VERITATS MOLT GROSES - ddd.uab.cat .1100 de dir que tenen deliri, febra de serveU, ³ teste ... rola

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of VERITATS MOLT GROSES - ddd.uab.cat .1100 de dir que tenen deliri, febra de serveU, ³ teste ......

  • - . , lJM. 5. .29 DE DESE~1BRE DE 1844.

    VERITATS MOLT GROSES . .--...90.---

    Suspendrm bui l'article que tinc capdellat sobre Coses de Madrid, si els pareix a vost::l y no'ls sap Ina], pera dir Quatre veritats mes groses que cuatre espailolaes de les que se fan en lo dia.

    Desde avans d'eixir el primer nmero d'esta Don-8aina (cri:1 de vosts, encara que no parla), 6 per lllillor dir, d~Bde que escamparem per leB cab6tes de

  • -M-margall6 el nostre prospecte, ya comensa a susuirmos 10 que susuix en este Bodeg6 en totes JeR coses, y mes en lo que perteneix a eixa anarqua mental, a eixa confusi6 dels enteniments, a eixe llaorinto tan gran en que se viu 6 se desviu en lo dia, com coo-secuensia infalible d'un poble aon falta tot, que tot falta aon no hia. ningun prinsipi en poltica. ni en sosietat, ninguna instrucsi6, ninguna lley mes que la del yo lo mando, ninguna conformitat en res, y lo que es pichor, ninguna costum en instint de aix6 que diuen sivilisasi; y el que atra cosa crega, bona dgue}a s'en d, y bon baf 6 bon chirlo se farA en la mollera cu ant caiga dcl burro.

    Cuant ixqu, pues, el nostre prospecte, ya res ibi-rem dos an6nims plens dc parells de coses y bestiaes; de!lpues que publicarem el primer nmero, ne resibi-rem per lo Correu tres 6 cuatre, y al pas que han anat eixint Donsaines, mos han ficat an6nims, que tots ells venen a reduirse a la anarqu6a de cab6tes si-guient; uns mos diuen que no estm pera Donsaines, y mes valguera que cantarem el miserere. Atres mos diuen que les nostres Donsaines tenen poca sustansia y mala solfa; atres, que si parlem com hast'ara, que anm molt b, perque Ja Donsaina esta bona y diver-tida; atres, que se borra~an si no parlem de poltica; atres, que bam fet molt b en no parlar de poltica en-ehamay, perque la chent ya esta cansl1. d'embrolles; atres. que posm mes vers y man::o prosa, perque la ehent se riu molt (In les cansonetes; atres, 'lue fiquem mes pr6sa y manco cansona, perque al pblic li agraen els cuentos ausuita y les conversasions de Nap y el Sueco; atres, que la Donsaina no val res, que t poca sustansia y. poca aaT; atres que Ta Donsaina esta molt bona, molt grasiosa, y que ]a chent se riu per los colses cuant Ja 6ueo; atres, que la introducsi6 de Nap-1-Col en lo segon numero fon molt desaprobada pOt

  • - 67-

    .el pblico, porque ~ Ja opinion pblica (com si en Espafia haguera opini6 pblica en alguna c6sa) li ha pegat mal tanta c]aritat de parlar, en tanta foscor d'enteniments; atres, que aquella introducsi6 ha segut lo que mes agrada per les moltes veritats que dia, y que ning Jes pot negar; y atres... atres y atres, diuen ... diu~ y diuen ... lo que alguns dels nostres lectors se podran pensar.

