secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA novembre 2007 - any 13 - www.deria.cat

número

119

Torna el Saló del Manga - Daltonisme: la vida amb un altre color

Tiratge: 54.300

(c)L

udov

ic F

ranc

o/Re

d Bu

ll Ph

otofi

les

Gisela Pulidomàxima competició

entra a www.deria.cat i guanya un cd de

l’editorial

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Jaume López, Laura Cerdan, David Baret i Montse San Aagustín · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana

Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana:

54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451

33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

02 nosaltres www.deria.cat

Tiratge: 54.300

20Lletjos però tendres i cools

21 22 22 23El TeatreRomea

històries de catalunya

11JOVE.CAT

12Torna el Saló del Manga

14El món dental, un món amb futur

16Sense lligams

17Biodièsels: solució o problema?

119nOVEMBRE 2007

02Crear i competir

04Pirat’s Sound Sistema

05Vols participar al teu institut?

06Gisela Pulido

la convidadadiputacióaltaveunosaltres

món viusexefptema del mes

joventut

culturaagendaguia jovetendèries18Manel Fontdevila

10El color del mar és…

ciència

boca a boca

Crear i competirL’art no és tan diferent a l’esport, com creiem habitualment. Quan ens movem, ens vestim, dibuixem o juguem a qualsevol cosa, estem expressant una manera de veure les coses, de sentir-les, de posicionar-nos. L’ésser humà és aquell animal que es defineix a sí mateix a través de la seva estètica, dels seus gustos, de les seves afeccions.

El Secundèria entrevista, en aquest número, a la Gisela Pulido, un cas únic en el món de l’esport. Amb només 13 anys, ha aconseguit guanyar, tres cops seguits, el campionat del món de kitesurf, una disciplina en què et des-places per l’aigua aprofitant la força del vent. A la vegada, en aquest número de novembre, podràs trobar un reportatge sobre la XIIIena edició del Saló del Manga. Aquest any par-ticipen, entre altres, autors com Fréderic Boilet, impulsor del moviment la Nouvelle Manga, Range Murata, il·lustrador i director de la revista Robot, o joves dibuixants encara desconeguts per al gran públic.

Art i esport al servei de l’expressió perso-nal. I és que ser diferent és un valor afegit sempre que s’utilitzen aquestes peculiari-tats, aquests matisos que ens fan autèntics i únics, en un vehicle de comunicació amb l’altre. No som idèntics, no som còpies d’un model preestablert i, això, és una veritable sort. Aprendre de l’experiència del altres vol dir, precisament, adaptar-la a la nostra ma-nera de ser.

09La vida amb un altre color

reportatge

0� altaveu www.deria.cat

Pirat’s Sound SistemaAlgun descerebrat va dir que Pirat’s Sound Sistema feia hip-hop, però era mentida. Soto, Rodrigo i DJ Merey van fer moure moltes cintures amb Sants sistema (Propaganda pel Fet!, 2005) i ara hi tornen amb Vol. II (PpF!, 2007). Reg-gae? Ragga? Dancehall? Nu roots? Dei-xeu-vos d’històries: aquest és el primer disc de reggaeton en català.

Així que Vol. II. Us heu treballat el tí-tol, eh?RODRIGO: El nom prové de la tradició de selectors, DJs i sound systems jamaicans de compilar els seus treballs en mixtapes i titular-los ‘vol. X’, amb un subtítol si cal. La veritat és que no ens hem currat el tí-tol, el que ens hem currat és el disc!SOTO: Vam decidir iniciar una saga que ens pot resoldre bastants anys d’exis-tència.

Els sound system jamaicans van comen-çar animant festes al carrer. A quina mena de festes us conviden, a vosaltres?R: Bé, no ens han trucat per amenitzar el còctel de presentació del nou govern de la Generalitat, però penso que hem aconseguit trencar allò que en els mo-viments socials es coneix com el gueto, és a dir, el nucli de gent més polititzada, els convençuts. Això ha estat perquè ens hem obert de mires i hem optat per no fer servir unes guitarres distorsiona-des, un doble bombo i fer punk, amb tot el respecte pels punks. Fem reggae per-què és el que ens mola, però també per-què entra més bé. Si a ma mare li poso un tema d’Speereth potser no repetirà, però en canvi si sent Pirat’s sí.

Pirat’s hauria estat possible sense l’en-torn social que us aixopluga?S: No ho sabrem mai, però em sem-bla que no. Hi ha molts grups que són

boníssims al local d’assaig però que no tenen la possibilitat de tocar més enllà dels quatre bars on et vénen a veure els amics de l’institut. A nosaltres el circuit alternatiu ens ha permès estendre la nostra proposta amb molta més facilitat.

Quins nous gèneres exploreu en aquesta segona entrega?S: Al primer disc va quedar pendent una incursió al dancehall. En aquest hi tro-bem temes que caminen per aquí.

Dancehall és una manera elegant de dir reggaeton?R: Ja està! La premsa manipula clara-ment una altra vegada. En primer lloc, no hem tirat especialment cap al dancehall,

sinó que hem picat una mica de tot ar-reu. I en segon lloc, sí, és reggaetoner.

I què?S: No tenim cap problema amb aquest gènere, tot i que estigui mal vist en se-gons quins ambients. És una música que va sortir del carrer, i de la mateixa manera que va passar amb el hip-hop després es va comercialitzar.DJ MEREY: Amb el reggaeton cap pro-blema, jo l’escolto i el ballo. M’agrada la salsa i també es nota. Però tot plegat és una qüestió de sentiment, no perquè fem ragga hem de cantar a Jah ni a la marihuana.

Roger Palà / Fotos: Noemí Elías

ERMManifest Líquid

David Pérez és la veu i l’ànima compositiva d’Erm, i Manifest Líquid el seu segon àlbum. El més sig-nificatiu, és que aquestes músiques de fons aquàtic, amb sons electrònics que transmeten un estat alienat de la cosa terrenal o la consciència, embolcallen lle-tres que respiren un univers propi molt personal i fins i tot impúdic. Submergir-se en les melodies d’Erm és fugir corrents del que és diari i rutinari. HELEnA M. ALEGRET

www.enderrock.com

Cesk Freixas amb els altres BandaisEl camí cap a nosaltres

Les cançons de Freixas tenen dos ingredients: el compromís amb la lluita –la seva cançó d’autor és més que mai una cançó de protesta i reivindicació– i la recerca de la poesia. Al seu primer disc ja mostra-va la voluntat de cercar un llenguatge propi; ara l’ha trobat i el comença a desenvolupar. Un cantant que sap qui és, d’on ve i, molt més important, cap a on vol anar. JOAQUIM VILARnAU

SanjosexTemps i rellotge

Sanjosex es fa escoltar una vegada i una altra. Comença a “Córrer” i té la grandesa d’una peça del gran Toti Soler; “Temps o rellotge” té la melodia i si voleu el soul que l’agermana amb Mazoni; “Coses meves” és la cançó més rodona, el rovell de l’ou del món de Sanjosex amb aires flamencs. Un segon disc ambiciós que fa créixer les cançons amb sedi-ments de flamenc, rumba, folk nord-americà i música llatina. HELEnA M. ALEGRET

: el reggaeton del rotllo

0�diputaciówww.deria.cat

Vols participar al teu institut?

