- . , lJM. 5. .29 DE DESE~1BRE DE 1844.

VERITATS MOLT GROSES . .--...90.---

Suspendrém bui l'article que tinc capdellat sobre Coses de Madrid, si els pareix a vosté::l y no'ls sap Ina], pera dir Quatre veritats mes groses que cuatre espailolaes de les que se fan en lo dia. •

Desde avans d'eixir el primer número d'esta Don-8aina (cri:1 de vostés, encara que no parla), 6 per lllillor dir, d~Bde que escamparem per leB cab6tes de

-M-margall6 el nostre prospecte, ya comensa a susuirmos 10 que susuix en este Bodeg6 en totes JeR coses, y mes en lo que perteneix a eixa anarquía mental, a eixa confusi6 dels enteniments, a eixe llaorinto tan gran en que se viu 6 se desviu en lo dia, com coo­secuensia infalible d'un poble aon falta tot, que tot falta aon no hia. ningun prinsipi en política. ni · en sosietat, ninguna instrucsi6, ninguna lley mes que la del yo lo mando, ninguna conformitat en res, y lo que es pichor, ninguna costum en instint de aix6 que diuen sivilisasió; y el que atra cosa crega, bona dgue}a s'en dú, y bon bafí 6 bon chirlo se farA en la mollera cu ant caiga dcl burro.

Cuant ixqué, pues, el nostre prospecte, ya res ibi­rem dos an6nims plens dc parells de coses y bestiaes; de!lpues que publicarem el primer número, ne resibi­rem per lo Correu tres 6 cuatre, y al pas que han anat eixint Donsaines, mos han ficat an6nims, que tots ells venen a reduirse a la anarqu6a de cab6tes si­guient; uns mos diuen que no estém pera Donsaines, y mes valguera que cantarem el miserere. Atres mos diuen que les nostres Donsaines tenen poca sustansia y mala solfa; atres, que si parlem com hast'ara, que aném molt bé, perque Ja Donsaina esta bona y diver­tida; atres, que se borra~an si no parlem de política; atres, que bam fet molt bé en no parlar de política en­ehamay, perque la chent ya esta cansl1. d'embrolles; atres. que posém mes vers y man::o prosa, perque la ehent se riu molt (In les cansonetes; atres, 'lue fiquem mes pr6sa y manco cansona, perque al públic li agraen els cuentos ausuita y les conversasions de Nap y el Sueco; atres, que la Donsaina no val res, que té poca sustansia y. poca aaT; atres que Ta Donsaina esta molt bona, molt grasiosa, y que ]a chent se riu per los colses cuant Ja 6ueo; atres, que la introducsi6 de Nap-1-Col en lo segon numero fon molt desaprobada pOt·

- 67-

.el público, porque ~ Ja opinion pública (com si en Espafia haguera opini6 pública en alguna c6sa) li ha pegat mal tanta c]aritat de parlar, en tanta foscor d'enteniments; atres, que aquella introducsi6 ha segut lo que mes agrada per les moltes veritats que dia, y que ningú Jes pot negar; y atres... atres y atres, diuen ... diu~ y diuen ... lo que alguns dels nostres lectors se podran pensar.

Pero lo mes asombr6s, 10 que mes proba d'una manera clara com la llum del sol l'estat de la 8ivi­lisasi6, 6 de i1ustrasi6, 6 de bestialitat, per diro tal como es, y com s'entén entre persones, en que s'en­contren moltes chents 'de les torres que conquisM, sinse conquistar el rey don Cbaume, y atres com elles, que pera mengua del sigle no en falten en esta Espafia indial, es lo que molts aleguen com una raó poderosa pera no voler llechir la nostra Donsaina, y es la siguient: Nap-y' 00], diuen, es blanc, y el Sueco un poc moreno; Nap-y-Col es prim, y el Sueco es gros; Nap-y-Ool porta bigot y barba, y el Sueca no mes porta patilla arreplegaeta; pos si asó no té ducte, diuen, ¿c6m es qu'el Sueca y Nap-y-Col es­criuen c.:hunts, y vau chunts, y encara son amigacbos, euant no debien sero mas que se coneguen com amics setse ú désat afts'? El discurs no deixa de ser propi de aquells que menchen palla y garrofes; este modo de discurrir a uso de ilustrasió, no deixa de fer oIoreta ·de fem d'estable y de pesebró. Así tenen vostés una de les dosentes cuaranta set raons que yo con­taba pera no tornar li pendre la ploma en tota ma vida, com diguí en la meua introducsi6 del nú­mero 2.

