Suplement Estudia - Secundèria 144

SPLMNTENSENYAMENT

ABRIL 2010

SECUNDÈRIA144

Una mirada al teu futur: Saló de l'Ensenyament

Rosa del Vents: anglès per a tothom

Abat Oliba CEU: periodistes del futur

PUBLIREPORtAtgE / pàg. 3 PUBLIREPORtAtgE / pàg. 7

Eugeni Villalbí: ens parla sobre la "generació ni-ni"

ENtREVIStA / pàg. 8

22 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010

EDIToRIALSUPLEMENTENSENYAMENTL’HIPERBÒLIC

EDIToRIALSaló de l'Ensenyament

PUBLIREPoRTATGERosadel Vents. Cursos d'anglés a l'estranger per a tothom!!

REPoRTATGEEl teu futur passa pel Saló de l'Ensenyament

REPoRTATGETria bé el teu futur, entra a Unidata

PUBLIREPoRTATGEUniversitat Abat Oliba CEU. Preparem periodistes per a la nova era de la informació

ENTREvISTAEugeni Villalbí. Secretari del Departament de Joventut

REPoRATTGELa Formació Professional: una bona opció

REPoRTATGEGeneració ni-ni

PUBLIREPoRTATGEESEC, la diferència en l'educació superior de negocis

2

3

4

6

7

8

10

12

13

Entra a www.deria.cat, entra al sorteig, possa les teves dades i molta sort!!!

SoRTEIG DE TAULES DE SNow

Saló de l'Ensenyament Un pUnt dE trobada on podràS EScollir El tEU fUtUr

El Saló de l’Ensenyament, que es celebra entre el 17 i el 21 de març a la Fira de Barcelona, reunirà 180 centres de tots els nivells educatius i es reforçarà l’FP. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i professional.

En aquest suplement que Secundèria ha pre-

parat, podreu trobar algunes de les propostes

més interessants. podreu consultar alguns dels

estudis oficials, escoles professionals i ofertes

universitàries. tot un ventall de possibilitats

que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir

allò que més convingui a cadascú, segons els

interessos personals, les qualitats i les expec-

tatives laborals i acadèmiques.

aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-

vos a què ens visiteu a l’estand que tindrem

a la fira. Estarem encantats de parlar amb vo-

saltres, explicar-vos com fem la revista, com

estem treballant en el nou web, i escoltar els

vostres suggeriments. Està previst que més de

70.000 persones visitin el Saló i, per això, entre

tanta informació, esperem que aquesta petita

guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar

propostes educatives.

fotos: acicreativo

més a www.deria.cat

per a més informació de les nostres estades:

Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es

Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es

i Alumnes a una estada a Irlanda

SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010

PUBLIREPoRTATGE

roSa dElS VEntS

cada any, més de 50.000 joves participen als

programes que ofereix rosa dels Vents, empresa

especialitzada des de fa més de 30 anys en activi-

tats del temps lliure i turisme juvenil.

Joves de totes les edats participen tots els estius

als nostres programes, tant a catalunya com a

l’estranger, especialment als cursos d’idiomes a

anglaterra i irlanda. Sabem que cada jove necessi-

ta un programa adequat al seu nivell de maduresa

personal i lingüística. per això, tractem cada petició

individualment. Ens distingeix el tracte personalit-

zat i la gestió dels nostres propis programes.

les estades fora de casa, ja sigui a catalunya o bé

a l’estranger, aporten als joves vivències úniques

que els ajuden a desenvolupar-se com a persona.

Sense oblidar que, a més de fer amics i divertir-se,

aprendran l’anglès, una eina comunicativa quasi

indispensable per al seu futur.

CURSOS A L’EStRANgER A PARtIR dE 849 EUROS aquest any, volem que totHoM pugui tenir

el privilegi d’estudiar l’anglès i oferim cursos

complets amb preus Molt ESpEcialS. Esta-

des d’11 dies a anglaterra o irlanda a partir

de 849 Euros, vol inclòs.

CLASSES d’ANgLèS AmB PROfESSORS NAdIUS durant la estada a l’estranger, els joves aprenen

un altre idioma en grups reduïts i amb professors

nadius. aquestes situacions requereixen un esforç

per poder comunicar-se i, per tant, ofereixen la

possibilitat de millorar el nivell oral de l’anglès.

PROgRAmA d’ACtIVItAtS AmB mONItORS NAdIUS Els joves participen també en un programa d’acti-

vitats esportives i culturals, com tallers especialit-

zats en dansa o teatre, jocs tradicionals i costums

típics de cada país, esports en equip com el rugby

o el criquet, entre d’altres. i es diverteixen amb

les nostres activitats nocturnes ballant al ritme de

la musica, cantant, mirant pel·lícules, o amb les

festes temàtiques. tot en anglès i supervisat pels

nostres monitors.

Rosa dels Vents posa l’anglès al teu abast!!!

3

ANgLAtERRA PER ALS jOVES dE 10/14 ANyS: St mARtIN’S AmPLEfORth Situat a Gilling East, un atractiu i tranquil poble a

pocs quilòmetres d’ampleforth, dins del comptat

de Yorshire. l’escola es troba dins un marc incom-

parable, l’emplaçament del centre és un castell da-

tat del Segle Xiii, vorejat de zones verdes i amplis

jardins. disposa d’àmplies aules equipades, sales

d’ordinadors, sala tV, gimnàs amb pista de futbol,

bàsquet i bàdminton, i camp de rugby i de criquet.