Els instituts d’aquests municipis tenen Punt d’informació jove:

• L'Ametlla del Vallès • Arenys de Mar • Arenys de Munt • Argentona • Artés • Badalona • Badia del Vallès • Barberà del Vallès • Caldes de Montbui• Calella • Canovelles • Cardedeu • Castelldefels • Centelles • Cerdanyola del V. • Collbató • Corbera de Ll. • Cornellà de Ll. • Cubelles • Esparreguera • Esplugues de Ll. • Franqueses del V. • Gavà • Gelida • Granollers • L'Hospitalet de Ll. • Igualada • La Llagosta • Lliçà d'Amunt • Lliçà de Vall • Llinars del Vallès • Manlleu • Manresa • Martorell • Masies de V. • Masquefa • Matadepera • Mataró • Molins de Rei • Mollet del Vallès • Montcada i Reixac • Montmeló

• Montornès del V. • Navàs • Olesa de Montserrat • Palau-solità i P. • Parets del Vallès • Polinyà • El Prat de Llobregat • Premià de Dalt • Premià de Mar • Ripollet • La Roca del Vallès • Roda de Ter • Rubí • Sabadell • Sallent • Sant Adrià del B. • Sant Andreu de la B. • Sant Andreu de Llavaneres • Sant Boi de Llobregat • Sant Celoni • Sant Cugat del Vallès • Sant Feliu de Llobregat • Sant Fruitós de B. • Sant Joan Despí • Sant Just Desvern • Sant Pere de Ribes • Sant Quirze del V • Sant Vicenç de C. • Santa Coloma de Gramenet • Santa Margarida i els Monjos • Santa Maria de Palautordera • Santa Perpètua de Mogoda • Súria • Taradell • Terrassa • Tona • Torelló • Vic • Viladecans • Vilafranca del Penedès • Vilanova del Camí • Vilassar de Mar

Si tens ganes de dir la teva, de poder transformar el teu institut, de participar, d’organitzar activitats per a tu i els teus companys... busca el dinamitzador o la di-namitzadora que un dia per setmana visita l’institut. Amb les teves ganes i el seu su-port, tot és possible.Si tens algun dubte sobre què continuar es-tudiant després de l’institut, si vols conèixer els recursos i les activitats que es realitzen al teu municipi... busca el dinamitzador o la dinamitzadora que un dia per setmana visi-ta el teu institut. El punt d’informació jove té respostes.Un dia per setmana, durant l’hora del pati, busca al dinamitzador o la dinamitzadora que hi ha al teu institut. El punt d’informa-ció jove t’ofereix recursos i suport per parti-cipar al teu centre i al teu municipi, i t’ajuda a resoldre dubtes.

Vuitanta-quatre municipis de la província de Barcelona ja tenen punt d’informació jove als centres de secundària. Un servei molt ben valorat per estudiants i professors. Un servei que incideix en la teva formació com a ciutadà i ciutadana, i en l’adquisició de responsabilitats, i també en la informació i la promoció de la participació i la teva impli-cació a l’institut i al municipi.

0� la convidada www.deria.cat

Gisela Pulido, esportista de Kitesurf

“Sempre he sigut molt competitiva”

El seu nom és Gisela Pulido i va comen-çar a practicar kitesurf el 2002. Si llegim en una biografia que una esportista ha aconseguit convertir-se tres vegades en campiona del món i que, al mateix temps, ha sigut reconeguda amb la nominació al prestigiós premi Laureus World Sport Awards, en la categoria d’esports extrems, pensarem que es-tem davant d’una esportista excel·lent, d’elit, sense precedents. Però si aques-ta esportista té només 13 anys, només 13, ens adonem de seguida que estem parlant d’un dels casos més especta-culars, i més sorprenents, de tots els temps. I és que aquesta catalana està batent tots els records imaginables al món de l’esport.

Per a qui no ho sàpiga, què és el kite-surf?És un esport que consisteix en desplaçar-te per l’aigua aprofitant la força del vent amb un estel.

I com entres a formar part d’aquest esport?Pel meu pare. Ell practicava windsurf i li agradava practicar molts esports. Jo sempre anava a la platja amb ell, i quan

va començar a practicar “kite”, li vaig demanar que me n’ensenyés. Em va dir que era molt jove però vaig insistir-hi i, el 2002, vaig provar-ho.

Com és el pas de fer-ho com una afició a dedicar-t’hi de manera professional?Sempre he sigut molt competitiva. De fet, ja competia en natació. El 2003, vaig al Campionat d’Europa i, l’any següent, vaig participar al circuit del Campionat del Món.

No et miraven estrany les rivals en veu-re’t tan jove?Home, al principi, els hi feia gràcia. Era molt petita, i em miraven com si fos la mascota. Ara, després de guanyar tres campionats del món, em respecten molt. Encara que sigui més jove, sóc una competidora més.

“El KitESurf éS un ESPort quE ConSiStEix

En dESPlaçar-tE PEr l’aiGua aProfitant

la força dEl VEnt”

Nom: Gislea Pulido.Lloc i data de naixement: Mataró, 14 de gener de 1994.La primera vegada que vas pensar en fer-te professional: Quan tenia 9 anys.Una qualitat? La tècnica.Una debilitat? Potser peso molt poc, i això fa que no tingui tanta estabilitat com les altres noies.Un lloc on t’agradaria viure: A Tarifa, on estic vivint. El millor moment de la teva carrera: Aquest any.I el pitjor: El 2005, quan vaig quedar terce-ra a Turquia.Un altre esport que t’agradi: El surf, l’skate, l’snow...A part de l’esport professional, a què t’agradaria dedicar-te? Periodista.

tal com raja

(c)Andrea De Maria/Red Bull Photofiles

(c)Ludovic Franco/Red Bull Photofiles

El 2004, has de reduir el temps d’en-trenament per a què el teu desenvo-lupament físic, en ser tan jove, sigui correcte. Ara ja pots entrenar amb total normalitat?Sí que entrenava, però feia coses que no eren tan físiques. Ara torno a entrenar amb tota normalitat.

De fet, abans vivies a Premià de Mar. Però, per a què poguessis compaginar esport i estudis, vas marxar a viure amb els teus pares a Tarifa. Tant ha canviat la teva vida?Ara porto més de tres anys allà, a Tari-fa, i estic molt contenta. A Premià no feia prou vent, sortia de l’escola cada dia a les cinc de la tarda, a l’hivern es feia massa d’hora fosc... No podia entrenar tant.

