1

PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ

Esquemes de Llengua catalanaEls continguts imprescindibles de la Primàriaresumits en 23 esquemes

Fitxa 1 Accentuació i dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Fitxa 2 Signes de puntuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Sons i grafies (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 4 Sons i grafies (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 5 Vocalisme àton . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 6 L’apòstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 7 La formació de plurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Fitxa 8 El nom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 9 El verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 10 Els determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Fitxa 11 Els adjectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 12 Els pronoms personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Fitxa 13 Mots invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Fitxa 14 L’oració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 15 Tipologies textuals: textos literaris . . . . . . . . . 30Fitxa 16 Tipologies textuals: textos acadèmics . . . . . . 32Fitxa 17 Tipologies textuals: textos biogràfics . . . . . . 34Fitxa 18 Textos discontinus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 19 Tipologies textuals: textos periodístics . . . . . 38Fitxa 20 Ús del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Fitxa 21 Relacions de significat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Fitxa 22 Formació de lèxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Fitxa 23 Figures retòriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

PRIM

ÀRI

ARe

curs

os p

er a

l pro

fess

orat

Grup PromotorSantillana

165748 _ 0001-0048.indd 1165748 _ 0001-0048.indd 1 30/7/09 08:56:0230/7/09 08:56:02

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

2

1 Accentuació i dièresi

Accent gràfic

Separació sil·làbica

Síl·laba: conjunt de sons que pronunciem en un cop de veu

Paraules agudes:

Paraules planes:

Paraules esdrúixoles:

Dígrafs: conjunt de dues lletres que representen un únic so

L’accent gràfic és el signe ortogràfic que posem a sobre de les vocals per indicar la síl·laba tònica. L’accent pot ser obert (`) o tancat (´). La a sempre porta accent obert. La i i la u sempre porten accent tancat. La e i la o poden portar accent obert o tancat.

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

síl·laba tònica en l’última posició

s’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (germà, meravellós, aprèn)

síl·laba tònica en la penúltima posició

s’accentuen quan no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (telèfon, rètol)

síl·laba tònica en l’antepenúltima posició

s’accentuen totes (pròxima, pel·lícula)

Tònica: la que es pronuncia amb més força (por-ta)

Àtona: qualsevol síl·laba que no té accent (por-ta)

Se separen: rr, ss, ix, l·l, tx (cor-res)

No se separen: ig, ny, qu, gu, ll, tg (ca-nya)

Usos de la dièresi

Sobre la u per indicar que cal pronunciar-la en els grups qüe, qüi, güe i güi (delinqüent, pingüí).

Sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior o amb les següents i les regles d’accentuació no permeten posar-hi accent (increïble, amoïnar-se).

Accent diacrític Té la funció de distingir paraules que s’escriuen igual però que signifiquen coses diferents (són [del verb ser] / son [ganes de dormir]).

165748 _ 0001-0048.indd 2165748 _ 0001-0048.indd 2 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

3

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.A

ccen

tuac

ió i

diè

resi

1

165748 _ 0001-0048.indd 3165748 _ 0001-0048.indd 3 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

4

Signes de puntuació2

Punt

Coma

Punt i seguit: indica una pausa i es posa al final de l’oració (El Pol vindrà sol cap a casa.)

Punt i a part: indica una pausa llarga i separa idees diferents que se situen en paràgrafs distints (La Marta farà el treball de medi. En Martí estudia a la biblioteca.)

Vocativa: separa el nom de la persona a qui ens dirigim d’allò que li diem (Alba, porta’m la llibreta.)

Enumerativa: separa els elements d’una enumeració o llista (Porto el llibre, la llibreta, l’estoig, el mapa i les fotocòpies.)

Explicativa: separa un aclariment o una explicació de la resta d’elements de la frase (L’Enric, el meu germà, viatja molt.)

Enllaça oracions (La Maria obre la porta, baixa del cotxe i es dirigeix a casa seva.)

Punt i comaS’utilitza en oracions llargues que tenen moltes comes (Després d’arribar, descarregar el cotxe, instal·lar-nos i dinar, hem anat a fer un tomb; pel centre hem descobert una cafeteria on fan uns pastissos deliciosos.)

Dos punts

Es fan servir per introduir allò que diu un personatge, tanquen les paraules del narrador i donen pas a les del personatge (La Marta, força preocupada va preguntar: –N’estàs segur?)

Es posen abans d’una enumeració (Al mercat em compres: un lluç, dos quilos de patates, un meló i un pollastre tallat a quarts.)

Es posen abans de citar el que ha dit algú textualment (El president va dir: «Sé que estem preparats per suportar aquesta crisi».)

Punts suspensiusIndiquen que una llista no està completa o que una oració no està acabada (Van venir l’Ona, el Lluc, la Mar, la Laia, l’Òscar...)

Signe d’admiracióServeix per mostrar que a l’oració s’expressen emocions, com l’alegria, la tristesa, la sorpresa, la por... (Em portaràs al futbol!)

165748 _ 0001-0048.indd 4 30/7/09 10:59:00

5

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.S

ign

es d

e p

un

tuac

ió

2

Cometes

Per mostrar que es reprodueix textualment el que ha dit algú, dites, refranys, etc. (Ja ho dic jo: «Qui no vulgui pols que no vagi a l’era!».)

Per citar un fragment d’un llibre, el títol d’un capítol, d’un conte, d’un poema... (Avui llegirem un fragment de «L’Atlàntida».)

Per assenyalar que una paraula o expressió té un doble sentit (Ara explica’m les «mentides pietoses».)

GuióIntrodueix la intervenció directa d’un personatge en forma de diàleg i la tanca si torna a intervenir el narrador. (–Fes la bossa, que marxem –va dir seriós l’Adrià.)

Guionet

Serveix per separar les síl·labes a final de línia (síl-la-ba).

Per escriure en lletres els numerals ordinals, entre desenes i unitats (trenta-tres) i entre unitats i centenes (vuit-cents).

Serveix per separar el pronom feble del verb quan s’afegeix al darrere (dóna-li).

