secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA febrer 2008 - any 13 - www.deria.cat

número

122

Les Enjoy The Silence Guanyadores de Ficcions’07

MySpace versus Facebook - Com fer-se artista

Tiratge: 54.300

Guanyadores de Ficcions’07

tornaFICCIONSl’aventura de crear històries

02 nosaltres www.deria.cat

19neix un artista

20el ball de les hormones

21 22febrer 2008

23l’holandès errant

històries de catalunya

10myspace versus facebook

12chevrolet volt, pro-pulsió elèctrica

13fotoconcurs del carnet jove

14david rabadà, professor d’eso

122FEBRER 2008

02torna fi ccions

04rauxa, bojos pels ritmes

05enjoy the silenceles guanyadores de fi ccions’07

les convidadesaltaveunosaltres

boca a bocajoventutmón viutema del mes

agendaguia jovesexualitatreportatge17porta un canell original

08torna fi ccions

el reportatge

tendèries

l’editorial

Torna FiccionsEstem d’enhorabona. Comença l’any amb la segona edició de Ficcions, l’aventura de crear històries. Noves propostes, noves eines i noves entrevistes a prestigiosos escriptors que faran de jurat de les vostres narracions. Comença la il·lusió, a partir de l’1 de febrer, en què l’any passat van participar més de 1.000 alumnes de Catalunya, les Illes i el País Valencià,

Per aquest motiu, obrim el Secundèria amb una entrevista a les gua-nyadores de l’any passat, el grup Enjoy the Silence del Col·legi Mare de Déu de Terrassa, format per Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad. Ens expliquen la seva experiència, com van viure la fi nal i, so-bretot, com van anant construint la seva història en quatre capítols on el misteri, la força del record i la crueltat de la guerra comencen a partir d’un fragment d’ El quadern gris de Josep Pla.

En aquest número, també, us volem ensenyar les noves propostes tec-nològiques que la xarxa ens ofereix, la lluita entre MySpace i Facebook, les possibilitats que tenen, teniu, els artistes per promocionar-se i, com

sempre, un repàs al panorama cultural català. Ara, i durant els quatre mesos que dura Ficcions, vosaltres sou els protagonistes. Fem, entre tots, de l’escriptu-ra un joc.

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Montse San Agustín, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Per-

domo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300

exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces

electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 €

04 altaveu www.deria.cat

Rauxa, bojos pels ritmesRauxa fan honor al seu nom, són sinò-nim de gresca. Ho demostra la setante-na de concerts que durant el 2007 els han portat a recórrer el territori català de dalt a baix. A fi nals d’any es van tancar a l’estudi per posar una mica de seny i preparar el seu segon treball, un disc que està previst que surti a fi nals de mes amb el nom de Dr. Soroll (Música Glo-bal, 2008).

La carrera de Rauxa va començar amb una formació anterior que es deia Oreig & Companyia que feia cançó d’autor: ”Va arribar un moment en què ja no hi teníem res a veure i va néixer Rauxa”, explica Otger Estanyol (baixista). Això va ser a principi de 2004, moment en què es van posar les piles per presentar-se al concurs de maquetes Sona 9. Al novembre van guanyar el concurs en la categoria de “folk i noves músiques”, el mateix any que Gàtaca (en ‘pop-rock’) i Carnal (en ”cançó d’autor”). Un moment molt dolç per al grup: “Hi havia molts grups que estaven molt preparats, va ser al·lucinant. Quan vam actuar a la fi -nal, que se celebrava a la Fira Mediterrà-nia de Manresa, el públic va començar a cridar el nostre nom i vam sortir amb una sensació brutal de què la gent ens volia i sortiria tot bé. I quan ens van dir que havíem guanyat va ser una festa, com un somni”. El premi els va obrir les portes per anar a un estudi professional i gravar el seu primer disc, S’ha acabat el seny (Música Global, 2005). Un treball que van enregistrar amb presses: ”Vam guanyar el concurs i vam haver de fer-ho tot molt ràpid, hi havia cançons que gairebé vam escriure directament abans d’entrar a gravar-les”, explica Gerard Borrell (fl autista).Després de dos anys carregats de con-certs, els Rauxa han tornat al seny no-

més per una estona. Ho han fet per enre-gistrar el segon disc, que en principi es titularà Dr. Soroll. Són deu temes inter-pretats en català i tres en castellà: “És un pas més, una nova etapa i un canvi de mentalitat del grup. També un canvi de so. En Nicox ”el teclista que s’ha incor-porat el grup substituint l’acordionista Raféu Sichel” ha aportat moltes coses i hi ha hagut un canvi de xip. Després d’ha-ver fet tants concerts, ens vam adonar que potser ens calia no fer tants directes i assajar més les cançons noves, posar-les en comú per preparar el segon disc.

Hem estat més de tres mesos gravant, ha estat una feinada, però n’ha sortit un treball més pensat que l’altre, que ens va venir molt de cop”, diu Carles Bor-rell, guitarrista del grup. Entre els tretze temes nous, Rauxa serveixen cançons d’aires galàctics, altres amb una mar-xa més discotequera “un tast a l’elec-trònica”, incursions amb aires celtes o tangos, i cançons que porten el “segell 100% Rauxa”.

Elisenda Soriguera Foto: Carles Rodríguez

MacedòniaGira la fruita 07CD+DVD Per als afi cionats a la seva música i per a les mateixes components del grup, Gira la fruita 07 signifi ca la posada en escena del relleu generacional de Mace-dònia, el comiat de les cinc veus que havien gravat els anteriors discos i la presentació d�un nou grup de nenes. El llançament ofereix tots els continguts d�un objecte per a fans: un DVD i un llibret amb abundant

material fotogràfi c. CONRAD VALLVERDÚ

www.enderrock.com

La Puerta de los SueñosEn directeCD+DVDLa Puerta de los Sueños publica un CD i DVD en directe on recull l�actuació en format acústic que va oferir el 12 de novembre de 2006 al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, la seva ciutat. Pop-rock sense sorpresa executat amb professionalitat i melodies sen-zilles de cara al hit i lletres fàcils de temàtica amorosa. Una aposta de qualitat i ben executada del pop comer-

cial en català. ROGER PALÀ

Diversos AutorsPorca Misèria. Vol. 2Els Pets enceten la tria “A batzegades”. Un inici clàs-sic per a un recopilatori atrevit, que barreja des de Dani Flaco versionant “Que tinguem sort” de Llach fi ns a dos temes de Gossos del tot diferents: el hit dels inicis “Quan et sentis de marbre” i el que més sona darrerament a les ràdios, “Corren”, amb la col·laboració de Macaco. Una doble aposta: tant pels noms con-solidats com pels músics emergents. ELISENDA SORI-

GUERA

05les convidadeswww.deria.cat

“La nostra professora ens va engrescar a escriure a Ficcions”

06 les convidades www.deria.cat

Enjoy the silence - Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, Guanyadores de Ficcions’07

“Volíem escriure una història d’amor i misteri”Ara, quan està a punt de començar la segona edició de Ficcions, ens despla-cem a Terrassa per conversar amb Ana-ïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, guanyadores de Ficcions’07. Però l’Anaïs no es trobava bé i no ha pogut venir. Donem un passeig per la ciutat i anem parlant de com van viure el con-curs, de la seva experiència escrivint la història i d’allò que van sentir en ado-nar-se que la seva narració resultava la més votada de les 230 que es van pre-sentar.

