FITXES 1 INFANTIL

8/4/2019 FITXES 1 INFANTIL

1/30

01

MATERIALS DIDCTICS PER PREVENIR LA VIOLNCIA DE GNERE

01. SOM UN NIN? SOM UNA NINA? SOM PERSONAGovern de les Illes Balears

Som un nin? Som una nina?Som persona

Conixer el cos i les seves parts a travs de la comparaci i la visualitzaci.

Respectar les diferncies de les persones.

Valorar la diversitat manifesta en les persones.

Manifestar i regular progressivament els sentiments i les emocions.

Aprendre a respectar i ajudar les altres persones.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Informaci i orientacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Recursos bibliogrfics . . . . .

La nostra sexualitat s fonamental per poder avanar sense problemes psicolgics i crear la nostra histriapersonal.

Acceptar la diversitat en tots els aspectes, oculta i manifesta, ens ajuda a respectar i acceptar l'existnciade la diferncia i ens prepara per ser ms tolerants i respectuosos amb ambds sexes.

Desenvolupament de les activitats

SESSI 1

Observarem les fotografies dels infants de l'aula i les classificarem per si sn nins o nines. Comentarem lesdiferncies fsiques que observem (color dels cabells, ulls, estatura...).

SESSI 2

Escoltarem la can d'en Joan petit.

SESSI 3

Escoltarem la can i ballarem (aquesta sessi es repetir tantes vegades com sigui necessari fins que elsinfants tenguin memoritzada i interioritzada la can).

SESSI 4

Verbalitzarem la can. Primer en Joan Petit ballava amb el dit, amb la m... Pronunciarem totes les partsdel cos que surtin a la can, dependr de l'edat dels infants perqu les incorporin en el seu esquema cor-poral.

SESSI 5Ens modelarem a nosaltres amb fang o plastilina (figura humana). Verbalitzarem i cercarem les diferentsmaneres de fer una mateixa part, i donarem per vlides totes les produccions. D'aquesta manera es crea-r un clima de respecte cap a totes les obres i cap als autors o autores.

SESSI 6Desprs de cantar i ballar tindrem preparat un paper gros, continu, en qu els infants deixaran lesempremtes dels peus i les mans. Ens serviran per treballar mides, posicions, petites coses que els diferen-cien i petites coses que els fan iguals.

SESSI7

Observarem imatges de revistes i comenarem una conversa:

Quines coses sn iguals en les fotos?

Quines coses sn diferents?

Sn homes o dones?

Sn de la mateixa raa?

Sn amics?

Estan contents?

Per qu?

No estan contents?

Com ho saps? Si no estan contents ni enfadats, com creus que se senten?

Qu podem fer per canviar el que li passa?

SESSI 8

Dibuixa't de cos sencer i identifica el teu sexe.

A partir de l'observaci de la lmina interior, mantindrem una conversa en qu analitzarem les dife-rents situacions que veim: Qu fan? Qu passa? Qui ho fa b? Qui s'equivoca? Per qu?

EL RESPECTE CAP ALS DOS SEXES S MOLT IMPORTANTPER A LA BONA CONVIVNCIA.

HARIMAGUADA. (1994). Educacin afectivo-sexualen la etapa infantil. Madrid: Consejera de Educacin,Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias, encollaboraci amb el MEC, MSC i MAS.

Llibres de contes:

CAPDEVILA, F. (1993). Altres nens dels mn. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (1993). Del cap als peus. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (1993). Els meus amics especials. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (1993). Qu et passa?Els Quadernsde Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (1993). Tinc dues mans. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

DALLANC, M. (2002). Cuando tena miedo de laoscuridad. Barcelona: Corimbo.

DAMON, E. (1995). Gent de tota mena un llibre peraixecar i mirar. Barcelona: Beascoa.

MITTER, M.; TAGEL, P. (2000). Cuando sea mayor.Barcelona: Beascoa.

OBIOLS, M. (2001). El cuadro ms bonito delmundo. Pontevedra: Kalandraka.

TURN, A. (2001). Rosa caramelo. Barcelona:Lumen.

Puzles i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . .

Puzle d'un nin o una nina per vestir-los i desvestir-los de fusta. Imaginarium.

Puzle per formar la figura d'un osset de fusta. DeSalabert.

Els dos amics. Encaix per descobrir l'esquema cor-poral. De salabert.

Joc dels retrats. Puzle per construir cares. Nathan.

Joc de les cares. Cares i expressions, joc per desen-volupar l'observaci, la capacitat de representar oimitar les expressions. Nathan.

Canvia la cara. Joc interactiu d'Internet Edu 365.

Qui s qui? Joc d'identificaci de persones per eli-

minaci segons les caracterstiques fsiques. Jo em vesteixo. Joc d'associaci per relacionar isituar les diferents peces de roba en la silueta d'uninfant despullat o en roba interior. Nathan.

UNITATS DE REFERNCIA:

EDUCACI INFANTIL. 3, 4 i 5 anys

3 4 8NOMBRE DE SESSIONS:

Recursos materials . . . . . . . . .

Fang o plastilina

CD de Cucorba amb la can d'en Joan Petit.

CD de Poti-poti, msiques del mn.

Revistes

Paper continu

Fitxa per al professor/a


2/30

Govern de les Illes Balears

MATERIALS DIDCTICS PER PREVENIR LA VIOLNCIA DE GNEREFitxa per a lalumne/a

01. SOM UN NIN? SOM UNA NINA? SOM PERSONA

Dibuixa'tdecossenceriidentificaelt

eusexe.

SOM:

(UNNIN/UNANINA)


3/30

02


02. QU FAN? I TU, QU VOLS FER?Govern de les Illes Balears

Qu fan?I tu, qu vols fer?

Aprendre que la masculinitat i la feminitat no sn un fet biolgic sin cultural.

Analitzar estereotips: fomentar l'anlisi crtica de la realitat.

Desenvolupar pensaments igualitaris.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Amb aquesta activitat es pretn que els infants observin diferents oficis i s'adonin que el fet de ser homeo dona no determina una feina concreta, sin que les capacitats i els interessos de cadasc sn els verta-ders condicionants a l'hora de triar.

S'ha de crear un tipus d'organitzaci d'aula en qu es visquin situacions de cooperaci i repartiment detasques fonamentades en la igualtat entre la totalitat dels membres del grup.

Per desenvolupar l'activitat, us proposam la seqenciaci segent:

SESSI 1Observaci de la lmina 1. Cal establir una conversa de gran grup en qu cada infant aporti el seu puntde vista.

SESSI 2

Observaci de la lmina 2. Cal establir una conversa de gran grup en qu cada infant aporti el seu puntde vista.

SESSI 3

Cal comparar les dues lmines, cercar-hi les semblances i les diferncies, mantenir una conversa en grangrup en qu s'exposin les diferents opinions sorgides a partir de l'observaci.

Acabarem aquesta tasca dient que ser home o dona, nina o nin no ens determina per fer una feina con-creta sin que hem de ser el que nosaltres volem i podem ser.

SESSI 4

Cal dibuixar el que cadasc vol ser quan sigui adult. S'ha de posar en com el que cadasc ha dibuixat.Cada infant ha de verbalitzar el que ha representat i explicar per qu (dins les seves possibil itats). Cal expo-sar-ho en un mural, que es penjar a la classe o al passads per compartir-lo amb els pares i mares.

ABEYA. E; CAPDEVILA, R. (1999). Qu ser quansigui gran. Barcelona: La Galera.

ALBERDI ALONSO, L.; MARTNEZ, TEN. (1988).La gua didctica para una educacin no sexista.Madrid: Ministerio de Educacin y Ciencia.

ALCAL CORTIJO, M. S. (1999). Hacia una orien-

tacin profesional no sexista. Navarra: Gobierno deNavarra.

COMPANY, M.; CAPDEVILA, M. (1988). La can-guro busca empleo. Barcelona: Ariel.

ROWE, B. (1981). Qu vull ser... quan ser gran?Barcelona: Plaza&Jans.

STEI-i. (2001). La Motxilla lila de la coeducaci.Palma: STEI-i, Institut Balear de la Dona, Govern deles Illes Balears.Unitat didctica adreada a educaci infantil.

WILLIS, Jeanne. (1997). Qu t'agradaria ser, Brian?Barcelona: Timun Mas.

UNITAT DE REFERNCIA:

EDUCACI INFANTIL. 4 i 5 anys

2 4NOMBRE DE SESSIONS:Fitxa per al professor/a


Cartolines

Tisores

Goma d'enganxar


4/30



02. QU FAN? I TU, QU VOLS FER?

Itu,quvo

lsser?

LMIN1

LMINA2


5/30

03


03. QUINES FEINES FEIM A CASA?Govern de les Illes Balears

Quines feinesfeim a casa?

Analitzar les diferents feines de casa.

Identificar qui realitza les tasques, per entendre que han de ser compartides i assumides per tots elsmembres de la famlia sense distinci de sexe.

Desenvolupar una actitud de responsabilitat i collaboraci envers les tasques de casa.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Cal organitzar el rac de la caseta dins l'aula. Material: cuineta, post de planxar i planxa, estris de cuina,aliments de plstic, pepes (de diferents sexes i tnies), bres, taula i cadires

SESSI 1

A partir de l'activitat de joc simbli c desenvolupada al rac de la caseta que hi haur muntada a l'aula, calpropiciar que l'alumnat passi pel rac diferents dies. Una vegada que hi hagin passat es far una conver-sa en qu cadasc contar qu ha fet.

