Click here to load reader

PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa

  • View
    38

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa

  1. 1. A Europa podem distingir... Paisatge ocenic o atlntic Paisatge mediterrani Paisatge continental Mara Martnez Poy- 3 dESO/C IES PRIORAT (Falset)
  2. 2. El paisatge ocenicpaisatge ocenic s caracterstic de la faana occidental del continent europeu: tamb comprn el nord i el nord-oest de la Pennsula Ibrica. El clima ocenicclima ocenic es caracteritza per les seves temperatures suaus, tant a lhivern com a lestiu, grcies a lacci reguladora del mar. Les pluges hi sn abundants tot lany a causa dels vents de procedncia atlntica (borrasques). El clima suau i humit afavoreix lexistncia de boscosboscos de fulla caduca (roures, castanyers, faigs) i de pratsprats, on pastura la ramaderia de bestiar vacum. Els conreus del camp sn: blat deblat de moro, farratge, patates i pomers.moro, farratge, patates i pomers.
  3. 3.
  4. 4. En aquest climograma podem observar que lamplitud trmica anual en general s petita, i les precipitacions sn considerables (1143 mm) distribudes al llarg de l'any, encara que el mxim se situa a l'estaci hivernal. La temperatura mitjana s de 11 C.
  5. 5. La vegetaci tpica dels paisatges ocenics son els boscos caducifolis de roures. El roure exigeix menys humitat que el faig, per la qual cosa shi troba en un pis inferior a la faig. La seva fusta dura s'utilitza per a la construcci i per a la fabricaci de mobles i vaixells. Est sent substitut progressivament pel pi Monterrey a causa del seu aprofitament en la indstria paperera. Es localitza principalment a Gal.lcia i la Serralada Cantbrica.
  6. 6. Bosc caducifoli format per faigs. La faig exigeix humitat i no tolera els valors extrems en les temperatures, per aix es situa a les valls i als pisos baixos, sent l'arbre per excellncia de les muntanyes humides. s un arbre de muntanya amb fusta dura i de bona qualitat, emprant-se per elaborar mobles i estris . A mesura que avana la seva regressi el faig est sent substitut pel pi silvestre.
  7. 7. Aquesta fotografia correspon a un paisatge de landa. La landa s una densa vegetaci de matolls amb flors, l'altura de la qual pot ser baixa o aconseguir els quatre metres. Les espcies ms abundants sn el bruc, les falgueres, la ginesta i el boix. La landa apareis com a degradaci del bosc caducifoli o com a vegetaci entre els 1600 i 2000 metres d'altitud.
  8. 8. Les praderies destaquen perqu s'utilitzen, en la seva major part, per la pastura de bestiar. El bosc atlntic est redut avui a una extensi equivalent al 10% de la superfcie potencial.
  9. 9. El paisatge Mediterrani s caracterstic de les costes i de les illes europees que banya el mar Mediterrani. El clima Mediterrani s caracterstic perqu els estius sn calorosos i secs, a causa de la influncia de la massa daire subtropical. Els hiverns no sn gaire freds a causa de la influncia del mar. Les precipitacions solen aparixer a la primavera i la tardor. Sn tpics els boscos de fulla perenne com les alzines i els pins, i els arbustos de garrigues i estepes. Els conreus principals sn el blat, la vinya i les oliveres.
  10. 10. Climograma de Barcelona on es pot apreciar que les precipitacions sn ms abundants a la primera i la tardor.
  11. 11. El pi s larbre tpic del paisatge mediterrani. El pi s una espcie secundria que ha substitut en gran part a l'alzina a causa de la seva capacitat d'adaptaci a tot tipus de condicions climtiques, al seu creixement rpid i als seus aprofitament econmic (fusta i paper).
  12. 12. Lalzina s tpica als boscos de fulla perenne. L'alzina s l'arbre ms caracterstic i ests del clima mediterrani. s resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de sls. La seva fusta, molt dura i resistent, s'utilitzava per a la fusteria i el carboneig, el seu fruit la gla per a l'alimentaci del porc ibric. L'alzina surera : la seva fusta s molt dura, s'utilitza per a la fabricaci de btes i vaixells, i la seva escora, per a l'obtenci del suro (taps).
  13. 13. Al sotobosc trobem la garriga, formada per arbustos i matolls de poca alada, que deixen zones sense cobrir, on apareix la roca. Espcies caracterstiques sn el roman, largelaga, i l espgol. Roman Argelada Espgol
  14. 14. L'estepa shi troba on la sequera impedeix el creixement d'arbres i la garriga ha estat degrada per l'home. Est formada per herbes baixes, barrejades amb arbustos espinosos, discontinus i baixos. Entre les seves espcies destaquen el margall, la farigola la lavanda, l'espart i l'esprrec. Espart
  15. 15. El paisatge Continental es localitza a les terres de linterior dEuropa. Les temperatures sn molt contrastades, els estius son calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions cauen sobretot a lestiu. La vegetaci que hi ha s la taig (tipus de paisatge format pels boscos de conferes de les regions de clima fred de lhemisferi nord de la Terra), tamb hi ha estepes i el bosc caducifoli.
  16. 16. En aquest climograma observem la diferncia trmica entre els mesos de lhivern i lestiu.
  17. 17. . La taig est composta per espcies de fulla perenne, bsicament conferes com el pi, avet i lrix. A l'hemisferi Sud no s tan extensa, sobretot per la disminuci de les precipitacions, i est representada per espcies de fulla caduca, com la faig, roure, tell i castanyer. La formaci de vegetaci continental ms important i representativa s la taig. Aquesta ocupa grans extensions en rees del nord d'Europa, bona part de Sibria, Estats Units i Canad
  18. 18. A mesura que les precipitacions escassegen la taig va sent ocupada per les praderies, i posteriorment aquestes queden reemplaada per les estepes les quals cobreixen mplies extensions a l'sia central.
  19. 19. A l'Europa occidental les espcies arbries es concreten en un bosc mixt d'avets i faigs que ocupa els vessants humits de les muntanyes. No obstant aix, a Europa central i a la Rssia europea, ocupen amplies extensions com a boscos de transici entre la taig septentrional i els boscos caducifolis, dominant els faigs.
  20. 20. Fins aqu el power point, la informaci est treta de: http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/ paisatge-continental-vegetacio-i-fauna.html http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/veget acio-al-paisatge-oceanic.html