150 NOVEMBRE 2010 www.deria.cat

ASSOCIATS A: CONTROL:

AndreA lA jove veu del jAzz

Motis

teMA del Mes

especiAl neu

seXe

(P04)Generació Perduda

(P16) comença la temPorada

(P20) no cometràs adulteri!

150números

15 anys

SECUNDÈRIA

2 OPINIÓ GeNeracIÓ Perduda?

3 la ImatGe eNrIc vIdal, jOve taleNt

4 tema del meS GeNeracIÓ Perduda

6 la cONvIdada aNdrea mOtIS

8 altaveu aNNa rOIG I l’Ombre de tON chIeN

9 jOveNtut 25 mOtIuS Per creure-hI

10 teNdÈrIeS mINImal21

11 eSPecIal Neu cOmeNça la temPOrada

15 vIdeOjOcS a leS POrteS de l’hIverN

16 cONSum elS jOveS, elS ServeIS I el temPS llIure

18 PetItS aNuNcIS GuIa jOve

19 rePOrtatGe herOIS

20 SeXe NO cOmetrÀS adulterI

22 cultura recOmaNem I aGeNda

23 hIStÒrIeS de cataluNYa vIOlaNt

suMAri/noveMBre 150

Generació perduda?avui en dia es parla molt de la falta de valors del jovent ac-tual. S’acostuma a posar de manifest la feblesa de les seves creences, que alguns justifiquen per la crisi d’estructures tra-dicionals com l’església, l’escola i la família, o per la influèn-cia de la televisió, entre altres factors. tot plegat genera una imatge que sovint es veu encara més enfosquida per notíci-es terribles d’agressions i vexacions penjades a la xarxa. No obstant això, ningú no parla de la frustració dels joves amb estudis que no poden accedir ni al mercat laboral ni a un ha-bitatge digne.

Per tal de matisar aquesta impressió, en aquest número, el 150 de la revista, parlem de l’anomenada «generació perduda», la d’aquells joves que, tot i estar molt prepa-rats, semblen no tenir un lloc en aquesta societat. aques-ta edició, i per donar un contrapunt a tot això, compta tam-bé amb un convidat que ens acostarà al jazz fet per joves a catalunya: andrea motis, de només 15 anys, ens parlarà del seu primer disc.

tal com cantaven els rolling Stones al 65, aquesta genera-ció «can’t get no satisfaction». la cançó, escrita gairebé tota per mick jagger, és un retrat d’un adolescent turmentat per una frustració general. amb el present número, la revista vol posar en el punt de mira la realitat d’una situació difícil i vol creure i apostar per una altra realitat en què els joves tinguin molt a dir. Només necessiten solucions i que se’ls escolti.

deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)Tiratge: 54.300 exemplars

· editor: josep ritort i Ferrús· cap de relacions externes: jordi Sansalvador · redacció: diego Giménez i laura cerdán · disseny i maquetació: enric vidal, Susana Perdomo · administració: Sònia lópez· assessorament lingüístic: Irene torra· edita i distribueix: edicions catalanes del món de

l’ensenyament - edicat, Sl· Impressió: cre-a, Sl · dipòsit legal: GI-161-95· ISSN: 1137-4306 · tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGd/Ojd distribució gratuïta 2005)

· edicions catalanes del món de l’ensenyament-edicat, Sl· adreça: dos de maig, 270. local 2 - 08025 barcelona · telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010OPINIÓ2

editoriAl

lA

il·l

ustr

Ació

Troba’nsAra ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

concursos

aquest curs, no et perdis els nostres concursos. Ficcions, joves i conducció, deià, mans unides...

A què esperes? Participa i guanya!!!Per a més informació: www.deria.cat

Aquest curs......concursos d'Edicat!

Mal de coll? per Enric Vidal /http://www.flickr.com/photos/lesnostresfotos

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010LA IMATGE 3

es Busquen joves tAlents T’agrada fer foTos? eTs un il·lusTrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? si Tens un espai web -com un flickr o un foTolog- no ho dubTis. envia’ns les Teves creacions a redaccio@edicaT.caT i publicarem les millors a «es busquen joves TalenTs!». enTra a deria.caT o a hTTp://www.flickr.com/groups/jovesTalenTs i penja les Teves foTos.

aquesta imatge és d’un pastanaga al qual els seus companys de feina volen retre un petit homenatge.

Habitatge digne

aquest no és el cas de l’anome-nada generació perduda ja que aquests joves sí que volen treba-llar i també estudiar. el problema és precisament que no poden ac-cedir al mercat laboral tot i l’eleva-da formació que presenten. aquest fet posa al punt de mira el sistema educatiu i la societat en general. els joves amb carreres, màsters i doctorats sense poder accedir a una feina i sense la possibilitat de formar una família són un símpto-ma molt preocupant de l’estat de la nostra societat.

Joves astuts, sobradament preparats. «(Pre)parats», aquesta és l’expressió que ha fet fortuna en un suplement de “Elpais.com” en què es recullen les experiències d’aquells joves als quals els està tocant de ple viure la crisi. Joves amb estudis, màsters, experiència com a becaris i amb currículums envejables omplen les planes del diari amb les seves frustracions. Se’ls ha etiquetat com la generació perduda, una generació que no pot accedir a un habitatge digne, una feina d’acord amb els seus estudis i que veu de reüll com la vida els passa per davant sense poder fer-hi gaire.

Per cada aturat adult n’hi ha 2,1 de joves. la temporalitat en la contractació ju-venil és del 34,9%. el percentatge del salari que es destina a llogar un pis és del 72,1%. amb aquestes dades no es pot ser gaire optimista de cara al futur. a l’agost, l’Organització Internacional del treball (OIt) ja va afirmar que l’atur juvenil havia arribat al nivell més alt de la història i continuaria augmen-tant durant el 2010. l’informe de les Tendències Mundials de Treball Juvenil 2010 assegura que al 2009, dels 620 milions de joves econòmicament actius entre 15 i 24 anys, 81 milions no tenien feina. Per tant, la taxa d’atur juvenil va augmentar de l’11,9% el 2007, al 13% el 2009, és a dir, l’atur va augmentar en 7,8 milions. l’informe alertava del risc que hi hagi una «generació perduda» que perdi l’esperança de treballar i tenir «una vida decent». l’estudi també re-marca que el cost de la inactivitat entre els joves fa que les societats «perdin la inversió en educació».

el director general de l’OIt, juan So-mavia, afirmava que els efectes de la crisi econòmica «amenacen d’agreu-jar l’escassetat del treball decent que ja existia entre els joves». «els joves són el motor del desenvolupament econòmic», comentava Somavia, que afegia que desaprofitar aquest poten-cial és un «desaprofitament econòmic que pot deteriorar l’estabilitat social».

No PArlEm dE ni-niel principal tret que caracteritza els mal anomenats ni-ni és el desinterès i la falta de motivació. Són joves me-nors de 34 anys sense cap tipus d’ex-pectatives, amb una gran dependèn-cia de la tecnologia (mòbil, consoles, ordinador, etc.), que viuen a casa dels pares i que són mantinguts per ells. No tenen cap tipus de motivació ni interès professional, però els agrada mantenir un cert estatus social i un cert nivell de vida «luxosa» (cotxe, mòbils d’última generació, sortides, vicis, alta tecnolo-gia, etc.). a espanya, el 6% dels joves menors de 34 anys són joves ni-ni.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010TEMA DEL MES4

Generació perdudasense dret a feina i habitatge dignes

«Els joves amb carreres, màsters i doctorats es troben sense poder accedir a una feina»

Feina relacionada amb els estudis

Què S’EStà fENt?recentment a casa nostra els socia-listes catalans han proposat concedir beques i minicrèdits a joves que no estudien ni treballen perquè puguin formar-se per entrar al mercat de tre-ball. Segons montserrat tura, número dos del PSc per barcelona i conse-llera de justícia, l’objectiu de la pro-posta no és crear una «societat con-sentida» sinó «formada», i treballar perquè no hi hagi una generació per-duda per culpa de la crisi econòmica. Per la seva banda, Gerard Figueras, president de la jNc afirmava en un

article publicat en el número anterior d’aquesta revista que la prioritat de cIu és posar fi al 40% d’atur juvenil, «practicant una política real de fo-ment i suport als joves emprenedors i empresaris, amb incentius fiscals per a la contractació de mà d’obra jove; promourem un nou pacte per a l’Ocupació juvenil a catalunya i re-formularem el SOc per tal de conver-tir-lo en una eina útil i de referència».

lES xArxES SociAlS, uNA mANE-rA dE trobAr fEiNAel Punt d’Informació juvenil de Sarrià-Sant Gervasi va organitzar el monogràfic Linkedin, una eina 2.0 per buscar feina a internet. l’acti-vitat va tenir lloc a la casa Sagnier el passat octubre, va anar a càrrec d’anna codina (autora del bloc Be-tes i Clicks) i va donar les claus per aprofitar al màxim aquesta xarxa d’àmbit professional.