Vechen vostés despues de tot as6 si hia. algú en lo mon que puga, lligar estos caps, si hia algú que no estrafie c6m va per estes Mrres tanta chent sinse boa ni capsana, ni albarda, y si es posible que no hiacha

•

•

- B8-

anarquia. d1enteniment y confusi6 en 'otes les coses grans y cbiquetes, cuant en esta tan insignificant com el!! una Donsaina de paper que se toca pera riu­res y res mes, ni el diable mes gros pot traure a llum. 10 que dlella se diu, 10 que d'ella se pensa, y 10 que sobre ella opinen els que creuen que tenen opini6, ell 1100 de dir que tenen deliri, febra de serveU, ó teste ... rola de suro ú de carabasa.

Asf bé li pel aquella fabuleta de Chnan CarrnDsa: pos si11or, anaben per un camí llagüelo Carransa, un netet seü y un burro en dos feixets de lle11a, els tres fi. peu. Pasa un home, 6 una opini6, qne es 10 mateix, y digué: agüelo, no li cau ra el rabo al burro de 10. drrega que porta; vI! podia puchar vos té, p6bre vell. PueM Carrans~, y al poc rato pasa un atra opinió a cabal! en una burra, y diu; el pobre chic a peu, y l'agüelot a cabaU; bó esta. aix6. Baixa Carrnnsa, fen pucha.r al seu netet; pasa atra. opinió en un carro, y digué: miren vostés q 11é escandi1lo; el chi cot a eaball y el pobre vell a peu. Torna li puchar Carransa, abaixa el chiquet, y pasa un atre opinante, que digué: en­cara que la pobra criatura puchara. també en lo burro, no se trencaria lléspinas. PucM també el netet, pasa un atre delirant, y digué: pobre burro, no té prou c~rrega, y se li planten damunt 11 agüelo, y el chicot que ya podia anar asoles. Carransa cone .... gué entODses que era un bestia en fer cas de tot 10 mOD, y refilli capa casa a. cabal! en 10 burro éll y el. cbiquet. .

Y el que no fasa atre tant Té treball albi aon se chira; Que en lo mon, si bé se mira, Hia molt tonto y delirant.

NAP-Y-COL.

•

,

-~9-

Els siguients versos, encara que alguns els haurb llechit ya perque se publicaren en lo peri6dic La Risa, els repetim ara, per dos rahons; 'la primera, perque molts dels nostres suscritors ))0 els hauran IIecbit¡ y la segon y prinsipaJ, perque Nap-y-Col publicara la contestasi6 de Neleta, per supost traduïda del catala. al va]ensia, y atra eontestasi6 y despedida de T6fo], y atra despedida y contestasi6 de Neleta. Així estaran les euatre cartes en la Donsaina, y posant ara les tres raeres sinse la primera, vindria tan bé com un gui­tarr6 en ansisam yolives. Alia va, pues:

• •

-'--' ---Deelal"as¡ó alDo .. "osa ,I .. Tófol Q!ll ~hllrel"O,

a lWeleta la eatalana.

Plé d'agobio8 y curruixes,

, .. '

•

- 70-

Y picors per tot lo cos, Mes perdut que un home gros Qu\es veu en fanc a les cuixes;

Tremolan tme els canellons Com qui fuch do tres llobades,. 'i ensenentme a .flamerades desde el tós hasta els talons;

Plorant y rient de pór, Dols com pera confitada de tanta safanoriada Que m'esta pegant lo cór,

Prenc la ploma, qu\es molt mala,. Sols pera obrirte el meu pit, :Mas que avans de micba nit Revente com la sigala ..

Yo ya no'm puc aguantar, Estic com tofíina en prensa, A.s6 se fa y no se pensa, Tire la manta l'i. rodar.

Si lo que pase pasares, Sabries lo q u 'es patir: Yo no t'ho volguera dir; Volguera que t'ho pensares.

Vamor esta Fentme per tú, . Caeara-ca, Cucuru-cu.

Em rust com sardina al foc,. Y m'achopixc com un pl)U, Perque ficat ea lo toll lü\ofegue sinse fer gloc.

Bón animo, pues, y avant, Vach l'i. dicte lo que sent, Mas que t'entre per ponent, Y arremate per llevant.

ManeIa, desde que't viu.

•

•

•

•

•

•

- 71-

Tan pita com un cborlit, Barruntí que en ]0 meu pit Anabes a fer lo niu.

Oí por fin La teua veu Y el cor meu feu Tilin-tilin.

Pasant y així de rebot Yo te dijo, adios, lusero; que al mirar eixe salaro De gust m'agarra cbanglot.

