32
secun dèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA abril 2007 - any 12 - www.deria.cat número 114 Roger de Gràcia, de mindundi a caçador Tiratge: 54.300 L’esperança dels nens soldat / Any de la Ciència: el Jardí Botànic ESTUDIA C O N C U R S F O T O D È R I A PARTICIPA i GUANYA un TELESCOPI i UNA CÀMERA

Secundèria 114

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista gratuïta per instituts

Citation preview

Page 1: Secundèria 114

secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA abril 2007 - any 12 - www.deria.cat

número

114

Roger de Gràcia, de mindundi a caçador

Tiratge: 54.300

L’esperança dels nens soldat / Any de la Ciència: el Jardí Botànic

ESTUDIA

CONCU

RSFOTODÈR

IA

PARTICIPAi GUANYAun TELESCOPIi UNA CÀMERA

Page 2: Secundèria 114

02 nosaltres www.deria.catl’e

ditorial

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: [email protected] (redacció) Publicitat: Alba Vidal Telèfon: 93 451 61 70, [email protected]

sum

ari

114

Tiratge: 54.300

PÀGINESPÀGINESCENTRALSCENTRALS... especial educació... especial educació

08... el racó de les respostes

09... especial MiquelBarceló

14... agenda,... agenda, cultura, racócultura, racó

06... l’esperança dels nens soldat

13... guia jove

04... el convidat,... el convidat,Roger de GràciaRoger de Gràcia

12... tendències,... tendències,botigues curiosesbotigues curioses

02... l’editorial

03... any de la ciència,... any de la ciència, les plantes, un universles plantes, un univers de colorde color

10... passa-temps

11... altaveu... altaveuoxigen de Gossosoxigen de Gossos

Hem volgut acompanyar aquest número de Secundèria amb un suplement Estudia,aprofi tant que, entre el 21 i el 25 de març, es celebra de nou el Saló Estudia a la Fira de Barcelona, ubicada a Montjuïc. Aquest número també coincideix amb el comença-ment d’una nova aventura que hem organitzat per a vosaltres: Fotodèria, el concurs de fotografi a sobre el món científi c.

El suplement Estudia és una eina indispensable per triar el teu futur professional. Tro-baràs informació de tots els ensenyaments, de les universitats, dels diferents estudis i, en defi nitiva, de totes les possibilitats que tens per a què puguis plantejar-te què vols fer a partir d’ara. El Saló Estudia, que aquest any està ubicat al Palau Número 2, és una trobada anual molt útil per a tots els estudiants. I com podreu llegir a l’entrevista al Conseller d’Educació, Ernest Maragall, l’FP tindrà una importància molt rellevant en els propers anys i això es podrà veure refl ectit al Saló amb més espai dedicat al Grau Superior i al Grau Mitjà.

Es tracta de tenir la màxima informació del ventall d’ofertes, tant de centres formatius com dels diversos estudis. Cadascú de vosaltres té unes habilitats pròpies que us ser-viran per desenvolupar una activitat professional en el futur, amb efi càcia i amb èxit. Saber quin és l’estudi adequat i el centre on explotar aquestes habilitats innates és una decisió difícil. El suplement Estudia t’ajuda a què ho sigui menys.

Fotodèria és la nova aventura per als joves catalans. Aprofi tant que aquest és l’Any de la Ciència, a www.deria.cat/fotoderia podràs registrar-te i publicar la teva visió sobre el món científi c. Fes fotos sobre el món animal, la cosmologia, el món vegetal, la tecno-logia o el món marí i de l’aigua. Cada quinze dies, aproximadament, podràs publicar les teves fotografi es digitals segons la categoria que et proposem i, al juny, entrega-rem els dos premis fi nals. Qui presenti el millor conjunt de fotografi es guanyarà un telescopi, i la millor fotografi a serà premiada amb una càmera digital. La ciència ens envolta, és part de la nostra vida, i cobreix tots els camps de l’experiència humana. Fes d’aquesta experiència un joc. Participa i guanya a Fotodèria!

Educació i joventut són els dos puntals de la teva revista Secundèria. En aquest núme-ro, per una banda, us informem de les possibilitats del vostre futur com a estudiants. D’una altra, us proposem aquest nou repte de Fotodèria per a què aprofi tem aquest Any de la Ciència de manera lúdica i divertida. Si ens vols conèixer més i millor, visi-ta’ns a l’estand del Saló Estudia. Estarem encantats de parlar amb tu!

El teu futur professional i la ciència

Page 3: Secundèria 114

Les Les plantesplantes, , un univers de colorun univers de colorUs heu fi xat mai que la natura està plena de color? Les plantes conformen un ventall colori increïble que podràs conèixer i tocar al Jardi Botànic de Barcelona.

Així s’anomena una altra de les pro-postes que el Jardí Botànic ha prepa-rat per als diumenges del mes d’abril. La nostra roba combina diferents i molts variats colors, però què hi te-nen a veure les plantes? Doncs molt si tenim en compte que en aquest taller descobrireu moltes plantes tin-tòries que es poden utilitzar per dotar de color els teixits i la manera com aquests passen del medi natural a la roba. També podreu veure fotogra-fi es d’insectes, líquens i bolets que també s’han fet servir per tintar.

Roja, pastell, ginesta, gabarró… Aquestes són només algunes de les plantes tintòries del Mediterrani que es poden utilitzar per posar una mica de color al teixit. Després d’ex-perimentar amb el color blau i de descobrir com els colors passen de la planta a la roba, també hi haurà temps per parlar dels fi xadors natu-rals, de les plantes tintòries d’altres països, dels bolets que serveixen per colorar i mil temes més que no et deixaran indiferent. El Jardí Botà-nic és l’aparador perfecte per conèi-xer tots els secrets de medi natural.

03any de la ciènciawww.deria.cat

Aquest 2007 se celebra l’Any de la Ciència i tots els museus científi cs de la ciutat i de l’àrea metropolita-na de Barcelona han creat un tiquet d’entrada conjunta anomenat “Tiquet Ciència”. Dins d’aquest marc, els set museus han preparat “Colors i Cièn-cia”, un seguit d’activitats científi ques gratuïtes entorn del color que se cele-brarà cada mes en un espai diferent. Aquest mes d’abril li toca el torn al Jardí Botànic de Barcelona, que ha preparat un seguit d’activitats plenes de color. L’objectiu és que tots els visi-tants descobreixin els colors amagats de les plantes, els secrets de les plan-tes tintòries o els bolets que serveixen per tintar, entre d’altres. Podreu gaudir de tots aquests tallers els diumenges 15, 22 i 29 d’abril d’11.30h a 13.30 h. Seran gratuïts i només s’haurà de pa-gar l’entrada al museu els dies 15 i 22 (l’últim diumenge de mes és gratuït), que és de 3 euros, amb preus especi-als per a grups i per a estudiants.

El blau és un color amb molta his-tòria i el més difícil d’aconseguir en el medi natural. El perquè a aquest estrany fenomen el podreu descobrir al taller “El color blau del pastell”, planta de la qual se n’extreu la pols o concentrat que s’utilitzarà per tintar. Descobrireu com de resistent és tant a la llum com al rentat. Les plantes amaguen molts secrets…

Plantes amb color i molt mésDe la planta a la robaEl misteri del blau

El Jardí Botànic de Barcelona és una ins-titució municipal al servei de la societat. El Jardí preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món i actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista, promou el coneixement a través de les seves activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d’afi cionats a professionals en general, i per a les es-coles. Mitjançant aquesta difusió, es pro-mou la sensibilització del ciutadà cap elconeixement i el respecte a la natura.

Els horaris varien segons l’època de l’any, però sempre obren a les deu i tan-quen entre les cinc i les vuit de la tarda. L’últim diumenge de mes és gratuït.

Més informació: www.jardibotanic.bcn.cat

PARTICIPA I GUANYA AL FOTODÈRIA

envia’ns la teva FOTO DE CIÈNCIA a www.deria.cat/fotoderia

i GUANYA un TELESCOPI i una CÀMERA DIGITAL!!!

entra a deria.cat/fotoderia i participa a “UN CLIC A LA CIÈNCIA”

Page 4: Secundèria 114

04 el convidat www.deria.cat

Roger de Gràcia, periodista i caçador de paraules

“Fer de periodista seriós “Fer de periodista seriós sembla interessant”sembla interessant”

Poca gent el coneix pel seu nom. En can-vi, molts el coneixen per interpretar un dels personatges més entranyables del “Polònia”, el Mindundi del Ferran Adrià. Ara, però, ha passat dels fogons i de les esferifi cacions de quetxup a buscar pa-raules arreu de Catalunya amb “Caçador de paraules”. És: el Roger de Gràcia.

- Passar de Mindundi a caçador de pa-raules és un gran canvi?

Home, és un canvi. El Mindundi era només un personatge de fi cció, i en aquest cas sóc jo mateix.

- “Caçador de paraules” era una apos-ta arriscada, però sembla que ha anat molt bé. Quin ha estat el secret de l’èxit?

Un dels secrets és que és un progra-ma que no renya, que no et castiga per parlar el català que tu parles i això ha agradat molt sobretot a qui no par-la el català central. Aquí a Barcelona el programa agrada molt, però a fora estan encantats perquè se sent molt la seva veu i el seu parlar. Jo trobo que aquesta visió absolutament oberta del català és el secret del programa.

- Has canviat alguna cosa de la teva manera de parlar?

Bàsicament, intento controlar perquè jo entenc, tot i que sóc d’escola i educació catalana, família catalana i amics cata-lans, que vivint a Barcelona és inevitable tenir una infl uència del castellà i conviure molt amb el bilingüisme.

- El Roger de Gràcia interpretava el Mindundi al “Polònia”… D’on va sor-tir el personatge?

- La veritat és que no sé de quina ment perversa va sortir, pot ser que fos tant dels guionistes o del Toni com del pro-pi Cesc (Ferran Adrià) que s’inventa moltes coses mentre fa els esquetxos. La idea era fer un mindundi, un dia, però la cosa va quallar i…

- Va ser un èxit!- Sí, sí. Fins i tot he fet quetxup als nens!

Ara, però, he deixat de ser el Mindun-di per ser el Caçador.

- Que el Mindundi desaparegués va ser molt trist…

Jo ho entenc perquè el Mindundi és molt entranyable. Nosaltres som min-dundis, tots. Som els que no arribem,

Page 5: Secundèria 114

Clar, per una banda això és dolent per-què no et busques prou la vida i és bo perquè no t’estresses.