textos: diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: banc d’imatges

deria.cat

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010TEMA DEL MES 5

Futur i família«Per cada aturat adult n’hi ha 2,1 de joves»

anys 20La generació perduda és el nom que també va rebre la generació dels anys 20, entre la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1930, es referia especialment als intel·lectuals nord-americans. Aquests es van exiliar a Europa i compartien una visió del món present a les seves obres. Els autors més destacats del grup són John Dos Passos, Ezra Pound, William Faulkner, Ernest Miller Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald. Sembla que la denominació va sorgir de Gertrude Stein, si bé va ser Hemingaway qui la popularitzar. La generació perduda mostra en algunes de les seves obres els efectes de la Gran Depressió de 1929. En destaquen algunes com Els raïms de la ira, de John Steinbeck, un llibre que plasma els efectes d’aquesta crisi en el camp nord-americà, el seu efecte en els camperols. D’altra banda, Manhattan Transfer, de John Dos Passos, és una al·legoria de la terra promesa que acaba engolint els seus fundadors. Aquesta novel·la, juntament amb El gran Gatsby, de Fitzgerald, és probablement l’obra que millor reflecteix el materialisme de la societat nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que donaria lloc al Crack del 1929.

Sabies que...?

trobat a la Viquipèdia

Nascut a New orleans a principis del 1900, el jazz, un gènere musical en què es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer, no deixa de renovar-se. un bon exemple és l’Andrea motis, que amb només 15 anys ens presenta el seu primer disc.

com vas començar en el món de la música?al meu pare sempre li ha agradat la músi-ca i el jazz, per això em va voler apuntar a tocar algun instrument quan tenia 7 anys. jo li vaig dir piano o violí, però com que no hi quedaven places em va apuntar a trompeta. en teníem una de seva a casa. així que va ser per casualitat, i als 10 anys o així vaig conèixer el jazz.

Què és el millor de la professió de mú-sic i què és el pitjor?el millor és quan escoltes un tema i te n’enamores, l’ensenyes als altres, el muntem i cadascú hi dóna un color quan toca... i tot roda... i pujar a l’esce-nari i explicar-ho al públic mentre can-tes. I depèn de l’humor o la situació d’aquell dia, fas el tema més ràpid... o més lent, sona més dolç o més trist.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010LA CONVIDADA6

AndreA Motis / cAntAnt i sAXofonistA

«Vam tenir un concert màgic amb els millors músics de jazz actuals»

ACABA LA FRASE

El millor d’aquesta vida és... menjar-me un brownie (amb pa).

No aguanto la gent que... transmet pessimisme.

Li diria quatre coses ben dites a... estic en pau amb tothom.

No m’agradaria morir sense... tirar-me en paracaigudes.

El tema perfecte és aquell que... en aquell moment et ve de gust.

la jove cantant i saxofonista ens presenta el seu primer disc guiada per joan chamorro

«És com explicar al món com estàs i qui ets»

rents, diferents estils, sobretot, (com diu el joan) detalls, molts detalls que es veuen a mesura que el vas escol-tant. des de temes coneguts com Over the rainbow a temes que no ho són tant, com Louisiana Fairytale.

Et presenta en Joan chamorro, que ha estat el teu mestre de jazz a l’Escola de música de Sant Andreu. Què ens podries dir d’en Joan?m’encanta quan arribo a classe de sa-xòfon amb un tema nou que he escol-tat i m’agrada molt, potser m’he l’he après i li ensenyo a en joan. Primer diu «Ya estamos... » però de seguida ens posem a tocar, a mirar el to i em diu a quin concert podrem estrenar-lo. a més, quasi sempre coincidim en els te-mes que ens agraden! Sovint ens allar-guem hores tocant o parlant de músi-ca. I al final imaginant gires i viatges... I des que compta amb mi com a músic, sent la seva alumna, em prenc el jazz com una manera de viure i de ser. en joan sempre em repta.

És com explicar al món com estàs i una mica qui ets, és genial.

el pitjor... sincerament, arribar tard d’un concert i haver de pujar tots els instruments i companyia del pàrquing fins a casa...

com definiries l’experiència amb la Sant Andreu Jazz band?ha estat el meu començament en el jazz, el que m’ha fet prendre’m la mú-sica d’una manera seriosa mentre esta-va jugant i sense que me n’adonés. he viscut moltíssimes experiències amb la Sant andreu jazz band , entre les quals hi ha la de quan va venir Scott robinson a tocar, sopar, i estar amb nosaltres. després vam tenir un concert màgic amb els millors músics de jazz actuals, dick Oatts i matthew Simon. I molts d’altres grans músics amb qui hem anat tocant al llarg d’aquest any.

Però a banda de tot això, fa tres anys que sóc a la Sant andreu jazz band i m’ha aportat encara molt més del que em po-dia aportar musicalment.

Ara, parlant del disc, què hi podem trobar?hi podem trobar l’andrea i en joan, tam-bé l’Ignasi i tots els músics increïbles que ens han acompanyat, amb moltes coses a dir. hi trobareu coses ben dife-

Components:JOAN CHAMORRO (saxofons tenor, baríton, baix, corneta, contrabaix i veu)ANDREA MOTIS (veu, saxofons alt, soprano, corb i trompeta)IGNAZI TERRAZA (piano)BOBBY GORDON (clarinet)JOSEP TRAVER (guitarra, ukelele)DAVID MENGUAL (contrabaix)ESTEVE PI (bateria)DANI ALONSO (trombó)

MANEL ALVAREZ (contrabaix)OLIVIER ROQUE (bateria)EVA FERNANDEZ (saxofons soprano i alt)ISCLE DATZIRA (saxofon tenor)SANT ANDREU JAZZ BAND (en el tema Bli Blip)

El cd es pot comprar: Taller de Musics (C/ Requesens,3-5)Llantiol (C/ Riereta, 7)FNAC de BarcelonaEscuelo de Música de Sant Andreu

L’Iscle Datzira i l’Eva Fernandez, companys de l’Andrea a la Sant Andreu Jazz Band, acompanyen l’Andrea en un parell de temes. El disc acaba amb un tema de la Big Band sencera.

com sorgeix la idea de fer el disc? com heu triat els temes?en joan em va parlar per primera ve-gada del disc poc després que co-mencés a cantar. em va dir que hi podria col·laborar en algun tema i jo, és clar, vaig sortir de classe més con-tenta que mai!ja des d’abans que cantés havia comp-tat amb mi per concerts que feia ell i més tard, també cantant i tocant. crec que va ser després de la primera gra-vació que va decidir que participaria en molts dels temes... després en qua-si tots i, finalment, quan ja ho teníem quasi tot gravat em va proposar que aquell disc fos la meva presentació.

És complicat combinar la passió per la música amb els estudis a l’institut?he anat a dormir tard algunes nits, però cada cop em sé organitzar millor i això és la clau. a més, a l’escola els amics i profes em donen molt de su-

port en la música, els agrada i s’inte-ressen i sempre m’han fet costat. Si m’he trobat ofegada m’han ajudat amb els horaris a l’escola i coses així. l’am-bient a l’escola per a mi és perfecte.

Què et diuen els companys de classe?els meus companys sembla que cre-uen més en mi i en el meu futur com a músic que no pas jo! els agrada el que faig, em vénen a veure a concerts, m’animen a continuar. Gràcies a tots!

Quins són els teus projectes de futur?No ho tinc gaire clar, probablement l’any que ve aniré a un batxillerat mu-sical i faré la carrera. Potser després estudiaré alguna altra cosa perquè m’agrada aprendre. Però no sé ben bé què fer després, o ara, de fet.

textos: redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: banc d’imatges

deria.cat

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010LA CONVIDADA 7

«Em va proposar que aquell disc fos la meva presentació»

«És com explicar al món com estàs i qui ets»

TAL COM RAjA

Lloc i data de naixement: 9-5-1995, Barcelona.Un grup de música: Bobby Hackett, Harry “Sweets” Edison “Billie Holliday i Ella Fitzgerald”Una pel·lícula: LOLUn llibre: L’Ombra del ventPlat que cuines millor: Ous ferrats... o algunes postres!Una mania: Menjar-me sempre l’entrepà abans del pati.Una qualitat: Escriure històries.Un somni: Tocar a un dels clubs de Nova YorkUn viatge: A Àustria.Tens fama de ser molt: Hippy.