En alguns mots compostos (pèl-roig, nord-americà, para-xocs).

ParèntesisEs fan servir per fer un aclariment sobre el que s’explica en l’oració (Aquell científic (el guanyador del premi) es va presentar a l’auditori.)

165748 _ 0001-0048.indd 5165748 _ 0001-0048.indd 5 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

6

Sons i grafies (i)3

x/ix

x

ix

a principi de paraula (xemeneia)

després de consonant (porxo)

després de i (reixa)

darrere de les vocals a, e, o, u (cuixa)

tx/ig

tx

ig

enmig de paraula (esquitxar)

a final de paraula (esquitx). Quan una paraula acaba en tx, a la paraula derivada també trobem tx (despatx, despatxar).

a final de paraula (bateig). Quan acaba en ig, a la paraula derivada podem trobar g, j, tg, tj (mareig, marejar).

g/j

g

j

davant e i i (gelat, gimnàs)

davant a, o, u (jardí, joc, just). Excepcions

j en les paraules que contenen -ject- i -jecc- (objecte, injecció)

j davant totes les formes del verb jeure (jaure, jec, jeia...)

j a jeroglífic, jersei, jerarquia, Majestat, jet, Jesús...)

Essa sorda

s

ss entre vocals (professora)

c davant de les vocals e, i (peces, paciència)

ç davant de les vocals a, o, u (esperança, calçot, forçut)

a principi de paraula (set)

després de consonant (persona)

Essa sonora z a principi de paraula (zona)

s entre vocals (proposar)

165748 _ 0001-0048.indd 6165748 _ 0001-0048.indd 6 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

7

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.S

ons

i gr

afie

s (i

)

3

c/qu/qü

c davant a, o, u (cara, corona, cullera)

qu davant e, i (raqueta, quinze)

qü si volem que la u de qu es pronunciï davant e, i (delinqüent, terraqüi)

g/gu/gü

g davant a, o, u (gat, gos, guatlla)

gu davant e, i (guerra, guineu)

gü si volem que la u de gu es pronunciï davant e, i (paraigües, pingüí)

165748 _ 0001-0048.indd 7165748 _ 0001-0048.indd 7 24/7/09 14:12:2924/7/09 14:12:29

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

8

Sons i grafies (ii)4

hNo té un so que li correspongui, cosa que en dificulta l’ús. No hi ha normes per saber quan s’escriu. En cas de dubte cal consultar el diccionari. Algunes paraules que la contenen són: vehicle, adhesiu, hivern, herba, ahir...

l/ll/l·l

l

ll

l·l

a principi de paraula (lona)

enmig de paraula (volta, salar)

a final de paraula (col)

a principi de paraula (lloc)

enmig de paraula (colla)

a final de paraula (pell)

no segueix cap norma específica a: cèl·lula, instal·lar, pol·len...

s’escriu en paraules començades per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-: al·lèrgia, col·laborar, il·luminat, mil·límetre, síl·laba...

s’escriu en les paraules acabades en -el·la, -il·la, -il·lar: parcel·la, goril·la, cavil·lar...

b/v

b

v

davant l i r (bloc, braç)

darrere de m (embolic). Excepcions: tramvia, circumvalació

en una mateixa família de paraules quan alterna b i p (saber, sap)

darrere de n (canvi)

en una mateixa família de paraules quan alterna v i u (novetat, nou)

en les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació (cantava, jugaves, ballàvem, portàveu)

Paraules que canvien de significat segons s’escriguin amb b o v: vall/ball, vena/bena, vuit/buit, vellesa/bellesa, vola/bola, vot/bot...

165748 _ 0001-0048.indd 8165748 _ 0001-0048.indd 8 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

9

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.S

ons

i gr

afie

s (i

i)

4

m/n m

davant b, p i m (bambú, tempesta, immens)

davant f (amfibi), excepte paraules que comencen pels prefixos con-, en- i in- (conferència, enfadar, infermera)

n davant v (enviar)

r/rr

rforta: a principi de paraula o després de consonant (roure, Enric)

fluixa: entre vocals (cara)

muda: a final de paraula (doctor)

rr: entre vocals amb el so de la erra forta (carro)

Consonants

mudes a final

de mot

p/b després de m (camp, tomb). Per saber si hi ha consonant final muda es pot buscar el derivat: camp, camperol

t/d després de n o l (vinent, Eudald)

r en els infinitius (donar, venir)

165748 _ 0001-0048.indd 9165748 _ 0001-0048.indd 9 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

10

Vocalisme àton5

En català oriental les grafies a/e i o/u en posició àtona es confonen en un mateix so: [ e] i [u], respectivament.

a/e

Quan es troba a final de paraula, normalment escrivim

Quan es tracta d’un verb

En els verbs jeure, treure i néixer escriurem

Si la vocal neutra és al principi o enmig d’una paraula, per saber si és a o e, buscarem un mot de la mateixa família

-a en els noms i els adjectius femenins (dona, bonica)

-e en els masculins (llibre, alegre)

si la vocal neutra és la penúltima lletra escriurem -e (porten)

si la vocal neutra és l’última lletra escriurem -a (porta)

si es troba enmig de la paraula, buscarem una forma verbal en què la vocal corresponent sigui tònica (acabava, acabo)

(ferrer, ferro)

(glaçat, glaç)

a en síl·laba àtona (trauré)

e en síl·laba tònica (treus)

o/u

Per saber si cal escriure o o u es busca una paraula de la mateixa família que tingui el so en síl·laba tònica (foguera, foc; sucar, suc)

o

u

en el plural de les paraules que acaben en -o (ràdio, ràdios)

en la primera persona del singular del present d’indicatiu (canto, ballo)

en les síl·labes àtones dels verbs poder i voler, menys en el present de subjuntiu i en l’imperatiu (podia, voldré..., però pugueu i vulgueu)

en el plural de les paraules que acaben en -u (ingenu, ingenus)

en els substantius invariables acabats en us (focus, virus)

en les paraules acabades en diftong creixent: au, eu, iu, ou (babau, meu, actriu, Salou)