SESSI 2

S'ha d'observar el cartell 1.

La conversa es conduir de forma que s'afavoreixi la participaci de tots els infants. S'ha de fer intervenirels infants que per un motiu o l'altre (timidesa, idioma...) els costa ms fer-ho.

Es comenar per preguntes generals: Qu hi ha en aquest cartell? Qu fan aquestes persones? Per quho fan? Nosaltres ho feim? On? Per qu?

SESSI 3

S'ha d'observar el cartell 1.

En aquesta segona observaci les preguntes es poden fer ms concretes i referides a la prpia realitat i al'experincia de cada infant, per exemple: Qui ho fa a ca teva? Qu fa ta mare? Qu fa ton pare? Qu fael teu germ? Qu fa la teva germana? (si cal). Ve qualque persona a ajudar-vos en les tasques de casa?Qu fan el teu avi i la teva via? (si cal). Tu, com ajudes a casa? S'ha de tenir en compte que la realitatfamiliar de cada infant pot variar, per tant el mestre ha de triar les preguntes adients per a cada un.

Concloem l'activitat amb: Les feines de casa sn responsabilitat de totes les persones que hi vivim.

SESSI 4

A partir de la conversa elaborarem en grup una llista de les feines que els infants diuen que fan a casa seva.El llistat s'ha d'exposar a la classe.

SESSI 5

S'han de comentar les diferncies que observam entre les dues imatges del cartell. Qui fa ms feines a laprimera casa? Qui fa ms feina a la segona casa? A quina casa fa feina tothom? A quina casa creim quetothom estar ms content? Per qu? I a la nostra casa? Qu podem fer nosaltres perqu la mare estiguims contenta? I perqu hi estigui el pare?

SESSI 6

Associa cada persona amb les tasques que fa.

SESSI 7

Quines feines puc fer jo a casa? S'ha d'elaborar una llista a la pissarra. Els de 5 anys la poden copiar iendur-se-la a casa.

AD. (2002). Els oficis. Collecci Descobrim, nm.7. Barcelona: La Galera.

AD. Roles femeninos, roles masculinos ruptura ocontinuidad? Navarra: Instituto de Promocind'Estudios Sociales.

ALCNTARA, R. (1992). Quin ayuda en casa?Madrid: Luis Vives.

ALCNTARA, R. (1992). Quin recoge las cacas

del perro?Madrid: Luis Vives.ASHBE, J. (1998). Hasta la tarde. Barcelona:Corimbio.

BODECKER, N. M.; BLEGUAD, E. (2001). CorreMary, corre. Barcelona: Lumen.

BROWNE, N.; FRANCE, P. (1998) Hacia una edu-cacin infantil no sexista. Madrid: Morata, MEC.

CAPDEVILA, ROSER. (2000). Les tres bessones acasa de l'via. Barcelona: Destino.

FEMINARIO DE ALICANTE. (1987). Elementospara una educacin no sexista. Gua didctica de la

coeducacin. Valncia: Vctor Orenga.

HARIMAGUADA. (1994). Educacin afectivo-sexual

en la etapa primaria. Madrid: Consejera deEducacin, Cultura y Deportes del Gobierno deCanarias, en collaboraci amb el MEC, MSC iMAS.

KESELMAN, G.; VILLANUEVA, N. (2003). De ver-dad que no podia. Madrid: Korinos.

MESSENGER, N. (1992). La casa de Ana.Barcelona: Acanto.

MURPHY, M. (1998). Quina feinada. Barcelona:Crulla.

TURN, A.; SACCARO, M. (1998). Historia de unosbocadillos. Valncia: Lumen.

Vdeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ESTUDIOS J. TRNK. El sueo imposible. [15 min.VHS. Vdeos. Praga: Estudios J. Trnk.]



2 7NOMBRE DE SESSIONS:


Rac de la caseta: cuineta, post de planxar, plan-xa, estris de cuina, aliments de plstic, taula,cadires, bres, pepes de diferent sexe.



6/30



03. QUINES FEINES FEIM A CASA?

CASA 1

Associa cada persona a les feines que fa a ca teva

CASA 2

I tu, qu pots ser?

PLANXA

ROBA IRENTADORA

CUINA IESCURADOR

POAL IPAL DE FREGAR

ESTENDRELA ROBA TREURE

ELS FEMS

SOF

I DIARI

BANYERAI BEB

BRICOLATGE

PARAR LATAULA

ANAR ACOMPRAR


7/30

04


04. A QU MAGRADA JUGAR? A QU PUC JUGAR?Govern de les Illes Balears

A qu magrada jugar?A qu puc jugar?

Aprendre a valorar i potenciar les diferncies i no les desigualtats.

Desenvolupar actituds obertes i integradores i evitar actituds d'encasellament dins estereotips mar-cats per la tradici social a travs de les joguines.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Partirem d'una lmina en qu es reprodueixen diferents tipus de joguines: pepa, pilota, cotxe, cuineta,construccions, vestits de pepa, bres i cotxet, pilota

Organitzarem l'aula de tal manera que hi hagi racons de jocs diversos: rac de pepes, perruqueria, cuine-ta, disfresses, cotxes, construccions, taller de mecnica. Crearem un sistema de rotaci perqu tothom hipassi i actuarem en aquells casos (solen ser pocs o cap) en qu mostrin reticncia a jugar amb un deter-minat joc.

SESSI 1

Es far una primera sessi en qu es parlar de les joguines que tenim a casa: Qui ens les ha regalades?Ens agraden? Quina ens agrada ms? Quina ens agrada menys? A qu m'agrada jugar? Es conduir la ses-si de tal manera que s'arribi al punt que no hi ha joguines de nins i de nines sin joguines que ens agra-den i d'altres que no.

SESSI 2

A partir de catlegs publicitaris i revistes, es retallaran imatges de joguines i confeccionarem un mural (car-tolina) en qu aferrarem tot el que hem retallat. Llavors cadasc escriur el seu nom davall la joguina o lesjoguines que li agraden. Es far en dues sessions: a la primera es retallaran i s'aferraran les imatges i a lasegona cada infant escriur el seu nom devora la joguina que ms li agrada.

SESSI 3

Cada infant dur de casa seva una joguina i organitzarem una sessi d'intercanvi de joguines, en qutothom pugui jugar amb les joguines dels altres. S'haur de preveure tenir joguines a la classe preparadesper si de cas algun infant no en du cap.

SESSI 4

Aquesta sessi es pot ampliar segons la disponibilitat i la durada del projecte perqu els pares i maresduguin joguines seves i un dia vnguin a contar l'experincia que hi tingueren.

SESSI 5

Fitxa escrita: cada infant pintar aquella joguina que li agrada, encara que no la tengui.

LA JOGUINA QUE EM CONV S LA QUE M'AGRADAI EM FA SENTIR FELI.

BONAL, X. (1998). Canviar l'escola: La coeducacial pati de jocs. Barcelona: Universitat de Barcelona.

GONZLEZ RODRGUEZ, A.; LOMAS GARCA, C.(2002). Educar para la igualdad desde la diferencia.Barcelona: Gra.

HARIMAGUADA. (1994). Educacin afectivo-sexualen la etapa primaria. Madrid: Consejera deEducacin, Cultura y Deportes del Gobierno deCanarias, en collaboraci amb el MEC, MSC iMAS.

TURN, A. (2001). Rosa caramelo. Barcelona:Lumen.




Vdeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SENDN, VICTORIA. (1989). Vaqueros y prince-sas. [24 min. VHS. Vdeos. Instituto de la Mujer.]

SENDN, VICTORIA. (1989). Del azul al rosa. [20

min. VHS. Vdeos. Instituto de la Mujer.]

Pellcules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

LASSETER, JOHN. (1995). Toy story. [77,45 min.VHS. DVD. Vdeos. USA. Walt Disney Pictures.]


Catlegs publicitaris i revistes de joguines

Joguines


8/30



04. A QU MAGRADA JUGAR? A QU PUC JUGAR?

Aquestas

lajoguinaquemsmagrad

a...


9/30

05


05. QU PASSARIA SI...?Govern de les Illes Balears

Qu passaria si...?

Aprendre a discriminar qu sn diferncies fsiques apreciables de les que sn merament difernciesculturals.

Aprendre a valorar les persones pel que sn i fan i no pel que la pertinena a un sexe o a l'altre deter-mina en la societat (mites i conceptes falsos).

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



*Els infants de 3 anys treballaran tan sols els punts 4 i 5. Amb els de 4 i 5 anys podem treballar-los tots.

SESSI 1

Es mirar la pellcula Mulan (es far en una, dues o tres sessions, segons el temps i la capacitat d'atencidels infants). Al final de tot es mantindr una conversa en qu intentarem que cadasc expressi la sevaopini sobre: Qu hem vist? Qu ens ha agradat? Per qu? Quin personatge ens agrada ms? Per qu?Qui creis que ho fa ms b? Per qu? Qui es porta malament amb na Mulan? Per qu? I tu, qu faries?Aquestes opinions ens serviran d'avaluaci per saber els estereotips que tenen formats els infants.

