Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista gratuïta per a joves d'instituts
Citation preview
Txt
+INFOEntradeta
Txt
LadiLLoTxt
Textos: Redacció ([email protected])
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011REPORTATGE1
Lsa Frey dew yjhajwhnejh fdpDes de California, un programa de prime time uqe triomfa a casa nostra
NOM ENTREVISTAT/CÀRREC
«El públic és qui
millor et reconeix
la feina»
«Córrer, per a mi És una passió»
marC márquez
SECUNDÈRIA153 FEBRER 2011 www.deria.catASSOCIATS A: CONTROL:
mÉs de 10.000 joves Creadors
a la xarxa
PÀG.12
la CompetènCia, «per ser esColtat mÉs que sentit»
PÀG.06
PÀG.09
Kylie minogue al sant jordi
2 EdiToRial SEcundèRia avança
3 la imaTgE SwEET candy
4 El convidaT maRc máRquEz
6 TEma dEl mES la compETència
8 alTavEu
mazoni, El cRomoSSoma pop
9 mÚSica inTERnacional KyliE minoguE al SanT JoRdi
11 - mEdi amBiEnT caTalunya, En 135 paiSaTgES
12- concuRSoS méS dE 10.000 JovES cREadoRS a la xaRxa
14 TEndèRiES SoS! zonES SEnSiBlES al FREd
17 puBliREpoRTaTgE polSERES vERmEllES
18 pETiTS anunciS guia JovE
19 oRiEnTa’T amB EducawEB apRèn a mEmoRiTzaR
20 REpoRTaTgE “moRiR d’èxiT”
22 clÀSSicS d’ERRadES la Roca
22 culTuRa agEnda
23 opinió JovE dona’m la mÀ
SuMARI/fEbRER 153
Secundèria avançaSecundèria comença, amb aquest número, una nova etapa en la seva ja llarga trajectòria periodística. a partir d’ara, Edicat, l’empresa editora, suma esforços amb el grup nació digital de cara a ampliar continguts i a una major diversitat en els canals de difusió dels diversos productes periodístics.
En conseqüència, Secundèria disposarà d’una major capacitat d’edició, un increment en la qualitat i diversitat dels contin-guts periodístics i accés a nous formats digitals que s’aniran desplegant al llarg dels pròxims mesos. Tot plegat, amb la in-tenció de consolidar aquesta publicació com a mitjà de refe-rència dins l’àmbit preuniversitari.
la intenció és que Secundèria guanyi en actualitat i profun-ditat, amb la incorporació de noves seccions pensades per atraure l’interès dels lectors i facilitar informació dels serveis que estan a disposició dels lectors que conformen aquest seg-ment social.
Tot plegat, amb una referència clara de país i essent conscients que Secundèria s’adreça a una franja de lectors estratègica per a una llengua que necessita el suport de la comunitat educativa.
Textos:Salvador Cot
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011OPINIÓ2
EDITORIAl
lA
Il·l
uSTR
ACIó
CONCuRSOS
aquest curs, no et perdis els nostres concursos. Ficcions, Joves i conducció, deià, mans unides...
Què esperes? Participa i guanya!!!Per a més informació: www.deria.cat
aquest curs......concursos d'Edicat!
Edita: grup nació digitalpresident del consell editorial: Josep Ritort.cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.Redacció i edició: diego giménez i Susana perdomoassessorament lingüístic: xavier Borràsimpressió : imprintsadipòsit legal: gi-161-95.iSSn: 1137-4306.Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars.(pgd/oJd distribució gratuïta 2005).
Scg aquitània Slc/dos de maig, 270, b. 08025 Barcelona.Redacció: 93 433 52 96. [email protected]: 93 451 61 70. [email protected]: www.deria.cat
SUBSCRIPCIÓ: 1€ ([email protected])
Troba’nsAra ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
Sweet candy / Lucas Ottone / www.flickr.com/hugeshow o www.hugeshowarts.blogspot.com
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011LA IMATGE 3
T’agrada fer foTos? eTs un il.lusTrador que vol fer conèixer els Teus dibuixos? si Tens un espai web —com un flickr o un foTolog— no ho dubTis: envia’ns les Teves creacions a [email protected] i publicarem el millor a "es busquen joves TalenTs!"
ES buSquEN jOVES TAlENTS
Sóc d’origen mallorquí, però ara estudio a Barcelona. Sóc aficionat a la fotografia des de fa uns anys; és una de les maneres més fidels de capturar un record i alhora idealitzar-lo.La foto la vaig treure durant el rodatge del videoclip d’un cantant i amic meu, Fran Llull. La cançó del vídeo es titula “Sugar Dolly”, i la model (Andrea Herrera) n’és la protagonis-
ta. la imatge es troba ambientada en un restaurant que recrea l’ambient americà ado-lescent dels anys cinquanta, i vaig aprofitar els moments de descans per fer fotografies del making off i de l’andrea.
cosa normal, i no ho vaig veure com una professió fins que vaig ar-ribar al mundial, que ja són moltes més curses a l’any.
M’imagino que els inicis deuen d’haver estat durs: compaginar entrenaments, estudis, família, amics ... Ens podries explicar com ho vas fer per compaginar-ho tot?doncs, els companys i els profes-sors em guardaven els apunts, i quan tornava de les curses em tocava recuperar el terreny per-dut. Els professors sempre m’han ajudat quan he hagut d’anar a alguna cursa, i he pogut canviar de dia algun examen, o entregar algun treball.
Quins records guardes de la pri-mera competició?Recordo que vaig quedar l’últim, però que m’ho vaig passar molt bé. anava amb una moto amb rodetes al costat, perquè en-cara no aguantava l’equilibri, i el meu pare anava al darrere amb un escúter, per vigilar.
després de tres temporades a 125, campió de 2010 amb 297 punts. El pilot espanyol més jove a aconseguir un campio-nat mundial de motociclisme. Què se sent?Fa il·lusió, però són coses en les quals no em fixo gaire, perquè no s’ha d’oblidar que jo acabo de començar i el més important és conti-nuar millorant, progressar i intentar arribar on ho han fet els altres pilots.
El 1998 Márquez va començar la seva carrera disputant la seva primera cursa en la modalitat d’enduro, disciplina que va néixer com un híbrid entre el trial i el motocròs. de seguida va despuntar per la seva rapidesa i destresa. Va començar a destacar en el motociclisme de velocitat a partir de l’any 2002. En la darrera cursa de 2010 va aconseguir el títol de campió del món de motociclisme en la categoria de 125, i als seus disset anys es va convertir en el pilot espanyol més jove a aconseguir un campionat mundial de motociclisme.
Fent memòria, quan va ser el pri-mer moment en què vas muntar en una moto i vas saber que aquesta seria la teva professió?al principi les motos no eren més que una diversió, un passatemps. anava passant categories com una
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011EL CONVIDAT4
«Córrer, per a mi és una passió»El jove pilot català va guanyar amb 17 anys el campionat mundial de 125
MARC MáRquEz/pIlOT pROfESSIONAl
«el més important
és continuar
millorant»
Tal com raja
Lloc i data de naixement: Cervera, 17 de febrer de 1993Un grup de música: Shakira Una pel·lícula: BraveheartUn llibre: La sort del meu destí, del Manuel Franco, sobre l’Isidre EstevePlat que cuines millor: la truita de formatgeUna mania: portar calçotets vermells el dia de la cursaUna qualitat: la concentracióUn somni: arribar a MotoGpUn viatge: CalifòrniaTens fama de ser molt: natural
Per a molts joves ets un un model a seguir. Sents alguna pressió?no, pressió no, sento un gran or-gull i respecte pel fet que jo pugui ser un model per a algú.
El percentatge d’accidents de mo-tos associats a la joventut és ele-vat. Quina opinió et mereix aquest fet? Quins consells de seguretat viària donaries?no conec les dades, però el consell per a tothom és anar sempre molt concentrat i intentar anticipar al màxim el que poden fer els altres conductors, o el que et puguis tro-bar a les diferents vies. mirar sem-pre lluny per preveure obstacles, o canvis de direcció imprevistos d’al-tres conductors, etc.
Com descriuries el que és córrer amb moto?per a mi es una passió. és un privile-gi poder-me dedicar a fer una cosa que m’encanta, que em diverteix, envoltat d’un ambient que m’agra-da i amb una afició insuperable.
Què significa per a tu el moto-ciclisme?no ho sé. per a mi el motociclis-me és el meu món, és l’ambient en el qual he crescut, un ambient que m’encanta i que sé que si no fos pilot m’agradaria ser-hi igual-ment, com a mecànic, o com fos.
