Fitxes vialibre

  • View
    466

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Fitxes vialibre

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

    ELS AMPLES DE VIA

    A les xarxes ferroviries del mn hi ha una gran

    diversitat d'amples de via. Per a solucionar els

    problemes del pas dels trens d'una lnia a una

    altra de diferent ample s'han utilitzat mltiples

    sistemes : des dels simples transbordaments a

    les vies de tres o quatre carrils. A Espanya els

    sistemes ms utilitzats han estat el canvi d'eixos

    o bogies i actualment, els sistemes de canvi

    automtic.

    Espanya amb ample de via ibric de 1668

    mm- ha tingut tradicionalment fronteres

    d'ample de via amb Frana (ample estndard ,

    1435 mm),

    encara que no amb Portugal. Des de 1992, al

    construir-se les noves lnies espanyoles d'alta

    velocitat amb ample de via estndard , han

    aparegut noves fronteres interiors on es

    passa de les lnies convencionals a les d'alta

    velocitat.

    Els sistemes espanyols de canvi automtic

    d'ample actuen mentre el tren passa per una

    installaci fixa. Primer es penja el tren

    d'una guies, descarregant les rodes del seu

    pes, s'alliberen uns forrellats i es duen les

    rodes amb unes guies a la nova posici.

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

    Els dipsits de vapor

    Els dipsits de les locomotores de vapor eren clau per al funcionament de la tracci vapor. Els ltims dipsits ms importants de vapor van ser els de Barcelona, Madrid- Atocha, Miranda de Ebro, Valladolid, Len, Zaragoza, Valencia i Sevilla. Dipsit daigua Tamb coneguts com aiguades, eren installacions imprescindibles en lpoca del vapor. Es collocaven a les estacions estratgiques i dipsits per a subministrar aigua a les locomotores. Es construen amb molts diversos materials. Rotonda En aquest edifici es guardaven les locomotores i es realitzaven els treballs de manteniment i posada en marxa.

    Pont giratoriElement caracterstic dels dipsits de locomotores de vapor. Sutilitzava per a canviar lorientaci de les mquines. Els ponts giratoris, fins a 25 metres, van permetre lentrada molt ajustada de les Santa Fe. Els ponts ms grans -30 metres- foren els de Teruel i Alczar de San Juan. Taller de reparacions Integrat en el conjunt de rotonda i dipsits, al taller es realitzaven les tasques de manteniment i reparacions ordinries i de gran envergadura. Sota les vies es trobaven les fosses que permetien laccs dels mecnics a la part inferior de la locomotora. Sacostumava a tenir, junt a la nau principal, naus ms petites per serveis auxiliars de magatzem i farga. El servei de linterior dels dipsits tamb sencarregava de lencesa, dengreixar les locomotores i de laprovisionament de combustible, aigua i sorra.

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

    L'ESTACI DE MADRID DELCIES L'estaci de Delcies va comenar a construir-se al any 1879, seguint el projecte de l'enginyer francs mile Cachelivre, on van participar tamb els arquitectes espanyols Calleja, Espinal i Uliarte. Cachelivre va aplicar un nou sistema consistent en una srie de ganivets armats units als pilars i enfonsats en els fonaments, presentat per Henri de Dion a l'exposici Universal de Pars el 1878. Aquesta construcci original de Dion es va perdre pel que l'estaci t un valor afegit de ser la ms antiga conservada que utilitza el sistema Dion. L'estructura metllica de la nau central va ser construda a Blgica per la signa Fives-Lille, com l'estaci de Orsay de Pars, i posteriorment transportada a Madrid per al muntatge final. Encara que era una estaci de capalera, el seu disseny corresponia ms al d'una estaci de passada, amb els extrems lliures i als costats, dos cossos parallels. El preu de l'obra va ser de dos milions de pessetes. Per a ajustar el pressupost, a la coberta de la nau central es va utilitzar xapa ondada galvanitzada en lloc de pissarra, encara que aquesta si es va utilitzar als pavellons laterals. La seva inauguraci va suposar un esdeveniment per a la ciutat, ja que en aquells dies no existien encara els edificis definitius de les estacions d Atocha i del Nord.

    Armadura de la teulada del moll. Als plnols originals es mostrava en detall la uni. Del palast ondat i galvanitzat amb la coberta. Edifici de viatgers, costat sortida. Els pavellons laterals estan ms decorats. Es van usar per a la seva construcci maons de dos colors, vermell i negre, i t reminiscncies mudjars, seguint l'estil tan utilitzat a l'poca a Madrid. Les dimensions del projecte inicial d'estaci van ser tan ambicioses que en els seus 130 anys de vida no ha necessitat ampliacions, pel que es conserva amb el seu disseny original. Actualment s la seu del Museu Ferroviari de Madrid que alberga a les seves vies una collecci de material histric de vapor, disel i elctric d'ample ibric. Va ser inaugurada el 30 de mar de 1880 pels reis Alfons XII i Maria Cristina, acompanyats pel govern de Cnovas del Castillo. L'aquarella reprodueix el engalonament de l'estaci amb motiu de la visita del Rei de Portugal el 1883.

