51
ESCOLA CARLES III Àrea: Religió Cicle Superior. 6è. Treball per Projectes. 1r. T.

ART CATALA

Embed Size (px)

DESCRIPTION

ART CATALA

Citation preview

Page 1: ART CATALA

ESCOLA CARLES III Àrea: Religió

Cicle Superior. 6è.

Treball per Projectes. 1r. T.

Page 2: ART CATALA

6è B

6è A

6è C

QUÈ HEM FET 1. El Pantocràtor.

2. Església de Sant Vicenç de Cardona.

3. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers.

4. Basílica de Santa Maria del Mar.

5. Palau de la Generalitat.

6. Retaule del Miracle.

7. Gravat del Carro d’Apol·lo.

8. Palau de la Llotja.

9. Pedrera (Casa Milà).

10. Dona i ocell.

11. El Somni.

12. La persistència de la memòria.

QUI

SOM

Page 3: ART CATALA

DEFINICIÓ D’ARTL’art és l’activitat creativa de l’ésser humà que consisteix en transformar i combinar materials, imatges, sons, etc. Té com a objectiu l’expressió de la bellesa per mig del color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa.L’art és un dels principals mitjans d’expressió de les persones. La seua funció pot variar de la més pràctica a la més ornamental; pot tenir un contingut religiós o simplement estètic; pot ser durador o passatger.A Catalunya, l’art, és fruit de la mescla sociocultural aportada pels diversos pobles que han habitat el territori. L’art romànic és el primer plenament català, es desenvolupà entre els segles XI i XIII.

Des de temps ben antics, l’ésser humà, ha explicat els fenòmens naturals a través de l’existència de divinitats, representades en elements artístics propis de cada època.A l’Edat Mitjana, quan el poder civil i el poder religiós eren interdependents, l’església, va projectar la imatge d’aquest poder a través de l’art, però també li va donar una funció didàctica, com l’analfabetisme era predominant entre la població d’aquella època, els missatges i els coneixements religiosos eren transmesos de manera gràfica, escultòrica, musical, etc. En conclusió, la relació entre l’art i la religió va lligada amb la capacitat de l’ésser humà per expressar-se. El tòtem (representació de la divinitat lligada a la natura) o dels missatges transmesos a través de símbols i codis com els que ens trobem als capitells romànics són un clar exemple.

RELACIÓ ART - RELIGIÓ

Page 4: ART CATALA

CRONOLOGIA

ART

A

CATALUNYA

ROMÀNIC

GÒTIC

RENAIXEMENT

BARROC

NEOCLASSICISME

MODERNISME

Segles X - XIII

Segles XII - XIV

Segles XV - XVI

Segles XVII - XVIII

Segles XVIII - XIX

Segles XIX - XX

Page 5: ART CATALA

AUTORS / AUTORES:Ian Camacho Mònica Forcadell Jordi PlazasNerea RocaNivell: 6è B

Page 6: ART CATALA

El Pantocràtor és un fresc sec d’estil romànic. Es va realitzar sobre l’absis central de l’església romànica de Sant Climent de Taüll, situada a la Vall de Boí (Lleida).

ESTIL I TÈCNICA

AUTOR I CRONOLOGIAL’autor del Pantocràtor es anònim. Es va pintar el segle X.

TEMA I FUNCIÓEl tema del Pantocràtor es religiós i la funció és didàctica, és a dir, servia per ensenyar els fidels la majestuositat i autoritat de Déu.

LOCALITZACIÓ ACTUALL’obra es troba, en l’actualitat, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.

Page 7: ART CATALA

BREU ANÀLISIEl Pantocràtor és una pintura plana, bidimensional, sense perspectiva. Les seves figures són allargades i estilitzades, frontals i envoltades en túniques de teles rígides i plenes de color. Els seus ulls i mans són enormes, desproporcionades que, desperten de forma màgica la espiritualitat.