En quin circuit et sents més a gust i per què?El que més m’agrada és el de phi-llip island, perquè és un circuit molt especial, diferent a la resta de circuits, amb revolts cecs i ràpids, i està situat en un entorn espectacular i en un país molt di-ferent al nostre.
Què és el que creus que ha de tenir un pilot de motos?Ha de tenir il·lusió, ganes d’anar amb moto i passar-ho bé pilotant, perquè si no t’agrada, si ho fas per obligació o perquè els pares t’empenyen i no t’ho passes bé, difícilment arriba-ràs lluny.
i en la mateixa línia, què és el que ha de posseir un campió?Ha de tenir ambició, però també molts altres factors, com ara un bon equip, que et comprengui i t’ajudi, una bona moto, el recol-zament dels patrocinadors, i fins i tot, tenir la sort de cara.
Com es presenta la temporada?Es presenta amb molta il·lusió i ga-nes de progressar. El primer objec-tiu serà adaptar-nos bé a la moto, conèixer-la i aprendre a treballar amb ella i el nou equip, que és un equip de primer nivell. llavors ja veurem on estem, però serà una temporada d’adaptació. i si podem estar davant, no hi renunciarem, però primer hem d’anar pas a pas.
Textos: diego giménez ([email protected])
Fotos: cedides
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011EL CONVIDAT 5
«El públic és qui
millor et reconeix
la feina»
«Sento un gran orgull i respecte pel fet
que jo pugui ser un model»
+ info
Web oficiaL: www.marcmarquez93.esbLoc: http://repsol.com/es_es/competicion/motociclismo/blog_marcmarquez/blog_marcmarquez.aspxfacebook: http://www.facebook.com/pages/Marc-Marquez/114867541857038cLUb de fans: www.fanclubmarcmarquez93.comMerchandising: http://www.facebook.com/pages/Marc-Marquez-Official-Merchandi-sing/114400835273989
Com es prepara el programa?o.a. El programa es va fent durant tot el dia, durant 24 hores. aquest és un dels avantatges de treballar amb xarxes so-cials. Fem una primera reunió a les nou de la nit, via correu electrònic, on fem una tria de temes d’actua litat, del que creiem que es parlarà. a partir d’aquí fem el que s’anomena l’esquelet del programa. amb aquest esquelet, l’en-demà a primera hora, acabem d’enlles-tir, escriure o actualitzar les notícies.
Per això dieu que el programa està ba-sat en fets reals, oi?o.a. Sí, exacte.o.d. També, era un dels requisits de la direcció. que el programa que substi-tuís el Minoria fos un programa basat en l’actualitat diària. nosaltres vam demanar no centrar-nos en política
perquè no venim del periodisme polí-tic, com en Toni Soler o el queco. En aquest sentit vam coincidir amb la di-recció perquè és el que tenien en ment.
Com ho feu per seleccionar els fets que passaran a formar part del programa?o.d. no t’ho sabria dir..., per l’humor que puguin tenir. mirem de no ser molt esclaus de l’actualitat en el sen-tit que si s’està donant molta impor-tància a un tipus de notícia que no es pot aprofitar, això no és un problema. per exemple, sovint prescindim de no-tícies que serien portada de diari per
de la mà d’Òscar andreu i d’Òscar dalmau, La competència, programa que s’emet cada dia a Rac1 de 12:00 a 13:00 h, és un espai, com bé diuen els creadors, basat en fets reals. Una mirada àcida i crítica amb molt d’humor sobre l’actualitat diària. Conviden Secundèria a assistir a un dia d’emissió.
després de fer cua amb un grup de 30 persones, que compten els minuts per sentir i veure com es fa el seu progra-ma preferit, entrem a l’estudi. les ria-lles no es fan esperar i si haguéssim de destacar un comentari que resumeixi l’experiència, aquest ens el brinda el «Justo molinero» de la genial mà de l’Òscar andreu: «la televisió són cator-ze polzades d’imaginació, la ràdio és una imaginació que no cap en 14 pol-zades». amb els Òscar i la natza Farré en parlem de tot plegat.
Fa dos anys que feu el programa, oi?o.d. Sí, de fet aquesta és la segona temporada. Farà un any i mig que vam engegar el programa.
Minoria absoluta havia deixat el llistó molt alt. Sembla que en aquest any i mig heu superat totes les expectatives.o.d. això ho dius tu. Ets molt amable. o.a. Ens conformem a igualar-lo, amb audiència, amb el «carinyo» de la gent, amb continuïtat i, sobretot, amb sous (riuen tots).
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011TEMA DEL MES6
«Per ser escoltat més que sentit»El programa de ràdio, basat en fets reals, combina humor, crítica i genialitat de la mà dels «Òscar»
lA COMpETèNCIA
«Mirem de no ser
molt esclaus de
l’actualitat »
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011TEMA DEL MES 7
buscar-ne una de secundària amb més possibilitats per fer humor. notícies que en boca dels personatges té molta més comicitat.
Com es crea un personatge? Com sabeu si funcionarà? n.F. la veritat és que els personatges es van fent grans a mesura que hem anat fent el programa i sense haver de meditar-ho molt. Fins i tot en el directe surten coses que després aprofitem. és una qüestió menys estudiada del que la gent es pensa. Es tracta de ser genis, i com que aquí tots ho som, les coses surten soles (riuen tots).
(a l’o.a.) abans, al programa, has dit una frase fent el personatge del Justo Molinero que podria definir el que és la ràdio. Estàs d’acord amb ell?o.a. S’hi apropa, sí. a més, d’alguna ma-nera, als homes, els fa una mica dones, ja que ens permet fer més d’una cosa a l’hora. la força de la ràdio és que pots estar conduint i escoltant la ràdio. o.d. Tot i que, també és veritat que el nostre programa està fet més per ser es-
coltat que sentit. Hi ha oients que ens diuen que per estudiar, per exemple, si que es posen música però amb el pro-grama han d’estar atents. pot ser pel ritme, també.
Què és el millor i el pitjor de la professió?n.F. El pitjor és el sou i que treballem tots els dies de l’any. o.d. és política de la casa que en dies festius, en què altres cadenes tenen programació especial, aquí es manté la graella normal. n.F. Tampoc no fem els festius locals, ja que el programa és pertot catalunya.o.d. Encara seria pitjor si fos a nivell estatal.n.F. per això no fem ràdio estatal, per fer festa l’onze de setembre (riuen).o.a. (fent de mohamed Jordi). perquè jo no parlo castellà (riuen).
i el millor?o.a. les vistes i perquè ve molt de gust treballar amb gent jove, d’esperit, i amb la ràdio líder del teu país.o.d. la immediatesa, també. Fent la comparació amb la tele, des de que
escrius una idea fins que acaba sortint passa molt de temps i per moltes mans. aquí una idea que has tingut a les deu, a les dotze l’has de posar en solfa. n.F. aquest és un tòpic de la ràdio, però que és molt veritat. Tu mateix et pots fer més o menys les coses. a la tele necessi-tes cinquanta persones per fer una cosa i aquí amb un micro t’apanyes bastant. o.a. això t’ho diu la natza que treballa amb llapis, paper i la seva veu (riu).n.F. Jo no utilitzo ordinador perquè sóc al·lèrgica als teclats i ho faig tot amb ploma d’ànec. o.a. ploma d’ànec, en mata un cada dia, i paper de calc (riuen).n.F. Sí, m’han fet un forat a la taula per posar la tinta (riuen).
Que recomanaríeu a un jove que es volgu-és dedicar a la ràdio?n.F. que estudiés econòmiques o qualse-vol altra cosa. o.d. que no ens foti la feina, no sigui cas.
o.a. El peix ja està tot venut aquí. poden estudiar informàtica i idiomes. o.d. que estudiïn «inglés» i «internet» que és el futur. (riuen)n.F. ara mateix, el periodisme i l’arquitec-tura són dos camps que no tocaria.
Què és el que creieu que ha de tenir un bon locutor?o.a. Bàsicament, que se l’entengui, que tingui una bona dicció, mínima-ment acurada.o.d. però tampoc és imprescindible, a vegades sents cada cosa a la ràdio. n.F. Jo ho trobo imprescindible. a mi em molesta molt que la gent no sàpiga dir les «erres» i estigui fent ràdio. de petita jo volia ballar, però era molt maldestra. no era lo meu. amb la ràdio passa el mateix. que parlin els que en saben.