“M’aGradaria SEGuir Guanyant

MéS títolS”

07

Què el és el KGB en kitesurf?És un truc espectacular on et passes la barra per l’esquena fent una rotació i, després, la tens que passar un altre cop cap endavant.

(c)Ludovic Franco/Red Bull Photofiles

(c)Andrea De Maria/Red Bull Photofiles

(c)Ludovic Franco/Red Bull Photofiles

(c)Ludovic Franco/Red Bull Photofiles

Quina és la victòria més emocionant que recordes?Quan vaig guanyar a Alemanya i em vaig proclamar campiona, aquest any.

I després d’haver guanyat quasi tots els títols possibles, quina és la teva màxi-ma il·lusió? M’agradaria seguir guanyant més títols. També em faria il·lusió tornar a ser nomi-nada als “Laureus” i ser reconeguda amb un premi com aquest. També, és clar, si el kitesurf el declaressin esport olímpic, m’agradaria guanyar la medalla d’or.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

09reportatgewww.deria.cat

El curs passat ens vam fixar en el cu-riós anunci de la marca Volswagen on XXXX canviava un clip vermell per una casa. Ara, no podem estar-nos de co-mentar-ne un altre: el del noi que veu el seu cotxe vermell quan en realitat és verd. El protagonista pateix allò que coneixem com a daltonisme. Però què és exactament això?

Una persona daltònica és aquella que no distingeix el vermell i el verd o, en casos menys freqüents, el blau i el groc. Però, què provoca aquesta ceguera al color? Doncs molt fàcil. Tots tenim a les nostres retines unes cèl·lules que s’anomenen “cons”. N’hi ha tres de diferents i cada una s’encarrega de distingir un dels

Els homes en pateixen més

Està comptabilitzat que un 8% dels homes pateixen daltonisme per sobre de l’1% de les dones. Aquesta gran diferència es deu al cromosoma X. Els gens que codifiquen els pigments del verd i el vermell es troben en aquest cromosoma i, quan pateix algun canvi, pot provocar que no es formin cons per a aquests colors. Com que les dones te-nen dos cromosomes X, és més difícil que pateixin una doble mutació. Mentre que els homes, en tenir només un cromosoma X, és més fàcil que els afecti.

Pel que fa als problemes amb el blau i el groc, els casos entre homes i dones és el mateix, ja que els gens que codifiquen els pigments d’ambdòs colors estan al cromo-soma 7.

la vida amb un altre color

Mètodes de deteccióLa manera més ràpida i fàcil per diagnos-ticar el daltonisme és utilitzar unes làmi-nes tacades d’Stilling i Ishihara. Aques-tes làmines consisteixen en un conjunt de punts dels diferents colors primaris sobre un fons de colors similars que per a una persona normal dibuixen números i lletres. Una persona daltònica no podrà reconèixer aquestes figures.

tres colors primaris de la llum: el verd, el blau i el vermell. Quan un d’aquests cons no hi és o no funciona bé, és quan es produeix el daltonisme, que variarà segons el con afectat.

Com ja hem dit, quan falta un dels cons es produeix el daltonisme. Normalment els cons afectats són el verd i el vermell, cosa que provoca que la persona identi-fiqui els dos colors com un de sol. Si allò que passa és que el con està malmès, es podrà distingir el color però amb un espectre més reduit de tonalitats.

En diferents graus de daltonisme, el verd i vermell tenen tonalitats reduïdes

Un daltonià veurà els dos cotxes, vermell i verd, del mateix color

6 mig rosa entre diferents tons de verds

A més del dal-tonisme, aquest cromosoma porta altres malalties com ara la diabetis

sxc.hu (anònim)

sxc.hu (marganz)

sxc.hu (andrewatla) sxc.hu (myles)

sxc.hu (mcconnell6)

12 taronja sobre fons blau

El número 42 dins d’un variat de tons foscos

Un 2 blau entre tons més càlids

El color del mar és…

El mar és blau? o és verd? En pondre’s el sol, no té un color gairebé porpra? i per què hi ha mars que reben noms de colors, com el mar roig, el mar ne-gre o el mar Groc? realment, quin és el color del mar? El color amb el qual el veiem amb els nostres ulls o el co-lor que ens suggereixen determinats estats anímics? o potser les associ-acions d’idees que fem en alguns mo-ments concrets?

El Museu Marítim ha organitzat sota el nom “El color del mar és...” una mostra vinculada al projecte “Els co-lors de la ciència”, programada per la Generalitat de Catalunya dins de l’any de la Ciència, que amb diverses exposicions mostra el color relacio-nat amb la temàtica de la institució: el color de la meteorologia, el color de les bèsties, etc.

a la mostra, els colors del mar seran abordats des d’un vessant objectiu, la profunditat de les aigües, la llum que rep, els elements contaminants que s’hi aboquen... Però també és mostrarà allò que aquest element suggereix a determinats col·lectius en moments puntuals.

Per més informació:

Museu MarítimDrassanes Reials de Barcelona

Av. de les Drassanes, s/n 08001 Barcelona (Barcelonès) Tel. 933 429 920

m.maritim@diba.cat

• Vermell: com les cobertes dels vaixells de guerra on es lliuraven violents com-bats i la sang tot ho esquitxava.

• Blanc: com les veles de cotó dels vai-xells, el blanc del bucs.

• Marró: com la fusta amb què es cons-truïen els vaixells. I la raó per la qual

gran part d’Europa va quedar desfores-tada durant el segle XVIII.

• Blau i verd: segons les propietats quí-miques de l’aigua, la suspensió de mo-lècules i les característiques físiques de la llum absorbides el color del mar esta-rà entre el blau fosc, el verd i, fins i tot, el marró.

10 ciència www.deria.cat

Estructura de colors

“El color del mar és...” té personalitat pròpia i un discurs especial, però no s’allunya de la col·lecció permanent a què es vincula amb tot un seguit d’ob-jectes puntuals o a àmbits de l’expo-sició general del Museu Marítim.

Per tal de dinamitzar la visita i crear empaties entre els objectes i el visi-tants, hi ha colors que es repeteixen en més d’un espai, suggerint idees diverses com, per exemple, el blanc, el gel i les veles dels vaixells o la sal de l’aigua.

• Negre: nit, foscor i por. Sentiment de molts viatgers, navegants i emigrants davant les aigües enfurismades.