- Com recordeu la vostra experiència a Ficcions?Raquel: Ens ho vam passar molt bé es-crivint-la. I després guanyar... va ser una sorpresa molt gran. No ens ho esperà-vem gens...

- Per què us vau posar Enjoy the silence com a pseudònim?Patricia: Jo ho tenia com a nick, al Mes-senger. Ens agradava molt la frase, i el sentit que tenia, i vam decidir anomenar-nos així.

- Escriure a tres mans és difícil? Com us vau organitzar?Patricia: Quedàvem, anàvem escrivint. Des-prés afegíem fragments entre totes a un es-

borrany i, més tard, ho passàvem a net.Raquel: No teníem una idea molt clara del que volíem explicar. Anàvem fent. Capítol a capítol, i així vam construir la història.

- A alguna de vosaltres us agradaria se-guir escrivint. Dedicar-vos-hi?Raquel: Jo vull ser periodista. M’agrada escriure.Patricia: A mi m’agrada més com a afi ció.

- Com inici, vau triar un fragment d’ El quadern gris de Josep Pla. Ja coneixíeu la seva obra? Patricia: N’havíem sentit parlar, però vam començar a llegir-lo a partir del concurs.

- La vostra història està escrita en for-ma de diari. Què us va aportar aquest format?Patricia: Més que res, perquè podíem escriure amb plena llibertat. Hi havia al-tres històries molt més tancades, amb personatges molt defi nits.Raquel: Sí, aquest fragment era molt obert.

- Un text que parla del record i la guer-ra. Com va sorgir la idea?Patricia: A cada capítol s’anava dibuixant la història. Fins i tot al fi nal, no sabíem

Nom: Raquel Piqueras i Patricia AbadLloc i data de naixement: Barcelona, 4 de gener de 1991. Terrassa, 16 d’abril de 1991 Un llibre que ens recomanaries: El psico-analista de John Katzenbach. Beatriz y los cuerpos celestes, de Lucía Etxebarría.I una pel·lícula: Tre metri sopra il cielo del llibre de Federico Moccia. Vidas ajenas de D.J. Caruso.Plat que cuines millor: Truita de patates. Un entrepà serveix? (riu, la Patricia)Una mania: Itàlia. Rentar-me molts cops les mans. Un somni: Arribar a ser periodista. Viatjar a Londres.Tens fama de ser molt… Pallassa, molt. Jo sóc una mica sosa...

Tal com raja

com acabaria.Raquel: L’únic que sabíem era que vo-líem escriure una història d’amor i mis-teri.

- Com l’explicaríeu, breument, a algú que encara no l’hagi llegida?Raquel: Un noi troba un diari a les gol-fes de casa de la seva àvia. El comença a escriure i la tinta s’esborra. Algú, una noia del passat, li respon al mateix diari. Mica en mica es van enamorant i el noi va coneixent tota la seva història.Patricia: Estan enllaçats d’alguna mane-ra. La noia li fa trobar objectes a la casa de l’àvia i es troben en els somnis.

Raquel: Sí, és un joc de temps. Al pre-sent, es comuniquen a través del diari. En el passat, en els somnis, on es troben físicament i ell la deixa embarassada. Més tard, el noi s’adona que ella viu en una època en la que vindrà una guerra i la convenç per a que fugi a França, per salvar-la. Més tard descobrirà que es tracta, en realitat, de la seva besàvia...

- També es parla molt dels somnis i, fi ns i tot, dieu que “tenim un inconscient col·lectiu”. A què us referiu?Patricia: D’alguna forma, totes les perso-nes ens unim en els somnis. És la possi-bilitat que ens oferia ajuntar a dues per-sones d’èpoques molt distintes.

07

- Les tres sou alumnes del Col·legi Mare de Déu de Terrassa. Com va participar el vostre centre en l’aventura i quina va ser la relació, durant el concurs, amb la vostra professora de català?Patricia: Gràcies a ella, la nostra profes-sora, ens vam assabentar del concurs.Raquel: Sí, es diu Núria Almerich. Li en-senyàvem cada capítol, i ens engrescava a continuar. Ens va donar molts ànims.

- L’entrega de premis, on hi havia 30 fi na-listes però no se sabien els guanyadors, va ser molt emocionant. Com ho vau viure?Raquel: Molt irreal. Primer van dir el nom de les segones, i em vaig quedar molt parada. Ens vam dir que havíem

guanyat i no ens ho podíem creure. Ens van entrevistar pel programa d’Antoni Bassas per Catalunya Ràdio...Patricia: Des que vam sortir de casa estava que no m’ho creia. Sí, va ser molt emoci-onant. Les segones guanyadores van venir i ens van felicitar. Hi havia la nostra família i molta gent als jardins de l’Ateneu Barcelonès.

- Quin consell donaríeu als par-ticipants d’aquest any?Patricia. Han d’escriure d’una cosa que els agradi. Que ho facin per divertir-se, no per guanyar.Raquel: Sí, és el que nosaltres vam fer. Quedàvem, parlàvem, i ens ho passàvem bé.

Albert Lladó albert@edicat.cat)

08 reportatge www.deria.cat

Ara que tothom està preocupat pel baix nivell de lectura que tenim al nostre país entre els joves, nosaltres vam tenir la prova que n’hi ha molts que s’estimen llegir i escriure històries. Ficcions va ser realment engrescador i la demostració que hi ha un munt de gent amb ganes d’escriure i participar en propostes crea-tives com la nostra.

Amb l’arribada del nou any 2008, també s’apropa –moltes persones ja ens han preguntat i demanat informació- una nova edició del concurs Ficcions, que aquest any porta nous elements i regals. Defi nit com “l’aventura de crear histò-ries”, la primera edició va començar el febrer de 2007, i va ser tot un esdeve-niment amb un èxit sorprenent: més de 1.000 alumnes de Catalunya, el País Va-lencià i les Illes es van registrar al web www.deria.cat/fi ccions.

Aquells que van ser capaços de desen-volupar les històries més originals van arribar a la fi nal i als premis. A més del nombre de joves escriptors, l’èxit també va ser la fórmula i l’aplicació d’eines de la xarxa al concurs, com ara el fòrum on es comentaven i llegien els relats proposats.