Page 8: ART CATALA

AUTORS / AUTORES:Ferran ClimentLaura MendozaEric NavarroNatalia VelezMiriam Vila Nivell: 6è B

Page 9: ART CATALA

L’ARQUITECTEL’ arquitecte de l’església de Sant Vicenç de Cardona és desconegut. Sabem, però, que l’església va ser objecte d’estudi de l’arquitecte català Lluís Domènech i Muntaner, a principis del segle XX, qui va realitzar una valoració de l’estil romànic a Catalunya i la va classificar com a exemple de l’art romànic català per la senzillesa de les seves línies i arcs , la falta de decoració interior i per la simetria de la distribució interior.

Lluís Domènech i Muntaner

CRONOLOGIALes primeres notícies documentals daten del 980. L'any 1019, el vescomte Bermon, aconsellat per l'Abat Oliba, va reconstruir l’església. Les obres van durar fins l’any 1040.

FUNCIÓOriginàriament l’església de Sant Vicenc era la capella del Castell de Cardona, amb una finalitat religiosa, destinada al culte. A finals del segle XVIII, tant l’església com el castell es van transformar en una caserna militar. Des de l’any 1976 és un Parador Nacional de Turisme.

Page 10: ART CATALA

ESTILL’ església Sant Vicenç de Cardona és un dels millors exemples de l’art romànic català.L’edificació està feta amb una pedra prou petita, té una cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per decoració i amb arcs torals i formers per reforçar voltes i murs.

VOCABULARICripta: lloc destinat a les sepultures, normalment són subterranis.Lesenes: element decoratiu, format per una faixa estreta i de poc espessor que recorre un mur o una pilastra. Arcuacions: conjunt d’arcs iguals, un al costat de l’altre, disposats en un mateix pla d’una construcció.Toral: arcs que serveixen de recolzament a altres elements d’una construcció. Normalment sostenen el cimbori o el transsepte a les esglésies romàniques.Cimbori: petit baldaquí que cobreix l’altar o una sepultura generalment sobre quatre columnes

El gran cimbori octogonal domina com una torre d'homenatge el cos central de l'església. És un edifici molt pobre amb gaire bé cap decoració escultòrica, però equilibrat i d'una gran perfecció.

Page 11: ART CATALA

SISTEMA CONSTRUCTIU I MATERIALS UTILITZATS

El material utilitzat per a la construcció de l'obra és la pedra i el sistema constructiu és l'arquitravat amb volta .

Analitzant l'organització de l'espai, l'església, disposa dels elements característics del romànic català. L'espai interior està dividit en tres naus: una nau central amb una mida força considerable i dues naus laterals més estretes.

Page 12: ART CATALA

INTERPRETACIÓ I ANÀLISILa importància de la ciutat de Cardona a la Catalunya feudal requerí una construcció prou gran per acollir els fidels en els actes litúrgics. Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d'edifici de culte. La comunitat canònica s'hi havia establert l'any 1029; però el monestir i l'església van ser convertits en caserna militar el 1794. Davant del palau hi ha una esplanada en la qual, actualment, està el baluard del Sant Crist i que anteriorment havia estat la plaça de les armes.A la plaça s’alça la famosa Torre de la Minyona, derruïda el segle XVIII amb la finalitat d’emplaçar un canó. Posteriorment ha estat convertida en depòsit de agua. Al voltant del claustre s’agrupaven las dependències del convent i el palau de l’abat. El claustre també servia per a establir la comunicació amb la residència dels ducs, que tenien accés directe a l’església.La planta baixa del tram més occidental de les naus quedava ocupada per un atri, que servia de base per a una espaiosa tribuna, segurament d’ús privat dels habitants del palau, separant-los de la resta de congregats.La modulació de l'espai interior ajuda a donar claredat estructural a l'edifici.

Page 13: ART CATALA

AUTORS / AUTORES: Lidia Alarcón Velo Eric Gomez Arbo Meritxell Mas Fernandez David Reverte Morales Ferran Valls Valls Nivell: 6è C

Page 14: ART CATALA

Aquesta obra va ser encarregada pel Consell de Cent a Lluís Dalmau (Valencia ? – Barcelona 1460?Lluís Dalmau, pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català va treballar al servei de la corona durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Dalmau va realitzar aquesta retaule durant els anys 1443 i 1445.