Cursos d’anglès a l’estranger per a tothom!!

IRLANdA PER ALS jOVES dE 15/17 ANyS: mIdLEtON COLLEgE Situat a Midleton, una petita població situada al

comptat de cork, al surest d’irlanda, a només 22

km de la ciutat de cork. l’escola va ser fundada

per Elizabeth Villiers, tutora de Guillem iii d’an-

glaterra, el 1696. té una gran i orgullosa tradició

d’educació dins el país. disposa d’àmplies aules

equipades, sala d’ordinadors, sala tV, futbolí, pista

esportiva polivalent, pista de tenis, pista d’hoquei

i piscina.

CAtALUNyA PER ALS jOVES dE 6/16 ANyS a catalunya, oferim les colònies d’anglès. tenim

diversos centres, la majoria a la costa brava, amb

diferents programes adreçats a nens des dels 6

fins als 16 anys. aprenen l’anglès a través de jocs

amb els monitors, que recreen al màxim un am-

bient anglosaxó. Estades setmanals a partir de

351 Euros.

PREUS tOt INCLòS Els nostres preus inclouen el bitllet d’avió des de

barcelona i els trasllats de l’aeroport, (anada i tor-

nada) només per als viatges a l’estranger, l’allot-

jament en pensió completa, les classes d’anglès i

el programa d’activitats esportives i culturals. amb

tot el material i equip humà necessari per al de-

senvolupament de la estada.

tOt tIPUS dE PROgRAmES rosa dels Vents ofereix un ampli ventall de pro-

grames. a més d’irlanda i anglaterra, proposem

també destinacions interessants com frança, ale-

manya, Escòcia, Malta, canadà, austràlia i els Es-

tats Units. tant per a joves com per a adults, amb

allotjament en família, en escoles internacionals o

bé a casa del professor.

Si no vas tenir l’oportunitat d’aprendre anglès, ara

és el teu moment. poSa’t al dia!!!

text i fotos: rV


SALó dELS IdIOmES cada cop més, les empreses demanen que els

seus treballadors parlin una llengua estrangera

de manera fluïda. i el saló posa a l’abast de tots

els estudiants el Saló d’idiomes on es podrà tro-

bar tota la informació referent a com poder estu-

diar un idioma fora de casa. cursos a Sud-àfrica

combinats amb voluntariat o cursos d’aventura

on a part de l’oci es poden aprendre idiomes són

algunes de les ofertes que podrem trobar. Un

altre dels programes estrella serà l’any Escolar

a l’Estranger, que permetrà realitzar un curs de

l’ESo o de batxillerat en un altre país, i garanteix

als alumnes l’aprenentatge de la llengua. també

es donaran a conèixer els requisits i les dates

per optar a les prop de 30.000 beques que el

ministeri de l’interior ofereix a estudiants d’entre

16 i 30 anys per a l’aprenentatge d’una llengua

a l’estranger.

ANImACIó mULtImèdIA per tercer any consecutiu, hi haurà al saló una

zona d’animació multimèdia a càrrec del centre

de la imatge i la tecnologia Multimèdia (citM) de

la Universitat politècnica de catalunya (Upc). aquí,

tots els joves que vulguin podran participar en el

procés de creació d’imatges en 3d i en un taller de

realitat augmentada, una tecnologia per superposar

contingut virtual sobre el món real.

fotos: acicreativo



El teu futur passa pel Saló de l’Ensenyament

donar rESpoSta a la dEManada d’inforMació i oriEntació alS EStUdiantS éS l’obJEctiU principal

aquesta 21a edició, que se celebrarà del 17 al 21

de març a la fira de barcelona, és una oportuni-

tat immillorable per conèixer de primera mà les

novetats que les universitats tenen previstes per

al curs vinent. al Saló de l’Ensenyament, trobaràs

la informació de més de 160 centres educatius, el

Saló dels idiomes i l’espai científic recerca en ac-

ció. i també, serveis d’orientació i assessorament

personalitzat per ajudar-te a decidir el teu futur

acadèmic i professional.

aquest any, s’ha volgut potenciar el Servei d’aten-

ció a l’Estudiant, on tots els joves podreu resoldre

tots els dubtes que tingueu sobre les diferents op-

cions del sistema educatiu a catalunya o a d’altres

comunitats autònomes, sobre com saber les disci-

plines que més s’ajustin al vostre perfil, interessos

i aptituds, i informació sobre com poder trobar

tota la informació necessària sobre tots aquests

temes. a més, el departament d’Educació de la

Generalitat també ha ampliat el servei d’orientació

personalitzada per resoldre tots els dubtes que es

puguin tenir sobre l’itinerari acadèmic a seguir.

