secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA març 2008 - any 12 - www.deria.cat

número

123

El Japó marca tendències - 2008, Any Rodoreda

Tiratge: 54.300

Pol EspargaróLa nova aposta de Derbi

Concurs RACC Joves i conducció

Participa i guanya:un portàtil, una càmera de fotos o vídeo, un viatge

per la classe!!!

consulteu pàgines 4 i 5

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Diego Giménez, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal

Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 ·

Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 -

Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

02 nosaltres www.deria.cat

Tiratge: 54.300

18jordi anguera, president de l’agència catalana de consum

20 21príncep blau o paparra?

22març 2008

22març 2008

23la innocència dels sentiments

històries de catalunya

08els pets i gossos, el millor pop-rock ‘07

09assessora’t en línia a jove.cat

102008, any rodoreda

13l’aventura de crear històries

14sostres enjardinats

123MARÇ 2008

02participar és guanyar

03chiho aoshima, terror i seducció

04joves i conducció

concurs raccla imatgenosaltres

món viutorna ficcions

tema del més

joventutaltaveu

culturaagendasexualitatguia joveboca a boca17kawaii, el més cool d’orient

06pol espargaró, pilot de 125cc

el convidat

tendències

Participar és guanyar

És temps de concursos. No es tracta de competir sinó de po-tenciar la creativitat, de dir tot allò que portem dins a través de l’art, de la lletra i de la imatge. Vídeos, relats, fotografia, tot al voltant del web www.deria.cat i www.jovesiconduccio.cat, on ens tornarem a trobar per compartir inquietuds i il·lusions.

Comença el concurs “Joves i Conducció”, organitzat per la re-vista Secundèria i la Fundació RACC, per portar a l’expressió estètica la reflexió sobre el concepte de ciutadania arran de la nova assignatura. Però també comença, a la vegada, la segona edició de Ficcions, amb nous regals, noves propostes i nous reptes. Recórrer a la xarxa per gaudir dels mateixos plaers que fa 100 anys. I, per això, no és casualitat que hàgim dedicat el tema del mes a una de les escriptores catalanes més importants de tots els temps. L’Any Rodoreda ens apropa a la genialitat de l’autora de La Plaça del Diamant.

Tots a la xarxa. Ens esperen mesos de lectura i suggeriments. Un altre cop, entre tots, desmuntarem el mite que diu que els joves no llegeixen ni escriuen. Una fal·làcia que, a través d’In-ternet i del paper, ens encarregarem de desmentir passant-ho bé, pensant en com hem de millorar el nostre entorn i, sobretot, sent el protagonista cadascú de nosaltres. Participar, sens dub-te, és guanyar.

l’editorial

sxc.hu

03la imatgewww.deria.cat

Expo

ssic

ió a

la F

unda

ció

Joan

Miró

, Esp

ai 1

3: C

hiho

Aos

him

a, T

erro

r i s

educ

ció.

Del

25

de g

ener

al 2

4 de

mar

ç de

200

8A

dalt.

Títo

l: A

fleet

ing

mom

ent o

f hap

pine

ss, 2

006.

Aut

or: C

hiho

Aos

him

a. C

arac

terís

tique

s: C

hrom

ogen

ic p

rint (

810

x 42

78 m

m).

Cour

tesy

Blu

m &

Poe

, Los

Ang

eles

/ Ga

lerie

Em

man

uel.

Perro

tin, P

aris

& M

iam

i. ©

2006

Chi

ho A

oshi

ma/

Kaik

ai K

iki C

o., L

td. A

ll Ri

ghts

Res

erve

d.

A ba

ix.T

ítol:

Hom

age

to M

ax K

linge

r, 20

08. A

utor

: Chi

ho A

oshi

ma.

Car

acte

rístiq

ues:

Wat

erco

lor,

colo

r pen

cil a

nd g

lue

on p

aper

. 752

x 1

620

mm

. ©20

08 C

hiho

Aos

him

a/Ka

ikai

Kik

i Co.

, Ltd

. All

Righ

ts R

eser

ved.

Cada setmana moren 4 joves en accidents de trànsit a Catalunya

Un informe fet per la Fundació RACC

evidencia que moren 4 joves entre 15 i

29 anys en accidents de trànsit. Cada any

hi ha més de 8.000 ferits greus i 46.000

ferits lleus en aquesta franja d’edat.

Coneixedors del problema, la Fundació

RACC aposta fort per l’educació viària

oferint als centres de secundària un pack

educatiu complet, que té com objectiu

sensibilitzar els joves a minimitzar les

conductes de risc i, en definitiva, salvar

vides. El pack consta d’un DVD, una guia

didàctica amb diferents activitats, unes

fitxes de treball i un fulletó informatiu,

que es pot utilitzar dins del programa

curricular amb les tutories i la nova as-

signatura d’Educació per la Ciutadania.

Tanmateix, la Fundació RACC conjun-

tament amb la revista Secundèria, han

ideat un concurs de relats, fotos i vídeos

per a què els joves puguin expressar tot

allò que vulguin al voltant de la conduc-

ció i els seus riscos.

Joves i conducció: el nou concurs del RACC

Com participar

Així, a partir del 25 de març, i fins al 18 de maig, tots els alumnes de secundària que vul-

guin participar ho podran fer a través del lloc web

www.jovesiconduccio.cat, on podran ins-

criure’s, individualment o en grup (fins a tres per-

sones), en tres categories o modalitats diferents:

relats, fotos i vídeos, participant en una o en totes

les categories. Els alumnes hauran de registrar-se al

lloc web esmentat, on s’aniran penjant els temes a

seguir per a les seves creacions: factors de risc, prevenció i seguretat, la influència de l’entorn, dels amics i de la família, i les conseqüències dels accidents.

w w w . j o v e s i c o n d u c c i o . c a t

Concurs

Joves i Conducció

Atenció professors! si voleu rebre gratuïtament el pack educatiu “Joves i conducció: un dret i una responsabilitat” truqueu al 902 197 492

Participa i envia

els teus relats, fotografies i vídeos i guanya:

- un ordinador.

- una càmera de fotos.

- una càmera de vídeo.

- per la millor classe, un viatge !!!

A partir de març, arriba el nou concurs

sobre seguretat viària per a alumnes

de secundària organitzat pel RACC i

la revista Secundèria.

