Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista gratuïta per instituts
Citation preview
secundèrianúmero
101
LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA nadal 2005 - any 10 - www.deria.net
Dani O
liveras
cap al cim del trial
Viure nadals diferents - Activisme per Internet
14joguinescontaminants
www.deria.netla imatge02s
um
ari
101 03
nosaltres02imatges
04Whiskyn’s
10les rareses del Cap d’Any
11...al Saló de laInfància
12el Nadal arreudel món
18Teatre de guerrilla
15m’estima o no m'estima?
16uns quantsclics
09noves tecnologies
17l’art detransformar
20els secrets de les joies
21calaix desastre
22nadal 2005-06
23participa
Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Helena Mullor, Jaume López, PereViladomiu. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic:Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món del’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròni-ques: www.edicat.net - Correu electrònic: [email protected] (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, [email protected]
>
participa
Envian’s les teves fotos a [email protected] i les podràs veure publicades al Secundèria!
Sortint de casa Maia
Dofins Daniel
l’Oscar Ricard
06Dani Oliveras >
www.deria.net nosaltres 03 .l'
ed
ito
ria
l
Nadal, fes el gest!
la tira
Nadal, quina paraula, no? Segur quecadascú porta a sobre el seu Nadalparticular. El Nadal de les fartaneres, elNadal dels regals, el Nadal de lesvacances, el Nadal del no fer res, elNadal de la neu, el Nadal de família itietes solteres… També hi haurà qui noen tingui de Nadal. A la vida sempretendim a pensar en allò que no tenimperquè el que ja ens passa cada any oens arriba donat i embolicat no s’apre-cia. Aquest cop podríem aprofitar perregalar una mica de Nadal a aquells aqui no els arriba. No els arriba perquèestan sols, perquè ho estan passantmalament o perquè els falta la il·lusióque a nosaltres ens sobra. Amb la globalització, que alguns savisdiuen que és la traducció moderna dela colonització, els més febles sónaquells que han vingut de fora perquèal seu país no tenien amb què viure. Nooblidem que la immigració és un dretuniversal, sigui amb Ryanair, sigui apeu per la frontera, i que un cop adestí, per tal que es doni una veritableintegració, nosaltres hem de fer el gest.Quan arribem a un dinar on tothom ésa taula, si no mouen una mica lescadires i ens fan lloc, segur que no hicabem. Aquest Nadal, fes el gest ambels altres i, si no és demanar massa, elsregales també un Secundèria. Bon Nadal, fins l’any vinent! FMarta, txeca, aquest Nadal serà
el primer que passarà sola
FJose, colombià, espera podertornar amb la seva família el 2006
FAntonio, bolivià, aquest any els amics dela universitat l’han convidat per Cap d’Any
FLaia, catalana, passarà6 mesos a Londres
www.deria.netaltaveu04
www.enderrock.comDesembre 2005
En moviment!
Obrint Pas
Una nova entrega dels valenciansObrint Pas, que aquest cop presenten el seu directe mésenergètic. Un CD+DVD que recull el concert enregistrat elpassat 30 d’abril a València, en el que es van acompanyard’amics i coneguts. Per a Obrint Pas, el disc tanca una trilo-gia encetada amb els seus dos treballs d’estudi més profes-sionals: La flama i Terra, tots dos editats per Propagandapel Fet!
El show de la foscor
Gàtaca
Aquest és el primer disc dels Gàtaca,guanyadors del Sona 9 del 2004 en la modalitat de pop-rock. Rap, metal, guitarres dràstiques i programacions elec-tròniques que donen al disc un aire de densa opressió.Sembla que l’hagin enregistrat en un garatge, però al mateixtemps les cançons estan polides de manera impecable. Siaconsegueixen fer-se un lloc en el circuit musical alternatiudels Països Catalans, són el relleu natural de KOP.
Per un tros de cel
Gerard QuintanaUna altra doble entrega:CD+DVD. Aquest cop, el concert
del 2 de febrer al Barcelona Teatre Musical, ens serveix permostrar l’evolució que ha fet a l’escenari Gerard Quintanades que va deixar Sopa de Cabra. El CD s’acosta a un tre-ball d’experimentació sonora, amb tocs capritxosos del’artista com la companyia de Joel Joan en el tema “Jo”.Quintana toca el seu setè cel, acompanyat d’un disc ple dellicències artístiques.
Whiskyn’s torna a la palestra amb Souvenirs
(Música Global, 2005). Més cançons, noves
sonoritats i apostes arriscades que intenten sin-
tonitzar amb els gustos propis i del públic. Per
lluitar contra la pirateria, Whiskyn’s sortejarà
entre els compradors dels seus discos la possibili-
tat d’escriure i compondre una cançó a mida pel
guanyador.
Joan Masdeu, cantant i guitarra de la banda, parla
d’aquest nou disc.
Com definiries el vostre darrer treball?
És un disc molt introspectiu que explica coses
personals, internes i estats d’ànim. Souvenirs es
diu igual en moltes llengües i sempre és un
record de quan vas fer un viatge. En aquest cas,
cada cançó és un souvenir de la memòria,
records, estats d’ànim diferents que vistos des
de la perspectiva del temps els
pots consultar i acaronar-los.
Quins col·laboradors i novetats
trobem a SSoouuvveenniirrss?
Hi participa el Marc Ros, de
Sidonie, que canta a “Parlar per parlar”; una
secció de cordes que toquen a “Cau”, “Balla” i
“Silenci”, i el Jaume Aguza toca l’acordió al
tema “Ara”. A més, volíem oferir un agraïment
personal als nostres fans i hem afegit un tretzè
regal: qui compri el disc podrà omplir una but-
lleta, i el guanyador d’un sorteig que es farà a la
primavera serà premiat amb una cançó perso-
nalitzada i dedicada.
El fet d’haver estat coetanis amb els grans del
rock en català, us ha ajudat o creus que us ha
frenat el camí?
És un error intentar comparar-nos, vénen d’una
altra generació, hi hem coincidit i això ens ha
ajudat, però quan ens n’hem volgut desmarcar,
ens ha perjudicat. El problema és que conti-
nuem posant-ho tot al mateix sac, en l’eti-
queta del ‘rock en català’. Fem música
independentment de la llengua en
què cantem; fins i tot el noranta per
cent de música que consumim és
en anglès,
perquè no
ens marquem uns condicionants lingüístics
sinó de qualitat.
Sou de la generació ‘postfenomen del rock
en català’ i amb el grup no us podeu pagar
les factures...
Després de set discos i d’haver pencat molt, som
afortunats perquè continuem fent la música que
ens agrada i hem clarificat idees. Ara treballem
més que mai en equip i estem molt contents amb
el que fem, tot i que hàgim trigat més temps que
altres grups a aconseguir-ho. Tenim la gran sort de
tenir una discogràfica que ens entén i que està
il·lusionada amb el nostre projecte. És el moment
d’assaborir la nostra feina, i les factures les
paguem quan podem, perquè jo personalment no
seria més feliç treballant en una caixa i
podent-les pagar cada mes però
alhora anant-me’n a dormir
angoixat. Nosaltres dormim
contents i feliços de poder tocar
junts la música que ens agrada.
MARC PÉREZ
Whiskyn’s
Foto
:Jua
n M
igue
l Mor
ales !
End
erro
ck
Nom complet: Dani Oliveras CarrerasData naixement: 1/11/1987De petit volies ser: Sempre m’han agradat les motos. Volia anar amb moto, encara que no sabia com.Un llibre: Un llibre que em va agradar molt va ser un que vaig llegir a primària, es deia Carreres a totgas que anava de cotxes i motos.Una pel·lícula: El día de mañanaUn viatge: Tòquio, és un altre mónPlat que cuines millor: Ou ferrat i truitaPrimer cop que vas pujar a una moto: Tenia quatre anys, em portaven.Tens fama de ser molt: Fama de voler-ho fer tot bé.Una mania: Que no toquin les meves coses, sobretot quan estan ordenades.
www.deria.netel convidat06
És el millor del món en la seva categoria.