És un dels grups emergents amb més tirada de la nova fornada de pop en català. després d’un primer disc homònim amb un clip, Je t’ai-me, que ha estat vist més de cent mil cops al Youtube, anna roig i l’Ombre de ton chien aprofiten la tardor per fer un bon grapat de concerts on ja estan presentant algunes cançons noves que forma-ran part del seu segon disc. aquest hivern, el grup del Penedès es tor-narà a tancar a l’estudi del produc-tor i músic magí batalla, i no en sortiran fins que no tinguin el nou treball sota el braç.

la prehistòria d’anna roig i l’Om-bre de ton chien comença quan la cantant se’n va anar a fer un eras-

mus a lió. «hi havia un curs que es deia Interpretació de cançó i vaig pensar que finalment havia trobat el que volia. jo abans tocava una mica el piano i el saxo. el títol del curs em va semblar que també in-cloïa una referència teatral. vaig buscar un lloc on estudiar-ho, i em vaig quedar a l’escola Nacional de música de villeurbanne (roine) i hi vaig cursar escriptura de tex-tos, musicació de textos, anàlisi de cançó, interpretació, posada a escena... allà vaig perdre la por de cantar cançons. em vaig treure els complexos de sobre».

el retorn d’una nova anna desa-complexada, amb ganes de cantar i encara més enamorada de la can-

çó francesa va precipitar la creació de l’Ombre de ton chien, un grup de versions. amb el temps i amb ganes de fer més coses, la banda va estar d’acord a cantar unes can-çons pròpies. «les meves cançons són la base, però després hi entren ells i donen la personalitat a cada peça. Sense ells no serien les ma-teixes cançons. ens fem nostres els temes i mai no dic “les meves can-çons” sinó “les nostres cançons”».

el músic i productor magí batalla adverteix que al segon disc «el re-gust serà més agredolç», i un bon exemple és La venedora de riures: «És la història d’una senyora que ven riures. un dia en regala una mostra a un senyor i després s’as-sabenta que s’ha mort del riure que ella li ha donat. I a partir d’aquell dia es converteix en venedora de llàgrimes». als concerts, anna roig interpreta algunes cançons que formaran part del segon disc, pre-vist per a la primavera. «una es diu Petons entre camions, i és la his-tòria d’una parella que queda els diumenges i se’n va a una àrea de descans per fer-se petons. Petons i prou, eh! És molt poètica i juga amb el contrast d’una cosa dolça en un paisatge gris.» altres temes són La senyora tímida, que han cantat molt en directe i que no va cabre al pri-mer disc, o La senyora Marçà.

textos: joaquim vilarnau

Fotos: Noemí elias

deria.cat

KoPAcció directa(Propaganda pel Fet!)Metal-core

Acció directa és metralla sònica. El cantant i líder de Kop, Juanra, ha sabut muntar una banda re-

novada a mida, sense fissures en cap dels fronts, per dotar de nova energia un dels grups que saben fusionar més bé els ritmes extrems del metal, des del vessant hardcore, speed o industrial, via Nine Inch Nails, Sepultura o Refused, tres de les formacions que han influen-ciat i alimentat la bèstia. Kop no deixa indiferent ni amb les lletres ni amb la música, ja sigui parlant i examinant l’Església, els presos, el feixisme, l’Opus o les lluites socials. FERRAN AMADO

NArcíS PErich i lA cArAVANA dE lA boNA SortL’arbre amb fruits

(Picap) Cançó d’autorEl cantautor d’Alella Narcís Pe-rich factura un so marcat pel rock

primerenc, els folksingers de tota la vida i el country: Bob Dylan, la Creedence o Beach Boys li corren per les venes. A còpia de cons-tància i amb el pas dels anys, ha consolidat una personalitat en què també sentim els ressons de compositors com Ennio Morricone o Leonard Bernstein. A la carretera o La vall dels perdedors són les peces que representen l’univers d’un Narcís Perich cada cop més segur de si mateix. ROGER PALÀ

cANimASSagrat cor(Música Global)Cançó d’autor

Diu Eduard Canimas que aquest és un disc fet a propòsit d’expli-car l’amor, o més aviat entrar-hi,

i escoltant-lo trobem que sembla que el cantautor gironí ha vist la llum que il·lumina la seva creativitat. A Sagrat cor hi ha col·laborat Xavi Lloses amb el Hammond i piano Fender Rhodes, entre altres instruments de teclat, i també Ivette Nadal, posant la veu al tema Un moment, si us plau, que tanca un disc generós en minuts i cançons. Temes reposats i pautats amb una gran personalitat de perfil psique-dèlic, folk, pop i de rock d’arrel. LAURA TORRENT

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010ALTAVEU8

La vida en roig www.enderrock.cAt AnnA roig i l’oMBre de ton chien

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010jOVENTUT 9

la secretaria de joventut, el món local i les entitats juvenils adopten 25 compromisos per millorar les condicions de vida dels joves en els propers 10 anys

Augmentar la taxa d’emancipació juvenil, reduir l’atur i incrementar l’èxit escolar són alguns dels compromisos que fixa el document de bases del Pla Nacional de Joventut de catalunya (PNJcat) 2010-2020.

el secretari de joventut, eugeni vi-llalbí, ha presentat aquesta tardor el document de bases del Pla Naci-onal de joventut, que serà el marc de referència que guiarà les políti-ques de joventut durant els propers deu anys. en aquest document s’estableixen 25 compromisos a assolir l’any 2020. us en presentem alguns dels més destacats:

millorES EN ElS EStudiSl’educació és la base. una educa-ció sòlida ens permetrà trobar un lloc de treball millor i més fàcilment i, per tant, emancipar-nos abans. Per això, el PNjcat es marca la fita de millorar l’èxit escolar per situ-ar-nos en una taxa del 90% de joves amb titulació posto-bligatòria l’any 2020, o el que és el mateix,

25 motius per creure-hi

amb FP o batxillerat. també es fixa una reducció de l’abandonament d’aquests estudis secundaris no obligatoris fins al 16% (actualment és del 31,9%). un altre dels pro-pòsits és que d’aquí a deu anys el percentatge de joves amb estudis superiors es mantingui com ara, al voltant d’un 40%.

trEbAll: QuANtitAt i QuAlitAten l’àmbit laboral cal reduir la gran diferència existent entre l’atur juve-nil i el de la resta de població. Si per cada aturat adult actualment hi ha més de 2 joves, es pretén que l’any 2020 aquesta proporció sigui d’1,5 per 1. això implicarà reduir l’atur ju-venil en més d’un 50%. el pla tam-

bé s’estableix l’objectiu que el 10% de joves es facin emprenedors, és a dir, que impulsin la seva pròpia empresa. Pel que fa a la qualitat de la feina, cal reduir la temporali-tat en la contractació juvenil fins al 25% (deu punts per sota de l’actual 35%) i, paral·lelament, reduir la si-nistralitat laboral o mortalitat en el treball també deu punts.

mArxAr dE cASA dElS PArESen el camí cap a l’emancipació, és a dir, marxar de casa els pares, el PNjcat vol que l’any 2020 s’hagi re-duït l’esforç econòmic que el jovent hem de fer per accedir a un habi-tatge en comparació a la resta de la població. també es vol potenciar l’habitatge de lloguer flexible com a fórmula que millor s’adapta a les necessitats de la gent jove. Per això el pla vol que els joves passin de destinar el 72% dels seus ingressos per llogar un pis a un 40% el 2020, i que el nombre de joves que viuen de lloguer arribi al 40% (actualment el percentatge és d’un 27,5%).

JoVES mÉS SANSPer promoure la vida saludable entre el jovent el pla concreta tres compro-misos: que el 53% dels i les joves practiquin algun esport; capgirar la taxa d’embarassos no desitjats, es-pecialment en adolescents (noies entre 14 i 17 anys) i disminuir la taxa de consum de risc d’alcohol entre

la gent jove, és a dir, la d’aquelles persones que, com a mínim un cop al mes, prenen cinc consumicions o més en una sola sortida.

PArticiPAr i dEcidir EN QüEStioNS col∙lEctiVESFomentar que la gent jove ens impli-quem més en els afers col·lectius és un altre dels objectius importants del PNjcat. en aquesta línia, es volen potenciar les associacions, espais i xarxes socials que canalitzen la parti-cipació juvenil i la representació de la gent jove en tots els àmbits polítics, econòmics i socials perquè decideixi sobre els afers que l’afecten.

AugmENtEm l’úS SociAl dEl cAtAlàen l’àmbit cultural, cal que d’aquí a deu anys augmenti el percentatge de joves que llegeixin dos o més lli-bres a l’any fins al 60% (actualment és del 50%). també es vol que aug-menti l’assistència a espectacles (teatre, circ i dansa) i que s’incre-menti l’ús social del català, es pre-tén assolir que el 55% dels joves tinguin el català com a llengua d’ús habitual el 2020.