Textos: diego giménez ([email protected])
Fotos: cedides
deria.cat
«Aquí una idea que has tingut a les deu,
a les dotze l’has de posar en solfa»
Foto: roser vilallonga / la vanguardia
poden comptar-se amb els dits d’una mà —i en sobren!— els ca-saments als quals ha assistit Jau-me pla, Mazoni, i no cal dir que la roba que ocupa el seu armari s’allunya d’aquest tipus d’estilis-me. Tot i això, el sisè disc d’estudi del músic i compositor de la Bisbal es titula Fins que la mort ens sepa-ri (Bankrobber, 2011). després del partit entre l’esperança i l’eufòria que ja ens presentava fa un parell d’anys amb Eufòria 5 – Esperan-ça 0, ara salten al camp dos nous jugadors. l’univers interior s’ha de batre en duel per fer-se sentir en el món exterior. qui guanyarà el matx?amb un títol de referències tan clàs-siques, la pregunta és obligada: mazoni creu en l’amor per sempre? «no! He posat aquest títol per di-verses raons. la primera, perquè el considero força anacrònic: avui en dia ja no cal que et separi la mort, ja et separes tu abans. la idea de l’amor com una cosa que es rea-limenta i que sempre creix la veig molt complicada. Sobretot en una generació que està més preocupa-da per satisfer els seus interessos que no els del seu entorn: que pre-fereix no tenir fills per mantenir el seu estatus de vida».mazoni divideix les cançons del seu nou disc en tres tipologies diferents: «n’hi ha de desamor (i amor a la ve-
gada), n’hi ha d’altres sobre la mort i també n’hi ha on plantejo històri-es, però, al contrari d’altres vega-des, no les jutjo, ho faig sense pren-dre-hi partit». El músic bisbalenc ha volgut treballar especialment les melodies d’aquest sisè disc. «és més oníric. Es podria dir que és com un pont entre els tres discos en català i el 7 Songs for a Sleepless Night (BankRobber, 2003). és un re-torn als meus orígens, però des de la perspectiva actual: un entremig amb coses de tots dos períodes».mazoni també reflexiona sobre la música i com ens influeix. «quan ens fem grans ens costa molt més que ens toquin la fibra, amb pel-lícules o amb música per exemple. aquells discos que et van impressi-onar als 15 o 17 anys... i no és que ara les coses siguin pitjors, sinó que nosaltres tenim la pell més dura. però s’ha de fer l’esforç: no s’hi val a pensar allò que abans la música era més bona, sinó que has
d’esforçar-t’hi per tenir una nova mirada, ser-ne conscient i seguir buscant». la música és, segons admet, una de les poques coses amb les quals es compromet. «Em considero bastant caòtic, vaig d’un cantó a l’altre, canvio d’opinió..., però quan faig un disc i s’ha aca-bat, és físic —ai del dia que els dis-cos no siguin físics!, m’hauré d’in-ventar alguna cosa. Els tinc tots allà guardats en una caixa, veig una cosa que existeix, és meva, ho he fet! Em dóna tranquil·litat.» a Fins que la mort ens separi hi col-labora Sanjosex a «El cromosoma kamikaze» i el cor gospel Kèrigma a «això nostre s’ha acabat (fos el que fos)». El nou treball es presenta en un concert exclusiu organitzat per Enderrock i BankRobber, el dime-cres 9 de febrer a les 21:00 h a la casa orlandai de Barcelona.
Textos: Elisenda Soriguera / Fotos: Àlex d. cardona deria.cat
MaRCEL CRanCImagina (Primeros Pasitos) Pop
El tercer disc del mallorquí Miquel Vicentsastre és una d’aquestes delicatessen a què
darrerament ens estem «malacostumant» els melòmans catalans, tal com passava als seus treballs anteriors, Animal fràgil (Blau, 2006) i Ara (Primeros Pasitos, 2008). Alliberat de la cotilla electrò-nica que li havia costat inevitables associacions amb el pop francò-fon de Dominique A, Marcel Cranc s’endinsa en la seva nova obra en territoris més orgànics. Més que imaginar, Cranc somia cançons amb un regust oníric, entre la faula («Caputxeta») i el somni de la infància més idealitzada («Asteroide B612»).
aLbERt PLa i Joan MiQUEL oLiVERConcert a París (Blau/DiscMedi) Pop-rock
Aquest duet de cantautors tan ben valorats —i encara més
venerats— s’ha tret de la màniga un fals directe. Pretenen simular l’enregistrament d’un disc al mític Teatre Olympia de París, llençant la carnassa al mig de la pista, sense cap explicació, interpretant en aquest suposat teatre cançons ja clàssiques de la trajectòria d’ambdós, a més de «La Rambla», de Quimi Portet, amb l’astre d’artista convidat. Òbviament, Joan Miquel Oliver i Albert Pla són personatges capaços de fer una gran broma càustica amb la quali-tat del seu art compositiu, però no hi ha gaire res de nou.
YaCinE & thE oRiEn-taL GRooVEParabòlic(Kasba Music) Fusió
Yacine Belahcene (Nour, Cheb Balowski) presenta un nou
projecte que comparteix ara amb el músic d’origen grec Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona). Nascut en gran part arran de l’experiència d’haver compartit escenari fa un parell d’anys amb la formació francoalgeriana Speed Caravan, el nou grup de Yacine Belahcene sona més rocker i alhora més medi-terrani que mai, amb els llaüts —elèctrics o no— de Papaioannou.Yacine porta a Parabòlic cançons noves, revisions de peces de la seva trajectòria i, també, clàssics magribins.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011ALTAVEU8
www.ENDERROCk.CAT
Àlex d. Cardona
Mazoni, el cromosoma popEl músic de la bisbal presenta el seu sisè disc d’estudi, Fins que la mort ens separi
NOVETATS
Kylie torna als nostres escenaris amb motiu de la gira mundial de presentació d’«aphrodite», el seu últim disc. Una nova oportunitat per tornar a ballar grans èxits del pop com «in your eyes», «Spin-ning around», «Ca’t Get You out of My head», «in my arms» o el seu últim hit «all the lovers».
després d’haver superat un càncer de mama i més de 20 anys de carrera a l’esquena, la diva torna a Barcelona dos anys després de la seva darrera visita.
des del principi de la seva carrera, els esforços de minogue per ser pressa seriosament com a artista van ser obs-taculitzats per la percepció que no era més que una estrella del pop fabricada a base d’explotar la imatge que havia creat durant la seva estada a la sèrie de televisió Veïns. minogue va reconèixer aquest punt de vista però va assegurar que si es forma «part d’una companyia de discos, crec que fins a cert punt és just dir que hom és un producte manu-facturat. Hom és un producte i el que es veu és un producte. però tot això no vol dir que no hi hagi talent al darrere i que no es prenguin decisions creatives».
El 2000 va ser l’any de minogue. l’artis-ta va consolidar la seva credibilitat mu-sical per haver mantingut la seva carre-ra més enllà del que els crítics havien previst. El diari Birmingham Post va assenyalar que «va existir una època, molt abans que ningú sentís a parlar de christina aguilera o Britney Spears, en què la cantant australiana, Kylie mino-gue, va governar l’escena musical com a princesa del pop».
amb Stuart price als comandaments de la nau, «aphrodite» és un disc que s’escolta d’una tirada. minogue s’ha
proposat fer un disc que no decebi i al qual, independentment de gustos, no se’l pugui titllar d’usar farcits o temes d’escassa qualitat per completar-lo.
El disc no només ha gaudit d’una producció espectacular de la mà de price, que últimament està especi-alment inspirat, sinó que ha pogut
col·laborar amb Tim Rice-oxley, de Keane, que va escriure per a ella «Everything is Beautiful», un mig temps més calmat i sense tanta pers-pectiva de taula de mescles.
Textos: Redacció ([email protected])
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011 MÚSICA INTERNACIONAL 9
MiSSion BeLL aMoS LEE
Quart àlbum d’ Amos Lee produït per Joey Burns, de Calexico, banda que exerceix d’acompanyament en l’enregistrament. El disc compta amb convidats com Willie Nelson, Lucinda Williams, Sam Beam (Iron & Wine), Priscilla Ahn, Pieta Brown i James Gadson. Per Amos Lee, la clau del seu quart àlbum, Mission Bell, era prendre’s el temps suficient per pensar, escriure i gravar unes cançons que complissin amb totes les seves expectatives. «Els meus dos últims discos van ser una mica precipitats perquè viatjava molt i no tenia la tranquil·litat necessària», diu. «Per a aquest em vaig prendre un any i mig de temps per estar sol a casa i compondre. He passat més temps amb aquestes cançons que mai anteri-orment i crec que ha estat profitós.» Cançons com «Windows are Rolled Down» i «Flower» capturen moments profundament personals, mentre «Stay» i «Out of the Cold» tracten dels sentiments de Lee sobre la vida i les seves ex-periències.