Dani Oliveras, de 18 anys, amb la Gasgas i
el dipòsit ple es va presentar a la copa del
món de 125cc. Victòria rera victòria –vuit
de consecutives- el van fer pujar al podi.
Poc s’ho pensava el primer dia que el tri-
omf seria tan lapidant. El seu domini va
ser incontestable. Està motivat, té la
moral pels núvols i no està dis-
posat a cedir un pas.
Vas obtenir nou victòries d’onze
possibles, t’imaginaves un mun-
dial més dur?
La veritat és que quan vaig
començar tenia la sensació que
seria més difícil, que els rivals serien
més forts. Però van afluixar, o potser vaig
ser jo que vaig apretar més. A partir de la
5a carrera, vaig veure que tenia opcions
de guanyar. Això em va motivar, em vaig
concentrar i vaig aconseguir guanyar.
Quin és el teu secret per fer-te amb el
Mundial tan fàcilment?
Fàcilment no, perquè fàcil no ha estat.
Estar al 100% costa molt. Es necessita
molta concentració. El secret és aquest,
s’ha d’entrenar molt, estar motivat, evolu-
cionar i que les coses surtin bé.
Adam Raga està imparable en el trial
indoor, creus que l’atraparàs?
Aquest any ha estat el primer que he
participat en una competició indoor. De
moment, no ens podem comparar
perquè ell té molt més rodatge, té un
nivell superior. És per això que haig
d’entrenar i entrenar.
“No sento més pressió perser una promesa”
Com ho veus que et considerin el futur
del trial espanyol?
El trial no té gaires referents, és per això
que de seguida es fixen en nosaltres. Quan
algú destaca una mica es parla d’ell. A mi
personalment m’agrada, em motiva. No
sento més pressió per ser una promesa, si
ho diuen és perquè ho veuen.
Ets supersticiós?
No. No faig res per tenir sort. El secret està
en entrenar.
Com et prepares abans d’entrar en com-
petició?
Entrenament quatre dies a la setmana.
Moltes hores de gimnàs, per aguantar físi-
cament. Moltes hores sobre la moto per
guanyar en equilibri i en tècnica. Conèixer
bé la moto, tenir-la a punt. Molta preparació
mental, és a dir, aconseguir que les coses
surtin. Veure que les coses surten.
Hi ha algun pilot que admiris especial-
ment?
M’agraden els pilots que ho fan bé. No en
tinc cap de preferit.
Què és el que més t’agrada de fer de pilot?
Estar sobre la moto i veure que les coses
surten bé. Quan no me’n surto, m’emprenyo
i treballo per millorar. L’esforç val la pena.
Segons has declarat, la cita dels Estats
Units va ser la més dura a causa del
fred. Quins són els problemes de pilotar
amb fred?
El fred fa que et quedis encongit. Els dits
congelats són menys sensibles i són els
Dani Oliveras Pilot de trial guanyador de la Copa del Món de joves en 125cc
Tal c
om ra
ja
07.
Palmarès1999 Campió de Catalunya de nens en categoria juvenil
2002 Campió d’Europa de Joves Promeses de menys de 16 anys en 125cc
2003 Campió d’Espanya Júnior de Trial i Subcampió d’Europa menors de 16
anys en 250cc
2004 Subcampió del Món de la Copa de Joves i 6è Campionat d’Espanya de
Trial Senior A
2005 Campió del Món de la Copa de Joves i del Campionat d’Europa
que controlen l’embragatge i el fre. També
perds flexibilitat, tot es fa més complicat.
Has d’estar molt més concentrat.
Alguna anècdota sobre el Mundial?
Al principi, la meva percepció era que la
competició seria més disputada, però a
mesura que avançava el campionat veia
més i més clar que podia guanyar. Mai ho
hauria dit abans de començar que m’aniria
tan bé.Telm Borràs, [email protected]
www.deria.net ntec 09.
Els superordinadors prefereixen Linux
noves tecnologies
3 de cada 4 supercomputadores funcionen ambLinux. Així ho ha fet saber la classificació bia-nual de les 500 supercomputadores més potentsdel món. Dels 500 ordinadors analitzats, 372
(74.4%) utilitzen Linux, 100 (20%) funcionen ambUNIX i 4 amb BSD. 5 computadores usen MacOS (un 1 %) i cap Windows.
La Viquipèdia arriba als 20.000 articles
La versió catalana de l’enciclopèdia lliure a internet,la Viquipèdia, ha assolit els 20.000 articles. Si elnovembre de l’any passat va superar la barrera deles 10.000 entrades, ara, en només un any, ha acon-seguit doblar-ne el nombre.
La Viquipèdia (“wikipedia” en anglès) és una enci-clopèdia lliure de qualitat escrita col·laborativamentper Internet, n’hi ha versions en més de 195llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdiesreben més de 50 milions de visites per dia.
La catalana es situa com una de les llengües ambmés vitalitat del projecte, lluny encara del ‘top ten’
viquipèdic liderat per la llengua anglesa amb més de800.000 articles. La versió en llengua espanyola ésla que es troba més a l’abast en el rànquing de les 10primeres: ocupa la darrera posició per darrera dellengües molt menys parlades com el polonès (5a) oel suec (7a) i compta amb unes 75.000 entrades.
En el darrer any, els més de 300 col·laboradorsvoluntaris catalans (o viquipedistes), a més d’incor-porar 10.000 noves entrades, han millorat les exis-tents, augmentant-ne l’extensió i aportant nouspunts de vista.
Font: Viquipèdia, http://ca.wikipedia.org/
Els CD Sony faciliten la infecció de virus
Escàndol amb tota regla. Sony ha reconegut que havenut milions de cd’s de música amb un softwareque s’autoactiva només reproduint el cd en un ordi-nador qualsevol. Aquest programari, que en principitenia la finalitat d’evitar que els compradors fessincòpies de seguretat dels seus discs, no només s’ins-tal·la sense que l’usuari en tingui coneixement, sinóque també deixa una porta oberta perquè hi puguinentrar virus i, per si això no fos poc, també permetque algun desconegut pugui controlar l’ordinador adistància.
Fonts de la companyia assenyalen que s’han posat ala venda 4,7 milions de discs compactes que incor-
poren aquest software, dels quals se n’han venutmés de 2 milions, i experts ens seguretat calculenque mig milió d’ordinadors de tot el món podrienestar infectats.
Tot i que Sony ja ha anunciat que canviarà gratuïta-ment els cd’s afectats a tots els compradors que hosol·licitin i que ha posat a lliure disposició un pedaçque permet esborrar els programes instal·lats, moltsusuaris s’han queixat de l’actitud de la companyiaperquè només perjudica els clients que han compratdiscos originals i fomenta, encara més, el consumde música sense despesa inicial i la venda de cd’sno originals.
David [email protected]
www.deria.netsabies que...10
Les rareses del Cap d’AnyNo sé què ens dóna el Nadal, però és una època molt rara en què tothom, qui més qui menys, es torna una mica supersticiós.
Per Nadal tothom està més tou, més
malenconiós, gaudeix de la companyia de
la família, participa en algun amic invisible
i compleix alguna de les tradicions que
dicta l’entrada al nou any.