- Tens algun projecte entre mans? Hi ha el llibre de “Caçador de parau-

les” que sortirà per Sant Jordi. És el programa de tele recollint les millors paraules, etimologies, frases fetes, cu-riositats del català… És un llibre molt mediàtic, però també hi ha un contin-gut molt clar, que són les paraules que hem anat caçant.

- Faràs signatura de llibres? Síííí! Uf, jo no ho sé… que em toqui al

costat de l’Eduardo Mendoza…

Anna Salarich, [email protected]

Fotos: Ivan Giménez

els que superem els problemes com podem, que dissimulem, que sobrevi-vim i que anem trampejant. Clar, llavors crec que tothom s’hi sent molt identifi -cat i, a part, el binomi amb el Cesc era molt divertit perquè era la típica fórmu-la de pallasso llest-pallasso tonto. Ell és el geni i el Mindundi és el tonto.

- Et tornarem a veure fent de “pinche” del Ferran Adrià?

Jo espero que sí. Encara que no sigui de manera continuada, algun dia algu-na aparició sí que farà el Mindundi, ho tenim entre mans.

- Tenen alguna cosa en comú el Min-dundi i el Roger?

El Mindundi tenia alguna cosa meva, evidentment, perquè és un personatge que te’l vas fent teu. I jo mateix també tinc una mica de Mindundi. Està tot una mica barrejat. El que està clar és que a “Caçador de paraules” no sóc cap personatge de fi cció sinó que sóc jo. I bé, per fer de Mindundi tampoc vaig haver de fer gaires esforços. (riu)

- I què et va més: fer de periodista se-riós o t’agrada més la broma?

Ui, no sé on anirem a parar perquè jo a la facultat em vaig fer com una idea que no sortiria mai a la tele i que jo volia ser un periodista seriós…

- No volies fer tele? No, no volia sortir a la tele. Ho tenia

molt clar, que no m’interessava. Jo anava cap a la ràdio, cinema, guió en general. I mira, la credibilitat de les nostres pròpies refl exions i objectius és baixa (riu). Fer de periodista seriós sembla molt interessant, però sempre em surt la bis còmica.

- Quin tipus de programa t’agradaria fer? No ho sé… un dels meus avantatges

i un dels meus problemes és que no tinc cap objectiu vital ni professional.

“NO TINC CAPOBJECTIU VITAL

NI PROFESSIONAL”

“TOTS SOM MINDUNDIS.

PER AIXÒ ÉS UN PERSONATGE

ENTRANYABLE”

05

Nom complet: Roger de Gràcia i ClotetLloc i data de naixement: 01/04/1975Quin és el teu pitjor defecte? La mala memòria.I la millor virtut?Jo m’atreviria a dir que sóc bona gent.Quantes vegades han fet broma amb el teu nom?Uf, moltes! Jo sóc Roger Desgràcia, Roger de Llúria, Roger de Flor, Passeig de Gràcia…Quin és el teu programa de tv predilecte?No miro la tele.I allò que més odies?Tot el que tingui a veure amb fer sang d’al-tres persones.A qui t’agradaria conèixer?Uf, molta gent, però tinc obsessió amb el Frank Black.El plat que cuines millor: no cuino gaire…un dia vaig fer canelons i vaig dir que no hi tornaria mai més.L’última pel·lícula que has vist:Diamantes de sangre, és que m’agraden molt el Leonardo Di Caprio i el Brad Pitt. Estic molt en contra de la gent que tira per terra la feina que fan aquests dos simplement perquè són guapos. El Brad Pitt és un tros d’actor.La cosa que valores més en una persona: que no tingui mala fe, que sigui bona gent.

Tal com raja

Page 6: Secundèria 114

06 tema del mes www.deria.cat

L’esperança dels nens soldat“Com pot la innocència convertir-se en destrucció? Qui t’haurà robat el món en un tret? Qui ha posat preu a la teva vida?”. Així canta David Bisbal en un dels últims treballs per donar a conèi-xer la barbàrie dels nens soldat. Amb més de 250.000 casos arreu del món, UNICEF i altres organitzacions mundi-als s’han reunit a París per intentar er-radicar l’ús de nens i nenes en grups i forces armades.

Al món hi ha comptabilitzats uns 300.000 nens soldat, nens i nenes menors de 18 anys que són reclutats per exèrcits o grups armats. Aquests infants són se-grestats i sotmesos a un sistema d’ex-plotació i de preparació brutal. Els anul-len com a persones i els converteixen en màquines de matar. Hem parlat amb el president d’UNICEF a Catalunya, Víctor Solé-Sala, per a què ens expliqui com es troba la situació actualment i a quines conclusions van arribar en la seva reu-nió de París.

- Per què agafen nens i nenes?

Perquè els són molt útils. Els més pe-tits són molt manejables, molt impre-sionables i poden ser utilitzats com a objectes sexuals. Per exemple, a la guerra entre Iran i Irak, utilitzaven als nens com a escuts humans. Se’ls anomenava els “nens màrtirs” i a cada casa n’hi havia un.

- Com se’ls recluta?

Tot i que la defi nició ofi cial de nens sol-dat diu que se’ls recluta, en realitat el que es fa és segrestar-los. Després els fan passar un procés d’inducció terri-ble, no només per destruir el seu ego sinó també per fer-los instruments.

- Amb les nenes és diferent…

Elles s’emporten la pitjor part, sens dubte. El 50% de nenes que es tre-uen dels exèrcits o grups armats es-tan embarassades. La majoria d’elles han estat violades, utilitzades com a instrument sexual pel grup i, fi ns i tot, infectades de la SIDA, i la seva comu-nitat no les accepta, per impures.

- I com s’arregla aquesta situació?

El procés per treure els nens dels exèr-cits o grups armats comença per bus-car-los, identifi car-los i protegir-los. Un

“PASSEN PER UN PROCÉS TERRIBLE

PER DESTRUIR EL SEU EGO”

“Els principis de París”

“La solució al problema és que

s’acabin totesles guerres”UNICEF, juntament amb altres organit-zacions, fa anys que lluiten fermament contra el reclutament infantil en exèrcits o grups militars. Tots ells es van reunir fa poc a París per crear un nou quadre d’actuacions anomenat “Els principis de París”. Aquests són una ampliació dels acords que es van escriure a favor dels drets dels infants el 1997 a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. A grans trets, aquests principis serviran de base per a la cre-ació de programes de protecció, d’alli-berament i de reinserció duradora dels nens soldats. En aquesta trobada, s’han produït dos passos endavant molt im-portants, com explica Víctor Solé-Sala, president d’UNICEF a Catalunya: “La inscripció dels nens i nenes per a què se sàpiga que existeixen i no els puguin manipular sense compassió, i el fet que el tema dels nens soldat hagi passat al Consell de Seguretat de l’ONU. Aquest en fa un gran seguiment treballant en 3 punts: arribar a la pau, construir la pau i mantenir la pau”. A la pregunta de si l’existència de nens soldat es pot erradi-car, Solé-Sala ho té clar: “Sí, i tant! Quan s’acabin les guerres. Mort el gos, morta la ràbia”.

Page 7: Secundèria 114

07

cop trets del grup i treballats tots els seus traumes, s’identifi ca la seva famí-lia per començar la reinserció amb ella, amb l’escola i amb la societat en gene-ral. En aquest sentit, ens ajuden molts els líders religiosos i, sobretot, les do-nes líders religioses perquè han parti-cipat molt en el confl icte i són les que faciliten la sensibilització a la societat.

- Realment, s’aconsegueix rehabilitar-los?

La xifra de nens soldat que hi ha arreu del món s’escapa una mica perquè hi ha països que no donen dades, però es calcula que poden ser uns 300.000. D’aquests, però, 95.000 estan en pro-grames de reinserció i 6.000 ja s’han incorporat a la societat. Es veu llum al fi nal del túnel, tot i que és una feina molt complicada.

Anna Salarich, [email protected]

“Després d’això, els rebels s’han

convertit en la meva família i tot

el que faig ho faig per complaure

el meu pare, el comandant”.

Daniel, Llibèria.

“El meu rol va començar portant una

torxa per il·luminar els grans. Més tard,

em van ensenyar a fer servir les grana-

des de mà. Un mes després, portava un

fusil AK47 i un G3”.

Georges, Burundi.

Les seves veus Les seves veus i el treball d’UNICEFi el treball d’UNICEF

UNICEF, amb més de 60 anys d’història, té la missió de fomentar i protegir els drets de la infància mitjançant pro-grames que els ajudin a sobreviure i a desenvolupar-se plenament fi ns arribar a l’edat adulta. També subministra medicaments essencials, vacunes i materials per a l’edu-cació, l’atenció en la salut i les situacions d’emergència.

Page 8: Secundèria 114

El racó de les respostesEl racó de les respostes

Potser somiaves amb un lloc on poder trobar resposta a molts dels teus dubtes. No cal que et preocupis perquè aquest espai existeix i es diu Punt d’Informació Juvenil (PIJ). Si no els coneixes, ara te’n fem cinc cèntims. Hem parlat amb el Juanjo Sánchez, un dels tècnics de jo-ventut de suport a la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil.

Què és un PIJ? És un servei públic i gratuït que ofereix als joves una informació contrastada relativa a tots els àmbits del seu interès, facilitant una presa de decisions medi-tada, orientant i assessorant les seves consultes.

Què hi podem trobar? Als PIJ s’ofereix una oferta informa-tiva i d’assessorament a mida de les necessitats de cada jove, ja sigui en temes de formació, feina, habitatge, participació, cultura, lleure, viatges… En alguns PIJ també es possible trobar altres tipus d’informació especialitzada en temes de salut, drogues i sexualitat.

També tramitem carnets per a joves, disposem d’un servei d’autoconsulta d’internet gratuït i servim tota la in-formació que ens arriba sobre tallers, cursos i xerrades.

On els podem trobar?A totes les comarques de Catalunya hi ha algun PIJ, però es poden consultar tots al web de la Secretaria de Joven-tut: www.gencat.cat/joventut. Hi ha una base de dades de la Xarxa Catala-na de Serveis d’Informació Juvenil on trobaràs els Punts que estan a la teva comarca i, si n’hi ha, al teu municipi.

Quants n’hi ha a Catalunya?Actualment, formen part de la Xarxa, 288 Punts d’Informació Juvenil, que estan distribuïts, per àmbit territorial, de la següent manera: Barcelona.- 168 / Tarragona.- 39 / Girona.- 35 / Lleida.- 23 / Terres de l’Ebre.- 23.