165748 _ 0001-0048.indd 10165748 _ 0001-0048.indd 10 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

11

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.V

ocal

ism

e àt

on

5

165748 _ 0001-0048.indd 11165748 _ 0001-0048.indd 11 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

12

L’apòstrof6

Els articles el i la s’apostrofen quan van seguits d’una paraula que comença en vocal o h (l’oxigen, l’herba).

el/la

L’article femení la no s’apostrofa quan va davant d’una paraula femenina que comença en àtones

Les contraccions no es fan si la paraula que va a continuació pot portar article apostrofat

-i (la hiena)

-u (la unió)

-hi (la història)

-hu (la humitat)

a + el

de + el

per + el

a l’estadi

de l’amic

per l’orient

de

S’apostrofa

No s’apostrofa

davant d’una paraula que comenci en vocal o h (d’aquí, d’hora)

davant d’un nombre que comenci en vocal i estigui expressat numèricament (d’1, d’11)

davant de i o u consonàntiques (de ioga, de Huelva)

davant h aspirada (de Harlem)

165748 _ 0001-0048.indd 12165748 _ 0001-0048.indd 12 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

13

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

6

L’ap

òstr

of

165748 _ 0001-0048.indd 13165748 _ 0001-0048.indd 13 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

14

La formació de plurals7

El plural normalment es forma afegint -s a les paraules masculines i canviant -a per -es a les femenines (peu, peus; dona, dones).

Els mots aguts que acaben en vocal tònica afegeixen -n- abans del sufix del plural (mà, mans; bé, bens; cinturó, cinturons).

Canvis ortogràfics

en el femení

Mots invariables

Casos especials

del masculí

-ca/-ques: vaca, vaques

-ga/-gues: tortuga, tortugues

-ça/-ces: força, forces

-ja/-ges: revenja, revenges

els dies de la setmana (dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres). Però el dissabte/els dissabtes i el diumenge/els diumenges

mots acabats en -is o -us: llapis, cactus, pelvis, fetus...

altres: temps, calamars, tos, pus...

els noms acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os (país, països; lluç, lluços)

hi ha noms que dupliquen -s- en el plural (nassos, pastissos, matalassos, embarassos, cossos...)

els noms amb -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -s o -os (discs, discos; texts, textos...)

165748 _ 0001-0048.indd 14165748 _ 0001-0048.indd 14 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

15

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.La

for

mac

ió d

e p

lura

ls

7

165748 _ 0001-0048.indd 15165748 _ 0001-0048.indd 15 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

16

El nom8

El nom és una paraula que serveix per anomenar persones, animals, coses, idees i sentiments.

Variacions

Gènere

Nombre

Masculí: pot anar precedit de el o un (ministre)

Singular: quan només n’hi ha un (faraó)

Plural: quan n’hi ha més d’un. S’acostuma a formar afegint -s al masculí (peus) i -es al femení (tassa, tasses)

Invariable: amb una única forma per al singular i el plural (dilluns)

Femení: pot anar precedit de la o una (princesa) Canvi en el sufix

Canvi en l’article: el turista distret / la turista distreta

-a: fill, filla

-ona: lleó, lleona

-ina: gall, gallina

-essa: déu, deessa

-driu/-triu: emperadriu, actriu

Classificació

Comú: designa una persona, un animal o una cosa qualsevol (amic, gossa, aula)

Propi: designa una persona, un lloc o un accident geogràfic concret (Marc, Egipte, Nil)

Individual: quan només designa un individu (persona)

Col·lectiu: quan designa més d’una persona (gent)

Concret: designa una persona, un animal o una cosa real, palpable (gerro)

Abstracte: designa coses que no es poden veure ni tocar (paciència)

165748 _ 0001-0048.indd 16165748 _ 0001-0048.indd 16 24/7/09 14:12:3024/7/09 14:12:30

17

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

8

El n

om

165748 _ 0001-0048.indd 17165748 _ 0001-0048.indd 17 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

18

El verb9

El verb és la paraula de l’oració que expressa una acció o un estat tot situant-los en un moment concret.

Variacions

del verb

NombreSingular: un sol individu (menjo, menges, menja)

Plural: més d’un individu (mengem, mengeu, mengen)

Persona

Formes personals: algú realitza l’acció

Formes no personals

1a persona: concorda amb els pronoms jo i nosaltres (jo penso, nosaltres pensem)

2a persona: concorda amb els pronoms tu i vosaltres (tu penses, vosaltres penseu)

3a persona: concorda amb els pronoms ell/ella, ells/elles, vostè/vostès (ell/ella/vostè pensa, ells/elles/vostès pensen)

Infinitiu: és el nom del verb (donar)

Participi: serveix per formar els temps compostos (donat)

Gerundi: indica una acció que passa en el mateix temps que una altra (donant)

Temps

Segons el moment en què se situa l’acció

Segons el nombre de paraules

Passat: l’acció va passar abans (donava)

Present: l’acció s’esdevé en el moment de l’enunciació (dóna)

Futur: l’acció s’esdevindrà després (donarà)

Simples: formades per una sola paraula (dormo)

Compostes: formades pel verb auxiliar haver més el participi del verb principal (has dormit)

Perifràstiques: formades pel verb auxiliar anar més l’infinitiu del verb principal (vas dormir)

Mode

Indicatiu: expressa un fet real (dóna)

Subjuntiu: expressa desig, dubte o possibilitat (doni)

Imperatiu: expressa una ordre o un prec (dóna-li)

165748 _ 0001-0048.indd 18165748 _ 0001-0048.indd 18 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

19

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.El

ver

b

9

Segons la conjugació

Segons el significat

Segons l’arrel

i la desinència

1a conjugació: verbs amb l’infinitiu acabat en -ar (donar)

2a conjugació: verbs amb l’infinitiu acabat en -er (témer) o -re (absoldre)

3a conjugació: verbs amb l’infinitiu acabat en -ir (dormir)

Predicatius: expressen accions i processosEl predicat s’anomena predicat verbal

Copulatius: uneixen el subjecte i el predicat amb una expressió de qualitat o un estat. Són ser, estar i semblar. També s’anomenen atributius. El predicat s’anomena nominal.