Esvaeix tots els dubtes que puguis tenir sobre què fer un cop acabis la secundària

Es busca resoldre tots els dubtes que els estudiants puguin tenir sobre el seu futur acadèmic

Més de 160 centres educatius estaran presents per assessorar els joves

REPoRTATGE

4

webs: www.ensenyament.com

Saló ReceRca en acció

aquesta àrea del saló inclourà activitats di-

vulgadores, tallers, experiments científics de

caràcter lúdic i interactiu per a què els joves

d’entre 15 i 18 anys es sentin atrets pels es-

tudis de ciència i tecnologia. En aquest espai,

participaran més d’una dotzena d’universitats,

centres d’investigació i associacions tecnolò-

giques catalanes amb demostracions sobre

les últimes novetats i projectes d’investigació

que estan duent a terme.

webs: www.ensenyament.com

activitatS addicionalS

El programa Enginycat participarà enguany al

Saló amb l’objectiu d’orientar cap a les profes-

sions dels diferents àmbits de l’enginyeria eels

joves preuniversitaris. per aconseguir mostrar

de manera tàctica quines són les aplicacions

reals i actuals de l’enginyeria, presentaran al-

guns dels projectes que s’hagin desenvolupat

recentment, un enginyer professional aportarà

la seva experiència personal per tal de donar

una visió real de la seva feina i explicaran com

l’enginyeria pot portar a terme multitud de pro-

jectes que donen resposta a necessitats socials.

N

dIfERENtS OPCIONS... la Generalitat oferirà al seu estand tota la infor-

mació sobre l’actual oferta d’estudis postobligato-

ris a catalunya, posant especial incidència en els

cicles formatius de formació professional. Mentre

que a través del departament d’innovació, Univer-

sitat i Empresa es podrà obtenir assessorament

sobre les 12 universitats públiques catalanes. així,

es donaran a conèixer quines són les probes d’ac-

cés que requereix cada centre, com segueixen el

pla bolonya, les beques i les ajudes universitàries

que es poden obtenir, i els seus requisits. a més,

l’oferta informativa s’amplia a graus i màsters ofi-

cials del curs 2010/2011.


tria bé el teu futur, entra a Unidata coMiSSionat pEr a UniVErSitatS i rEcErca

Saps quants estudiants s’han titulat en l’estudi

que t’interessa? Saps quants fan Erasmus? Saps

quants es titulen en el temps previst? Saps quina

és la taxa d’èxit de cada estudi? aproven més els

homes o les dones? totes aquestes preguntes i

moltes altres tenen resposta a www.gencat.cat/

unidata, un nou web del comissionat per a Univer-

sitats i recerca pensat per orientar els estudiants

que volen accedir a la universitat o canviar d’estu-

dis. l’accés és lliure i gratuït. Entra-hi i esvaeix tots

els teus dubtes.

la Generalitat ha posat en funcionament una nova

eina d’internet pensada per orientar els estudiants

preuniversitaris. l’accés és obert per a tothom, i

gratuït. a Unidata, els aspirants a universitaris, o

els que esteu pensant a canviar d’estudis, hi tro-

bareu dades detallades de cada ensenyament. per

exemple, el nombre de matriculats, la quantitat

d’estudiants que té cada professor, la taxa d’aban-

donament o la xifra d’alumnes que fan Erasmus.

aquesta informació es pot obtenir, a més a més,

tenint en compte la nota d’accés, la via (si és bat-

xillerat, titulat universitari, fp) i el sexe.

Qui accedeixi a www.gencat.cat/unidata, també

hi trobarà dades d’inserció laboral per àmbits,

dades de recerca, econòmiques i, també, parà-

metres internacionals.

la presentació de la informació és en forma de pre-

guntes a les quals s’intenta donar resposta amb da-

des totalment fiables i contrastades, però també de

manera senzilla i entenedora. aquestes són algunes

de les 125 qüestions que es plantegen:

- Quants alumnes comencen els estudis que

m’interessen?

- Quants es titulen?

www.gencat.cat/unidata ofereix tota mena d’informació estadística sobre cada carrera: nombre de matriculats, quin percentatge d’alumnes acaba els estudis o en quin àmbit es troba feina més fàcilment

REPoRTATGE

- Què triga a acabar un estudiant

amb la meva nota?

- Quin percentatge de professors són doctors?

- On van i d’on vénen els estudiants Erasmus?

- Com evoluciona el percentatge d’ocupats i

aturats en l’àmbit del meu interès?

- En quina mesura la feina que fan s’adequa

a la seva titulació universitària?

- Com evoluciona la despesa en R+d a

Catalunya en relació a altres comunitats

autònomes de l’estat?

també podeu configurar el vostre perfil a partir dels

següents paràmetres: estudi que m’interessa, nota

d’accés, dades que vull saber (nombre de matri-

culats, titulats, taxa de rendiment), sexe i estudi

relacionat. Un cop feta la tria, l’ordinador genera

un informe amb la informació que s’ha requerit. per

exemple, quants estudiants homes s’han titulat en

dret amb una nota d’accés de 6 o més? Unidata

ho respon.

El web conté dades de les set universitats pú-

bliques catalanes (Universitat de barcelona,

Universitat autònoma de barcelona, Universitat

politècnica de catalunya, Universitat pompeu

fabra, Universitat de lleida, Universitat de Gi-

rona i Universitat rovira i Virgili) més la Univer-

sitat de Vic.