Torna...Torna... Ficcions,l’aventura de crear històriesl’aventura de crear històries

Per participar, al començament, els alum-nes havien de triar un dels cinc fragments de les novel·les proposades i després es-criure quatre capítols propis. A partir de trets escollits d’obres de escriptors d’una vàlua reconeguda com Josep Pla, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Jesús Moncada i Pere Calders, havien d’aconseguir un capítol personal i captivador.

D’altra banda, l’ús d’Internet va ser fona-mental. Participants repartits per llocs tan diferents i allunyats, com de Roquetes a Roses, País Valencià a Andorra i des de Ciutadella de Menorca fi ns a Maria d’Oló, es van posar en contacte. I, sense ado-

nar-nos, va néixer una comunitat unida per interessos literaris on s’intercanvi-aven temes, punts de vista i, fi ns i tots, sentiments. El jurat de l’any passat va es-tar format, entre d’altres, pels escriptors Màrius Serra, Pau Vidal, Antònia Cortijos i Andreu Sotorra. Tots ells van haver de triar les millors 30 històries després de llegir 230 històries presentades.

El concurs va sorprendre inclús als pro-pis organitzadors, i l’acte fi nal de l’Ate-neu Barcelonès, on es van fer públics els guanyadors, tampoc va decebre. Allà es van apropar els joves de les 30 històri-es fi nalistes i un abundant públic, tot un

cop d’efecte, que van viure la gran festa de Ficcions. Van participar diversos ora-dors importants, com l’envergadura del moment requeria, com ara el President de l’Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, el director general d’Innovació del Departament d’Educació, Joan Badia, i l’editor de les revistes i L’Hiperbòlic, Josep Ritort. Oriol Bohigas va destacar clarament l’esperit de Ficcions, “que la cultura i l’educació vagin sempre de la mà”, i la gènesi i de-senvolupament del concurs va ser rela-tat per l’editor Josep Ritort.

09

Les quasi 200 persones que estaven al jar-dí romàntic de l’Ateneu, el van omplir de sentiments i emocions. Estudiants i par-ticipants, a mesura que els presentadors anaven dient els noms dels fi nalistes, van viure moments entranyables i alguns in-clús van arribar a plorar. I aquest va ser el cas quan Antònia Cortijos, un membre del jurat, va anunciar els quatre fi nalistes que no havien pogut arribar al primer i segon premi. L’escriptor Pau Vidal, va te-nir el privilegi de dir qui rebria el segon premi: el grup format per les estudiants de l’IES Josep Mª Quadrado de Ciutade-lla de Menorca, Júlia Català, Júlia Florit i Nina Pons. Finalment, les guanyadores del primer premi van ser les estudiants del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa, Anaïs Cardoso, Raquel Piqueres i Patricia Abad. El premi van ser uns ordi-nadors portàtils i 400 euros de material escolar per al centre. De fet, tothom que va participar a Ficcions va tenir un recor-datori, un diploma, com a agraïment per la seva participació i dedicació. I llavors va començar la festa, que va deixar una bonica fotografi a de grup amb tots els estudiants que es van apropar a l’acte.

Ara ja estem preparant una altra edi-ció de Ficcions, amb més sorprenents premis, un nou web i un bloc específi c, encara en construcció, i sobretot amb molta, molta il·lusió. Començarà al fe-brer i seguirà la mateixa dinàmica. Però aquest any llancem la casa per la fi nes-tra i farem la primera edició d’UniFicci-ons, per als estudiants universitaris que vulguin acceptar el repte i capbussar-se en l’aventura de crear històries.

Això sí, podem avançar que els pre-mis seran ordinadors portàtils, per als primers, i reproductors MP3 Ipod, per als segons. I també, cada quinze dies, al web, sorteigs de llibres, entrades de concerts... Per fi nalitzar, tots els partici-pants que hagin acabat d’escriure els quatre capítols rebran un regal sorpresa. Encara que, segurament, esperem que el cop d’efecte sigui la vostra participa-ció amb increïbles narracions.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

10 tema del mes www.deria.cat

MySpace versus Facebook

Les xarxes socials a Internet, on es pot relacionar-se amb gent amb les matei-xes afi cions i inquietuds, segueixen crei-xent. Es tracta de llocs webs on penjar vídeos, blogs, comentaris, música i on, sobretot, es poden cercar persones d’ar-reu del món a qui interessi el mateix que a tu. Una revolució que ha tingut lloc a l’era del Web 2.0, quan la xarxa s’ha con-vertit en un motor de participació on no només es busca informació sinó que es crea i comparteix.

MySpace, la xarxa social més utilitzadaMySpace és una de les pàgines més vi-sitades. Creada per Tom Anderson, és propietat de News Corporation que la va comprar per 580 milions de dòlars. El seu èxit, milions de persones s’hi conei-xen i interactuen, ha fet que molts grups de música tinguin la seva pàgina perso-nal per fer conèixer el seu treball. I és que la relació entre la música i MySpace ha estat una de les claus del gran tràfi c assolit i, de fet, ofereix perfi ls especials per a músics. Comunicar-se amb amics i família, sobretot si es viu lluny, també ha estat un dels grans avantatges que

els internautes han valorat. Per aquest motiu, i pel seu gran impacte, molts famosos, com Britney Spears o Charlie Randall, han utilitzat aquesta xarxa per donar a conèixer els seus treballs i aug-mentar els seus fans. Ara, es diu que ja és el segon web amb més entrades del món. Però potser ho serà poc temps.

Facebook, la gran competènciaA MySpace li ha sortit un fort compe-tidor. Al febrer del 2004, Mark Zucker-berg, un jove estudiant de la universitat de Harvard, va crear Facebook. Al princi-pi, només volia ser un directori exclusiu per a estudiants de la facultat. I és que el mateix nom, “Facebook”, fa referència al butlletí que l’administració de moltes

MySpace versus FacebookLa gran diferència, segons els experts, és l’edat dels usuaris. Mentre que la majoria d’adolescents utilitza MySpace, la majo-ria d’universitaris i adults prefereixen Fa-cebook. Però no sempre és així, i hi ha moltes altres diferències:

- MySpace té més espai per incloure in-formació sobre el perfi l, amb més detalls, i més eines.

- Facebook té un cercador d’usuaris més organitzat i més potent.

- MySpace és més llegible, i és més cò-mode per navegar.

- Facebook té menys publicitat i, per tant, el disseny és més net.

- MySapce permet incloure entrades HTML als comentaris i es pot personalit-zar més cada espai.

- Facebook inclou un etiquetatge de les fotos i múltiples creacions d’àlbums.

11

tuació acadèmica, el lloc de treball i la regió geogràfi ca dels usuaris.