Regulars: segueixen el model de la seva conjugació (1a, 2a o 3a)

Irregulars: no segueixen els models de conjugació. Principals irregularitats: en l’arrel (ser, anar) o en la desinència (estar, valer)

Impersonals: es conjuguen sempre en 3a persona del singular (haver-hi, ploure, llampegar, etc.)

Classificacions

del verb

Transitius: necessiten un complement per tenir sentit

Intransitius: tenen sentit ple i no els cal complement

165748 _ 0001-0048.indd 19165748 _ 0001-0048.indd 19 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

20

10 Els determinants ©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Els determinants són les paraules que complementen un nom i que, en gairebé tots els casos, hi concorden en gènere i nombre.

Article

Indiquen el gènere i el nombre del nom.

Formes de l’article

el: masculí singular (el noi) / els: masculí plural (els amics)

la: femení singular (la mare) / les: femení plural (les persones)

en: masculí singular personal (en Marc) / na: femení singular (na Berta)

Els articles el i la s’apostrofen quan van seguits d’un mot que comença en vocal, excepte si és femení i comença per i-, u-, hi- o hu- àtones (la Irene, la unitat, la història, la unitat).

Demostratius

Indiquen proximitat o llunyania respecte la persona que els fa servir.

Formes a prop de qui parla: aquest, aquesta, aquests, aquestes

lluny de qui parla: aquell, aquella, aquells, aquelles

Indiquen propietat de qui és un objecte, un animal o una persona al qual ens referim.

Possessius

masculí singular: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu

femení singular: meva, teva, seva, nostra, vostra, seva

masculí plural: meus, teus, seus, nostres, vostres, seus

femení plural: meves, teves, seves, nostres, vostres, seves

El possessiu sempre va precedir de l’article (el seu germà, la meva cosina).

Formes de l’article

165748 _ 0001-0048.indd 20165748 _ 0001-0048.indd 20 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

21

10

Els

det

erm

inan

ts

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

Numerals

Indiquen la quantitat o l’ordre del nom que determinen.

Formes cardinals: els que indiquen una quantitat exacta (un, dos, deu, mil).

ordinals: indiquen l’ordre en què se situen les coses (primer, sisè, dinovena).

Quantitatius

Indiquen una quantitat de manera global o imprecisa.

Formes

quant,quanta, quants, quantes

molt, molta, molts, moltes

poc, poca, pocs, poques

tant, tanta, tants, tantes

bastant, bastanta, bastants, bastantes

gaire, gaires

variables

invariables gens, prou, més, menys, massa, força, que

Indefinits

Indiquen una idea d’imprecisió al nom que acompanyen o es refereixen a persones o coses de manera molt general.

Formes

algun, alguna, alguns, algunes

un, una, uns unes

tot, tota, tots, totes

mateix, mateixa, mateixos, mateixes

cert, certa, certs, certes

altre, altra, altres, altres

qualsevol, qualssevol

tal, tals

cada, cada un/una, cadascun/una

ambdós, ambdues

diversos, diverses

165748 _ 0001-0048.indd 21165748 _ 0001-0048.indd 21 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

22

11 Els adjectius ©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o característiques del nom, amb el qual concorden en gènere i nombre.

Flexió

De dues terminacions: fred, freda, freds, fredes; bonic, bonica, bonics, boniques...

D’una terminació

burleta, burletes; pobre, pobra...

els acabats en -aire (dansaire), -ista (altruista) i -ble (amable)

els acabats en -ant (elegant) i -ent (prudent)

Graus

positiu: indica la qualitat d’un nom (alt)

comparatiu: compara la intensitat entre dos noms. Tipus

Formes pròpies per expressar la intensitat

bo, millor, òptim

dolent, pitjor, pèssim

gran, major, màxim

petit, menor, mínim

de superioritat (més alt que...)

d’igualtat (tan alt com...)

d’inferioritat (menys alt que...)

superlatiu: quan expressa una qualitat en grau màxim (altíssim/el més alt)

165748 _ 0001-0048.indd 22165748 _ 0001-0048.indd 22 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

23

11

Els

adje

ctiu

s ©

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

Gentilicis

Indiquen procedència d’un lloc (poble, ciutat, barri, país, estat, planeta, etc.)

Formes sense els sufixos anteriors: suís, búlgar, egipci, croat, suec, indi, austríac, etíop, serbi, turc, rus...

Formes d’arrel diferent: otomà, lusità, nipó, selenita, sinó...

-í/-ina: gironí, gironina

-à/-ana: andorrà, andorrana

-ès/-esa: portuguès, portuguesa

-er/-era: brasiler, brasilera

-enc/-enca: canadenc, canadenca

-atà/-atana: lleidatà, lleidatana

-ità/-itana: napolità, napolitana

-ita: moscovita

-i/-ia: armeni, armènia

-ià/-iana: caucasià, caucasiana

-ota: cairota

-eny/-enya: madrileny, madrilenya

-eu/-ea: europeu, europea

-ó/-ona: bretó, bretona

-ic/-ica: britànic, britànica

Es formen afegint un sufix al nom del lloc. Sufixos

165748 _ 0001-0048.indd 23165748 _ 0001-0048.indd 23 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

24

12 Els pronoms personals ©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Els pronoms personals en català poden ser forts o febles.

Forts

Fan referència a un nom en concret, de persona o d’animal. Poden substituir el sintagma nominal fins i tot en la posició de subjecte.

Formes

1a persona: jo

2a persona: tu, vostè

3a persona: ell/ella

1a persona: nosaltres

2a persona: vosaltres, vostès

3a persona: ells/elles

singular

plural

165748 _ 0001-0048.indd 24165748 _ 0001-0048.indd 24 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

25

12

Els

pro

nom

s p

erso

nal

s ©

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

Febles

Fan referència a un nom. Són monosil·làbics i poden anar davant o darrere del verb, cosa que en canvia la forma.