The Love eP CoRinnE baiLEY RaE Disc curt amb versions centrades en l’«amor». Amb cançons com «I wanna be your lover», de Prince, «Is this love», de Bob Marley, «Low Red Moon», de Belly, «My love», de Paul Mc-Cartney, o el «Que serà serà», popularitzat per Doris Day. Totes, versions que Bailey Rae des-criu com un «homenatge a alguns dels meus músics preferits, a més d’una conversa amb algunes de les meves influències musicals». Per això diu sobre Prince que: «Vaig conèixer Prince a Londres en el seu concert a l’O2 Are-na. Em vaig quedar sorpresa amb el concert, però fins i tot més impressionada per l’after-show que va fer després en una petita sala on va arrasar amb tot a la guitarra. M’agrada molt cantar música rítmica, per això fer aquesta cançó era com un somni».
La joven DoLoreS ChRiStina RoSEnVinGE
Inclou temes com «Desierto» i «Eva enamo-rada». El disc compta amb les col·laboracions de Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria, Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bau-tista en guitarres i teclat; Aurora Aroca (Boat Beam) al violoncel, piano i cors; Benjamin Bio-lay, Geòrgia Hubley (Jo la tinc ) i el propi Wilms com a contrapunt vocal. El disc s’edita en una luxosa versió llibre disc amb tapes dures, i amb disseny de l’estudi alemany Hort. En la seva edició en vinil té un mastering especial, vinil de 180 grams, i una portada diferent. També s’ihi nclou el CD a l’interior.
Kylie Minogue al Sant Jordil’artista australiana torna als escenaris per presentar «Aphrodite»
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011TENDÈRIES10
DEU REGLES IMPRESCINDIBLES
Els dermatòlegs proposen seguir deu regles senzilles per evitar problemes cutanis a l'hivern:
1. Protegeix bé la pell, especialment cara i mans, amb una hidratació adequada.
2. Cuida els llavis amb protectors labials hidratants i evita humitejar-los amb freqüència, especialment amb saliva, ja que s'irriten.
3. Nens i ancians tenen una pell especialment sensible i és freqüent que apareguin sequedats, fissures o escates. Cal extremar les cures.
4. Compte amb el remull excessiu. No abusis de dutxes o banys i evita sabons enèrgics, tria sabons suaus apropiats al tipus de pell.
5. El sol crema igual o més que a l'estiu. No oblidis la fotoprotecció si vas a la neu, els raigs solars potencien el seu efecte en reflectir-hi.
6. Compte amb els canvis de temperatura quan entris o surtis d'un local. El pas de fred a calor o vicever-sa és negatiu per a la pell, especialment en pells sensibles.
7. Usa roba i calçat de fibres naturals. Evita el calçat o roba no transpirable o irritant.
8. La psoriasi i la dermatitis atòpica empitjoren a l'hivern, igual que altres malalties cutànies. No oblidis visitar el dermatòleg.
9. Si a casa hi ha persones amb pell seca, sensible o amb malalties cutànies que empitjoren a l'hivern, augmenta la humitat ambiental amb algun humidificador o un sistema d'humidificació ambiental, posa tovalloles humides o un sistema similar sobre radiadors i focus de calor que ho permetin.
10. Cuida la teva pell i la de la teva família a l'hivern. Davant qualsevol dubte o problema cutani, vés al dermatòleg
Les mans, els peus, les orelles! Són zones especialment sensibles al fred que pateixen pitjor que la resta del cos els rigors de l'hivern. És habitual, per exemple, que els llavis es tallin, que els peus facin mal perquè són com glaçons de gel, que la pell de les mans es ressequi… necessiten cures especials i molta protecció.
Encara que els humans siguem capa-ços de viure en els llocs més inhòs-pits, gràcies al fet que la nostra intel-ligència ens ha permès desenvolupar màquines i energia per adequar el nos-tre entorn, la veritat és que encara som animals de sang calenta. i la circulació sanguínia i el fred no es porten bé. El fred alenteix la circulació i disminueix, per tant, l'aportació de sang a les ex-tremitats, les parts més llunyanes del cor i les menys vitals.
és una reacció absolutament natu-ral: si fa un major esforç per mantenir constant la temperatura, el cos es pro-tegeix i activa els seus mecanismes de defensa, contreu els vasos sanguinis perifèrics per evitar perdre calor i en-via la sang als òrgans vitals, entre els quals no es troba la pell. és per això, per exemple, que els alpinistes patei-
xen de congelació primer en els dits de peus i mans. Sense arribar a aquests extrems, aquesta és també la raó de l'aparició dels molestos penellons, unes protuberàncies vermelles i dolo-roses al tacte i al frec que apareixen en mans i peus, principalment en els dits, però que també poden sortir a les orelles o a la cara. Hi surten pel fet que el fred i la humitat han glaçat aquesta zona i, si no es cuiden com cal, es po-den produir úlceres i infeccions.
També, hi ha persones que, davant el fred, pateixen problemes de dolor a les cames mentre caminen. Sol ser un problema associat a una mala circula-ció de retorn o a la presència de vari-ces. Encara que sembli que la calor pot evitar-ho, mai no s'ha d'aplicar calor sobre aquestes cames ni acostar-les a estufes o calefactors, ja que s'agreujarien els problemes circulatoris. En aquests casos, cal consultar amb el metge.
OK
K
KAE
ECSOS ! Zones sensibles al fredEl fred alenteix la circulació i disminueix l'aportació de sang a les extremitats
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011TENDÈRIES 11
EntRE LES zonES QUE MÉS PatEixEn a L'hiVERn hi tRobEM:ULLS i LLaViS. la pell del contorn dels ulls i dels llavis és una de les zones més delicades de tot el cos a causa, bàsica-ment, de tres factors: la fragilitat de la pell, molt fina i poc espessa; la presèn-cia de multitud de capil·lars sanguinis, i l'acció continuada de contraccions mus-culars. aquesta és la causa que el fred tendeixi a provocar inflor sota els ulls, que pot arribar a convertir-se en bosses i ulleres que desemboquin en fines arru-gues. una cosa que pot passar, també, a la comissura dels llavis i sobre el llavi superior (la línia bigoti). Sense comptar amb el fet que el fred causa deshidra-tació, una cosa que ataca especialment a les mucoses si estan a la intempèrie i desprotegides, com passa amb els lla-vis. és per això que cal aplicar un bàlsam labial adequat diverses vegades al dia i protegir aquestes zones de l'acció de l'aire amb bufandes, ulleres, etc.
oRELLES. Són especialment vulnerables a causa tant de la seva alta vascularitza-ció com a la seva pell fina i la seva estruc-tura, separada de la resta del cap. Sol ser el primer lloc on sentim el fred. cal prote-gir sempre amb cremes riques que con-tinguin filtres solars, i tenir la precaució de tapar-les amb gorres o bufandes.
CoLL i ESCot. Encara que tornen a estar de moda els colls de cigne i els jerseis de llana, i aquest hivern potser pateixin menys fred, la veritat és que ambdues zones solen estar a la intempèrie com la cara, però no solem protegir-les amb la mateixa dedicació. gran error: el coll evidencia, abans que cap altra part del cos, el pas dels anys i, encara que l'escot no pateixi les arrugues i el despenjament propis del seu veí, és una zona propícia a l'aparició de taques. protegir-los és tan senzill com allargar la mà amb la hidra-tant facial cada matí i fer que arribi al coll i l'escot, encara que és molt millor recór-rer a productes específics per a aquesta zona, ja que contenen tensors i desinfil-trants més actius que les cremes facials.
ManS i PEUS. les extremitats són es-pecialment sensibles al fred per raons purament fisiològiques: com hem dit, estan més lluny del cor i la sang alenteix la seva circulació quan fa fred. a més, les mans solen estar constantment expo-sades a l'aire i toquen aigua amb molta assiduïtat, de manera que es tornen frà-gils, poroses i deshidratades. Els peus, encara que no es mullin tant, suen més embotits en botes i gruixuts mitjons, de manera que també tenen la humitat as-segurada. per a ambdós és necessari l'ús d'una crema específica, ja que les hidra-tants corporals són massa lleugeres per a aquestes zones tan agredides i que, per defensar-se, solen assecar i engrossir la pell. cal evitar sabons i productes de neteja agressius perquè no clivellin. En el cas dels peus, sovint és convenient i
SOS ! Zones sensibles al fred
molt agradable recórrer als banys d'aigua calenta, després dels quals cal aplicar una crema nutritiva i deixar-los respirar a casa, amb mitjons de fibres naturals i un calçat que permeti que s'airegin .