EDtonses, com qui no bu nota. Em tirares una ulla, Qu'espatarrat em deixa Com si fora una granota.

Entre angusticts y disvelos A mí mateix em diguí: i,Qué's lo que pasa por mí, Altos y devinos sielosC¡

i,M'entra per alguna part Lo que así en lo cor em bull'l Eixa noya m'ba pres d'ull, 6 es qu'encbisa per mal art.

I,M'ha mosegado culcura'l ¿Qué tinc, reina soberaDa? As6 es títol 6 cuartana, Perque yo m'ensenc en febra .

Ya estic obrint el forat Per aon vecb la mebua pena; Estes picors a la esquena Es qU'estic enamorat.

L'amor a mí Ve feDtma el bú; Títiri-tí, Túturu-tú.

Y poc a poc

•

•

•

•

- 72-

Em trau el suc; Cocoro-coc, Cucuru-cuc.

•

Y el gallet yo Li fas així; Cocoro-co, Quiquiri-qoí.

Y si tú no vols respondre Cacarechant la gallina, Sapies que vach de borina Y qu'estic picant a pondre .

Pos no m'ahuixes ni estufes, Maneleta, tr6s de so], Perque em faria ]a col En lo eaMs y en les chufes.

Y as6 nolt caiga del sac; Que si no'm vols per lo fic (1), De baix cama et plante un tic, Mes pronte que tú dius tac.

Si agarrarte el mof1o puc. Y te descuides un poc, Per mes que cantes el coc, Voras si te pica el cuc.

•

Com la cals en l'aigua em bulls, Y com el sofre IB 'ens ens; Perque yo no sé quó tens En eixos bonicos ulls •

A cada mirada tendra Qu'em tires fent Ja moixeta, Em destapes, Maneleta, El foc mal colgat en sendra.

Y no m'arrugues les selles Ni me chires el monet, Cuant te fasa molt dol~et

W (1) El chufero tenia un fic en la galta, de resultes de una recalca d e peu.

•

- 79-

Una sena en les orenes. Eres serafí del s ('1 ,

Y també la mehua estréla; Eres bonica, Manéla, Y mes dolsa que la mel.

Eres ramell de fenoll Qu'encandiles en l'olor; Y del chardí del amor Herm6g y téndre capoll.

Eres fina de les fines, Que entre les mes fines viu; Dels fadrins eres caliu, Yenvecha de les fadrines.

Eres la mel del meu cor, Y l'encandiles en ella; La flor de la mara vella Y perla en gastada en or.

Yullme, pues, tot lo que pugues, Y déixo.m l'anima en pau, Que yo seré e] teu esclau Si en un cabellet em nugues.

Si tens sanduDga y salero, Yo soc terne, y algo me~; Encara no saps lo qu'es un amartelat chufero.

Que si Ja orella me bufes Y les manegues m'espolses, Voras que hasta per ]08 colses Va chorrantme sUC de chufes.

Soc gran home dalt d'un banc, Y balle mes fi que un fus; Arriba, sal de QueBus, Arruixa y no fases faDc.

També sé yo fer chepetes Y pegar dos cabri6lesj Tonts dihuen qu'em pinte as61es

."

-74 -

Pa repicar castafietes. Tampoc res te faltara

Qu'en sec encbamay m'ofegue; Yo per tot lo mon navegue; Sé guafiarme un tros de pa.

T'bas de vore farta d'6lla; Manduca tindras segura, Que per aix6 no s'apura Un cbufero en corfa y molla.

Notm tingues p6r, ManelQta, Que soc un gat molt moixet; Tanca be els ulls y arremet; ¿Quién dico micdo, palleta'?

Te vullc sinse moure pols, Y em fa el cor tilin - ti1í; Te vul1c com un chavalí Perque eres del piflol dols.

Esto es lo que hay, y esta dit; La c6sa es formal y tiesa; Pos ya pots volcrme apresa Que no n'eixiras de buit.

Un pes6 d'orella em pica De pensar cuant al mell sol Li diré, pren el cresol y pégam raere, cbica.

Pero guardat be de Dit Si de goch el cor em salta, Per que sino, micha galta T'arrancaré en un chup1it.

~íguesme ara sí 6 no;

".

¿Vols viure en cabestre 6 solta'? Soc home de colp y volta; Vullc casarme de pist6.

Si em dius que no, s'ba acabat; Cbire veles; fas el grill; Em nugue al rabo un setrill,

..

- 75-

Y fuixe corrent mes que un gat. Si em dius que sí, viva YO;

Fem conte que polla l'ou; Que mos p6sen pronte el chou, Tres per una y rsvolc6.