11joventutwww.deria.cat

JoVE.Cat: tota la informació i recursos d’interès per als joves en un sol portal

Què pensaríeu si trobéssiu, en un sol por-tal, tota l’actualitat des d’un punt de vista jove, amb les notícies més destacades, reportatges en profunditat setmanals, agenda cultural amb recomanacions i un cercador d’activitats? I si alhora trobéssiu al mateix lloc tot tipus de recursos sobre, per exemple, els estudis (beques, forma-ció ocupacional, idiomes, etc.), la salut (sexualitat, drogues, trastorns alimentaris, tatuatges i pírcings...), la tecnologia (ordi-nadors, intercanvi d’arxius, programari lliure...), l’economia, els esports o el medi ambient? JOVE.CAT neix amb tot això acompanyat d’una imatge i un llenguatge diferent i modern per tal d’engrescar els joves a què s’hi connectin.

Des de la Secretaria de Joventut de la Ge-neralitat s’ha creat aquest portal d’entrada adreçat a la gent jove, el sector de la po-blació que més fa ús de la xarxa, la coneix en profunditat i l’ha incorporada de mane-ra més ràpida als seus hàbits de vida.

JOVE.CAT és una iniciativa pionera, i s’hi pot accedir a partir del 18 d’octubre. Tot un esforç no tan sols d’informar, sinó també d’orientar de forma útil, dinàmica, fiable i interactiva, amb totes les eines disponibles a la xarxa per facilitar que el joves puguin fer realitat el seus desitjos i, en definitiva, el seu projecte vital.

El portal està estructurat en tres grans àrees: Continguts Tota la informació de les webs de la Generalitat adreçades als joves i

d’altres no administratives interessants per al jovent.

actualitat Notícies, reportatges a fons, agenda, cercador cultural i un butlletí d’actualitat quinzenal. Tot des d’un punt de vista juvenil.

Participació La importància de la participació en el portal ja serà ben visible només

en accedir-hi, ja que en la portada es mostrarà “la foto del dia” feta per un participant del Fotoconcurs del Carnet Jove. També es podrà interac-tuar amb els serveis oferts mitjançant formularis de contacte, demanar assessorament en línia de temes com sexualitat, feina, habitatge, etc.

12 tema del mes www.deria.cat

torna el Saló del MangaTorna el Saló del Manga en la seva XIIIe-na edició. Un altre any, l’escenari escollit és l’Hospitalet de Llobregat. Però aquest cop, com que el Saló ha anat creixent cada vegada més, tant en públic com en activitats, hi haurà tres espais dedicats en exclusiva al món del Manga.

Per una banda, l’espai La Farga tornarà a ser l’espai central, on es podran visitar els estands i participar en els diversos ta-llers, i on els autors més destacats signa-ran exemplars. Molt a prop, al Poliespor-tiu del Centre, tindran lloc els concursos de cosplay, karaoke, demostracions de cultura japonesa i moltes activitats més. I, per últim, al Centre Cultural Barradas, amb capacitat per a 240 butaques, es podran veure les diverses projeccions d’animació programades per aquesta edició. L’entrada general, amb què es podrà accedir als tres espais, segueix sent de cinc euros.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Exposicions

El XIII Saló del Manga comptarà amb tres exposicions principals que es po-dran visitar a l’espai de la Farga. En pri-mer lloc, i com ja és habitual, hi haurà una mostra dels cartells que s’han pre-sentat al concurs per il·lustrar l’edició d’enguany i que, finalment, ha guanyat l’artista Fernando Casaus Mur. A més, hi haurà una exposició dedicada al duet madrileny format per Aurora García i Di-ana Fernández, que treballen sota el nom d’Studio Kôsen, especialistes del gènere yaoi. Il·lustració, treballs fets per ordi-nador, esbossos i pàgines originals dels còmics d’aquestes artistes espanyoles a les que, ja fa deu anys, el Saló va dedi-car una mostra. I, a la vegada, es podrà visitar una nova corrent dins del Manga. La “Nouvelle Manga” és un manifest, una nova forma d’entendre el dibuix i la il·lustració, que es basa en el pont cul-tural entre occident i orient. La selecció d’artistes francesos i japonesos que ha fet el comissari de l’exposició, Fréderic Boile, permet mostrar algunes de les ca-racterístiques d’aquest nou moviment. Es tracta, doncs, d’una nova mirada, his-tòries realistes amb nous matisos.

autors

El mateix Fréderic Bolie serà un dels autors que mostraran la seva obra. Per difondre la filosofia de la Nouvelle Man-ga també s’ha convidat a Aurélia Aurita, creadora, entre altres, de Fresa y Choco-late. Però els autors que visitaran el Saló són molt heterogenis i de diferents estils. Un dels més destacats és Range Murata, il·lustrador i director de la revista Robot i, sens dubte, un dels noms més destacats dins de l’estètica modernista. A més a més dels autors més reconeguts, com a cada edició, el Saló del Manga es con-vertirà en un autèntic aparador de nous noms, de noves tendències, i de noves propostes sorgides des de Japó.

Il·lustracions de l’autor convidat: Fréderic Boilet

Il·lustracions de l’autor convidat: Range Murata

13

Concursos

Un dels trets característics del Saló del Manga són els concursos. El concurs de karaoke és un dels que té més èxit, i gent de totes les edats posa a prova la seva capacitat musical. Però una dels impactes visuals més atractius del Saló, sobretot per a la gent que mai hi hagi anat abans, és el concurs de disfresses cosplay. La imaginació i l’ingeni fa que centenars de persones passegin vestides com els seus personatges manga preferits. De fet, el Saló d’enguany organitza la semifinal del World Cosplay Summit, on s’escollirà la parella que el proper estiu anirà a la ciutat de Nagoya per representar Espanya en l’esdeveniment més important al món de disfresses manga.

Per a més informació:

www.ficomic.com

Il·lustracions de l’autora convidada: Aurélia Aurita

Il·lustracions del autors convidats: Studio Kôsen

1� fp www.deria.cat

El món dental, un món amb futurUna de les parts més importants de la nostra salut recau en la boca. És molt important que la cuidem i que la re-parem si és necessari i, per això, hi ha d’haver professionals especialitzats en pròtesis i ortesis dentofacials.

El tècnic/a superior en pròtesis serà l’encarregat de dissenyar, fabricar i reparar pròtesis i ortesis adaptades al client i sempre a partir de les prescrip-cions de l’odontòleg, l’estomatòleg o el cirurgià maxil·lofacial. El professional haurà de complir amb les normes de qualitat, seguretat i higiene en el temps que li sigui requerit.

francesc Pejoan C. Rosselló, 303 08037 - Barcelona 932074261

Privat

iES Salvador Seguí C. Santander, 7-9 08020 - Barcelona 933142041 Públic

ramon y Cajal C. Rosselló, 303 planta baixa 08037 - Barcelona 932070680 Privat

iES la ferreria C. del Progrés, 3 08110 - Montcada i Reixac 935752184 Públic

túrbula Ctra. de Mataró, 26 08930 - Sant Adrià de Besòs 933815955 Privat

Perfil dels estudis

La durada dels estudis és de 2 cursos acadèmics, dels quals 410 hores seran de pràctiques en un centre de treball. S’hi pot accedir havent superat qualse-vol modalitat de batxillerat, tenint pre-ferència les modalitats de Ciències de la Naturalesa, de la Salut i Tecnològic; o havent fet la prova d’accés als cicles formatius de grau superior. Un cop fi-nalitzats els dos anys, si es vol, es pot continuar la formació a la universitat, a magisteri, a les diplomatures d’educació social, infermeria, fisioteràpia, logopè-dia, podologia, teràpia ocupacional, treball social, enginyeria tècnica indus-trial i la llicenciatura d’odontologia.