PEr uNA SociEtAt mÉS JuStAla intenció del Pla Nacional no és només incidir en la gent jove, sinó modificar la realitat que els envolta. I en aquesta línia se situa el repte d’avançar cap a un nou model de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i inno-vadora. la fita és aconseguir una distribució equitativa del treball do-mèstic entre gèneres: que d’aquí a una dècada homes i dones joves de-diquin el mateix temps a les tasques de la casa.

textos: Secretaria de joventut

Fotos: acI creativo

deria.cat

Si voleu conSultar elS 25 compromiSoS uS heu d’adreçar al web www.gencat.cat/joventut

Pla Nacional de joventut

El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya estableix set grans reptes que han estat fruit d’un intens procés de participació en què hi ha col·laborat més de 10.000 joves i que va culminar en una Trobada Nacional el passat més de febrer a Manresa. Un cop establertes les bases del nou pla, caldrà que sigui aprovat pel Parlament amb el màxim consens. Amb la recent aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut, el pla assoleix el rang de decret de Govern i és, per tant, d’obligat compliment.+ Info: JOVE.CAT

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010TENDÈRIES10

«En el nostre so té molta importància el pop»

un matí a les rodalies del museu d’Art contemporani de barcelona: un indret immillorable per fer un cafè i parlar de bona música. la Núria tamayo, cantant del grup minimal21, en presenta la banda i el darrer treball, l’habitació del fons.

com vau començar?al 2004 vam començar com a duo amb l’Oriol, que fa la part electrò-nica. llavors fèiem música enfoca-da a la pista de ball. Fèiem cançons llargues amb moltes seqüències i de mica en mica la cosa va anar derivant cap estructures més pop. Quan vam decidir que ens agrada-ria fer no només música electrò-nica sinó poder tocar en directe, vam començar a buscar banda. així van entrar l’Òscar i el Sergi. en total som quatre, l’Oriol que porta la part d’electrònica, programació i producció; el Sergi que és el gui-tarrista; l’Òscar, que toca la bateria electrònica i jo sóc la veu.

com definiries la vostra música?tot i que és difícil de definir, l’eti-queta que més s’escau és la de pop electrònic. hi ha una base pop amb una melodia molt marcada i després hi ha la part electrònica que és molt present.

O sigui, pop electrònic en català. Quin és l’estat d’aquest estil dins del panorama català?el panorama, molt fosc (riu). No hi ha referents. ara mateix està molt de moda el pop-folk-indie. Pop elec-trònic aquí i en català, poca cosa... Quins són els vostres referents?Per citar influències podríem dir un corrent que va sorgir a principis de l’any 2000 que es deia indietrònica i mesclava la malenconia pop amb ritmes electrònics, tot utilitzant la música electrònica per donar-li un aire més nostàlgic.

com definiries el vostre so?en el nostre so té molta importàn-cia la melodia i l’estructura pop. després es tracta d’anar a buscar sonoritats electròniques barreja-des amb guitarra elèctrica. també ens agrada jugar molt amb els sons de sintetitzador. es tracta de jugar amb aquesta barreja.

el passat abril vau presentar el vostre darrer treball. com ha estat la gestació del disc? És a dir, com és el procés creatiu? Partiu de base rítmica i melodia i després hi afe-giu la lletra?cadascú de nosaltres té a casa seva un petit estudi casolà. Nor-malment, o bé el Sergi o bé l’Oriol,

comencen una idea (una melodia, una base...) que envien a la resta. a partir d’aquesta idea treballem fent intercanvi fins que acabem la can-çó. treballem cadascú a casa seva i després posem idees en comú.

de quin dels temes us sentiu més satisfets?a mi m’agrada molt un tema que es diu estrips perquè és un tema que té un punt rotund, una atmosfera molt inquietant que m’agrada molt cantar.

Quins són els vostres projectes de futur?de moment continuar fent con-certs. Per altra banda, estic en contacte amb una poeta que es diu martina escoda i estem intentant muntar un espectacle en format acústic de poesia i música liderat per dones. una alternativa al con-cert convencional.

+Info: el grup acaba de gravar un eP en acústic de paraules i acords que es pot descarregar gratuïtament a :http://www.myspace.com/mini-malbarcelona

textos: diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: minimal21

deria.cat

noves tendÈncies MusicAls

quatre llocs on poder fer una pausa força original

Un RACÓ?

PAPirum c/ baixada llibreteria, 2. 08002, barcelona93 310 52 42

Per als enamorats dels formats antics i les tècniques tradicionals, Papirum ofereix una gran varietat de productes amb encant: llibres enquadernats en pell, paper pintat a mà, pergamí, paper de carta i accessoris per a l’escriptura.

PoPulArt c/ montcada, 22. 08025, barcelona 93 310 78 49

al principi aquest negoci es dedicava més a la venda d’objectes de terrissa però, a poc a poc, les peces portades d’amèrica han anat ocupant gran part de l’espai del local. Situada al costat del museu Picasso, els visitants s’acosten al Populart davant del reclam del seu aparador i l’atracció que l’artesania té avui entre nosaltres.

cErEriA codiNA c/ bisbe, 2 bis. 08002, barcelona 93 315 08 08

compta amb una gran oferta de veles de tots els tipus: d’altar, de batejos, llànties, còniques, esmaltades en diferents colors per invocar els bons auguris, representacions de figures humanes, calaveres, telèfons... tot un gran assortiment que es complementa amb la venda d’estatuetes de sants.

dE dEtrA A ESQuErrA c/ copèrnic, 85. 08006, barcelona 93 201 93 92

de vegades no ens adonem de la dificultat que tenen els esquerrans per moure’s per aquest món, ja que gairebé tot està creat per ser utilitzat amb la mà dreta. aquí no. els dretans se sentiran totalment discriminats en no trobar res a la seva mida. els articles de la botiga corresponen, sobretot, a petits objectes, material d’escriptura o eines. els preus no són excessius per ser articles de disseny.

diego Giménez (diego@edicat.cat)

deria.cat

4 idees

el grup de pop electrònic Minimal21 s’obre pas en el panorama musical català

web

ESPECIAL

*S

ECU

ND

ÈR

IA15

0/N

OVEM

BR

E20

10

Sembla que tot just ahir estàvem en banyador i de concerts a la platja i ja arriba l’hivern. Però no ens desesperem, que no ha de ser sinònim de pluja, tristesa ni sopes calentes. Aquesta estació també és ideal per gaudir dels esports d’aventura, per fer altres activitats que amb la calor no podíem fer i de canviar una mica de xip.

És per això que hem volgut oferir-vos, un cop més, un especial de neu amb algunes de les novetats d’aquest any. Per tant, ja no hi ha excusa. a buscar un bon cap de setmana, comparar els preus dels forfets i a escapar-se a la muntanya. Qui deia que l’hivern era avorrit?

més enllà de si ens agraden els esports de neu de manera amateur o professional, és veritat que gaudir-ne és una cosa que cada vega-da fan més persones, i ja és una idea del passat allò que només hi anava gent d’una determinada classe social. els preus dels forfets han baixat molt i ara no és tan difícil passar un cap de setmana d’aventura, entre amics o família, diferent. com sempre, sortir de la rutina ajuda a carregar piles.

Nous aparcaments, més motors per crear neu artificial per si n’hi ha poca de natural, més canons i, en definitiva, inversions perquè les pistes catalanes siguin de primera. No us ho penseu més. Obriu l’especial, truqueu per reservar la vostra plaça i cap a la muntanya. comença l’hivern, comença el moment de gaudir del fred.

Comença la temporada

de neu. tot un conjunt d’esdeveni-ments en què l’estació de la molina ha dedicat al llarg dels anys molts esforços per ser capdavantera. Per mitjà d’aquesta clara vocació es-portiva, que s’ha desenvolupat al llarg de dècades, la molina ha acon-seguit crear unes infraestructures i instal·lacions de competició per acollir proves del més alt nivell in-ternacional. d’aquesta manera, la FIS té l’estació catalana com a refe-rent dins del panorama estatal i hi compta per continuar sent seu de nombrosos esdeveniments de cara al futur. després dels mundials de surf de neu que se celebraran d’aquí a quatre mesos, la molina ja té ad-judicats els mundials d’esquí per a discapacitats de cara al 2013.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010ESPECIAL NEU12

La Federació Catalana d’Esports d’Hivern preparada per la temporada que s’acostala fceh presenta per al 2010-2011 l’assegurança de la targeneu, els Mundials de surf de neu fis la Molina 2011, l’ampliació del circuit Audi quattro cup per a alevins i els nous canals de xarxes socials.