Participa i guanya

www.jovesiconduccio.cat

secundèriaOrganitzen:

Joves i conducció:

Grans premis

A finals de maig, el jurat, format per professio-

nals de la conducció i professors, valorarà la qualitat

de les propostes, la coherència i l’originalitat. A més,

la classe amb més participants i millor valorada s’endurà un viatge.

w w w . j o v e s i c o n d u c c i o . c a t

06 secció www.deria.cat

Pol Espargaró, Pilot de 125cc

“Quan el semàfor es posa en verd, només penses en la carrera”Ens trobem amb Pol Espargaró, germà del també pilot Aleix Espargaró, a Gra-nollers, al gimnàs on es prepara per afrontar la nova temporada. Aquest jove de setze anys, s’ha convertit en una de les promeses més fermes del motor ca-talà. Amb només quinze anys, va ser el pilot més jove de la història en aconse-guir puntuar en un Gran Premi. Ara, amb Derbi, ningú sap fins on pot arribar.

D’on ve la teva afició per les motos?Del meu pare. Li agraden molt les motos des de petit i ja corria a carreres de po-bles. Després, el meu germà es va “en-ganxar” i darrera d’ell vaig anar jo. I s’ha anat fent una bola...

I com ha influït que el teu germà, Aleix, també s’hi dediqui?Moltíssim. Totes les motos que he tin-gut, les ha provat abans el meu germà. Sempre que he tingut algun problema, ell m’ha ajudat. Segurament, sense ell, no hagués arribat on estic ara.

Un pilot a qui hagis admirat sempre?Àlex Barros.

Nom complet: Pol Espargaró Millà.Lloc i data de naixement: Barcelona, 10-06-1991.Un llibre que ens recomanaries: El Mé-todo.I una pel·lícula: El lobo, fa temps que va sortir, però em va impactar molt.Una mania: Una? En tinc moltes... (riu).Una qualitat: Acostumo a pensar les coses abans de fer-les.Un somni: Ser campió del món.On t’agradaria anar de viatge: Brasil... o a alguna illa perduda. Tens fama de ser molt… Espero que... simpà-tic. M’agradaria que la gent pensés això de mi.

Tal com raja

Amb només quinze anys, vas ser el pi-lot més jove de la història en aconse-guir puntuar en un Gran Premi, al GP Catalunya, amb una 13ena posició. Com recordes aquella cursa?Vaig sortir molt nerviós... Era una carrera a casa, la primera que feia al Campionat del Món... Era molt important per a mi. Quan vaig sortir, i vaig veure les grades plenes, se’m va caure el món a sobre. Tenia vergonya, i tenia ganes d’acabar la carrera només començar. Després, vaig anar millorant i tampoc era molt consci-ent d’en quina posició havia quedat.

Com dius, els primers minuts de cada carrera són els pitjors. Després, ets conscient de l’entorn, o només et con-centres en l’asfalt?Només et distreus al preescalfament. A la sortida et poses nerviós, però quan el semàfor es posa verd, només penses en la carrera.

En què ha canviat la teva vida diària?Ha canviat en tot. Amb les motos, he de fer gimnàs, he d’entrenar, anar al psicò-leg, fer anglès... He de presentar l’equip, anar d’un lloc a l’altre, i això fa que no estigui molt a casa. Però és el que vull fer i al que em vull dedicar. Val la pena.

És difícil compaginar-ho amb els estudis?És una mica complicat. Els estudis neces-siten implicació, i temps. M’és molt més difícil que a una altra persona. M’empor-to els llibres als circuits i vaig estudiant.

Quan ets al teu poble, utilitzes molt la moto?Fins ara no, però Derbi em deixa una moto per anar pel carrer. I no li farem un lleig (riu). Naturalment, aniré amb molt de compte perquè és perillós.

Com prepares psicològicament una carrera?Al matí, o el dia anterior, m’assec amb el coordinador i visualitzem la carrera.

Ja has patit algunes caigudes. Hi ha sensació de por quan corres?A les motos, els hi has de tenir respecte.

Si tens por, millor que no et dediquis a això. Però has de tenir clar que la moto és una màquina i que, en qual-sevol moment, es pot trencar. S’ha de vigilar molt.

07

“Si TEnS Por a La moTo, miLLor QuE no ET DEDiQuiS a això

Quina ha sigut la pitjor?N’he tingut moltes. Les pitjors són quan et fas mal i encara et queden tres o qua-tre voltes per acabar.

Què és el millor d’aquest esport?Quan acabes una carrera, i quedes en bona posició, la sensació és indescrip-tible. Et ve al cap tot allò que has fet per arribar allà.

Si algun noi vol dedicar-se a això, què li aconsellaries?Que no perdés mai l’esperança. S’ha de lluitar al màxim fins l’últim moment.

Com va la preparació de la nova tem-porada?Físicament, em trobo cada vegada millor. Poc a poc ens anem adaptant a la nova moto, que és difícil, complicada. Treba-llem el dia a dia per anar solucionant els petits problemes que sorgeixen.

Què creus que hauràs de millorar respecte a l’anterior?Potser, el que em faltava era, el dia abans, als entrenaments, fer millors curses i, per tant, sortir amb millor graella.

Què esperes aconseguir aquesta tem-porada?Els objectius són diaris. A cada carrera, anirem posant-nos nous objectius per a la propera. No puc pensar a llarg termi-ni, perquè quan no s’aconsegueix el que esperaves, et pots desanimar. I aquesta no és la intenció.

Albert Lladó albert@edicat.cat

08 altaveu www.deria.cat

Els Pets i Gossos: el millor pop-rock del 2007Comença un nou any i toca repassar els fruits de l’anterior. És per això que per catorzena vegada s’organitzen els Pre-mis Enderrock, una cita per repassar la darrera collita de la música catalana. Aquesta serà una edició especial perquè la revista celebra el seu quinzè aniver-sari. Però, qui són els guanyadors? Us presentem l’opinió de la crítica i del pú-blic sobre els millors discos del 2007. Un repàs a un any molt fructífer.

La crítica: Els Pets, Sanjosex i Lídia PujolEl millor disc en català del 2007 segons un grapat de periodistes i experts ha es-tat Com anar al cel i tornar (DisMedi) d’Els Pets. Després de més de vint anys damunt dels escenaris, els de Constantí segueixen reinventant-se a cada nou disc. Pel que fa a la cançó d’autor, la crítica ha valorat molt positivament el segon disc del bisbalenc Sanjosex, Temps i rellotge (Bankrobber), mentre que Els Amants de Lilith (Temps Record) ha fet mereixedora a Lídia Pujol del premi de millor disc de folk. Els dar-rers treballs d’Obrint Pas i dels manresans Gossos també han tingut el seu reconei-xement, mentre que els Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve) de Love Of Lesbian han estat valorats com el millor disc català en altres llengües.