*Textos: Àngels marín i
Elisabet parra (bellezaactiva.com)Fotos: aci creativo
deria.cat
VULL UNA SOPA
El cos és més savi del que pensem, pot-ser perquè encara que no ens n’adonem té memòria fisiològica i una tendència a l'autoprotecció que de vegades deses-timem des de la nostra racionalitat. A l'hivern sol venir de gust un bon brou de pollastre casolà que poques vegades ens subministrem, acostumats com estem a men-jar qualsevol cosa ràpidament. Per què ve de gust un brou de pollastre? Primer, perquè com altres líquids calents, té propietats anti-inflamatòries i redueix l'excessiva mucositat i la congestió de les vies respiratòries, cosa fre-qüent a l'hivern i que quan no desemboca en un refredat ho fa en una grip. A més, el brou és ric en minerals, imprescindibles per a la regeneració cutània i la fortalesa de la nostra coberta protectora. I la seva aroma té efectes comprovats sobre l'ànim, ja que produeix una certa estimulació i eufòria. T'has fixat com re-conforta només olorar-lo? Doncs bé, hauràs comprovat com és d'efectiva l'aromateràpia. I el cos sovint sap bé el que vol, i ho demana. Només cal escoltar-lo.
Enguany, es presenten la quarta edi-ció de «Joves i conducció», la cinquena edició de «Ficcions, l’aventura de crear històries» i la segona edició de «deià, l’aventura d’imaginar espais».
Textos: Redacció ([email protected])
Fotos: cartells dels concursos i
aci creativo
deria.cat
més de 10.000 joves d’arreu dels territo-ris de parla catalana han participat en les darreres cinc edicions dels concursos de Secundèria i www.deria.cat. creació lite-rària, seguretat viària, disseny, fotografia, vídeo i música són alguns dels temes que tracten els diferents concursos per a es-tudiants de secundària de 14 a 18 anys i que en les seves cinc edicions compten ja amb més de 10.000 participants amb inquietuds culturals i artístiques.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011CONCURSOS12
Tornen els concursos «joves i conducció», «ficcions» i «Deià», capdavanters a la xarxa en català
Més de 10.000 joves creadors a la xarxa
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011CONCURSOS 13
«Viatge a Futuroscope
per a tota la classe»MOlTS pREMIS per als participantsEn tot els concursos hi poden participar els joves des de segon cicle d’ESo (3r i 4t), Batxillerat i cicles Formatius fins a 18 anys de tots els territoris de parla catalana. Els millors de cada modalitat gaudiran de molts premis: portàtil, càmeres de vídeo i fotografia, ipod, mp3..., i la millor classe de «Joves i conducció» guanyarà un viatge a Futuroscope per a tots. al web www.ficcions.cat hi trobaràs informació addicional.
Joves i conducció és un concurs, coorgantizat entre la re-vista Secundèria, el Racc i el Servei català de Trànsit. Els concursants, durant dos mesos, envien els seus vídeos, relats, fotografies i cançons sobre temes relacionats amb la seguretat viària. la present edició del concurs vol reflexionar sobre les motos i el civisme. catalunya és un referent europeu en l’ús de la motocicleta. Hi ha 173 motos per cada 1.000 habitants. la Fundació Racc, en col·laboració amb l’ajuntament de Barcelona i la guàr-dia urbana, ha realitzat un estudi sobre l’accidentalitat del col·lectiu de motociclistes, i una de les principals conclusions obtingudes destaca que el risc de tenir un accident amb motocicleta és 8 vegades superior que
amb el cotxe. per tot això, Joves i conducció vol proposar el motocivisme com a eix de la quarta edició del concurs.
les inscripcions al certamen es poden fer a través del web, el concurs començarà, el 7 de febrer i durarà fins al 15 d’abril. cada quinze dies, els participants hauran de penjar les seves propostes seguint la temàtica cor-responent: Si vas amb moto, tu ets la carrosseria; Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto i Alerta, les infraccions són el pas previ a l’accident. El 15 d’abril es publicarà l’últim capítol i al cap d’un mes el jurat decidi-rà qui és el guanyador.
www.jovesiconduccio.cat
Joves i conducció
Ficcions és un concurs de relats organit-zat per la revista Secundèria. Enguany ce-lebra la cinquena edició amb un total de 6.000 participants en les quatre darreres edicions. Es tracta d’un concurs literari en català que proposa crear una història de ficció dividida en quatre capítols i que pren com a punt de partida un primer ini-ci (hi ha cinc propostes per escollir, en-guany amb textos de miquel martí i pol, albert Balasch, montse Banegas, quim monzó i albert Sánchez piñol).
www.ficcions.cat/ficcions
Ficcionsdeià, l’aventura d’imaginar espais és un concurs de creativitats i dissenys adreçats als joves estudiants de 14 a 18 anys amb una temàtica d’interiors i una d’exteriors. com s’imaginen un habitatge per a joves? com redefinirien el seu espai habitable, de forma alternativa, econòmica i ajustada a les pròpies necessitats? com s’imaginen el futur de l’habitatge per als joves? aquest concurs convida els joves a dissenyar el lloc on viuen, adaptar els espais del seu habitat-ge a les seves necessitats, tot proposant so-lucions innovadores i creatives per aprofitar millor les possibilitats de l’espai.
d’imaginar espais
L’aventuraConCurs de disseny
ParticiPa i guanya
un MacBook
8
www.deria.cat/disseny
Z
www.deria.cat
Organitza:
Col·labora:
segona edició
Patrocina:
Deià, l’aventura d’imaginar espais
www.ficcions.cat/disseny
El 2009 tV3 va proclamar la Costa brava —amb Josep Cuní— com el paisatge favorit de Catalunya. El programa, amb un notable èxit d’audiència i participació popular, ens va mostrar «el país com mai no l’havíem vist». i si és cert que algunes de les propostes eren les estampes catalanes més tradicio-nals —núria, la fageda d’en Jordà o l’estany de Sant Maurici— la petita pantalla també va mostrar parat-ges menys presents a l’imaginari col·lectiu com l’Ebre, el Priorat, els Ports o el Collsacabra.
però, en què es va inspirar Tv3 per oferir aquest mosaic? En el mapa dels paisatges de catalunya, una cartogra-fia del territori català que representa el país en 135 paisatges, curiosament, el mateix nombre que els diputats del parlament de catalunya. Tot plegat es tracta d’una simple coincidència ja que, tal com explica pere Sala, coor-dinador de l’observatori del paisatge, el treball es va fer sense tenir un nom-bre prefixat.
però què és paisatge? la resposta no és fàcil i al llarg de la història la seva defini-ció ha esdevingut un «cavall de batalla» entre diverses disciplines científiques. des dels que l’han volgut reduir als ele-ments físics i biològics d’un territori (pe-dres, animals i plantes) als que el veien tan sols com la representació artística de l’entorn. però, en els darrers anys, les visions més integrades han guanyat pes. «és la interacció entre els elements naturals i culturals que donen un caràc-ter particular, percebuda per la població que hi viu i la que s’hi desplaça», explica pere Sala. de fet, societat i medi són dos elements indestriables ja que al llarg de les dècades hem «construït» paisatge
sigui urbanitzant, conreant, gestionant boscos o pastures o, simplement, aban-donant l’explotació d’un espai.
El mapa va sorgir a partir de l’elaboració dels set catàlegs de paisatge —un per cada futura vegueria— i de la definició d’unitats a partir d’elements com el cli-ma, les formes de relleu, la vegetació, els usos del sòl, el patrimoni o elements perceptius (textura, colors, formes...). i tot plegat donant importància a la parti-cipació ciutadana. pere Sala explica que en diversos tallers es va demanar a la po-blació «dibuixar el paisatge amb el qual es reconeixien» per definir-ne les carac-terístiques i també posar-hi nom. de fet, algunes de les 135 denominacions —per exemple la vall del Silenci o les garrigues altes— són fruit d’aquestes propostes. i és que el mapa —a banda de donar servei
a les polítiques de planejament terri-torial i urbanístic— també pretén «que la gent prengui consciència del lloc on viu». En aquest sentit, parafrasejant un popular refrany és clar que «qui perd el seu paisatge, per la seva identitat».
PoSaR En VaLoR ELS PaiSatGES obLidatSEl mapa ha constatat una intuïció: cata-lunya és un país molt ric i divers paisat-gísticament. i també pot ajudar a can-viar un imaginari col·lectiu que prima el verd i els paisatges muntanyencs, en especial els pirinencs, «per influència directe del romanticisme i del primer catalanisme polític», recorda Sala. la preeminència d’aquest arquetip pai-satgístic ha deixat històricament massa de banda la «catalunya seca», tot i ser pintada per miró o picasso i, si més no la litoral (la mediterrània), haver estat lloada pels noucentistes.