A qui van adreçats?A tots els i les joves, sense tenir en compte el seu lloc de residència.

Quins horaris fan?Depèn del PIJ, però molts fan horari de tarda, per facilitar que els joves i les joves s’hi puguin adreçar després de

l’horari lectiu o laboral. En tot cas, per veure l’horari concret de cada Punt, es pot consultar la base de dades del web de Joventut.

08 joventut www.deria.cat

Més informació: Per saber quin és el PIJ que tens més proper o saber-ne el seu horari, pots consultar el web: www.gencat.cat/joventut

Parlem-ne!“Sempre busquem una solució a allò que ens demanen”

Com és el dia a dia en un Punt d’Infor-mació Juvenil? Qui hi va? Què demana la gent que el visita? Aquestes i altres preguntes són les que hem fet a la Cà-rol Belinchón, una de les informadores juvenils del PIJ del carrer Calàbria de Barcelona. No us perdeu cap detall del què ens ha explicat perquè hi ha dades molt interessants…

- Què hi ha al Punt d’Informació Juvenil? Sobretot persones joves disposades a

atendre i diferents serveis com el ciber-cafè amb connexió gratuïta a Internet o el servei de cartellera d’autoconsulta on oferim informació sobre tot tipus de cur-sos i qüestions entorn l’ensenyament, el voluntariat, el lleure, la cultura, etc. Qui es vulgui assessorar, ho pot fer presen-cialment, per telèfon o per e-mail.

- Què us demanen els joves? Sobretot temes de formació, perquè

hi ha molts joves que acaben el batxi-llerat i es troben que no saben què fer. Venen aquí per conèixer les opcions que tenen, on es poden adreçar, infor-mar-se de les carreres universitàries que hi ha, cicles formatius… També hi ha un grup important de joves que

venen perquè no volen acabar l’ESO i els interessa saber quines alternatives tenen. Molt sovint també ens pregun-ten per temes de voluntariat.

- Però al PIJ també feu xerrades i altres activitats…

Regularment oferim xerrades de temes d’interès per als joves com, per exem-ple, camps de treball o formació. Tam-bé acollim visites d’estudiants dins del programa Pack Escoles d’activitats pe-dagògiques de la Secretaria de Joven-tut. A més, ens encarreguem de la tra-mitació dels carnets d’alberguista i del carnet d’estudiant internacional, i ofe-rim informació sobre els serveis i ac-tivitats de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT).

- Se us ha resistit mai alguna consulta? La veritat és que sempre busquem una

solució per a què la persona trobi una resposta als seus dubtes o consultes.

- Sou uns buscadors de respostes. Això s’aprèn?

Els informadors juvenils rebem una for-mació, però moltes vegades la teoria es queda petita perquè depèn de cada cas particular i les consultes poden ser d’allò més variades. La formació és im-prescindible però l’enriquim amb l’ex-periència del dia a dia.

Page 9: Secundèria 114

ESTUDIASUPLEMENT

abril / 2007

encamina el teu futur: saló estudia

Page 10: Secundèria 114

SUPLEMENTESTUDIA

PRESENTACIÓ

ZONA INTRUSA

ENCLAU UPC

WIND STAR

REPORTATGE

CURIOSITATS

REPORTATGE

CAIXA MANRESA

EUNCET

FP

ERNEST MARAGALL

2

4

5

7

10

11

14

secundèria

2 SUPLEMENT ESTUDIA - PRESENTACIÓ

Torna Estudia,el saló de l’ensenyamentDel 21 al 25 de març torna a Fira de Barcelona el Saló Estudia, el saló de l’ensenyament i la formació. Entre les novetats d’enguany, cal destacar el canvi d’ubicació, que passa al Palau número 2, un espai molt més gran que permetrà l’ampliació del saló. En aquest sentit, aquest any hi haurà la presència d’una nova àrea anomenada “Young”, dedicada a productes i serveis per a joves. També hi haurà la participació de centres de primària, ESO i batxillerat, i hi haurà un reforçament del sector de la formació professional.

En aquesta edició, Estudia comptarà amb la participació de 187 centres educatius i entitats emmarcades en sectors com estudis universitaris, formació professional, estudis superiors i complementaris, idiomes, centres d’educació primària, ESO i batxillerat, formació ocupacional, serveis a l’educació i Young, amb productes i ser-veis per als joves. Totes les universitats catalanes també hi seran representades.

Pel que fa a l’oferta educativa de Catalunya, el saló de l’ensenyament espera uns 70.000 visitants, molts dels quals gaudiran amb la nova zona de formació professio-nal. A través de diferents activitats i demostracions de cicles formatius de grau supe-rior i mitjà, es donaran a conèixer diverses famílies professionals.

Si voleu conèixer tota l’oferta formativa de Catalunya, ja ho sabeu, Estudia és el vostre lloc. I també us esperem al nostre estand del Secundèria i L’Hiperbòlic!

3

8

6

13

Page 11: Secundèria 114

PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA DE MATARÓ - SUPLEMENT ESTUDIA 3

ZONA INTRUSA: un projecte artístici pedagògic als instituts de Mataró

què és?Zona Intrusa és una iniciativa del progra-ma d’arts visuals del Patronat Municipal de Cultura de Mataró que aposta per obrir el llenguatge contemporani a nous escena-ris, més enllà de les sales d’exposicions.

La fórmula respon a la voluntat de cap-girar la dinàmica establerta: en lloc de requerir el desplaçament de l’alumnat a les sales d’exposicions, portem la sala d’exposicions i l’activitat didàctica als centres educatius de la ciutat.

de què va?És un projecte itinerant que es trasllada d’un institut a un altre.

de què consta?- D’una caseta d’obra situada al pati,

convertida en sala d’exposicions. S’hi visionen els projectes Pintura

sobre pell cremada , de Jordi Mitjà, i Emancipator Bubble, d’Emancipator Business.

- D’un ordinador instal·lat a la biblioteca, la Burnstation de Platoniq, per descarregar música lliure de drets comercials.

- De la distribució gratuïta del magazi-ne Zona intrusa.

- De tallers o medialab: es realitzen 3 activitats a l’aula, relacionades amb els temaris dels centres i en horari lectiu:

1. “Zàpping! Formes d’identitat, d’hà-bitat i de consum a través de la cul-tura visual”. Activitat introductòria que relaciona els diferents eixos te-màtics de l’exposició.

2.“Mamá…quiero un emancipator”.Activitat que posa en evidència les necessitats individuals i col·lectives dels adolescents.

3.“D.I.C. (Diari Íntim Col·lectiu)”. Treball amb les imatges relacionades amb el context que habiten, el subjecte i l’es-pai, i també amb els condicionants legals i la protecció de la privacitat.

quin objectiu té?- Refl exionar sobre la identitat de

l’adolescent i la seva relació amb el seu entorn més proper.

i després què?Ensenyem què hem fet: accions que obren al públic el treball realitzat en els diferents centres educatius.

- “Meeting point”: taula rodona amb els artistes del projecte i els/les alum-nes participants.

- Exposició a l’Espai f, espai d’art emer-gent de Mataró (c. Nou, 11), dels artis-tes i amb els treballs resultants de les activitats realitzades als instituts, que s’inagurarà el dia 13 d’abril i es podrà veure fi ns el dia 20 de maig de 2007.

Aterren als instituts de Mataró un contenidor d’obra i un ordinador que ocupen durant uns dies els patis i les biblioteques dels centres.

Page 12: Secundèria 114

Enclau UPC

4 SUPLEMENT ESTUDIA - UPC

La Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC) és una universitat que posa la tecnologia, les ciències i l’en-ginyeria al servei de les persones: els seus professors i investigadors es mouen i treballen pel progrés so-cial, aportant solucions a problemes actuals, com són ara mateix el canvi climàtic i l’estalvi energètic.

El nostre consum d’energia és cada cop més elevat. Per això, la Comissió Europea ha demanat un canvi radical en les políti-ques energètiques dels països de la Unió Europea: l’any 2020 haurem de reduir les emissions de CO2 en un 20% i aconseguir que el 20% de l’energia que generem si-gui renovable. L’objectiu d’aquestes pro-postes és que entre tots puguem comba-tre problemes com el canvi climàtic, però també procurar que Europa augmenti el seu estalvi energètic.

La interconnexió elèctrica entre Espanya i França, mitjançant línies d’alta tensió, ha generat posicions a favor i en con-tra. D’una banda, les administracions públiques i bona part de les empreses catalanes asseguren que aquesta inter-

L’estalvi energètic, una aposta de futurconnexió és imprescindible per al des-envolupament econòmic del país ja que milloraria la qualitat, fi abilitat i efi càcia del subministrament elèctric i afavoriria la implantació de les energies renovables. D’altra banda, els grups que s’oposen al projecte argumenten que el progrés del nostre país és possible mitjançant un desenvolupament econòmic sostenible, basat en l’estalvi, l’efi ciència energètica i un canvi general d’actitud dels ciutadans respecte al consum d’energia.

Segons el professor i investigador Oriol Boix, director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), “el sis-tema elèctric català necessita un reforç important des de fa anys: per garantir el transport i la distribució de elèctrica són necessàries bones connexions en-tre les centrals generadores i les zones de consum energètic”. A més, la millora d’aquesta interconnexió també perme-tria “impulsar el rendiment, per exemple, dels parcs eòlics, l’única font renovable que actualment està prou desenvolupa-da”, afegeix el professor Boix.

8è Premi UPC per a Treballs de Recerca de Batxillerat.Arquitectura, Ciències i Tecnologia SosteniblesPresenta el teu treball de recerca a la nova edició del Premi UPC per a Treballs de Recerca de Batxillerat. Més informació: www.upc.edu/lapolitecnica/enclau

NO T’HO PERDIS

Estudia 2007Del 21 al 25 de març de 2007 Estudiantat i professorat de la UPC respondran les consultes especí-fi ques sobre totes les titulacions que s’imparteixen a la UPC: tipus d’assignatures, avaluació, model docent, sortides professionals, etc. Apunta-ho ja a la teva agenda i no oblidis visitar el nostre estand, que enguany et sorprendrà!