AUTOR I CRONOLOGIA

ESTIL I TÈCNICAL’obra és d’estil gòtic internacional. La tècnica utilitzada és oli i tremp sobre fusta.El gòtic es va desenvolupar des dels segles XII al XIV.

Ajuntament de Barcelona

TEMA I FUNCIÓDe temàtica religiosa el Retaule de la Mare de Déu dels Consellers, va ser encomanada per adornar la capella de la Casa de la Ciutat de BarcelonaPROCEDÈNCIA I LOCALITZACIÓ ACTUALEl Retaule procedeix de la capella de la casa de la ciutat de Barcelona. En l’actualitat es pot veure al Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC) de Barcelona.

Page 15: ART CATALA

AUTORES:Natàlia CabanesMireia FornéSarai MarullAndrea RevertéMª Carme RevertéNivell: 6è C

Page 16: ART CATALA

CRONOLOGIAVa començar a construir-se a l’any 1328 i va acabar a l’any 1383, excepte l’acabament de la torre meridional realitzat el 1909.

ARQUITECTE:Berenguer Montagut, Ramon Despuig i Guillem Metge

ESTIL i MATERIALS UTILITZATSÉs d’estil gòtic. Els materials utilitzats van ser: fang, pedra, fusta, ferro, vidre i cement

FUNCIÓLa basílica de Sta. Maria del Mar té una funció religiosa.

LOCALITZACIÓ Està situada al Barri de Ribera de Barcelona

Page 17: ART CATALA

INTERPRETACIÓ I ANÀLISI

Vist des de l’exterior l’edifici presenta un aspecte massís i robust. Globalment l’edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu.A banda i banda de la Porta de la Passioneria o de les Moreres de Santa Maria del Mar, hi ha l’inscripció commemorativa del començament de les obres.

La basílica de Sta. Maria del Mar és molt curiosa pel canvi de tonalitats que té, perquè en una part és com de pedra molt fosca i en un altra és més bé d’un gris marró clar. També té molts detalls com, per exemple, en una de les portes hi ha esculpida la Verge Santa Maria i té una llampera damunt d’ella per a il·luminar a la nit. La fatxada principal es un tant curiosa per les seves dues torres, perquè no son les típiques que acaben en punta sinó què acaben en una petita terrassa menuda.

Page 18: ART CATALA

AUTORS / AUTORES:Joana Carrillo Cassià FiblaSergi MarianoMayra MoyaNivell: 6è B

Page 19: ART CATALA

INTRODUCCIÓEn aquest treball us explicarem, una mica, el Palau de la Generalitat.Hem buscat molta informació i aquesta l’hem resumida en el power-point.Hem après moltes coses i us les volem explicar.Esperem que us agradi molt.

Page 20: ART CATALA

LA HISTÒRIAL'any 1400, la Diputació General, l'òrgan de govern del país del segle XIV al XVII, va adquirir un immoble al carrer Major de Barcelona per instal·lar-hi la seu definitiva. La casa havia estat propietat, successivament, d'un poeta, un cirurgià, un tresorer i un canvista i dels seus respectius hereus. Pràcticament no quedà res de les edificacions originals, sobre les quals es va anar aixecant un edifici de nova planta d'estil gòtic, sota la direcció de l'arquitecte Marc Safont, un dels més reconeguts, en aquell moment, a Catalunya.La imposició del Decret de Nova Planta el 1716 va provocar l'abolició de la Diputació General i la seva seu va ser ocupada per l'Audiència, que en va alterar la distribució d'alguns espais. Dues campanyes d'obres, el 1734 i el 1768, van servir per ampliar la capella i l'edifici gòtic i per coronar el campanar, entre altres reformes.El 1822 s'hi va allotjar la Diputació Provincial, que va compartir l'espai, amb l'Audiència, fins al 1908, i després, amb la Mancomunitat de Catalunya, del 1914 al 1925. Això va obligar a ampliar i modificar la distribució d'algunes estances amb la construcció d'envans. D'aquesta època daten : l'escala d'honor, de l'arquitecte Romà Prats i Montlló, i l'estàtua eqüestre de Sant Jordi afegida a la façana de Pere Blai, obra del tarragoní Andreu Aleu i Teixidor.En èpoques més recents, el Palau de la Generalitat va restar sense canvis significatius, donada la complexa situació històrica, que va endarrerir la incorporació de l'art modern i d'avantguarda. Durant els anys 70, es va adquirir més d'un centenar d'obres, sobretot d'estil figuratiu. Més endavant, peces d'artistes contemporanis, com ara Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuán o Antoni Tàpies han contribuït a embellir les sales de la seu del Govern