Amor, diners i felicitat
Hi ha moltes supersticions pel que fa a
l’amor, als diners, als viatges... que fan
referència al 31 de desembre i que, segons
la tradició, ens poden aportar bona sort
per al nou any. Pel que fa a l’amor (diria
que són les tradicions que més es seguei-
xen) tenim la de posar-nos la roba interior
vermella. N’hi ha de tots els gustos i tons,
de més atrevides i de més clàssiques, però
el significat és el mateix: trobar l’amor de
la nostra vida durant l’any. I si el trobem i
ens volem casar, una altra tradició a seguir
és la d’aixecar-nos i asseure’ns de la cadi-
ra al ritme de les dotze campanades. Si
ho fem a l’hora que ens mengem el raïm,
la cosa es complica! Precisament, menjar-
nos els 12 grans de raïm ens assegura
entrar amb bon peu al nou any. Aquesta és
una tradició molt nova que va sorgir el
1909, any en què els agricultors de raïm
van haver de ser originals per donar sorti-
da a l’excedent de la collita d’aquell any.
Altres rituals a seguir per cridar la bona
sort i la felicitat són: portar roba interior
de color groc (per als que ja estiguin satis-
fets en l’amor), estrenar una peça de roba
el dia 1 de gener o menjar-se una cullera-
da de llenties just abans de les 12 de la nit.
Pel que fa al tema econòmic, porta diners
posar-se unes monedes o llenties a la
butxaca, posar-se diners a la sabata o
brindar pel nou any amb una copa on a
dins hi hagi alguna cosa d’or.
Altres supersticions
Diuen que per viatjar molt al llarg del nou
any, és ideal treure les maletes a la porta i
per als més agosarats, agafar-ne una i
donar una volta a l’illa de cases mentre es
diu adeú a tothom que se’ns creua. I per
tenir molta roba, s’ha de portar la roba
interior al revés.
No sabem si tot això funciona ni si és
necessari fer-ho tot, però per als més
supersticiosos aquí teniu
una bona llista de rituals
a seguir!
Anna Salarich, [email protected]
www.deria.net aprèn a consumir 1 1 .
L’Escola del Consum també vaal Saló de la Infància Un altre any arriba per Nadal el Saló de la Infància on es podrà gaudir de l’estand de l’Escola del Consum de Catalunya que enguany
porta el lema “Consumim a Catalunya”.
L’objectiu és senzill: oferir tallers sobre
comerç just i solidaritat territorial per tal
d’apropar els infants al fenomen del
consum amb dinàmiques lúdiques.
L’estand parteix d’un eix central:
Consumim a Catalunya i de 3 pre-
guntes que ajuden a treballar les dife-
rents temàtiques proposades.
Què consumim a Catalunya?
S’haurà de muntar un trencaclosques
del mapa de Catalunya i encaixar-hi els
diferents productes que tenen Deno-
minació d'Origen Protegida i Indicació
Geogràfica Protegida.
Què consumim de fora?
S’haurà de caminar per un mapamundi
gegant i anar localitzant els orígens de
diferents productes que es consumei-
xen a Catalunya, però que per diferents
motius (entre d’altres, climàtics) no es
produeixen aquí. Amb l’ajut de cordills i
ganxos s’hauran de col·locar diversos
productes sobre el seu país d’origen, i
es crearà una xarxa de colors que aju-
daran a calcular la distància entre
aquests països i Catalunya.
Com podem consumir?
Es vol informar sobre el comerç just
com a alternativa al consum habitual.
S’utilitzaran unes vinyetes amb els prin-
cipis del comerç just: no a l’explotació
infantil, salaris per a una vida digna,
Contacte:Escola del Consum de Catalunya
Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11
Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i [email protected]
igualtat entre homes i dones, drets labo-
rals, respecte al medi ambient, etc.
També hi haurà el Racó del Conte com
a conclusió final de l’estand. Allà es
podran llegir tot de llibres relacionats
amb els tallers i dibuixar en pissarres tot
allò que transmeti la seva lectura.
L’Escola del Consum de Catalunya ha
dissenyat l’estand dins el marc de la
Dècada de les Nacions Unides de
l’Educació per al Desenvolupament
Sostenible per tal d'apropar i fer partí-
ceps als més joves d'un fet tan quotidià
com és el consum. Animem tothom
a participar-hi!
www.deria.nettema del mes12
El Nadal arreu del món
CamerunEls qui han estat al Camerun per Nadal tornen a Europa
amb la sensació que s’ha perdut l’autèntic esperit de
celebració. Les portes de les cases de Douala, la ciutat
més poblada, es deixen obertes a familiars i veïns per
repartir menjar i beguda sense distinció de qui entra.
Arriben els parents dels pobles circumdants amb man-
gos, pinyes, ous, pollastres i altres aliments, que a la ciu-
tat són més cars. Amb els estalvis es compren roba i
joguines, algunes de segona mà, però als nens no els
importa, sempre somriuen. Els vianants del carrer són
convidats a cervesa, qualsevol casa es converteix en un
bar, la beguda s’acaba aviat però la música no deixa de
sonar. Segons expliquen, l’alegria és contagiosa, tothom
convida tothom i els que han pres la decisió d’atendre
totes les invitacions, es passen el dia d’una casa a una
altra. Les cançons i la música són permanents.
Mèxic Una de les tradicions més esteses és la de la pinya-
ta, introduïda pels frares franciscans a l’època colo-
nial. La pinyata, pintada i decorada, atractiva en la
mesura del possible, simbolitzava el pecat. El garrot
era la força de déu actuant amb contundència, els
ulls embenats eren la ceguesa amb què ens hi
enfrontem, i els caramels de dins són la recompen-
sa per vèncer-lo. És clar que actuament el sim-
bolisme ha quedat en un segon pla.
D’altra banda també hi ha les posadas, en què un
grup de persones s’organitza per representar Jesús,
Maria i Josep buscant acollida. Piquen la porta
d’una casa (o de l’empresa on es fa) mentre canten
unes estrofes, els de dins contesten i, després d’un
intercanvi d’arguments cantats, els tres viatgers
són acollits i se celebra.
El món és molt gran. Les celebracions de Nadal s’adapten, s’inventen is’exporten. Cada país té les seves tradicions, expressa a la seva manerala felicitat del poble.
BrasilPel sopar de la vigília de Nadal a Brasil es menja
pollastre o gall d’indi amb amanida, fruita, cas-
tanyes, arròs amb panses, panetones i cervesa. A
les 12 de la nit de la “Véspera do Natal” es beu xam-
pany i s’escolten focs artificials. En qualsevol
moment entra a la casa el “Papai Noel”, que normal-
ment és un familiar disfressat, i dóna els regals als
nens que s’han portat bé durant l’any. Les famílies
que s’ho poden permetre contracten papais, la qual
cosa genera una situació curiosa. Els carrers més
comercials es veuen inundats de persones disfres-
sades de vermell amb barba postissa esperant ser
contractats, mentre seuen a les voreres i beuen. A
mesura que passa la nit es van seleccionant candi-
dats i quan és tard, només resten els més prims o
més beguts, que esperen que alguna família apura-
da a l’últim moment es fixi en ells. L’endemà, el dia
de Nadal, és un dia silenciós, la gent es desperta
tard i els nens juguen amb les joguines. Però això
deu ser comú a tot el món.
13.
Catalunya Són moltes les tradicions que els catalans celebrem per Nadal.
La més estesa i apreciada per petits i grans és la de cagar el tió,
que antigament no era sinó el tronc que cremava al foc a terra i
que proporcionava escalfor i llum a la casa. Simbòlicament,
repartia llaminadures, neules i torrons. Ha anat evolucionant cap
a un ésser que s’ha d’alimentar, que dóna regals la nit de Nadal i
que després s’ha de cremar. També hem d’esmentar els
Pastorets, la representació teatral del naixement de Jesucrist
que se celebra per tots els pobles de Catalunya el dia 25 de
desembre. Ja entrat el gener, petits i grans van a rebre els Tres
Reis de l’Orient que segueixen el camí que els infants els
indiquen amb els seus fanalets, de tots colors, mides i dibuixos.