II Fòrum de les Escoles i Facultats de la UPC 12 i 13 d’abril de 2007Si després de visitar l’estand de la UPC a Estudia necessites ampliar in-formació sobre els estudis o bé re-soldre dubtes, els diferents centres docents de la Universitat t’ofereixen l’oportunitat de rebre informació i atenció personalitzada a través del Fòrum, una fi ra que aplega estands, presentacions i visites guiades.

Per aprendre: no et posis límits, vine a la UPC

Liderar i impulsar nous projectes d’inves-tigació en l’àmbit de les energies renova-bles al nostre país és un dels reptes profes-sionals dels futurs estudiants i estudiantes de la UPC, especialment per a aquells que decideixin cursar alguna de les titu-lacions vinculades a l’àmbit de l’Enginye-ria Industrial. A més, tindràs l’oportunitat d’iniciar la teva experiència professional mitjançant els convenis de cooperació educativa, acords de col·laboració entre la Universitat i les empreses, que et perme-tran fer pràctiques mentre estudies. D’al-tra banda, també podràs participar en un gran nombre de programes de mobilitat amb les més prestigioses universitats.

A Catalunya “cal impulsar l’activitat de re-cerca i invertir més en fonts energètiques renovables per aconseguir incrementar, en un futur pròxim, el subministrament d’energia d’aquest tipus. De fet, alguns estudis mostren que es podria abastir tota la Península Ibèrica només amb energies renovables, però encara no estan prou desenvolupades. Per això, cal potenciar la recerca, un repte que, amb tota segu-retat, assumiran els titulats i titulades de la UPC”, conclou el professor Oriol Boix.

Si vols ampliar els teus coneixe-ments sobre aquest tema: www.upc.edu/lapolitecnica/enclauA la UPC apostem per una formació pràctica als laboratoris

Page 13: Secundèria 114

WIND STAR - SUPLEMENT ESTUDIA 5

“Tanco els ulls i somioque encara hi sóc”Vaig necessitar un cert temps per decidir si me n’anava tot el mes d’agost a Toron-to o no. Era el primer estiu, i possiblement l’últim, sense res pendent per setembre, ni deures, ni treballs. Estava a punt de comen-çar una nova etapa: la vida universitària.

Em vaig decidir a marxar i, exceptuant petits entrebancs amb els vols d’anada, va anar tot sobre rodes. Ara mateix ani-maria tothom a viure una experiència així perquè un mes a l’altra banda de l’Atlàn-tic dóna per a molt més que per millo-rar l’anglès. Aprens a conviure, coneixes nous costums i cultures, i t’adones que hi ha moltes altres maneres de pensar i d’enfocar la realitat. Els primers dies tot és nou i costa adaptar-s’hi, però quan marxes sents com si una petita part de tu es quedés allà. Jo, de vegades tanco els ulls i somio que encara hi sóc.

Impressions de l’estada al Canadà de l’Emma Miguel, alumna de WIND STAR, segona classifi cada del concurs fotogràfi c

Toronto és una ciutat gran, però molt cò-moda a l’hora de desplaçar-se i, sobretot, segura. Vaig estar anant a classe tots els matins de dilluns a divendres. L’escola era immensa i es respirava un ambient total-ment internacional. Hi havia de tot: fran-cesos, italians, suïssos i moltíssima gent de fora d’Europa. Tenia companys de tot arreu, venien del Marroc, de Mèxic, del Japó, de Corea, del Líban, de Brasil...

Però les classes no ho eren tot! Cada tar-da hi havia preparada alguna activitat: una visita a la CN Tower, fer de públic a l’estadi dels Blue Jays, escapades a les illes, sopars, festes... Si t’interessava, no-més t’hi havies d’apuntar. A més, també podies conèixer la ciutat pel teu compte. Vaig passar moltes tardes passejant per parcs, platges, botigues, cinemes i bars amb els meus companys.

Els caps de setmana l’activitat no parava. El ventall de possibilitats era molt ampli: les famílies et convidaven a passar esto-nes amb elles (són gent molt acollidora) i l’escola t’oferia activitats de dia sencer com ara piragüisme, visitar les Niagara Falls, el parc temàtic Canada’s Won-derland, museus... i també sortides de cap de setmana a Nova York i a la part francesa del Canadà, pensades especial-ment per a estudiants com nosaltres.

Per aprofi tar al màxim un viatge com aquest, el millor que es pot fer és no dir mai que no a cap proposta i aixecar-se cada dia amb ganes de descobrir nous racons.

Page 14: Secundèria 114

6 SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Estudia a l’estrangerEl nou Tractat de Bolonya està creant un espai europeu d’educació superior que fomenta, entre d’altres punts, la mobilitat delsestudiants. Hi ha diferents programes d’intercanvi en els quals es pot participar al llarg de la carrera. Te n’informem per a què,arribada l’hora, tinguis tota la informació que necessitis.

Programa Joventut amb EuropaAquest programa està pensat per donar suport a un ampli ventall d’activitats que contribueixen a l’educació dels joves fora de les estructures de l’ensenyament i de l’aprenentatge.

Està adreçat a joves d’entre 15 i 25 anys que vulguin conèixer altres països, llengües, cultures i que tinguin ganes de participar en diferents projectes de molts àmbits diferents.

Programa SòcratesEl programa Sòcrates és el que fomenta la mobilitat dels estudiants, professorat i personal tècnic pels diferents països de la Unió Europea. Les accions que s’en-globen dins d’aquests són: Comenius, Erasmus, Grundtvig, Lingua, Minerva i altres accions conjuntes.

ErasmusÉs el programa més conegut pel que fa a la mobilitat d’estudiants entre les uni-versitats europees. Creat el 1987, hi ha 31 països implicats, amb la participació de més de 2.000 institucions acadèmiques de grau superior. La durada de l’estada en un altre país pot anar des dels 3 mesos a un any, i algunes assignatures es poden convalidar mitjançant una taula d’equi-valències establertes. Mentre que molts europeus trien Barcelona o Madrid com a primera opció, els d’aquí cada vegada es decanten més pels països nòrdics com Suècia, Finlàndia o Dinamarca.

Adreçat a estudiants i professorat uni-versitari.

Leonardo da VinciAmb el nom del gran geni Leonardo da Vinci, aquest programa té com a objectiu donar suport a projectes de cooperació transnacional en l’àmbit de la formació professional. A més de promoure la FP continuada, el programa vol ampliar la contribució que aquest tipus de forma-ció dóna al sector empresarial.

Va adreçat a joves estudiants de FP, jo-ves treballadors per a l’adquisició d’ex-periència professional suplementària i formadors, planifi cadors i gestors.

TempusCreat per fomentar i coordinar els in-tercanvis i la mobilitat dels estudiants i professorat amb els països de l’Europa Central i de l’Est. Més informació: www.gencat.cat/

Page 15: Secundèria 114

CURIOSITATS UNIVERSITÀRIES - SUPLEMENT ESTUDIA 7

El sabies què… del món universitari

El nombre de noies que va a la universitat continua creixent.

De les vuit univer-sitats públiques, a quatre, la carrera més sol·licitada és medicina. A sis d’elles, educació infantil està entre les cinc primeres.

Catalunya és una de lesprincipals destinacionsdels Erasmus.

El 2006, hi va haver 6.464 sol·licituds provinentsde fora de Catalunya i 1.809 de l’estranger.

Més del 50% dels nous estudiants univer-sitaris provenen de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Els alumnes preinscrits al juliol del 2006 van ser 42.260, 387 mésque l’any anterior.

La universitat amb més es-tudiants és la Universitat de Barcelona, seguida per la Uni-versitat Autònoma i la Politècnica de Catalunya. Tot i això, les uni-versitats de fora l’àrea metropolita-na, com poden ser les de Girona, Lleida i Tarragona, han augmentat el nombre d’assignats.

L’àmbit temàtic més sol·licitat és el de les ciències socials, seguit a gran distància per l’àmbit tècnic i el de cièn-cies de la salut.

El top 10 dels estudis més sol-licitats en primera preferència del 2006 són: medicina, ciències em-presarials, mestre-educació infantil, administració i direcció d’empreses, psicologia, infermeria, dret, arquitec-tura, arquitectura tècnica i publicitat i relacions públiques.

Page 16: Secundèria 114

8 SUPLEMENT ESTUDIA - REPORTATGE

Des del passat curs 2004-05 s’està introduint a l’esfera universitària catalana la nova estructura educa-tiva que va quedar immortalitzada al Tractat de Bolonya. Aquest inicia un procés cap a un espai europeu d’educació superior amb un siste-ma comú de titulacions università-ries que permetin la uni� cació d’es-tudis i la mobilitat dels estudiants.

Tractat de Bolonya

- Preveu un sistema comú de titulacions, sobretot mitjançant allò que s’anomena suplement europeu al títol, un docu-ment que acompanyarà tot títol europeu d’educació superior i que descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el con-tingut i l’estatus dels estudis cursats.

- El sistema es basa, principalment, en dos cicles principals: el grau i el postgrau. L’ac-

Què és el Pla de Bolonya?

cés al segon cicle requerirà haver superat el primer, tot i que el diploma obtingut tam-bé serà considerat, al mercat laboral euro-peu, com a nivell adequat de quali� cació. Amb la segona titulació, s’aconseguirà el grau de mestria i/o doctorat.

- La Declaració de Bolonya també implan-ta un nou sistema de crèdits compatible, similar al Sistema europeu de transfe-rència de crèdits (ECTS), que valora l’ac-tivitat en ensenyaments teòrics, pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el treball personal de l’estudiant.

- El Tractat de Bolonya promou la coope-ració europea per garantir la qualitat de l’educació; fomenta la mobilitat d’estu-diants, professorat i personal d’adminis-tració i serveis de les universitat a altres centres europeus, i dóna suport a un espai europeu com a espai per al des-envolupament curricular, etc.

Page 17: Secundèria 114

Més informació: www.gencat.cat

9Catalunya i el Pla de Bolonya

Les universitats catalanes s’estan adap-tant, progressivament, al nou espai eu-ropeu d’educació superior. Des del curs

2004/05, s’han anat introduint titulacions adaptades a aquesta nova realitat: el grau i els màsters europeus. Els primers estan formats per entre 180 i 240 crèdits ECTS, possibles a impartir en 3 anys, i els segons consten d’entre 60 i 120 crèdits ECTS, im-partits en 2 anys. Aquestes noves titulaci-ons tenen en compte la de� nició d’objectius del Pla de Bolonya, en forma de compe-tències acadèmiques i professionals.