No hi ha res millor que gaudir dels es-ports de neu amb la tranquil·litat de tenir les espatlles ben cobertes, per això la Federació catalana d’esports d’hivern (Fceh) posa a disposició del practicant d’esports d’hivern as-segurances especialitzades des de fa més de 17 anys. des de la temporada 1991-92, la Fceh impulsa la targeNeu, l’assegurança pionera i més comple-ta dels esports d’hivern i que la pro-pera temporada 2010-2011 torna a co-brir els accidents que es deriven dels esports de neu, gel i fons.

a l’hora de practicar algun dels esports d’hivern cal tenir una bona asseguran-ça. la pràctica de qualsevol d’aquests esports –ja sigui l’esquí alpí, el surf de neu, l’esquí de fons, l’esquí de munta-nya (fins a 4.000 metres), les raquetes de neu, l’hoquei gel, el cúrling, el pa-tinatge, etc.– comporta un cert risc, i per això no hi ha res millor que tenir la millor cobertura.

muNdiAlS dE Surf dE NEu fiS A lA moliNAtot està en marxa per als mundi-als de de Surf de Neu FIS la molina 2011 del 14 al 22 de gener a la mo-lina i barcelona. l’estació propietat

de Ferrocarrils de la Generalitat de catalunya ja té preparats tots els serveis per als equips participants i les infraestructures per a l’esdeveni-ment, així com el calendari definitiu de competicions. la cerimònia inau-gural i la rampa de salts es portaran a terme al Palau Sant jordi de mont-juïc, mentre que la resta de proves se celebraran a la molina.

Per a aquesta cita s’ha millorat la producció de neu a la zona d’ala-baus, on es disposa del supertub i del principal parc de surf de l’esta-ció, on es farà també el cros. la pis-ta del Pedró, també a la zona d’ala-

DADES

ÀmbiT TEmPorAL dE CobErTUrES La cobertura de l’assegurança va de l’1 de juny de 2010 al 31 de maig de 2011, i és vàlida 24 hores després de contractar-la. PrEUSTargeNeu individual, 51 €.TargeNeu familiar, 51 € els tres primers membres de la família. 35 € a partir del quart membre. baus, tindrà l’honor de ser l’escenari

de les proves de paral·lel. aquesta nova ubicació substitueix el tradici-onal traçat de l’estadi-comella, on s’havien celebrat les curses de les copes del món d’aquesta modalitat. És accessible a través del nou tele-cadira de sis places desembragable dels alabaus i també amb el teles-quí de Pedró. el paral·lel gegant i el paral·lel eslàlom es disputen des de la mateixa pista, el que varia són la distància final entre la sortida i meta, la distància entre les portes.

la molina disposa d’un experimen-tat comitè Organitzador en copes del món i d’europa d’esquí alpí, copes del món i d’europa de dis-capacitats i copes del món de surf

així, tenint en compte la importàn-cia que van adquirint avui en dia les xarxes socials, la Federació catalana d’esports d’hivern obre aquestes dues vies de comunicació bidireccional, un espai que vol animar a participar a tots els amants dels esports d’hivern.

textos I Fotos: Fceh

deria.cat

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010ESPECIAL NEU 13

les disciplines dels esports d’hivern: esquí alpí, esquí de fons, surf de neu, esquí d’estil lliure, trineu amb gossos, hoquei sobre gel, patinatge artístic, cúrling, esquí de telemarc, cros, tobo-gan i bicicleta de neu. també serveix per informar-se d’on hi ha el club més proper, sobre promocions escolars o de la candidatura olímpica barcelona Pirineus 2022. a més a més, des del nou web de la Fceh es poden veure i descarregar en format text o PdF els resultats de totes les competicions, el calendari d’activitats i informació so-bre com participar-hi i sobre els com-ponents dels equips Nacionals i de tecnificació de la Fceh.

a través de la nova web de la Fceh, es pot trobar informació i es pot trami-tar l’assegurança de manera ràpida i senzilla clicant a “Federa’t” del menú d’inici; tant si es necessita una llicèn-cia de competició com una d’aficionat. tot el contingut de la pàgina web de la Fceh estarà també relacionat amb dos nous canals de comunicació que la Federació catalana d’esports d’hivern posa en marxa al facebook i el twitter:

ESQuí dE bASE Amb El circuit d’AlEViNS d’Audi QuAttro cuPun any més la Fceh s’implica en l’es-quí de base i dóna suport al circuit audi Quattro cup, que aquest any torna a creure amb els esportistes d’esquí alpí més petits. es tracta d’un circuit de competicions al llarg del territori català on participen nens vinguts de tota la geografia espanyo-la. Són joves esquiadors que perta-nyen a equips de tecnificació i que s’entrenen per passar-s’ho bé i fer la base suficient per aspirar a ser es-quiadors alpins d’elit.

lA fcEh mÉS A ProP tEu: Nou lloc wEb i NouS cANAlS A lES xArxES SociAlSla Fceh estrena espai web. un nou espai per oferir més i millors ser-veis a tots els seus federats, així com a tots els amants dels esports d’hivern. el nou lloc web de la Fceh destaca perquè és més interactiu, proper i carregat d’actualitat i infor-mació. un web on es pot trobar tota la informació tant si es practica l’es-port preferit en l’àmbit de competi-ció o com a aficionat. el nou lloc web de la Fceh, www.fceh.cat, introdueix el món de la neu a catalunya, amb informació de totes les curses i totes

www.facebook.com/fceh.cat

www.fceh.cat

www.twitter.com/fceh

Fes un experiment científic i grava’l en vídeo!

T’agrada fer experiments? Recerca en Acció busca alumnes i professors que vulguin fer experiments interessants i que els filmin en vídeo. Els millors s’incorporaran al portal www.recercaenaccio.cat i rebran un premi. Entra a Recerca en Acció i llegeix les bases de X(p)rimenta.

recerca en Acció t’ofereix tot un món d’aventures científiques a la pantalla del teu ordinador. Només cal que facis clic a www.recercaenaccio.cat i trobaràs el relat d’expedicions i viatges, amb fotos i vídeos espectaculars. A més, hi ha un munt de jocs interactius, experiments, enigmes amb premi i altres opcions perquè disfrutis de la recerca més actual.

«atenció, avui la temperatura és de 35 graus sota zero. afegint-hi el vent, la sensació que tenim és de -70 graus. Queden anul·lades totes les sortides...» aquest és el missatge que va rebre un dia el microbiòleg carles Pedrós-alió mentre estava al vaixell trencaglaç amundsen, varat enmig de l’Àrtic. el capità del vaixell va haver de prohibir als investigadors totes les sortides previstes. amb aquelles temperatures, qualsevol part del cos exposada a l’exterior es podia congelar en tan sols 5 minuts...

tot això ho va explicar en carles Pe-drós a www.recercaenaccio.cat, un portal de talència especialitzat en fer el seguiment de viatges i d’aven-tures científiques de tota mena: els volcans de El Salvador, els dino-saures del Pirineu, les meduses del mediterrani, el gel de l’Antàrtida, la reproducció del trencalòs... en tots aquests casos, són els mateixos ci-entífics els que ens escriuen un bloc on ens expliquen el que fan i on pu-bliquen fotos i vídeos de les seves descobertes. d’aquesta manera ens assabentem que no es pot treballar a 70 graus sota zero... O que catalunya era tropical (i plena de dinosaures) fa 65 milions d’anys. O que alguns er-mitans del tibet viuen dins de coves a més de 4.000 metres d’alçada. cada mes, Recerca en Acció t’ofe-reix noves propostes. No te les dei-xis perdre!

JocS iNtErActiuS ciENtíficS vols fer de depredador i provocar canvis en l’evolució biològica? vols jugar a reconèixer els cants dels ocells? dins l’apartat multimèdia, Recerca en Acció t’ofereix un gra-pat de jocs i de simulacions per-què passis una bona estona jugant i aprenent coses interessants.