Page 21: ART CATALA

L’ARQUITECTEEls arquitectes van ser: Marc Safont Pere Joan Mateu Capdevila Pere Blai

CRONOLOGIAEl Palau de la Generalitat es va construir entre els anys 1410 i el 1619.

ESTIL I MATERIALS UTILITZATSAl Palau de la Generalitat es barregen l’estil gòtic i del renaixement.El material utilitzat és la pedra.

Page 22: ART CATALA

ENCÀRREC DE L’OBRA, FUNCIÓ I LOCALITZACIÓL`obra la van encarregar els administradors de les Corts Catalanes.

Si voleu visitar-lo feu clic sobre el plànol:

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i del Govern de Catalunya i es troba situat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Page 23: ART CATALA

Un edifici molt antic construït de pedra amb moltes balconeres i pilastres i amb banderes catalanes. A dalt hi veiem una cúpula en la qual hi ha les banderes catalana i espanyola.

QUÈ VEIEM

Page 24: ART CATALA

AUTORS / AUTORES: Andrea AcinMariona CalvetAndreu Ruiz Marc VizcarroNivell: 6è B

Page 25: ART CATALA

INTRODUCCIÓAquesta escultura esta batejada amb el nom: El Retaule del Miracle.Es una obra d’art religiosa i catalana.

FITXA TÈCNICAAUTOR Carles MoratóCRONOLOGIA 1730-1770DIMENSIONS 23.m d’ alçada / 12.m d’

ampladaMATERIAL Fusta d’àlber i de pi DURADA DE L’OBRA

40 anys

Page 26: ART CATALA

LOCALITZACIÓ ACTUALEl Retaule del Miracle, esta situat al Santuari del Miracle, a Riner, el Solsonès.

FUNCIÓLa seva funció és la de culte religiós i decorativa

ESTILÉs d’estil Barroc. Aquest període o moviment cultural i artístic, es va desenvolupar a Europa durant els segles XVII i XVIII.

Page 27: ART CATALA

AUTORS: Joel Ferragut Jordi Gil Marcel Lara Sergi López Aitor Nuez Nivell: 6è C

Page 28: ART CATALA

•L’obra estudiada és un gravat realitzat amb aiguafort i burí sobre paper.

•L’autor és Francesc Tramulles en col·laboració amb A.J. Defehrt.

•És va realitzar l’any 1764.•El gravat té unes dimensions de 45,2 x 56,7.•Forma part de la Col·lecció La màscara

reial, on es recullen alguns dels millors quadres del món.

•Actualment està situat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona.

EXPLICACIÓ

Aquests són alguns dels gravats que juntament amb el del nostre estudi componen la Col·lecció La màscara reial.

Page 29: ART CATALA

El carro d’Apol·lo té al peu de la pintura unes escriptures en llatí.

Plànol de Barcelona amb els recorreguts de la Màscara que es celebrà en honor de la visita de Carles IV el 1802. És l'únic exemplar conegut.

Page 30: ART CATALA

AUTORES: Cristina Biosca Núria Garcia Estefania M. Popa Andrea SanchoNivell: 6è C

Page 31: ART CATALA

ARQUITECTE: Joan Soler Faneca, Tomàs Soler Ferrer i Joan Fàbregas.

CRONOLOGIA: 1774 - 1802. ESTIL: És d’estil Neoclàssic, encara que en el

seu interior conserva bona part del conjunt gòtic de la primitiva llotja amb dues plantes.

LOCALITZACIÓ: Està situada al Passeig Isabel II, 1 (Pla de Palau). Barcelona.

FUNCIÓ: Pública i de serveis.BREU ANÀLISI: El Palau de la Llotja ha tingut al

llarg del temps múltiples funcions. La part neoclàssica està construïda

sobre el recinte medieval i preserva bona part del conjunt gòtic de la primitiva llotja.