Un cop acabada la cavalcada, és tradició anar a dormir d’hora
per deixar que els reis i els seus patges reparteixin per totes les
llars les joguines que els nens els han demanat a les seves
cartes. El dia 6 de gener també és tradional menjar el Tortell de
Reis, on s’hi amaguen la fava (que et farà pagar el tortell) i el mag
(que et coronarà com el rei).
Telm Borràs, [email protected]
Anna Salarich, [email protected]
FinlàndiaSanta Claus és el protagonista del Nadal a Finlàndia. Els finlandesos el consideren un
compatriota i erigeixen en el seu honor fins i tot parcs temàtics com “Terra de Nadal”, on
es pot veure casa seva. La decoració de les cases i els carrers és molt important.
Algunes associacions ja la preparen des d’octubre, és el que s’anomena “pikkujoulu”.
Empreses i ajuntaments viuen aquestes jornades en què també es fan altres coses a part
de decorar, com fer representacions de llegendes hivernals, prendre saunes i encendre
espelmes als cementiris
per recordar els éssers
estimats. El dia 24
esmorzen crema de cibada
amb canyella, sucre i llet
freda. A dins la crema hi ha
amagada una atmetlla i es
diu que qui la troba tindrà
bona sort o es casarà.
Foto: Ateneu de Tarragona
14 món viu www.deria.net
Amb la col·laboració de:
Cada any se’n retiren milers del mercat
perquè no compleixen la normativa.
S’han donat casos com peluixos farcits de
fibra de vidre, productes fabricats amb
materials tòxics, llumetes de Nadal que
creen curtcircuits i imitacions d’armes
idèntiques a les reals, prohibides fins i tot
als adults. Els productes més segurs i
aptes porten totes etiqueta, nom, raó
social, marca, adreça del fabricant -o
representant dins la UE-, instruccions i
advertències d’ús.
La majoria de les joguines estan fabricades amb plàs-
tics com l’ABS i el PVC, els quals porten de cap a les
organitzacions ecologistes que en denuncien l’ús per
activa i per passiva. No només pel mal que provoquen
al medi ambient, sinó també per la manca de fiabilitat
que han donat els estudis dels efectes sobre les per-
sones que hi entren en contacte. El Parlament
Europeu ha impulsat una substitució progressiva del
PVC i marques com Lego o Mattel ja no l’utilitzen.
Si bé no es té constància que l’ABS, acrilonitril
butadiè estirè, sigui perjudicial per a la salut dels
usuaris, sí que és perillosa la fabricació i els residus
que genera. Un dels components que s’utilitza en la
creació, l’acrilonitril, és definit per l’INSHT (Institut
Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) com
“altament perillós”, d’un risc “greu i seriós” i respon-
sable d’un llistat de disfuncions del cos que acaben en
la mort. Els residus, lluny de reciclar-se, es tracten
amb productes químics i s’enterren.
El PVC, policlorur de vinil, és un plàstic molt peri-
llós. La seva creació implica alliberar compostos
tòxics a l’atmosfera, no degradables, cancerígens
i també utilitzats en armes químiques. D’altra
banda, conté metalls pesants, substàncies infla-
mables, provoca malformacions en la gestació del
fetus, etc. El pitjor de tot és que els additius no
estan adherits, sinó que es desprenen del PVC i
passen a l’atmosfera i als cossos que el mani-
pulen. La llista dels efectes en l’organisme humà
és terrible. No se sap la proporció en què passen
al cos, però se sap que en passen, sobretot quan
el PVC es llepa o pressiona.
Val la pena plantejar-se comprar productes fabri-
cats amb materials alternatius menys danyosos
per al medi ambient. No costa res procurar jogui-
nes de làtex o cautxú natural, molt més salu-
dables. Així sí que es pot presumir d’haver
comprat un bon regal.
Una joguina contaminant no és un bon regal
PVC
Totes les imatges són de productesque porten PVC o ABS
www.deria.net sexualitat 15 .
^8
_G
OQ M'estima o no m'estima?
Fa un parell de mesos que la Vanessa i en Marc
no estan bé. Surten junts des de fa un any i mig i
els hi anava prou bé en la seva relació,però ara la
Vanessa està desganada. No té ganes de veure al
Marc i no li ve de gust quedar amb ell per les
tardes tal i com feien abans. No té ganes de fer
res amb ell i no para de posar excuses per no
haver de veure’l. Encara que sent molt d’apreci
pel Marc, no sap com posar fi a aquesta situació.
Ahir en Marc li va preguntar què li passava i, amb
llàgrimes als ulls, la Vanessa li va respondre: “t’he
deixat d’estimar”.
El que els ha passat a la Vanessa i al Marc es
diu “desamor”, una de les causes més fre-
qüents de trencament en una parella.
Normalment, és una experiència dolorosa i qui
la pateix la viu com un fracàs.
Sempre que s’és dins d’una relació, s’ha de ser
conscient de que la parella evoluciona constant-
ment encara que cap de les dues parts se n’adoni.
L’enamorament és un període més o menys llarg que,
passat un temps, s’acaba o es transforma. És un estat
d’ànim que desencadena l’experiència amorosa. En un
principi, és viscut amb gran intensitat però també, amb
cert grau d’inseguretat. Quan una persona sent que
està enamorada, vol passar el màxim temps possible
amb l’altre, busca fer coses junts, se sent atreta per
molts aspectes de l’altra persona, des del seu físic fins
a la seva manera de caminar.
Però, quan ha passat un temps, la persona enamora-
da comença a adquirir un major contacte amb la reali-
tat i comença a avaluar aspectes de l’altra persona
que abans valorava com a positius. Aquests aspectes
comencen a veure’s d’una altra manera. Sovint, això
coincideix amb un procés de desidealització de la pa-
rella. És a dir, la persona que s’està desenamorant
s’adona de que l’altra no compleix totes les seves
expectatives, que la imatge que s’havia format
d’aquella persona és diferent de la realitat o, simple-
ment, que aquella persona que pensava que estimaria
per tota la vida no és realment el que busca.
Aquest procés de ràpid enamorament i dese-
namorament és molt freqüent durant l’adolescència,
ja que aquest és un període de la vida en què els
joves construeixen la seva pròpia identitat. I aques-
tes relacions entre nois i noies constitueixen un
aprenentatge més.
Quan es perd a la persona estimada, es té un fort
sentiment de tristesa i de desànim que els psicòlegs
anomenen “dol”. És una fase més de tot el procés en
què la persona ha d’adaptar-se a la nova situació i a
viure sense la parella. El primer desengany que s’ex-
perimenta a la vida és el més dolorós perquè la per-
sona encara no ha desenvolupat tècniques
adequades per enfrontar-se a la nova situació.
En un primer moment, la persona abandonada se
sent culpable del que ha passat. Però, a poc a poc,
aquests sentiments de culpabilitat i tristesa donen
pas a una segona fase en què apareixen l’odi i la
rancúnia. En aquest moment, se sent que la persona
culpable és qui ha trencat amb la relació de parella.
Cap d’aquestes dues fases reflecteix la realitat
tal i com és perquè la persona no pot ser objecti-
va. Passat un temps, els sentiments es
tranquil·litzen i la persona, amb molta més objec-
tivitat, pot arribar a entendre els vertaders
motius del trencament.
A poc a poc, la persona recupera els seus
hàbits i costums de sempre, es recupera l’auto-
confiança i l’autoestima, i s’obre camí cap a
noves relacions.
Aquest procés d’enamorament i desenamora-
ment no s’ha de viure com un fracàs, sinó com
una experiència més a la vida que ha de servir
per conéixer-se més a un mateix, per aprendre
a relacionar-se amb altres persones i saber què
és el que es vol i el que no es vol en una relació
de parella.
