22
Els paisatges vegetals Adriana Serrano Sandra Moreno

Els paisatges vegetals

  • Upload
    howell

  • View
    45

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Els paisatges vegetals. Adriana Serrano Sandra Moreno. El paisatge vegetal oceànic. Galícia i S.Cantàbrica. També als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralades Catalanes. Si les condicions són adequades assoleix una altura d’uns 30m. Roure i Faig. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: Els paisatges vegetals

Els paisatges vegetals

Adriana SerranoSandra Moreno

Page 2: Els paisatges vegetals

El paisatge vegetal oceànic

• Galícia i S.Cantàbrica. També als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, Serralades Catalanes.

Page 3: Els paisatges vegetals

• Si les condicions són adequades assoleix una altura d’uns 30m.

• Roure i Faig.• Fulla ampla i caduca, molt frondós. Gairebé no deixa entrar la

llum (sotabosc pobre).

Page 4: Els paisatges vegetals

• Les rouredes pugen pels vessants de les muntanyes.• Creixement d’un roure: 150-300 anys fusta dura, molt

utilitzada.

Page 5: Els paisatges vegetals

• Fagedes: menys tolerància a la calor que les rouredes, necessiten molta humitat. Els hi són favorables les boires i rosades.

• Creixement faig: 80-100 anys. Fusta tova bona per fer mobles.

Page 6: Els paisatges vegetals

• Landa per damunt dels 1600-2000m.

• Les zones de matolls sovint pateixen cremes i artigaments.

Page 7: Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal mediterrani

• Major part de la Península.• També anomenat escleròfil.

Page 8: Els paisatges vegetals

• Alzinars i suredes.• Últim bosc abans de donar pas a la vegetació

de màquia.

Page 9: Els paisatges vegetals

• Sempre verd.• Desenvolupament lent.• Capçades dels arbres amples i tancades.• Fulla perenne. Dures, petita i dentada.• Troncs llenyosos i arrels profundes.• La surera és més termòfila i necessita més

pluges que la alzina. Adaptada als sols àcids (granits).

Page 10: Els paisatges vegetals

• Acció ésser humà regressió alzinar i expansió matollar, que forma màquies, garrigues i estepes.

• Composició del matollar variable.• Bruc, ginesta i estepa, abundants a la Meseta

nord.

Page 11: Els paisatges vegetals
Page 12: Els paisatges vegetals

• S’incorporen el coscoll i els llentiscles a la franja mediterrània.

Page 13: Els paisatges vegetals

• A la zona sud-est de la Península, margalló i espart .

Page 14: Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal de les Canàries

• Vegetació escassa.

• Gran varietat d’espècies.

• Vents, les corrents

marines i la seva pendent

pronunciada han

condicionat la vegetació.

Page 15: Els paisatges vegetals

• Pisos de vegetació:

• 0 a 400m: matollar costaner(tabaiba i el

cardón)

TABAIA CARDÓN

Page 16: Els paisatges vegetals

• 400 a 600m: boscos de savines,palmeres i

dragos.

• 600 a 1.200m: zones humides on neix la

muntanya verda(laurisilva i el bruc)

Page 17: Els paisatges vegetals

• 800-100m: la part sud (Pi Canari) i a la part

meridional ocasionalment es barreja amb

• 1.500 a 2.000m: a la part Pi Canari.

Page 18: Els paisatges vegetals

• 2.000 a 2.600m : trobem els matollar del cim

amb especies de bàlec i ginestes .

• Més de 2.600m: creixen les violetes del Teide.

Page 19: Els paisatges vegetals

Paisatge vegetal de muntanya• Pirineus:

Pis subalpí: (entre 1200-2400m)

Pis alpí: (entre 2.400 i 3.000m)

Pis nival: (Més de 3.000m)

Page 20: Els paisatges vegetals

• Atlàntic:

Bosc caducifoli: (entre 1200-2400m)

Arbustos: (entre 2.400 i 3.000m)

Prats: (Més de 3.000m)

Page 21: Els paisatges vegetals

• Mediterrani:

Perennifoli: (entre 1200-2400m).

Arbustos: (entre 2.400 i 3.000m).

Prats: (Més de 3.000m).

Page 22: Els paisatges vegetals

Fi