Contingut del Grau Superior en Salut ambiental

- Organització, administració i gestió d’una entitat/gabinet de pròtesis dentals

- Disseny de pròtesis i aparells d’ortodòncia- Pròtesi extraïble de resina- Pròtesi parcial extraïble metàl·lica- Pròtesi fixa- Ortodòncia- Pròtesis mixtes, quirúrgiques i

implantosuportades- Anatomofisiologia i patologia bàsica- Formació i orientació laboral- Formació en centres de treball- Síntesi

Centres públics i privats on s’imparteix

què i on ho podré fer?

L’àmbit de treball és als laboratoris i dipòsits dentals, i es podrà controlar la fabricació, modificació i reparació d’ortesis i pròtesis dentofacials, a més dels aparells d’ortodòncia i de components de pròtesis dentals de filferro i bandes metàl·liques.

sxc.hu (Velma)

sxc.hu (plex)

sxc.hu (Juliuf)

sxc.hu (takatuka)

+ informació a:www.laCaixa.es/ObraSocialdins del Cicle Ciència-Barra Lliure.

CosmoCaixa segueix amb el seu programa de Ciència-Barra Lliure a través del qual ens proposen activitats relacionades amb el món científic i tecnològic, que formen part de la nostra vida quotidiana, a més de ser oportunitats per expressar-nos artísticament.

En aquest sentit, el proper divendres 19 d’octubre, a les 20 hores, tindrà lloc la jornada “Second life, una segona oportunitat?”. Es tracta d’una tertúlia amb l’expert David Zehnter, els periodistes Mònica Tudela i Antonio Baños, i el físic Dani Jiménez, que intervindrà com a usuari. I és que el fenomen de Second Life ha despertat moltes expectatives i preguntes sobre els límits socials i tecnològics d’aquest món virtual.

A més de la xerrada, en directe, es podrà veure una demostració de les possibilitats d’aquesta nova oportunitat, on podem crear partits polítics, comprar illes desertes, invertir en bancs o reinventar-nos més enllà del món real. Més de 8 milions d’usuaris ja ho han provat.

Però si les noves tecnologies serveixen per crear nous móns, també són útils per experimentar artísticament. Aquest és el cas de la Reactable, una taula tangible que funciona com a interfície multitàctil i amb la que diferents usuaris poden crear

melodies i sons movent i rotant objectes, alhora, per la lluminosa taula. Reactivisión és la plataforma open source que utilitza Reactable i que, en directe, el proper divendres 16 de novembre a les 20 hores, podrem veure com es fa servir. Per entendre millor el funcionament d’aquest nou instrument per fer música electrònica, que ja utilitzen artistes com Björk, el Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF farà una demostració i es podrà assistir, gratuïtament, al concert que oferirà l’ Institut Fàtima.

En aquest mateix sentit, i un cop més de forma gratuïta, el dijous 13 de desembre a les 19 hores, tindrà lloc, a CosmoCaixa, l’activitat “Tot és... Jazzlatiu”, on es podrà veure la relació directe entre la física i aquest gènere. Per gaudir del jazz, es podrà escoltar en directe el Combo de Jazz de la UAB.

Second life, una segona oportunitat?Divendres, 19 d’octubre a les 20 h

Música electrònica ReactableDivendres 16 de novembre a les 20 h

Tot és... JazzlatiuDijous 13 de desembre a les 19 h

Les activitats són gratuïtes

Places limitades

sexualitat www.deria.cat1�

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

Sense lligams

Cada vegada és més freqüent trobar matrimonis i parelles que se separen. Tot i així, la creença social s’orienta més aviat a pensar que la família és el nucli de la nostra societat i que el fet de for-mar i tenir una família és essencial per a l’estabilitat emocional i afectiva d’una persona. Tot i que això és cert, les cir-cumstàncies obliguen a vegades a va-lorar altres possibilitats. Una d’aquestes possibilitats és el divorci d’una parella i com aquest afecta les persones que es-tan a prop d’aquells que decideixen dur a terme una separació.

Quan la relació d’una parella s’ha dete-riorat molt i els membres que formen aquesta parella no tenen o no coneixen més recursos per solucionar el seu pro-blema, es recorre al divorci. Aquest im-plica tota una sèrie de mesures legals i unes vivències personals i emocionals que, sense cap mena de dubte, afecten d’una manera o d’una altra l’estabilitat emocional i afectiva dels afectats.

Les parelles acostumen a preguntar-se de quina manera el seu divorci afecta-rà els seus fills. Les conseqüències que aquest pugui arribar a tenir sobre els fills són diferents en funció de les edats dels

L’Ainoa i en Daniel han anat sempre junts a l’institut. Sempre s’han agra-dat i han quedat moltes vegades fora de classe. L’estiu passat van sortir junts uns mesos, però en Daniel li va dir a l’Ainoa que no volia tenir parella perquè era molt jove. Els pares d’en Daniel es van separar l’any passat i això ha fet dubtar en Daniel de moltes creences que tenia des de sempre. Ara, l’Ainoa i en Daniel tornen a que-dar fora de classe i, tot i que s’agraden molt, en Daniel continua mantenint la seva postura respecte a la parella.

fills. Normalment, com més grans són, millor entenen la situació.

Els fills acostumen a patir un petit dol degut a la pèrdua que suposa deixar de viure amb un dels pares. És neces-sari que hi hagi un període d’adaptació a la nova situació i, a partir d’aquí, són freqüents els sentiments de culpabilitat, ràbia i tristesa. No és estrany que quan els fills són adolescents o adults, a par-tir del divorci dels seus pares, comencin a veure les seves pròpies relaciones de manera diferent. La por al fracàs fa que sovint no es vulguin comprometre en cap relació seriosa. També acostumen a contemplar l’opció del divorci d’una ma-nera més natural, ja que ho han viscut a la seva pròpia casa.

Hi ha la tendència a creure que els fills de pares separats són inestables emo-cionalment sobretot pel que fa a les se-ves relacions personals. Però els estudis realitzats demostren que és preferible tenir uns pares separats però feliços que no pas viure contínues baralles a casa i veure una relació feta malbé.