El públic: Gossos, Cesk Freixas i La CarrauUn any més el públic i la crítica opinen di-ferent. Prop de 7.000 persones han dit la seva i d’aquest recompte n’ha sortit una selecció per votació popular. Després de 15 anys de carrera, els Gossos han rebut una merescuda recompensa. El quintet s’ha endut els premis a millor grup i mi-llor disc de pop-rock pel seu darrer treball, Oxigen (Música Global). Un CD que reafir-ma el seu so més elèctric i un premi que els anima: “és la confirmació que després

dels canvis que hem viscut anem per bon camí”. Els Obrint Pas també han tingut el reconeixement del públic amb el premi a millor directe i DVD, mentre que Víctor s’ha endut el guardó a millor cançó per “Mai més”. Pel que fa a cançó d’autor, el penedesenc Cesk Freixas ha estat el mi-llor artista, Treu banya (Música Global) de Gerard Quintana el millor disc, el comiat del Llach millor directe i “Tirar a matar” d’Òscar Briz la millor cançó d’autor. A folk i noves músiques, el reconeixement ha estat per La Carrau, que el darrer any

van publicar Dins la Taifa (Propaganda Pel Fet!), les joves Xazzar com a millor directe i el tema “Tinc una pena” de Miquel Gil millor cançó. El trio barceloní Sidonie són el millor grup català en altres llengües, i el grup revelació ha estat per als jovenís-sims Teràpia de Shock. Estigueu atents a aquest grapat de noms que han marcat el ritme del 2007. Quina serà la banda sono-ra del 2008?

TEXT: Elisenda Soriguera

FOTOS: Juan M. Morales

Clara AndrésDies i diesLa jove cantautora valenciana ha vist finalment editat

el seu esperat primer disc. Inici (autoproduït, 2005) es

va considerar una maqueta molt ben editada, i així ha

de ser concebuda, perquè no arriba al nivell de Dies

i dies, on inclou les mateixes cançons d’aquell però

amb no poques novetats, com el poema del barceloní

Josep Pedrals “Personatges”. Onze bellíssimes can-

çons unides pel nexe d’una veu càlida.

Helena M.Alegret

www.enderrock.com

NiseiContinentsEl segon disc de Nisei és una col·lecció de temes per

a pioners que s’aventuren a descobrir nous móns,

elaborades amb l’esperit indòmit d’aquells que són

conscients del repte que volen assolir amb una pro-

posta volgudament trencadora. Un so que ens remet

als analògics anys setanta, a la brutor originària de les

sis cordes estripades, del baix profund, dels vents rif-

fejats. Trenquen els esquemes de rock.

Roger Palà

Oliva TrencadaLa música de la calma

La música de la calma segueix el pas d’unes onades que

piquen amb força, una força que ens fa surar en lloc d’ofe-

gar-nos. Aquest treball és un recorregut per descobrir tona-

des de caire tradicional “amb una sonoritat moderna” i ens

traslladen a una Mallorca d’anys enrera. Oliva Trencada

canten que “la felicitat analògica/ens marca un camí ben

buit”. Sort que les seves cançons omplen el buit.

Elisenda Soriguera

09joventutwww.deria.cat

Si tens algun dubte sobre sexualitat, dro-gues, trastorns alimentaris, els estudis, la feina... i no saps a qui adreçar-te, ara ho pots fer directament connectant-te a JOVE.CAT. Aquest servei d’assessora-ment en línia funciona des de principi de febrer i l’ha posat en marxa la Secretaria de Joventut de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de la Joventut. Si ho proves, veuràs que en només un màxim de 72 hores rebràs una resposta personalitzada i confidencial.

Tens dubtes? assessora’t en línia a JoVE.CaTJoventut t’orienta, de forma personalitzada, sobre els temes que més t’interessen

Aquest nou servei d’assesorament i in-formació per Internet està concertat amb entitats especialitzades que, a través dels seus experts, donaran resposta a les teves preguntes. Les associacions i organismes que t‘atendran són: CJAS, en temes de sexualitat i concepció, ABD-Energy Con-trol sobre drogodependències, l’Associ-ació Contra l’Anorexia i Bulímia per als trastorns alimentaris, Educaweb sobre te-

mes d’educació i formació, l’Oficina Jove de Treball en qüestions de feines, SIDA STUDI (VIH/SIDA), l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella per als dubtes de sexualitat i afectivitat, i l’Agència Catalana de la Joventut sobre l’habitatge.

Conscient que sovint et connectes a la xarxa, la Secretaria de la Joventut t’ofe-reix un seguit d’eines centrades en els

temes que més t’interessen. D’aquesta manera el Govern s’adapta, tal i com contempla el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, a les teves necessitats i a les de la resta de joves. A JOVE.CAT hi trobaràs centralitzada i unificada tota la informació i els recursos interessants per a la teva vida quotidiana.

Més informació a: www.jove.cat

? ? ? ?

10 tema del mes www.deria.cat

Centenari del naixement de mercè rodoredaMercè Rodoreda és una de les millors escriptores catalanes de tots els temps i, segurament, la més internacional. Ara, aquest any, es commemora el centena-ri del seu naixement. Per celebrar-ho, la Fundació Mercè Rodoreda, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, entre altres, han programat un se-guit d’actes i espectacles per recordar, com es mereix, l’obra i la vida de l’auto-ra de La plaça del diamant.

Una vida difícil

Mercè Rodoreda va néixer el 10 d’octu-bre de 1908 a Barcelona. Filla única d’una família apassionada per les lletres, va te-

nir en la figura del seu avi, Pere Gurguí, una influència que li marcaria la resta de la seva vida. Molt jove, als 20 anys, es va casar amb un cosí 14 anys més gran que ella i amb qui va tenir el seu únic fill. El matrimoni va ser un fracàs des del prin-cipi. I davant de tanta rutina i monoto-nia, va aferrar-se a la literatura per sortir d’una realitat que no li agradava.