La protecció de la intimitatAquests webs, i xarxes socials on conèi-xer gent semblant a tu, han aconseguit demostrar que els mites que deien que Internet incomunicava a les persones, i que les feia més solitàries, era una pre-monició sense fonament ni sentit. Un prejudici, com molts altres, que han vol-gut desprestigiar un mitjà que, si l’utilit-zem bé, ens pot ajudar a millorar molts aspectes de la nostra vida quotidiana i, fi ns i tot, les nostres relacions socials i tenir un contacte més constant amb la nostra família i amics.

Tot i això, cal ser prudent. Hem de ser conscients que tota la informació que publiquem a Internet deixa rastre i que,

universitats dóna als estudiants de pri-mer any amb la intenció d’ajudar-los a conèixer-se més entre ells. Internet, i les xarxes socials que cada vegada utilitza més gent, han servit per fer aquesta tas-ca i, sense adonar-se, trencar tot tipus de fronteres. Tant, que el 2007 Zuckerberg va obrir l’espai a tothom que volgués, i no només a estudiants universitaris i, en només un any, ja l’utilitzen més de 19 milions de persones que, a través dels espais personals, poden conèixer la si-

per tant, hi ha alguna base de dades que la registra. Molts experts estan dient que aquestes xarxes socials, en realitat, serveixen com a gran banc d’informa-ció per, després, utilitzar-la amb fi ns co-mercials. Per tant, hem d’anar molt amb compte amb què publiquem i què no. És recomanable no posar direccions, ni detalls que no volem que se sàpiguen públicament. La nostra intimitat és nos-tra, i de ningú més.

Com veiem, una mateixa idea de lloc online on conèixer gent i comunicar-se amb aquells que estan lluny. Una guerra que acaba de començar i que, segur, ani-rà millorant eines i serveis per guanyar usuaris que, en realitat, utilitzen Internet per tot el contrari d’allò que es pensava: comunicar-se amb el món.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

món viu www.deria.cat12

Hivern

Chevrolet Volt, el cotxe amb propulsió elèctrica

Per a més informacióhttp://www.chevrolet.com/electriccar

El fet que aquest cotxe combini un mo-tor elèctric, alimentat per una bateria, amb un motor de combustió elèctrica que pot funcionar com a generador quan la bateria s’esgota, és una revolució. Fins ara, els cotxes elèctrics no tenien prou autonomia. Ara, amb el model de GM, si el trajecte és inferior a l’autonomia del vehicle, el consum de carburant és nul. Sinó, el consum és molt inferior al d’un cotxe actual.

Sens dubte, estem davant de la possi-bilitat de canviar el concepte de trans-port, una forma de contaminar molt menys i de combatre

General Motors ha donat un pas més en-llà en la creació de prototips de cotxes amb propulsió elèctrica. A principis de 2007, al Saló Internacional de Detroit, va presentar el model Chevrolet Volt, un cotxe amb una bateria que pot alimentar un motor elèctric amb una potència mà-xima de 165 cavalls. D’aquesta manera, s’assegura una autonomia mínima de 60 quilòmetres.

El que ha fet GM, en realitat, és canviar el concepte de cotxe elèctric. En comptes de crear una pila on es produeixi l’ener-gia elèctrica, el Chevrolet Volt té un ge-nerador d’energia elèctrica accionat per un petit motor de combustió interna.

Segons diverses estadístiques, el 70% de la població es desplaça diàriament en cotxe, com a màxim, els 60 quilòme-tres que aguanta la bateria del nou pro-totip. Així, la majoria d’usuaris podrien desplaçar-se només amb energia elèc-trica, sense contaminar, ja que la bateria es pot recarregar endollant-la a la xar-xa elèctrica, amb només 6 hores es pot recarregar totalment. Però el Chevrolet Volt no és un cotxe només per fer recor-reguts petits, si es vol viatjar, el mateix motor, mitjançant benzina, carrega au-tomàticament la bateria. Si el conductor vol parar, pot fer una recàrrega ràpida deixant el motor en marxa 15 minuts i només gastaria 3 litres de carburant.

els efectes negatius del petroli que s’uti-litza per a la benzina. A més, si el pro-totip es converteix en una realitat, es podrien instal·lar endolls per recarregar el cotxe en aparcaments i llocs de tre-ball per aprofitar el temps que el cotxe es manté parat. De totes formes, per la complexitat del nou cotxe, fins al 2010 no estarà al mercat automobilístic.

Albert Lladó, albert @edicat.cat

El Chevrolet Volt es recarrega totalment en 6 hores endollant-se a la xarxa elèctrica

13joventutwww.deria.cat

El Fotoconcurs del Carnet Jove reparteix 25 premis valorats en 30.000 euros

Més informació: www.jove.cat i www.carnetjove.cat

Fa poc, s’han lliurat els premis del 9è Foto-concurs Carnet Jove. En aquesta novena edició del Fotoconcurs, hi han participat prop de 1.265 joves amb 4.177 fotografies per optar a vint-i-cinc premis valorats en més de 30.000 euros. Totes les obres s’han pre-sentat dins les categories de la secció oficial (de temàtica lliure) i cinc premis especials: viatges, manipulació artística, fotografia més divertida, paisatges i fotomòbil. Els premis han consistit, entre d’altres, en motocicletes, càmeres fotogràfiques, ordinadors, viatges a diferents destinacions i una volta al món.

Per triar els guanyadors s’ha tingut en comp-te, la qualitat fotogràfica i artística, la creati-vitat, l’originalitat de les obres i la seva sim-bologia, així com els criteris específics de cada premi especial. Els membres del jurat han estat: Salvador Rodés (crític i editor de fotografia), Josep Costa (director de la Revis-ta PRO40), Albert Vives (responsable de for-mació de Sony), Rosa Ollé (Departament de Disseny i Autoedició de la Secretaria de Jo-ventut), Anna Puig (Programa Connecta’t del Carnet Jove) i Domènec Ballester (director del Carnet Jove), com a president del jurat.

Aquest concurs es va convocar per primer cop l’any 1999, amb l’objectiu de fomentar la fotografia entre els joves del país, i està englobat dins el programa Connecta’t del Carnet Jove per tal de promoure la partici-pació dels titulars del carnet i potenciar la creativitat artística de la gent jove. L’acte de lliurar els premis va ser presidit pel secretari de Joventut, Eugeni Villabí, el director ge-neral de l’Agència Catalana de la Joventut, Julià Fernández, i el cap de grans compres de Fotoprix, empresa coorganitzadora del concurs, Vicenç Cascajo.