El compromís sentimental no és fàcil. Quan arriba l’adolescència comença a aparèixer la necessitat de viure ex-periències noves amb una parella. En aquest moment, es comencen a pren-dre decisions al respecte i s’establei-xen unes prioritats que possiblement canviaran amb el pas del temps. La por a tenir parella prové a vegades de la por al compromís amb un mateix. Una persona incapaç de fer-se responsable dels seus actes, de prendre decisions i de ser autònom, difícilment podrà comprometre’s amb una altra perso-na. També les persones que són molt exigents amb sí mateixes acostumen a tenir por al compromís, degut a que són persones que han de tenir-ho tot controlat i, per tant, entren ràpidament en conflicte amb sí mateixos i amb la parella, donat que tenir parella no és una situació controlable. I finalment, existeixen persones amb molt comple-xos, amb baixa autoestima que tenen veritables problemes per tenir una re-lació de parella per la por que implica expressar el seus sentiments i quedar així “despullats sentimentalment”.

Evidentment, les experiències passades que s’hagin viscut de manera traumàti-ca i/o dolorosa poden fer que una per-sona tingui por a patir novament i que, per tal d’evitar-ho, eviti també implicar-se afectivament i emocionalment amb una altra persona.

Tots aquests tipus de por tenen en comú que la persona viu la relació com un perill o una amenaça, sigui aquesta real o no.

Per: Laura Cerdán Rubio (Psicòloga)

En daniell’ainoa

món viuwww.deria.cat 17

tardor

Biodièsels: solució o problema?Trobar combustibles alternatius a la ben-zina és una de les prioritats dels cientí-fics que treballen en el camp del medi ambient. I, des de fa uns anys, sembla que els biodièsels, productes que es fabriquen a partir de recursos naturals com el blat de moro, són la solució.

La seva implantació cada vegada és més gran. De fet, els Estats Units s’han marcat com a objectiu que l’any 2030 un 30% del consum de combustible cor-respongui a biodièsel. I és que tant els governs de les potencies mundials com la indústria de l’automòbil veuen en els biodièsels la solució màgica per no con-taminar, evitar l’esgotament del petroli i no contribuir a l’impacte que suposa el canvi climàtic. Ara, a més, s’ha demos-trat que la fruita també pot servir per fa-bricar combustible.

Però és una solució que no agrada a tot-hom. Diversos grups ecologistes ja es-tan alertant del perill d’aquesta nova in-dústria. Sense comptar que el biodièsel, segons asseguren, no és un combusti-ble neutre perquè també emet CO2, la gran demanada de blat de moro, o de sucre de canya, ha fet augmentar els preus d’aquests productes que, per a molta gent, són bàsics per a la seva ali-mentació. Així, la diferència entre oferta i demanda pot “obligar” a pujar el preu i afectar a milions de persones. Avui, el preu del blat de moro ja és el mateix que el del cru.

Les dades són, com a mínim, preocu-pants. Els grangers de Mèxic han deixat de vendre el blat de moro al seu país. Els Estats Units el paga molt més car per fer-lo servir com a combustible. I, d’aqueta manera, molts mexicans no poden ac-cedir al preu del blat de moro per a ús quotidià. Un producte que abans era ha-bitual al dia a dia, pel seu preu raonable i per la seva riquesa alimentària, ara s’ha convertit en tot un luxe.

Una producció massiva, a més, pot comportar altres problemes com la des-forestació. Ara que s’ha demostrat, mit-

jançant experiments que han tingut un sorprenent èxit, que les maduixes, les peres o les pomes poden fer-se servir per fer anar els cotxes, caldrà preguntar-se què passarà amb aquest mercat. Pro-ductes com els cereals, la soja, l’arròs o el cacau, que històricament han servit per “salvar” els països més pobres, ja estan a un preu inassolible per a la gent econòmicament més feble. Com sem-pre, sembla que els sectors més desfa-vorits del planeta són els que pateixen les conseqüències.

Albert Lladó, albert @edicat.cat

sxc.hu (kirsche222)

sxc.hu(anònim)

sxc.hu (vivekchugh)

sxc.hu(rosym)

18 boca a boca www.deria.cat

Manel fontdevila, humorista gràfic

“no sé qui defensarà que es puguin fer acudits com el nostre”Manel Fontdevila (Manresa, 1965) és un dels autors destacats del setma-nari d’humor El Jueves del que va ser director del 2000 al 2004. Guionista, dibuixant i membre del consell de re-dacció d’aquesta revista on sovint rea-litza pàgines d’actualitat, és així mateix el pare de la popular sèrie La Parejita. Col·laborador de Regió 7, on dibuixa l’acudit diari, i de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, aquest estiu ha estat notícia a malgrat seu per la cari-catura dels prínceps fent l’amor en refe-rència als ajuts que rebrien les famílies nombroses i que, com a guionista, li ha costat una denúncia del fiscal general i va ser el motiu del segrest governatiu d’aquell número.

L’última notícia és que la fiscalia de l’Audiència Nacional demanarà 3.600 euros de multa.Sí, la Justícia està anant molt ràpid en aquest assumpte. Estic molt content. La llàstima és que no sigui així per a tothom. Penso que estan corrent molt per intentar passar pàgina el més ràpid possible. A El Jueves, però, no volem pagar la multa i recorrerem.

Com va començar tot plegat? Com vas assabentar-te’n?Com es diu, era una set-mana com qualsevol al-tra... De fet, jo me n’havia anat de vacances. I estant allà van trucar al mòbil a la meva dona i ens diuen que hi ha merder a El Jueves. Vam sentir la ràdio mentre tornàvem i jo no entenia res. Per la portada? Jo pensava “serà per una altra cosa” perquè havíem fet desenes d’acudits sobre la família reial i alguns havien sortit a la portada... Dos mesos abans, per exemple, havia sortit el rei que s’havia anat a posar tetes a una clínica de cirurgia estètica.

I què et trobes quan arribes?El merder mediàtic ja havia començat. Els periodistes es van assabentar al ma-teix temps que la revista perquè quan van venir a segrestar-la ja hi havia els pe-riodistes esperant. Així que hi havia pe-riodistes i policies que, com eren joves i aquestes coses no les havien viscut, no

sabien ni què havien de fer, com es se-gresta una revista.

Es van endur les revistes que hi havia i...Sí, però allà només hi havia unes po-ques, les de les subscripcions. La majo-ria ja estaven als quioscs i la gent les va comprar. És cert que al mateix despatx on esperàvem per declarar a l’Audièn-cia Nacional hi havia paquetets amb números segrestats, hi deien “tants de Las Palmas”, “tants de Saragossa”... Ens n’assabentem un divendres i el dilluns ja arriba la carta per a què ens presentem a l’Audiència el dimecres. Ben bé en una setmana vaig passar d’estar de vacances a estar assegut davant del jutge de l’Au-diència Del Olmo. El fiscal que ens va denunciar, Conde-Pumpido, estava de vacances i hi havia un suplent que va fer unes quantes preguntes de compromís. A vegades havíem rebut alguna carta de crítica, però segrestar una revista!