SESSI 2

Es tornar a mirar la pellcula (amb els mateixos criteris d'organitzaci del temps que en l'activitat ante-rior), per aquesta vegada es passar rpidament, seleccionant aquelles escenes que ens interessen, escomentaran els fets que passen i es faran les preguntes indicades per tal d'ajudar-los a fer una reflexi cr-tica del que veuen: Per qu a na Mulan no li agraden els vestits i les joies? Per qu est trista? Qu li agra-da fer? Per qu el seu pare est trist? Per qu na Mulan es vesteix d'home? Per qu no pot dir que s unadona? Trobau que est b o malament el que li fan?

SESSI 3

En conversa de gran grup es plantejar la pregunta segent: Si fossis una nina (als nins) quin personatget'agradaria ser? I el mateix a les nines, per al contrari. Desprs de la conversa farem que ho dibuixin. Ambels dibuixos farem una exposici i explicaran la seva elecci.

SESSI 4

Contarem el conte de na Ventafocs tal com el coneixem. Una vegada contat farem les preguntes habitualsper assegurar-ne la comprensi: Qui s? Qu li passa? Per qu? Al final plantejarem el dilema segent: I sina Ventafocs fos un nin, qu passaria? Qu faria la madrastra? Per qu? I les germanastres? Per qu? Quiel salvaria? Escriurem entre el grup classe el conte que ha sortit a partir de les aportacions fetes.

SESSI 5

Cada infant dibuixar el conte d'en Ventafocs elaborat per tot el grup. Amb tots els dibuixos farem un lli-bre per a la classe. Cada dibuix anir acompanyat de l'explicaci de qui l'ha dibuixat.

NO SEMPRE LES COSES SN COM PAREIXEN O ENS FAN VEURE, HEMD'APRENDRE A OBRIR ELS ULLS A LES ALTRES REALITATS.

ASKEN, S.; ROSS, C. (1991). Los chicos no lloran.

Barcelona: Paids.

BELTHEIN, B. (1980). Psicoanlisis de los cuentos dehadas. Barcelona: Crtica.

BRULLET, C.; SUBIRAT, M. (1988). Rosa y azul. Latransmisin de los gneros en la escuela mixta.Estudios, nm. 19. Madrid: Ministerio de Cultura.Instituto de la Mujer

CANNON, JANELL. (2000). Stela luna. Barcelona:Joventut.

CAPDEVILA, R. (2000). Les tres bessones i la venta-focs. Barcelona: Planta.

COLE, B. (1990). El prncep Ventafocs. Barcelona:Destino.

GOYTISOLO, JOS AGUSTN. (1996). La bruixabonica. Barcelona: Edeb.


RAMON, E.; LAVARELLO, J. M. (1997). El deseo deSofia. Madrid: Espasa Calpe.

TURN. A. (1995). Los cuentos siguen contando...Algunas reflexiones sobre los estereotipos. Madrid:Horas y Horas.




Vdeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BANCROFT, TONY; COOK, BARRY. (1998).Mulan. [1h. 28 min. VHS/DVD. Vdeos. USA.Buena Vista Home Entertainment.]

GARCA, J. L. (1985). De t a t. [20 min. VHS.Vdeos. ELKAR. Estudios Denas.]

Conte en casset . . . . . . . . . . . . .

PERCY, G.; RADULA, F. (1994). Ventafocs. Premtade Mar.


Televisi i vdeo

Cinta de vdeo: Mulan

Conte de na Ventafocs


10/30



05. QU PASSARIA SI...?

Qu passaria si...?


11/30

06


06. QUI HO VEN? QUI HO COMPRA?Govern de les Illes Balears

Qui ho ven?Qui ho compra?

Desenvolupar actituds crtiques davant els missatges i els estereotips que ens transmet la publicitat.

Treballar per a la coexistncia dels dos sexes amb igual valor i amb tendncia a la integracid'ambds.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Treballarem a partir d'un recull d'anuncis publicitaris enregistrats (els anuncis dependran del moment enqu es realitzi l'activitat, per aix no es recomana un anunci concret perqu les campanyes publicitriesvarien al llarg del temps). Tamb es pot utilitzar el vdeo que es recomana per a aquesta activitat a l'apar-tat de recursos.

SESSI 1

Es mirar la cinta de vdeo d'anuncis publicitaris (cal no mirar-la tota en una sessi sin fent una seleccid'un o dos anuncis en dues sessions).

Plantejarem les qestions segents: Per a qu serveix la publicitat? Qui la fa? Per qu? Quins productes s'a-nuncien? Qui els compra? Qui els utilitza?

SESSI 2

Comentarem el material (fullets publicitaris, revistes, diaris) que el grup haur duit a classe. Prviamenthaurem fet entre tots una tria del que sn anuncis i del que no. Qu anuncien? Qui l'empra? Qui fa l'a-nunci (home, dona, infant)? Per qu l'anuncia un home? O una dona? Ho podria fer un altre? (canvi derols). Com ho diria? Com l'anunciaria?

SESSI 3

Analitzarem un anunci de la TV (prviament enregistrat). Optarem per un anunci que reprodueixiels estereotips tradicionals de la societat. Es pot optar per la cinta de vdeo proposada a l'apartatrecursos.

Farem una anlisi dirigida de l'anunci. Ens podr servir l'esquema de preguntes de la sessi 2.

SESSI 4

A partir de l'activitat anterior muntarem una petita dramatitzaci sobre els canvis que hagin sorgit (es trac-ta de variar els rols i els continguts de l'anunci per tal de canviar l'estereotip que reprodueix). Cal tenir pre-sent que les tasques sn de tota la famlia. Tothom hi ha de participar i, per tant, l'anunci s'ha de dirigir atotes les persones que conviuen dins el mateix grup. Cada infant (petit grup que pot anar canviant) repre-sentar un paper. Es podr repetir un parell de vegades variant el grup i segons la motivaci i l'intersdemostrat pels infants.

SESSI 5

En una bossa posarem retalls de revistes, de catlegs, de diferents productes: cotxe, colnia, galetes, saba-tes, filaberqu, planxa, rentadora, moto Cada infant traur una imatge de dins la bossa i dir qu li ha

tocat, per a qu serveix, qui ho pot emprar Intentarem treure per a cada producte un eslgan quees dirigeixi a un pblic ampli i variat.

Cada infant a partir de la imatge que li ha tocat dissenyar (dibuix) una situaci en qu anunci aquestproducte. En farem una exposici i entre tots la comentarem.

LES COSES NO SN PER A HOMES I DONES SIN PER A PERSONES

QUE LES NECESSITEN I LES PODEN FER SERVIR.

GARCIA MESSEGUER, A. (1984). Lenguaje y discri-minacin sexual. Barcelona: Montesinos.

SABAT RODI, T. (1994). Anem al mercat.Barcelona: Crulla.

SAINT MARS, D. (1998). La Lili vol tenir setmana-da.Aix s la Vida. Barcelona: La Galera.




Vdeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .KOTLER, JAMES. (1986). Mujer y publicidad enTVE. [9 min. VHS. Vdeos. Instituto de la Mujer.]


Revistes, catlegs

Tisores, llapis de colors

Material per a la dramatitzaci: vestits, capells...

Anuncis de TV enregistrats


12/30



06. QUI HO VEN? QUI HO COMPRA?

Qui ho ven? Qui ho compra?

LES COSES NO SN PER A HOMES I DONES SIN PER A PERSONES QUE LES NECESSITEN I LES PODEN FER SERVIR.


13/30

07


07. CREUS QUE TOTS/ES SOM IGUALS? PER QU?Govern de les Illes Balears

Creus que tots/es som iguals?Per qu?

Conixer les diferncies fsiques que hi ha entre ambds sexes i respectar-les.

Acceptar i valorar la diversitat en les persones com a fet enriquidor per al creixement personal.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



El cos s el primer mitj de relaci que tenim amb el mn; per tant, s molt important conixer-lo perpoder acceptar-nos tal com som.

Jugar, expressar-nos amb el cos, contribueix a adquirir seguretat afectiva, ja que pressuposa integrar iacceptar la imatge que cadasc t d'un mateix. Com ms precisa tinguem la nostra imatge corporal, millorestablirem les relacions amb el mn que ens envolta.

La possibilitat de poder mirar-se al mirall enriquir el coneixement del cos. Les sessions de psicomotricitatcontribueixen a acceptar i gaudir del propi cos com a pas previ per acceptar la imatge que ens ofereixenels altres.

Cal emmarcar aquestes sessions dins el PCC i la PGA de centre.

Desenvolupament de les activitatsSESSI 1

Partirem d'una observaci (preparada i dirigida) del cartell interior en qu podem veure les imatges cor-porals d'un nin i una nina. A partir d'aquesta sessi realitzarem les activitats segents.

Establirem una conversa a l'estora per tal de fomentar, sempre i especialment en aquestes edats, la socia-litzaci i el coneixement dels iguals. Les preguntes aniran dirigides que els infants s'adonin de les difern-cies fsiques que hi ha entre els dos sexes. Per ampliar aquesta activitat tamb es poden utilitzar els mate-rials de la casa Nathan referits a cares del mn, expressions, imatge corporal i trencaclosques de cares i elcos hum, tot aix per ajudar-nos a interioritzar les diferncies que hi ha entre els uns i els altres.

SESSI 2

Es donar a cada infant una fotocpia ampliada de la seva cara marcada en forma de trenclaclosques, es trac-

ta de retallar-la (picat per als de 3 anys) i tornar a compondre-la. Amb els infants de 4 i 5 anys tamb espodria fer amb la imatge del company o companya. A partir de l'activitat anterior exposarem les fitxes rea-litzades i cadasc dir qu ha fet: "s una nina i est (enfadada, contenta, esporuguida). Es podr escriure ala fitxa, amb l'ajuda del mestre o la mestra en els casos que sigui necessari segons els nivells maduratius.