Les obres guanyadores d’aquest any, les po-dràs veure durant el mes de gener en una ex-posició a la recepció de la seu de la Secretaria de Joventut a Barcelona. Després, les obres s’exposaran a diversos punts de Catalunya. Totes les fotografies premiades també es pu-blicaran, de manera íntegra, a la pàgina web del Carnet Jove i com a pàgina d’inici al portal de www.jove.cat

1

2

3

1r PremiIgnasi Gutierrez“Traspassats”

2n PremiRaul Jiménez

“Esmorzar amb visitant inesperat”

3r PremiMamoun Rtal“Torre Agbar”

14 boca a boca www.deria.cat

David Rabadà, Autor d’¿Educar? Educamos todos

“Menys lleis, i més sentit comú”

David Rabadà és geòleg, escriptor i pro-fessor de Secundària. L’experiència als 6 centres on ha treballat, i en els seus 12 anys com a docent, li ha servit per escriure ¿Educar? Educamos todos, un llibre on repassa les claus per entendre el perquè de l’actual fracàs escolar de tants alumnes.

El nou projecte de llei per a l’Educació, de la Generalitat, pretén resoldre el fra-càs escolar. Per fer-ho, creu que cal ava-luar els docents. És una criminalització de la professió? Per què?El fracàs escolar té dos aspectes fona-mentals. Un és l’aplicació de la reforma, que va implicar una sèrie de disjuncions a nivell de Primària i Secundària. L’altre, són els hàbits familiars i la manca de temps de qualitat que les famílies tenen per estar amb els fi lls. Si ara avaluem els docents, per tant, no ataquem d’arrel el fracàs escolar. És una mesura que pot ajudar, però no resoldrà el problema.

Com es fa una llei que no canviï amb el govern de torn?Primer, hem de fer pressió tots ple-gats. I els polítics han de fer la seva feina, que és fer lleis amb sentit comú.

“CANVIAR ÉS FÀCIL, MILLORAR ÉS DIFÍCIL”

Han de fer un pacte escolar de tots els partits. S’han de posar d’acord en una cosa tan important com és la formació. Si no hi ha pacte, consens, no hi haurà l’estabilitat que necessitem. Canviar és fàcil, millorar és difícil.

En què va fallar l’aplicació de la reforma escolar?La reforma va implicar, primer, una bai-xada de nivell importants. Amb la por de frustrar l’alumne, es van començar a eli-minar una sèrie d’elements. A Primària,

es van treure totes les notes i ara, per sort, sembla que tornen. Es va començar a posar el “progressa adequadament” o el “necessita millorar”. L’exigència edu-cativa es va rebaixar i es va enviar als alumnes que no funcionaven bé, per no fer-los repetir, a Secundària i, com diu l’estudi de la Fundació Jaume Bofi ll, el fracàs a l’ESO és molt gran. Després, per explicar aquest fracàs, els teòrics et di-uen que la culpa és de la societat actual que és molt complexa. I totes les socie-tats sempre han estat molt complexes.

15

Precisament, molt sovint, els pedagogs que redacten les lleis sobre Educació no han trepitjat un aula mai. Creu que aquesta pedagogia, molt teòrica, tam-bé ajuda a fer legislacions allunyades de la realitat?Bé, criticar és molt fàcil. Però la veritat és que els polítics han fet molt cas de savis sortits de la universitat. I ningú diu que no siguin gran savis, però ja són gent que respira fora de l’aula. No està en contac-te directe amb adolescents 24 hores a la setmana i, òbviament, crea lleis fetes més des de la teoria que des de la pràcti-ca. Això és el que ha pogut passar.

El llibre, per tant, és una invitació a tor-nar a utilitzar el sentit comú.Sí, hi ha una frase que repeteixo molt: “Menys lleis, i més sentit comú”.

I quina culpa de tot plegat tenen els pares?La majoria de pares que conec fan el que han de fer. Però el problema és que el percentatge de famílies on hi ha casos de fracàs escolar creix. No poden dedi-car prou temps de qualitat, i no parlo de quantitat, i quan els fills estan desatesos, llavors, fracassen. Jo diria que el 90 per cent de fracassos escolars ve de desa-tencions familiars. Alguns casos per ne-gligència i, molts, perquè han de pagar una hipoteca a preus desorbitats.

Què és temps de qualitat?Temps de qualitat vol dir, en arribar al vespre, parlar amb el fill, revisar els deures, sopar tots junts amb el televisor apagat. Si puc, al matí, el vaig a portar a l’escola. Comunicar-te. Premiar-lo i, si ha fet alguna cosa malament, castigar-lo. Són coses de molt fàcil aplicació. Són pautes d’intervenció directa.

Premiar, castigar... estàs a favor del conductivisme?Jo no em caso amb cap teoria. El nom el posen els teòrics. Jo utilitzo coses pràc-tiques, com la majoria de docents.

Quina és la diferència entre ensenyar i educar?Ensenyar vol dir, bàsicament, impartir coneixements. Educar és impartir co-neixements però també és formar la persona, donar-li pautes de conducta, transmetre-li valors, i, per tant, educar és molt més important que ensenyar. Ara, l’Escola està educant més del que feia fa uns anys. No es pot delegar tot

a l’Escola. L’Educació és una cosa que l’alumne ha de portar posada des de casa. La família és fonamental.

Els professors, alguna cosa hauran fet malament?Jo penso que els docents hem fet di-versos errors. Crec, primer, que ens hem queixat poc. Amb la Reforma, vam sortir al carrer, però ara ja no protestem tant. I, també, com que la societat és més permissiva, no hem sabut en mol-tes ocasions saber imposar l’autoritat que ens pertoca. A més, al llibre explico alguns exemples de professors, que no són la majoria, però que ajuden a dis-torsionar la realitat. El professor que va d’amic de l’alumne, el professor que és massa autoritari i no deixa veure el seu perfil més humà... Però, insisteixo, el fracàs escolar no és culpa dels profes-sors. La majoria de professionals que conec treballa amb il·lusió.

Avui, també tenim un tema complex: la immigració. Com evitar els “guetos”?Hi ha lleis que intenten evitar aquests “guetos” distribuint els alumnes immi-grants entre els diferents centres. Però no podem carregar l’escola concertada amb el 50 per cent d’immigrants perquè els professors treballen més hores lectives. Aquests nens i nenes no estaran ben ate-sos. Per tant, s’ha d’invertir i a la concerta-da hi ha d’haver igualtat professional.

Hem pecat d’uns certs prejudicis que volien fer veure que érem molt progres-sistes i que, en realitat, han perjudicat el nivell dels nostres estudiants?Sí, amb l’aplicació de la LOGSE es va vo-ler fugir de l’educació franquista i llavors vam anar d’un extrem a l’altra extrem, i es va potenciar el “coleguisme” del pro-fessor amb l’alumne. Els nens no han de tenir pànic al docent, com passava abans, però tampoc es pot creure que és el seu amic. En un aula, no es pot ser de-mòcrata. Jo he de tenir autoritat. És la llei del pèndul. Ara sembla que anem cap el terme mig i, per tant, sóc optimista.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

“Han de fer un pacte escolar de

tots els partits”

17tendèrieswww.deria.cat

Porta un canell original!