El 1936 comença la Guerra Civil i, un any després, es separa definitivament del seu marit. Són anys difícils. Col·labora amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat però, el 1939, quan els franquistes es fan amb el poder absolut, s’exilia a París. Ràpidament, ha de fugir dels alemanys i s’instal·la a Bordeus.

Més tard, marxa a Suïssa i s’instal·la a viure a Ginebra amb el seu company sentimental, Armand Obiols, pseudò-nim del crític literari Joan Prat.

Fins el 1972, quan mor el seu amant, no tornarà definitivament a Catalunya. Viu, amb dues amigues, en un xalet de Man-rubia de Romanyà, a Girona. El 13 d’abril de 1983, quan tenia 75 anys, mor vícti-ma d’un càncer.

Una escriptora única

S’ha volgut comparar l’obra de Rodore-da amb la de Virginia Wolf però és difícil trobar una narrativa que se li assembli

més enllà de les coincidències temà-tiques, els detalls estilístics o el tracta-ment de la novel·la com a gènere pro-tagonista. I és que l’obra de l’escriptora catalana, a més d’extensa, és comple-xa i difícilment classificable amb clixés preestablerts. Els seus personatges són rodons i la seva prosa està carregada d’una barreja perfecta entre costumisme i simbolisme.

Encara que va escriure treballs perio-dístics, poesia, teatre i reculls de contes –entre els quals destaca La meva Cris-tina i altres contes (1967)-, segurament és més coneguda per la seves novel-les Aloma (1938), La Plaça del diamant (1960), El carrer de les camèlies (1966)

La plaça del DiamantBasada en la novel·la de Mercè Rodoreda, adaptació teatral de Josep M. Benet i Jor-net, dirigida per Toni Casares, i amb música original d’Òscar Roig.

Dates: 24 febrer, 19h i 25 febrer, 15.30Lloc: Teatre Municipal de Balaguer

Data: 29 febrer, 21hLloc: Teatre de Roses

La senyora Florentina i el seu amor HomerRepresentació teatral a càrrec de l’Agrupació Teatral Benet Escriba, de teatre amateur.Dates: març 2008 Lloc : Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols

L’home perlaEspectacle basat en el conte de Mercè Ro-doreda “La Meva Cristina”. Adaptació de Paco Macià i Jeronimo Arenal.Organitza: Companyia FerroviàriaDates: febrer 2008Lloc: Universitat d’Alacant

Per a més informació:http://www.anyrodoreda.cat

rodoreda a escena

11

i Mirall trencat (1974). I és que els seus personatges femenins, d’aparença fràgil però de potent psicologia, han passat a la història de la literatura moderna. Les seves descripcions de ciutats, carrers i jardins, i la dificultat de les relacions hu-manes que reflecteix en diàlegs direc-tes, fan de la seva veu narrativa una obra única, amb una veu incomparable.

L’Any Rodoreda

Per celebrar una data tan important, el centenari del seu naixement, la Fundació que porta el seu nom ha organitzat un ventall de actes per reivindicar la seva fi-gura i la importància de la seva obra en la cultura catalana. Per aixó, us proposem algunes representacions teatrals. Només són una mostra de les nombroses activi-tats amb les que us podeu apropar a la figura de Mercè Rodoreda.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Imatges de l’arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans

L aventura decrear històries

Ficcionssegona edició

13ficcionswww.deria.cat

Torna Ficcions, l’aventura de crear històriesDesprès de Carnestoltes, quan sembla-va que només les vacances de Setmana Santa podien tornar la felicitat a les cares dels alumnes de secundària, torna Fic-cions, l’aventura de crear històries, el concurs literari a través de la xarxa, orga-nitzat per la revista Secundèria, en què l’any passat van participar més de 1.000 alumnes. Qui havia dit que la literatura estava morta? Qui pensava que els joves no eren capaços de crear inspirant-se en figures com Josep Pla, Manuel de Pedro-lo i tants altres?

A partir del 4 de febrer de 2008, i fins el 20 d’abril del mateix any, els alumnes de secundària de Catalunya, el País Va-lencià i les Illes Balears poden tornar a gaudir del plaer d’escriure amb la nova edició del concurs de narrativa que l’any passat va comptar amb més de 200 es-coles inscrites.

El funcionament La intenció és potenciar, entre tots, la lectura d’escriptors en català com Mercè Rodoreda, Care Santos, Andreu Sotorra i Jordi Sierra i Fabra, proposant als alum-nes que desenvolupin la seva història, en quatre capítols, a partir de fragments d’aquests autors.

Els premisOrdinadors portàtils, iPods, llibres, entrades per a espectacles, parcs temàtics. Si voleu gaudir d’aquests premis, ja cal que comen-ceu a escriure!

El calendari

El concurs durarà del 4 de febrer al 20 d’abril de 2008. El veredicte del jurat es farà pú-blic el dia 23 d’abril, coincidint amb el dia de Sant Jordi. Cada quinze dies, aproxima-dament, el grup d’alumnes haurà de publicar un nou capítol de la història. I el 20 d’abril de 2008 serà la data màxima per presentar el quart i últim capítol, i el jurat decidirà el grup guanyador.

Calendari del concurs1 - 17 Febrer Inici18 Febrer - 2 Març Capítol I3 - 16 Març Capítol II17 Març - 6 Abril Capítol III7 - 20 Abril Capítol IV23 Abril Veredicte finalistesFinals de Maig Entrega de premis

Els alumnes podran registrar-se al web www.deria.cat/ficcions i enviar, així, els nous capítols, segons el calendari. A més, al web servirà com a eina per cercar recursos per a escriure els capítols, amb enllaços d’interès, amb un fòrum on com-partir dubtes i propostes, i on es podran comentar els capítols dels altres partici-pants. Els alumnes hauran de ser grups de fins a tres membres (també s’accepta-rà la participació individual) i poden estar assessorats pel seu professor de català, encara que no és obligatori.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

oasis urbans per millorar la vida iestalviar energia

14 món viu www.deria.cat

Sostres enjardinats

Millorar l’entorn urbà, reduir la despesa energètica i les emissions de CO2 es pot aconseguir si les ciutats omplen els edi-ficis de vegetació.

Segons estudis fets al Canadà, i un ar-ticle publicat a la revista Biosciencie de l’ Institut Americà de Ciències Biològi-ques, l’enjardinament de sostres, terrats i façanes pot suposar un increment de la qualitat de vida de les persones. D’una banda, sembla que és positiu per a la psicologia dels habitants de la ciutat, i, d’altra banda, es pot millorar el clima urbà ja que la contaminació i fums són parcialment filtrats.