A partir de la fitxa realitzada cercarem semblances i diferncies entre nins i nines i les escriurem en unacartolina (cartell). "Els nins i les nines som iguals en..., i ens diferenciam en..." La feina del mestre o la mes-tra consistir aqu a ajudar a fer una discriminaci positiva per tal d'evitar opinions basades en els estere-otips que tenen formats i no en la realitat fsica.

HEM D'APRENDRE A RESPECTAR LES DIFERNCIES ENTRE AMBDS SEXES.

CAPDEVILA, F. (1993). Els meus amics especials. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

DAMON, E. (1995). Gent de tota mena. Un llibre peraixecar i mirar. Barcelona: Beascosa Internacional.

HARIMAGUADA. (1994). Educacin afectivo-sexualen la etapa primaria. Madrid: Consejera deEducacin, Cultura y Deportes del Gobierno deCanarias, en collaboraci amb el MEC, MSC i

MAS.

MITTER, M; FAGER, P. (2000). Cuando sea mayor.Barcelona: Beascosa Internacional.

OMMER, U. (2003). Famlies d'arreu del mn.Barcelona: Crulla.

PORTELLA SERRA, M. (2003). Diferents, periguals. Girona: Rei.

RAMOS, H. (2003). Els meus amics. Barcelona:Parramn.

VICENS FERRER, N. (2000). Som iguals, som dife-rents. Barcelona: Mediterrnea.


Materials de la casa Nathan de fotografies decares per treballar sentiments partint de lesexpressions de les cares i les diferents races

Fotocpies de les cares dels infants ampliades

UNITATS DE REFERNCIA:


3 4 2NOMBRE DE SESSIONS:Fitxa per al professor/a


14/30



07. CREUS QUE TOTS/ES SOM IGUALS? PER QU?

Fitxa que consisteix en un full amb la silueta de la cara sense els seus elements (boca, ulls,cabells...). A part es donar un retallable. Cada infant construir les seves prpies cares.


15/30

08


08. LENCANTERI DE LES MARESGovern de les Illes Balears

Lencanteri de les mares

Adonar-se que totes les feines poden ser fetes per un sexe o l'altre.

Rompre estereotips en relaci amb la feina de les dones a casa i valorar-ne el treball.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Llegir en veu alta el conte L'encanteri de les mares, concebut com una seqncia d'esdeveniments relatius auns protagonistes que persegueixen una resoluci de conflictes i com la valoraci dels treballs que tradi-cionalment s'assignen a dones.

Cal cuidar la distribuci de l'alumnat, el lloc on es conta, el clima i la motivaci. S'ha de posar molt d'es-ment en els diferents personatges utilitzant diferents tons de veus o situant-se a llocs variats per diferen-ciar el que s narratiu del que diu un personatge. L'entonaci i l'expressi de la cara ajudaran a crear se-nyals extralingstics que faran comprendre ms el conte.

Un silenci, un crit, una modulaci de veu contribuiran a crear moments dramtics que sens dubte els

infants comprendran.S'ha de fer una aproximaci al llenguatge social amb frases fetes que ajudaran a estructurar el pensamenti regular el comportament.

Els contes en un primer moment serveixen per mirar, contar, escoltar, desprs per llegir, i permeten esta-blir relacions causa-efecte.

Quan pintin la seva mare a la fitxa de l'alumne, cal posar esment en el fons del dibuix: on s, amb qui,qu fa, el detalls que li posa... Ai x ens donar pistes sobre com veuen els infants les seves mares i la valo-raci que en fan.

Activitats a partir del conte

SESSI 1

Escoltar el conte L'encanteri de les mares.

Analitzar-ne el ttol i els canvis que s'hi poden fer.

Qui sn els personatges bons i el dolent. Esbrinar possibles maneres de treure rbia.

SESSI 2

S'ha de comprendre el conte. Cal explicar el vocabulari que els infants no coneguin, seqenciar el conte icontar-lo entre tots.

SESSI 3

S'ha d'aprendre a formular preguntes. S'ha d'intentar cercar relacions amb la seva realitat i discriminar fan-tasia de realitat. Cal parlar de les feines que fan a casa les seves mares.

SESSI 4

S'han d'esbrinar les causes i quins efectes han tingut en el conte. S'ha d'aprendre a demanar les coses b

utilitzant les frases fetes; a donar raons de per qu passen aquestes coses al conte... Cal cercar solu-cions diferents a les del conte, en el final i en el personatge dolent.

SESSI 5

Quin conte ens recorda? Sabem altres contes en qu la gent es quedi adormida?

Cal representar el conte amb diferents nins i nines.

SESSI 6

Conversa guiada en gran grup sobre les feines que cada mare fa. Es pot fer una llis ta entre tots de lesidees que sorgeixin sobre les tasques de casa i les persones que hi viuen, i valorar les mares que a mstreballen fora de casa.

SESSI 7

Han de pintar sa mare.

CAPDEVILA, F. (1993). L'lbum de la famlia... ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

FOULARD, S; VERBOUND, P. (2004). Famlies d'ar-reu del mn. Barcelona: Crulla.

RAMIS, G. (2001). Drets dels infants avui. Palma:Conselleria d'Educaci i Cultura, Conselleria deBenestar Social, Unicef, Centre Unesco deCatalunya, CAM.

SANTOLAYA, A. (2000). Las damas de la luz.Barcelona: Destino.





16/30



08. LENCANTERI DE LES MARES

Auna ciutat molt gran arriba un estrany sser, quasi un bruixot, que mira amb grans ulls astorats com juguen els infants alsparcs. Li agradava tant veure encalar, fer castellets d'arena, jugar amb boles, que, sense pensar-s'ho massa, decideix dema-nar als nins i nines per jugar junts. Sabeu com? Escolteu amb les orelles preparades i el sentireu.

Vull jugar amb vosaltres!, els cridava a totes hores fent potadetes amb les botes a terra, fins que es feia mal a les plantes delpeu. Aix ho repetia mil i una vegada.

Com que els nins i les nines s'espantaven dels crits i la forma que tenia el bruixot de demanar les coses, no el deixaven jugar mai!

Un dia, cansat de pegar potades, el bruixot es va enfadar molt i amb una mgia que noms passa als contes va decidir treure laseva rbia sense fer-se ms mal a ell mateix i fent mal als infants que jugaven al parc. Voleu saber com?

Doncs va tirar unes plvores mgiques que deixaren les mares dormides i no podien fer res del que fan les mares cada dia.Desprs d'haver tirat les plvores mgiques comenaren els problemes per a tots.

Ning no m'ha despertat avui mat! va dir en Joan, enyorant la besadeta del bon dia que li feia la seva mare cada mat.

Ni el berenar est preparat! digu na Catalina, pensant en la gana que tindria en temps de pati.

Jo no vaig sopar ahirli contest Maria, recordant uns cocarrois que eren especialitat de la mare.

No s anar a l'escola a peu, si no m'hi acompanya qualc, me perdr pensava na Bel.

Na Joana no va tenir la roba llesta per vestir-se ni les sabates ben lluents com cada dia.

No podr anar a la classe de tennis, ni a piano! deia en Tomeu a la vegada que no trobava els llibres de msica ni la raque-ta per jugar, tot i que la va cercar desesperadament.

En Marc tenia les sabates que li feien mal perqu li eren petites i no sabia com en podia comprar unes altres.

Quin desastre! Qu haurem de fer? cridaven els pares dels nins i nines. Mentrestant, les mares seguien ben dormides sensesaber res del que passava.

Em fa mal la panxa i ning no truca ni m'acompanya al metge! deia na Ldia.

Quina gana! I la gelera est buida va dir el pare d'en Pep, quan va arribar de la seva feina.

Avui el meu amic m'ha convidat al seu aniversari i no he preparat cap regal! va comentar en Miquel.

I na Xisca se'n va anar a dormir sense rentar-se les dents ni dutxar-se.

El bruixot estava molt content que tots tinguessin problemes. Reia i feia bauxa de veure com els infants i els seus pares no sabienqu fer.

Un vespre, na Joana tenia poca son i, com que enyorava tant els contes que li contava la mare cada vespre quan se'n anava adormir, va decidir sortir al parc per veure si trobava el bruixot i parlar amb ell del que passava.

No vos penseu que no tenia por aquell vespre, per va respirar a fons i va treure f orces per enfrontar-se amb el bruixot i demanar-li explicacions.

En realitat el bruixot poliss estava ms tot sol que ning i quan la va veure es va pensar que hi anava per jugar amb ell.

Aix que s'hi va acostar i sense crits ni males maneres el bruixot va mirar na Joana de dalt a baix i li va demanar a quin joc podrien jugar.

No he vingut a jugar! He vingut a demanar-te que llevis l'encanteri de la meva mare i la de tots, que ja no podem estarms temps sense elles!

Per el bruixot no volia desencantar les mares sense aconseguir que el deixassin jugar. Aix va ser com na Joana i el bruixot varenhaver de posar-se d'acord:

Si jo t'enseny a demanar les coses b, podries jugar amb nosaltres va dir na Joana.