ElS millorS VídEoS dE NAturA i cièNciA un pollet de trencalòs no para de picar el seu germà petit mentre un adult menja indiferent... la secció de vídeos de www.recercaenaccio.cat mostra les intimitats d’un niu d’aquests ocells gràcies a unes mi-crocàmeres instal·lades al Pirineu català. Són imatges úniques, com les que mostren eixams de meduses, còpules de voltors o el naixement d’una foca de Wedell. tot d’imatges fascinants t’esperen a la secció mul-timèdia del portal.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010PUBLIREPORTATGE14

Vols fer expedicions científiques? la web «recerca en Acció» (www.recercaenaccio.cat ) et porta a l’Àrtic, al tibet i a altres llocs singulars guiat pels científics

dE rEcErcA EN Acció A rEcErcA globAl Recerca en Acció està a punt de créixer i d’incrementar els seus continguts. el resultat d’aquesta ampliació es dirà Recerca Glo-bal. Serà una gran plataforma per conèixer tot el que passa en la ciència i estarà disponible a www.recercaglobal.cat.

text i fotos: talència

deria.cat

www.recercaenaccio.cat

Secundèria fa un petit avançament d’aquestes novetats que tenen Fallout new Vegas i Shaun White Skateboarding com a principals novetats.

textos: redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: banc d’imatges

deria.cat

FIFA MANAGER 11fabricant: EAPlataforma: PcPreu: 29,95 €+3

Fifa Manager 11 inclou una llarga sèrie de noves característiques. El joc ha experimentat múltiples millores en general, amb èmfasi especial en les àrees de més importància. Inclou, a més, una modalitat en línia independent, introduïda en la versió anterior, en què fins a 8 jugadors podran enfrontar-se a través d’internet. El mànager continua tenint el control total de la gestió del club de futbol. En el joc, el jugador és el responsable de l’alineació, la tàctica i els entrenaments de l’equip, a més de les contractacions de nous jugadors i de les millores de les instal·lacions del club i de l’estadi.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010VIDEOjOCS 15

A les portes de l’hivernun munt de novetats mantindran escalfats els jugadors fins que arribin les festes de nadal

ShAUN WhITE SkATEBOARDINGfabricant: ubisoftPlataforma: xbox 360, PS3, PSP, PS2, Pc, wiiPreu: 29,95 €+3

Creat en col·laboració amb l’atleta en dos esports Shaun White, el joc Shaun White Skateboarding introdueix un gir innovador en el gènere dels esports d’acció, en permetre que el jugador transformi una avorrida ciutat sense vida en una extraordinària utopia del monopatí. A mesura que el jugador patina va creant el món al seu voltant. Pot convertir les baranes en grinds interminables, tallar halfpipes en carrerons, transformar els carrers en rampes i molt més.

EA SPORTS MMAfabricant: EAPlataforma: xbox 360, PS3, PSP, PS2, PcPreu: 71,90 €+16

MMA proporciona la simulació més autèntica, intensa i completa fins ara, amb un ampli planter de lluitadors amb diferents estils de lluita de tot el globus. MMA és un joc de lluita que porta moltes novetats com el Total Strike, un control que permet crear diversos tipus de cops, un sistema de vibració que permet sentir la batalla i una sistema de joc en línia per compartir aquesta experiència amb altres jugadors. Sigues un dels millors lluitadors del món o guanya la classificació del circuit mundial per arribar a ser el campió d’MMA.

OBjECTIUSTambé s’han establert uns objectius específics entre els quals desta-quem:

La relació que fan els joves entre el consum de serveis i el temps lliure. Les activitats que menys relacionen amb el consum de serveis són la cura personal, els estudis i els esports o activitats a l’aire lliure.

La relació que estableixen els joves entre el temps lliure amb la despesa econòmica. Les activitats que menys relacionen amb la despesa econòmica són els estudis i el treball. Les que sempre rela-cionen són els viatges i trajectes, mitjans comunicació, aficions, jocs i comunicació virtual, llar i família i, finalment, treball voluntari.

En la dimensió social del temps lliure dels joves, les activitats que realitzen sols o acompanyats amb la mateixa freqüència són la cura personal, treball, estudis, aficions, jocs i comunicació virtual i mitjans de comunicació. Les que sempre realitzen col·lectivament són les de la llar i família, treball voluntari, vida social i diversió, esports i activitats a l’aire lliure i, per acabar, viatges i trajectes.

Considerant la relació presencial o virtual, sempre fan de ma-nera presencial els estudis, llar i família, treball voluntari, vida so-cial i diversió, esports i activitats a l’aire lliure, mitjans comunicació i viatges i trajectes. I sempre fan virtualment les aficions, jocs i comunicació virtual.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010CONSUM16

Els joves, els serveis i el temps lliureestudis sobre els hàbits de consum dels joves de catalunya

l’Escola del consum de catalunya (Ecc), creada per l’Agència catalana del consum de la generalitat de catalunya, en el seu vessant de centre d’Estudis de l’Educació del consum se centra en 3 àmbits diferents: la docència, la innovació i la recerca. la recerca enriqueix l’acció educativa diària i afavoreix la innovació constant.

el darrer curs 2009-2010, i per cinque-na vegada, ha dut a terme un estudi més sobre els hàbits de consum dels joves catalans, a partir de les respos-tes que han donat els assistents als tallers de consum de l’ecc. la mostra ha estat de 1.105 alumnes d’entre 12 i 18 anys d’arreu de catalunya.

el punt de partida ha estat la con-sideració del temps lliure com aquell període de temps no sub-

CATEGORIES SUbCATEGoriES0. CURA PERSONAL 01. dormir

02. Àpats i begudes03. Higiene i vestir

1. TREBALL 11. Treball12. Altres activitats de treball

2. ESTUDIS 21. Escola o institut22. Estudis durant el temps lliure23. Altres activitats d’estudis

3. LLAR I FAMÍLIA

31. Activitats culinàries32. manteniment de la llar i la roba33. Jardineria i atenció als animals34. Compres 35. Atenció de nens o de persones grans36. Ajudes a adults membres de la llar37. Altres activitats de llar i família

4. TREBALL VOLUNTARI I REUNIONS

41.Treball al servei d’una organització42. Activitats participatives43. Altres activitats de treball voluntari i reunions

5. VIDA SOCIAL I DIVERSIÓ51.Vida social52. diversió i cultura53. Lleure passiu54. Altres activitats de vida social i diversió

6. ESPORTS I ACTIVITATS A L’AIRE LLIURE

61. Exercici físic62. Exercici productiu63. Activitats relacionades amb els esports64. Altres activitats d’esports i activitats a l’aire lliure

7. AFICIONS, JOCS I COMUNICACIÓ VIRTUAL

71. Aficions artístiques72. Aficions informàtiques i virtuals73. Comunicació per ordinador74. Comunicació per telèfon mòbil75. Jocs

76. Jocs informàtics o de consola77. Altres aficions

8. MITJANS DE COMUNICACIÓ

81. Lectura82. Televisió i vídeo83. ràdio i música84. Altres activitats de mitjans de comunicació

9. VIATGES I TRAJECTES 91.Trajectes a causa d’una activitat determinada92. Altres activitats de viatges i trajectes no especificats10. ALTRES 101. Altres activitats sense especificar

jecte a necessitats ni obligacions, tot i que ve determinat per una va-loració personal condicionada pel propi estil de vida.

els objectius generals són identi-ficar el coneixement que tenen els joves de la presència dels serveis de consum en el seu temps lliure i conèixer les característiques que presenten les activitats dels joves en el seu temps lliure.

com a base per començar a treba-llar es van determinar 10 catego-ries, amb les subcategories cor-responents, a partir de les dades qualitatives extretes de preguntes obertes. les categories referents als serveis que utilitzen els joves en el temps lliure s’han establert a partir de la normativa legal vigent.

textos: consum / Fotos: acecreativo

deria.cat

CONCLUSIONS

Les conclusions principals són aquestes:

Els joves manifesten dificultats o confusions per identificar els serveis que estan vinculats al seu temps lliure.

Existeix una distància rellevant entre el marc legal que defineix els serveis vinculats al consum i la representació que es fan els joves d’aquests serveis.

El temps lliure dels joves mostra una gran diversitat de formes d’actuar, tot i que hi ha tres elements que resulten estadísticament significatius: - la rellevància de les activitats de comunicació, diversió i exercici físic,- la vinculació a una despesa econòmica,- i la dimensió social coŀlectiva i principalment presencial.

En aquest escenari, el temps lliure es configura com un espai social i actiu que es defineix en funció del propi estil de vida, i en el qual tenen cabuda diferents perfils de joves consumidors.

o trucar al

Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web de l’Agència Catalana del Consum

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010CONSUM 17

RESULTATS

Els resultats descriptius que s’han extret de l’anàlisi de les dades són els següents:

Un 41,19% de la mostra té entre 5 i 10 hores de temps lliure al dia (9h/dia de mitjana).

Un 53,8% de la mostra combina activitats que comporten despesa econòmica i activitats que no en comporten.

Un 8,8% només realitza activitats sense cost econòmic.

Un 77,38% de la mostra realitza activitats d’aficions, jocs i comunicació virtual, un 63,17% activitats d’esport i un 46,06% activitats relacionades amb els mitjans de comunicació.

Un 35,8% de la mostra només cita activitats que relaciona amb el consum de serveis.

Els joves que relacionen les seves activitats amb el consum de serveis ho fa majoritàriament amb serveis bàsics de distribució (un 53,61% de la mostra) o de telecomunicacions (48,69% de la mostra).

Un 26,75% dels joves que citen serveis, enumera elements que legalment no són considerats serveis.

Un 97% de la mostra vincula tot o part del seu temps lliure a activitats socials (realitzades en companyia).

Un 75,3% de la mostra que vincula el temps lliure a activitats socials, destaca la «presencialitat» de les relacions socials en tot o bona part del seu temps lliure.

