Click here to load reader

CLIMES I PAISATGES D'ESPANYA

  • View
    254

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Webquest per a coneixement del medi

Text of CLIMES I PAISATGES D'ESPANYA

CLIMA I PAISATGES D'ESPANYA

CLIMA I PAISATGES D'ESPANYA

Alumnes de 6 A

Curs 2012-2013

Escola Torreforta

TARRAGONA

ELS CLIMES DESPANYA1 Temps i climaTemps sn les condicions de latmosfera dun lloc en un moment determinat. Clima sn les caracterstiques atmosfriques que sobserven en una regi al llarg dels anys. Per a saber el clima dun lloc es miren les temperatures i les precipitacions de tot lany: Temperatura: Grau de ms o menys calor que sobserva a latmosfera durant un determinat perode de temps. Es mesura amb un termmetre. Precipitacions: Son la caiguda daigua slida o lquida sobre la superfcie terrestre que es mesura amb el pluvimetre.2 Factors que determinen el climaEls factors que determinen el clima sn aquests:La latitud: s la distancia dun meridi entre un punt terrestre i lEquador. La latitud actua de manera que els llocs que estan ms a prop del Equador sn on mes calor far.Laltitud: s la distancia vertical en una muntanya respecte al mar. Com ms prop del nivell del mar, ms suau s el clima.La distancia al mar: s la distncia des dun punt terrestre fins el mar. Els llocs que estan ms a prop del mar sn els que estaran ms calents perqu el mar actua de radiador.3 Els climes dEspanyaEspanya est situada en una zona de clima temperat. Per te 5 grans zones climtiques: Clima atlntic: esta en Galcia i la costa cantbrica. El de alta muntanya: esta en el sistema central, un part de Andalusia, els Pirineus, Monts de Lle i Serralada Cantbrica. El mediterrani litoral: esta al costat del mar mediterrani. El mediterrani continental: es tot lo del centre menys el sistema central i tot el que el rodeja El clima subtropical: mes o menys estan en les Illes canries i regi de Mrcia.

4. Els climogrames Els climogrames sn un instrument de representaci grfica de barres que representen les pluges i la temperatura al llarg dels anys. Generalment, la precipitaci va a lesquerra i es mesura en centmetres cbics de deu en deu. En canvi la temperatura va a la dreta i es mesura en graus de cinc en cinc, i a lhoritzontal van els mesos.

CLIMA I PAISATGE ATLNTIC1.- Caracterstiques generals: temperatura i precipitacions El clima ocenic s un clima temperat plujs tot lany. Es localitza a la costa atlntica a Galcia, Astries, Cantbria i Pas basc i als Pirineus Occidentals.Es la zona mes plujosa dEspanya. Es caracteritza per tenir durant tot lany temperatures suaus, amb un hivern suau i un estiu poc calors.Els rius tenen un mnim a lestiu i un mxim a lhivern, arribant a desbordar en ocasi de pluges catastrfiques a la tardor o al lhivern.2.- El paisatge: la vegetaci.La vegetaci atlntica compta amb una gran diversitat despcies aproximadament dunes 6.000 espcies.Caracteristicas generals: Vegetaci bona i variada. Bosc: Robles, Castanyers, Hagis, Pi, Eucaliptus . Sotabosc: Falgueres, Molsa, Bruc, Tejo, Ginesta. Terra sense bosc: Prats naturals.3.- Els ssers vius: la faunaEls animals que hi ha a a la fauna atlntica sn: el llimac, el conill, el llangardaix, la llebre, llops, etc.El llimac s molt abundant prop dels rius gallecs. Mesura fins a 15 cm. S'alimenta de vegetaci podrida. Sn molt curiosos ja que respiren directament per la pell. Si es molesta, aquest es contreu i gira cap a un costat i altre.El conill de bosc es tracta d'un animal tpic a Galcia en els nostres muntanyes, etc. Hi va haver un temps en qu abundaven ms que ara, sens dubte la caa afecta moltssim a aquesta espcie, tot i que els seus problemes principals sn els incendis i les malalties. s una pena.

El llangardaix s bastant gran, sobre 15 cm. s de color verd herba. Viu preferentment en els matolls i arbustos, sobretot en els esbarzers, en els que s'enfila perfectament, dedicant-se a la caa. Es veu molt sovint a la vora dels rius entre els matolls, tot i que no s animal aqutic. La femella s de color tirant a marr sobretot a Ourense. Menja cargols, insectes, etc. Est present a tota Galcia.

La llebre ja gaireb no existeix a Galcia. Es tracta d'un animal tpic de les nostres muntanyes, etc. Hi va haver temps en qu abundava ms que avui, per la caa, els incendis i les malalties estan acabant amb elles. Encara es troba en zones properes a Lugo i en la part oriental de la Corunya. En Ourense sen veuen poques.