Portar rellotge és per a algunes perso·nes una obligació, però per a d’altres és quasi una devoció i un símbol de la seva pertinença a un tipus d’ambient i gent. Abans, els rellotges clàssics eren de butxaca amb una cadeneta o bé eren de corda. Aquests van ser els clàssics i, més tard, van donar pas a la revolu·ció dels primers dissenys esportius i de plàstic d’una marca suïssa. Des de lla·vors, hi ha hagut tota una explosió mun·dial de formes i colors, algunes dins de la joieria, però en molts casos, quasi la gran majoria, han anat adreçats a la gent jove i per aquesta raó, al seu abast.

Els rellotges són cada vegada més un símbol de tendències

Modes, maneres de viure, estils de vida... són reflectides en les formes esfèriques, o de qualsevol altre tipus, i en les corretges i braçalets que formen part dels rellotges. Avui dia, hi ha tot un veritable assortit on molts artistes fan la seva i treuen profit d’aquesta marcada tendència. I d’altra banda, també exis·teix una gran quantitat de gent que col·lecciona tot tipus de rellotges, i en tenen un per a cada moment del dia o segons l’estat anímic.

De fet, fins i tot, aquesta tirada que el més modern es reflecteixi en els rellot·ges, fa que en el mercat puguem tro·

bar·ne alguns de formes impossibles i inexplicables. Transparents, fashion, esportius, resistents a l’aigua, amb cor·retges metàl·liques, de pell… Inclús, hi ha l’oportunitat, segons les marques, de fer el teu propi disseny triant el tipus de corretja o el color de la corona que for·ma part de l’esfera, i poder combinar·lo amb la roba que portes.

Aquí tenim una petita mostra dels que ens podem trobar ara mateix al mercat. Des dels més innovadors, semblants a naus espacials, fins als més artístics, simulant flors o cares humanes. El cost és també molt variat, tot dependrà de la nostra but·xaca, de l’estil de vida que portem o bé de les nostres ganes de ser originals.

Montse San Agustín,

montse@edicat.cat

Per veure altres models

www.misssixty.comwww.guesswatches.comwww.diesel.comwww.fossil.comwww.15minutesof.comwww.tokyoflash.comwristfashion.comwww.swatch.com

L aventura decrear històries

Ficcionssegona ediciósegona ediciósegona ediciósegona ediciósegona edició

19reportatgewww.deria.cat

Neix un artista.Vols ser promotor musical? Si tens un grup musical i vols dedicar-te a la cançó, o bé creus que tens futur com a artista, ara tens un camí diferent per donar-te a conèixer. Si d’altra ban-da, tens la possibilitat d’invertir uns ca-lerons i t’agradaria poder ajudar joves artistes, sent una mena de discogràfi ca personalitzada, ara existeix un lloc on pots fer-ho.

Apadrinaunartista, és un negoci molt jove. Només fa dos mesos que Xavier i Albert León el van posar en marxa. www.apa-drinaunartista.com és una empresa on line amb suport tecnològic que fi ns ara ja té 350 artistes, de diferents nacionalitats, que esperen el seu padrí i que ja ha rebut prop de 70.000 dòlars en inversions.

Segons els germans León, aquesta idea “ha estat possible gràcies a la revolució tecno-lògica i el gran creixement de la societat de la informació que ha permès que els fans puguin assumir el rol d’una discogràfi ca fi -nançant la gravació i promoció dels discos d’un artista del seu gust, i alhora poder ser part del negoci de la música”.

Són dues vessants diferents, encara que de les dues, la més important és oferir als usuaris la possibilitat d’invertir en gent amb talent musical i d’aquesta manera donar una oportunitat als artistes. I això, com es fa? Doncs l’empresa gestiona una borsa de valors on els clients poden com-prar accions del grup o artista que volen, i d’aquesta manera fi nancen la gravació d’un disc i la seva promoció. La mecànica consisteix en què quan un grup musical o artista rep la quantitat sufi cient, llavors comença la gravació i els concerts de llançament. Seguidament, l’accionista (el seu padrí) rep una edició limitada del disc, segons la quantitat d’accions que hagi adquirit, i, a més a més, proporci-onalment també, les rendes generades pels benefi cis del disc tota la vida.

El negoci està basat en un concepte d’estratègia de màrqueting anomenat

Per a més informació

Com apuntar-te com artista o bé poder in-vertir en aquests, apropa’t al site www.apadrinaunartista.com.

“crowdsourcing”, iniciat al mercat nord-americà, que permet, fent servir les no-ves tecnologies, comprovar de manera fi dedigna, i amb un cost mínim, la rebu-da d’un producte nou al mercat. L’apor-tació de valor d’aquest nou negoci va ser l’aplicació d’aquest concepte, sense capital estranger, a un negoci discogràfi c. Tot això es recull en una web i també en un blog d’informació del sector musical: http://apadrinaunartista.wordpress.com/.

Montse San Agustin, montse@edicat.cat

sexualitat www.deria.cat20

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

El ball de les hormonesLa Marta té quinze anys. Estudia a l’ins-titut que hi ha a prop de casa seva. La Marta es caracteritza per ser una noia madura per a la seva edat, estable, ex-travertida i alegre. Però, de tant en tant, sense saber perquè, se sent molt trista i amb moltes ganes de plorar. Ella creu que aquest estat d’ànim es dóna uns dies abans de la seva menstruació i ha estat llegint sobre el tema per veure si hi pot haver relació...

A partir de la pubertat, generalment en-tre els 12 i els 16 anys d’edat, i sempre que no hi hagin problemes importants, les noies comencen a tenir la menstru-ació. La menstruació és la part del cicle menstrual que ajuda el cos de la dona a preparar-se tots els mesos per a un pos-sible embaràs. Aquest canvi és un dels indicis fisiològics que indiquen que el cos de la nena s’està convertint en adult. La primera menstruació de la jove s’ano-mena “menarca” i apareix quan totes les parts de l’aparell reproductor han ma-durat i funcionen en conjunt. El cicle co-mença el primer dia del període i acos-tuma a durar aproximadament 28 dies, tot i que pot durar entre 23 i 35 dies.

En aquest cicle, intervenen diferents parts del cos, com el cervell, la glàndula pituïtària, l’úter i el coll uterí, els ovaris, les trompes de Fal.lopi i la vagina. És important que el cervell femení experi-menta uns canvis produïts per hormo-nes, unes hormones que pugen i baixen durant el mes i causen el cicle menstru-al. Mentre que els ovaris s’encarreguen de produir estrogen i progesterona, la glàndula pituïtària produeix hormona foliculoestimulant (FSH) i hormona lute-ïnitzant (LH). Tot i que, cada hormona té un cicle independent respecte a les al-tres hormones, en conjunt sincronitzen el cicle reproductiu de la dona.