Formes

CD el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens, us

CI li, els

CD en, hi

Atrib el, la, els, les, en, ho

(forma plena, forma reforçada, forma elidida, forma reduïda)

me, em, m’, ‘m

te, et, t’, ‘t

se, es, s’, ‘s

lo, el, l’, ’l

la, -, l’, -

los, els, -, ‘ls

les, -, -, -

ne, en, n’, ‘n

ho, -, -, -

li, -, -, -

hi, -, -, -

nos, ens, -, ‘ns

vos, us, -, -

Variacions dels pronoms segons la posició

165748 _ 0001-0048.indd 25165748 _ 0001-0048.indd 25 24/7/09 14:12:3124/7/09 14:12:31

26

13 Mots invariables ©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Els adverbis, les preposicions i les conjuncions són mots invariables.

Els adverbis són paraules que expressen circumstància de lloc, temps, mode o quantitat.

Adverbis

Forma: són invariables, no tenen cap mena de flexió, ni de gènere, ni de nombre ni de persona.

Formació d’adverbis: hi ha molts adverbis que deriven de la forma femenina singular de l’adjectiu al qual se li ha afegit el sufix -ment (còmodament, fàcilment)

Tipus

lloc (aquí, allà)

temps (avui, ara)

mode (així, ràpidament)

quantitat (més, menys)

afirmació (sí, també)

negació (no, tampoc)

165748 _ 0001-0048.indd 26165748 _ 0001-0048.indd 26 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

27

13

Mot

s in

vari

able

s ©

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L. Les preposicions i les conjuncions són mots que fan d’enllaç entre paraules, sintagmes i frases.

Forma: són partícules invariables, no tenen cap mena de flexió, ni de gènere, ni de nombre ni de persona.

Enllaços

Preposicions

Conjuncions

Funció: uneixen paraules

Forma: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, sota, vers...

Funció: enllacen paraules que tenen la mateixa funció en la oració o oracions.

Tipus

uneixen dos elements o oracions: i, ni

expressen alternança, una opció exclou l’altra: o, o bé

expressen una contraposició total o parcial: però, més, sinó, encara que

expressen una conseqüència: doncs, més, sinó, encara que

expressen una causa: perquè, ja que

expressen una condició: si

165748 _ 0001-0048.indd 27165748 _ 0001-0048.indd 27 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

28

14 L’oració

L’oració és un conjunt de paraules que tenen sentit complet, una entonació determinada i un verb en forma personal. L’element sense el qual no hi ha oració és el verb.

Tipus

declamativa: serveix per afirmar o negar alguna cosa. Es tanca amb un punt final (L’Arnau és nedador professional.)

interrogativa: serveix per preguntar. Es tanca amb un signe d’interrogació (Vindràs a la festa d’aniversari de l’Eva?)

exclamativa: serveix per expressar sentiments. Es tanca amb un signe d’admiració (Quina por que tinc!)

imperativa: serveix per donar una ordre. Es tanca amb un punt final o amb un signe d’admiració (Deixa’l anar ara mateix!)

dubitativa: serveix per transmetre un dubte. Es tanca amb un punt final (Potser ja han arribat.)

desiderativa: serveix per expressar un desig. Es tanca amb un punt final (Vull anar a veure el partit al camp.)

Components de l’oració

Subjecte

Entre el subjecte i el predicat s’estableix una relació de concordança: han d’estar en el mateix nombre i la mateixa persona.

Predicat

definició: persona, animal o objecte del qual es diu alguna cosa

nucli: nom

forma

un sintagma nominal, format per un nom i els seus complements, un pronom o una construcció equivalent.

el·líptic: no està expressat amb una paraula, però es pot reconèixer per la terminació verbal (Viu al tercer pis. [ell/ella]).

definició: el que es diu del subjecte

nucli: verb

forma: un sintagma verbal

Estructura del subjecte determinants + nom + complements del nom (El meu amic de les vacances...)

165748 _ 0001-0048.indd 28165748 _ 0001-0048.indd 28 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

29

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.L’

orac

ió

14

Estructura del predicat

Complements del verb

verb + complements del verb

CD

CI

CC

Atr

CD (complement directe)

CI (complement indirecte)

CC (complement circumstancial)

Atr (atribut)

Funció: completa el sentit del verb, és imprescindible perquè els verbs transitius tinguin significat

Funció: indica la persona que rep l’acció expressada pel verb.

Funció: aporta informació referent a les circumstàncies. No és imprescindible.

Funció: complement imprescindible del verb copulatiu.

SN (Menjo pomes.)

que + oració (Sabia que vindries.)

pronom feble (En menjo.)

prep + SN (Entrega la documentació al funcionari.)

prep + qui + oració (Entrega la documentació a qui li han dit.)

prep + pronom (Entrega-la a ella.)

pronom feble (Entrega-li la documentació.)

adverbi (Hi vaig ràpidament.)

locució adverbial (Ho ha acabat de pressa i corrents.)

SN (Aquest cap de setmana no vindré.)

preposició + SN (Seu al tamboret.)

pronom feble (Hi vas.)

SN (L’Elisenda és la infermera de planta.)

adjectiu (L’Oriol està ensopit.)

prep + SN (Les parets semblen de paper.)

que + oració (El seu cotxe sembla que sigui de joguina.)

pronom feble (Ell està content, i tant que ho està.)

Estructura

Estructura

Estructura

Estructura

165748 _ 0001-0048.indd 29165748 _ 0001-0048.indd 29 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón, S

. L.

30

15 Tipologies textuals: textos literaris

Conte

Text teatral

Còmic

Definició: narració breu amb pocs personatges que relata fets que tant poden ser fantàstics com reals.

Definició: text escrit per ser representat o dramatitzat davant d’un públic.

Definició: història que s’explica mitjançant textos i dibuixos que es complementen dins de les vinyetes.

