Click here to load reader

Stramonium catala

  • View
    185

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of Stramonium catala

  • STRAMONIUM

    Vctor Maosa

  • 2

    Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

  • 3

    STRAMONIUM 5 PEIXOS QUE BULLEN ALS SOMNIS 19 CARA B 29 DETENTE BALA 41 MANQUE PIERDA 49 BITCOLA 55 NOTES 67

  • 4

  • 5

    STRAMONIUM

    Anci s lamor que ens arrossega, anciana tamb la teua curta vida. Beu -fill meu- les nostres llgrimes perqu sn els dies que et celebrem.

    Jorge Brotons, La ra de le squies. Cataroja, 2006.

  • 6

    Com arrencar un fill de les urpes duna maledicci, dun treball mtic, dun dolor que li precedeix? Com no inocular-li ms ombra de la que ja lentela? aquest vestigi, aquest esquin.

  • 7

    Fill mirall, estramoni, a vegades homes estranys et visiten, comptam entre ells: nu tarribo i tremolo per tu, tremolo sempre.

  • 8

    Mirar-lo damagat mentre juga al mateix pati a on jo tamb. Abstret i maldestre, movent objectes, xerrant sol en el seu trfec. Dos dells es creuen ara i ambds apareixen asseguts a terra. No els cal sortir de lendins on sn per reprendre el seu treball sense fi, posant veus, cadasc, als seus personatges insondables.

  • 9

    Ara que ja s aspre el teu cabell, qu et semblaria jugar a lamagatall sense una declaraci formal de guerra? Baixa, doncs, la veu i el puny, perfecta refutaci de Coprnic, i dnat el gust dhabitar-te.

  • 10

    que haurs de transitar-te haur de transitar-me com qui travessa com qui travessa un camp de mines. un camp de mines.

  • 11

    s aix: camines, embegut duna confiana primera i ara ets fang ensagnat amb el ventre obert dessota els nvols.

  • 12

    Com peces dargila que mtuament es pressionen donant-se forma luna en laltra, laltra en luna, a tu mabrao, en tu em fonc, en tu falleixo.

  • 13

    Filla, el teu germ i jo estem tant estrets aqu dins nostre que tu, que thabites tant plcida, ets un misteri per a nosaltres. Diguens, qu hem daprendre? Est bo el dit polze?

  • 14

    La seva veu s un desig destiu: cristall tenyint de sol les tovalles, el so de la tarda que declina, la mesura, la determinaci. D on prov aquesta reminiscncia? Per qu es dissipa?

  • 15

    Vetllar-vos la febre, mestratge en el ritme del vostre al. Cada variaci delimita el meu espant i el meu desllast. Tot el que estimo oscilla, jo mateix sc un pndol: sempre en moviment, sempre all mateix.

  • 16

    Els braos estesos sobre el cap, aix dormint. Mans enlaire! No escapareu daqu tant fcilment!

  • 17

    De matinada, a les quatre, laire era ser (i el silenci), una espessor clida surava. A les sis, els falciots esclataven en el desfici de la cacera. I a les set, una garsa em discutia si suc de taronja o caf. Tot aix es bressola en la vostra respiraci abans que retorneu, i sesvaneix en omplir-se de llum el finestral, i de xiscles les tasses.

  • 18

    A la casa arribar el fred i el silenci de les hores primeres sense falciots. Desapareixer la llum, i els dies sompliran de bassals i de fatiga. Voldries viure tota la vida a lempara del biaix de sol, quan lestiu irradia les tardes a les places. Voldries viure extenuat i pletric sota aquesta llum i en la cridria. Sempre s aix, sempre es mouen parts precioses de mi quan mallunyo. Aquesta vegada per, vull fixar aquesta llum als ulls, i agrair-vos-la, i que irradi endins, i que perduri.

  • 19

    PEIXOS QUE BULLEN ALS SOMNIS

  • 20

    Tot aix em recorda una altra nostlgia, una llum vaga, les restes difuses dun somni recent. Llevar-se mastegant encara unes paraules demorades Quan anomeno els ngels em venen ganes de plorar. Per fins i tot aix i qualsevol indici, tota certesa de qualsevol nit sanir diluint una i una altra vegada, inassolible.

  • 21

    No era cert que amb el seu aleteig, els peixos fessin crixer les onades del riu. Per al somni i encara en despertar, les onades vibraven de certesa i els peixos bullien per sota.

  • 22

    (a la cuina, mentre prepara caf) Hauries descoltar aquesta msica increble que surt de les meves dents i el meu al, en somnis. Tot all que tamb sc i oblido.

  • 23

    Al somni, la meva filla ho era tamb del meu pare. Les seves paraules eren una llum del futur, i una taula rasa. Reparaci, una possible.