Però, a més a més, també de cara als edificis tot són avantatges: els sorolls es redueixen, l’aïllament contra el fred aug-menta i, en general, totes les superfícies

queden més protegides de les gelades. També serveix per controlar les tempe-ratures, i a l’estiu redueix el consum de la refrigeració fins un 25%, i a l’hivern evita la pèrdua de la calor fins al 50%. Això sí, abans de començar res, la part que es vol convertir en jardí s’ha d’adap-tar. Després, a poc a poc, comença a for-mar-se un hàbitat al voltant de les plan-tes, i això fa que hi hagi aliment i refugi per a d’altres plantes i animals.

Ara tothom és conscient de la importàn-cia de controlar la despesa de les ener-gies i controlar les emissions CO2 per fer les ciutats més ecològiques, confor-tables i sostenibles. Aquets jardins són, tanmateix, una manera de controlar allò que els experts denominen “illes de ca-lor”, provocades pels materials de cons-trucció dels edificis, i que fan créixer

la temperatura de les grans ciutats. Tot això són temes que incideixen en la nos-tra qualitat de vida i en la sostenibilitat del planeta. I es pot reduir si s’aprofiten les propietats ecològiques que donaria la introducció de vegetació als terrats i sostres dels immobles urbans.

Ara mateix, en ciutats punteres es fan estudis i dissenys i, fins i tot, es donen subvencions per facilitar la seva cons-trucció. A Chicago, als Estats Units, hi

aQuESTS PETiTS JarDinS urbanS

rEDuEixEn a L’ESTiu L’airE rEFriGEraT i a L’hiVErn ConSErVEn

La CaLor.

ha més de 200 terrats enjardinats i una anàlisi de la consultora Weston Design afirma que els seus habitants s’estalvia-ran prop de 68 milions de euros d’ener-gia. Això equivaldria a la producció de diverses centrals tèrmiques de carbó o d’una petita central nuclear, si fos a tota la ciutat. En paraules tècniques, aprofi-tar d’aquesta manera la vegetació és un “sistema natural de eficiència”.

Les ciutats de Portland i San Francisco, també als Estats Units, van ser les pri-meres en fer servir els terrats ecològics als anys vuitanta. Després, responsables de Nova York, Washington i Chicago van començar a impulsar-les respectiva-ment. A Europa, els primers en posar en pràctica aquest sistema van ser els països escandinaus i de l’Europa central –sobretot Alemanya on diuen que hi ha un 20% de terrats-, durant els anys sei-

15

xanta. A la Gran Bretanya i Holanda tam-bé s’estan fent importants esforços en aquest tipus de construcció. I a Tòquio, des de l’any 2001, una normativa muni-cipal obliga a que almenys un 20% dels terrats de més de 1000 m2 siguin verds.

Com es fan? Són cars?

Ciutats verdes plenes de terrats i sostres amb flors, gespa i plantes en lloc de ci-ment, teules o maons. A qui no agrada-ria treure el gris de les ciutats. Però com es fan? Hi ha molta diferència amb els tradicionals per construir-los? Per fer-los verds s’han de superposar unes quantes capes a l’edifici. Així, l‘estructura de l’im-moble s’aïlla i es prepara per a la planta-

ció, el manteniment de la vegetació i el sistema de drenatge de l’aigua. L’elecció de les espècies vegetals es fa tenint en compte tant les característiques de l’edi-fici com el clima de la ciutat.

El preu és molt més car que els conven-cionals. Roofscapes, una empresa espe-cialitzada, cobra pel disseny i la instal-lació entre 1.000 i 2.400 euros el m2, tres vegades més. No obstant això, aquests

sistemes tenen una durada de 30 a 40 anys, el doble que els normals. D’altra banda, a moltes ciutats s’ofereixen ajuts per reduir el preu final, i moltes vegades els veïns es posen d’acord amb cons-tructores o empreses per instal·lar-los a diferents immobles al mateix temps, la qual cosa redueix molt el preu final. Per què no voldria viure en un oasi?

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Per a més informació:www.greenroof.sewww.earthpledge.org

17secciówww.deria.cat

Kawaii, el més cool d’orient

País de samurais i geishes, un estat on el cap de la nació és un quasi inexistent emperador. També és bressol de les més noves tecnologies i d’empreses que llui-ten dins del capitalisme més ferotge. Si afegim la cultura del manga o tot allò relacionat amb Hello Kitty, trobarem, a més, tot un fenomen que ja coneixem de prop els coolhunters (caçadors de fu-tures modes) de tot el planeta. El Japó és terra de tendències i tothom mira cap allà per veure què és el que està passant, perquè és molt possible que finalment aquests costums arribin a casa nostra.

Ara, “kawaii” és la paraula de moda en-tre els joves japonesos i vol dir maco o tendre, o “cute” en anglès. Defineix tota una manera de viure i pensar, tot un món

El Japó, el país del sol naixent marca tendències

certament una mica estrafolari i, sobre-tot, cridanerament infantil. Per tot el bar-ri de moda de Harajuku de Tòquio, po-dem trobar-nos representants d’aquesta tendència: joves amb faldilles prisades, semblants, maquillatges i pentinats amb molta imaginació, de malsons o acabats de sortir d’un còmic... Diuen que aquest mon oníric i ple de fantasia és el nos-tre futur i una demostració del present. Segons experts, aquesta moda que en-vaeix tots els àmbits de la societat és la demostració de la negació de la societat japonesa, un món que no és pas engres-cadora per als joves, vaja.

El sentiment de tornar a la infantessa és compartit també pels coneguts com “otaku”¸ els aficionats de la cultura ani-me/manga. Aquesta, té el seus orígens a finals de la II Guerra Mundial i va sorgir d�un còctel de cultura popular nord-ame-ricana, dibuixos animats i una gran pèr-dua d’�identitat japonesa. Un altre grup

més informacióhttp://www.bcn.fjmiro.cat

és l�anomenat les “shôjo”, les nenes-do-nes, ni una cosa ni l’altra, i que ara mateix són una mena de corrent social i cultural. L’enorme revolució tecnològica i la gran transformació econòmica del Japó, no han frenat pas aquests moviments ju-venils. Es podria dir que són els símbols rebels juvenils, del seu inconformisme, i que no els agrada aquest món actual.

