Click here to load reader

Fitxes BUSCABOSCOS

  • View
    448

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

ESCOLA SEGIMON COMAS CONSORCI DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA. Activitat Buscaboscos. 6è.

Text of Fitxes BUSCABOSCOS

  • 1. LA GESTI DEL BOSC:LES ACLARIDES Observeu aquests talls;Si observem un tall transversal del quina edat creieu quetronc dun arbre, a part de la capatenien els arbres en el momentexterna o escora hi podrem veureen el que es van tallar? Vanuna srie danells concntrics. Mentrecrixer tots dos en les mateixeslarbre s viu, cada any safegeix uncondicions? nou anell de creixement al tronc.AlbecaDuramenEscoraFloemaCmbium Anell de creixementEls anells de creixementque consisteixen a tallar els arbresreflecteixen les condicions enque estan molt junts per tal que no esqu ha crescut larbre. Els anellsfacin nosa entre ells i es puguinamples indiquen un creixement desenvolupar adequadament (drets,prolongat en condicions climtiques forts, ben arrelats, amb el dimetrebones. En temps de sequera, els del tronc ms gran), i les tallades deanells sn ms estrets. Aix tambregeneraci, que consisteixen enpassa quan un bosc s molt dens i els tallar els arbres per obtenir fusta iarbres estan molt junts i entren en facilitar la renovaci natural del bosccompetncia pels recursos (llum,amb el creixement dels planons.aigua, sl).Tamb es fan aclarides per prevenir laQuan es gestiona un bosc es tallenpropagaci dincendis. En aquest casalguns arbres perqu la resta desobren tallafocs: franges de terrenymassa forestal es desenvolupi que es deixen sense vegetaci percorrectament. Shi fan dos tipus de evitar que el foc es propagui fcilmenttallades: les de millora o aclarides, duna banda a laltra del bosc.

