Embed Size (px)
DESCRIPTION
Descripcio del tipus de climes d'Europa conjuntament amb la seva vegetacio.
A Europa podem distingir...• Paisatge oceànic o atlàntic• Paisatge mediterrani• Paisatge continental
María Martínez Poy- 3 d’ESO/CIES PRIORAT (Falset)
El paisatge oceànicpaisatge oceànic és característic de la façana occidental del continent europeu: també comprèn el nord i el nord-oest de la Península Ibèrica.
El clima oceànicclima oceànic es caracteritza per les seves temperatures suaus, tant a l’hivern com a l’estiu, gràcies a l’acció reguladora del mar. Les pluges hi són abundants tot l’any a causa dels vents de procedència atlàntica (borrasques).
El clima suau i humit afavoreix l’existència de boscosboscos de fulla caduca (roures, castanyers, faigs) i de pratsprats, on pastura la ramaderia de bestiar vacum. Els conreus del camp són: blat de blat de moro, farratge, patates i pomers.moro, farratge, patates i pomers.
En aquest climograma podem observar que l’amplitud tèrmica anual en general és petita, i les precipitacions són considerables (1143 mm) distribuïdes al llarg de l'any, encara que el màxim se situa a l'estació hivernal. La temperatura mitjana és de 11 ºC.
La vegetació típica dels paisatges oceànics son els boscos caducifolis de roures.
El roure exigeix menys humitat que el faig, per la qual cosa s’hi troba en un pis inferior a la faig. La seva fusta dura s'utilitza per a la construcció i per a la fabricació de mobles i vaixells. Està sent substituït progressivament pel pi Monterrey a causa del seu aprofitament en la indústria paperera. Es localitza principalment a Gal.lícia i la Serralada Cantàbrica.
Bosc caducifoli format per faigs.
La faig exigeix humitat i no tolera els valors extrems en les temperatures, per això es situa a les valls i als pisos baixos, sent l'arbre per excel·lència de les muntanyes humides. És un arbre de muntanya amb fusta dura i de bona qualitat, emprant-se per elaborar mobles i estris . A mesura que avança la seva regressió el faig està sent substituït pel pi silvestre.
Aquesta fotografia correspon a un paisatge de landa.
La landa és una densa vegetació de matolls amb flors, l'altura de la qual pot ser baixa o aconseguir els quatre metres. Les espècies més abundants són el bruc, les falgueres, la ginesta i el boix. La landa apareéis com a degradació del bosc caducifoli o com a vegetació entre els 1600 i 2000 metres d'altitud.
Les praderies destaquen perquè s'utilitzen, en la seva major part, per la pastura de bestiar.
El bosc atlàntic està reduït avui a una extensió equivalent al 10% de la superfície potencial.
El paisatge Mediterrani és característic de les costes i de les illes europees que banya el mar Mediterrani.
El clima Mediterrani és característic perquè els estius són calorosos i secs, a causa de la influència de la massa d’aire subtropical. Els hiverns no són gaire freds a causa de la influència del mar. Les precipitacions solen aparèixer a la primavera i la tardor.
Són típics els boscos de fulla perenne com les alzines i els pins, i els arbustos de garrigues i estepes.
Els conreus principals són el blat, la vinya i les oliveres.
Climograma de Barcelona on es pot apreciar que les precipitacions són més abundants a la primera i la tardor.
El pi és l’arbre típic del paisatge mediterrani.
El pi és una espècie secundària que ha substituït en gran part a l'alzina a causa de la seva capacitat d'adaptació a tot tipus de condicions climàtiques, al seu creixement ràpid i als seus
aprofitament econòmic (fusta i paper).
L’alzina és típica als boscos de
fulla perenne.
L'alzina és l'arbre més característic i estès del clima mediterrani. És resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de sòls. La seva fusta, molt dura i resistent, s'utilitzava per a la fusteria i el carboneig, el seu fruit la gla per a l'alimentació del porc ibèric. L'alzina surera : la seva fusta és molt dura, s'utilitza per a la fabricació de bótes i vaixells, i la seva escorça, per a l'obtenció del suro (taps).
Al sotobosc trobem la garriga, formada per arbustos i matolls de poca alçada, que deixen zones sense cobrir, on apareix la roca.
Espècies característiques són el romaní, l’argelaga, i l´espígol.
Romaní
Argelada
Espígol
L'estepa s’hi troba on la sequera impedeix el creixement d'arbres i la garriga ha estat degrada per l'home. Està formada per herbes baixes, barrejades amb arbustos espinosos, discontinus i baixos. Entre les seves espècies destaquen el margalló, la farigola la lavanda, l'espart i l'espàrrec.
Espart
El paisatge Continental es localitza a les terres de l’interior d’Europa.
Les temperatures són molt contrastades, els estius son calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions cauen sobretot a l’estiu.
La vegetació que hi ha és la taigà (tipus de paisatge format pels boscos de coníferes de les regions de clima fred de l’hemisferi nord de la Terra), també hi ha estepes i el bosc caducifoli.
En aquest climograma observem la diferència tèrmica entre els mesos de l’hivern i l’estiu.
.
La taigà està composta per espècies de fulla perenne, bàsicament coníferes com el pi, avet i làrix. A l'hemisferi Sud no és tan extensa, sobretot per la disminució de les precipitacions, i està representada per espècies de fulla caduca, com la faig, roure, tell i castanyer.
La formació de vegetació continental més
important i representativa és la taigà.
Aquesta ocupa grans extensions en
àrees del nord d'Europa, bona part de
Sibèria, Estats Units i Canadà
A mesura que les precipitacions escassegen la taigà va sent ocupada per les praderies, i posteriorment aquestes queden reemplaçada per les estepes les quals cobreixen àmplies extensions a l'Àsia central.
A l'Europa occidental les espècies arbòries es concreten en un bosc mixt d'avets i faigs que ocupa els vessants humits de les muntanyes.
No obstant això, a Europa central i a la Rússia europea, ocupen amplies extensions com a boscos de transició entre la taigà septentrional i els boscos caducifolis, dominant els faigs.
Fins aquí el power point, la informació està treta de:
http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/paisatge-continental-vegetacio-i-fauna.html
http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/vegetacio-al-paisatge-oceanic.html