I si em deixau jugar, jo desencantar les mares, per els pares les hauran d'ajudar a fer feines per poder jugar tots junts, d'acord?

S! va respondre na Joana, pegant un bot d'alegria!Ara mateix me'n vaig a contar-ho a tothom!Espera dem dematli digu el bruixot, que ara s'assustaran, i.., si tu vols..., podem jugar a conillets amagar una vegada idesprs t'acompanyar fins a ca teva.

D'acord, per noms una i a dormir, que dem ser un gran dia!

Na Joana li va explicar com s'havia de demanar per jugar, sense crits ni potades per terra. Varen jugar una vegada i el bruixot l'a-company a dormir a ca seva. Desprs va preparar plvores mgiques de despertar mares encantades i les va espargir pertot.

Al mat segent, les mares es varen despertar quasi al mateix temps i no recordaven qu havia passat, per s'estranyaven de veurecom els pares havien comenat a fer feines que mai no havien fet! Sols na Joana sabia el que havia passat!

Aix varen aconseguir tenir ms temps per jugar totes les famlies juntes i fins i tot el bruixot es va afegir a la festa per celebrar-ho!

Aprendre a parlar b va fer que el bruixot pogus jugar amb qui ell volia i, com que els pares i mares es varen repartir les feines dela casa, varen tenir ms temps per jugar junts i tenir cura dels seus infants.

I, conte contat, conte acabat i, si no s mentida, ser veritat!

Fitxa per a lalumne/aFitxa per al professor/a

Pinta ta mare.


17/30

09


09. TRACTAM COM VOLS QUE ET TRACTIGovern de les Illes Balears

Tractam com volsque et tracti

Treballar per a la igualtat entre els sexes. Identificar diferents rols.

Respectar les persones independentment del seu sexe.

Deslligar l'estereotip que la societat ha creat del rol de les dones.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Hem partit d'una srie de lmines en qu la manca de respecte cap al sexe femen s present. Tant enforma de menyspreu cap a les tasques domstiques com al poc respecte que suposa per a una dona haverde netejar una vegada ms perqu els altres no tenen cura, ni intencions de millorar. Les mares i les espo-ses no tenen cap tipus de privilegi, sin ben al contrari, les mantenen submises i han d'acceptar totes lessituacions sense poder rebellar-shi, posant en dubte la seva intelligncia i menyspreant-la.


SESSI 1

Mirarem les lmines en gran grup. Ens fixarem en cada personatge.

Analitzarem els personatges: com sn, qu fan, com van vestits, on estan, parant esment en les actitudsde cadasc, i veure si pensen els uns en els altres o sols es preocupen d'ells mateixos.

SESSI 2

Observarem si tots els personatges es poden intercanviar o ha de ser aix per alguna ra especial.

SESSI 3

Analitzarem el paper del pare. Analitzarem el paper de la mare. Compararem el paper del pare i de la marede les lmines amb els pares i mares de cada infant.

SESSI 4

Mirarem el comportament dels infants de la classe amb el pare i la mare. Extraurem unes conclusions del'actitud dels infants. Per qu es comporten d'una manera amb el pare i d'una altra amb la mare?

SESSI 5

A l'aula, amb els infants, es far una observaci detinguda per establir parallelismes entre el que viuen acasa i el que es pot observar a les lmines.

Compararem l'actitud dels infants de les lmines amb la que tenen ells i elles a casa amb la seva mare i elseu pare: Com em comport a casa meva? Es parar especial esment en els moments que ms conflictesgeneren els infants a casa: moment d'aixecar-se al mat, anar a l'escola, replegar les joguines, berenar,dinar, sopar, anar a dormir...

AD. (2002). Valores escolares y educacin para laciudadana. Barcelona: Gra.

BEN JELLOU, TAHA. (2001). El racisme explicat a lameva filla. Barcelona: Empries.

BODECKUR, N. M.; MOIX MESSENGUER.(2001). Corre Mary, corre. Barcelona: Lumen.

GMEZ, J.; BRUGUERA. (2002). Educaci emocio-nal i llenguatge en el marc de l' escola. Barcelona:Rosa Sensat.

MARN SANTIAGO, I. (1994).Jocs populars: i tu aqu jugues?Barcelona: Rosa Sensat.

PALACN, A; VERDAGUER, A. (2002). En Pau i la

Laia. Vic: Eumo.STEI-i. (2001). La Motxilla Lila de la Coeducaci.Palma: Institut Balear de la Dona, Govern de le IllesBalears.

TURN, A.; BOSNIA, N. (2001). Artur i Clementina.Barcelona: Lumen.

UGIDOS RUIZ, S. (2000). El meu pare s mestressade casa. Barcelona: La Galera.

UGIDOS RUIZ, S. (2000). Mi padre es ama de casa.Barcelona: La Galera.

WILSFORF, A. (1991). Filomena. Barcelona: Destino.

Puzles i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . .

Puzles Els nens del mn, De Salabert.

Puzles Els entremaliats, De Salabert.





18/30



09. TRACTAM COM VOLS QUE ET TRACTI

LMINA 1

LMINA 2

Dibuixa com et comportes a casa teva.

Tria un moment millor i un altre de pitjor.


19/30

10


10. COM EM SENT?Govern de les Illes Balears

Com em sent?

Identificar les emocions i descobrir que aquestes no depenen del gnere. Identificar el propi estat emocional en diferents moments del dia.

Utilitzar un vocabulari adient als diferents estats d'nim.

Desenvolupar les habilitats comunicatives utilitzant diferents tipus de llenguatges per expressar elspropis sentiments, idees, experincies i desigs.

Afavorir la capacitat de regular les prpies emocions.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .




5 NOMBRE DE SESSIONS:Fitxa per al professor/a

En general, us proposam una srie de consideracions.

Cal treballar el tema de les emocions de forma global, des de diferents mbits. Quant ms llenguatgespossibilitem als infants, ms significats podran construir del que senten i de la realitat que els envolta.

Per identificar les emocions, cal aprofitar i utilitzar totes les activitats que fan referncia a com se sentenels infants en qualsevol moment i espai, per exemple: a l'entrada, desprs del pati, quan conten una not-cia, quan tenen conflictes amb altres companys/es, desprs de la sessi de psicomotricitat... Hem defomentar que utilitzin el vocabulari adient als diferents estats d'nim i com aquests van canviant al llargdel dia per prendre conscincia de la vida emocional. Que aprenguin a parlar des del "jo em sent..., joestic..." (content/a, cansat/da, trist/a, disgustat/da, enfadat/da, sorprs/esa...).

Propiciarem activitats que possibilitin en el temps i a l'espai el fet de parlar d'un mateix.

SESSIONS DIRIES QUE FORMIN PART DE LES RUTINES QUOTIDIANES DEL CURS

Al mat, en el moment de passar llista, al plaf hi haur tots els noms i les fotografies dels infants. Per ferla salutaci del bon dia es pot afegir tamb: com et sens?

Desprs de l'esbarjo, quan entren del pati, es pot fer una breu activitat consistent a parlar dels jocs a quhan jugat, amb qui han estat, com s'han sentit i si hi ha hagut qualque conflicte.

SESSIONS SETMANALSCal dedicar un espai de temps setmanal en qu per torns cada infant pugui donar una notcia del que pera ell/a sigui molt important i perqu expliqui com s'ha sentit en el moment del naixement d'un nou mem-bre a la famlia, de la mort d'algun parent, de fer un viatge... Desprs es pot aprofitar per fer un text queserveixi per fer lectoescriptura. Cal adaptar el text al seu nivell. Per exemple: als tres anys es poden utilit-zar uns cartells amb cares de diferents expressions per identificar com s'han sentit quan va passar lesde-veniment. Als quatre poden dibuixar a la pissarra fent una negociaci en gran grup de la paraula que esvulgui escriure. Als cinc anys cada alumne prova d'escriure al paper el text acordat segons el nivell madu-ratiu en qu es trobi, seguint les etapes d'A. Teberoski.

s molt interessant el Projecte de filosofia 3/18 d'Irene de Puig, que "t com a finalitat reforar les habili-tats de pensament a l'escola, amb l'objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement com aelements essencials per a la participaci democrtica".

S'han d'utilitzar els contes com un recurs, una eina amb qu l'infant pugui posar-se en contacte ambels conflictes (enveja, mort, aband, separaci...) i oferir solucions. Els contes, a ms, els donen la pos-sibilitat d'identificar-se amb l'heroi/na, i com que normalment el b i el mal estan ben clars, hi pothaver una projecci de sentiments d'odi, d'agressi, cap als dolents (bruixes, caadors, llops...). Sn,per tant, maneres de veure el mn. Els contes es poden utilitzar de diferents maneres: contar, llegir,mirar, per interioritzar coneixements, vocabulari i valors. Les activitats que sorgiran de cada un tenenmoltes possibilitats expressives utilitzant diferents llenguatges (oral, escrit, plstic, dramtic, musi-cal...). Com que alguns clssics tenen unes estructures senzilles, s possible memoritzar-les, estimulen

la fantasia i permeten que els infants puguin veure les coses amb els ulls dels altres.

A partir de jocs de mmica, en qu un infant actua amb diferents cares i els altres han d'endevinarcom se sent i qu li passa, cal fer hiptesis sobre quin s el motiu per sentir-se aix. En una sessi s'hade posar esment en les expressions de la cara, i en un altra en tot el cos. S'ha d'explicar en una con-versa, en qu es tindran en compte els torns de paraula, el respecte a qui parla, el to de veu i el climade seguretat que proporciona a un i nfant sentir-se escoltat.