Ara podem veure cinc cèntims d�aquests sentiments que omplen la cultura nipo-na juvenil actual. La Fundació Miró de Barcelona està fent el cicle “Kawaii”. Va començar amb l�artista Erina Matsui, amb obres de temes infantils turmen-tats i nostàlgic. Ara acaba de començar la de Chiho Aoshima¸ i les seves obres seductores i al mateix temps una mica tenebroses. Abans d’estiu ens visitaran dos representants més d�aquest corrent Kawaii: Tomoko Sawada i Kohei Nawa.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

18 boca a boca www.deria.cat

Jordi anguera, director general de l’agència Catalana de Consum

Les rebaixes s’han convertit en una tradició més i, fins i tot, en una diver-sió. La seva arribada són sempre no-tícia, tant les de després de les festes nadalenques com les de la temporada d’estiu. Formen part del nostre cos-tumari i tothom les espera per gau-dir-ne com un servei més d’oci, o per resoldre necessitats. Un altre tema és si estan justificades o no quan hi ha tants establiments outlet, amb preus reduïts de productes fora de tempo-rada i oberts tot l’any, o bé d’altres botigues amb liquidacions contínues.

Però d’això potser en parlarem un al-tre dia. De moment, en Jordi Angue-ra, director general de l’Agència Ca-talana de Consum, ens informa sobre les condicions i les recomanacions bàsiques a l’hora d’anar a comprar durant les rebaixes

Podem saber si actualment hi ha més rebaixes que altres anys? Com es con-trolen? En realitat, el que estableix la Genera-litat és el període de rebaixes, perquè la decisió de fer-les o no, depèn exclu-

sivament del comerciant. I això depen-drà de com li hagi anat la temporada anterior. Llavors, hi haurà més estoc d’oferta si ha estat fluixa que si ha fet moltes vendes. Des de l’agència, el que sí que vigilem i controlem és el perío-de estipulat, que ningú les faci abans o continuï després. Si decideixen fer-les, el mínim és d’una setmana. En general, no és una campanya especialment pro-blemàtica, encara que, en tot cas, tenim previstes fer unes actuacions de con-trol, dues-centes inspeccions, concen-trades principalment en el primer mes, perquè molts comerços no esgoten els dos mesos de temps. Aquestes accions són independents de les reclamacions que podem rebre aquest any i nosaltres mirarem que cadascuna comporti una actuació de vigilància addicional.

Com es controla el preu original d’un producte? Que l’etiqueta sigui correcta?Tenim dues maneres. La primera, amb inspeccions prèvies abans de les re-baixes. És a dir, els inspectors de la mateixa manera que vigilen que no co-mencin abans del període legal també, seguint uns termes establerts, agafen mostres de preus originals. Així és més fàcil en el cas que hagin d’anar desprès per comprovar-los com, posem el cas, el d’un consumidor que denuncia un lloc on troba diferències entre els preus d’origen i els que porten les etiquetes durant les rebaixes. De tota manera, és la botiga la que ha de demostrar els preus que tenia abans i acreditar-los. I sobretot, hem de recordar que la factu-ra de venda, el tiquet, és on ha de sor-tir el preu. Normalment, el comerciant no acostuma a arriscar-se a fer aquest tipus de frau. Perquè no oblidem que els consumidors es van fixant en els preus dels productes, comparen i, mol-tes vegades, justament, estan esperant a les rebaixes per comprar-los.

Parlem dels consumidors, coneixen els seus drets durant aquesta campa-nya? És possible reclamar encara que siguin productes rebaixats?Les rebaixes són quasi un costum més

des de fa anys, tothom les coneix bé. Normalment, els consumidors on tro-ben més problemes és en sectors nous on hi ha noves formes de vendre com, per exemple, Internet. És a dir, les rebai-xes són un producte, un servei bastant habitual i tradicional, i tant els empresa-ris com els consumidors coneixen com funcionen i no generen problemes. Per la nostra part, fem l’actuació de control i d’inspecció. És possible que un any es disparin les queixes perquè algun tipus d’establiment o tipus de marca concre-ta hagi fet una promoció molt especial i aquesta no hagi satisfet els consumi-dors. Però són temes molt puntuals.

Quin és el frau més comú? Les denúnci-es més abundants són d’alguna estafa en particular?Les més habituals són anticipar-se al pe-ríode, començar abans d’hora. Després, que les condicions de venda no són les mateixes, com ara, per exemple, si s’ac-cepten targetes o si s’accepten canvis (si no agrada el producte encara que esti-gui bé). Totes les condicions de venda de les rebaixes han de ser sempre les mateixes que té el comerç durant tot l’any. Les condicions comercials no po-den disminuir-se pel fet d’estar en rebai-xes. L’única condició és que s’ha d’infor-

“Volem informar als consumidors que tenen molts drets”

sxc.hu

Per acabar, quines son les recoma-nacions bàsiques per quan anem de rebaixes?La primera és planificar, fer una llista del que necessitem. No deixar-nos endur per la publicitat o per un preu assequi-ble. Abans d’anar a comprar, pensar-hi. En segon lloc, comparar. Aquest és un consell també per al Nadal o qualsevol altre moment, i no només per a les re-baixes. Hi ha diferències molt grans de preus en una mateixa localitat en funció del tipus d’establiment o bé del temps que tinguem per comparar preus. Tam-bé, que l’etiqueta tingui una doble in-dicació amb el preu anterior i l’actual. Els productes s’han de col·locar en un

19

“LES rEbaixES Són QuaSi un CoSTum méS”

mar sempre d’aquestes condicions de venda. I també recordar que tots els co-merciants decideixen lliurement el que volen: acceptar o no targetes, canvis i duració de les rebaixes (dins el temps regulat). Igualment, després de les com-pres, poden sorgir problemes amb les garanties, defectes de la qualitat, però no estan especialment associades amb aquest període. Precisament, ara tenim una campanya molt interessant envers les garanties. Volem informar als con-sumidors que tenen molts drets en tot tipus de béns de consum, i que tan sols han de conservar la factura. En qualse-vol cas, i tornant a les rebaixes, hem de pensar que és un temps on la gent com-pra molt i, per tant, això fa que s’acumu-lin moltes més reclamacions.