Qu'el cor esta Fentme per tú, Cacara-ca, Cucuru-cu.

NAP-Y-COL .

•

CORRESPONDENSIA DONSAINIL.

P'el correu del atre dia resibirem una carta prou ll~rgueta firmada per ú qu'es titula llaurador de la rtbera baixa (pero fa masa bona lletra, y es coneix que menecha millor ]a ploma que la esteva) donant­~os bons consells, y fentmos una por8i6 d'adverten-81~S (que li agraím en l'anima) pera lograr bona cu­llIta de suscritors, y tíndrels a tots contents com una P~scua.

El tal llaurador, ú 10 que siga, mos alaba. molt els dos primers números del nostre instrument (que son els que ha llechit en aquella fecha)¡ pero es coneix que fila molt prim, cuant es para en pelillos, y no "?l ferse carrec de que ]a Donsaina no es com un Plano, ni pot seguir atre compés que el del tabalet (ya sap él1lo que volem dirli en a86).

També li sopla al pareixer un poc la musa, y entre atres copletes mos diu lo siguient:

«Que la donsaina l'alegra, Y que el tabal el fa moure

-'17-

El torró y el bon tabaco Lo mismo es que se 'reeiba Uno ó dos dias ar1'iba, Que dos ó tres mas abaco.

Baix de este supost barn cregut que no els vindra Illal tampoc als amigachos ara a cap de afí esta frio­lereta:

Que son bones medisines Pera el dolor de les barres, Els pernils, les coques fines Y un rastre de botifarres.

Que aproveche, pues, siñores suscritol'cs; y si no teDen por abí prou caldo de verema, poden sam­Pda~li el got y la. botella a.l bambau este de ma­

rtleño:

•

•

•

•

,.

.,

•

•

- '78-

Que s'ha quedat com un tonto Fet un ancbel de cornisa, Pen~ant que !l'acaba pronto Lo que se hace muy aprisa.

s.

TABALET. ----c.)cs'--­EPIGRAMA.

IMITANTNE ú DE IGLESIES.

Ulls molt boniCOB y fins Té Visanteta la rulla, Que es chica del pinol ding, Y mOll (\n él1 s tanta bulla Que fa bramar als fadrins .

Pos val mes l'ull de tito u Que sego y sinse mjneta Té Inés la del molí nou, Que tots els de Visanteta, J~n tanta bulla que mou.

N •

•

- 79-

CHÓlWIVA. AlWTIGU _~.

Estant el profeta Enoc Parlant en 10 rey SauJ, El gos pelut de Sen Roc Li pega un mos en lo c.

Y al vore tal inso]ensja, D'6rde del can de Tartaria Se li forma una sumaria Y es dona conte a la audensia.

• S .

Un suscritor, que si no mos engaf1em en la lletra, deu ser de Ontenient, 6 d'algun poble d'aquell con­torno, nos diu:

Que dies arrere, fent una escavasi6 propet de la ermita de Sen Crist6fol, y al costat d'una fonteta, qUe forma pCeI tecbo una plucha natural, s'encontra Un tros de corfa de ab re, que es diu teixera, en la que estaba escrita esta désima:

Ben posada de casaca, En botes y en camisE>1a, Per la serra de Maril))a Pasturaba trista un'aca. La pobra estaba tant flaca Com l'arquet d'un violí, De modo que un teulaí, Parot vell y molt gambaire, Li clava el pico, y per l'aire Se li emporta. el corbatí.

s. El mateix sucbecte, que al pareixer es borne de

boni sentiments y coneix la rab6, mos ai1adix estos 'Versets, qu' els titula:

,

- -Copies de InisericorcUa.

--------"-Ara els frares ya no canten

Com ants el Ityric-eleison, Perque la miserÏCordia . . S'ha desterrat de este mon.

Les monehetes l'aleluya Entonen de euant en cuant, Per mes que estiguen les pobres Casi sempre badallant.

Els capellans algo alegres Esperen ]a remiHi6: Si es de pesetes, que vinga, Mas de prcsupuestos, NO.

: o e e :

CRIM EN I-IORROROS. Ahir un mofficot de ~torse 6 quinse af(s li pega

mes de dosentes navaixaes al plé de mich dia en un hostal de esta cort a un carreter de Elchs que habi& arribat el dia anterior carregat de estoréS y pan-figo~ No morí en l'acte.

Pero el pobre s'ha quedat En un sou manco en la bolaa, Y ademés d'aixó ... afaitat.

s.