Page 32: ART CATALA

AUTORS / AUTORES:

Meritxell BelvisMarc BortLaura CurtoNivell: 6è A

Page 33: ART CATALA

ARQUITECTEAntoni GaudiVa néixer a Reus el 25 de juny de 1852. El dilluns 7 de juny de 1926 el va atropellar un tramvia i va morir al cap de tres dies.

CRONOLOGIAAntoni Gaudi va construir la Pedrera de 1906 al 1910.LOCALITZACIÓEstà a Barcelona al passeig de Gràcia, 92 amb carrer Provença, 261-265.ESTILModernisme català

Page 34: ART CATALA

SISTEMA CONSTRUCTIUI MATERIALSTé grans obertures a la façana que faciliten l’entrada de llum als habitatges, i de l’altra, l’estructuració dels diferents nivells en planta lliure, de manera que totes les parets són ondulades.Els materials utilitzats són: pedra, maó, ceràmica i ferro.FUNCIÓ

Antiguament va ser la casa de la família Milà.Ara és la seu de Caixa Catalunya, un museu, i també hi ha botigues.

Page 36: ART CATALA

AUTORS / AUTORES:Imma Chust Elma Duran Guillem Homedes Maria LafontMarc SabatéNivell: 6è A

Page 37: ART CATALA

OBRADona i Ocellhttp://www.youtube.com/watch?v=g3xO5EdLRME

AUTOR Joan MiróCRONOLOGIA 1983ESTIL SurrealistaTÈCNICA Buidatge , trencadís i

construccióDIMENSIONS 22 metresMATERIALS Formigó i ceràmicaLOCALITZACIÓ ACTUAL

Parc de Joan Miró(antic escorxador) Barcelona

FUNCIÓ Ornamental i decorativa

Page 38: ART CATALA

EL PARC DE JOAN MIRÓEl Parc Joan Miró, molt conegut encara pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona. En ell hi ha l'escultura Dona i Ocell de l'artista barceloní Joan Miró. La plaça de toros de les Arenes separa aquest parc de la plaça d’Espanya. Des del parc es veu tant aquesta plaça com Montjuic. De l'altre costat, i força més lluny, també és possible divisar el Tibidabo pel damunt dels edificis de la ciutat. Hi ha també un parc de bombers.

Page 39: ART CATALA

ANÀLISI

El títol original de l'obra és Dona-bolet amb barret de lluna. Va ser inaugurada l'any 1983, pocs mesos abans de la mort de Miró. Feta amb formigó i ceràmica, consta d'un gran cos de forma fàl·lica que, paradoxalment, representa la dona, el sexe de la qual ve definit per una incisió rodona i negra. El contrapunt d'aquesta forma enorme el trobem al capdamunt, on hi ha el barret o ocell, un element poètic que li aporta lleugeresa i dinamisme, ja que està situat fora de l'eix de simetria, com si estigués a punt de caure. L'obra es complementa amb l'estany que hi ha als seus peus, en el qual troba un mirall on reflectir-se. El parc Joan Miró està ubicat al solar on hi hagué l'antic Escorxador.

Page 40: ART CATALA

BIBLIOGRAFIA JOAN MIRÓJoan Miró i Ferrà Barcelona, 20 d'abril de 1893; Palma, 25 de desembre de 1983 fou un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient, per l'esperit «infantil» i pel seu país. Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura plana, amb un cert aire naïf, com ho és el seu conegut quadre La masia, de l'any 1920. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències i a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes. Un dels seus grans projectes va ser la creació de la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donades per l'autor; d'altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró, el MNAM de París i el MOMA de Nova York.

Page 41: ART CATALA

ALTRES OBRES DE JOAN MIRÓ

Page 42: ART CATALA

AUTORS: Eduardo ChaparroKevin CostesJosep M. JimenezJosé Luís LeonAndreas OrdeanNIVELL: 6è A

Page 43: ART CATALA

AUTOR: Pablo Picasso

CRONOLOGIA: 1932

ESTIL: Surrealista

TÈCNICA: Oli sobre llenç

LOCALITZACIÓ ACTUAL: Col·lecció privada del milionari

nord-americà Steve Wynn.