Unidata se suma a altres eines del comissionat

per a Universitats i recerca adreçades als estu-

diants i consultables també a la xarxa com ara:

Què i per què estudiar a les universitats catalanes,

el web de bolonya, posa’t a prova (amb exercicis

per preparar les provés d’accés a la Universitat), el

portal accesnet (per saber la nota de les paU i fer

la preinscripció universitària) o l’Enginycat, que té

l’objectiu de promoure les vocacions d’enginyers.

Gran part de la informació prové d’UnEiX, una

base de dades implantada pel comissionat per a

Universitats i recerca, en col·laboració amb les

universitats i l’agència de Qualitat Universitària.

Es tracta d’una eina pionera a l’estat. així ho ha

reconegut el Ministeri d’Educació, que ha encar-

regat al comissionat que assessori les comunitats

autònomes que ho desitgin per fer extensiu aquest

sistema d’indicadors.

text: diUE

fotos: acidstock


www.gencat.cat/unidata


PUBLIREPoRTATGE

Preparem periodistes per a la nova era de la informació

UniVErSitat abat oliba cEU

des de 2003, la Universitat abat oliba cEU ha

adaptat les seves titulacions i metodologia a les

directrius que marca el nou EEES, generant una

oferta acadèmica única al mercat universitari ca-

talà. concretament, el Grau en periodisme s’inicia

aquest curs amb un itinerari d’estudis ambiciós i

avantguardista, del qual destaquem quatre carac-

terístiques diferenciadores: la internacionalització,

la pràctica de la producció periodística, l’anàlisi de

la realitat i la formació personalitzada.

El 40% de les assignatures es cursen en anglès,

fet que permet a l’estudiant no només arribar a

un domini d’aquest idioma en l’àmbit professional,

sinó també el contacte amb professors i professi-

onals del ram provinents de l’àmbit internacional

a través dels nostres cursos, seminaris, pràctiques

i intercanvis interuniversitaris.

Estudiar Periodisme a la UAO et dóna les eines tècniques i humanes necessàries per aconseguir els teus objectius personals

7

El nostre ambient, propi d’un college, propicia el

treball en grups reduïts i l’orientació professional

personalitzada a través del Servei de pràctiques i a

la borsa de treball, que faciliten la inserció profes-

sional en tots els seus vessants (gabinet de premsa,

analista o periodista) i, en definitiva, el seguiment

personalitzat entre alumnes, professors i tutors.

les noves tecnologies formen part indiscutible de la

pràctica de la producció periodística. al seu torn, des

del primer any, es realitzen tallers de ràdio, televisió,

fotoperiodisme i periodisme digital, que permeten a

l’alumne el contacte real i directe amb el periodisme

més actual. també, la participació als premis abat

oliba cEU de periodisme, des del primer curs, moti-

va i estimula els estudiants a la producció periodísti-

ca en tots els àmbits, destacant l’esportiu, el social,

el cultural i les noves tecnologies.

t’ensenyem a comunicar la realitat i interpretar-

la perquè insistim en la importància de preparar

persones des del punt de vista humà i no solament

tècnic. El nostre programa acadèmic ofereix les

eines que permeten a l’alumne analitzar i conèixer

l’entramat del sistema mediàtic aplicant criteris i

raonaments humanístics i socials.

Estudiar periodisme a la Uao et dóna les eines tèc-

niques i humanes necessàries per aconseguir els

teus objectius personals i accedir al món profes-

sional amb totes les exigències d’una carrera que

afronta una nova era plena de reptes apassionants.

text i fotos: aocEU


Què els passa, aleshores, a aquest jovent?

rere el fenomen ni–ni, s’hi amaga un fracàs so-

cial col·lectiu, amb responsabilitats compartides. i

sembla que no tothom està disposat a assumir la

part que li correspon. és molt fàcil acusar aquests

joves de no tenir valors i dir que ignoren la cultura

de l’esforç perquè s’ho han trobat tot fet, sense

voler aturar-se a analitzar com i per què han arri-

bat a aquesta situació.

i també és molt còmode traspassar totes les res-

ponsabilitats al sistema educatiu, com s’ha fet

tants cops. perquè en el procés socioeducatiu dels

i les joves hi intervenen molts actors. i aquí tots

hem d’assumir la part que ens correspon. comen-

çant pels propis joves, d’acord. i continuant amb

les administracions públiques. però sense perdre

de vista la família i l’entorn. i quan parlem d’entorn

també estem parlant de mitjans de comunicació.

de mitjans com la televisió, que utilitza frívola-

ment el fenomen ni–ni per fer un show televisiu

en horari de prime time.

Com pot influir un programa d’aquestes caracte-

rístiques a la societat i, concretament, en el jovent?

d’entrada, pot distorsionar la percepció social so-

bre la joventut. lamentablement, sembla ser que

la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva

"la televisió crea tendències i models, i té una gran influència sobre la població adolescent"

"la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva màxima difusió quan va associada a situacions conflictives o problemàtiques"


“Rere el fenomen ni–ni, s’hi amaga un fracàs social col·lectiu”

GEnEració ni-ni

Els ni-ni són joves que ni estudien ni treballen,

descontents amb la societat actual i despreocu-

pats pel futur que els espera. però què els ha por-

tat fins aquí, a aquesta desídia? n’hem parlat amb

el secretari del departament de Joventut, Eugeni

Villalbí, per saber què n’opinen des de la Genera-

litat. i més ara que una cadena de televisió està

emetent un reality show sobre aquest fenomen.