En tot aquest marc, però, cal destacar que, de moment, a l’Estat espanyol no-més tenen validesa o� cial les titulacions homologades. Per aquesta raó, en � na-litzar els estudis de grau es tindran dues titulacions: la de validesa a casa nostra i un d’addicional adaptat a les directrius europees, acreditat per l’AQU Catalunya, i que permetrà matricular-se en màsters oferts en altres universitats europees.

Per altra banda, també cal saber que si l’es-tudiant de grau vol assolir la titulació homo-logada corresponent, ho podrà fer de dues maneres: primer, si la titulació té la mateixa durada, s’obtindrà el títol simultàniament; se-gon, si la titulació és d’1 o 2 anys més, l’alum-ne haurà de seguir els estudis durant aquest temps per obtenir el títol corresponent.

Anna Salarich, [email protected]

Page 18: Secundèria 114

10 SUPLEMENT ESTUDIA - CAIXA MANRESA

Les bones notes tenen premi

Quina carrera has triat?Estic fent Traducció i Interpretació a la UPF. Sempre m’ha encantat llegir, es-criure i aprendre llengües, i com que es-tudiar Traducció et permet fer totes tres coses, vaig pensar que era la carrera perfecta. A més, té més sortides que moltes altres carreres de lletres.

I en un futur què t’agradaria fer?Suposo que m’agradaria fer de traducto-ra! M’agradaria traduir literatura, i potser pel·lícules i coses així, però no se sap mai. També vull fer Filologia Catalana, algun dia, i crec que amb les dues carre-res podria fer feines molt interessants.

Què se sent tenint aquestes notes?Satisfacció! Jo almenys n’estic molt contenta. Treure bones notes és un premi a l’esforç i t’anima a seguir treba-llant.

A què dedicaràs l’ajuda?Mmm...no ho sé pas! De moment encara no he tocat els diners, però segurament els faré servir a partir del setembre, per-què me’n vaig d’Erasmus a Liverpool i la vida allà és molt cara.

Els Ajuts Universitaris que otor-ga Caixa Manresa no podien celebrar de millor manera els seus deu anys de vida. I és que enguany, són 563 els es-tudiants que rebran una ajuda de 612,24 euros. Aquests han estat seleccionats tenint en compte el seu rendiment aca-dèmic d’entre un total de 1.111 sol·licituds, número que con-� r ma la consolidació d’aquest programa adreçat als joves.

En aquesta edició 2006-07 dels Ajuts Uni-versitats s’han rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya i les beques han estat otor-gades a alumnes de 26 comarques i 156 poblacions del territori català. La dotació econòmica s’ha incrementat notable-ment, la qual cosa ha permès concedir ajuts a estudiants amb una nota d’accés a la universitat igual o superior a 8’5. La nota més alta del curs va ser un 9,92.

Si esteu interessats en participar en la pròxima edició, només us heu d’adreçar a qualsevol ofi cina de Caixa Manresa a la comarca on residiu i, sobretot, estudi-ar molt. Però si encara no ho veieu clar, hem parlat amb alguns dels alumnes que s’han emportat alguna de les beques.

Pablo Santomá, estudiantd’Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià.

“Aquest ajut és com una recompensa al meu esforç”

Com et vas assabentar que hi havia els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa?La veritat que me’n vaig assabentar d’una forma bastant fortuïta. La germana gran d’un company de classe havia rebut un Ajut Universitari de Caixa Manresa feia un parell d’anys. Vaig anar a la sucursal de Caixa Manresa a Sant Cugat (visc allà), em vaig acabar d’assabentar de tot i vaig decidir optar a l’ajut.

Estudies Enginyeria química, a què t’agradaria dedicar-te en un futur?Dons la veritat és que no ho tinc gaire clar. Vaig escollir aquesta carrera perquè era la que més em faria disfrutar, però no pensant què faria en un futur. Possi-blement voldria dedicar alguns anys a investigació i recerca, però encara hi ha temps per decidir-se.

Creus que aquest tipus d’iniciativa mo-tiven a treure millor nota?Crec que sí. En el meu cas, però, no ho considero així. Jo sempre he intentat fer les coses que faig de la millor mane-ra possible, és a dir, no comformant-me amb un 9 si realment puc arribar a un 10. Per tant, jo em prenc aquest ajut com una recompensa a aquesta fi losofi a d’esforç. D’altra banda, és cert que aquest tipus d’iniciatives poden motivar a estudiants a posar un extra d’esforç que els permeti assolir una millor nota i, per tant, es una bona iniciativa en aquest sentit.

Eva Bosch Roura, estudiantde Traducció i Interpretació

“Estic molt contenta amb l’ajuda!”

Com vas saber que hi havia aquests Ajuts Universitaris?Em va arribar una carta de Caixa Manresa a casa, i com que l’únic requisit perquè et concedissin la beca era la nota de tall, vaig pensar que ja hi tenia molt de guanyat.

Page 19: Secundèria 114

EUNCET - SUPLEMENT ESTUDIA 11

La Borsa de Treball

Un dels serveis més interessants de l’EUNCET és el de la borsa de treball. Per entrar-hi com més preparat possible, als estudiants d’últim curs de carrera se’ls fa un Assessment Centre, és a dir, un pro-grama d’avaluació múltiple per a la detec-ció de competències. Per al recent diplo-mat, és molt útil saber quins són els seus punts forts, tant en coneixements com en capacitat i competències, per oferir-se amb garanties al món laboral.

La borsa de treball de l’escola compta amb més de 8.000 empreses que s’hi adrecen buscant persones quali� cades. La borsa, a més de coordinar les sol·licituds i les de-mandes, assessora, prepara i plani� ca la carrera professional de l’estudiant.

Les millors garanties d’èxit professional

Si allò què t’agrada són les ciències em-presarials, no et pots perdre l’oferta for-mativa de l’Escola Universitària Caixa Terrassa. El seu pla d’estudis dóna priori-tat a la innovació, a la personalització i a la qualitat per a què els seus estudiants surtin plenament capacitats per incorpo-rar-se al món laboral.

La creació del nou Espai Europeu d’Ense-nyament Superior (EEES) implica un can-vi profund en el sistema universitari d’Eu-ropa i, dins d’aquest marc, l’EUNCET ha de� nit noves estratègies i procediments per encarar aquest procés amb el màxim de garanties. Una de les novetats que presenta l’escola és, precisament, un nou programa per als estudiants de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per aconseguir que els titulats i les titulades tinguin les millors competències, tant te-òriques com pràctiques, en el camp de la seva professió.

La � nalitat del nou programa de l’EUN-CET és aconseguir que els estudiants, a més dels coneixements teòrics propis de cada ensenyament, també adquireixin habilitats, actituds, valors i eines per en-frontar-se amb garanties al món laboral. Per tirar endavant el projecte, s’han de� nit tres línies d’actuació.

Servei d’Orientació Psicopedagògic

Així s’anomena l’assignatura que l’EUN-CET ofereix als seus alumnes de Ciències Empresarials i d’Informàtica de Gestió per tal de treballar les competències a millorar en cada cas i facilitar les eines necessàri-es de superació i reforç. Desenvolupament Professional es du a terme ens grups redu-ïts per fer que el seguiment sigui com més personalitzat possible. Igualment, es com-bina el treball individual i en grup, amb l’ob-jectiu de treballar diferents aspectes com l’autocon� ança, el treball autònom, el tre-ball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la plani� cació i l’organització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Englobat dins d’aquest marc, l’escola ofe-reix també el Servei d’Orientació Psicope-dagògic, per donar als estudiants tota l’as-sessorament que necessitin, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic i en el social. L’objectiu de l’Escola és que properament es pugui anar implantant en els diferents cursos al llarg de tota la carrera.

Accés personalitzat

Els alumnes de nou accés de l’Escola Universitària Caixa Terrassa hauran de respondre a una bateria de proves psico-tècniques i competencials amb l’objectiu de conèixer quin és el seu per� l. Així doncs, es poden identi� car les àrees de millora de manera personalitzada.

Page 20: Secundèria 114
Page 21: Secundèria 114

13

Per ser un bon professional del món de l’hoteleria i la restauració també cal tenir uns coneixements. Hi ha molts centres arreu de Catalunya, tant públics com privats, que t’ense-nyen tots els secrets per ser un gran cambrer, barman o sommelier.

Titulació: Tècnic/a en Serveis de restaurant i bar.

Durada: 1.400 hores (un curs acadèmic). D’aques-tes, 990 hores són al centre docent i 410 hores, de pràctiques.

Accés: Haver superat qualsevol de les modalitats de batxillerat, amb prioritat de l’humanístic i ciències socials, i haver passat la prova d’accés

De què pots treballar?En aquest cicle formatiu de grau mitjà, podràs tenir competències professio-nals en tasques de confecció d’ofertes gastronòmiques i de preparació i pre-sentació d’aperitius senzills, canapès, entrepans, plats combinats i begudes. Igualment, podràs desenvolupar feines en restaurants, bars, cafeteries i em-preses de menjar preparat treballant de cambrer, de barman, de sommelier o d’ajudant de cuina i d’economat.

Quins coneixements adquiriràs? El grau mitjà de serveis de restaurant i bar et permetrà adquirir els conei-xements necessaris per efectuar les operacions de servei d’aliments i be-gudes, per acollir i atendre el client, i preparar begudes i menjars ràpids de tot tipus.

Què estudiaràs?- Ofertes gastronòmiques i sistemes

d’aprovisionament- Begudes - Tècniques elementals de cuina - Tècniques de servei i d’atenció al

client- Administració, gestió i comercialitza-

ció en la petita empresa - Llengua estrangera - Segona llengua estrangera - Formació i orientació laboral - Formació en centres de treball

Centres públics on s’imparteix:

IES Bisbe Sivilla c. Valldebanador, 39 08370 - Calella 937661201

IES Martí Dot c. Josep Teixidor, 2-12 08980 - Sant Feliu de Llobregat 936851801

IES Joan Ramon BenaprèsCamí de la Fita, s/n 08870 - Sitges 938943712

IES Escola d’Hoteleria i Serveis Sant Narcís c. Josep Viader Moliner, 11 17001 - Girona 972220122

IES d’Hoteleria i TurismePartida Caparrella, s/n 25192 - Lleida 973281182

IES Escola d’Hoteleria i Turisme c. Estel (Pg. Marítim) 43850 - Cambrils 977792837

Privats

CETTav. Can Marcet, 36-38 08035 - Barcelona 934280777

Fundació de Restauració i Hostalatgec. Muntaner, 70-72 08011 - Barcelona 934532903

Granja-Escola Sinaíc. Indústria, 137-141 08025 - Barcelona 934557771

Sant Ignasic. Carrasco i Formiguera, 32 08017 - Barcelona 936023000

Fundació d’Hostaleria de Castelldefelsc. Indústria, 32/pl. Esperanto, 2-3 08860 - Castelldefels 936365485

Pinedac. dels Joncs, 1 08905 - Hospitalet de Llobregat 933355388

Joviat c. Rubió i Ors, 5-17 08240 - Manresa 938726988

Escola Joviat dels Pirineus Castellciutat, s/n 25700 - Seu d’Urgell 973351177

Serveis en restaurant i bar

FORMACIÓ PROFESSIONAL - SUPLEMENT ESTUDIA

Page 22: Secundèria 114

Ernest Maragall es va convertir, fa uns mesos, en el nou Conse-ller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per davant té la implantació del Pacte Nacional per a l’Educació i la polèmica de la tercera hora de castellà a les escoles catalanes. Apro-� t ant que se celebra el Saló de l’Ensenyament, hem parlat amb ell sobre aquests i molts altres temes.