Elaboració pròpia a partir de les següents referències:- del Pino Artacho, J.; Duaso Aguado, A.; Martínez Cassinello, R. (2001). Prácticas de ocio, cambio cultural y nuevas tecnologías en la juventud española de fin de siglo. Centro de Investigaciones Sociológicas: Madrid.- Martínez Sanmarti, R.; González Balletbó, I., & de Miguel Luken, V. (2005). Cultura i joves. Anàlisi de l'Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya: Barcelona.

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010PETITS ANUNCIS18

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

GUIA JOVE moda educació serVeis nit

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOMA Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials:

15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es

Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns acomunicacio@euss.catpel programa que millors’adapta als teus estudis actuals

EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat

escola universitària de turisme, oci i Gestió hotelera

c/ Aragó 55. BarcelonaTel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

Grau en turiSme

Centre adscrit a:

concursos de dèria.catentra, participa... i guanya!!!

TrobaSecundèria

xarxes socials

a les

«Herois parla d’una època on tot era possible. Una època on els somnis es complien», així descriu la pel·lícula el seu guionista Albert Espinosa, que juntament amb Pau Freixas han escrit aquesta història. A més, Espinosa afegeix que aquesta època existeix, era una època en què es creia i es creaven els somnis i, tot i que hagi passat, encara resideix en nosaltres, només l’hem de buscar.

«Hi ha màgia, n’estic segur, però cal saber veure-la, voler-ho, i recordar que una vega-da vam creure-hi i que aquests van ser els nostres millors anys», comenta Pau Freixas, director i co-guionista de la pel·lícula. SiNoPSiUn jove publicista, amb una exitosa carre-ra professional i una vida personal inexis-tent, es veu immers en un viatge a con-trarrellotge per arribar a una reunió molt important. Durant aquest viatge coneix una noia amb la qual, a pesar de la seva manera tan oposada de viure la vida, con-

nectaran i acabaran rememorant l’època més mítica i emotiva de la seva infància: l’últim estiu que van passar amb la colla.Descobrirem qui van ser de nens, com van viure el seu primer amor, la seva pri-mera aventura i com es varen sentir He-rois, lluitant per tal de guanyar aquella cabana màgica que els concedia tots els seus desitjos.

Aquest viatge al passat, als seus antics desitjos i motivacions, farà que el publi-cista posi en dubte la seva vida i final-ment hagi de decidir entre la seva carrera i aquell sentiment que ha nascut en ell i aquella noia tan especial com embogida que ha posat el seu món del revés.

Textos: redaccio@acpg.cat

Fotografies: Cedides per Media Films

És la nova pel·lícula de Pau Freixas (Barcelona, 1973)

que narra les vivències d’un grup de nens en un estiu

de la dècada de 1980

Herois

Fitxa Guió: Pau Freixas i Albert Espinosa

Productora:MEDIA FILMS, S.L. / Amb la producció associada de Televisió de Catalunya, S A

Productors executius: Luis de Val, Aitana de Val i Pedro Figuero

Producció delegada TVC: Susanna Jiménez i Elisa Plaza

directora de producció: Inés Font

repartiment: Eva Santolaria (Cristina), Alex Brendemühl (Sala), Emma Suárez (Gloria), Lluís Homar (Luis), Nerea Camacho (Elena), Ferran Rull (Javi), Àlex Monner (Ekaitz), Mireia Vilapuig (Cristo), Joan Sorribes (Roth), Marc Balaguer (Colo), Anna Lizaran (Abuela Men), Constantino Romero (Yoda), Albert Adrià (Óscar), Elsa Anka (Madre Cristo), Montse Pérez (Madre Colo) i David Fernández (Padre Colo).

eix «la fidelitat matrimonial del seu proïsme». Per tant, es creu que déu condemna l’adulteri i així queda re-flectit en el setè manament. a partir d’aquí, les diferents religions veuen malament la infidelitat i l’adulteri és estigmatitzat posant com a principal justificant el fet que déu condemna el trencament del matrimoni i també la pràctica de sexe amb una altra per-sona que no sigui la pròpia parella.

actualment ho considerem inver-semblant, però cal recordar que cometre adulteri a l’espanya de fa només 30 anys podia representar anar a presó. va ser el 26 de maig de l’any 1978 quan es va despenalitzar l’adulteri, amb adolfo Suárez com a president del govern espanyol. Fins aquell moment, ser infidel era motiu de condemna moral, causa d’ingrés a la presó i fortes multes econòmiques. aquest càstig era ma-jor si era la dona qui enganyava, ja que l’espanya de llavors era encara força masclista i existia una certa permissivitat respecte els homes que eren infidels. els articles 449 i 452 del codi Penal feien referència a l’adulteri i a fer vida de parella sen-se estar casats. l’article 449 deia «l’adulteri serà castigat amb pena de presó menor. cometen adulteri

la dona casada que dorm amb un home que no és el seu marit, i el que dorm amb ella, sabent que és casa-da, tot i que després es declari nul el matrimoni (...). No s’imposarà pena pel delicte sinó pel marit perjudi-cat. (...) el marit podrà en qualsevol temps remetre la pena imposada a la seva consort». aquesta conducta podia representar fins a sis anys per una dona, mentre que l’home podia ser alliberat d’anar a la presó. actu-alment, aquestes conductes queden

Aquests darrers dies la Núria ha notat en Víctor, la seva parella, una mica estrany. Evita quedar amb ella, no li contesta les trucades i triga molt de temps en contestar els missatges al mòbil. No sap què li passa i per això aquesta tarda ha decidit anar a casa d’en Víctor sense avisar. Quan és a dos carrers de casa seva li sembla veure’l assegut en un banc però... no pot ser! S’està fent petons amb una noia! la Núria es posa ner-viosa, accelera el pas i s’apropa a la parella que està asseguda al banc. i, efectivament, és el Víctor! Ell posa cara de sorprès i la Núria, sense saber ben bé què fer, arrenca a córrer. la Nú-ria i en Víctor ja no estan junts, però la Núria no s’oblidarà mai d’aquesta traïció.

Fa aproximadament 3000 anys ja es parlava de l’adulteri: l’antic tes-tament, per exemple, tracta d’una manera molt específica els pecats sexuals. la paraula més habitual per a l’adulteri és na’aph i fa referència a la violació del matrimoni. així doncs, la bíblia senyala aquell home o dona que manté relacions sexuals amb una persona casada perquè destru-

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010SEXUALITAT20

No cometràs adulterisocialment, l’adulteri o infidelitat a la parella és qüestionat, censurat i, fins i tot, penat

Hola, Laura, m’agradaria saber la teva opinió. des de fa un any surto amb un noi del meu poble. Vivim en di-ferents ciutats, jo sóc de barcelona i ell viu a Girona. Aquest estiu ens hem vist i hem estat molt bé però, du-rant l’any no sé si és fidel. Creus que es pot tenir una relació a distància sense ser infidel?

Hola, respecte la teva consulta, la meva opinió és que sí es pot tenir una relació a distància sense ser infidel. Però, més que això, crec que tu i la teva parella us haureu de plantejar si realment esteu preparats per tenir una relació a distància. Una relació així té avantatges i desavantatges i si no podeu confiar l’un en l’altre, et suggereixo que ho parleu. Una re-lació qualsevol exigeix un grau de compromís però, el fet d’estar l’un lluny de l’altre a vegades fa que resulti més fàcil trencar aquest compromís. Una bona comunicació és molt important, et suggereixo que pensis què és el que realment vols i que ho parleu obertament.

Hola, Laura, m’agradaria saber si la fimosi es pot curar amb cremes o pastilles i si es poden comprar a una far-màcia normal. Gràcies. Hola, respecte la teva pregunta, has de saber que la fimosis és una anomalia de la pell del penis que altera la mecàni-ca d’aquest òrgan. La fimosi pot dificultar l’erecció i impedir una bona higiene del penis. La solució consisteix a operar quirúrgicament realitzant l’anomenada circumcisió. No es pot curar ni amb cremes ni amb pastilles, requereix sempre la intervenció quirúrgica. És necessari per tant, visitar un metge.

envia'ns les teves conultes a:

sexualitat@edicat.catconsultori

registrades al codi civil i es poden al·legar com a motiu de divorci.

el fet que es despenalitzés l’adulteri va permetre fer un pas molt important per la igualtat de les dones respecte els homes. No només va representar estar en igualtat de condicions sinó també tenir més llibertat en les seves relacions sexuals.

a espanya s’ha aconseguit fer un gran avenç en aquest sentit però no només els països on impera la religió cristiana o catòlica han cas-tigat i castiguen l’adulteri. l’islam considera que l’adulteri és la vio-lació d’un contracte amb el cònju-ge. les paraules relacions sexuals i adulteri són incloses en una de sola: zina. en territori de l’islam, l’adulteri de la dona es castiga amb penes físiques com rebre fu-etades o pena de mort, en alguns casos mitjançant la lapidació.