    Pero lo mes asombr6s, 10 que mes proba d'una manera clara com la llum del sol l'estat de la 8ivi-lisasi6, 6 de i1ustrasi6, 6 de bestialitat, per diro tal como es, y com s'entn entre persones, en que s'en-contren moltes chents 'de les torres que conquisM, sinse conquistar el rey don Cbaume, y atres com elles, que pera mengua del sigle no en falten en esta Espafia indial, es lo que molts aleguen com una ra poderosa pera no voler llechir la nostra Donsaina, y es la siguient: Nap-y' 00], diuen, es blanc, y el Sueco un poc moreno; Nap-y-Col es prim, y el Sueco es gros; Nap-y-Ool porta bigot y barba, y el Sueca no mes porta patilla arreplegaeta; pos si as no t ducte, diuen, c6m es qu'el Sueca y Nap-y-Col es-criuen c.:hunts, y vau chunts, y encara son amigacbos, euant no debien sero mas que se coneguen com amics setse dsat afts'? El discurs no deixa de ser propi de aquells que menchen palla y garrofes; este modo de discurrir a uso de ilustrasi, no deixa de fer oIoreta de fem d'estable y de pesebr. As tenen vosts una de les dosentes cuaranta set raons que yo con-taba pera no tornar li pendre la ploma en tota ma vida, com digu en la meua introducsi6 del n-mero 2.

    Vechen vosts despues de tot as6 si hia. alg en lo mon que puga, lligar estos caps, si hia alg que no estrafie c6m va per estes Mrres tanta chent sinse boa ni capsana, ni albarda, y si es posible que no hiacha

  • - B8-

    anarquia. d1enteniment y confusi6 en 'otes les coses grans y cbiquetes, cuant en esta tan insignificant com el!! una Donsaina de paper que se toca pera riu-res y res mes, ni el diable mes gros pot traure a llum. 10 que dlella se diu, 10 que d'ella se pensa, y 10 que sobre ella opinen els que creuen que tenen opini6, ell 1100 de dir que tenen deliri, febra de serveU, teste ... rola de suro de carabasa.

    Asf b li pel aquella fabuleta de Chnan CarrnDsa: pos si11or, anaben per un cam llagelo Carransa, un netet se y un burro en dos feixets de lle11a, els tres fi. peu. Pasa un home, 6 una opini6, qne es 10 mateix, y digu: agelo, no li cau ra el rabo al burro de 10. drrega que porta; vI! podia puchar vos t, p6bre vell. PueM Carrans~, y al poc rato pasa un atra opini a cabal! en una burra, y diu; el pobre chic a peu, y l'agelot a cabaU; b esta. aix6. Baixa Carrnnsa, fen pucha.r al seu netet; pasa atra. opini en un carro, y digu: miren vosts q 11 escandi1lo; el chi cot a eaball y el pobre vell a peu. Torna li puchar Carransa, abaixa el chiquet, y pasa un atre opinante, que digu: en-cara que la pobra criatura puchara. tamb en lo burro, no se trencaria llspinas. PucM tamb el netet, pasa un atre delirant, y digu: pobre burro, no t prou c~rrega, y se li planten damunt 11 agelo, y el chicot que ya podia anar asoles. Carransa cone .... gu entODses que era un bestia en fer cas de tot 10 mOD, y refilli capa casa a. cabal! en 10 burro ll y el. cbiquet. .

    Y el que no fasa atre tant T treball albi aon se chira; Que en lo mon, si b se mira, Hia molt tonto y delirant.

    NAP-Y-COL.

    ,

  • -~9-

    Els siguients versos, encara que alguns els haurb llechit ya perque se publicaren en lo peri6dic La Risa, els repetim ara, per dos rahons; 'la primera, perque molts dels nostres suscritors ))0 els hauran IIecbit y la segon y prinsipaJ, perque Nap-y-Col publicara la contestasi6 de Neleta, per supost traduda del catala. al va]ensia, y atra eontestasi6 y despedida de T6fo], y atra despedida y contestasi6 de Neleta. Aix estaran les euatre cartes en la Donsaina, y posant ara les tres raeres sinse la primera, vindria tan b com un gui-tarr6 en ansisam yolives. Alia va, pues:

    -'--' ---Deelal"as alDo .. "osa ,I .. Tfol Q!ll ~hllrel"O,

    a lWeleta la eatalana. Pl d'agobio8 y curruixes,

    , .. '

  • - 70-

    Y picors per tot lo cos, Mes perdut que un home gros Qu\es veu en fanc a les cuixes;

    Tremolan tme els canellons Com qui fuch do tres llobades,. 'i ensenentme a .flamerades desde el ts hasta els talons;

    Plorant y rient de pr, Dols com pera confitada de tanta safanoriada Que m'esta pegant lo cr,

    Prenc la ploma, qu\es molt mala,. Sols pera obrirte el meu pit, :Mas que avans de micba nit Revente com la sigala ..