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

    Maquinistes i fogoners

    Sense cap dubte, la parella ms famosa del ferrocarril s la formada pel maquinista i el fogoner, dos treballadors que van compartir penes i orgull, treball i amor per les ms imponents mquines de vapor. El maquinista era lencarregat de conduir la mquina i el fogoner de lalimentaci del foc de la caldera. Cada parella tenia assignada una locomotora amb la qual es sentien identificats i cuidaven amb sorprenent entusiasme. Malgrat que el maquinista i el fogoner passaven jornades de treball de fins a 15 hores damunt les plataformes de les locomotores obertes a la intemprie, un espai brut, ple de fums i sutge. Dormitoris collectius de tracci A les estacions on es produen canvis de servei shabilitaven dormitoris per que poguessin descansar maquinistes i fogoners. Aquestes installacions, en moltes ocasions barracons de fusta, eren molt incomodes i sotmeses gaireb sempre a les altes i baixes temperatures,

    a les quals shi feia front a base daigua freda de cntir a lestiu i mantes per les lliteres al hivern. Noms el cansament de les llargues jornades de servei amb condicions de treball molt dures els permetien descansar abans de la presa de servei. Una cassola metllica, embolicada amb una doble cmera coneguda com la puchera ferroviria era el recipient que sutilitzava a bord de les cabines per cuinar laliment que s consumia sobre la marxa. Amb el vapor de la caldera i els sotracs del tren saconseguien uns bons guisats.

    1. Manmetres de caldera, calefacci i fre. 2. Maniobra de bomba dalimentaci. 3. Comandament del regulador. 4. Aixetes de prova. 5. Comandament de la graella. 6. Aparell de canvi de marxa. 7. Maniobra de purgadors. 8. Porta de la llar/fogar.

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

    MERCADERIES AL PORT

    Els grans ports sn recintes duaners amb accs restringit.

    Tanques i controls regulen que les crregues compleixen

    els trmits fiscals i els controls sanitaris del pas.

    Als ports existeixen mplies campas on s'emmagatzemen

    milers de contenidors. En molts casos, no viatgen terra

    endins, sin que simplement transborden a altres vaixells.

    Sn els ports Hub.

    Granelers, tancs, portacontenidors, ro-ro una mplia

    bateria de bucs atraquen als ports. Les seves dimensions

    sn variables.

    Els granel sn materials de construcci, productes

    agrcoles, minerals crregues que tenen un manipulat i

    un apilament en moll ms complex que unes altres.

    La grua Portainer s l'element essencial en les

    operacions de vaixell-terra. La seva velocitat,

    precisi i controlabilitat asseguren el rendiment

    ptim en el maneig del contenidor. El tipus i

    grandria de la grua

    Una platja de vies, coberte es defineixen en funci

    de les caracterstiques dels vaixells, aix com de les

    del moll. s amb grues prtic mbils faciliten el

    rpid transbordament des de camions a les

    plataformes portacontenidors. Els spreader sn

    les estructures rectangulars, d'ample variable que

    els permet ajustar-se a qualsevol dimensi de

    contenidor, i que pengen de les sirgues de la

    grua. Aquestes grues es bloquegen

    automticament si la velocitat del vent s alta.

    Les grues mbils sobre rodes fan petits

    carretatges des de les campas de contenidors fins

    a camions o vagons.

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

  • http://blogmuseuferrocarril.com/

    TRAMVIES I METRES LLEUGERS

    Tramvies i metres lleugers sn les solucions ms

    habituals per a atendre les necessitats de transport

    de ciutats de grandria mitja i per a lnies de grans

    ciutats la demanda de les quals de transport no

    supera, en general, els 25.000 viatgers per hora i

    sentit.

    Lnies aquestes, habitualment perifriques i

    tributries d'altres sistemes de ms capacitat com

    metres pesats i ferrocarrils de rodalies.

    Els sistemes tramviaris i de metre lleuger situen la

    seva capacitat de transport entre els 15.000 i els

    25.000 viatgers per hora i sentit, si b aquestes

    fronteres sn difuses en funci dels equips i

    sistemes que s'usin.

    Aix, sistemes basats en autobusos poden arribar

    a l'entorn dels 18.000 i altres amb vehicles

    tramviaris superar amb escreix els 25.000.

    En qualsevol cas metres lleugers i tramvies

    comparteixen el mateix concepte i la tipologia la

    seva plataforma. Amb major percentatge de

    plataforma segregada metres lleugers es

    situarien a la part alta de la banda d