Durant la primera meitat del cicle menstru-al, l’òvul baixa per les trompes de Fal·lopi

per instal·lar-se a l’úter. L’augment de l’hormona progesterona produeix un recobriment en l’úter que facilitaria un possible embaràs. Si l’òvul és fertilitzat per un espermatozoide, es produirà un embaràs però, en cas contrari, aquest òvul es dissol i és expulsat durant el pe-ríode menstrual. Els nivells d’estrogen i de progesterona disminueixen. Quan el cicle menstrual és normal, la producció d’estrògens i de progesterona és idènti-ca i equilibrada.Abans que es doni la menstruació com a tal (sagnat), es pot donar el que s’ano-mena “Síndrome premenstrual”, un sín-

drome que algunes noies no pateixen mai mentre que altres hi són molt més sensibles. Aproximadament el 80% de les noies pateix aquest síndrome i és molt més evident en dones joves, en dones que tenen fills i en aquelles que tenen antecedents de depressió. Aquest síndrome apareix una o dues setmanes abans de la menstruació i la seva apa-rició es creu que es deu als canvis que produeixen les hormones al cervell, con-cretament l’estrogen i la progesterona.

Durant el Síndrome premenstrual es pro-dueix un desequilibri hormonal degut en

gran mesura a la quantitat d’estrògens a la sang i als efectes que aquests pro-dueixen sobre la química cerebral. Tam-bé influeixen els nivells de serotonina i d’endorfines, substàncies químiques del cervell que juguen un paper important en l’humor i en el comportament. Els símptomes que freqüentment es donen en el Síndrome premenstrual són can-vi d’humor, irritabilitat, més sensibilitat, tristesa, ansietat, disminució de l’apetit sexual, augment de la gana, acne, dolor al pit, fatiga, dolor d’articulacions i de músculs, etc. Aquests símptomes són diferents en totes les noies i el seu grau d’intensitat pot variar.

Per tenir més control sobre aquest sín-drome, es poden prendre mesures fàcils que ajuden una mica a regular els símp-tomes. Està demostrat que l’alimentació juga un paper molt important en el sis-tema hormonal. Es poden incloure a la dieta habitual carbohidrats que ajuden a l’organisme a produir serotonina, una mica de xocolata que redueix l’ansietat i millora l’humor, aliments amb fibra que redueixen el nivell d’estrogens i llet per estimular la producció d’endorfines. També és important practicar esport, ja que també ajuda a produir endorfines, alliberar tensions, agressivitat i irritabili-tat, i ajuda a millorar l’estat anímic.

Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

Sabia que em tocava!!!Tenia sindrome premenstrualdes de feia 15 dies

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

BatxilleratsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSECursos Selectivitat per a Estrangers

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34unitec@unitecbcn.comwww.unitecbcn.com

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 000sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

21

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

Agencia de modelosbusca...Agencia de modelos busca chicas/os con o sin experiencia para anuncios TV, video-clips, catalogos, pasarelas,... Tlf: 93 200 71 88

MO

DAEl futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

22 cultura www.deria.cat

agendaTeatre

Homebody Kabul. En casa / en KabulDe Tiny Kushner, direcció Mario GasDia: del 23/01/2008 al 03/02/2008Barcelona. Teatre Espanyol

f.r.a.n.z.p.e.t.e.r.De Sergi FäustinoDia. 24/01/2008Lleida. Teatre l’Escorxador. Preu: 5 euros

El SíndromeChuloskyDe Sandra FernándezA partir de generBarcelona. Teatre El Llantiol.

Música

DeVisionDia: 19/01/2008Barcelona. Sala Bikini.

Antònia Font and Or-questra de GironaDia: 03/02/2008Girona. Auditori- Palau de Congressos. Preu: de 12 a 25 euros

1ST Hip Hop Dance FesstivalDia: 27/01/2008Barcelona. Sala Apolo. Preu: 5 euros

Dansa

L’home, la dona i l’altra donaDe Carles MallolDia: 15/01/2008 – 20/01/2008Barcelona. Mercat de les fl ors. Preu: 15 euros

Exposicions

Henri Cartier-Bresson Dia: fi ns 20/01/2008Girona. Sala Girona. Preu: gratuït

“La història més bella del Cosmos... o l’apa-rició i l’evolució de les formes vives”Dia: fi ns 31/03/2008Barcelona. Cosmocaixa. Preu: gratuït

Festivals

Barnasants Pop-Rock

Dia: 10-01-2008 al 16-03-2008 Barcelona. Diversos espaiswww.barnasants.org

Tradicionàrius (Folklor)Dia: 12-01-2008 al 30-03-2008 www.tradicionarius.com

Fires i festes

Tres TombsDia: de 20/01/2008Fira de Igualada

Mercat Tradicional Sant AntoniDia: de 20/01/2008Fira de Tàrrega

Festa de l’ArròsDia: 10/02/2008Manresa

febrer 2008

CARNESTOLTES 2008

Dia: 31/01/2008 al 05/02/2008

Les festes de Carnestoltes d’aquest any 2008 són les més

matineres de la història. Comencen el 31 de gener i fi nalit-

zen el 5 de febrer. Aquestes celebracions organitza

des en

honor d’En Carnal sempre es fan en funció de la cele-

bració de la Setmana Santa, just després de quaranta

dies de Quaresma que comencen després de la dis-

bauxa de Carnestoltes.

És una festa originalment pagana, grecs i ro-

mans festejaven l’hivern, o bé es feia en ho-

nor dels déus indoeuropeus. Actualment,

són festes que es fan al carrer plenes de

color i disfresses.

MANUEL VÁZQUEZ

MONTALBÁN

Dies: fi ns 16/03/2008

Barcelona. Palau Robert

El Palau Robert fa una exposició que vol commemorar

l’obra de l’escriptor barceloní M

anuel Vázquez Mon-

talbán (1939-2003). Es repassa la vida i l’

obra del

polifacètic escriptor, i es poden veure les prim

eres

edicions de les seves novel·les i llibres.

http://

www10.gencat.net/p

ro-

bert/index_cast.h

tm

CARNESTOLTES 2008

Dia: 31/01/2008 al 05/02/2008

Les festes de Carnestoltes d’aquest any 2008 són les més

matineres de la història. Comencen el 31 de gener i fi nalit-

zen el 5 de febrer. Aquestes celebracions organitza

des en

honor d’En Carnal sempre es fan en funció de la cele-

TIRA

NT LO

BLA

NC

Dia: del 08/02/2008 al 09/03/2008.