La psicomotricitat d'Aucoutourier ofereix unes possibilitats privilegiades per als infants, perqu podenexpressar-se a travs del joc. Cal que la faci una persona especialitzada en psicomotricitat o en edu-caci fsica. Desprs de cada sessi cal fer una representaci sobre el que s'ha viscut a la sessi: dibuixen paper, modelatge en fang o plastilina, aix com tamb posar paraules a les seves accions i senti-ments amb l'expressi oral.

Per treballar els diferents aprenentatges escolars respectant la di versitat escolar (tant oculta com mani-festa), proposam els projectes de treball, en qu cada infant aprn segons les seves capacitats i inte-ressos i respecta els diferents ritmes.

ACTIVITAT INDIVIDUAL DE L'ALUMNE

Amb aquesta fitxa volem treballar el tema de les emocions, reconixer-les i saber expressar-les. Caldemanar als infants que recordin situacions diverses.

En aquesta activitat us proposam diferents graus de complexitat segons l'edat de l'infant:

Als 3 anys demanarem als infants que es dibuixin quan estan contents.

Als 4 anys demanarem als infants que es dibuixin quan estan contents i tamb quan estan trists.Se'ls pot donar un full separat per una lnia a la meitat.

Als 5 anys demanarem als infants que es dibuixin quan estan contents, trists, quan tenen por,quan estan enfadats. El full pot estar dividit en quatre parts.


20/30



10. COM EM SENT?

Fitxa per a lalumne/aFitxa per al professor/a


AD. (2003). Programa sentir i pensar. Barcelona:Crulla.

AHLBERG, JANET I ALLAN. (2000). El carter Joliu.Barcelona: Destino.

ANDR, C.; LELORD, F. (2001). La autoestima.Barcelona: Kairos.

BASSEDAS, E.; HUGUET, T.; SOL, I. (1996).Aprendre i ensenyar a l'educaci infantil. Barcelona:Gra.

BETTELHEIM, B. (1980). Psicoanlisis de los cuen-tos de hadas. Madrid: Crtica.

BISQUERRA, R. (2000). Educacin emocional y

bienestar. Barcelona: CISS.PRAXIS.

BROWNJOHN, E. (2003). Cossos de tota mena.Barcelona: Beascoa.

BROWNJOHN, E. (2003). Gent de tota mena.Barcelona: Beascoa.

CONE BRYAN, S. (1979). Com explicar contes.Barcelona: Nova terra.

DE PUIG, I. (1996). Contes per pensar. Barcelona:Destino.

DE PUIG, I. (2001). Tot pensant. Girona: Eumo,Grup IREF.

DE PUIG, I. (2001) Tot pensant... contes. Girona:Eumo, Grup IREF.

FORS, P.; MIR, T.; ROSS, A. (1991). Contes perparlar. Vic: Eumo.

GOLEMAN, D. (1997). Inteligencia emocional.Barcelona: Kairs

GRUP IREF COMISSI EUROPEA (1999).Conta'm. Barcelona: Grup IREF Comissi Europea.



Sala de psicomotricitat amb el material adient (coi-xins, cordes, teles...) i estris com plastilina, papercontinu per dibuixar, ceres, retoladors, fang...

Pissarra de la classe, guixos de colors.

Rac de l'estora per a l'expressi oral dins la classe.

Plaf amb les fotografies i els noms dels infants.

Puzle Els entremaliats. 4 peces de 17x17. Nathan.

Puzle Les cares del mn. 4 puzles de 12 peces de22x30. Nathan.

Puzle Parlem amb Plum. 64 imatges de 12x16.Nathan.

Joc de les cares. Fotografies d'expressions decares. Nathan.

Titelles nens/es del mn (afric, rab, asitic,esquimal, indi). Salabert.

Material aportat pels alumnes per fer els projec-tes de treball triats.

Taller de contes tradicionals. 55 cartes de 8x12.Nathan.

Joc dels retrats. Nathan.

Programa Color i Sentiment de l'equip de suporta la llengua.

MAURICE, J. (1999). Educar con inteligencia emo-cional. Barcelona: Plaza&Jans.

MEBES, M. (2003). Ni un besito a la fuerza. Bilbao:Maite Canal, MTAS, Instituto de la Mujer

NAVARRO,V.; RUIZ, J. (1999). Esquema corporal.Madrid: SM.

RODARI, G. (1983). Gramtica de la fantasa.Barcelona: Argos Vergara.

Aix som jo.


21/30

11


11. COM ET SENTS TU?Govern de les Illes Balears

Com et sents tu?

Identificar l'estat d'nim dels altres en diferents moments del dia. Desenvolupar una major comprensi emptica en les relacions entre iguals.

Identificar les emocions dels altres per descobrir que no depenen del gnere.

Representar emocions mitjanant diferents formes d'expressi.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Cal treballar el tema de les emocions de forma global i des de diferents mbits. Quant ms llenguatgespossibilitem (musical, plstic, oral, escrit...) ms significats podr construir l'infant del que senten els altres.

Per identificar les emocions, cal aprofitar i utilitzar totes les activitats que fan referncia a com se sentenels infants en qualsevol moment i espai. Cal procurar utilitzar diferents suports.

Hem de fomentar que utilitzin el vocabulari adient als estats d'nim (content/a, cansat/da, trist/a, disgus-tat/da, sorprs/esa), aix com el referit a les seves necessitats i a les dels altres (tenc son, tenc gana...). Cal

que aprenguin a fer preguntes i a parlar des del "com et sents?, com ests?..."; que aprenguin a demanarcorrectament les coses evitant imperatius i afegint les formes "per favor" i "grcies", valorant el que fa unaltre per nosaltres.

s evident que als infants del primer nivell del segon cicle (3 anys) els costar molt interessar-se pels altres,ateses les caracterstiques del seu pensament (egocentrisme). Cal potenciar el descentrament i l'empatiaamb els altres sense discriminaci de sexe, cultura...

S'han de propiciar activitats que possibilitin en el temps i a l'espai el fet de demanar als altres sobre lesemocions i aprendre a escoltar activament. Per aix a les programacions d'aula cal tenir en compte l'ex-pressi oral de forma sistematitzada.

A partir del cartell

SESSI 1

Observaci en gran grup del cartell en qu es pot veure nins i nines de diferents cultures amb diferentsexpressions de cara. Cal fer-ho en diferents sessions, i aix tots en podran parlar.

SESSI 2

Jugar a cercar els diferents dibuixos descrivint les figures. S'ha de fer en gran grup.

SESSI 3

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoci de felicitat.

SESSI 4

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoci de tristesa.

SESSI 5

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoci de sorpresa.

SESSI 6

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoci de por.

SESSI 7

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoci de dis-gust.

SESSI 8

A partir d'aquestes converses, es pot fer una llista en gran grup en qu l'adult escrigui el que han ditels infants sobre, per exemple, totes les v egades que han sentit un adult cridar enfadat. S'ha de dema-nar per qu? S'ha resolt el problema? I tu, com el resoldries? Qui crida a casa teva?

SESSI 9

A partir d'aquestes converses, es pot fer una llista en gran grup en qu l'adult escrigui el que han ditels infants sobre, per exemple, totes les coses que ens produeixen por.

Cal comparar-les i observar que no tenen a veure amb el gnere (per exemple: un nin pot tenir lesmateixes pors que una nina). Emmarcat en aquesta dinmica, a partir de l'observaci del cartell, espoden treballar totes les emocions per separat. S'ha de parar esment que tant els nins com les ninesho senten, no depn del gnere.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). Far un munt d'a-mics. Girona: Rei.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). M'he quedatsense amics. Girona: Rei.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). No et desanimis.Girona: Rei.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). Tot problema tsoluci. Girona: Rei.

CAPDEVILA, F. (2003). Qu et passa?Els Quadernsde Nen Nena i Guau. Barcelona: Cad.

D'ALLANCE, M. (2002). Cuando tena miedo a laoscuridad. Barcelona: Corimbo.

DANNON, E. (1995). Gent de tota mena.Barcelona: Beascoa.


LEWIS, R. (1999). Tener amigos es divertido.Madrid: SM.




MOOST, N.; SCHOBER, M. (2002).Jo et tinc a tui tu em tens a mi. Girona: Rei.

MOOST, N.; SCHOBER, M. (2002). Un dia rod.Girona: Rei.

RAMOS, P.; ELENA, H. (2003). Els meus amics.Barcelona: Parramn.


Estris de dibuix: ceres, retoladors, llapis de colors

Puzles i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . .

Puzle Els entremaliats. 4 peces de 17x17. Nathan.

Puzle Les cares del mn. 4 puzzles de 12 peces de22x30. Nathan.

Puzle Parlem amb Plum. 64 imatges de 12x16.Nathan.

Joc de les cares. Fotografies d'expressions de cares.Nathan.


22/30



11. COM ET SENTS TU?

Per a infants de 3 anys. Cal treballar sobre la cara de tristor i pintar-la. Abans de fer la fitxa s'haurtreballat la tristor en les seves manifestacions. Cal identificar-la en ells mateixos i en els altres, per quinsmotius s'hi han sentit, quan, on... Per acabar, s'han de donar estratgies per no sentir tristor.