Estructura

Estructura

Estructura

plantejament: la situació inicial, on es presenten els personatges, el lloc i el temps.

nus: la part central, on es planteja un problema o conflicte, de vegades provocat per un o més personatgesanomenats antagonistes.

desenllaç: la part final, on es resol el problema o bé es deixa obert sense cap solució.

diàleg que mantenen els personatges, representats per actors i actrius.

acotacions: text en cursiva i de vegades entre parèntesis, que no s’ha de representar i que serveix per donar indicacions sobre què ha d’haver-hi a l’escena, com es mouen els personatges, la música, etc.

bafarada: espai reservat per posar el text del que diuen o pensen els personatges.

onomatopeies: imitacions de sons o sorolls que donen agilitat al text.

línies de moviment: ratlles que marquen el moviment del que apareix en el dibuix.

símbols: dibuixos petits que representen estats d’ànim.

Poesia

Definició: text en què predomina la funció expressiva del llenguatge.

Estructuramusicalitat aconseguida amb el ritme, la rima i la sonoritat de les paraules combinades.

ús especial del llenguatge: es fan servir paraules en sentit figurat, onomatopeies, figures retòriques, etc.

Auca Conjunt de vinyetes acompanyades d’un text que s’escriu en rodolins. És tan important la imatge com el text.

Faula Conte protagonitzat per animals que tenen qualitats i defectes propis del humans. Acaba amb una ensenyança o moralitat útil per a la vida.

165748 _ 0001-0048.indd 30165748 _ 0001-0048.indd 30 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

31

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.T

ipol

ogie

s te

xtu

als:

tex

tos

lite

rari

s

15

Cançó

Descripció

Combinació d’un text sovint rimat (la lletra) i una melodia (la música). Pot haver-hi frases que es repeteixen (tornada). Les cançons han servit des de sempre per fer celebracions (cantar i ballar), per explicar històries i per expressar sentiments.

d’un objecte: s’ha de fer de manera ordenada, per exemple, partint de l’aspecte exterior general, les parts i la seva utilitat.

d’un ambient: ens fa imaginar un lloc i una situació en un moment concret, perquè ens descriu l’entorn a través dels sentits (olors, colors, sons, etc.).

de persones: ens permet saber com són físicament, com van vestides, quin posat tenen, el seu caràcter i les seves aficions.

Llegenda

Narració

Narració d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una forta proporció d’elements imaginatius.

Creació literària en prosa d’una llargària superior a la del conte i inferior a la de la novel·la.

Diàleg

Text audiovisual

Definició: conversa entre dues o més persones.

Definició: text destinat a formar part d’un enregistrament que inclogui també imatge i so, com ara una pel·lícula, un anunci o un programa de televisió.

Tipus

Tipus

estil directe: es reprodueixen literalment les intervencions dels personatges. Es posen guions llargs (–) al da-vant de cada intervenció, i cada vegada que hi ha un incís del narrador enmig del diàleg.

estil indirecte: el narrador explica el que han dit els personatges. Es fan servir expressions com ara: va dir que, va respondre que...

guió: inclou els diàlegs que han de ser pronunciats en l’enregistrament i indicacions sobre la música, els plans de filmació, la descripció dels espais, els personatges, les accions...

guió il·lustrat o storyboard: guió que conté el dibuix específic de cadascun dels plans tal com els veurà l’espectador.

165748 _ 0001-0048.indd 31165748 _ 0001-0048.indd 31 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

© 2

00

9 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S. L.

32

16 Tipologies textuals: textos acadèmics

Exposició

Instrucció

Conferència

Exposició oral en què una persona parla d’un tema cultural o científic davant d’un públic. Els conferenciants preparen un esquema o guió per orientar-se durant la seva exposició, el qual segueix un ordre lògic. A l’esquema només es fan constar l’apartat de què parlen i la informació, molt resumida.

Definició: text explicatiu que informa de manera ordenada, detallada i entenedora d’idees, conceptes...Exemple: llibre de text

Definició: té com a finalitat donar orientacions, consells, ordres... sobre la manera de fer una activitat determinada. Exemple: recepta de cuina, normes d’un joc, instruccions d’un aparell

Elements

Elements

Característiques

Vocabulari precís propi de la matèria en qüestió

claredat: la informació apareix separada en seccions i ordenada

ús d’expressions d’obligació (has de posar...)

ús de verbs en imperatiu (col·loca...)

Imatges (fotografies, dibuixos, esquemes...) que faciliten la comprensió

Estructura

títol

presentació del tema i desenvolupament

conclusió (opcional)

Argumentació

Definició: té com a objectiu fer que algú accepti o rebutgi una tesi o idea determinada mitjançant raons, opinions, etc.

per fonamentar les argumentacions cal avaluar-ne els aspectes a favor i en contra.

els nexes que uneixen el tema que defensa i els arguments solen ser conjuncions i locucions conjuntives, del tipus perquè, ja que...

165748 _ 0001-0048.indd 32165748 _ 0001-0048.indd 32 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

33

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

16

Tip

olog

ies

tex

tual

s: t

exto

s ac

adèm

ics

Carta formal

Definició: es fa servir en comunicacions de tipus comercial (al comerç, les indústries...) i oficial (a les administracions públiques).

Característiques

Parts

claredat en el que s’exposa

molt respectuosa pel que fa al llenguatge que s’hi utilitza

lloc i data

salutació

text central

comiat

signatura

Correu electrònic

Definició: permet intercanviar missatges, imatges i altres arxius de manera immediata amb persones de tot el món.

Parts

de (persona que envia el correu)

data (dia i hora que s’envia el missatge)

per a (persona a qui s’adreça el missatge)

assumpte (nom que es dóna al missatge, de què tracta)

missatge (és una mena de carta informal pel que fa a l’estructura: salutació, cos, comiat)

165748 _ 0001-0048.indd 33165748 _ 0001-0048.indd 33 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

34

17 Tipologies textuals: textos biogràfics©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

BiografiaÉs un text en què es narren els fets més importants de la vida d’una persona: lloc i any de naixement, estudis, circumstàncies que l’han fet important, etc. Està escrit en tercera persona.

AutobiografiaBiografia d’un personatge narrada per ell mateix: el narrador s’encarrega d’explicar-nos la seva vida. Està escrit en primera persona.

