Fitxes d'animals

  • View
    263

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Els nens i nenes de 3r hem completat cadascú una fitxa sobre l'animal que hem escollit.

Text of Fitxes d'animals

  • Fem fitxes d'animals

    3r Curs 2009/20010

  • Nom GatQuina classe d'animal s? El gat s un mamfer que pertany a la famlia dels

    felinsOn viu? Viu a les cases o al carrer.De que s'alimenten? El gat s carnvor i s caador. Al gat li agrada caar

    ratolins, petits rosegadors, ocells, llangardaixos, mosques i papallones.

    Caracterstiques Els cos est cobert de pl robust i flexible la seva cua fa que aguanti l'equilibri. El gat posseeix una vista i una oda molt desenvolupada. Les seves potes i els seus bigotis sn molt sensibles al tacte.

    Altres informacions L'esperana de vida d'un gat domstic s d'uns 15 anys. El cos del gat domstic s molt flexible . El seu esquelet est format per ms de 230 ossos.

    Carla

  • Nom CoalaQuina classe d'animal s?

    s un mamfer de la famlia dels marsupials

    On viu? Viu a Austrlia en els boscos d'eucaliptus.De qu s'alimenta? Salimenta de fulles d'eucaliptus.Caracterstiques Els marsupials sn vivpars (quan la mare est

    embarassada es forma una bossa de pell que est situada a labdomen de la mare).El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. Els coales tenen un pelatge suau, entre marr i gris platejat, i les seves mans estan provedes de grapes afilades. Cada m t cinc dits, 2 d'ells oposats als 3, que, a semblana del polze hum poden moure's en oposici als altres dits. Aix li permet aferrar-se els arbres amb ms facilitat. Les cames posteriors no tenen grapes el dit major, i al segon i tercer dit estan fusionats per formar un garfi amb el que poden extirpar-se, les paparres, de les que en sofreixen sovint.

    Altres informacions Els seus trets distintius sn un fosc nas sortint i unes grans orelles, del que es dedueix que lolfacte i l'oda juguen papers importants en la seva vida. El coala t un cap gran en proporci amb el seu cos , i la seva massa cerebral s relativament petita.

    Laura

  • Nom HmsterQuina classe d' animal s?

    Es un mamfer de la famlia dels rosegadors.

    On viu? Moltes famlies tenen hmsters per companyia. Viu a deserts, estepes i planes de l' sia central.

    De que s' alimenta? Els hmsters mengen grans de cereals, fruits secs i tamb de llavors de girasol

    Carasterstiques. Tenen unes bosses a cada galta tenen molt de pl. El seu cos s robust amb orelles, potes i cua curtes. Quant sn adults medeixen de 17 a 18 cm. La femella s ms gran i pesa ms que el mascle.

    Sergi

  • Nom Narval Quina clase d'animal s?

    Es de la famlia dels cetacis.

    On viu? El Narval viu al Pol Nord a l'Oce rtic. De qu s'alimenten? Els Narvals s'alimenten de bacall, halibuts, salmons,

    cefalpodes i crustacis. Caracterstiques Quan neixen medeixen 1'5 metres i quan sn grans la

    femella medeix 5 metres i el mascle 6 metres. No tenen aleta dorsal. Tenen una capa de greix molt gruixuda. Tenen la pell blanca amb puntets negres. El tret ms caracterstic s l'ullal que surt al mosell esquerre i medeix fins a 3 metres. L'ullal dret es queda a dins la geniva .

    Altres informacions El temps de gestaci s d'entre 14 i 15 mesos i quan neixen poden viure 40 anys.

    Ot

  • Nom Ping EmperadorQuina classe d'animal s? s una au.On viu? Viu a l'Antrtida.De qu s'alimenta? Principalment s'alimenta de krill, cefalpodes i

    peixos petits. Per trobar el menjar, el ping emperador pot submergir-se de 150 a 250 metres en l'Oce Antrtic. A dins de l'aigua poden contenir la respiraci fins a 20 minuts. La seva velocitat nedant s de 6 a 9 km per hora.

    Caracterstiques Aquesta espcie s la ms gran de tots els pingins. Arriba fins a 1.2 metres de longitud, amb un pes mitj de 30 kg. Alguns exemplars poden pesar fins a 45 kg.

    Altres informacions Normalment viu ms de 20 anys. Els pingins emperador recorren 10km terra endins fins al lloc de cria, que s el lloc de trobada de centenars d'ells. La femella pon l'ou li 'entrega al mascle i ell s'encarrega d'incubar-lo. Mentrestant la femella se'n va a buscar menjar. Quan torna al cap de dos mesos reconeix al mascle i al seu ou d'entre milers de pingins.

    Judit

  • Nom PregaduQuina classe d'animal s?

    s un insecte que pertany al grup dels artrpodes.

    On viu? Viu a llocs molt assolellats i amb vegetaci baixa o esclarissada.

    De qu s'alimenta? S'alimenta de petits insectes. s carnvor. El pregadu femella s fams perqu es menja al mascle.

    Caracterstiques Les femelles superen fcilment els 7 cm de longitud encara que els mascles sn ms petits. El pregadu t el cap triangular i a punt per mossegar. T dos grans ulls i unes mandbules .Els pregadus fan fins a dos-cents ous .Es guarden dins una coberta anomenada ooteca.Podem trobar ooteques enganxades a la fusta o tamb a la pedra. En un indret arrecerat i no naixeran fins l'any segent.

    Lluc

  • Nom Papallona MorphoQuina classe d'animal s?