Per a infants de 4 anys. S'ha de treballar sobre la cara d'enfadat i pintar-la. Prviament s'haur parlat

d'aquest sentiment: quan s'hi ha sentit, on, amb qui... Per acabar, cal donar estratgies per superar lessituacions que ens fan enfadar.

Per a infants de 5 anys. S'ha de treballar sobre la cara de por i pintar-la.

Com que a la sessi 9 s'han treballat les pors fent llistes de coses que en provoquen (en gran grup), s'had'aprofitar per donar estratgies per superar-la. La paraula pores pot copiar de la pissarra o es pot nego-ciar a la pissarra i desprs copiar-la o que cada infant l'escrigui a la seva fitxa individual, segons el nivellevolutiu en qu es trobin.

Treballa les emocions.Aquestes no depenen del gnere ni de la cultura. Es tracta de cares dibuixadesi que expressen emocions.


23/30

12


12. COM HO PUC RESOLDRE?Govern de les Illes Balears

Com ho puc resoldre?

Desenvolupar una progressiva autonomia en les activitats quotidianes, seguretat afectiva i emocionala partir de l'adquisici d'hbits de salut, de benestar i del desenvolupament d'estratgies de resolu-ci de conflictes.

Expressar els sentiments, els interessos i els punts de vista, i mostrar una actitud de respecte, ajuda icollaboraci vers els altres per poder establir unes relacions socials ptimes.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Per treballar aquest tema de forma globalitzada i no tan sols en una fitxa de l'alumne, cal que especial-ment durant l'adaptaci dels infants al centre els donem unes normes d'utilitzaci dels diferents espais ones desenvoluparan la classe i la resta dels serveis (menjador, gimns, pati...).

Tamb conv estructurar el temps a fi d'orientar en tot moment els infants, no angoixar-los amb la sepa-raci familiar i organitzar els espais de forma que els infants puguin ser cada vegada ms autnoms (raconsde joc...).

Resoluci de conflictes:Donar pautes per discutir de forma adequada.

Seguir els passos segents per cercar solucions:

Def inir el problema.

Explorar les possibilitats de cada infant.

Fer propostes satisfactries per a les dues parts. Desenvolupar el pensament creatiu i posar-se d'acordamb qui far qu, com, quan, i qu fer en cas que torni a passar. Avaluar resultats.

SESSIONS A L'INICI DE CURS

A vegades les distribucions dels espais modifiquen comportaments, per aix cal explicar les normes d'uti-litzaci d'aquests espais. No es pot actuar igual al pati que dins la classe, al menjador o al gimns, ja quea cada espai s'hi fan coses diferents. Tamb quan sortim de l'escola d'excursi o a casa, cal saber com com-portar-se. S'han d'elaborar unes normes entre tot el grup classe que regiran la vida escolar. Es poden pin-tar i penjar a la classe amb dibuixos explicatius, per exemple, "No cridar a la classe."

SESSIONS EN DIES ALTERNS

En activitats de joc per racons, anticipar i donar un ventall ampli d'activitats que es podran fer a fi de podertriar-les, sempre desprs de negociar qui va a cada rac. No tothom fa el mateix alhora.

SESSIONS DIRIES

Cal aprofitar els moments del berenar per adquirir hbits saludables (es pot triar un dia de fruita a tota l'es-cola). S'ha de parlar i hi ha d'haver coordinaci amb els pares

S'ha de crear un clima adient en qu la confiana, el respecte, l'ajuda i el suport hi siguin presents.

Cal abordar els conflictes per assumir l'existncia de diferncies, que s'han d'expressar.

Desenvolupament de l'activitat

S'ha d'establir un temps setmanal a tutoria del grup. Si no pot ser, s'han d'aprofitar els moments dedesprs del pati, desprs de la sessi de psicomotricitat, per parlar dels possibles conflictes apareguts.

Cal programar un espai i un temps per a aquesta activitat.

SESSI INDIVIDUALS'ha de pintar a la fitxa de l'alumne el conflicte ben resolt.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). Tot problema tsoluci. Girona: Rei.

CAPDEVILA, F. (2003). Altres nens del mn. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (2003). Els meus estimats amics. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (2003). Jugant sense joguines. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CAPDEVILA, F. (2003). Qu et passa?Els Quadernsde Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

CRAKY, E. (1998). Crecer sin peleas. Cmo enseara los nios a resolver sus conflictos con inteligencia

emocional. Barcelona: RBA.

Webs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

www.proyecto-atlantida.org



5 NOMBRE DE SESSIONS:

Recursos Materials . . . . . . . . .

Estris de dibuix: ceres, retoladors, llapis decolors...

Papers de mides diferents

Revistes per retallar les cares amb diferentsexpressions

Sala i material de psicomotricitat (coixins, cor-des, teles)



24/30



12. COM HO PUC RESOLDRE?

Pinta el dibuix en qu shagi resolt b el conflicte.

EDUCACI INFANTIL 3 4 i 5 an s


25/30

13


13. QUI SOM JO? JO TENC UNA HISTRIAGovern de les Illes Balears

Qui som jo?Jo tenc una histria

Construir una imatge positiva de si mateix. Conixer la seva histria.

Conixer el que l'envolta per poder decidir el que li agrada i el que li desagrada.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Cal conixer la nostra histria propera per poder entendre i acceptar el que ens envolta, estimar-ho i res-pectar-ho. Hem de treballar el respecte en tots els sentits, ja que s essencial per a un bon desenvolupa-ment i creixement emocional dels infants.

Desenvolupament de les activitatsSESSI 1

Conversarem a l'estora sobre quan els infants eren petits, qui els cuidava, amb qui convivien, qu els agra-dava fer i quina era la joguina preferida. Cal utilitzar formes socialment correctes per donar les grcies,

demanar ajuda, demanar la paraula per torn, escoltar amb atenci qui parla i utilitzar un vocabulari asser-tiu i adient per dir que una situaci ens agrada o no.

SESSI 2

Els infants duran de casa fotografies de quan eren petits i del moment actual. S'establir una conversa perveure-hi les diferncies.

SESSI 3

A fi d'implicar les famlies en el treball de construcci de la histria dels infants, s'ha d'elaborar un llibregegant entre tots els infants de la classe. Es pot dedicar un full a cada infant. Cal anar passant el llibre atotes les famlies perqu els pares hi participin, per exemple: aferrant fotografies, escrivint coses que elsagradaven de petits, llocs on han viscut, amics que viuen a altres llocs... D'aquesta manera coneixeranquelcom de tots els infants que comparteixen aula amb el seu fill o la seva filla.

SESSI 4

Partint del llibre elaborat dins l'aula treballarem les relacions de famlia: padrins, padrines, germans, ger-manes, cosins, cosines, de cada infant de la classe. Podrem confeccionar un petit arbre genealgic adap-

tat a cada nivell. Als tres anys noms el nucli familiar ms proper, el qual s'ampliar als quatre i cinc anys.SESSI 5

Els infants duran de casa les pertinences que ms els agradaven quan eren petits. Amb aquesta activitat espretn que els infants parlin en passat en comparaci amb el present. S'ha de preveure material habituald'un beb (que es pot agafar del rac de pepes) per als infants que no en tenguin.

SESSI 6

Als tres i quatre anys, en gran grup i a la pissarra, escriurem el nom de l'objecte i el del nin o nina que l'haportat. Als cinc es fa de forma individual, i cal respectar sempre el nivell evolutiu en qu es trobi cada infant.

NO ESTIC SOL/A, HI HA ALG QUE M'ESTIMA I ES PREOCUPA DE MI

ALCNTARA, R. (2003) Quin ayuda en casa?Madrid: Edurvivos.

BEDFORD, D.; CHAPMAN, J. (2000). Cuando seagrande. Barcelona: Beascoa.

BODECKER, N. M. (2001). Corre Mary, corre.Barcelona: Lumen.

CAPDEVILA, F. (1993). L'lbum de la famlia. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

FOULARD, S.; VERBOUND, P. (2004). Famlies d'a-rreu del mn. Barcelona: Crulla.

MANOS UNIDAS. (any). Construir la Paz es cosa detodos. Programa d'educaci en valors de ManosUnidas. www.mansounidas.org.

MART, M.; GALI, M. (2004). Aix era l'avi.Barcelona: Parramn.

MART, M.; GALI, M. (2004). El primer dia.Barcelona: Parramn.

MART, M.; GALI, M. (2004). I jo d'on vinc?Barcelona: Parramn.

TURN, A. (1988). Historia de unos bocadillos.Barcelona: Lumen.


Materials aportats pels infants per a les conver-ses de quan eren petits

Fitxa de l'alumne

Pissarra de la classe i guixos

Rac de l'estora per a expressi oral

Fotografies de quan eren petits

Cartolines, paper de plstic adhesiu transparenti cartr fort per elaborar el llibre gegant

Cartolines per escriure els noms dels objectes al'exposici

Control per saber qui t el llibre gegant a casa

Fitxa per poder treballar l'arbre genealgic decada infant

Estris per dibuixar i pintar: ceres blanes, llapis decolors, pinzells, pintura...





26/30



13. QUI SOM JO? JO TENC UNA HISTRIA

Dibuixa't quan eres petit. Amb qui vivies? I amb qui vius ara que ja ets gran? Sabies fer el mateix que ara?

Cal recordar que als cinc anys molts d'infants se senten "grans", ats el grau d'autonomia que ja assoleixen, tot i que a una persona adulta li pugui sobtar.