El llop encara viu a Galcia. S'acosta als rius molt sovint. S'expliquen moltes mentides sobre aquest noble animal, que sens dubte, va respectar sempre l'home. Amagat en les muntanyes de l'home sha tornat molt acurat.4.- Recomanacions turstiquesGalcia:Sens dubte el monument natural ms visitat a Galcia es lespectacular platja de les Catedrals. Un dels llocs ms destacats de la Maria De Lugo s el conjunt Histric Artstic de Sagradelos. Si vols visitar la cova ms gran de Galcia, des de lany 2010 la Cova do Rei Cintolo torna a estar oberta al pblic, amb visites guiades. I si vols reviure episodis decisius en la histria del Regne de Galcia et convidem a la del Ruta Mariscal Pardo de Cela, membre destacat de la noblesa gallega.Astries:Santa Maria del Naranco i Sant Miquel de Lillo: Sn les dues joies preromniques que es conservant a Astries. Ruta del Cares: Per a qui li agradi la muntanya aquest cam situada als Pics dEuropa s incleible per la seva esplendor de paisatge natural. Llanes i els seus Platges: Si alguna cosa s caracterstic daquesta petita vila costanera s la seva activitat estiuenca, les seves platges, festes tradicionals i el seu gran passeig martim. Font de la Foncalada: Construda al segle IX durant el regnat dAlfonts II, aquesta construcci s lnic edifici civil destil preromnic que es conversa en Europa. Santuari de Covadonga: La Santina s una imatge arrelada profundament en la gent daquesta terra i constitueix un dels signes amb ms fora i poder de convocatria dels quals Astries t. Cova de Tito Bustillo: En les proximitats de Ribadesella, aquesta cova plena d'Art Paleoltic est considerada entre les ms importants del mn a causa de la qualitat i la quantitat de les seves representacions artstiques, enclavada al conjunt de Ardines, al costat d'altres coves de menor importncia per igualment interessants. Els LLacs de Covadonga: Una mica ms amunt del santuari de Covadonga es troben els llacs ms coneguts de l'etapa ciclista d'Espanya.Cantabrica:Santillana del Mar: Una poblaci preciosa i acurada, que es una veritable joia. Comillas: Amb la seva universitat i les construccions de Dal, una visita imprescindible des de tots els punts de vista. Sant Vicente de la Barquera: Que es va fer molt famosa arran de laparici de Bustamente a Operaci Triomf, per aquesta poblaci per la seva bellesa mereix una visita. Santander: Qu dir daquesta ciutat amb la seva platja del Sardinero, sens dubte, una de les ciutats ms boniques dEspanya. Les Coves dAltamira: Mundialment conegudes, una joia de les pintures rupestres.Coves El Soplao: Una joia de la geologia. Parc Natural el Cabrceno: Un lloc imprescindible, on podem veure tot tipus despcies danimals, lleons, estruos Per en llibertat, o prcticament en llibertat. Balneari de Solars: Un lloc idllic on descansar. Parc Natural de Oyambre. Vall de Caburniga.Pas Basc:La Platja de la Concha: s una de les platges urbanes ms famoses de tot el pas i uns dels dotze tresors despanya. Balneari La Perla de Sant Sebasti: La Perla porta cent anys assegurant tot els seus visitants salut, benestar i relax, i s un hereu natural de lambient de la Bella Epoque donostiarra. Zarautz: Zarautz t la platja ms llarga del litoral de la provncia de Guipscoa, i en ella es formen ones famoses arreu del mn. Bermeo: Constitueix un dels principals ports pesquers del territori hispnic. El Museu Guggenheim i el Teatre Arriaga de Bilbao: Poc queda a Bilbao d'aquella imatge de ciutat industrial, de les grans empreses metal lrgiques o de les grans companyies de drassanes que durant anys van ocupar el seu paisatge.

CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI LITORAL1 Caracterstiques generals: temperatura i precipitacions

El clima mediterrani litoral es localitza en zones costeres del mar Mediterrani y de la depressi del Guadalquivir. Les temperatures sn altes a lestiu i a lhivern sn suaus. Les precipitacions sn poques i diferentment repartides al llarg de lany, entre 400 i 600 mm. Les pluges arriben a un mxim a la tardor i un mnim a l'estiu.Les precipitacions indiquen els diferents tipus de clima mediterrani, a mesura que anem cap al sud disminueixen les pluges i augmenta la aridesa. Els rius mediterranis tenen un rgim irregular, Les pluges de tardor produeixen enormes crescudes i una forta erosi del sl.2 El paisatge: la vegetaci

La vegetaci sadapta al calor i la sequera. Com per exemple els pins, els roures,els castanyers i les alzines. Les fulles persistents, petites i envernissades i l'abundncia de plantes aromtiques sn una mostra de l'adaptaci a la sequedat. L'alzinar s la formaci vegetal tpica. A pluges ms abundants corresponen suredes, a pluges ms febles, boscos clars de pins i ginebres.3 Els ssers vius: la fauna A la zona del mediterrani hi ha la fauna, a les muntanyes la fauna es bastant abundant. Als Pirineus hi viuen animals adaptats al fred i a la neu, com les lldries, els isard i els gats salvatges. Entre els ocells destaquen els gall salvatge, les guiles etc. A les zones muntanyoses de menys altitud i cobertes de boscos hi ha senglars, conills, guineus...A les terres baixes cal tenir amb compte el lloc. A les planes hi viuen conills, llebres etc. Tamb hi ha rptils com sargantanes i llangardaixos. Als rius hi viuen diversos peixos daigua dola com truites, carpes i barbs. Els llocs humits sn el refugi dalguns amfibis com les granotes i els gripaus. A la desembocadura dalguns rius, com el Delta de lEbre, hi trobem necs, gavines etc i una infinitat docells.El fons mar de les Illes Medes posseeix una gran diversitat de fauna. Shi poden trobar molts animals invertebrats, com estrelles de mar, corals etc. Tamb hi ha