Quina és la posició del departament enfront

d’aquesta denominació?

Els joves que es desentenen completament dels

estudis i el treball representen un sector de po-

blació juvenil molt minoritari. és cert que en els

darrers temps ha tendit a incrementar lleument,

però el fenomen “ni-ni” no s’hauria de magnificar.

ni de frivolitzar. no s’hi val a posar tota la gent jove

al mateix sac i a utilitzar tan a la lleugera termes i

etiquetes com “Generació ni–ni”.

i, en tot cas, el que ens ha de preocupar és analit-

zar el perquè d’aquest fenomen. Ens equivocaríem

si carreguéssim tots els neulers només a aquests

joves, com ens equivocaríem també si preten-

guéssim eximir-los de tota responsabilitat i pre-

sentar-los com unes víctimes de la societat.

Entrevista a Eugeni Villalbí, secretari del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya

REPoRTATGE

Imatges del programa de "la Sexta"

màxima difusió quan va associada a situacions

conflictives o problemàtiques. i, a còpia d’insistir

a vendre una imatge juvenil en clau negativa, es

pot generalitzar una percepció de desconfiança

envers la gent jove. de fet, ja hi ha una tendència

a equiparar joventut amb irresponsabilitat, imma-

duresa, acomodament, incivisme, falta de valors...

I el programa en sí...

la televisió crea tendències i models, i té una gran

influència sobre la població adolescent. programes

com aquest poden popularitzar el fenomen ni–ni ja

que, segons com, en venen una imatge simpàtica,

desenfadada i “guai”. En aquest sentit, la influèn-

cia sobre alguns joves també pot ser negativa.

de totes maneres, i un cop dit tot això, també cal afe-

gir que hem de confiar en el sentit crític de la societat

i de la gent jove. no hauríem de caure en actituds pa-

ternalistes i tractar la societat d’infantil i acrítica.

Per tant, hi ha una part de joves que podria ala-

bar l’actitud d’un jove ni-ni només per sortir a la

tele i convertir-lo en un ídol?

no tinc cap dubte que la immensa majoria de

joves són prou madurs i tenen prou sentit crític

com per no deixar-se condicionar per un determi-

nat programa o una determinada icona mediàtica.

però no podem negar que la televisió té influència

sobre la població juvenil, especialment entre els

adolescents. i en persones vulnerables i fàcilment

9SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010

REPoRTATGE

"Hem de confiar en el sentit crític de la societat i de la gent jove"

influïbles per les tendències i l’imaginari social, els

ni–ni es poden convertir en un model a emular.

Podria ser un terme que creï tendència? És a dir,

que en donar-se a conèixer aquesta denomina-

ció augmenti el nombre de joves que s’hi consi-

derin? (Un exemple són les noves cultures tipus

emo, el coneixement d’aquesta tribu urbana ha

fet que augmenti el número de membres).

Sí. no de manera majoritària, però segur que en

determinats casos això pot arribar a passar. i el

cas que cites, el de la cultura emo, n’és un molt

bon exemple. El que és una llàstima és que no sa-

piguem donar la volta a aquesta situació i utilitzar

la influència de la televisió per crear més referents

juvenils en clau positiva.

text: redacció ([email protected])

fotos: acicreativo


JoveS catalanS demanen la fi de "GeneRación ni-ni"

El consell nacional de la Joventut de catalunya (cnJc) i el consell de la Joventut de barcelona (cJb)

han demanat a la Sexta la finalització immediata de l’emissió del programa "Generación ni-ni" per-

què, segons el seu parer, “contribueix a donar una imatge social negativa dels i les joves”. Segons

aquestes entitats juvenils, "Generación ni-ni" és “un producte televisiu que té com a protagonistes

joves hedonistes sense motivacions, interessos ni voluntat de formar-se, trobar una feina digna

o realitzar qualsevol acció per millorar la seva situació i/o transformar-la socialment”. les dues

plataformes juvenils consideren que el programa “dóna presència mediàtica i, per tant, social a un

concepte com el de la generació ni-ni, que contribueix a alimentar una imatge negativa i, en cap

sentit, representativa de la gent jove”. a més, des del cJb i el cnJc es considera que “l’emissora

ha descuidat totalment la seva responsabilitat social corporativa en crear un espectacle televisiu a

partir de joves que han patit fracàs escolar i laboral”.


La formació professional: una bona opció

fp

la formació professional específica està organit-

zada en cicles formatius. la durada d’aquests ci-

cles engloba tant les hores lectives de formació al

centre educatiu com les hores de pràctiques en un

centre de treball. En general, s’ocupen dos cursos

acadèmics. a més, s’organitzen en mòduls profes-

sionals que s’estructuren en crèdits de caràcter

teòric i pràctic. i, al final dels estudis, normalment,

també hi ha un crèdit de síntesi que ha de perme-

tre culminar la integració dels continguts impartits

al llarg del cicle.

la formació professional és una opció d’estudis

que fa molts anys que es porta a terme. fa uns

anys aquest tipus d’ensenyament va entrar en

una dinàmica d’estar mal considerada però, amb

el temps, ha recuperat la seva vàlua i reconeixe-

ment. la formació professional està indicada per a

aquells alumnes que es vulguin dedicar a treballar

en el món dels oficis. Ja que, a més, aquests estu-

dis ofereixen la possibilitat de professionalitzar-se

en el moment d’estudiar gràcies a la gran càrrega

lectiva dedicada a la pràctica.