    La papallona s un insecte petit.

    On viu? La podem trobar a boscos de Mxic fins a Colmbia i a Veneuela.

    De qu s'alimenta? D'aigua, nctar i altres lquids.Caracterstiques Es petit i molt fcil d'agafar. T les ales blaves i

    segons les veus sn de diferent color blau.

    Altres informacions Les papallones durant la seva vida passen per quatre estats: ou, larva o eruga, pupa (crislide) i papallona adulta. Multiplica el seu pes per tres mil des que neix i fins que es converteix en papallona.

    Irina

  • Nom Rhincodon typus (taur balena) Quina classe d'animal s?

    s un peix de la classe del condrictis.

    On viu? Viu a tots els mars i oceans del mn. De qu s'alimenta ? S'alimenta de peixos i carn. Sn peixos

    extraordinriament hbils a l'hora de localitzar les seves preses i seguir el seu rastre.

    Caracterstiques Els taurons tenen una cua llarga per nadar, una aleta dorsal per mantenir-se drets i aletes pectorals per navegar. Els ossos del taur estan fets de cartlag flexible.

    Altres informacions Hi ha 470 espcies de taurons.Fa uns 300 milions d'anys ja existien i han viscut fins avui amb pocs canvis pel que fa a la seva estructura original.

    David

  • Nom SerpQuina classe d'animal s?

    Es un rptil i pertany a l'ordre dels escamosos.

    On viu? En els caus que es fa.De qu s'alimenta? S'alimenta de mamfers, d'ous, i d'altres rptils. Les

    espcies aqutiques mengen amfibis i peixos. Per localitzar les seves vctimes, les serps fan servir l'olfacte. S'alimenten d'animals vius que s'empassen sencers. La digesti s fora lenta:en el cas de les grans serps, pot durar setmanes.Moltes cries s'alimenten d'insectes i d'altres invertebrats. Els adults prefereixen caar aus i petits invertebrats.

    Caracterstiques Les serps no tenen potes i sovint s difcil distingir on acaba el cos i on comena la cua. Les serps tenen escames. Sn molt fines.Les serps canvien la pell diverses vegades al llarg de la seva vida. Sn animals poiquiloterms. Per escalfar-se s'estenen al sol.

    Altres informacions La majoria de les serps sn ovpares, s a dir, que ponen ous. La forma dels ous s allargada. Les femelles quan crien deixen els ous a un lloc i no se'n preocupen ms. Algunes espcies sn vivpares, no neixen d'ous, neixen ja formades, com per exemple les vibres, algunes colobres i boes. Les serps verinoses tenen unes dents especials, els ullals connectats a una glndula que segrega ver. Algunes espcies verinoses sn la vibra i l'escur.

    Oscar

  • Nom Estrella de marQuina classe danimal s? EquinodermOn viu? Al mar calent a prop de la costaDe qu s'alimenta? Sn carnvores. Mengen molluscs i crustacis.

    S'ajuda de les potes que tenen unes ventoses per aguantar l' aliment i tiren una substncia des de l'estmac que facilita la seva digesti externa.

    Caracterstiques Tenen sis potes. Sn taronges, grogues grises, marrons. Les estrelles de mar tenen cinc braos i si els en talles una torna a crixer. Es coneixen unes 2.000 espcies diferents. Tenen un esquelet intern .

    Lynn

  • Nom TiranosaureQuina classe d'animal s?

    s un rptil de la famlia del Carnosaure

    On viu? Va viure per tot el mnDe qu s'alimenta? Petits dinosaures herbvorsCaracterstiques El Tiranosaure fou un dinosaure molt poders que

    arriba a mesurar entre 12 i 14 metres de longitud i entre 5 i 6 d'alada, amb un pes d'entre 4 i 8 tones. El Tiranosaure presentava un gran crani de 175 centmetres.

    Eduard

  • Nom Os bruQuina classe d'animal s? s un mamfer de la famlia dels rsids.On viu? Viu en boscos dels pasos dEuropa, sia i Nord

    d'Amrica. De qu salimenta? Salimenta dinsectes, fruita, mel, nabius, tiges,

    fulles, fruits. Menja vegetals i petits mamfers.

    Caracterstiques Mesura entre 150 i 200cm. Els mascles pesen entre 80 i 240 kg i les femelles entre 65 i 170 kg. Tenen l'oda i l'olfacte molt desenvolupat, per hi veuen molt poc. s un animal molt intelligent, molt tmid i solitari. L's s un plantgrad, s a dir, que camina sobre la planta dels peus. Pot arribar a viure entre 25 i 30 anys.

    Altres informacions Los bru hiverna des de la segona quinzena de novembre fins al mar o l'abril.

    Miguel Angel

  • Nom OrenetaQuina classe d'animal s? s un ocell gregari que vol dir que tenen

    una inclinaci a formar grans grups. On viu? Catalunya arriba a partir de la segona quinzena de

    mar i comena a marxar a les darreries d'agost i els ltims exemplars s'observen a finals d'octubre.

    De qu s'alimenta? S'alimenta exclusivament d'insectes que captura en vol.

    Caracterstiques Es una espcia mongama. Viu en parelles i colnies. Normalment pon de 3 a 5 ous generalment blancs. En condicions molt favorables, poden arribar a fer 3 postes. Tan el mascle com la femella incuben els ous durant 14 o 16 dies i els ous eclosionen alhora. Els polls sn ndicoles. Triguen 22 o 32 dies a volar i fi