Per què penses que aquest cop us van denunciar?No se sap de què ve. Es diu que va ser un particular que li va enviar la revista en un sobre al fiscal general. Tam-

bé que el dia abans van estar dedicant molta atenció a la nostra portada al pro-grama de Tele 5 “Aquí hay tomate”. Però seguim sense explicar-nos la diferència entre aquella setmana i les d’abans i després perquè hem continuat publicant acudits de la família reial.

Us ha condicionat tot plegat. Aneu ara amb més cura en tractar aquest o al-tres temes?No, si de cas m’ha augmentat la mala llet. Penso que ara no hem d’estar per tonteries i hem de ser més bel·ligerants. Ja dic que la monarquia l’hem tocat molt des d’aleshores però tampoc més que qualsevol estiu.

Qui us ha defensat? Creus que se us ha fet prou costat?M’han estranyat alguns mitjans que pen-sava que ens defensarien amb claredat i no ha estat així. Diaris suposadament progressistes que el que han assenya-

“no trEBallEM PEr alS EditorialiStES dE CErtS diariS, Sinó

PEr alS lECtorS d’El JuEVES.”

lat és que aquesta mesura, el segrest, ja no serveix per als objectius que busca, però que no han deixat clara la seva de-fensa de la llibertat d’expressió. O que han discutit més sobre el bon o mal gust de l’acudit i no sobre el tema de fons que és si això s’ha de poder fer o no. Jo penso que sí. L’acudit pot ser bo o dolent, no treballem per l’editorialista de determinats diaris sinó per als lectors d’El Jueves. Ja fa temps que hi ha una gran separació entre els poders fàctics i la resta de la gent que ens ha donat tot el seu suport.

I no l’he rebut dels partits polítics?Explícitament només d’Izquierda Unida. De la resta ha estat molt tebi. El PSOE ha dit que respectaven la feina dels jut-ges. Per al PP, naturalment, l’acudit era intolerable. Però, en general, quan diuen que faran una llei per a què això no torni a passar no saps si es per a què no es pugui segrestar un mitjà o per a què no

19

es puguin fer caricatures com aquesta. Si algun dia el govern diu que aquestes caricatures queden prohibides no sé qui sortirà a defensar-les.

En el cas de l’acudit de Mahoma, alguns es van omplir la boca parlant de la lli-bertat d’expressió.Sí. I s’han d’assumir les reaccions que genera un acudit si es vol defensar aquesta llibertat. Si critiques les institu-cions, no tindràs publicitat institucional. Una altra cosa és que la policia està per defensar-te de certes reaccions. I aques-ta és, per exemple, la diferència amb França. Quan allà arriba el judici per la caricatura de Mahoma d’Hebdo, tots els partits polítics donen suport i els hi arri-ba una carta oficial de Sarkozi que diu que tot i que no comparteix la seva línia editorial tenen tot el seu suport. Això no ho ha fet ningú per nosaltres.

Hi ha algun tema que penseu que no s’ha de tocar?No parlem de malalties. De gent que no es pugui defensar. Ens fiquem amb la gent que està per sobre, no amb la gent que està per baix. Això em sembla molt de “senyorito”. És el que fan els realities shows. Els temps canvien, als anys 70 l’homosexualitat era un motiu d’humor i ara cada vegada ho és menys. Té un públic però a mi no m’agrada.

Però a El Jueves també hi ha humor de l’Espanya “canyí”.Jo no comparteixo tot el que es fa a El Jueves. Som molt variats.

Creus que ara es fa menys humor polí-tic que abans?Han canviat les coses. Abans el que no sortia a l’editorial sortia a l’acudit. Ara si l’acudit es surt de l’editorial, es fa fora l’autor. Però un diari és un negoci, i la gent que posa els seus diners imposen la seva línia i idees, i s’ha d’acceptar.

Aleshores, per què cada vegada hi ha menys revistes d’humor? La societat demanda menys humor polític?Sí, ara només queda El Jueves. Ha pas-sat com els cantautors que cada vegada es demanden menys. Una revista també

“aMB l’huMor PolítiC ha PaSSat CoM aMB ElS CantautorS:

Cada VEGada ES dE-Manda MEnyS”

és un producte i ha de tenir una políti-ca comercial i és difícil tirar-la endavant. No ho sé, el cert és que la gent que està donant la seva opinió gràfica en aquest país són la majoria d’una generació que ja són avis.

Text i fotos: Jaume López

20 tendèries www.deria.cat

lletjos però tendres i coolsEls clàssics ninots d’animals, óssos de peluix, records de la infantesa que ens acompanyen fins i tot durant molts més anys, ja no són tendència. Les pel·lícules com El laberinto del fauno, del mexicà Guillermo del Toro, i totes les de Tim Burton (Eduardo Manostijeras, Bitelchus, Pesadilla antes de Navidad i Sleepy Ho-llow) són exemples de l’estètica que, poc a poc, ens ha preparat per gaudir d’altres tipus de ninots. Són tous i adorables, de disseny, però lletjos i deformes. Encara que els estimes de seguida, i encara que no són bonics, acaben sent companys in-clús per fer una migdiada.

Són tendència, fan moda i triomfen a tot el mónLa col·lecció Uglydolls està feta a mà i, per tant, tots són diferents, de formes impossibles, textures impactants, colors de malsons. Fins i tot, tenen nom i una personalitat pròpia. Encara que podrien ser causants de nits de por per als més petits o de fàstic si és la primera vegada que te’ls trobes, acaben creant addicció. Van arribar des dels Estats Units i el Japó però ja són moda arreu del món. Hi ha col·leccionistes de totes les edats dels divertits Uglydolls, els Gloomy Bear o les Friends With You. En especial, els Ugly-dolls han trigat tres anys en arribar aquí però ja són les delícies de tothom. Els pares d’aquests petits monstres són ar-tistes de còmic, David Horvath i Sun Min Kim, que a poc a poc han anat engran-dint la família amb Babo, Cinko, Ice Bat, Jeero, Ox, Target, Tray i Wedgehead.