INSERCIó LABORAL Un punt important a destacar de la formació pro-

fessional és l’elevada taxa de persones que troben

feina d’allò que han estudiat i la rapidesa amb

què ho fan. Segons un estudi del departament

d’Educació, el 42% de persones que han cursat

els programes de garantia social està treballant

sis mesos després d’haver finalitzat la seva for-

mació. a més, un 34% continua la seva formació

professional als cicles formatius de formació pro-

fessional de grau mitjà.

Escollir cursar estudis de formació professional és una opció més que tenen els alumnes un cop han acabat els seus estudis obligatoris de secundària. Aquests estudis capaciten per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporcionen la formació necessària per adquirir la competència professional pròpia de cada títol i comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent

webs: www.gencat.cat/ense/

cicles formatius existents

Activitats físiques i esportivesAdministració i gestióAgràriaArts gràfiquesComerç i màrquetingEdificació i obra civilElectricitat i electrònicaFabricació mecànicaFusta, moble i suroHoteleria i turismeImatge i soImatge personalIndústries alimentàriesInformàtica i comunicacionsInstal·lació i mantenimentMarítimopesqueraQuímicaSanitatServeis socioculturals i a la comunitatTèxtil, confecció i pell Transport i manteniment de vehicles

+

REPoRTATGE

RECONEIxEmENt dE CRèdItS ENtRE CICLES fORmAtIUS I EStUdIS UNIVERSItARIS El departament d’Educació i les universitats cata-

lanes han signat un conveni de col·laboració per

tal de reconèixer els crèdits entre cicles forma-

tius de grau superior de la formació professional

específica i els estudis universitaris. així, les uni-

versitats catalanes validaran com a assignatures

ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en

els diferents acords de reconeixement entre cicles

formatius de grau superior i estudis universitaris.

després, aquests crèdits constaran com a recone-

guts en l’expedient acadèmic dels universitaris. de

la mateixa manera, s’atorgarà el reconeixement

de crèdits als cicles formatius quan es consideri

que aquests ja s’han superat en una determinada

titulació acadèmica.

ACCÉS AL CICLES fORmAtIUS per accedir a un cicle formatiu de grau mitjà, cal

tenir el títol de graduat en educació secundària o

l’equivalent a efectes acadèmics. també és possible

accedir-hi superant la prova d’accés corresponent,

però en aquest cas cal tenir com a mínim 17 anys.

En canvi, per accedir a un cicle formatiu de grau mit-

jà cal haver superat i obtingut el títol de batxillerat,

l’equivalent acadèmic o superar la prova d’accés.

per realitzar aquesta prova, cal tenir com a mínim 19

anys, o 18 per a les persones que tenen un títol de

tècnic o tècnica relacionat amb aquell on vol accedir.

per saber quines són les proves d’accés a cada cicle

formatiu, es pot consultar la web del departament

d’ensenyament a la pàgina www.gencat.cat

fotos: acicreativo



actualitat

Els darrers dies, i principalment amb motiu d’un

programa de televisió, s’ha posat molt de moda

el terme “Generació ni-ni”. aquest terme s’utilitza

per designar tota una generació de joves que han

decidit no estudiar i no treballar. Entorn a aquest

fenomen existent des de fa anys, sorgeixen múl-

tiples preguntes com per què aquests joves viuen

d’aquesta manera, de qui és la culpa o què fer per

canviar aquest estil de vida.

davant d’aquest fenomen que és la Generació

ni-ni, es tendeix a buscar culpables i resulta molt

fàcil culpabilitzar els pares de l’apatia i desídia

que caracteritza aquests joves. però la culpa no

és només dels pares sinó també de la societat en

què vivim, una societat de benestar i consum on

l’èxit s’ha d’aconseguir ràpidament i sense cap

tipus d’esforç.

El principal tret que caracteritza aquests joves

és el desinterès i la falta de motivació. Són joves

menors de 34 anys sense cap tipus d’expectati-

"No treballar en el nucli familiar de valors

com l’esforç, la constància, la perseverança,

el treball, la responsabilitat, etc. fa que els

nens presentin una gran incapacitat per

suportar esforços i, conseqüentment,

una baixa tolerància al fracàs"

REPoRTATGE

ves, amb una gran dependència de la tecnologia

(mòbil, consoles, ordinador, etc.), que viuen a casa

dels pares i que són mantinguts per ells. no te-

nen cap tipus de motivació ni interès professional,

però els agrada mantenir un cert estatus social i

un cert nivell de vida “luxosa” (cotxe, mòbils d’últi-

ma generació, sortides, vicis, alta tecnologia, etc.).