Barcelona

A partir de l’obra de Joanot Martorell i sota la direcció

de Calixto Bieito. Considerada com la prim

era i més

important novel·la de la literatura catalana i un del pi-

lars fonamentals de la literatura universal, hereva de

les sagues artúriques de cavallers. La posada en esce-

na ha volgut cercar tota l’essència de l’original escrit

pel cavaller valencià Joanot Martorell i fer-lo una gran

festa teatral.

ww

w.teatrerom

ea.com

CARNESTOLTES 2008

Dia: 31/01/2008 al 05/02/2008

Les festes de Carnestoltes d’aquest any 2008 són les més

matineres de la història. Comencen el 31 de gener i fi nalit-

zen el 5 de febrer. Aquestes celebracions organitza

des en

honor d’En Carnal sempre es fan en funció de la cele-

bració de la Setmana Santa, just després de quaranta

dies de Quaresma que comencen després de la dis-

bauxa de Carnestoltes.

És una festa originalment pagana, grecs i ro-

mans festejaven l’hivern, o bé es feia en ho-

nor dels déus indoeuropeus. Actualment,

són festes que es fan al carrer plenes de

color i disfresses.

bert/index_cast.h

tm

CH

AP

LIN E

N IM

ATG

ES

Dies: 20/12/2007 al 27/04/2008

Barcelona. CaixaForum

Organitzada per la Fundació “la Caixa” i NBC Photo-

graphie, París, arriba aquesta gran exposició dedicada a

Charlie Chaplin. Es veuran al voltant de 300 documents,

fotografi es, pòsters, material docum

ental i extractes de

pel·lícules, alguns inèdits.

http://obrasocial.lacaixa.es

Oriol Junqueras

LA POESIA

23històries de catalunya

L’holandès errant

L’holandès errant –el vaixell fantasma- és una de les llegendes més co-negudes del mar. Se’n desconeix el seu origen, però totes les versions parlen d’un capità que, desafi ant una tempesta, fou condemnat per Déu a vagar pels oceans eternament, alhora que provocava la mort de tots aquells que albiressin la nau. Al llarg de la història, a aquest capità se l’ha conegut amb diferents noms: Vanderdecken, Van Demien, Van Sraaten... Tot i que el més conegut és Vanderdecken, que capitanejava la nau que va ser atrapada en una terrible tempesta en passar pel cap de Bona Espe-rança. Els tripulants van pregar de buscar refugi; però, embogit, el capità va decidir de lligar-se al timó, tot ignorant les peticions dels passatgers. Fou llavors que, gràcies a les pregàries, una poderosa llum va il·luminar la proa i va mostrar una fi gura gloriosa: es tractava de Déu, qui, enfrontant-se al capità, el va condemnar –juntament amb el seu cuiner- a recórrer els mars fi ns el dia del Judici Final. Aquesta és la versió clàssica de la llegenda de l’Holandés Errant, però n’hi ha que creuen que aquesta història es va originar el 1488 amb les aventures del navegant portuguès Bartolomeu Dias, descobridor del cap de Bona Esperan-ça i les seves travessies marítimes del qual semblaven sobrehumanes.Richard Wagner va adaptar aquesta llegenda i en va dirigir una òpera amb el mateix nom: L’holandès errant. Estrenada el 2 de gener de 1843 a Dres-den, aquesta òpera s’ambientava a principis del segle XVIII. A diferència de la història original, en la versió de Wagner, el capità nave-ga amb tota la seva tripulació i se li permet trepitjar terra ferma cada set anys. A més, té la possibilitat de redimir la seva blasfèmia. Però només una dona pot dur-li la salvació, si aquesta li ofereix amor fi del fi ns a la mort. Es tracta de Senta que, plena de compassió i d’amor cec, li lliura el seu cor en senyal d’amor etern. En arribar el vaixell a port, Senta es llença al mar, el vaixell desapareix, moren tots dos i ascendeixen al cel.El tema principal d’aquesta obra és la redempció a través de l’amor, argu-ment al qual Wagner retornaria en moltes de les seves òperes posteriors. La idea del compositor és utilitzar la música com a mitjà per arribar al drama, al contrari de l’òpera italiana. D’aquesta manera, hi apareix el leitmotiv –tema musical vinculat amb un fet determinat o amb un personatge–. Wagner va concebre l’òpera per ser executada sense interrupcions; però la versió més comuna és en tres actes separats. Amb aquest nou format i la introducció del leitmotiv, l’autor volia trencar amb la tradicional estruc-tura de l’òpera del moment. El primer esbós va ser escrit en prosa, i es basava en la història Les me-mòries del senyor von Schnabelewopski d’Heinrich Heine. Però el fet que va fer que Wagner s’inspirés per escriure L’holandès errant, fou un viatge a bord del vaixell Thetis. Tot fugint de creditors de Riga, es dirigia a París passant per Londres. Aquest viatge es va veure estroncat per tempestes i, en lloc de durar vuit dies, es va allargar tres setmanes. Aquesta òpera va encetar l’etapa de maduresa de Wagner.A fi nals del segle XIX, quan la cultura catalana viu un dels seus moments de màxima esplendor amb el Modernisme i la seva fam de cultura europea, la producció wagneriana va arribar als Països Catalans de mans dels barcelo-nins Joaquim Marsillach Lleonart i el Dr. Joaquim Letamendi de Manjarres que, amb els seus escrits, la van donar a conèixer. Però la seva relació amb Catalunya no és quedà aquí ja que el 12 d’octubre de 1901 nasqué l’Associ-ació Wagneriana de Barcelona de la mà de tres estudiants de medicina, as-sociació que segueix viva, juntament amb un centenar més arreu del món.

Helena Moliné

CARNESTOLTES 2008

Dia: 31/01/2008 al 05/02/2008

Les festes de Carnestoltes d’aquest any 2008 són les més

matineres de la història. Comencen el 31 de gener i fi nalit-

zen el 5 de febrer. Aquestes celebracions organitza

des en

honor d’En Carnal sempre es fan en funció de la cele-

bració de la Setmana Santa, just després de quaranta

dies de Quaresma que comencen després de la dis-

bauxa de Carnestoltes.

És una festa originalment pagana, grecs i ro-

mans festejaven l’hivern, o bé es feia en ho-

nor dels déus indoeuropeus. Actualment,

són festes que es fan al carrer plenes de

color i disfresses.

TitolOLYMPIA 1900poemes de parís (1956)

FrègoliEntrava en escena de frac i pantalonsAjustat fi ns al genoll, amb un clavellBlanc al trau, i recitava el pròlegDe la farsa. Després reapareixiaTransformat en marit, inspectorDe policia i successivamentEn la muller, en un jove amantI en un vell, sord com una tàpia;Tot això canviant en un batre d’ullsI cantant de baríton, de contralt,De tenor o de baix. El públicDubtava que fos un artista solEl qui feia tots els papers. A l’últimEl reclamava en escena i cada vegada

Entrava amb el frac de color diferent.

Joan Brossa (1919-1998)

LA POESIA