    Yo ya no'm puc aguantar, Estic com tofina en prensa, A.s6 se fa y no se pensa, Tire la manta l'i. rodar.

    Si lo que pase pasares, Sabries lo q u 'es patir: Yo no t'ho volguera dir; Volguera que t'ho pensares.

    Vamor esta Fentme per t, . Caeara-ca, Cucuru-cu.

    Em rust com sardina al foc,. Y m'achopixc com un pl)U, Perque ficat ea lo toll l\ofegue sinse fer gloc.

    Bn animo, pues, y avant, Vach l'i. dicte lo que sent, Mas que t'entre per ponent, Y arremate per llevant.

    ManeIa, desde que't viu.

  • - 71-

    Tan pita com un cborlit, Barrunt que en ]0 meu pit Anabes a fer lo niu.

    O por fin La teua veu Y el cor meu feu Tilin-tilin.

    Pasant y aix de rebot Yo te dijo, adios, lusero; que al mirar eixe salaro De gust m'agarra cbanglot.

    EDtonses, com qui no bu nota. Em tirares una ulla, Qu'espatarrat em deixa Com si fora una granota.

    Entre angusticts y disvelos A m mateix em digu: i,Qu's lo que pasa por m, Altos y devinos sielosC

    i,M'entra per alguna part Lo que as en lo cor em bull'l Eixa noya m'ba pres d'ull, 6 es qu'encbisa per mal art.

    I,M'ha mosegado culcura'l Qu tinc, reina soberaDa? As6 es ttol 6 cuartana, Perque yo m'ensenc en febra .

    Ya estic obrint el forat Per aon vecb la mebua pena; Estes picors a la esquena Es qU'estic enamorat.

    L'amor a m Ve feDtma el b; Ttiri-t, Tturu-t.

    Y poc a poc

  • - 72-

    Em trau el suc; Cocoro-coc, Cucuru-cuc.

    Y el gallet yo Li fas aix; Cocoro-co, Quiquiri-qo.

    Y si t no vols respondre Cacarechant la gallina, Sapies que vach de borina Y qu'estic picant a pondre .

    Pos no m'ahuixes ni estufes, Maneleta, tr6s de so], Perque em faria ]a col En lo eaMs y en les chufes.

    Y as6 nolt caiga del sac; Que si no'm vols per lo fic (1), De baix cama et plante un tic, Mes pronte que t dius tac.

    Si agarrarte el mof1o puc. Y te descuides un poc, Per mes que cantes el coc, Voras si te pica el cuc.

    Com la cals en l'aigua em bulls, Y com el sofre IB 'ens ens; Perque yo no s qu tens En eixos bonicos ulls

    A cada mirada tendra Qu'em tires fent Ja moixeta, Em destapes, Maneleta, El foc mal colgat en sendra.

    Y no m'arrugues les selles Ni me chires el monet, Cuant te fasa molt dol~et

    W (1) El chufero tenia un fic en la galta, de resultes de una recalca d e peu.

  • - 79-

    Una sena en les orenes. Eres seraf del s ('1 ,

    Y tamb la mehua estrla; Eres bonica, Manla, Y mes dolsa que la mel.

    Eres ramell de fenoll Qu'encandiles en l'olor; Y del chard del amor Herm6g y tndre capoll.

    Eres fina de les fines, Que entre les mes fines viu; Dels fadrins eres caliu, Yenvecha de les fadrines.

    Eres la mel del meu cor, Y l'encandiles en ella; La flor de la mara vella Y perla en gastada en or.

    Yullme, pues, tot lo que pugues, Y dixo.m l'anima en pau, Que yo ser e] teu esclau Si en un cabellet em nugues.

    Si tens sanduDga