a Espanya, el 6% dels joves menors de 34 anys

són joves “ni-ni”.

aquests joves nascuts a partir de 1982, han cres-

cut en una societat democràtica, amb un gran

creixement econòmic i un important boom tec-

nològic. l’actual crisi econòmica, les dificultats

per trobar feina i independitzar-se fan que molts

d’aquests joves trobin l’excusa perfecta per conti-

nuar en la posició còmoda que suposa viure amb

els pares i ser mantinguts per ells.

des del nucli familiar, és obligació dels pares

responsabilitzar-se de la transmissió de valors

als seus fills. Els fills es reflecteixen en el mirall

que són els progenitors, i la fermesa i entusias-

me amb què es treballin els valors farà que els

nens els interioritzin o no. la societat actual, el

cost de la vida i el ritme de vida de molts pares

fa que deleguin aquesta responsabilitat en l’es-

cola. per tal de facilitar les coses als fills o per

tal que aquests tinguin “el que nosaltres no hem

tingut de joves”, molts pares estalvien qualsevol

tipus de patiment als seus fills i els hi estalvien

situacions que impliquen esforç o contrarietats.

Sense gairebé adonar-se’n, contribueixen així a

la formació de personalitats dèbils, capricioses i

inconstants, incapaces d’enfrontar-se a cap tas-

ca seriosa i dura que se’ls pugui presentar en el

futur. des de petits, els nens aprenen així a no

valorar les coses i mostren incapacitat per gaudir

d’elles, i falta total d’entusiasme.

no treballar en el nucli familiar valors com l’es-

forç, la constància, la perseverança, el treball,

la responsabilitat, etc. fa que els nens presentin

una gran incapacitat per suportar esforços i, con-

seqüentment, una baixa tolerància al fracàs. tot

això s’acompanya de sentiments d’impotència i

conformisme.

generacióni-ni

la culpa no és només dels pares sinó també, de la societat en què vivim

no tenen cap tipus de motivació ni interès professional, però els agrada mantenir un cert estatus social

la fermesa i entusiasme amb què es treballin els valors farà que els nens els interioritzin o no

per tant, societat i pares s’uneixen en un format

d’absència total de límits i de transmissió de va-

lors per donar pas a la formació de la Generació

ni-ni.

El fet de tenir una etiqueta de “Generació ni-ni”

pot provocar en molts d’ells un reforç positiu que

no reben de cap altra conducta i que, per tant,

actuïn tal i com s’espera d’aquesta denominació.

text: laura cerdán psicòloga

fotos: acicreativo



PUBLIREPoRTATGE

ESEc

Hi ha quatre principis bàsics en els que es basa

ESEc per tirar endavant, i de manera totalment efi-

caç, el seu pla d’estudis. aquests són l’ensenyança

basada en casos reals, poder tenir contacte amb el

món, que l’alumne es senti part de l’escola i que, en

sortir-ne, tingui un futur assegurat. això, ho aconse-

gueixen amb el cicle d’estudis bachelor + Màster

en Management. El bachelor és una titulació de

grau de tres anys i el Màster una titulació de post-

grau de dos. Els dos títols són oficials a tot Europa,

atorgats pel ministeri d’educació francès i adaptats

al pla de bolonya.

ENSENyAmENt PRàCtIC I ExPERIèNCIA PROfESSIONAL El programa acadèmic inclou períodes de pràctiques

obligatòries a empreses, classes basades en l’estu-

di de casos pràctics, tallers de desenvolupament de

competències, tutories i mòduls especialitzats per

construir un projecte professional de l’estudiant.

OBERtURA INtERNACIONAL durant els tres anys de bachelor, es pot cursar el

primer any a barcelona, el segon en una de les

universitats internacionals amb acord amb l’ESEc

i el tercer al campus de toulouse. a més, si t’agra-

den els idiomes, a ESEc és fàcil aprendre’n. des

del primer dia, s’estudia anglès com a primer

idioma i francès, xinès o espanyol com a segon.

a partir del segon any, les classes es fan en anglès

i en castellà.

ESEC és el campus de Barcelona de l’escola de negocis Toulose Business School. Fundada l’any 1995, és una de les poques escoles del món que ha aconseguit els

màxims reconeixements del sector (EQUIS, AACSB i AMBA). ESEC t’ajuda a convertir-te en un professional dels negocis

13

ESEC, la diferència en l’educació superior de negocis

PROxImItAt I RIgOR les classes d’ESEc són en grups reduïts, de com a

màxim 30 persones per aula. això permet un con-

tacte directe entre els alumnes i els professors,

tant a les hores d’estudi com a les hores d’oci, ja

que hi ha més confiança.

webs: www.esec.es — www.esc-toulouse.fr

alejandro ribón té 27 anys, és exalumne d’ESEc

i treballa com a júnior al departament de Market

Management d’allianz. ribón és un més de tots

els alumnes que han passat per l’escola i asse-

gura que els principis bàsics d’ESEc són una de

les claus del seu èxit.

Per què vas triar aquesta escola?