27/30

14


14. IDENTIFICA EL TEU MODEL FAMILIARGovern de les Illes Balears

Identifica el teumodel familiar

Conixer les diferents estructures familiar que hi pot haver. Acceptar tots els tipus de famlies indistintament dels estereotips marcats per l'estructura social tra-

dicional.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Informaci i orientacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recursos bibliogrfics . . . . .

s convenient analitzar els canvis que experimenten les famlies segons els canvis que la societat experi-menta. Per tant des dels primers anys han d'aprendre a conviure i acceptar com a vlides les estructuresde famlia que aporten la felicitat a les persones, i tamb han de valorar les que sn diferents a la seva.

A partir d'aqu es fa referncia als drets dels infants i, concretament, al dret de gaudir d'una famlia.


SESSI 1

S'ha de mantenir una conversa de les diferents estructures familiars que ens podem trobar (monoparen-tals, mescla de cultures, famlia tradicional...), a partir del llibre Famlies d'arreu del mn.

SESSI 2

Partint de l'activitat anterior, cada infant contar als altres com s la seva famlia.

SESSI 3

Dibuixar la seva famlia.

SESSI 4

Es far una exposici al passads amb tots els dibuixos de les famlies.

TOTS TENIM DRET A UNA FAMLIA QUE ENS FACI SENTIR B.

CAPDEVILA, F. (1993). L'lbum de la famlia. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cad.

FOULARD, S.; VERBOUND, P. (2004). Famlies d'a-rreu del mn. Barcelona: Crulla.

RAMIS, G. (2001). Drets dels infants avui. Palma:Conselleria d'Educaci i Cultura, Conselleria deBenestar Social, Unicef, Centre Unesco deCatalunya, CAM.

SABAT, T.; SOTA, C. (2002). Bona nit. Collecciels Drets dels Infants. Barcelona: Salvatella.

SABAT, T.; SOTA, C. (2002). El somriure d'enCarles. Collecci els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABAT, T.; SOTA, C. (2002). Els bessons de calTur. Collecci els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABAT, T.; SOTA, C. (2002). Em dic Asetu.Collecci els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABAT, T.; SOTA, C. (2002). La casa mgica.Collecci els Drets dels Infants. Barcelona:

SalvatellaSABAT, T.; SOTA, C. (2002). L'oreneta viatgera.Collecci els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABAT, T; SOTA, C. (2002). Ni carabassa ni lila.Collecci els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABAT, T.; SOTA, C. (2002). Un accident. Collec-ci els Drets dels Infants. Barcelona: Salvatella.

AD. (1998). El petit llibre dels Drets Humans. Institutde DH de Catalunya. Barcelona.


Fulls DIN A3 per als dibuixos de les famlies

Estris de pintura i dibuix




Fit l l /


28/30



14. IDENTIFICA EL TEU MODEL FAMILIAR

Identificaiaco

loreixlafamliaques'assem

blamsalateva.




29/30

15


15. APRENGUEM A DIR NO!Govern de les Illes Balears

Aprenguem a dir NO!

Imitar i reproduir diferents estats d'nim a travs de l'expressi corporal. Aprendre a dir no en situacions no agradables (sense confondre'l amb el no de rebellia sense justifi-

caci).

Identificar situacions no agradables en diferents mbits.

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



La nostra cara s una imatge que reflecteix com ens sentim. El cos s un mitj d'expressi i de comunica-ci emocional. s per aix que cal ensenyar a dir no en contexts diferents. Cal emmarcar les activitats pro-gramades dins una lnia metodolgica de centre, no treballar-les alladament.

Dins una sala de psicomotricitat, es pot treballar de forma globalitzada, tot i que cal una feina especficamolt important pel que fa a l'assertivitat dins tots els espais possibles i en coordinaci amb les famlies.

Entre les actituds que hem de tenir en compte a l'hora de treballar l'assertivitat, cal destacar que s'ha d'anaramb compte amb les projeccions de pors i dexperincies negatives dels adults cap als infants, i tamb a

mostrar unes expectatives poc reals cap als infants, ja que pot conduir a frustracions que impediran un des-envolupament correcte de la seva personalitat.

No s'ha de confondre un error puntual amb una caracterstica de la personalitat, i s'ha d'evitar etiquetarnegativament.

Tamb s'han d'evitar reaccions poc clares o carregades de prejudicis, com en el cas de nins que no es per-meten els plors davant una situaci d'angoixa.

Cal escoltar els infants en moments que parlen espontniament, per detectar possibles problemes, evitarsituacions dassetjament entre iguals, etctera.

Activitats a partir del conteSESSI 1

En gran grup, es presenta el conte Ni un besito a la fuerzade Marion Mebes. En primer lloc, se'n mostrarla portada, el ttol i la contraportada. Cal parar esment en els colors, les figures que hi surten i la mida. Entretots cal elaborar una hiptesi del que deu ser aquest conte. Finalment, mostrant cada imatge, es narrar. Si

el grup s molt nombrs, s'ha de preveure que es pugui ampliar en fotocpies de color i plastificar-les. Espenjaran les lmines a la pissarra i s'utilitzaran per poder seguir el fil conductor del conte.

SESSI 2

Es divideix el llibre de 12 casos en 8 sessions.

A la primera, es treballar amb els casos de besades de bona nit.

S'ha de parlar de les besades que ens fan els pares i mares quan ens acompanyen a dormir. Representar-hocom un teatre en qu una famlia du a dormir un fill/a i el besa abans. Cal procurar afegir-hi les salutacionssocialment establertes (bona nit, que somis coses agradables...). En oposici, tamb cal treballar una fam-lia que no s'acomiada dels infants per anar a dormir. S'ha d'establir una conversa per veure'n les diferncies.

SESSI 3

Caldr tenir en compte quins infants han sortit a fer l'anterior representaci per donar pas a uns altres que

representin quan ens feim una besada d'alegria. Cal fer hiptesis sobre quina situaci podria ser queens fes estar tan felios. Cada infant en pensa una i en torns de paraula s'expliquen o es representenmmicament. Al final de la sessi es pot fer la fitxa de l'alumne en qu es dibuixar en una situaci d'a-legria.

SESSI 4

S'ha de representar una escena de quan algun infant petit es fa mal i una persona el cura (quan, perexemple, al pati de l'escola s'ha fet una ferideta a un dit), i amb un gest com de voler que no faci mal

la medicaci que s'hagi posat, se li bufa i se li fa una petita besada quasi sense arribar a tocar la pell, jaque est ferida. La intenci s que curi al ms rpidament possible. Es pot acompanyar el gest ambcanonetes, rimes o altres produccions orals.

SESSI 5

Quan rebem una carta d'un sser estimat, tamb a vegades ens emocionam i besam la carta que ensha arribat. Cal representar-ho fent dilegs entre els personatges. S'han de fer hiptesis sobre qu diula carta aprofitant per treballar el text d'una carta a classe (5 anys).

SESSI 6

S'han de treballar les estratgies d'acomiadament cada moment que es pugui. Desprs d'una sessi, alcanvi de mestres, quan se'n van a casa seva...

S'hi han d'afegir gests de besades que es tiren a l'aire, les que el vent porta al destinatari. Cal treballar-ho durant tot el curs, no alladament. S'ha d'escenificar cada cas en gran grup.

SESSI 7

En aquesta sessi es treballaran de forma especial les diferents formes de besar que surten al llibre de contes.

Es representaran les esquimals (amb el nas), una besada forta a una orella que ens deixa sords momentnia-ment (controlant les intensitat amb qu es fan ja que es t tendncia fer-ho molt fort), i la d'un ca que estcontent de trobar-nos (mour la coa, pegar bots, tindr la llengua treta i ens banyar all on ens arribi).

SESSI 8

Tamb s'ha de treballar la capacitat de poder dir que no volem ser besats en aquell moment si la per-sona que ho vol no ens cau b o si no ens ve de gust.

Cal treballar amb el cos les diferents maneres de dir que no.

S'ha de procurar que tots siguin capaos de dir-ho en veu ben alta, reafirmant-se en la resposta.

Treballar les estratgies per poder dir no en una situaci que ens espanta i de la qual no sabem comsortir. Aquesta activitat es pot treballar de forma global al llarg de tot el curs.

Finalment, es demanar als infants que facin un dibuix en qu surti una situaci que considerin des-agradable perqu siguin capaos de dir no.

CASTANYER, O. (1996). La asertividad: expresinde una sana autoestima. Coleccin Serendipit.Bilbao: Descle de Brouwer.

MEBES, M.; SANDROCK, L. (1998). Ni un besito ala fuerza. Madrid: Maite Canal, Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la mujer.

SMITH, M. J. (1997). Cuando digo no me siento cul-pable. Barcelona: Grijalbo.


Materials per representar (fustes, plastilina,papers, llapis de colors, retoladors...)

Papers DIN A3

Estris de dibuix

Fitxa de l'alumnat de la sessi 3

Fitxa de l'alumnat de la sessi 8


y




30/30


MATERIALS DIDCTICS PER PREVENIR LA VIOLNCIA DE GNEREFitxa per a l alumne/a

15. APRENGUEM A DIR NO!

De la sessi 3

Dibuixat en una situaci en qu estiguis content/a,en qu mostris alegria.

De la sessi 8

Dibuixat en una situaci desagradable,en qu diguis NO a qualque cosa.

Documents

FITXES 1 INFANTIL