Laura Cerdán Rubio (psicòloga)
Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta alsteus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i [email protected]
La meva nòvia sempre em demana de mantenir relacions amb els llumsapagats. A mi m’agradaria veure-la mentre ho fem, però li fa vergonya quela vegi. Com puc convèncer-la de que no hi ha cap perill?
David
Hola David, pel que em comentes, suposo que es tracta d’un tema més aviatde complexes per l’aspecte físic. Sovint, nois i noies no s’atreveixen adespullar-se al davant de les seves parelles pel sol fet que els fa vergonya quel’altre vegi com són realment. La nuesa és considerada com vulnerabilitat i lateva nòvia se sent segurament vulnerable en els moments en què està amb tudespullada. Per a evitar passar un mal moment, et demana que apaguis elllum. Parla amb ella, digues-li que t’agrada molt tal i com és i que tambét’agrada el seu cos. La confiança i la comunicació entre tots dos l’ajudarà a
desinhibir-se i a deixar de banda els complexes.
www.deria.netreportatge16
tures, o d’altres fer un enviament massiu a
un correu d’alguna personalitat o empresa
per fer pressió política. També es pot
col·laborar enviant la informació a la
nostra xarxa d’amistats per aconseguir
més signatures. Hi ha campanyes de
protesta per accions urgents concretes
(pel no a la guerra, per la defensa del
domini ct., per la llengua) o per protes-
tar o denunciar situacions (el treball
infantil, la pena de mort...).
És tan senzill com entrar a una de les
moltes pàgines web que existeixen dedi-
cades a aquestes campanyes o a la d’algu-
na ONG internacional o de casa nostra i fer
un clic per descarregar-se una carta ja
redactada, signar-la i enviar-la des de la
seva pàgina web a governs i empreses.
Hacktivisme: una nova forma de lluita
Més enllà de la participació i la denúncia,
el hacktivisme utilitza internet com a lloc
de lluita, muntant accions a la xarxa.
Reivindica, entre d’altres coses, l’am-
pliació de l’ample de banda de navegació,
la del dret a la privacitat i l’encriptació, el
codi obert, l’ús del software desenvolupat
col·lectivament i sense llicència...
Hi ha formes de hacktivisme que se salten
la norma de no destrucció dels hackers. Ja
sigui a través de virus que reivindiquen
alguna cosa, els mail-bombings (envia-
ment massiu de correus electrònics a la
mateixa adreça que a Itàlia es coneix com
a “netstrike”) o els webdefacements (ficar-
se a una web per canviar la portada i
deixar-hi un missatge polític).
www.campanyes.orgUna eina-servidor a través de la qual es poden crear i
gestionar campanyes de recollida de signatures i/o
enviaments de correu electrònic a través de la xarxa.
Altres pàgines amb campanyes i accions a la xarxa
- Implica't.
http://usuarios.lycos.es/implicatweb/index.php
- Agenda de protestes de tot el món
www.protest.net
- Contrast.org
www.contrast.org
- Coordinadora de ONG’s per al desenvolupament a l’Estat Espanyol
www.congde.org
- Contrainformació a la xarxa
www.nodo50.org
- Solidaritat a la xarxa
www.pangea.org
- Per organitzar recollida de signatures
www.petitiononline.com/petition.html
- Solidaritat digital:
www.geomundos.com/ongs/solidaridad/voluntariado_sec_14.html
Amb només uns quants clics
Ho van demostrar els casos d’Amina
Lawal i Safiya Hussaini, dues dones de
Nigèria condemnades per dos tribunals
islàmics per adulteri a morir lapidades,
que van aconseguir salvar la vida gràcies
a les cartes de milions de persones de tot
el món demanant la seva absolució (a
través d’Amnistia Internacional).
Però hi ha moltíssims altres exemples del
que el ciberactivisme ha aconseguit: que
el Banc Mundial modifiqui les seves polí-
tiques de finançament, que algunes em-
preses deixin d’utilitzar transgènics, que a
casa nostra, per exemple, fos un èxit el
boicot que es va fer contra els productes
làctics Pascual. El ciberactivisme va ser
clau, a més, en les trobades del moviment
antiglobalizació que hi va haver els anys
2002 i 2003 a Barcelona, Seattle, Gènova,
Barcelona, Davos... O més recentment, a
la campanya pel “No a la guerra contra
Irak” a tot el món. Una de les últimes cam-
panyes que han tingut gran ressò
mediàtic és la d’un noi espanyol de 26
anys, Paco Larrañaga, condemnat a mort
a Filipines, al qual només pot salvar-
li la vida el perdó de la presiden-
ta d’aquest país...
Mai ha estat tan fàcil ser
solidari/ària
El que es coneix com a
“ciberactivisme” són for-
mes de mobilització que
poden arribar a tenir un
gran impacte amb pocs
dies. L’objectiu és, de
vegades, recollir signa-
El Tomatazo: un jocprotestaUna organització espanyola, ComputerProfessionals for Social Responsability,ha creat un joc protesta, anomenat “elTomatazo”, en contra de la Ley de deServicios de la Sociedad de laInformación (LSSI). Es tracta de llançartomàquets contra els polítics respon-sables d’aquesta llei i si s’encerta unnúmero determinat de vegades, el pro-grama envia un missatge a la web delMinisteri de Ciència i Tecnologia quediu: “No a la LSSI”
(http://spain.cpsr.org/tomatazo)
T’equivoques si et penses que participar en una campanya de protesta a través d’internet no serveix per a res. L’impacte que pot arribar a tenir
l’enviament massiu de missatges electrònics a una pàgina web ha demostrat el poder que poden tenir milers de persones amb un ordinador
amb connexió a internet i una adreça de correu electrònic.
què vols estudiar?www.deria.net 17 .
L’art de transformar l’aspectede les persones Més enllà del maquillatge, en aquest cicle formatiu s’aprèn a transfor-
mar l’aspecte físic d’una persona en un personatge definit. I a fabricar els
elements tècnics necessaris per aquest procés.
Amb la col·laboració de:
Saray Domínguez García, primer
curs del cicle formatiu Caracte-
rització a l’IES Salvador Seguí de
Barcelona
Per què vas triar aquest cicle formatiu?
Vaig fer un altre cicle, estètica personal. A
primer vam fer maquillatge i em va
agradar tant que vaig decidir passar-me al
cicle de caracterització. Noto que porto
això a dins, que això és lo meu!
Què s’hi estudia?
Maquillatge, pròtesis (de fantasia,
naturals, ulls, orelles...), postissos, disseny
de personatges, anatomia i materials. I
química, que és la que costa més perquè
fa molt temps que vaig fer l’ESO...
Quan feu les pràctiques?
Durant tot el curs. Normalment ens
expliquen primer la part teòrica i ens fan
una demostració. I llavors fem la part pràc-
tica: si hi ha temps el company t’ho fa a tu
i tu li fas al company. Després, a segon
curs, es fan pràctiques en una empresa.
Quines són les seves sortides
professionals?
Treballar com a maquilladora i
caracteritzadora a la televisió, la publicitat ,
els espectacles, la moda, la fotografia...
És fàcil trobar feina quan acabes?
Els cicles d’imatge són en els que costa
més trobar feina, sobretot a la televisió i
els espectacles, que és on ens agradaria
treballar a la majoria de nosaltres. Has de
ser molt bo. És més fácil trobar feina, per
exemple, a la publicitat o als
curtmetratges. O en el teu entorn, dedicar-
te al maquillatge de casaments...
L’estudiant:
CARACTERITZACIÓCicle formatiu de Grau Mitjà
Durada:
2.000 hores en uns dos anys acadèmics,
amb 300 hores de formació en un centre de treball
(pràctiques).