espai concret, sense barrejar-se amb els que no estan rebaixats perquè això és desinformar el consumidor. I vigilar que les condicions de venda i qualitat siguin exactament les mateixes. És a dir, les rebaixes no poden ser mai de les prestacions dels productes que estaven

en venda anteriorment. Igualment, tot el que està rebaixat ha de tenir la mateixa qualitat d’abans, no és legal els fets jus-tament per rebaixes amb materials do-lents. L’únic que pot canviar és el preu.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

-50%-30%

-10%

-20%

sxc.hu sxc.hu

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

BatxilleratsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSECursos Selectivitat per a Estrangers

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34unitec@unitecbcn.comwww.unitecbcn.com

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

20

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

qualsevol relació que es comença, tenir confiança en un mateix, saber estimar-se, saber què es busca en l’altre i no ac-ceptar tot el que l’altre vulgui si no s’està d’acord. Les persones que es comporten amb aquesta falta de valors, acostumen a reiterar el seu comportament amb pa-trons de conducta que no s’acostumen a canviar. Per això, també és important tenir clar que si la persona afirma que no ho tornarà a fer, és possible que es-tigui sent sincer en el moment que ho diu, però a la llarga no és improbable que traeixi la nostra confiança. Per tant, no és decisió nostra decidir que ens tra-eixin una vegada però sí que ho és que ho tornin a fer.

sexualitatwww.deria.cat 21

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.netPríncep blau

o paparra?En Salva va conèixer la Lucia quan ell te-nia parella, la Sònia. La Lucia li va agra-dar molt i van començar a quedar cada vegada amb més freqüència. Després de tractar de seduir-la de totes les mane-res, va aconseguir estar amb ella i va es-tar prop d’un any sortint amb totes dues noies. Després de sortir diverses vega-des amb totes dues, tornant a seduir-les una i una altra vegada, totes dues no-ies es van adonar de com era el Salva i van decidir protegir-se d’ell i allunyar-se d’un noi tan egoista i immadur.

Generalment, totes les persones tenen un ideal de parella, és a dir, una parella que tingui tota una sèrie de característi-ques que la persona considera desitja-bles i més o menys imprescindibles. A partir de l’adolescència, comença a apa-rèixer la necessitat de compartir coses amb una parella.

Quan s’estima una persona, és fàcil dei-xar-se emportar pels sentiments i, per tant, no veure determinats aspectes o petits detalls de l’altra persona que hau-rien de fer que la persona estigués alerta respecte a la seva relació.

Quan una persona comença a relacio-nar-se amb una parella, no només s’ha de fixar en aquestes característiques de-sitjables i més o menys imprescindibles, sinó que també ha de fixar-se en el pas-sat d’aquesta persona i en el seu com-portament passat. Algú que ha tingut un mal comportament amb una parella del passat podria ser poc recomanable. És el cas d’aquelles persones que anterior-ment han enganyat les seves parelles.

Les causes de la infidelitat poden ser diverses. La persona pot ser infidel de manera puntual per buscar noves ex-periències, per desenamorament de la parella actual, per falta de valors, etc. En qualsevol cas, sigui puntual o no, cap cas d’infidelitat justifica aquesta traïció cap a l’altra persona.

Però hi ha casos de nois que són infi-dels per naturalesa. Molts nois que són insegurs són infidels per demostrar-se a sí mateixos que poden tenir èxit. En al-tres casos, pot ser que el noi hagi patit decepcions en el passat i que necessi-ti defraudar les noies com a manera de demostrar-se a sí mateix que ell també pot deixar una parella. També hi ha nois

capriciosos i immadurs que busquen una noia fins que l’aconsegueixen i és alesho-res quan es cansen i passen ràpidament a buscar una altra noia. En aquests tipus de casos, la infidelitat és reiterada.

És per això que és recomanable estar alerta respecte al passat de la parella. Els prínceps blaus no existeixen i aquests nois acostumen a comportar-se d’una manera enganyosa però molt seducto-ra. Es comporten bé amb la parella, sa-ben ser amables, educats i carinyosos. Tot i així, si ho ha fet en el passat, ho pot tornar a fer? Per això és molt important tenir una bona autoestima i estimar-se molt un mateix i pensar en què es busca i què es mereix un mateix.

Una persona s’ha de sentir traïda quan s’ha atemptat contra els seus principis o contra la confiança i lleialtat que ha posat en l’altre. La deslleialtat, la infide-litat, l’engany i la mentida són formes de traïció. Però ningú ens pot protegir de la traïció d’una altra persona, només nosaltres mateixos. És per això que és important mantenir els ulls oberts en

sxc.hu

22 cultura www.deria.cat

agendaTeatre

Péinate como es debidoDe Pocapuc Teatre, basada en l’obra El ángel exterminador de Luis BuñuelDia: 15 i 16/02/2008 Girona. Sala La Planeta. Preu 12 euros

Com pot ser que te t’estimi tantDe Companyia T de TeatreDia. 22/02/2008Olot. Teatre Principal. Preu: 18/12/6 euros

La Sorra i l’acadèmiaDe Joan Brossa. Dirigit per Jordi Faura i Abel CollDia: fins 17/02/2008. Barcelona. Brossa Espai Escènic

Música

Steve Earle and allison moorerDia:16/02/2008Barcelona. Sala Bikini. Preu: 25-28 euros

The Country revival FarmersDia: 23/02/2008Pals, Girona

Dansa

The postpianoman surrenderDe Juschka Weigel/InthissectionDia: 23/02/2008 Lleida. Teatre Municipal de l’Escorxador. Preu: 10 euros

Exposicions

L’art del TibetDia: fins 04/05/2008Lleida. Centre Social i Cultural. Preu: gratuït

Golden EyesDia: fins 24/03/2008Barcelona. CaixaForum. Preu: gratuït

Festivals

barcelona VisualSoundDia: 19/02/2008 al 29/02/2008 Barcelona. Diversos espaiswww.bcnvisualsound.org

animaC Dia: 26/02/2008 al 04/03/2008 Lleidawww.animac.info

Xerrades

El problema de l’habitat-ge, estat de la qüestióDia: 27/02/2008Barcelona. Sala d’Estudi Ignasi Iglesia. Can Fabra

Fires i festes

Fira de l’aixada. Festes de la misteriosa Llum(Medieval)Dia: 16/02/2008 i 17/02/2008Manresa

març 2008

EL CErCLE

DE Guix CauCaSià

Dia: fins 06/04/2008. B

arcelona

Bertolt Brecht va ser un dels grans renovadors del lle

nguat-

ge, l’estètica i la

filosofia teatral del segle XX. L’obra, escrita

l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també,

el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el go-

vernador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una

rebel·lió aristòcrata, la seva muller es veu obligada a

fugir, deixant enrere el seu fill. Q

uan torna, la mare

voldrà recuperar-lo, però tro

barà resistència en

la dona que el va acollir. Totes dues es disputa-

ran la custòdia del nen, tancat dins el cercle

de guix que anuncia el títol de l’obra.

www.tnc.catb

oD

iES

, ThE

Ex

hib

iTion

fins 31/03/2008. Barcelona.