2. Per conixer la gesti forestal al Parc del Castell de Montesquiu 3. LA BIOMASSAHeu passat pel costat de La Solana. Hi heuvist alguna xemeneia?La Solana utilitza una caldera de biomassa com asistema de calefacci per escalfar la casa. Labiomassa s massa de matria viva de residusagrcoles i forestals, entre daltres (clofolla de fruitssecs, palla de cereals, fusta, etc.). En termesenergtics, la biomassa es considera una energiarenovable, que en aquest cas sutilitza com a llenya.La biomassa forestal pot procedir de treballssilvcoles: podes, aclarides, obertures de tallafocs, etc.Actualment, els tres tipus principals decombustibles que fan servir les calderesde biomassa sn les estelles, les brique-tes i els pllets. Les estelles provenen delfraccionament de la llenya. Els pllets i les brique-tes sobtenen a partir de la compactaci de labiomassa triturada.A la caldera de La Solana shi cremen estelles de piroig i pi negre procedents de boscos pblics delRipolls.Estella 4. Per conixer la gesti forestal al Parc del Castell de Montesquiu 5. EL BOSC DE PI ROIG ILA ROUREDA DE ROUREMARTINENCDes del mirador podem observar dos tipus de boscosdiferents. Els bons gestors coneixen b la forest.A partir de les fulles i dels fruits daquests arbres,Les pinedes de pi roig ocupen majoritriament leszones obagues i les rouredes de roure martinenc, lessolelles.En condicions adequades, el pi roig s un arbre quecreix alt i dret, per aix la seva fusta sutilitza en laconstrucci de palets i de pals de lnies elctriques ode telfon i per fer paper. Lexplotaci daquestsboscos ha propiciat que ocups vessants quehabitualment ocupaven les rouredes.Al parc es fan aclarides al bosc per afavo-rir el bon desenvolupament dels arbres perevitar que creixin febles i siguin frgils a les nevades oventades, per a que tinguin el dimetre ms gran i perpoder-ne explotar la fusta.En les pinedes de pi roig es potencia el creixementdarbres duns 50 cm de dimetre. El temps que tardila pineda a assolir aquesta mida dependr de lescondicions meteorolgiques i de la intensitat de lesaclarides. Ledat aproximada que tindran aquestsarbres s dentre 80 i 120 anys. 6. Per conixer la gesti forestal al Parc del Castell de Montesquiu 7. SANITAT FORESTAL Veieu una trampa com s el cas de lIps sexdentatus, un aquesta, per aquests insecte barrinador que ataca el piroig, en especial els arbres menysAgafeu un full i feu un calc de lesgaleries del tronc de mostra amb el forats de lescora per travessar-la illapis de cera.una cambra nupcial. Les femellesTrampa de feromonesarribaran a la cambra per aparellar-sei faran noves galeries on pondran elsous. Les larves que neixinms galeries. Al llarg de tot el cicle,poden arribar a ocasionar la mort dede saba. Inicialment, els arbres esdefensen segregant resines, per silatac s molt fort queden debilitats ino poden fer-hi front.Per lluitar contra aquesta plaga esporten a terme tasques de prevencitallant els arbres debilitats percondicions desfavorables (sequera,incendis, ventades, nevades) o elsque pateixen un atac important.Daltra banda, es fan mesures decontrol collocant trampes quecontenen feromones agregatives.En la gesti del bosc cal Les feromones sn substn-actuar per prevenir i per cies que segreguen els insec-combatre les plaguestes per comunicar-se entre si.causades per alguns insec-Les agregatives atrauen mascles ites (barrinadors o proces-femelles, que queden atrapats dins lasionria, entre daltres).trampa i no en poden sortir. 8. Per conixer la gesti forestal al Parc del Castell de Montesquiu 9. LES PASTURESAl llarg del temps, la humanitat ha obtingut recursos delmedi forestal: fusta per fer llenya, per a la construcci, perfer paper o mobles, suro, fruits, bolets, pastures per a laramaderia, etc.Dins el parc trobem explotacions agrriesde caire familiar amb pastures per albestiar. Els passos canadencs que es troben al mig delscamins forestals impedeixen que el bestiar creui el cam,ja que les reixes no sn adequades per a les seves potes.El pla especial de gesti del parc prioritza la conservacidels boscos actuals per dur-los cap a formacions msestables. Noms es recuperen zones de pastures a partirderms.El manteniment dels camins forma part de les tasques degesti del parc. La circulaci motoritzada no hi estpermesa, excepte per a lextinci dincendis, les tasquesforestals o els usos agrcoles i ramaders que coexisteixendins el parc. 10. Per conixer la gesti forestal al Parc del Castell de Montesquiu 11. CLAU DICOTMICAP i Ro i gPi B l anc P i n yonerPi Escora denocolorsigrisencPinyes sigrosses ino arrodonides A l z i na e Ma r t i n e ur nc RoFulles no lobuladessi Fulles ensiforma no dagulla 12. Per conixer la gesti forestal al Parc del Castell de Montesquiu 13. GEOAMAGATALLLLEGIU-MESI US PLAUEnhorabona, ho heu trobat! Potser per casualitat?Qu hi ha amagat dins aquest contenidor?Qu dimoni fa aix aqu amb tots aquest objectes a dins?Forma part dun joc mundial dirigit als usuaris de GPS (Global Positio-ning System), conegut com a geoamagatall o Geocaching. Resumida-ment, el joc involucra a un usuari de GPS que amaga un tresor (aquestrecipient i el seu contingut) i desprs publica les seves coordenadesexactes perqu daltres usuaris de GPS puguin anar a la caa del tresori trobar-lo.En la variant que presentem, us demanem que no agafeu cap elementdel tresor i que deixeu una nota sobre la vostra visita a la llibreta deregistre. Normalment, la persona que ha amagat aquest contenidor hatrobat un bon amagatall, en un lloc pblic, que no s fcil de trobar perla gent que no est al corrent. Per de vegades, un bon amagatall es potconvertir en mal amagatallSI HEU TROBAT AQUEST CONTENIDOR PER ACCIDENT:Perfecte! Benvingut al joc! Noms us demanem que:consisteix en trobar el contenidor i intercanviar les vostresimpressions amb tots els altres que el trobaran. indicat ms avall.Geocaching est obert a tothom que tingui un GPS i sentit de laventura.voleu saber ms o si voleu fer algun comentari. Ladrea delorganitzaci s la segent:http://www.geocaching.comSi aquest contenidor es troba en un lloc on no hauria de ser i necessitaser retirat, si us plau feu-nos-ho saber. Accepteu les nostres disculpes, eldesplaarem el ms aviat possible.