Diari personal

Definició: llibre que escriu una persona diàriament on explica les coses que li passen i el que sent.

està escrit en 1a persona

s’encapçala amb la data del dia que s’escriuCaracterístiques

Anècdota Narració d’un fet curiós o divertit de la història o de la vida d’algú.

165748 _ 0001-0048.indd 34165748 _ 0001-0048.indd 34 24/7/09 14:12:3224/7/09 14:12:32

35

17

Tip

olog

ies

tex

tual

s: t

exto

s bi

ogrà

fics

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 35165748 _ 0001-0048.indd 35 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

36

18 Textos discontinus©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

AnunciDefinició: Presenta imatges acompanyades de text que tenen alguna d’aquestes finalitat

informar d’alguna cosa.

vendre un producte.

potenciar una actitud.

Eslògan: Frase publicitària que acompanya la imatge, és breu i fàcil de memoritzar.

Nota

Definició: Text breu per recordar algun fet o avisar d’alguna cosa.

és informal.

escrita en un llenguatge espontani.Característiques

Avís

Definició: Text breu per recordar algun fet o avisar d’alguna cosa.

és formal.

escrita en un llenguatge més elaborat, no informal.Característiques

Cartell

Definició: Té la funció de donar informació o anunciar alguna cosa.

una imatge (dibuix o fotografia).

una frase curta escrita amb lletres grosses que crida l’atenció.

opcionalment hi pot haver més informació (lloc, horaris, arguments per fer el que es demana, etc.).

Elements

Fitxa tècnica d’un llibre

Recull informació bàsica sobre un llibre: qui l’ha escrit (qui l’ha traduït), l’editorial que el publica, l’any i la ciutat en què apareix, una breu descripció, el nombre de pàgines... Molt útil a biblioteques, arxius i llibreries. Totes aquestes dades (i d’altres) es gestionen mitjançant aplicacions informàtiques, cosa que facilita qualsevol recerca o consulta.

165748 _ 0001-0048.indd 36165748 _ 0001-0048.indd 36 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

37

18

Tex

tos

dis

con

tin

us

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 37165748 _ 0001-0048.indd 37 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

38

19 Tipologies textuals: textos periodístics©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Notícia

Definició: Informa d’un fet d’actualitat que es considera d’interès públic. Es transmet per televisió, ràdio, Internet i premsa escrita (diaris).

Estructura: Respon sempre a les preguntes

Parts

què?

qui?

quan?

on?

com?

per què?

titular: Títol on es dóna una pinzellada perquè el lector sàpiga de què tracta. Es pretén que cridi l’atenció. Escrit en un cos de lletra gran.

subtitular: Subtítol de la notícia on s’hi afegeixen dades o detalls. Escrit en un cos de lletra mitjà.

cos: Text on es desenvolupa la notícia pròpiament. Conté les dades que responen a totes les preguntes corresponents a l’estructura.

Entrevista

Definició: Consisteix a fer preguntes a una persona perquè ens expliqui coses de la seva feina, de la seva vida, etc. Se’n fan als diaris, revistes, a Internet, la televisió i la ràdio.

Parts

presentació de la persona que s’entrevista

cos: seguit de preguntes i respostes

tancament: agraïment a l’entrevista i comiat

Enquesta

És un conjunt de preguntes formulades a un grup de persones per saber què pensen d’algun tema en concret. Un cop recollida la informació, se’n poden obtenir gràfics estadístics per ajudar a interpretar-la. Es troben en mitjans impresos (diaris, revistes), a la televisió i a Internet.

165748 _ 0001-0048.indd 38165748 _ 0001-0048.indd 38 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

39

19

Tip

olog

ies

tex

tual

s: t

exto

s p

erio

dís

tics

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

Carta a un diariText que serveix per expressar opinions dels lectors: formular una queixa, demanar ajuda o informació, agrair un favor o, senzillament, dir-hi la seva.

ReportatgeConsisteix en informacions i imatges obtingudes directament per algú, referides a un tema interessant. En podem trobar a la premsa, a la ràdio, a la televisió i també a Internet.

Article d’opinióÉs un subgènere periodístic argumental d’una certa extensió i importància en el qual s’expressen idees, opinions i judicis sobre temes d’actualitat o d’interès humà.

165748 _ 0001-0048.indd 39165748 _ 0001-0048.indd 39 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

40

20 Ús del diccionari©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

El diccionari és un llibre que recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament i les defineix, és a dir, explica els diferents significats que poden tenir.

Diccionari normatiu en paper. Estructura

entrada: paraula que es defineix, en negreta.

accepció: cadascun dels significats que pot tenir la paraula, separats per números.

abreviatures: que indiquen la categoria de la paraula, el gènere, el nombre, etc.

exemple: oració o sintagma en el qual apareix la paraula definida en un context d’ús concret.

més informació: dades sobre sinònims, antònims i paraules de la família.

Diccionari en línia

Diccionari electrònic que permet fer cerques a través d’una pàgina web. Pot contenir text, imatges i so i pot donar molta informació en poc temps. Quan obrim la pàgina del diccionari en línia trobem un requadre on s’ha d’escriure la paraula que es vol consultar. Un cop feta la cerca, ens apareix a la pantalla la informació de la paraula.

Diccionari de sinònimsLlibre que recull les paraules ordenades alfabèticament, però, en compte de donar-nos-en el significat, ens en proporciona sinònims. Al final de la llista de sinònims hi ha antònims del mot en qüestió.

Diccionari de locucions i frases fetesLlibre que recull les locucions o frases fetes ordenades alfabèticament i que en proporciona el significat.

165748 _ 0001-0048.indd 40165748 _ 0001-0048.indd 40 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

41

20

Ús

del

dic

cion

ari

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 41165748 _ 0001-0048.indd 41 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

42

21 Relacions de significat©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Polisèmia

Sentit

Homonímia

Relació entre els diferents significats d’una paraula. Aquests significats es troben en cadascuna de les accepcions de la paraula que es recull al diccionari i que se separa amb un nombre (1, 2...) o amb una barra inclinada (/). Exemple: cangur (animal / persona que té cura d’una criatura)

Real o propi: és el que trobem primer en la definició del diccionari, és el sentit originari del mot (pescar: agafar un peix traient-lo de l’aigua).