Conèixer-los més

www.uglydolls.comwww.davidhorvath.com

Els “Uglys”, el nom com es coneixen mundialment, tenen tot un munt d’acci-ons i merchandising al seu voltant, des de portar-los a la petita pantalla com a dibuixos animats, fer-los com a joc de la Playstation2, ser els protagonistes d’una exposició al Museu d’Arts Decoratives de París al setembre de l’any passat o te-nir un joc de taula amb cartes decorades amb les seves figures. S’han de com-prar en llocs escollits dedicats al nens, de disseny, o bé a través de diferents webs d’Internet. L’anunci d’un cotxe a la televisió amb ninos semblants, d’una al-tra família, ha obert una finestra al món d’una espècie de peluix diferent. És el triomf de la lletjor amb un caire amable i tendre, perquè no tot han de ser Barbies i robots a la vida.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 000sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

21

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

Batxillerats HomologatsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSE i per a EstrangersEscola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34unitec@unitecbcn.comwww.unitecbcn.com

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix perquè som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

EDUC

ACIÓTurisme, una opció amb

futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Di-plomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.esceta@ceta.edu.es

22 cultura www.deria.cat

agendaTeatre

Pirats: els joglars flotantsDia: del 30/09/2007 al 02/12/2007Barcelona, Teatre Poliorama. Preu: 12 euros.

El llibertí, de Joan lluís BozzoDia: a partir del 07/09/2007Barcelona, Teatre Poliorama. Preu: 17-28 euros.

Música

ismael SerranoDia: 14/10/2007Barcelona. L’Auditori. Preu: 15-30 euros.

nofxDia: 16/11/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 28euros.

air + au revoir SimoneDia: 30/11/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 28euros.

los Suaves + lilithDia: 30/11/2007Barcelona. Sala Apolo. Preu: 20 euros.

Festival

festival de Metal Dia: 24/11/2007Barcelona. Espai Jove Boca Nord. Preu: 5 euros.

festa Boca ràdioDia: 22/11/2007Barcelona. Espai Jove Boca Nord. Preu: gratuït.

Fires

nivaliaDia: del 16/11/2007 al 18/11/2007Fira de Barcelona. Preu: per determinar.

Saló nàuticDia: del 03/11/2007 al 11/11/2007Fira de Barcelona. Preu: per determinar.

Motor

open Gt Circuit de CatalunyaDia: 10/11/2007 i 11/11/2007Montmeló. Preu: per determinar.

Xerrades

“anar de lloguer: què, qui i com?”Dia: 08/11/2007Barcelona. CIAJ. Preu: gratuït.

“Voluntariat a l’estranger”Dia: 29/11/2007Barcelona. CIAJ. Preu: gratuït.

Cinema

anime Dia: 02/11/2007Barcelona. CAJB. Preu: gratuït

Cicle de cinema Can BastéDia: 22/11/2007Barcelona. Centre Cívic Can Basté. Preu: gratuït.

Novembre 2007

la Plaça dEl diaMant

Dia: del 30/10/2007 al 20/01/2007.

Barcelona. Teatre Nacional de

Catalunya.

L’adaptació, per part de Josep Mª Benet i J

ornet, de

l’obra més coneguda de Mercè Rodoreda donarà el

tret de sortida a l’any dedicat a l’escriptora cata-

lana. Amb la història de la Colometa, l’especta-

dor coneixerà la Barcelona de la postguerra.

Preu:13-24 euros.

www.tnc.cat

xiii Saló dEl M

anGa

Dies: Del 1 al 7 de Novembre.

Hospitalet de Llobregat

Arriba la XIII E

dició del Saló Manga, amb tres recintes

al centre de L’Hospitalet de Llobregat on hi haurà cur-

sos, tallers, m

ostra de còmics i diverses activitats

relacionades amb el món Manga.

Preu: 5 euros.

www.ficomic.com

firE

S d

E S

an

t na

rC

íS

Dia: finals d’octubre, principis de

novembre. G

irona.

Un altre any, Girona s’omplirà de gent d’arreu de

Catalunya per celebrar les Festes de Sant Narcís.

Amb les Barraques com

a rerafons, tothom qui ho

vulgui podrà gaudir de la capital del Gironès i desco-

brir-ne tots els seus racons.

Preu: gratuït.

ww

w.ajuntam

ent.gi

23històries de catalunya

Novembre 2007

Saló dEl lliBrE

Dia: del 21/11/2007 al 25/11/2007

Cinc dies per gaudir de la lite

ratura catalana i consul-

tar i comprar to

t tipus de productes editorials nacio-

nals i estrangers. Ta

mbé hi haurà xerrades, semina-

ris, presentacions, jocs, etc.

Preu: per d

eterminar

www.slb-bcn.com

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall (1860 - 1911)

LA POESIA

©David Ruano

El Teatre Romea

El 3 d’octubre de 1867, el teló del teatre Romea s’alça per primer cop. L’obra que amenitza aquesta màgica nit d’inauguració és La rosa blanca de Frederic Soler (co-negut amb el pseudònim de Serafí Pitarra). Durant segles, el teatre havia estat una activitat mal vista pel poder. I Barcelona havia gaudit d’un únic recinte: l’actual Te-atre Principal. Després, a mitjan segle XIX, s’havia inaugurat el Liceu. I, ara, sorgia aquest nou edifici, anomenat Romea en homenatge a l’actor murcià Julián Romea Yanguas, mort aquell mateix any.

Pitarra va ser un poeta, un dramaturg i un empresari teatral amb molt d’èxit. Les se-ves obres van triomfar, perquè va saber connectar amb els gustos dels espectadors, tot revitalitzant el teatre popular en la llengua del país. Tant és així que, sovint, el considerem el “pare” del teatre català contemporani. De fet, durant molt de temps, el castellà havia estat la llengua de “l’alta cultura”, però la majoria de la població amb prou feines l’entenia. A més, les obres eren molt llargues. Acostumaven a tenir fins a cinc actes, acompanyats de simfonies inicials, balls i sainets. Moltes vegades, aquests sainets eren els que despertaven més entusiasme. Entre d’altres raons per-què els nous autors els escrivien en català. I, precisament per això, un dels princi-pals mèrits de Pitarra va ser escriure en el “català del carrer”, en “el català que ara es parla”, en contraposició a la llengua excessivament acadèmica i refinada de bona part de la literatura catalana de l’època.

L’emplaçament de l’edifici, al número 51 del carrer Hospital, constitueix en ell ma-teix una veritable història. En al segle XVIII, hi havia el convent de Sant Agustí, que va ser incendiat –conjuntament amb els altres convents de Catalunya– a la famosa “crema” del juliol de 1835, poc després que els ordes monàstics que els ocupaven els haguessin abandonat. Actualment, l’església d’aquell antic edifici religiós conti-nua sent un temple parroquial. Mentre que la resta –un cop reduïda a cendres– va tenir diverses funcions. Primer, com a plaça i després, com a caserna militar. Tot plegat, abans de convertir-se definitivament en teatre.

Així doncs, igual que la llengua catalana, aquest indret de la nostra ciutats també ha viscut tota mena de glòries i ensulsiades. I, ara, després de 140 anys d’història, les seves butaques continuen esperant el públic que vulgui sentir tot allò que el teatre ens ha de comunicar des de dalt l’escenari.