Venia de ciències polítiques de l’autònoma i

m’estava orientant molt cap a les relacions in-

ternacionals. Vaig decidir acabar la carrera però

que seguiria els meus estudis orientant-los cap

als negocis. però no volia fer adE, ni un màster,

sinó encaminar-me cap al comerç internacio-

nal. ESEc m’oferia això i molt més. la diversitat

cultural, la riquesa de ser un campus i poder fer

intercanvis. no té res a veure amb altres esco-

les de comerç.

les pràctiques són com treballar de veritat?

Vaig fer pràctiques a ciències polítiques i vaig

veure que es fan perquè són obligatòries

i has de fer els crèdits, però no et donen

gaire feina, ets el becari i estàs apartat. a

ESEc, t’ofereixen pràctiques i arribes com

a assistant, tens responsabilitats i t’adones

de com és el món real. des del primer

moment, saps què és treballar.

i oportunitats d’estudiar a l’estranger...

l’escola està repartida entre barcelona i tou-

louse. Quan vas allà, reps exactament el mateix

tracte que aquí i t’ajuden igual a buscar les pràc-

tiques. tens una persona que es fa responsable

de tu i t’assessora.

la relació professors-alumnes

és molt pròxima, no?

comparat amb l’experiència de la universitat pú-

blica, és molt diferent, més directe. és un segui-

ment molt intens perquè la feina també és molt

intensa. Hi ha molts treballs en grup i t’has de

responsabilitzar que la feina tiri endavant. Els

professors donen classes a altres universitats

però també són professionals, i això és positiu

perquè enriqueix. Et dóna la visió acadèmica i la

del món laboral.

Per quins motius recomanaries eSec?

recomanaria l’escola per les possibilitats de fu-

tur. Si el que es té és una mentalitat, què vin-

drà després d’estudiar, ESEc és qui t’ho pot

oferir. aquí veus clarament on et duran els

teus passos un cop acabis. Són diferents

i aquesta diferència és la que val la

pena. a més, un cop surts d’aquí

la inserció laboral és molt fàcil.

SORtIdES PROfESSIONALS Els titulats d’ESEc s’incorporen al món laboral tant

en empreses de producció com de serveis i de dis-

tribució en les àrees de màrqueting i vendes (cap

de producte, responsable de comunicació, director

de màrqueting, etc.), el comerç internacional (àrea

mànager, director comercial...), les finances i la

gestió (credit mànager, auditor o director financer

entre d’altres) i recursos humans.

text: diego Giménez

fotos: ESEc


“eSec és diferent i, per això, val la pena”

Titulacions oficials atorgades per Universitat de Girona

Grau en Turisme

MàstersOperacions i logística dels serveis turístics

i Màster en Comunicació, Relacions Públiques o Organització Pública Esdeveniments.

FORMATIC BARNA és una institució educativa privada fundada fa més de 35 anys. Al llarg de tota la seva trajectòria ha impartit ensenyaments relacionats amb l’àmbit del turisme, la comunicació i l’empresa.

D’una banda, l’Escola Universitària de Turisme ofereix la titulació en Grau en Turisme, atorgada per la Universitat de Girona, per tal de dotar els futurs professionals de la millor qualificació possible. A més, des d’aquest pròxim mes de setembre, i com a concreció

de l’espai europeu d’educació supe-rior, es començaran a impartir altres estudis universitaris. Màsters, entre els quals trobem Operacions i logística dels serveis turístics i màster en Co-municació, Relacions Públiques o Or-ganització d’esdeveniments, així com

altres diplomes de Postgrau i cursos d’especialització.

D’altra banda, l’Escola Superior de Re-lacions Públiques i Màrqueting i de Di-recció i Administració d’Empreses, asso-ciada a The University of Wales, ofereix les titulacions en Relacions Públiques i Màrqueting així com també Direcció i Administració d’Empreses.

Altres estudis que es poden realitzar a les instal·lacions barcelonines de FORMATIC BARNA són Tripulant de Cabina de Pas-satgers (TCP) homologat per la Direcció General d’Aviació Civil – Ministerio de Fo-

mento, Agent de Viatges, homologat per la UNAV, Hostessa i Relacions Públiques i Secretariat Internacional d’Alta Direcció.

Agent esportiu, Agent de tràfic de pas-satgers (Handling), Cicles formatius de grau superior en Gestió d’allotjaments turístics, Agent de viatges, informació i comercialització turística.

La situació de l’escola, en el centre neu-ràlgic de la ciutat facilita els desplaça-ments a l’alumne. FORMATIC BARNA dis-posa de dos edificis al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb més de 1.500 m2 per a la seva activitat.

TCP (Tripulant de Cabina de Passatgers)Títol homologat per Direcció General d’Aviació Civil –

Ministerio de Fomento

Agent de ViatgesTítol homologat per Unió Nacional d’Agències de Viatges

HostessesRelacions Públiques

Secretariat Internacional d’Alta DireccióTítols propis de l’Escola

Agent EsportiuAgent de Tràfic de Passatgers (Handling)

Títol homologat per l’associació línies aéreas

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIORGestió d’Allotjaments Turístics,

Agent de viatges,Informació i comercialització turística.

Titulacions oficials atorgades per The University of Wales

Direcció en Relacions Públiques i Màrqueting

Direcció i Administració d’Empreses

Relacions Públiques i Màrqueting

Documents

Suplement Estudia - Secundèria 144