Figurat: és un altre significat que adopta la paraula relacionat amb l’originari (pescar: atrapar).

Homofonia: quan dues paraules es pronuncien igual, però s’escriuen diferent (buit, vuit)

Homografia: quan dues paraules s’escriuen igual (set [de beure], set [nombre])

Sinonímia

Antonímia

Relació entre dues o més paraules que tenen un significat molt semblant (nen, infant).

Relació entre paraules que tenen un significat contrari o invers (vendre, comprar).

Família de paraules

Camp semàntic

Conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb la qual comparteixen una part comuna o arrel (cafè, cafetera, cafeteria, cafetar, cafeter).

Conjunt de paraules que es poden agrupar perquè tenen una relació de significat (camp semàntic de les flors: rosa, clavell, margarida, violeta...).

165748 _ 0001-0048.indd 42165748 _ 0001-0048.indd 42 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

43

21

Rel

acio

ns

de

sign

ific

at©

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 43165748 _ 0001-0048.indd 43 24/7/09 14:12:3324/7/09 14:12:33

44

22 Formació de lèxic©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Prefixos

Sufixos

Definició: partícules que afegim davant de les paraules per crear-ne de noves.

Definició: partícules que afegim darrere de les paraules per crear-ne de noves.

Tipus

Tipus

cultes

Per formar noms

Per formar verbs

sub- (submarí)pre- (prehistòric)super- (supermercat)semi- (semicercle)re- (reutilitzar)ultra- (ultracongelat)contra- (contraindicat)trans- (transportar)auto- (autobiogràfic)

ofici: -er/-era (pastisser, pastissera), -ista (guitarrista), -aire (dansaire)

establiment: -eria (joieria)

conjunt de coses: -er/-era (fruiter), -ar (alzinar), -eda (arbreda)

concepte abstracte: -or (amargor), -esa (acidesa), -itud (solitud), -ícia (brutícia), -esa (estranyesa), -edat (honestedat), -ença (creença), -ança (esperança)

objecte o aparell: -dor/-dora (assecador, regadora), -ell (taulell)

acció mutiple del verb: -dissa (piuladissa)

col·lectiu: -atge (cortinatge)

de negació: in- / im- (innegable, immòbil)

d’oposició: des- (descarregar)

diminutiu: -et/-eta (ruquet, caseta), -ol/-ola (rierol, bestiola), -ó/-ona (quietó, carona)

augmentatius: -às/-assa (cotxàs, barcassa), -arro/-arra (cotxarro, veuarra)

despectius:- ot/-ota (sabatot, bestiota), -astre/-astra (politicastre, metjastra)

-ir (tossir), -ar (caminar), -ejar (verdejar), -egar (manegar), -itzar (utilitzar), -ificar (fortificar), -itar (facilitar)

165748 _ 0001-0048.indd 44165748 _ 0001-0048.indd 44 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

45

22

Form

ació

de

lèx

ic©

2009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

Paraules

compostes

Manlleus

Definició: formades per dues paraules simples. El seu significat pot ser

Definició: paraula que procedeix d’una altra llengua .

Se separen amb guionet quan:

Exemples

la suma dels dos significats (obrellaunes)

metafòric (milhomes)

el primer mot acaba en vocal i el segon comença per consonant r-, s- o x- (pèl-roig poca-solta, para-xocs).

un dels dos mots és un punt cardinal (nord-africà, sud-americà).

de l’anglès (futbol, bacó, tennis)

del francès (croqueta, menú, consomé)

de l’alemany (guerra, búnquer, ganivet)

del castellà (caldo, amo, guapo)

de l’àrab (albercoc, albergínia, alcalde)

de l’italià (violí, piano, batuta)

del grec (xarxa, codonyat, drama)

165748 _ 0001-0048.indd 45165748 _ 0001-0048.indd 45 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

46

23 Figures retòriques©

20

09

Gru

p Pr

omot

or /

San

tilla

na E

duca

ción

, S

. L.

Metàfora

Anàfora

Recurs de la llengua que permet anomenar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual s’estableix una relació de semblança (Casa meva és [tranquil·la com] una bassa d’oli). La metàfora és una comparació incompleta on s’ha eliminat l’element real i només s’esmenta el que s’hi assembla.

Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de dues o més clàusules successives per tal de reforçar el sentit o donar-hi simetria (Enrere, molt enrere,/hi ha una closa entre parets.../Enrere, molt enrere,/hi ha un camí de profundes roderes...).

Al·literació Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició (Un ruc arrossega un carro).

Les figures retòriques són desviacions de la manera més planera de parlar que s’usen amb finalitats expressives.

Comparació

Personificació

Recurs de la llengua que permet relacionar dos elements o dues idees que tenen una certa semblança entre elles (La mare és treballadora com una formiga).

Inversió Recurs de la llengua que es produeix quan una part o tota l’oració capgira el seu ordre lògic (Fuig l’enemic espaordit).

Figura retòrica per la qual un animal o una cosa pren qualitats o característiques humanes (Riuen les flors i besen el camí).

165748 _ 0001-0048.indd 46165748 _ 0001-0048.indd 46 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

47

23

Figu

res

retò

riq

ues

© 2

009 G

rup

Prom

otor

/ S

antil

lana

Edu

caci

ón,

S.

L.

165748 _ 0001-0048.indd 47165748 _ 0001-0048.indd 47 24/7/09 14:12:3424/7/09 14:12:34

Esquemes de Llengua catalana és una obra concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció de Maria Àngels andrés Casamiquela.

Text Gemma Comas Cortijo

Edició Gemma Comas Cortijo i Pere Macià Arqué

Composició i muntatge: Serveis editorials track 20

Correcció: Anna Rius i Judit Terrats

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legí-tims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

© 2009 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)08005 BarcelonaImprès per

CP: 165748

165748 _ 0001-0048.indd 48 30/7/09 10:59:00