Titulació:
Tècnic/a en Caracterització
Accés:
Graduat d’ESO, FP1 i 2n batxillerat aprovat
Es pot estudiar en quatrecentres catalans
L’IES Salvador Seguí, de Barcelona, és un dels dos
centres públics –l’altre és l’IES Cal·lípolis, a
Tarragona- on s’imparteix aquest cicle formatiu de
cicle mitjà. A Catalunya es pot estudiar també en
dos centres privats: l’Anna Vilamanyà de Terrassa
i el Thuya de Barcelona.
http://www.xtec.es/fp/
“Noto que portoaixò a dins”
www.deria.netboca a boca18
Els anem a trobar al teatre Ca
l’Estruch, a Sabadell, on acaben de
protagonitzar una gala en el Dia
mundial contra la Sida. No paren: tele-
visió (Caçadors de bolets, El Club de
TV3), ràdio (El Món a RAC1), teatre.
Són realment un pack ben compene-
trat i en Quim exerceix de portaveu.
En Carles també hi fica cullerada de
tant en tant, i en Rafel s’ho mira amb
sorna, com si tot això no anés amb ell.
Teatre de Guerrilla és un nom molt guer-
rillero. Per què aquest nom?
Neix de la necessitat de posar-nos un
nom, comencem per aquí. Posar noms
als espectacles és una feina que ens
costa molt perquè has de resumir en una
paraula una hora i vint minuts d’especta-
cle i és una feina realment complica-
da. Ara imagina’t definir una
companyia. Però no és només un
nom que ens agrada, ens hi sentim
identificats. Per a nosaltres el teatre ha
de dir coses, no pot ser només entreteni-
ment, per això fem servir l’humor, per dir
les coses sense embuts. I en aquest sen-
tit ens sentim molt guerrilleros.
Com va néixer la companyia?
Nosaltres no venim de l’academicisme,
som una companyia d’autodidactes que
hem fet cursos, hem fet tallers, però no
tenim una formació acadèmica. Venim
del món del teatre amateur primer i semi-
professional, després. En Quim i jo (ara
parla en Carles) estàvem a la mateixa
companyia i quan vam conèixer en Rafel
vam tenir la sensació que les peces
encaixaven. El fet que siguem tres no és
buscat. Vam veure que teníem ganes de
dir les mateixes coses i de la
mateixa manera. I aleshores
vam decidir formar una
companyia professional des del principi
per fugir del semiprofessionalisme en
què havíem estat, en què no saps si tre-
balles perquè el teatre no et permet viure,
o si com que treballes no et dediques
prou al teatre per poder-ne viure.
“No reivindiquem ser decomarques. Som així.”
Aquesta manera de dir les coses és
força... diferent.
Som de Sant Feliu de Buixalleu, un poble
de 700 habitants de la comarca de La
Selva i dir coses des d’allà és realment
complicat perquè on es mouen les tecles
del teatre és a Barcelona. És complicat
dir coses des de comarques. Des d’aque-
st punt de vista també hem
hagut de ser molt guer-
rilleros, per treure el cap sense ajuts,
sense comptar amb canals de distribu-
ció, etc.
Cal fer sentir la veu dels que no viuen a
la capital?
No és que reivindiquem ser de comar-
ques. Ser de poble és normal. Nosaltres
optem per un país descentralitzat. No tot
ha de passar a Barcelona, tot i que
algunes coses només puguin passar a la
capital. A vegades ens diuen “com par-
leu!”. Com voleu que parlem? Parlem
així. A casa meva parlem així.
“La República de Guerrillaneix del descontentamentper allò que ens envolta.”
Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer, TEATRE DE GUERRILLA
“Des del localisme es pot parlarde coses universals”
Home, forceu una mica, no?
Al teatre tot és exagerat. Tot està explicat
per a què arribi. Tant en l’humor com en
el drama. Quan l’Anna Lizaran es mor en
un Shakespeare no me la crec. Està actu-
ant. Com nosaltres.
Expliqueu-nos això de la República de
Guerrilla.
És un país de 450 metres quadrats, tot
planer, que va molt bé per assajar, de
clima mediterrani... clavat al d’Arbúcies.
És un lloc on altres companyies de teatre
poden demanar asil artístic o, fins i tot,
polític perquè hi ha companyies que per
motius polítics ho tenen difícil per poder
actuar. Allà poden assajar i donar-se a
conèixer, com ara ho ha fet la companyia
aragonesa Las Muac Teatro. Només
s’han de posar d’acord amb les autoritats
d’aquest país.
[En Quim hi posa cullerada.] És un joc
que ens prenem molt seriosament, i amb
el que podem dir i fer moltes coses. Hem
pogut comprar una nau a Arbúcies on
situar les nostres oficines, el magatzem, i
on assajar. L’haguéssim pogut anomenar
“el local de Teatre de Guerrilla” i ja està.
Però volem anar més enllà. Per exemple,
vam fer el referèndum sobre la constitu-
ció europea i a la República va sortir un
no per unanimitat. I ho farem saber a
Brussel·les.
19.
Com hauria de ser el país que us envolta
per a què la República de Guerrilla es dis-
solgués?
Si hem arribat a aquest punt és perquè
ens hi han anat portant les coses. Ens
hem trobat amb la ineptitud dels polítics.
Per exemple, un diputat de l’àrea de cul-
tura de la Diputació de Girona que no hi
entén gens de cultura. I no és culpa
seva, és el sistema. Ens trobem que
encara estem en transició. Transició és
sinònim de silenci, de pacte de silenci.
Seria impensable deixar-se operar per
un metge que no fos titulat però en canvi
tenim dirigents que... Bé, hi ha una sèrie
de desenganys que ens hi han portat.
Per altra banda, hi ha Catalunya com a
país oprimit, com a nació que ens l’es-
tant fotent pels quatre costats, i nos-
altres com a guerrilleros que som ens
impliquem. La República neix d’un posi-
cionament que està condicionat pel
descontentament del que ens envolta.
Ara bé, si algun dia això canvia, la
República ja tindrà història, i la història
s’ha de respectar.
Jaume López,
Carles Xuriguera
Rafel Faixedas
Quim Masferrer
www.deria.nettendèries20
Fa milers d´anys, la combinació de materials pre-ciosos i gemmes va donar lloc a una de les pecesornamentals més venerades de la humanitat: la joia.
Collarets, arracades, anells o penjolls existeixendes de les époques més remotes de la nostra histò-ria. Els primers pobladors feien servir ossos, flors,pedres i d´altres elements naturals per millorar laseva imatge corporal. Però la seva funció no eranomés ornamental, de vegades les joies servienper identificar-se amb un grup o territori, per mar-car l´estatus d´una persona i, fins i tot, per prote-gir-se contra les males energies aleshoresinexplicables.
Les seves funcions màgiques van tenir un papermolt important durant l´Antic Egipte. Homes idones lluien sense distinció els seus petits talis-mans, als quals otorgaven virtuds específiques. Elsromans, en canvi, van fer de la joia un detector del´estatus social de la persona i un símbol de podereconòmic.
L´Edat Mitjana acabaria de marcar aquesta tendèn-cia. Les joies van quedar reservades a la noblesa, alclergat i als comerciants durant molts anys. Enaquella época, els cavallers van descobrir el gustpels anells i les polseres; i les dames, la bellesa deles pedres precioses entre els seus cabells, com apentinat. El descobriment d´Amèrica i l´arribadad’or, plata i diamants a l´Estat Espanyol van aug-mentar la producció de joies que van anar canviantd´estètica d´acord amb les noves tendències.
La popularització de les joies va ser possible grà-cies al sorgiment de la classe burgesa, que va con-vertir aquest petit objecte en un símbol de l´amor iel compromís per la persona estimada.
