Click here to load reader

Power point els paisatges catalunya

  • View
    126

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Power point els paisatges catalunya

1. Si viatges per Catalunya tadonars que s un pas moltmuntanys. A Catalunya tamb hi ha planes importants,que alternen amb les muntanyes.Aquesta varietat de relleu fa que a Catalunya hi hagi unagran diversitat de paisatges.En poques hores de viatge es pot passar dels alts cimspirinencs, de caracterstiques alpines i de prats i boscospropis de lalta muntanya, a les planes de la DepressiCentral i acabar el recorregut a les platges de la costamediterrnia.Les principals unitats del relleu de Catalunya sn elPirineu, el Prepirineu i les Serralades Litorals pel que fa ales zones muntanyoses, i la Depressi Central, laDepressi Prelitoral i la Depressi Litoral pel que fa a lesterres planes. 2. Serralada LitoralSerralada Prelitoral PirineuPrepirineuDepressi CentralDepressi PrelitoralDepressi Litoral 3. Pirineu 4. El Pirineu s un sistema muntanys situat al nord de lapennsula Ibrica. Est format per un seguit de serraladesorientades aproximadament dest a oest que sestn desde la mar Mediterrnia fins a loce Atlntic.El Pirineu catal per la seva extensi i la seva altitud s launitat de relleu ms important de Catalunya i s a on hi hales muntanyes ms altes: la Pica dEstats (3.143 m), elComa Pedrosa (2.946 m) i el Puigmal (2.913 m).Les muntanyes sn abruptes i amb valls estretesformades pel pas dun riu. 5. Pica dEstats) (3.143m)(Pallars Sobir) 6. Pica dEstats 7. Coma Pedrosa (2.946 m)(Pallars Sobir) 8. Puigmal (2.913 m.)(Ripolls) 9. Pr epirineu 10. El Prepirineu catal est constitut per un conjunt de serresi muntanyes aproximadament paral.leles al Pirineu,daltitud ms baixa: no sobrepassen els 2.000 m.Al Prepirineu hi ha la serra de Boumort, el Cad i elMontsec.Aquest territori t una forma que s resultat de lacci delsrius, principal modeladora del paisatge. 11. Serra de Montsec (ger- La Noguera) 12. Montsec 13. Congost de Mont Rebei(La Noguera) 14. Serra de Boumort (Pallars Juss) 15. Serra de Boumort 16. Serra del Cad (La Cerdanya) 17. Pedraforca (2.497 m.)(El Bergad) 18. Serralada LitoralSerralada Prelitoral 19. Les formen dues serralades, la Prelitoral i la Litoral, quesestenen paral.leles a la costa. Les muntanyes tenen unaaltitud de 500 a 1.700 m.En aquestes muntanyes els boscos senfilen pelsvessants i a les parts ms altes sol haver-hi prats depastura. 20. La Serralada Prelitoral s la ms interior i sestn desdel Pirineu fins ms enll de lEbre. Hi trobem, entredaltres, els massissos del Montseny, de Sant Llorendel Munt, de Montserrat i el Montsant. 21. El Montseny (Valls Oriental) 22. Sant Lloren del Munt (Valls Occidental) 23. La Mola (Sant Lloren del Munt) 24. Montserrat (lAnoia,Bages) 25. Montsant (Priorat) 26. Montsant 27. La Serralada Litoral s la ms propera a la costa. s mscurta que la Prelitoral, i les muntanyes sn tamb msbaixes. Les formacions muntanyoses ms importantsdaquesta serralada sn el masss de les Gavarres, el delMontnegre, la de Collserola i el Garraf. 28. Les Gavarres (Baix Empord) 29. El Montnegre (Valls Oriental) 30. Collserola (Barcelons) 31. El Garraf 32. El Garraf 33. Depressi C entralDepressi PrelitoralDepressi Litoral 34. La Depressi Central s un triangle molt ampli quesestn entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Estconstituda per un seguit de planes amb altituds entre els100 i els 700 m, i altiplans amb algunes formacionsgeogrfiques de ms de 1000 m daltura. Hi destaquen laplana de Vic, el pla de Bages, les conques ddena i deBarber, el pla dUrgell i del Segri. 35. Plana de Vic (Osona) 36. Plana de Vic 37. Pla de Bages 38. Conca ddena(Anoia) 39. Conca ddena 40. Pla dUrgell 41. Pla dUrgell 42. Pla de Lleida (El Segri) 43. La Depressi Prelitoral sestn entre la Serralada Prelitorali la Litoral. Forma una mena de corredor paral.lel a lacosta i s format per quatre planes ben diferenciades: laSelva, el Valls, el Peneds i el Camp de Tarragona.Ben a prop del mar hi ha una estreta llenca de terra queconstitueix la Depressi Litoral. Ocupa el territori de lescomarques del Baix Llobregat, el Barcelons i elMaresme. 44. La Selva 45. El Peneds 46. El Camp de Tarragona 47. El Baix Llobregat 48. El Barcelons 49. El Maresme 50. A ms de les grans unitats de relleu, a Catalunya entrobem unes altres que no formen part de les anteriors.Les principals sn la plana de lEmpord i el delta delEbre.Sn dues planes litorals formades pels dipsits de terraque arrosseguen els rius que hi desemboquen: la Muga, elTer i el Fluvi a la plana de lEmpord i lEbre al delta delmateix nom. 51. Plana de lEmpordDelta de lEbre 52. LEmpord 53. Delta de lEbre 54. Realitzat per: Eullia GarciaCEIP LA CARPA

Search related