«Els paisatges reals també són uns altres i tots tenen molts valors», afirma el coor-dinador de l’observatori del paisatge que celebra que la situació s’estigui revertint. «Els darrers anys han emergit en l’imagi-nari col·lectiu paisatges com els del riu i el delta de l’Ebre o altres com el priorat». de fet, una de les conseqüències de la feina de l’observatori ha estat la promoció tu-rística, social i mediàtica de paratges amb denominacions desconegudes més enllà de les pròpies contrades, com els secans d’utxesa, la vall del llobregós, l’ardenya-cadiretes o el lluçanès entre d’altres.
Textos: arnau urgell i vidal imatges: l’observatori del paisatge
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011MEDI AMBIENT 15
Catalunya, en 135 paisatgesEl mapa dels paisatges mostra la gran diversitat del país
El paisatge, als instituts
L’observatori del Paisatge, amb seu a olot, té com a tasques principals tant el desen-volupament de les polítiques en la matèria –sorgides d’un conveni europeu i en la qual el nostre país se situa a primera línia continen-tal- com la difusió i promoció a nivell social. en aquest sentit el mapa –la tercera experièn-cia després de la d’anglaterra i la de l’estat francès- ja s’ha inclòs en un dels llibres de batxillerat i és la base pels materials educa-tius per a eso “ciutat, territori, paisatge”.
El mapa també pretén que la gent prengui consciència del lloc on viu. «Qui perd el seu paisatge, perd la seva identitat.»
+INFO: www.catpaisatge.net
«Polseres vermelles» és una sèrie de 13 capítols de 45’, creada per albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, que retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia d’un grup de nens en un hospital infantil. a diferència d’altres sèries de ficció ambien tades en un hospital, a «Polseres vermelles» els metges cedeixen tot el protagonisme als pacients, en aquest cas cinc nois i una noia d’entre 10 i 15 anys que coincideixen en un hospital a causa de diverses malalties.
Sense defugir les circumstàncies es-pecials en què es troben, la història d’aquests sis nens i adolescents mostra les vivències i situacions pròpies dels nois i noies de la seva edat, però amb la diferència que el seu món és un hospi-tal, i això fa que ho visquin tot amb una gran intensitat. Es podria dir que estem davant d’una sèrie de formació, un tipus de ficció on els protagonistes van de-senvolupant, al llarg de la història narra-da, la seva personalitat en aquesta eta-
pa clau que va des de l’adolescència i la joventut fins a la maduresa. En aquest període es modela el seu caràcter, con-cepció del món i destí, en contacte amb la vida, que li serveix d’escola d’apre-nentatge a través de les més diverses experiències. En aquest cas l’escola d’aprenentatge és un hospital.
gran intensitat emocional, que té com a nexe de la història les ganes de viure i l’afany de superació.
per als autors «polseres vermelles» és molt més que una ficció pensada per entretenir. és una ficció que té trans-cendència social i respon a una clara vocació de televisió pública.
Tv3 afronta un repte per convertir aquest tema tan complex en una sèrie familiar, sense caure en la morbositat o el ridícul. la sèrie no tracta de ma-lalties, sinó d’unes persones especi-als, els «polseres vermelles»; unes persones que, malgrat tot, són capa-ces d’afrontar la vida amb optimisme, afany de superació i ganes de viure.
Textos: Redacció ([email protected])
Fotos: Tv3 deria.cat
CRISTINA (Joana Vilapuig)Està ingressada per un cas d’anorèxia i veu-rem com passa per diferents fases de la seva malaltia. Ella creu que no té cap problema i que va ser ingressada a la força pels seus pa-res. Farà molts bons amics, especialment el Lleó i el Jordi.
JORDI (Igor Szpakowski)Li acaben de diagnosticar càncer de tíbia. El seu cas vertebrarà tots els capítols. Veurem com passa aquests tres mesos, si finalment té càncer, si ha de fer la quimio, si li amputen la cama... El Lleó l’ajudarà i recolzarà en tot i tots dos compartiran habitació... I també rivalitza-ran per la Cristina.
LLEÓ (Àlex Monner)Té la cama amputada i es recupera a la planta infantil. Duu posades 4 polseres vermelles que no es traurà mai per demostrar d’on ve i quin és el seu rang. D’alguna manera, ja es coneix tot l’hospital perquè ha estat molts cops malalt en aquest i altres centres. És el veterà del grup que ajudarà la resta de la colla. Serà qui ini-ciarà tothom en el món hospitalari i qui crearà el grup dels Polseres Vermelles.
TONI (Marc Balaguer)Ha tingut un accident de moto. S’ha trencat tots els ossos possibles. Durant tres mesos anirà fent la recuperació. És un noi especial. Es con-vertirà en el membre més sincer del grup, i això el portarà a ser políticament incorrecte i, alhora, molt directe amb els seus comentaris i reflexi-ons. Té una relació especial amb el Roc, el nen en coma, i és capaç d’escoltar-lo. A través seu, el Roc es comunicarà amb la resta del grup.
ROC (Nil Cardoner)Està en coma des de l’inici de la sèrie, però la seva veu en off — alegre i infantil— ens ex-plicarà tots els capítols i ens farà els resums del que veiem i sentim. És com si estigués despert a la seva manera i observant-ho tot. Va tenir un accident en una piscina i quan l’en van treure ja estava en coma. Sa mare se’n sent molt culpable.
IGNASI (Mikel Iglesias)És el més fatxenda de tots. Un nen acostu-mat a ser el líder i a humiliar alguns companys de classe. El seu pas per l’hospital canviarà la seva personalitat. Descobrirà el valor de l’amistat i del respecte i, també, haurà d’apren-dre a acceptar la seva malaltia. Comparteix habitació amb el Roc, del qual aprendrà mol-tes coses. Els seus pares estan massa ocu-pats per a visitar-lo sovint. L’Ignasi s’adonarà que potser no té tants amics com creia, perquè ningú de la classe anirà a veure’l, però farà nous amics a l’hospital.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011PUBLIREPORTATGE 17
Polseres vermellesla sèrie, creada per Albert Espinosa i dirigida per pau freixas, apropa l’experiència vital de sis joves en un hospital
per recrear l’ambient, la sèrie aprofi-ta la dilatada experiència d’Espinosa en el món hospitalari —va passar deu anys de la seva vida ingressat en hos-pitals i des d’en fa cinc fa conferències a hospitals d’arreu— i, també, el to vitalista, la tendresa i el sentit de l’hu-mor que caracteritzen tots els seus treballs. «polseres vermelles» és una sèrie per a tots els públics, amb una
+info: www.tv3.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011PETITS ANUNCIS18
GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: [email protected]
T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agènci-es de Viatges o Informació i Comercialit-zació Turística o el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclosos en el preu.
Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, Codi D81038. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges
Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 [email protected]
EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns [email protected] programa que millors’adapta als teus estudis actuals
EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
c/ Aragó 55. BarcelonaTel.: 93 227 80 90 [email protected]
GRAU EN TURISME
Centre adscrit a:
concursos de dèria.catentra, participa... i guanya!!!
TrobaSecundèria
xarxes socials
a les
www.qestudio.cat
memoritzarAprèn a
INTERESSANT...
sabies que una nit sense dormir re-dueix la capacitat d’assimilar conei-xements gairebé en un 40%? Doncs, sí, segons demostra un estudi de Matthew Walker, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. El son neteja la memòria a curt termini i deixa espai lliure per a més informació.
Sabies que la repetició és eficaç per consolidar la memòria? Segons un estudi cerebral realitzat a Sevilla, la repetició com a mètode d’aprenentatge és una forma natural i eficaç que posa en relleu el mecanis-me que utilitza el cervell per desar la informació en la memòria.
perquè la teva memòria estigui pràcticament al 100% del seu ren-diment, és necessari fer-la treba-llar, per això Qestudio et dóna a conèixer una sèrie d’exercicis pre-vis a la memorització que poden ajudar a obtenir millors resultats.
CREaCió d’iMatGESuna peça clau per a la memòria és exercitar l’habilitat de repre-sentar a la ment allò que interes-sa retenir. per treballar la creació d’imatges, primer s’ha de comen-çar amb paraules senzilles, com gat, camió, far... qualsevol pa-raula, l’important és que s’ima-gini molt detalladament, hom ha de ser capaç de concretar-ne els colors, les formes i, fins i tot, els sons, les olors i els sabors...
