany de la Pradella amb el Carlit al fons.
Estany de la
Pradella amb el
Carlit al fons.
El Capcir-Auda 3
de nou de vessant per anar a trobar l’estany d’Auda (2.143). Des d’aquí es puja al cim del Mont Llaret (2.376) i es recorre el pla del Mont Llaret fins al Roc d’Auda (2.325) per baixar per les pistes d’esquí cap als Angles (1.622). En total, és una excursió d’uns 15 km amb un desnivell positiu acumulat de prop de 660 m i uns descens final de 754 m, sense dificultats.
L’excursió curta: de la Bollosa als Angles
L’excursió s’inicia a l’aparcament situat al peu de la presa de la Bollosa (2.000) i es segueix el mateix itinerari de l’excursió llarga fins a l’estany d’Auda (2.143). Després es baixa, seguint l’àmplia vall de l’Auda, cap el pla del Mir (1.800), per a continuar fins als Angles (1.622). És un recorregut de 13 km, amb un desnivell positiu acumulat de 400 m, amb un descens suau de 521 m des de l’estany d’Auda fins al pla del Mir, una mica més brusc en els 200 m finals.
Lluís Solé Jordi Gironès SEAS, juny de 2018
Jaça del Pla del Buc, camí del pla de Mir.
Cabana de Bernardí.
Estany d’Auda.