Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)

  • View
    2.771

  • Download
    1

Embed Size (px)

Text of Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)

  • 1. CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

2. Sn zones poc poblades on hi poden viure pastor nmades. - La poblaci sedentria dels deserts viu al costat de loasis.

  • Practiquen ramaderia intensiva.
  • Hi ha pobles que sn agricultors.
  • Practiquen una rotaci del cultiu.
  • Pobles indgenes.
  • Practiquen una agricultura molt rudamentria.

HBITAT - Hi ha molts pocs animals que viuen al desert perqu hi ha molt poca aigua i vegetaci.

  • Hi ha una gran varietat docells, papallones, vespes i ratespinyades.
  • A la sabana hi ha molts animals herbvors.
  • Els animas que habitan en aquestes latituds solen ser petits.
  • Algunes espcies han desaparegut o s troben en perill dextinci.

FAUNA - Als deserts hi viuen poques plantes, que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climtiques.

  • El bosc tropical s propi de les zones ms prximes a lEquador.
  • La vegetaci ms caracterstica s la sabana.
  • Es exhuberant amb gran abundncia despcies vegetals.
  • Trobam abres que creixen cercant la llum.
  • Els arbres apareixen dispersats, aix fa que no impedeixin un gran impacte ambiental.

VEGETACI

  • No hi ha cursos daigua permanents.
  • En alguns deserts shi poden trobar wadis, que sn cursos daigua que queden secs la major part de lany.

- El cabal dels rius varia notablement. Sn els ms cabalosos i regulars de la Terra. Laigua de la pluja arrossega els sls fins als rius. - Els rius presenten un color terrans. RIUS

  • Als deserts les temperatures sn molt altes durant tot lany.
  • Hi donen unes grans oc.cilacions trmiques entre el dia.
  • Les pluges sn escasses i irregulars.
  • Als deserts la sequedad de laire s extrema.
  • Les temperatures sn elevades durant tot lany.
  • Les plujes marquen dues estacions ben diferenciades, lestaci humida i lestaci seca.
  • La durada de lestaci seca s ms llarga com ms lluny es trobi un lloc de lEquador.
  • Les temperatures sempre sn molt altes.
  • Les precipitacions sn molt abundants.
  • Levaporaci s intensa.
  • La humitat s molt elevada i fa que caiguin plujes torrencials.

CLIMA PAISATGE DESERTIC PAISATGE TROPICAL PAISATGE EQUATORIAL ZONESCLIDES 3. PAISATGE EQUATORIAL Grfic de les temperatures delpaisatge Equatorial. 4. PAISATGETROPICAL 5. PAISATGE DESRTIC Els deserts poden ser darena o de roques per tant luncom laltre tenen molt poca vegetaci. Animals 6. Vegetaci de landa que creixquan el vent es violent. Rius de paissatgeocenic, el cabal s abundant.PAISATGE OCENIC El prat s la formaci vegetal mscaracterstica. 7.

  • Els arbres de la taiga sn utilitzats per a la fabricaci de cel.lulosa.
  • Els paissatges destepa o praderia sn grans planes.
  • Les zones estepries sn llocs molt adequats per a la remaderia.
  • Conreus ms caracterstics: cereals , ginya i olivera.
  • La remaderia denominant s lovina.
  • El regadiu ha afavorit lagricultura intensiva.
  • Europaoccidental: s una rea molt poblada, amb grans ciutats...
  • Costaoccidental: Sn rees poc poblades i amb molts de boscs.

Hbitat - La fauna mscaracterstica viu als boscs de conferes i est formada per crvols, ants, esquirols, llebres de muntanya...

  • No hi viuen grans mamfers.
  • Hi abunden els ratolins de camp, serps, altres rptils i nombrosos insectes.

-Als boscs hi viuen mamfers i diversos ocells. - A les landes hi habiten petits rosegadors i molts ocells Fauna

  • Zones ms al nord: Els estius sn menys calorosos i hi ha el bosc de conferes o taiga.
  • Zones ms al sud: Les temperatures a lestiu sn altres i les precipitacions sn escasses.
  • Als boscos hi predominen els arbres de fulla perenne.
  • Devall els boscos hi ha un matll espins de fulla petita.
  • Quan la tala fa desaparixer el bosc hi creix un matoll: la mquia
  • -Hi hamolts boscs de fulla caduca.
  • Si els vents sn violents hi creix una vegetaci de matoll espins anomenada landa.
  • La formaci vegetal s el prat.

Vegetaci

  • El cabal daquests tipus de rius es considerable.
  • Es produeixen conques fluvials.
  • -Tenen el cabal escs i regular a causa de les diferencies estacionals.
  • A lestiu duen poca aigua.
  • Desprs dun estiu sec les tempestes poden provocar riuades

- El cabal s abundant i regular tot lany. Rius

  • Les regions interiors presenten temperatures extremes.
  • Les precipitacions sn escasses i es concentren principalment a lestiu.
  • Els hiverns sn secs i a les zones prximes a la mar poden caure precipitacions poc importants.
  • Es caracteritza per el calor i la sequera de lestiu.
  • Els hiverns hi sn suaus.
  • Els mnims de pluja sn a lestiu.
  • Les precipitacions sn abundants per la tardor.

-Aquestes zones estn afectades per vents constants de loest que evaporen aigua i aquesta cau en forma de pluja suau i persistent. - Lacci de loce suavitza les temperatures. Clima Paisatge continental Paisatge mediterrani Paisatge ocenic Zones Temperades 8. PAISATGE MEDITERRANI Platja a la costa mediterrania. La fauna del paissatge mediterranihi abunden els insectes. 9. PAISATGE CONTINENTAL Les conques Fluvials. Els crvols sn els animals ms caracterstics als boscs de conferes. 10.

  • Els habitants es dediquenpreferentment a la ramaderia i a lexplotaci del bosc.
  • Actualment shi practiquen activitats turstiques com els esports de neu, lalpinisme, el tekking, etc.
  • La tundra dAmrica ha estat habitada per esquimals, pescadors, i caadors.
  • Al Nord de la pennsula Escandnava hi abiten els lapons que es dediquen al pasturatge de remats de rens.

HBITAT

  • La vegetaci dalta muntanya varia segons tres factors: la latitud, laltitud i lorientaci.
  • En tots els casos la vegetaci s disposa en estatges de diferent altitud.

Durant lestiu, la terra lliure de gel es cobreix de molsa, lquens i flors petites que contrasten amb el blanc hivernal. A les zones ms properes al sol o hi ha vegetaci. VEGETACI No hi sol haver gaireb cap riu. RIUS

  • Tenen climes freds perqu solen ser zones superiors als 2500 m daltitud.
  • Les temperatures son baixes durant tot lany i les precipitacions son abundants per disminueixen a mesura que els niguls pugen pels vessants.
  • Als cims ms alts les precipitacions hi cauen amb forma de neu.
  • Sn les zones polars, s troben una a cada extrem i sn les dues parts ms fredes de la Terra.
  • Les temperatures sn molt baixes, normalment menys de 0 i pot arribar fins a 40.
  • La pluja hi s prcticament inexistent i quan hi ha alguna precipitaci sol esser en forma de neu.
  • El paissatge polar sol aparixer cobert per un mantell de neu.

CLIMA PAISATGE DALTA MUNTANYA PAISATGE POLAR ZONES FREDES 11. PAISATGE POLAR Animals del paisatge polar. 12. PAISATGE D'ALTA MUNTANYA Estructura duna muntanya, elTeide. Paissatge de la muntanya.