El pas següent és intentar repre-sentar altres paraules més abs-tractes com alegria, angoixa, pre-monició, etc.
aPREndRE a EStRUCtURaR i oRdEnaRSer estructurat ajuda la ment a re-tenir millor la informació, perquè el que està ben ordenat i organitzat és més fàcil de memoritzar. Hi ha un joc que ajuda a crear i endreçar pa-raules. és molt fàcil, només s’han de pensar unes paraules i desorde-nar les lletres perquè l’oponent les hagi de tornar a ordenar i desxifri els termes. per exemple, què volen dir aquestes paraules?· tadnbi· iacoenrito· agfmlactue· pdarenre
al final del text trobaràs la solució.
dEFiniREspecificar l’objecte o l’acció és un punt important per facilitar les ha-bilitats implicades en la memoritza-ció. a l’hora de definir es pot cercar primer el concepte genèric i després afegir la descripció de les caracterís-tiques pròpies de l’acció o l’objecte.
CoMPaRaREs reté millor allò que s’ha compa-rat amb elements similars, ja que tota comparació implica un cert grau d’atenció.
SintEtitzaRuna bona ajuda per a la memòria és el resum. Traient la idea princi-pal d’allò que s’estigui estudiant i eliminant-ne els elements super-flus, la ment podrà retenir la infor-mació veritablement rellevant.
un bon exercici per aprendre a con-densar la informació és resumir, per exemple, el contingut d’aques-ta secció, i després tornar a sinte-titzar el que ja s’ha resumit.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011ORIENTA’T AMB EDUCAwEB 19
la memòria és la facultat psíquica amb la qual es reté i es recorda el passat
aSSoCiaR PaRaULES o ViVènCiESl’associació permet recordar da-tes, noms o accions, ja que relaci-onar dades o informació rellevants que costa recordar amb paraules similars o vivències pròpies ajuda a memoritzar.
a l’hora d’estudiar és important que es tingui la ment disposada a absorbir tota la informació que se li dóna, però també és primordial que es tingui una actitud positiva, ganes d’aprendre i interès per allò que s’ha d’estudiar. és molt impor-tant que s’estigui concentrat en el que s’està fent.
Solucions: Bandit, orientació, camuflatge i
aprendre
Textos: Educaweb / Fotos: aci_creativo
deria.cat
+info: www.educaweb.cat
quin n’és el motiu? quin paper hi juga la societat? des del punt de vista de la psicologia Social, l’expli-cació és que molts dels joves actu-als han tingut des d’infants moltes coses i sense dificultats: joguines, consoles, recursos i facilitats per estudiar, ordinador, moto, etcète-ra. aquests joves han viscut fins als 30 anys, aproximadament, prote-gits pels seus pares, amb la lloable creença per part d’aquests que als seus fills no els calia passar les difi-cultats i les penúries que havien vis-cut ells. però, tot i així, els estudis reflecteixen que, per primera vega-da a la societat espanyola, la quali-tat de vida dels fills acostuma a ser inferior a la dels seus pares tot i es-tar millor formats acadèmicament. això crea una sensació de frustració i d’insatisfacció en els joves.
Tot i «tenir-ho tot», molts joves crei-xen amb seriosos problemes d’au-toestima, d’assertivitat, d’autocon-trol, de sentit de la responsabilitat, dificultats per a prendre decisions, baixa tolerància a la frustració, poca autonomia, problemes per a comu-nicar-se correctament, etc. l’edu-cació que han rebut és tenir-ho tot de manera fàcil i immediata, prima l’«ara i aquí». aquest és el motiu que fa que els joves vulguin obte-
L’ainhoa va complir 18 anys la setmana passada. Li ha dit als seus pares que es vol presentar a un càsting per entrar en un reallity show, un programa que fan a la televisió en el qual, si se’n surt, pot guanyar molts diners. no hauria de fer res, només concursar. Els seus pares no hi estan gens d’acord, saben perfectament que entrar en un programa com aquest és difícil i no és una opció de vida per a ells. prefereixen que la seva filla es presenti a la selectivitat i provi d’estudiar dret. però, l’ainhoa té uns altres plans i no està disposada a canviar d’opinió. no vol fer una carrera universitària, prefereix guanyar diners de seguida per poder gastar-los en el que ella vulgui.
«èxit sense esforç», aquesta és una de les premisses que arriben als joves d’arreu cada dia. la so-cietat en general i les circumstàn-cies de l’època que vivim fan que certs programes de televisió aug-mentin la seva audiència quan ofereixen espectacles sensacio-nalistes que transmeten la idea que l’esforç no sempre suposa recompensa o reconeixement. Els joves arriben a tenir la creença ex-cessiva que aconseguir una bona feina i ben remunerada no té cap tipus de relació amb el seu nivell de formació o amb les seves capa-citats i habilitats. això s’agreuja quan enquestes com la realitza-da per Demoscòpia a joves espa-nyols reflecteixen dades com que un 54% dels enquestats expres-sen no tenir en ment cap projecte per al qual se sentin especialment interessats i/o motivats; o que el 15% de joves d’entre 16 i 24 anys ni estudia ni treballa.
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011REPORTATGE20
hola Laura, em dic gerard, tinc 17 anys i visc a barcelona. he tingut tres parelles a la meva vida però, sempre les he deixades perquè tinc la sensació que no trobo el que bus-co. M’he plantejat que potser sóc massa exigent o que no existeix una noia que sigui la meva mitja taronja. T’escric perquè no sé què fer. creus que hauria de rebaixar les meves ex-pectatives?hola gerard, respecte a la teva con-sulta, primer de tot crec que hauri-es de plantejar-te què suposa una «mitja taronja» com tu dius. La mit-ja taronja és un mite que pot supo-sar unes conseqüències no sempre positives. És la falsa creença que existeix una persona «perfecta» per a nosaltres i que si no som capaços de trobar-la, serem infeliços tota la vida. això és incorrecte: no és que
hi hagi una mitja taronja per a tu sinó que hi ha moltes noies que són afins a tu, no només una. Respecte al que comentes de les teves expectatives vers una parella, crec que has de valorar si estàs idealitzant el concepte de parella. És possible que el patiment arribi quan les expectatives es veuen frustrades. Reflexiona sobre què demanes a una parella i pensa en si aquestes expectatives són reals. si ho són, t’acon-sello que facis un llistat amb les coses que valores en una parella. això farà que et resulti més fàcil estar atent a les noies que mostrin els valors que busques.
hola Laura, em dic Lourdes i tinc 16 anys. el meu pro-blema és que tinc algunes dificultats per fer amistats, sóc molt tímida i ho passo malament quan algú de la classe em parla. fa uns mesos em vaig apuntar a un fòrum per conèixer gent i vaig conèixer un noi de fora. hem comen-çat una relació, però no estic segura de si pot funcionar. Tu creus que és possible tenir una relació a distància?hola Lourdes, respecte la teva consulta, les relacions a distància són complicades o no en funció de com les en-foquis. generalment, una relació a distància implica un esforç molt gran per mantenir el contacte i per generar en ambdós membres un sentiment d’estar en parella i d’estar a prop. Les inseguretats acostumen a accentuar-se pel fet que és fàcil patir pensant en el que fa l’altre a milers de quilòmetres. Per això, fa falta molta confiança. Però, d’al-tra banda, suposen una relació amb molt temps lliure, més relaxada, en què emocions i sentiments no s’expressen en un cara a cara. depenent d’on visqui l’altra persona, es perd gran part de contacte físic i de comunicació no verbal. Tu has de valorar quina relació de parella vols tenir. Però, t’aconsello que no utilitzis una relació a distància com a excusa per amagar un problema de timidesa.
envia'ns les teves consultes a:
CONSulTORI
“MORIR D’ÈXIT”
a aquesta decisió. i, indubtable-ment, no hi ha professió que no
impliqui un temps de formació i de superació. cal saber esperar i
establir objectius. això inclou sa-ber esperar els temps de realització d’aquests objectius i saber esperar els beneficis que s’obtindran, sense poder posar una data exacta a aquesta recom-pensa. Establir un projecte de vida im-plica planificació, consciència, pacièn-cia, actuar, confiança, responsabilitat, força de voluntat, concentració, molta disciplina i orientació.
qui és culpable? Els programes de tele-visió? la societat? Segurament, ningú no és culpable i tots en som. El que està clar és que els valors que tant les famíli-es com les escoles i la societat transme-ten als joves estan resultant inadequats i contraproduents. una vegada més, pot-ser hauríem de fer una profunda reflexió a propòsit dels valors ensenyats.