És una proposta innovadora. Es tracta d’una exposició dife-

rent a tot allò que has vist fins ara. Una forma diferent de

descobrir el cos humà a través d’una classe d’anatom

ia que

pren com a m

odels cossos humans reals conservats am

b

una tècnica especial. T’atreveixes a descobrir l’interior del

cos humà com

mai abans ho havies fet? 200 òrgans i 17

cossos humans com

ponen aquesta mostra carregada de re-

alisme.w

ww

.bodiesspain.com

1 muSi…

CaL?

Barcelona. Llantiol

“L’obra que els Monty Pyton farien a Broadway”, d

iu la

promoció i és un bon reclam. Cançons de musicals emble-

màtics i una bona dosi d’humor absurd. A partir d’aquests

elements, 1 Musi...cal? c

rea una corrosiva paròdia, no

només de les obres teatrals, sinó també (i sobretot) d

e

la nostra societat. Una mirada bandarra al món que

ens envolta al ritme de melodies ben conegudes.

www.1musical.com

ThE CurE

Dia: 10/03/2008. B

arcelona

El darrer 23 de març, i després d’una llarga absència de

23 anys, van tocar a Miami. Ara arrib

en aquí i el grup de

Robert Smith promet concerts de tre

s hores de durada

on, a més de repassar els grans èxits de The Cure, po-

drem gaudir de les cançons d’un nou àlbum doble de

la banda, que té prevista la data de llançament la

primavera del 2008.

www.thecure.com

Oriol Junqueras

març 2008

23històries de catalunya

La innocència dels sentiments

El 6 de febrer de 1813, amb només 21 anys, Gioacchino Rossini va estrenar la seva gran òpera dramàtica Tancredi a La Fenice de Venècia, un dels teatres d’òpera més prestigiosos d’Europa, on s’han estrenat moltes de les òperes italianes més cone-gudes. Rossini, doncs, va assolir l’èxit sent molt jove i, al llarg de la seva carrera, va compondre més de trenta òperes de diferents gèneres.En concret, Tancredi es va representar en una de les dues versions que Rossini ha-via escrit en només un mes de diferència. Una amb desenllaç feliç –coneguda com “la versió Venècia”– molt adequada al gust de l’època, i l’altra, amb final tràgic, “la versió Ferrara”, més ajustada a la tragèdia de Voltaire, en què estava inspirat el llibret. Dues versions que els circuits operístics actuals acostumen a oferir en un format híbrid.Tancredi és un melodrama heroic ambientat a l’any 1000, a la Sicília amenaçada pels musulmans. En aquest escenari, els enamorats Tancredi i Amenaide es veuen separats per lluites polítiques. En concret, ella és entregada en matrimoni al sultà, amb qui el seu pare acaba d’establir una aliança. I malgrat que ella es nega a casar-se, Tancredi es considera traït per la seva enamorada. I, precisament, en aquest punt de la història, les dues versions de Rossini diver-geixen. En la primera, després de desafiar i matar el seu rival, Tancredi acaba re-cuperant la confiança en la seva estimada Amenaide i viuen feliços la resta de les seves vides. Mentre que, en la segona versió, Tancredi tan sols torna a confiar en la fidelitat de la seva promesa en jeure agonitzant, després de caure mortalment ferit en el combat contra el sultà.Sigui com sigui, el gran misteri que acompanya aquesta obra és per què Rossini va donar el paper de l’heroi Tancredi a una dona. Una decisió que sovint ha estat interpretada com un excèntric recurs operístic.El llibret d’aquesta obra està basat en la tragèdia de Voltaire Tancrède (1759). Vol-taire, en la seva peça teatral, va triar com a protagonista un il·lustre guerrer de la història medieval, Tancredi de Hauteville, príncep de Galilea i Antioquia. El perso-natge ja havia quedat immortalitzat per Torquato Tasso a La Gerusalemme Libera-ta. A diferència de Tasso –que se centra en la fundació de Jerusalem i en un com-bat entre el guerrer i la seva estimada–, Voltaire va traçar una nova història d’amor i conflicte. Aquest cop, l’estimada era Amenaide de Siracusa i Tancredi decidia defensar el seu honor malgrat que la creia infidel al seu cor, apòstata de la seva religió i traïdora a la seva pàtria. Així, l’elogi de la innocència dels sentiments es-devé el tema principal que, després, Rossini recupera per a la seva òpera Tancredi. I d’aquesta manera, també resulta ben evident la profunditat de les arrels que el Romanticisme afona en una Il·lustració que, tal com passa amb l’ànima humana, tot sovint és menys racional i més emocional del que volem admetre.

Helena Moliné i Oriol Junqueras

Helena Moliné

Chiho aoShim

a

Dia: fins 24/03/2008

Barcelona. Fundació Miró

Somnis pertorbadors omplen l’obra del creador japonès

Chiho Aoshima, una nova promesa de l’art ja

ponès que

també forma part del prestigiós taller creatiu Kaikai Kiki

Corporation. La seva obra ens endinsa en un univers

propi, amb dibuixos de boscos, cementiris, insectes

i personatges irreals, entre d’altre

s, plens de co-

lors i reminiscències orientals.

Ara, dins del cicle d’exposicions Kawaii, podem

veure a la Fundació Miró obres d’aquest artis-

ta contemporani que uneix tècniques i co-

lors digitals amb escenaris inquietants.

www.bcn.fjmiro.cat/

Fe

La tens als teus braços. Dorms, i la somnies, i saps que és un somni tot el que veus d’ella. I el cor se t’arrenca, tremola de fe. Només una cosa que tu li proposes et dóna penyora que et voldrà despert. Coneix que és un somni el que li dius d´ella, però que per sota del somni, és ella que tens als teus braços.

Gabriel Ferrater i Soler (Reus 1922 - Sant Cugat 1972)

LA POESIA