Els secrets de les joiesMuseu Tèxtil i de la IndumentàriaMontcada, 12-14
Màgia, poder, estatus i, fins i tot, fidelitat giren alvoltant de les joies, que també han esdevingutuna forma de supervivència en certs momentscrítics de la nostra història com les guerres.Amagades entre la roba, dins els mitjons o lesbotes i, fins i tot ,dins l´estòmac. Les joies hanestat béns de fàcil transport que han salvat la vidaa més d´un gràcies al seu valor.
“El laboratori de la joieria 1940-90”, a càrrec delMuseu tèxtil i d’Indumentària, és una exposicióque recull un dels moments més revolucionaris dela història de les joies. A mitjans del segle XX, ungrup de creadors va aconseguir que la joia esvalorés més pel seu criteri artístic que material. Elmodernista Lluís Masriera o les famílies Sunyer iMercadé van contribuir a desenvolupar aquestanova concepció a Catalunya.
120 peces que provenen de diverses empreses iparticulars han fet possible aquest exhibició queens dóna l´oportunitat de conéixer, amb unamiqueta més de profunditat, els secretsd´aquests petits tresors.
Esther [email protected]
www.deria.net calaix de sastre 2 1 .
Columna
Ac
ud
it
LLaa MMaarraattóó ddee TTVV33
La Marató és un projecte impulsat per Televisió deCatalunya des del 1996 que té la finalitat de recaptarrecursos econòmics per a la investigació científicasobre malalties que, de moment, no tenen cura.Aquest any estarà dedicada a la malaltia d’Alzheimer ialtres malalties del cervell que a Catalunya són la ter-cera causa de mort. Animem a tothom a col·laboraramb la Marató!
MMuurrddeerrbbaallll Dir.: Henry Alex Rubin i Dana Adam Shapiro. Any 2005Intèrprets: Keith Cavill, Andy Cohn, Mark Zupan, etc.
Murderball és un documental sobre l’equip olímpic derugby sobre cadira de rodes dels Estats Units, però nosegueix els rols que li tocarien. El film conté acció,competició, ensenya coses positives com l’afany desuperació i coses dolentes com la rivalitat portada al’extrem però sense el to compasiu que es podriaesperar. Si us agraden l’esport, els documentals o elcinema, no us podeu perdre aquesta pel·lícula.
SSeeppttiimmuuss,, d’Angie Sage.Aquest mes, voldríem destacar un llibre que escauper aquestes dates de fantasia. L’obra de Sage parlade Dom Daniel, un mag que practica màgia negra,que vol, per sobre de totes les coses, dominar elmón. Per fer-ho, haurà de matar la princesa i robarl’amulet Akhenaten de Marcia, la MagaExtraordinària. Tots s’hauran d’unir per vèncer-lo, fetque els portarà a viure un munt d’aventures.
Un, dos, tres, pobrets!
Ha arribat un moment a la vida que em perdo, i
no sé si cal fer abans la poda als arbres o
l’encesa dels llums de Nadal als carrers. Abans
l’any tenia quatre estacions i ara amb dues
passem. Menjava castanyes quan feia fred
però l’altre dia per Tots Sants suava al mig de
Barcelona. Volia comprar moniatos i castanyes
i m’oferien torrons en una oferta de tres per
dos. Vols dir que anem bé? No correm massa?
Això si, ploure ara plou. A l’agost em pensava
que l’aigua la pagaríem a preu de benzina i en
tot el mes d’octubre va ploure tot el que no
havia plogut en tot l’any. Ploure prou que plou,
però pel que plou, plou poc. “A Catalunya no
sap ploure”, ho va dir el conseller entrant,
resistint o sortint, i quan cauen quatre gotes,
les carreteres es col·lapsen. Ho dic jo i tots els
que en patim les conseqüències.
També us dic que no sóc esportista. Més aviat
em decanto per la teoria de que la pilota millor a
l’olla. I tenint en compte que no he volgut córrer
mai perquè de petit em van dir que “córrer era
de covards”, l’única cosa que puc defensar és
que sóc del Barça, que al nostre país és gairebé
com una obligació. Per a menys glòria meva, no
he sabut mai veure el fora de joc però després
del que va passar el 19-N al Bernabeu, ara veig
que encara hi ha gent que em supera. Al gran
xoc de cultures de la “capital del reino”, els
merengues no van veure ni la pilota. Tanta
ràbia, tant d’orgull i tanta tonteria, i els hi vam
ficar tres gols com tres sols que, si no arriba a
ser per aquell tros de porter, han de tancar la
botiga per falta de parroquians. Com em deien
per mòbil, l’endemà n’hi havia per comprar el
Marca i posar la COPE per a major escarni. Un,
dos, tres, pobrets!
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest
conte s’ha acabat
David Baret
Passatemps
HORITZONTALS: 1. Si vols una pel·lícula la trobaràs aquídavant, o aquí darrere. Cap de servei / 2. Llengua turca quepodria revoltar el Zaire. Imatges venerables / 3. Perdeu lescinc. Gràcies a ell ara a l’estiu sempre hi ha notícies. Sans endeixar l’empresa / 4. Típic favor de l’anorèctic. Fitxers plensde píxels?: no, gerros de flors / 5. Decidit a solucionar-ho tot.Lletres de diverses menes / 6. A tu. Cansament degut enbona part a la latitud / 7. Escampo però no desendreço.Bombeta registrada pel caragirat d’en Marsó / 8. Varetes perpicar els alumnes, més dures que les fècules. Centre històricde Ceret / 9. Ema mal escrita. Guixos bons per dibuixar ges-tos. Un no a mitges / 10. Podria ser un tal Farré, si no fosgermà. Ossos de pirata / 11. Les altres mitges. Té panxa perdonar i per ventre. Posen límits al sarau / 12. Com el germàesmentat, però a sobre lleig i cec. Acumulació que permet,en certa manera, esquiar / 13. Sense aquesta màquina l’avino hauria pogut fer això. Capa terrestre.
VERTICALS: 1. Tremolor de por en una casa sense calefac-ció. Com a fallo fóra dolent, car és un esguerro / 2. Dosextrems que no es toquen. Mortal, sobretot pels prínceps. 51en un pronom / 3. Ultima sessió d’estudi durant l’àpat.Trepitjaven merda repetidament / 4. Quan el diari no és a totcolor però ja pot reproduir una bandera. Desplac, quan norecordo prou / 5. Enemics d’Introduir Retocs. Borrissol comde llana al cos del nounat. Marxa de Martinet / 6. I entra aLlançà. Llibret sobre la història de l’Obra. Santíssim prefix / 7.Cadascú se saps els seus i els de l’snowboard no. Tots elspèrits, alterats per un set / 8. De petita era de ferro i mésgrandeta va ser d’or. Gosset capaç de fer el pi / 9. Roncs quesonen com més discretets. El més toix dels angles / 10.Compàs central del vals. Seurien de tal manera que tindrienpèrdua d’orina. Abracen l’Eustaqui / 11. Enganyar com elpare d’en Peret. S tal com sona / 12. I ara tal com fa un repò-quer. Alumnes revoltats amb periodicitat quatrisetmanal.