Textos: laura cerdán Rubio
Fotos: Banc d’imatges
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011REPORTATGE 21
nir el que volen sense haver d’esperar; i realit-zar uns estudis suposa esforç i saber esperar. Si a això hi afegim la in-certesa de trobar una bona feina que es correspongui al nivell de formació, ens trobem amb molts joves desmotivats que opten per l’opció que donen aquests reallity show: fama, èxit i diners a l’acte!
Els joves que acudeixen a aquests tipus de programes solen ser molt suggestio-nables i manipulables. aquests progra-mes i espectacles televisius generen un
fenomen de «divinisme», és a dir, la divinització d’un personatge en concret que destaca per actituds extremes. és així com s’entra en un bucle sense fi on només és interes-sant qui es comporta cridant l’atenció, desqualificant els altres, tractant la resta de participants amb faltes de respecte, insults i baralles.
la falta d’un projecte de vida s’afegeix a aquesta problemàtica. Tenir un propòsit de vida implica que la persona es plante-gi per a què serveix. la vocació s’associa
µ Dies: A partir del 16-02-2011GOS, DONA, HOME de Sibylle Berg Teatre
Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12
µ Dies: A partir del 17-02-2011En estat d’excepció de Falk Richter Teatre
Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12
µ Dies: 22-02-2011janelle Monáe Concert
Sala Apolo C/Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com
µ Dia: 24-02-2011The brew Concert
Bikini Av/Diagonal,547 08029 Barcelona www.bikinibcn.com
AGENDA/fEbRER-MARç2011 ClÀSSIC D’ERRADES
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011CULTURA22
MÚSiCa i tEatRE i PoESia i CiRC i FiRES i ConFERènCiES i ExPoSiCió
El cinema és fantàstic i divertit. Però potser és més divertit posar el dit a l’ull allò que a prio-ri pot ser un objecte de veneració dels cinèfils més convençuts. Aquí rau la gràcia de desco-brir errades en les pel·lícules que en algun mo-ment de les nostres vides hem pogut gaudir.
Però, potser abans cal delimitar exactament que és un clàssic. Si bé en una concepció estric-ta de clàssic entenem per films que han marcat una època, generació o tot un gènere, podríem ser més generosos. Per entendre’ns, no és un clàssic una peŀlícula de farcit de graella televi-siva que les cadenes repeteixen sense pietat cada diumenge a la tarda? No són clàssiques les cintes que mantenen estoicament el tipus a les estanteries dels vídeo-clubs de poble a cada temporada? No són clàssics els films de sèrie B que els canals de TDT emeten amb nocturnitat els diumenges? Totes aquestes categories me-reixen un reconeixement públic de lloança. Totes, per algun fenomen paranormal de la psicologia, les hem vist una vegada i una altra, i, inassequi-bles al cansament, fins i tot les mirem de reüll quan les emeten amb el volum baixat en algun bar de tarda. És la màgia impulsiva del cinema. Entre aquest farcell n’escollim una que més o menys té traces d’aquests grups per ence-tar aquesta secció: La Roca. Clàssic “pelicu-lón d’A3”, té tots els ingredients per digerir un
pollastre a l’ast ressec un diumenge a la tarda. Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris prota-gonitzen una rebuscada història d’uns militars que s’amotinen a l’Illa d’Alcatràs amb l’amenaça de bombardejar San Francisco si el govern dels EUA no paga una “indemnització” als soldats nord-americans que han perdut la vida en missi-ons secretes. A partir d’aquí, tot és possible. Un agent especialista del FBI que amb prou feines sap disparar i un convicte acusat d’espionatge que hauria de tenir per edat la pròstata fotuda han de ser els herois que han d’eliminar l’amenaça. Suposadament el iaio Connery ha d’interpretar l’únic home que ha escapat de la famosa presó d’Alcatràs. I aquí és on la peli té visos surrealistes. Quan l’es-camot militar entra als subterranis de l’Illa han de passar per una porta de caldera que llença flamara-des de foc. Connery explica als militars que l’acom-panyen que ell va haver de memoritzar la freqüència de les flamarades per fugir. I, en un cop de geni, calcula i travessa la porta. Pocs segons després, Connery, surt per una porta lateral per on entra la resta de la tropa mentre entona el mític:”Benvinguts a La Roca!”. La pregunta és evident: Per què no va utilitzar la porta per marxar? La resposta més evident encara, “això és cine, i punt”.
quico Sallés, [email protected]
Fotos: cedides
deria.cat
La RoCa
µ Dies: 25-02-2011Chico & Rita Cinema-Estrena
http://www.chicoyrita.es
µ Dies: 26-02-2011pantha du prince Concert
Sala Apolo C/Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com
µ Dies: fins al 27-02-2011«El retrat de Dorian Gray» Teatre
Teatre del Raval C Sant Antoni Abat, 12 Barcelona 934433999
µ Dies: 01-03-2011the wombats Concert
Sala Apolo C/Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com
µ Dies: 04-03-2011Destí ocult Cinema-Estrena
http://www.theadjustmentbureau.com
µ Dies: 04-03-2011pastora Concert
Palau de la Musica Catalana C/Sant Pere Mas Alt s/n 08003 Barcelona http://www.palaumusica.org
µ Dies: 04-03-2011rango Cinema-Estrena
http://www.rangomovie.com
µ Dies: 11-03-2011never let me go Cinema-Estrena
µ Dies: 12-03-2011Kylie minogue Concer t
Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5-7 08038 Barcelona http://www.bsmsa.cat
MÚSiCa i tEatRE i PoESia i CiRC i FiRES i ConFERènCiES i ExPoSiCió
actualment, ja ningú no pot negar que ens trobem im-mersos en una profunda conjuntura econòmica, que tots ja coneixem amb el nom (o sobrenom) de «crisi». un misteriós fantasma del qual tothom parla, però que encara avui no sabem què és o qui és. Els antics grecs, antigament, quan parlaven de les crisis, es referien a un fenomen provocador d’un canvi, del naixement d’una nova concepció del món transversal i única. un cop més, la cultura clàssica ens demostra que la humani-tat encara no hem après a conviure dels errors passats. Haurem d’aprendre una altra vegada a aprofitar les oportunitats de transformació i canvi que la vida ens ofereix i aprofitar-ne les circumstancies. és per aquest motiu que, personalment, crec que només superarem aquest mal tràngol mitjançant el perfeccionament i el disseny d’una recepta que tots haurem de tastar tard o d’hora, configurada amb els ingredients més fidedig-nes del planeta: la imaginació, la innovació, la solidari-tat i l’entusiasme. només així serem capaços de cons-truir el pont que ens conduirà cap a l’èxit i sentir aquell «clic» signe del canvi. Segurament, llegint aquesta re-flexió ja t’hauràs adonat, estimat lector, que no t’estic explicant res nou: no estem vivint cap crisi financera al cent per cent, sinó que tan sols travessem una forta i desmesurada pèrdua de valors. Has sentit mai a parlar de les anomenades «crisis socials»? doncs, n’estic se-gur que n’estem vivint una, i els únics que encara som a temps d’aturar el desgavellament traumàtic d’aquesta societat poc ferma que a la primera de canvi s’espat-lla som els joves. Sí, serem qui heretarem aquest món i els únics responsables de reparar-lo. això no serà gens fàcil, però tal com deia ara fa poc temps el millor club de futbol del món: ens hi hem de deixar la pell. aprendre des d’ara mateix, sí, ara, a ser emprenedors i a aixecar-nos cada dia amb la convicció d’emprendre un rumb amb l’objectiu de construir societats més ben ordenades, on tots i cadascun de nosaltres hi encaixem trobant el nostre lloc ideal. Referent a tot això, recor-do una vegada que a l’escola van explicar-me una cu-riosa història on els protagonistes eren dues granotes. aquestes saltaven al mig d’una gran cuina. una d’elles, accidentalment, va caure en un bol ple de llet. S’ofega-va. així que va començar a moure i remoure les seves anques amb força..., fins que va perdre la força i va de-cidir desistir. però, de cop, l’altra granota —que presen-ciava aquella agònica escena— va començar a raucar: no desisteixis! Segueix movent les teves anques amb força fins que ja no puguis més. això va ajudar molt a la moribunda granota, que sense parar de lluitar contra una mort segura va continuar movent-se. de cop i volta aquella llet va convertir-se en una lleugera i fina espu-ma de llet, amb què la granota va poder fer un últim salt i es lliurà d’una mort segura.
Mohamed El amraniRoses, febrer de 2011
deria.cat
SECUNDÈRIA 153/FEBRER 2011CULTURA 23
dona’M La MÀnomés així serem capaços de construir el pont que ens conduirà cap a l’èxit
l’OpINIó DElS AluMNES
