PREGUNTES MARTÍ RAYA MORENO 2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any? Gènere de plantes herbàcies perennes amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat. Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs. És d'origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axil·lars, amb nombroses lígules de coloració diversa: vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades. Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins. Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma. Hom les planta a fi de març o a començament d'abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant. Floreixen des del maig fins al primer fred. Podem veure la relació ben plasmada com una comparació en la dàlia, aquestes, floreixen a la primavera (joventut, ella és jove quan és casa) una estació feliç plena de vida ( la part en la que ells dos s’estimen i ella no, en desconfia), i finalment és marceixen per quan comença a fer fred (hivern/tardor) un temps trist i de mort (el seu amor s’anava, el mata la desconfiança, la seva relació es torna cada cop més freda, fins que es torna inexistent per part de la dona, donada la seva desconfiança i paranoies sobre la lleialtat del seu marit cap a ella).

CARLES MARTÍNEZ PUIG

4. Llegiu ara aquests altres fragments:

Text1 I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor. (pàg. 15)

Text2 Ara ell viu a casa d’uns nebots i si ens trobem pel carrer ens donem la mà i ell em diu: «Com et trobes?», i jo li dic: «Bé, i tu?» I, veu?, mai més no hi ha hagut dàlies en aquesta panera. A vegades, quan hi ha massa herba, l’arrenco i cavo una mica la terra perquè no faci lleig i si veig dàlies en un aparador em ve com una mena de mareig i tinc ganes de vomitar, dispensi. (pàg. 24)

a) Durant quin període de temps a la protagonista li agraden les dàlies? b) En quins moments de la seva vida no li agraden?

c) Amb quin període de la vida de les dones coincideix?

d) Per què creu ella que al seu marit li agraden les dàlies? e) A què s’associen en el conte?

a) A la protagonista li agraden les dàlies quan ja ha passat la joventut i es troba en

la maduresa, es a dir, quan esta casada.

b) No li agraden les dàlies en la joventut, perquè no fan gaire bona olor, i per això

ma i li havien agradat. Ni tampoc després del divorci amb el seu marit ja que

són un símbol clar del matrimoni amb aquest, ja que segons el seu marit eran

els seus fills.

c) Amb el període de la menopausa, i el final de la maduresa per entrar en la

ultima etapa de la vida.

d) Perquè eren com els seus fills, els que no tenien o no havien pogut tenir.

e) Als seus fills,les dàlies fan de fill per als dos amants ,però ja de gran, al separar-

se la dona ,ja no vol saber res d’aquests “fills” i ja no les vol tenir. La dàlia

llavors té un sentit al·legòric(un doble sentit) referint-se a la fertilitat.

TEMES

CARLES MARTÍNEZ PUIG i MARTÍ RAYA MORENO

2. Anàlisi dels personatges

-La dona: és una noia baixa, i té uns ulls molt lluents i dolços, com de vellut. Però

segons ella mateixa no és una noia gaire vistosa. En quant la manera de ser, té una

autoestima baixa, cosa que es nota, en que ella creu que el seu marit esta amb una

altre dona, fins al punt d’arribar a capficar-se tant en aquesta idea, que es torna una

paranoia, que desemboca en que es separi del marit, per a poder ser feliç.

-El marit : és un home bo, que estima la seva dona, però, també estima una altre (la

caixera), però entre ells no passa res, ja que ell és fidel a la seva dona. Ell la intenta

convèncer de que no hi ha una altre, fins i tot li col·loca una llum per a que vegi amb

qui, arriba per la nit. Però tot i això la desconfiança de la seva dona, provocada per les

paranoies que tenia, porten a que es separin ( per petició de ella).