INTERPRETACIÓ: Hi podem veure una dona dormint en un silló vermell. La dona té les parts del cos distorsionades, porta un collar

groc i vermell, amb el pit destapat.

El pintor ha fet servir uns colors molt destacats. És una al·legoria a la dona.

Page 44: ART CATALA

Pablo Picasso, va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del moviment cubista.

Considerat un dels majors artistes del segle XX, va participar des de lagènesi de molts moviments artístics que es van propagar pel món i vanexercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps.Incansable i prolífic, va pintar més de dos mil obres exposades en museus de tota Europa i el món.

BREU BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Page 45: ART CATALA

AUTORS / AUTORES:

Joan MasiàAleix SamperJúlia TomàsGemma VernetArantxa VizcarroNIVELL: 6è C

Page 46: ART CATALA

OBRA La persistència de la memòria

AUTOR Salvador Dalí

CRONOLOGIA 1931

ESTIL Surrealisme

TÈCNICA Oli sobre tela

DIMENSIONS 24 cm x 33 cm

LOCALITZACIÓ ACTUAL

Museu d’art Modern de Nova York (MOMA)

QUÈ VEUS Veig un quadre de rellotges desfets

INTERPRETACIÓ Hi ha quatre rellotges, una platja i un turó. L’autor vol representar que el temps passa molt ràpid.

Page 47: ART CATALA

SALVADOR DALÍ

El 1928,el català Salvador Dalí (1904-1989) entra en contacte a París amb els exponents del surrealisme i des d’aleshores en dóna la seva pròpia versió, personalíssima i molt discutida per la crítica. En Dalí tot és obsessiu, amb imatges d’un realisme acusat que representa les al·lucinacions fins i tot macabres. Amb tot, Dalí té un paper important pel fet que també participa en experiències d’altres formes artístiques, com el cinema; en aquest sentit hem de recordar que el moviment surrealista troba un dels seus representants més importants en un col·laborador de Dalí, el gran director de cinema aragonès Luis Buñuel. També hi ha escultors que abracen la poètica surrealista, com Hans Arp, que pretén reproduir en les seves escultures el mateix procés creatiu de la matèria, com podem veure en les formes que s’emboliquen i s’allarguen, per exemple en Creixement (Museu Guggenheim,Nova York).

Page 49: ART CATALA

BIBLIOGRAFIA

SANT VICENÇ DE CARDONAwww.xtec.cat/jarrimad/medieval/romanico/romanic.htmwww.romanicocatalan.com/02b-Barcelona/Bages/Cardona/Cardona.htmwww.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7dEcardonaRománicocatalán

PALAU DE LA GENERALITATCarbonell, E.cirici, A.Gumí, J, grans monuments romànics i gòtics (1997) ed. 62 Barcelonahttp://www.barcelonaturisme.comhttp://gencat.cat/generalitat/cas/guia/palau/virtual.htmhttp://wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunyahttp://commondatastorage.googleapis.com/static.panoramio.com/photos/original/8602689.jpghttp://www.gomedi.net/distritos/bisbe1.jpghttp://www.gencat.cat/generalitat/cat/guia/palau/historia.htm

Page 50: ART CATALA

RETAULE DEL MIRACLEhttp://www.google.es/imageneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Retaule_barroc_del_miraclehttp://www.terra.es/personal2/elmiracle/retaule.htm

EL CARRO D’APOL·LOhttp://oliba.uoc.edu/aureum/ca/s03/t1/036.htmlhttp://ca.wikipedia.orghttp://art.mnac.cat/fitxatecnica.htmhttp://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=3563&portal=1

EL SOMNIEspuny, E. PICASSO I MORTA. (1999). Generalitat de Catalunya. Dpt. d’Educació.Barcelonahttp://ca.wikilingüe.com/es/El_somni_(Picasso)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso#.C3.88poca_surrealista

Page 51: ART CATALA

Àrees Humanes i Socials: RELIGIÓAlumnat de 6è.1r. Trimestre. Curs 2010-2011.

ESCOLA CARLES III