  • 24

    El teu correu em remet a llum tnue de Hammershi, lepifania de la pols en suspensi. Tots aquests mns,

    aquesta pltora revelada,

    que es bressolen complaguts en els seus vrtexs, indolents i fascinats com lhome a qui embolcallen, i en qui sbitament reverbera una nostlgia, veus, pregries, fragments (desapareix). Queda un esclat, una fulguraci, la certesa del besllum i de linstant: un eco. Veus, pregries, fragments.

  • 25

    Vilhelm Hammershi, Stvkornenes dans i solstrlerne (1900)

  • 26

    ELL DIU totes aquestes putades: els fills pstums, tots aquells que ens parteixen, rams de flors a les carreteres. Per no parlar de les mutilacions que ens infligim i que consents. I LALTRE sempre tacostes, sempre tallunyes, sempre oscillant, sempre escindit, tu, tu: la meva llum. ES TROBEN Com el llibre descatalogat que vaig estar buscant per tot arreu i que hagus hagut de robar daquell lloc a on ning no li feia cas, ara apareixes?

  • 27

    Fes com la boira que aquest mat ensordia la terra. Baixa la veu, calla potser, defuig la finitud de les paraules i els seus bucles. No intentis explicar-te, ni alludir als anys de necessari aprenentatge, perqu cadascuna de les pedres amb les que tapedaces s un silenci. Fes com la boira que aquest mat ensordia la terra embevent les nostres petjades. I deixa a Du en pau all a on estigui.

  • 28

    Al cap i a la fi Du entra i surt de lnima dels homes, i jo entro a la seva nima tamb com sentra a les botigues els dissabtes humits doctubre. Lnima de Du s una dependenta cansada tenim el que busca, per no s si ens queda de la seva talla.

  • 29

    CARA B

  • 30

    La lluita engreixa, diu la meva terapeuta, i s taxativa: vol que maprimi. I a ms, pretn recompondre la meva nima com es recompon un gerro desprs dun cop de pilota. Per les peces a la seves mans sn com les pedres dels rius que cavalquen les unes sobre les altres i totes elles sobre laigua, i no res en elles encaixa excepte la seva rodonesa testarruda i solipsista.

  • 31

    poder dir que les meves conviccions no sn roques, que no les llenar contra. Que no vull mantenir-me ferm, en aix, ni en all. Que no sn roques, ni tan sols grava, ni sorra encara. Que no res en elles sedifica, que no res en elles perdura, que ning en elles no embarranca, que els ulls de ning no enceguen.

  • 32

    o potser deixar que el temps avanci, crixer en ell suficientment per arribar a tu sense desig ni memria.

  • 33

    Cous el caldo els divendres quan s fosc. Els vegetals i tot all que s cruel i no ha de ser anomenat, disposats segons una litrgia consagrada a deus menors. Receptes penjades dels armaris de la cuina, exvots per dies de fatiga. Tot demana temps. Els fills dormen, ella sel va endur lluitant. Ara estar adormida el seu costat, i segurament no tornar, no aquesta nit. Torn per lebullici i les advertncies treu-te aquesta roba, que tagafar olor (no te la treus). Taixeques per retirar lescuma, i tornes al llibre sota el fluorescent, sentinella dall que passa dessota els dies, i persisteix.

  • 34

    Un fill perdut al supermercat s una porta oberta a una por atvica, una angoixa quantificable, una massa slida a lestomac. Per la seva pell morena, la meva mare creia que els meus avis lhavien robada del carro duns gitanos, i jo temo pels mecanismes que lunivers engega per compensar antics greuges. La secci de joguines s un passads desert, una policromia estrident, i la veu del tigre, una splica majudes a trobar la lletra D? abraam, testimo. Tots aqu supliquem majudes a trobar un nen amb un jersei vermell? A la fi et trobo, ofs i plors (s que amb tu, per sempre ms tindr por), majudes a trobar la lletra D? abraam, testimo. Du meu, Du meu, quines joguines tant soles.

  • 35

    Res a veure amb el vi que anit celebrrem. El sabor daquest encara recorda la geografia aspra duna fulla de parra. Res a veure amb el vi amb el que anit ens celebrrem. El vi que ens enllaava les frases, demorant-les el temps precs als llavis per alliberar-les lleument marejades. El vi danit era com nosaltres: fills dobrers conreats per fills de mestres. Penso, per, que van fer un bon treball amb nosaltres, al cap i a la fi ho van fer, tots ells. Sou un miracle, ebri de vosaltres, us dic. Sou un miracle. Ms tard, al llit, encara sentia la nostra conversa arrapada a les parets, obstinada a persistir: veus, acfens, interferncies. Vas veure el partit? El segle XX ha estat una pura acumulaci de mal. No hi ha manera, aix passa perqu som un pas petit. Hauries descoltar aquest disc. El quist de lter s maligne. Sou un miracle.

  • 36

    ADORACI NOCTURNA. Saboca al mir