Conseller, quins són els principals objectius del seu Departament per a aquesta legislatura?

Els objectius són clars: posar les bases per afavorir l’èxit escolar i educar en la cultura de l’esforç conjunt d’alumnes, professors, centres i administracions per aconseguir els millors resultats. Hem de desplegar i consolidar el servei públic d’educació garantint els instru-ments i recursos que permetin al sector públic assolir la màxima qualitat. També hem de potenciar al màxim la Formació

“El català és i serà la llengua vehicular”

14 SUPLEMENT ESTUDIA - ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ

Professional, fent-ho de manera racional i sabent què és allò que vol el món labo-ral o què n’espera.

En què creu que ha de millorar l’educa-ció catalana?

Fonamentalment, l’educació catalana ha de millorar en la taxa d’èxit escolar. Ara mateix, un 30 per cent dels alum-nes abandonen els estudis sense tenir el graduat d’ESO. Hem d’aconseguir incre-mentar l’èxit. Però no només això, hem

de ser ambiciosos i millorar els resultats de la banda alta, fer que més alumnes tinguin notes més altes. Però no només notes, sinó competències lingüístiques, matemàtiques… Aquest és el gran objec-tiu de la legislatura i dels propers anys. Per fer-ho, hem de dotar de més autono-mia els centres per a què aquests puguin dissenyar el seu projecte pedagògic. Cada centre sap la seva realitat, sap quins són els seus alumnes, d’on vénen, quins són els punts forts i quins són els punts a reforçar. D’aquesta manera, es poden aconseguir resultats òptims.

Com està anant la implantació de la 6ª hora després d’aquests primers mesos?

El debat de la sisena hora a l’escola públi-ca és un debat ambiciós. I l’ambició, ben cert, provoca alguns desajustos. Han estat pocs, però, i s’han gestionat bé. La cosa que més m’interessa destacar, però, és el lligam d’aquesta sisena hora no lectiva amb la possibilitat que cada centre l’utilitzi per a allò que creu que ha de reforçar. La majoria de centres han destinat aquesta hora a reforçar la tercera llengua, les ma-temàtiques o els ensenyaments artístics.

”L’educació catalana ha

de millorar en la taxa

d’èxit escolar”

Page 23: Secundèria 114

15”Aquest país

també necesita

gent capacitada

en ofi cis”

El Departament d’Educació preveu cap mesura per evitar el bullying?

El Departament d’Educació ja fa temps que treballa en aquest aspecte. Existei-xen uns fantàstics plans de mediació que han permès reduir la confl ictivitat en els centres on s’aplica de manera important. M’agradaria deixar clar que l’assetjament escolar és preocupant quan s’han de de-cidir mesures com canvis de centre, de l’assetjador o de l’assetjat, perquè llavors es demostra un fracàs del sistema que no ha pogut ni prevenir ni solucionar el confl icte. Però també hem de deixar clar que la majoria de problemes d’aquest ti-pus s’acaben solucionant en el marc de la mediació establerta dins del propi cen-tre. Els plans de mediació s’han d’esten-dre arreu, sense cap mena de dubte.

Implantar la tercera hora de castellà, no signifi ca un retrocés per el català?

Alguns ho han volgut plantejar d’aquesta manera. És un debat fals. Confrontar les llengües no aporta res al debat pedagò-gic. És més, es converteix en una corti-na de fum que impedeix de veure altres fronts educatius oberts molt més impor-tants i decisius per al nostre futur. La llen-gua catalana és i serà la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. El sistema d’immersió lingüística al primer cicle de l’educació primària sortirà reforçat.

Un altre front és el de la tercera llengua. No hauríem d’aconseguir que de veritat s’aprengués anglès bé a les escoles? I fi ns i tot un altre idioma?

Vostè mateixa posa un exemple clar dels fronts educatius oberts en aquest país. Com podem acceptar que els nois i no-ies que acaben l’ensenyament obligatori no tinguin competències acceptables en una tercera llengua? Aquesta és la cosa que és inadmissible i, per això, engega-rem un pla de formació de l’anglès amb una trentena de mesures adreçades a centres, alumnes i professors. 215 mili-ons d’euros per aconseguir que 15.000 mestres puguin donar classes d’anglès i classes en anglès.

Amb la implantació del Pacte Nacional per a l’Educació, quines diferències hi haurà entre l’escola pública i la concertada?

Les mateixes diferències que hi ha ara des del punt de vista pedagògic. Les mesures contemplades en el Pacte Na-cional per a l’Educació van adreçades a garantir la gratuïtat dels centres. I en això tenim temps fi ns el 2010 per veure com ho fem, i sempre de forma pactada, mai

imposada. Però la cosa que està clara és que l’escola concertada podrà mantenir, fomentar i potenciar el seu projecte. No hi ha voluntat d’alterar-lo, sinó de refor-çar-lo garantint la igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació.

I pel que fa a la formació professional, quin paper ha de jugar en els propers anys?

Aquest serà el mandat de la Formació Professional. Segurament, de tant dir-ho ningú no ho creu. Però per primera vegada estem no només invertint sinó creant places de Grau mig i de Grau su-perior amb ordre i concert, fent que en el disseny i la planifi cació de l’oferta hi par-ticipin els ajuntaments i els agents eco-nòmics locals. D’aquesta manera, el ter-ritori és qui diu què li fa falta segons les seves previsions. A més, hem de reforçar la imatge positiva de la Formació Profes-sional i ho farem amb aquest increment de places i campanyes per explicar que aquest país necessita gent capacitada en ofi cis per als quals ja fa temps que s’ha detectat una manca de mà d’obra.

Anna Salarich, [email protected]

Page 24: Secundèria 114
Page 25: Secundèria 114

09reportatgewww.deria.cat

El felanitxerSembla increïble que una persona que té tots els mèrits i reconeixements ini-maginables al seu poble natal encara no tingui ni tan sols el nom d’un carrer. I no serveix l’excusa de que si ell vol o no vol, just faltaria que hagi d’ésser l’homenatjat qui reclami l’homenatge. Se li fa perquè s’ho mereix i punt. De fet, quan se li va insinuar fer-lo Fill Predilecte va conside-rar, molt bé, que primer n’havien de fer el poeta Miquel Bauçà. Tammateix, fi ns que en Meravell no ha estat mort no se li ha penjat es retrat a la Sala. La batllessa actual, el vespre que l’anomenaren Doc-tor Honoris Causa a la UIB, li va tornar a dir. Jo pens que una vegada més es

comet el mateix error de voler forçar la seva participació. La cosa que ja hauria d’estar feta, vat ací una proposta, és po-sar-li el seu nom i una bona placa al car-rer on va néixer, i és igual si ve o no ve, que hi sigui sa mare, que també té una bona importància.

“Felanitx i Miquel Barceló, una relació d’amor i odi?”

Aquest era el titular d’un article editori-al que vaig publicar l’octubre de 2003,quan l’artista acabava de rebre el premi

“FELANITX HA DE RETRE HOMENATGE

AL SEU FILL MÉS UNIVERSAL”

Príncep d’Astúries de les Arts. Algunes refl exions que feia llavors segueixen vi-gents, malgrat que encara no les puguem resoldre aquí. Amb una cama de CanCordella i s’altra de Can Randa, felanitxer de socarrel, Miquel Barceló “de petit ja era diferent”, segons sa mare, Francesca Artigues, i tenia una partiguera rabiosa de la vila, com saben els que l’han cone-gut fa més de trenta anys. Segurament Felanitx sempre li va venir petit al Bar-celó universal. Malgrat que sembla que s’ha anat suavitzant, molts de pics s’ha parlat d’una suposada relació amor-odi entre Felanitx i Miquel Barceló. Potser si-gui el shock de veure cares que s’estimamés no veure; potser sigui la sensació claustrofòbica dels pobles on tothom es coneix i qualsevol fet destacat desperta la xerrameca de certa gent; potser sigui l’empegueïment natural d’un artista que quan escolta el que diuen d’ell “és com si parlassin d’un altra persona”, assenya-la la seva pròpia mare. O potser Felanitx és com el déu Cronos que es menja els seus fi lls, perquè “qui és Barceló si a la Vila el més beneit fa rellotges” i hi han nascut personatges com Guillem Sagrera, Guillem Timoner, Nadal Batle, Joan Estelrich i, fi ns i tot, Cristòfol Co-lom. Miquel Barceló va preferir les vistes del cap Farrutx a Artà i crear allà la seva Fundació que no les vistes del castell de Santueri o Sant Salvador. El fons marí de Ca los Cans (o Ca los Camps) al del Ri-

vetó o Cala Estreta o del nostre port en general. Un temps tornava a Felanitx per engatar-se amb el poeta Miquel Bauçà, a passar un estiu a La Cita, un local que ja no existeix a la vorera de la plaja de Cala Marçal, a fer copes amb en Mariscal (cinc anys abans que pintàs el Cobi de les

Olimpíades, en va pintar amb en Barceló a una història surrealista que en una altra ocassió contaré) a Can Pepito de Porto-colom, a compixar o “decorar” el suposi-tori, que tampoc ja no hi és i que estava situat al mig de la plaça de sa Font, el cor de Felanitx. És el mateix efecte que senten tants d’altres felanitxers -algú ha dit de “la diàspora”- escampats arreu del món, de vegades morts violentamenta-ment com el savi Binimelis a l’Índia o a la soledat de l’eixample de Barcelona com en Bauçà. Al capdavall, tots volem tornar a l’origen, a l’úter maternal de la tribu. La veneració del propi poble és la culmina-ció de totes les vanitats. Miquel Barceló es mereix una proclamació d’immediat.

especial Miquel Barceló

Toni González

Page 26: Secundèria 114

10 passatemps www.deria.cat

Àries AMOR: És un mes difícil. No saps si triar alt o baix. A CASA: Els teus pares, de sobte, et diran: “No et ratllis”. ESTUDIS: El teu profe, també.