Quina persona coneix exactament la paraula de déu? Quina persona té prou seny per jutjar l’adulteri? la infidelitat o adulteri és un en-gany, és trencar el respecte mutu

entre els membres d’una parella i deixar de banda l’exclusivitat que té la parella pel fet de ser parella. aquest acte pot ser jutjat moral-ment sempre, sota el punt de vista ètic i personal de cadascú, però no haurien de ser potser les perso-nes implicades les que jutgessin aquest acte i no pas la justícia d’un país? homes i dones han de ser lliures de prendre les seves prò-pies decisions però també han de ser conseqüents. Potser una bona educació en el respecte mutu seria un bon començament.

laura cerdán rubio (laura@lcpsicologia.com)

Fotos: banc d’imatges

deria.cat

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010SEXUALITAT 21

«Cometre adulteri a l’Espanya de fa només 30 anys podia representar anar a presó»

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010CULTURA22

múSicA i tEAtrE i PoESiA i circ i firES i coNfErèNciES i ExPoSicióllibrES

Pensa, és gratisJoaquín Lorente

La Butxaca

7’95 €208 pàgines

L’alè del búfal a l’hivern Neus Canyelles

La Butxaca

9’95 €196 pàgines

ciNEmA

VidEoJocS

BiutifulAlejandro

González

Iñárritu

Javier Bardem,

Blanca

Portillo, Rubén

Ochandiano,

Félix Cubero.

138 minuts

The WayEmilio Estévez

Martin Sheen,

Deborah Kara

Unger, James

Nesbitt, Yorick

van Wageningen,

Simon Andreu,

Emilio Estévez.

119 minuts

Pensa, és gratis és un potent despertador i animador del cervell de persones, grups i empreses, perquè frase rere frase ofereix una allau de conceptes que exciten, animen i persuadeixen de la immensa ca-pacitat i poder de la nostra ment. Els seus principis, extremadament pràctics i aplicables a l’instant, obren camins i suggereixen rutes. Es tracta de conèixer la clau de l’èxit, que inclou sempre una bona dosi de treball, molta intuïció i un pensament creatiu que ens ajudi a veure el que altres no veuen.

Al final de la seva vida, l’escriptora Gwen Rees viu retirada en una illa del Mediterrani, on comença a escriure l’autobiografia d’una trajectòria vital agitada i turbulenta: nascuda a les Antilles i emigrada a An-glaterra, ha fet de corista de cabaret, ha malviscut en llocs inhòspits i ha resistit nombrosos desamors, sempre entossudida a escriure. Quan tothom la dóna per morta, Esther March, una jove traductora i escrip-tora obsedida per la figura de Rees, parteix al seu encontre i passa tot l’hivern amb ella.

Star Wars: El Poder de la Força iihttp://www.lucasarts.com/games/theforceunleashed2La saga de Star Wars continua amb Star Wars: El po-der de la Força II, l’esperada seqüela del joc de Star Wars més venut de la història, més de set milions de còpies a tot el món.

Els Sims 3

http://es.thesims3.comEn Els Sims 3 els jugadors podran crear Sims de per-sonalitats úniques, complir els seus desitjos... o no, i controlar les seves vides dins d’un barri obert. Gran varietat de característiques noves que el fan més fàcil.

Biutiful retrata la història d’Uxbal. Pare abnegat. Fill desemparat. Intermediari de l’ombra. Pròxim als de-sapareguts. Atret pels fantasmes. Sensible als es-perits. Supervivent al cor d’una Barcelona invisible. Sentint que la mort li ronda, intenta trobar la pau, pro-tegir els seus fills, salvar-se a si mateix. La història d’Uxbal és senzilla i complexa, igual que les nostres vides d’avui.

The Way és la història de Tom Avery, un prestigiós oftalmòleg de Califòrnia que un dia rep una trucada des de França en la qual se li comunica que el seu fill Daniel ha mort en un temporal als Pirineus. Tot i que la relació amb ell mai va ser gaire bona, Tom, desolat, viatja a França i descobreix que Daniel co-mençava a fer el Camí de Santiago, per aquest motiu decideix fer-lo per ell.

recoMAneM AgendA/noveMBre2010

µ Dies: Fins al 23-11-2010Bashir Lazhar, d’evelyne de la chenelière Teatre

Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona

902 10 12 12

µ Dies: 23, 25, 26 i 27-11-2010festival no no logic Festival Seguint amb la seva línia habitual, el Festival No No Logic es disfressa dels seus protagonistes, tots ells ar-tistes únics, personatges que formen part d’un puzzle d’una única peça.El seu caràcter experimentador alhora que divertit atrau a un públic ampli de mires que anhela deixar-se sorprendre per actuacions i activitats rares de veure sota un mateix cartell, en ocasions aparentment antagòni-ques, en una barreja provocadora d’estils.

al MACBA, al Convent de Sant Agustí i a la sala Espai Jove La Fontana

www.laollaexpress.org

µ Dies: fins al 12-12-2010gata sobre teulada de zinc calenta Teatre

Teatre Lliure Montseny, 47 08025 Barcelona

www.teatrelliure.com

µ Dies: 01-12-2010wooden shjips Concert

Sala Apolo Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona

www.sala-apolo.com

µ Dies: 01-12-2010Band to watch: women Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ Dies: 02-12-2010the tallest man on earth Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

web web

múSicA i tEAtrE i PoESiA i circ i firES i coNfErèNciES i ExPoSició

el 9 d’octubre de 1238, els catalans entren triomfal-ment a valència. I, en les negociacions amb Zayyan ibn mardanix per la capitulació de la ciutat, hi ha ju-gat un paper molt rellevant violant d’hongria.

tres anys abans, jaume I l’havia triada com a esposa, entre altres raons perquè era filla dels reis d’hongria i néta dels emperadors de bizanci. ara, a més, durant els darrers mesos de la interminable campanya va-lenciana, també ha demostrat altres virtuts, fent cos-tat al rei amb una gran determinació i intel·ligència. així, en el Llibre dels fets, el mateix monarca explica que ella no només va ser la primera persona a qui va informar de l’inici de les converses amb els musul-mans per la rendició de la capital del futur regne, sinó que li va preguntar explícitament «si a ella bo li sem-blava». Fins al punt que, en el tram final del procés, la delegació cristiana només està formada per jaume, violant i un traductor. I, tot just abans de signar els acords, el Conqueridor torna a repassar-ne tots ells detalls amb la reina.

de manera similar, tot just abans de la conquesta de Xàtiva, el rei reuneix una mena de «consell de guerra» format per hug de Folcalquer, Guillem de montcada, eximèn Peres d’arenós i la mateixa violant, a qui ca-vallerosament tots cedeixen el primer torn de paraula. I, quan ella acaba la seva intervenció favorable a con-querir la vila d’una vegada per totes, Folcalquer (mes-tre de l’orde de l’hospital) es limita a dir: «No hi diré plus, que bon consell ha dat la regina».

Posteriorment, violant també juga un paper determi-nant en acords internacionals tan importants com el tractat d’almirra amb castella (1244), i en les diferents versions dels primers testaments de jaume I. I, en les projectades particions del regne, intenta sempre afa-vorir els fills propis i enemistar el monarca amb l’in-fant primogènit alfons, fill del primer matrimoni d’el Conqueridoramb elionor de castella.

violant és, doncs, una dona de talent i de caràcter que, malgrat les amants que el monarca no deixa de tenir durant el matrimoni, esdevé un dels consellers més valuosos i amb més influència sobre el sobirà, amb una notable empremta en la política de la coro-na d’aragó.

vetllarà fins a la mort el fill menor, l’infant Ferran, qui, probablement, li encomana la seva mateixa malaltia. I el destí voldrà que violant mori al santuari de Salas, a prop d’Osca, un altre 9 d’octubre, en aquest cas del 1251, el mateix dia que es compleix el tretzè aniversa-ri de la conquesta de valència.

deria.net

ViolANt

23

histÒries de cAtAlunYA

µ Dies: 07-12-2010lady gaga Concert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 barcelona

µ Dies: 11-12-2010Aphex twin & friends Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ Dies: 17-12-2010Motörhead Concert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona

µ Dies: Cada dillunsrachel Arieff presenta: Anti-karaoke Karaoke Cada dilluns, la showwoman americana Rachel Arieff presenta aquesta estranya fusió entre un concert de rock, un karaoke underground i un espectacle de Broadway.

www.antikaraoke.com

µ Dies: fins al 31-12-2010el dret a l’educació Exposició

Museu Marítim de Barcelona Av. Drassanes, 1 Barcelona

933429920

µ Dies: fins a l’01-01-2010perdre’s en un laberint Exposició

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5. Barcelona

933064100

SECUNDÈRIA 150/NOVEMBRE 2010CULTURA

http://www.jovesiconduccio.cat/