la crisien positiu

La revista econòmica del Vallès | Juliol / Agost del 2012 | N.50 | 2 €

@revistab30

40 veus fan balanç dels anys més negres per al Vallès/// pàg. 3 a 21

81

02030018009

00

05

0

especial

nÚMero

50

"l'autònoma ha canviat el seu entorn, però no ha tingut el reconeixement que mereixia" Ferran SanchoRector de la UAB

entreVista /// P. 26

estació de serVei /// P. 46-47

raons per ser pessimista o optimista

radar /// P. 38

WineissocialDel plaer del vi al negoci de la xarxa

inter-VieWs /// P. 35

Mat Holding trailors to worldwide needsB30 in English by:

MÉs

Teno CateringCàtering de present, passat i futur

EntrevistaMontserrat Vilamitjana, ADE Vallès

TrobadaPremis Cambra de Terrassa

B30 - 50a edicióGràcies a tots!

Amb el suport de:

Entitats i empreses col·laboradores:

MoeHsiBÉrica, s.l.Fabricant de principis actius farmacèutics

93 586 05 20www.moehs.com

studiuM talleres GrÁFicos, s.a.

Arts gràfiques

93 747 93 10www.studiumtg.com

Ferrer& oJedaConsultoria en assegurancesBarcelona – 93 280 59 59Terrassa – 93 733 89 00www.ferrerojeda.com

902 104 670www.actio-consulting.com

Consulting & Training

actioconsultinG Group

93 785 15 58www.prinet.es

Serveis de neteja

prinetneteGes

sant cuGattrade centerCentre de Negocis i Convencions

902 095 500www.sctradecenter.es

3B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

B30 edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// president: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// directora editorial: Carmen S. Larraburu /// director coMercial: Pere Esquerda /// cap de redacció: Víctor Solvas /// redacció: Xavier Orri, Laia Corbella, J.R.

Armadàs, Bàrbara Padilla iKaitlyn Venezia /// proJecte GrÀFic: eixida.cat /// FotoGraFia: David Fernández i Bàrbara Padilla /// Maquetació: Sergi Felip ///

assessoraMent linGüístic: Marta Morros /// adMinistració: Anna Comella/// iMpressió: Gráficas de Prensa Diaria /// preMsa local sant cuGat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// redacció: b30@pautamedia.com /// adMinistració coMercial: Susanna Carmona /// dipòsit leGal: B-9826-2008 /// distriBució eMpresarial: FUNDACIó CECOT FORMACIó /// puBlicitat: 93 590 86 00 - b30@

premsalocal.com /// col·laBoradors de la ‘B30’: AJUNTAMENT DE CASTELLBISBAL · AJUNTAMENT DE MOLLET · AJUNTAMENT DE SANT CUGAT · ASSOCIACIó

SANT CUGAT EMPRESARIAL · AXA ASSEGURANCES · BANC SABADELL · BOEhRINGER INGELhEIM · CAMBRA DE TERRASSA · CECOT · CIT · ENDESA · ESCOLA SUPERIOR DE

COMERÇ I DISTRIBUCIó · FIAC · GRUP CATALANA OCCIDENT · LA CAIXA · NODUS BARBERà · PARC AUDIOVISUAL DE CATALUNyA · PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS · PIMEC

15.000exeMplars MensualsDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ELPUNTAVUI’ del Vallès Occidental b30@premsalocal.com / 93 590 86 00

Amb la col·laboració de:

"Començàvem en una època plena de núvols de tempesta. Però al llarg d'aquests 50 números hem anat sumant complicitats que ens han fet creure que l'aposta valia la pena"

Un ProjeCte de tots

raMon GrauPresident grUP Premsa LoCaL

ara fa més de quatre anys que vam arren-car el projecte d’un mitjà econòmic amb l’objectiu priorita-ri de visibilitzar i di-vulgar el que es fa al nostre territori i des

del nostre territori, que és el Vallès; des de Molins fins a Mollet, el traçat físic del carrer major del Vallès, la B-30 o l’AP-7, que té influ-ència en ciutats com Sant Cugat, Rubí, Cer-danyola, Sabadell o Terrassa però també en pobles com Castellbisbal, Barberà o Parets i que ens porta Europa enllà. La plana que abraça des de Collserola fins a la Mola, on hi ha vida productiva i hiperactivitat i coneixe-ment. L’altre objectiu és el de fer-ho amb una visió positiva, veure el got mig ple.