Aquest és l’horòscop per a tot el més. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex symbol, i no per això ho deixes de fer.

HU

MO

RP

AS

SA

TE

MP

S

HORÒSCOP ABRIL

Si hem encertat més del 0,7 %, envia’ns un correu. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu.

L’astròleg Llunàtic, [email protected]

HORITZONTALS: 1. Com un recompte però més cru, car té conseqüències. I aquest comptaria en contra / 2. Part del vaixell on van els llibres. Comentari del crític amic / 3. Pilar prim. Fa de mal cridar: “un aperitiiiu!” Dels Andes als nòduls / 4. És al card com a la pedra en Pierrot. Intern, i sovint furibund / 5. Lletra d’agència. Peça musical abans que cap altra cosa / 6. Rodaments de cap previs als abocaments. Unitat de mesura del petroli, tal com raja / 7.Tuberculós (amb alguna cosa de metafísic). Llàstima per l’escultura de Miquel Àngel / 8. Darreries de març. Si és en Jaume, ja és raspós, ja. Pilota a l’olla / 9. Períodes que duren les companyies elèctriques. No mulles de grans, ans de rosada / 10. Els últims anys que hem completat. Enmig de la foscor / 11. Els ebenistes l’usen amb ímpetu. Avantpassat basc però més baix / 12. Ve sense ni cinc. Deixa marques dels capcirons per l’altra banda. Projectil xampanyesc / 13. Acudit sobre la reducció del Gaig. Gustà fi ns a les últimes conseqüències.

VERTICALS: 1. Fàbrica de terratrèmols. Degustació de degustació / 2. Abracen en Salvador. Doni una forma força antiquada. A la punta de la llengua / 3. Es prenen les cartes amb professionalitat. País africà vist des de la Costa d’Ivori / 4. Incursió ràpida a fi de malmetre el radi. Encara que siguin de coll alt es posen per baix / 5. En opinió del fantasma. En calen uns quants per fer un ruble. El mossèn no l’ha escoltada mai / 6. El més pur és la vida mateixa. Blancs de cabells (de tant fumar xocolata?) / 7. Al coixí de la Isabel Lloreda Roís. És part de la sabatilla, concretament el material. Anima de quisso / 8.Nus de poca importància. Modifi ca les circumstàncies a l’alça / 9. No gaire igualtat. N’és la planta que té tubercles. Raja fotent-li un roc / 10. Aquelles cançons que van quedar al calaix. Quina tos més estranya! / 11. No, no podrida; peixada, alimentada. És car, però si vols baixar la barca a mar el necessitaràs / 12. Oh, ja ho crec, es refereix al fèmur! És tan tafaner que ho sap tot d’oïdes.

TaureAMOR: La teva parella ideal et parlarà. A CASA: La teva parella ideal et trucarà a casa. ESTUDIS: La teva parella ideal no va al teu insti. Llàstima.

Bessons AMOR: Estimes a tanta gent... A CASA: No entendran que estimis tanta gent i que sempre, per això, hagis de sortir de festa. ESTUDIS: Tampoc entenen perquè has de parlar tota la estona, a les classes, amb tothom que estimes.

CrancAMOR: Com a llunàtic, només t’enamoraràs de nit. A CASA: Per In-ternet, també t’enamoraràs de nit. ESTUDIS: Tantes nits d’amor, et passaran factura.

LleóAMOR: Vols dir-li a qui t’agrada que t’agrada. A CASA: El teu pare no vol que li diguis per telèfon, la factura ha pujat molt aquest mes. ESTUDIS: Estudia com dir-li, és important.

VergeAMOR: Ama l’amor. A CASA: Ama la mama. ESTUDIS: Ama el llibre de text, és possible.

BalançaAMOR: La teva parella t’ha dit que ets la persona més maca del món. A CASA: Els teus pares, també. ESTUDIS: Tu li has dit als teus pro-fessors.

EscorpíAMOR: Per fi , et conviden al cine. A CASA: Tot com sempre, Internet encara no funciona. ESTUDIS: Un gran mes, no hi ha exàmens.

SagitariAMOR: Els sagitaris sou així. A CASA: Si els teus pares fossin sagi-tari entendrien més coses. ESTUDIS: Per sort, el profe de mates és sagitari (o no).

CapricornAMOR: La teva parella és sagitari. A CASA: No veuen com ho passes de malament, amb un sagitari. ESTUDIS: Això afecta els estudis, sens dubte.

Aquari AMOR: El teu amor farà aigües, coses de ser aquari... A CASA: El teu aquari cada vegada és més gran. ESTUDIS: Estàs molt despistat, però l’aigua no arribarà al riu.

PeixosAMOR: Tens sort, la teva parella t’ajudarà en tot. A CASA: Els teus pares, també. ESTUDIS: Nietzsche, encara més.

SUDOKU

cil

Dif

ícil

CALAIX DE SASTRE

solucionssolucions

Sudoku per SudokusWeb.com

Per P

au V

idal

cil

Dif

ícil

Pa

ssa

tem

ps

Man

el F

ontd

evila

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

E S C R U T I N I N O

P R O A E L O G I O S

I R I C A R D N D S

C A R D O T U T E R I

E F E P R E L U D I

N A U S E E S B I D O

T I S I C P I E T A T

R Ç E S C A B R E O

E O N S A R R O S E S

N O R A N T E S S C

D I B E T U V A S C O

E A J E T I D T A P

G A G A S S A B O R I

2345678910111213

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

E S C R U T I N I N O

P R O A E L O G I O S

I R I C A R D N D S

C A R D O T U T E R I

E F E P R E L U D I

N A U S E E S B I D O

T I S I C P I E T A T

R Ç E S C A B R E O

E O N S A R R O S E S

N O R A N T E S S C

D I B E T U V A S C O

E A J E T I D T A P

G A G A S S A B O R I

Page 27: Secundèria 114

www.enderrock.com

11altaveuwww.deria.cat

GOSSOS, l’Oxigen més renovatLa remescla feta per Nacho Chapado del tema de Gossos -amb col·laboració de la Beth- “No és nou”, va ser la cançó en català que més va sonar a les radiofór-mules el darrer any. Els manresans ca-racteritzats pels seus inicis 100% acús-tics, fa temps que exploren amb bases elctròniques, guitarres elèctriques, bate-ria... Gossos evolucionen gràcies a una feina constant que properament farà vi-brar al públic amb una bona dosi d’Oxi-gen (Música Global, 2007).

Diu l’Institut d’Estudis Catalans que l’oxigen és un element químic no metàl-lic, gas incolor, insípid, que es troba en estat lliure en l’atmosfera. En quina part s’identifi ca el disc?NATXO TARRÉS: És complicat de dir. Oxigen és una metàfora que es pot aga-far de mil maneres, però per nosaltres és un concepte d’energia. Estem oxigenats com a grup. Hem fet el disc que volíem i ara no dubtem de res.

I abans dubtàveu d’alguna cosa?JUANJO MUÑOZ: Sí, fa anys. Va arribar un moment que vam dubtar de continu-ar fent música acústica, i per això vam començar amb un estil elèctric. Però fi ns que no ens hem sentit còmodes amb aquest nou directe vam tenir dubtes se-riosos sobre si havíem fet bé o no.N.T: Ara sabem què volem i ens de-diquem a assaborir-ho. Des del disc 8(Música Global, 2005) ens ho passem de conya a l’escenari perquè estem orgu-llosos del nostre directe. Som una nova concepció de grup.

Estar oxigenat és sentir-se bé amb un mateix, doncs...ROGER FARRÉ: Exacte. De fet, ens sen-tim com si acabéssim de gravar el tercer disc, perquè hem reconstruït la nostra història des que vam decidir ser elèc-trics. Quan fas el primer disc no saps gaire com ubicar-te. I això ens va passar

amb El jardí del temps (Música Global, 2003). El segon seria el 8, que ens va consolidar. I el tercer, aquest Oxigen,que estem segurs que anirà sol.

Aquest disc és, però, encara més elèc-tric que mai...SANTI SERRATOSA: Sí, perquè molts temes s’han pensat més elèctricament que mai, partint d’idees molt més àm-plies que les que et pugui portar només el so d’una guitarra acústica. A més, per primera vegada hi hem inclòs sintetitza-dors i algun escratx.

Hi ha tres idees que es repeteixen a les lletres d’aquest disc: el temps que te-niu, la lluita per no rendir-se, i el record del passat... Sou uns inconformistes?ORIOL FARRÉ: Podria ser, però la clau és que en aquest disc comencem a refl exi-onar sobre la nostra edat. Estem en una etapa de la vida en què recordem els anys que hem viscut i ens plantegem com hem de tirar endavant. Ja no som uns xavals.N.T: L’antídot de tot això, però, és el rock’n’roll. I per això sempre diem que som pop en essència, però rock en esperit.

Helena Morén

Foto: Noemí Elias

Quartcreixent

ÒSCAR BRIZLa llavor del cantautor valencià ha germinat amb un disc ple

de sinceritat servida amb molt de gust. Alguns diran que

la cançó pop és avorrida quan s’embranca en utopies, que

ja no es pot dir res de nou, i aquí s’equivocaran perquè

l’important és com un artista fa la relectura d’aquell

desig etern que el món sigui millor. Ell, modest, pot dir

creixent, però aquesta lluna és ben plena de talent.

Helena Maria Alegret.

Caminadescalç

LLUÍS CARTESHa sortit a la llum el disc del guanyador del Sona 9 en la

categoria de cançó d’autor del 2005. Lluís Cartes ha posat

els cinc sentits en la bona facturació del disc: ha volgut

diferenciar el seu treball paral·lel amb Hysteriofunk o com

a teclista de Marc Parrot, i ha obert la porta cap a un

paisatge propi. Deu cançons per una nova veu a tenir en

compte. Helena Maria Alegret.