Pau Vidal
Solucions
Man
el F
ontd
evila
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
programallibre
El millor del mes
film
www.deria.netcultura22
nadal 2005-06
NOVA ENTREGA D
E HARRY
POTTER
En català, a 13 cinemes de Catalunya
La nova entrega de Harry Potter, El calze de foc, arriba a les pantalles i ho fa
amb 13 còpies doblades al català. En aquesta nova aventura de l’exitosa
nissaga de les adaptacions dels llibres de J.K.Rowling, Harry Potter s’en-
fronta de nou al seu gran enemic, Lord Voldemort, que mirarà un cop
més d’acabar amb la vida de l’heroi mentre partic
ipa en un perillós
concurs de màgia. La versió catalana es pot veure per tot el te
rri-
tori de Catalunya, a més d’Andorra i le
s Illes Balears, a sales de
Barcelona, Vic, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Girona, Lleida,
Manresa, Terrassa, Granollers, Ta
rragona, Andorra la Vella i
Palma de Mallorca. Trobaràs les adreces concretes a:
www6.gencat.net/llengcat/cinema/cinema.htm
Agenda
VIIè FESTIV
AL
DEL MIL
.LENNI D
E BARCELONA
Del 21 de desembre al 22 de febrer
Per setena vegada consecutiva des de la seva creació, el Festival del
Mil·leni ens apropa amb el canvi d’any una excel·lent proposta musical.
Com en les altres ocasions, el certamen comptarà amb artis
tes de pres-
tigi nacional i internacional, i m
és que contrastada trajectòria. Hi seran
presents el clarinet de Woody Allen, el piano Michael Nyman, les
veus acoplades d’Ana Belén i Víctor Manuel, le
s flautes i gaites de
Carlos Núñez, el nou espectacle de Sara Baras, i a
ltres clàssics
del Festival com M. Dolores Pradera, La Locomotora Negra o
Georges Moustaki. Tots aquests artis
tes, cadascun en el
seu registre, faran explorar el camp de les emocions a
través dels instruments i de les veus en un marc abso-
lutament sublim, el Palau de la Música Catalna.
http://www.festivalmillenni.com
PREMIS
SOBRE TECNOLOGIE
S
A treballs pràctics, experim
entals i d’investigació
Destinataris: Alumnes entre 16 i 23 anys que cursin batxillerat o cicles
formatius de grau superior. Els treballs podran ser individuals o d’un màxim
de tres autors. El premi reconeixerà també la tasca dels tutors.
Tema: Els treballs poden ser de tipus pràctic, experim
ental o
d’investigació. Poden correspondre a qualsevol àmbit de la tecnologia o
bé consistir en una reflexió sobre el seu impacte social.
Premis: Es concediran 5 premis. Cadascun consistirà en un lot de
material informàtic valorat en 1.230 euros, que es distribuiran
entre els autors i els tutors.
Termini: S’hauran de presentar abans del 12 de maig de 2006
Convoca: Fundació EPSON
www.fundacion-epson.es
Teatre
Mort sobtada16, 17 i 18 de desembreTeatre de Ponent, Granollers
Música
Dark Christmas Festival 200517 de desembre, L’Hospitalet
Musical
CollageFins al 8 de generVersus Teatre, Barcelona
Música
Recital de cant a càrrec de Joan Pons
(baríton)14 de gener Auditori Enric Ganadors, Lleida
Exposició
Quietud Nerviosa (Günter Grass)Fins al 15 de gener MACBA, Barcelona
Teatre
ONEDel 14 de desembre al 15 de gener Sala Beckett, Barcelona
Teatre
Jocs de paciènciaDel 20 de desembre al 22 de gener Espai Escènic Brossa, Barcelona
Exposició
El Quixot. Un heroi de paper, els
papers d’un heroiFins al 31 de gener Biblioteca de Catalunya , Barcelona
Exposició
Einstein 1905. Cent anys de físicaFins a l’1 de febrerCosmocaixa, Barcelona
23
participa
participa
PLATAFORMA ACTIVA JUVENIL DE GRANOLLERS
L’Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, amb seus aBarcelona, Tarragona, Lleida i a altres localitats de Catalunya i l’estat, es dedi-ca, d’una banda, a la sensibilització social respecte la situació que viu GuineaEquatorial, i de l’altra, a desenvolupar projectes de cooperació. El més impor-
tant dels projectes solidaris es diu “Acoge”, que consisteix en recaptar ajudes per donarbeques a joves estudiants de Guinea, i amb les aportacions també es financen estudis superi-ors que realitzen a Espanya els joves africans. Tant si els teus orígens són guineans com si no,pots contactar amb l’associació, la teva ajuda serà benvinguda i podràs participar en diversesactivitats que realitzen com els tallers a les escoles i els partits de futbol.
www.aejge.org
Per Nadal les joguines desaparei-xen de les prestatgeries delscomerços, però no tots els nensen gaudeixen. N’hi ha que no espoden permetre somiar en un
regal perquè els reis senzillament no passen per casa seva. Per tal d’evitar-ho, CreuRoja Joventut engega com cada any la campanya de reis anomenada “Regala un mónmillor”, que consisteix en una recollida de joguines a tot Catalunya i en sensibilitzarrespecte l’eliminació d’armes bèl·liques. Estigues atent perquè a diverses poblacionss’organitzen partits de futbol, concerts, gimcanes, etc. A més, pots ser un dels 6.000joves d’entre 14 i 30 anys que col·laboren altruistament amb l’associació. Si et sentssolidari com ells, posa-t’hi en contacte! Treballen en ludoteques, hospitals,guarderies, casals d’estiu, etc.
www.creuroja.org
CREU ROJA JOVENTUT CATALUNYA
, ,
Les discoteques i els bars no són la única opció per passarles nits del cap de setmana. Des de fa quatre anys, elsjoves de Granollers podeu gaudir d’una organització, laPlataforma Activa Juvenil de Granollers, que presenta alter-natives per passar-ho tan o més bé que en una nit conven-cional de dissabte nit. Són opcions més econòmiques i elbon ambient està garantit. No et perdis les seves festes deCap d’Any, sopars multiculturals, concerts, etc. Tothomestà convidat a participar-hi. Si ho prefereixes, també esduen a terme mogudes culturals a l’entorn de Granollers idel Vallès, concursos literaris, concursos fotogràfics, mostres de curtmetratges,contes per a adults, taller de capoeira, vídeo art, xerrades, sortides. I sense oblidarles diferents accions solidàries en què participen. El calendari no està tancat, totspodeu fer propostes!
www.paj-granollers.org
CONCERT DE N
ADAL
24 de desembre, a Montserrat
Excel·lent ocasió, la que ens ofereix el dia 24 de desembre al vespre, per
delectar la nostra oïda amb les veus del cor de l’escolania de Montserrat.
La Basílica de Montserrat acollirà, com és tra
dicional en aquest dia i prèvia-
ment a la Misa del Gall, el Concert d
e Nadal dins del II Cicle de Música
Sacra. L’escolania està formada actualment per una cinquantena de
nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i de la resta
dels Països Catalans, que canten a veus blanques i realitze
n actua-
cions a diari. Com cada any, la
muntanya sagrada, tot un símbol
de catalanitat, acollirà
aquest dia una gran afluència de gent
vinguda d’arreu del país.www.escolania.net
Fot pànic Girona
Sento com baixa l’àngel.Pota de rata el rocanrol:my generation, baby.Ma generació fot cuaal macdonalsi jo a les portes de l’infern:pota de ratai rocanrol amb dues pedres.Sento com baixa l’àngel:per qui va morir Jesús?Maria Magdalena?Maria Magdalena: dues pedrespels claus del fill de déu,i a la creu tots els màrtirs del roc,glòria per l’extinció dels dinosaures.Al·leluia.Cementiri d’elefants, crosta d’ivori.Et dono els ulls no m’abandonis deixa’m en pauet dono l’ànimai jo a les portes de l’infiern.Deixa’m en pau:tinc drets reals d’ús de fruit sobre els béns del paradísno em deixis maii give you my eyes em sents?Et dono els ulls i l’ànima i la meva decadència.
Xavi Grimau
ASSOCIACIO D ESTUDIANTS I JOVES DE GUINEA EQUATORIAL