Segonaclasse

PAPA:NOESUn treball de primera classe malgrat el nom, que més

enllà de la modèstia reivindica l’etiqueta musical que

probablement ha motivat aquests malaguanyats quatre

anys de silenci. Un grup amb una sonoritat pròpia: el

ritme de “Tant real”, la màgia d’”Aturats en un embús”,

la tranquil·litat de “Peixos” o la força de “Poc és simple”.

El més clar exemple que la -bona- música és cultura de

primera categoria. Elisenda Soriguera.

Page 28: Secundèria 114

12 tendències www.deria.cat

BOTIGUES CURIOSESAvui en dia no cal anar gaire de lluny de casa per comprar uns caramels o unes galetes, productes de tota la vida que utilitzem de forma habitual i que gairebé sempre anem a comprar sense massa miraments.

Però, on aniríeu a buscar un caramel de canyella picant, o una galeta en forma de gos? Nosaltres us proposem algunes botigues de productes tradicionals però elaborats i presentats de les formes més originals que us pugueu imaginar. La tra-dició, la innovació i l’exclusivitat és allò que caracteritza aquestes botigues i les converteix en úniques.

Caramels al gust de tothomAl mig de barri gòtic trobem Papabub-ble la fàbrica-botiga del Tommy Tang i el Christopher, dos dissenyadors d’ori-gen australià que ens ofereixen un nou concepte de caramels: el caramel com a peça única i diferent a tota la resta. Ve-nen caramels de tots els tamanys, for-mes i sabors, i sempre fets de manera artesanal i, si voleu, fi ns i tot personalit-zats amb logotips, dibuixos o paraules.

En quant als sabors, n’hi ha per a tots els gustos: àcids, com el de taronja, llima o aranja, els farcits de xocolata i de sabor de menta, café o taronja, caramels sense su-cre, per a la tos a l’hivern, de coco, mojito o pinya colada a l’estiu, de fruites exòtiques, de pegadolça, menta verda, lavanda, kiwi, cirera, plàtan, poma, menta peperita...

Animeu-vos a tastar-los tots! Segur que entre les seves nombroses varietats tro-bareu el vostre caramel perfecte! I, a més, quan aneu a la botiga podreu veu-re com fan els caramels davant vostre.

PapabubbleCaramels únics / Caramels exclusiusC/ Ample, 28Telf.: 93 268 86 25www.papabubble.com

Galetes personalitzadesReceptes de tota la vida, estil de cuina eu-ropea, imaginació, afecte i discreció són els ingredients bàsics de les Carlota’s, les originals galetes de la Carlota Rodés.

Són galetes artesanes fetes només amb productes naturals i personalitzades, po-den tenir la forma i el tamany que vul-gueu, i les fan una a una. Hi ha galetes en forma de bossa de mà, de llum, de sofà, de peix, de sabata, de nuvis, de números... A més, cada temporada tre-uen noves varietats i en fan d’especials per Nadal, Sant Jordi o el dia de la mare, i també elaboren galetes per al te o el cafè de gerds, torró, coco o ametlla.

Carlota’sC/ Dr. Cistaré, 12 Terrassa Telf.: 685 879 330 / 685 879 329 www.carlotas.com

Peixateria modernaHeu entrat mai en una peixateria que no faci olor a peix? Doncs ara ja en sa-breu una, Fishop. Fa tot just tres setma-nes que en Joan Soler ha obert aquesta nova peixateria d’última generació i que podríem considerar com una boutique de peix. Un nou concepte de peixateria on les aglomeracions, els crits i les fu-lles de col es canvien per una acollido-ra i tranquil·la botiga en què s’ha tingut en compte fi ns a l’últim detall en el seu disseny. La blancor del seu alt sostre i parets, els grans llums negres i blancs, els enormes miralls, els expositors de vi-dre, les 2 butaques i la música ambiental converteixen l’anar a comprar el peix en tota una experiència.

I el més important, la qualitat dels seus productes: peix fresc acabat de pescar, sushi i broquetes acabades de fer i a punt per cuinar, algunes conserves se-lectes, bacallà… i també hi podeu trobar alguns vins.

FishopC/ Amigó, 39Telf.: 93 200 83 93

Alba Vidal, [email protected]

Page 29: Secundèria 114

EDUC

ACIÓTurisme,

una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Di-plomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fi ns a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es [email protected]

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es [email protected]

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva fi nalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfi l competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 [email protected]

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 [email protected]

EDUC

ACIÓ

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 [email protected] www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 [email protected]

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

13

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

Batxillerats HomologatsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSE i per a EstrangersEscola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 [email protected]

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 [email protected]

EDUC

ACIÓ

Page 30: Secundèria 114

14 cultura www.deria.cat

agendaagendaFires

Mercat de TortellsDia: 25/03/2007Bàscara. Preu: gratuït.

Fira de Forjadors i Ar-tistes del FerroDia: 31/03/2007 al 04/04/2007Besalú. Preu: gratuït.

Fira de la Garnatxa i el BrunyolDia: 07/04/2007Garriguella. Preu: gratuït.

IV Fira de la Prehistòria Dia: 07/04/2007 al 08/04/2007L’Espluga del Francolí. Preu: gratuït.

Saló Internacional del Turisme a CatalunyaDia: 19/04/2007 al 22/04/2007Barcelona. Preu: 8 euros i 10 euros.

Música

The country revival far-mersDia: 14/04/2007 Mieres. Preu: 5 euros.

Lax’n’bustoDia: 30/03/2007Mataró. Preu: per confi rmar.

Càpsula 07: GazpachoDia: 27/04/2007Girona. Preu: 5 euros.

Teatre

True West a Escenaris 2007Dia: 28/04/2007Llagostera. Preu: 8 euros.

Tot defensant les cau-ses perdudesDia: 15/03/2007 al 08/04/2007Sala Tallers del TNC. Preu: 12 euros a 17 euros.

Representacions populars

Bandera de Catalunya: La fi del comtat d’EmpúriesDia: 06/04/2007 al 07/04/2007Bellcaire d’Empordà. Preu: gratuït.

FICOMIC

Dia: 19/04/2007 al 22/04/2007

Un altre any torna a Barcelona la Fira del Còmic, el paradís

per als amants d’aquest gènere. Aquesta 25a edició analit-

zarà la relació del còmic amb la literatura, amb exposicions

i taules rodones, i comptarà amb moltes més sorpreses re-

lacionades amb el còmic. La Comunitat Valenciana serà

la convidada d’enguany.

Preu: 5 euros

www.fi comic.com

PROCESSÓ DE VERGES

Dia 05/04/2007

Un altre any, t

orna a la població empordanesa la processó més

famosa de Catalunya. Amb els carrers i p

laces plens, amb els

nervis a fl or de pell, s’espera la Dansa de la Mort, l

’única dansa de

la mort que encara se segueix representant des de l’Edat M

itjana.

És, sens dubte, una de les manifestacions tradicionals més es-

perades de Setmana Santa.

Preu: gratuït

www.laprocesso.com

VOLA’M SA LLUNA, A

MB

CRIS JUANICO & ORIGINAL

JAZZ ORQUESTRA

Dia 13/04/2007

El cantant balear presenta a Girona el seu últim disc, amb

l’acompanyament de l’Original Jazz O

rquestra del Taller

de Músics. Vola’m sa lluna és una selecció d’estàn-

dars clàssics de jazz, versionats i tr

aduïts per l’autor

menorquí.

Preu: 18 euros

www.auditorig

irona.org

Page 31: Secundèria 114

15el racó

SETMANA MEDIEVAL A

MONTBLANC

Dia 20/04/2007 al 29/04/2007

Montblanc torna al passat amb la Setmana Medieval, on

podreu gaudir d’actes com el Dracum Nocte, l’a

rribada de

les forces del mal; e

l Mercat M

edieval; el m

acroespec-

tacle de la representació de la llegenda de Sant Jordi;

el concurs de joglars i la representació de les Corts

Catalanes celebrades a Montblanc l’any 1307.

Preu: gratuït.

www.setmanamedieval.org

SIS

VE

US

DE

DO

NA

:

MA

RIO

NA

SE

GA

RR

A

Dia: 11/04/2007

Dins el cicle “La cançó a escena” enguany s’ha presentat la

proposta Sis veus de dona, que permet escoltar sis veus,

sis estils diferents, sis concerts diferents. El mes d’abril serà

el mom

ent de Mariona Segarra, una artesana de la veu i la

performance, que sintetitza l’avantguarda sonora i la pa-

raula poètica.

Preu: 17 euros.

ww

w.tnc.es

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a [email protected] te’ls publiquem!

Petit rectangle amb símbols xinesosÉs marró i rectangular i petit i no se què hi diu. Hi ha lletres en xinès, o japo-neses, a mi em sembla el mateix. El porto al coll, penjat amb un fi l del mateix color marronós. Fins ara, no li he donat importància, almenys més que la que té. Me’l va donar abans de marxar, per a què quan pensés en ella -això em va dir- l’engrapés amb la mà i em faria l’efecte que ella havia tornat i era al meu costat. Fa tant temps que potser he canviat la història, potser me’l va dur del viatge que va fer a Pequín -que és el més lògic- i segurament les lletres, els símbols, estan en xinès. He viscut tot aquest temps amb el petit rectangle amb lletres xineses al coll, així sempre la recordava. Estigués lluny o a prop meu, sempre tenia un moment per recordar-la.

Últimament he estat molt trist, no tenia ganes de fer res. Semblava el Bart-leby de Melville en persona, tot preferia no fer-ho. M’agradava escriure però em semblava que no podia, i llegir, tot se’m feia avorrit i pesat. Escoltar mú-sica ja no em distreia, i em quedava adormit mirant la televisió o escoltant la ràdio. Un dia, sortint de la rutina, vaig estirar-me a la gespa del jardí de casa, a quarts d’una de la nit, quan tothom dorm i m’agrada el silenci i mirar les estrelles, el cel obert, la lluna plena. Era un dia de la primera setmana d’oc-tubre, d’això sí que me’n recordo, però no feia gaire fresca i s’estava d’allò més be. Vaig recordar les paraules d’ella, no se perquè les vaig recordar en aquell moment i després de tant de temps, i en engrapar el petit rectangle, ella va aparèixer, de sobte, estirada al meu costat, dedicant-me el seu pecu-liar somriure.

Ferran Genis

Titol

No demano gran cosa

No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l’amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l’amor sense haver d’estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol.

LA POESIA

Page 32: Secundèria 114