Començàvem en una època plena de nú-vols de tempesta, era el 2008. Diuen que els projectes de futur han nascut en èpo-ques de crisi i depressió, no podíem esco-llir el millor moment. La fórmula sortia de dues empreses, l’antiga editora del diari Avui, que volia diversificar en altres àm-bits, i l’empresa Premsa Local, o sigui d’una empresa generalista i d’una de proximitat.

El llavors director del rotatiu català, Carles Flo, santcugatenc d’adopció, va insistir a fer un projecte comú, i després de donar-hi voltes vam pensar que aquest territori que genera el 17% del PIB català, que és la con-centració industrial més important del país i on destaquen centres universitaris i l'es-perit emprenedor, tenia molt a dir i neces-sitava veu pròpia, i un mitjà com aquest po-dia donar-hi resposta.

Al principi sota la direcció de Carmen Larraburu i més endavant de Francesc Cas-tanyer, s’ha anat teixint un producte emi-nentment periodístic i rigorós. Sense auto-complaença ni titulars cridaners o negatius. La travessa no ha estat exempta de riscos i

dificultats, i la bona acollida que ha tingut el projecte ha anat en paral·lel a l’afebli-ment de les economies de les administra-cions i organismes que treballen per ajudar l’entorn empresarial i el representen. Tot i aquestes inclemències, en aquests 50 nú-meros hem anat sumant complicitats que ens han fet creure que l’aposta valia la pena.

Des d'empreses petites, mitjanes i grans, als seus representants, cambres i patro-

nals, ajuntaments. Un exemple d’impli-cació, que els agraïm. És força la feina feta, però encara més la que farem ple-gats. Gràcies als qui, número rere nú-mero, han posat el seu temps i la seva professionalitat a fer posible la B30, i sobretot als fidels lectors que ens acom-panyen en aquest viatge engrescador i voldria acabar amb el que cada vegada esta més assumit per tothom: si el Va-llès va bé, Catalunya també. Som-hi.

www.cit.cat

5B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

tot jUst és eL PrinCiPi

Francesc castanyerdireCtor de La reVista 'B30'

imprimir paper en plena eufò-ria dels suports digitals; ori-entar-se al mercat publicitari, quan les petites i les grans com-panyies escanyen els seus pres-supostos de comunicació i de màrqueting; parlar d’economia en positiu amb desenes de tre-

balladors manifestant-se pels carrers; cre-ar un canal de proximitat i en català en ple-na era global; donar protagonisme al Va-llès davant la gran Barcelona. La B30 neix a contracorrent, i cinquanta números des-prés segueix sortint mensualment per de-fensar els seus principis fundacionals. La capacitat de resistència d’aquesta revista possiblement no s’explica amb balanços ni plans de màrqueting estratègic. La premsa en general, i la de proximitat en particular, sempre guarda una ànima de servei públic, i per això s’ha d’acabar refiant de complici-tats: de les patronals i associacions empre-sarials, de les empreses i empresaris, dels anunciants, del suport polític –més intan-gible que material–, dels lectors i també de l’equip de treball, que hi posa il·lusió, cre-ativitat i talent individual... Aquesta ha es-tat la raó de ser de B30.

Missió. La revista neix al febrer del 2008 amb l’objectiu de donar notorietat a l’eix de la

B30, oferint-li un element de cohesió i afavo-rint el seu posicionament com un dels eixos empresarials i de recerca estratègics del sud d’Europa. La B30 també ha actuat de porta-veu dels principals agents econòmics del Va-llès Occidental i Oriental i ha exercit d’inter-locutor entre les institucions, les universitats

i les empreses, obrint fòrums sobre els rep-tes i les oportunitats d’aquest territori emer-gent. Aquesta ha estat la missió de la revis-ta en el seu paper d’actor social. Però la B30 també ha tingut vocació de cobrir les neces-sitats del sector empresarial com a instru-ment estratègic per a la seva comunicació. En aquest sentit, les pàgines de la revista han volgut ser un punt de trobada d’empresaris; un espai de networking; un canal actualitzat d’idees, de notícies d’empresa, d’iniciatives innovadores i de models empresarials; un suport per publicitar marques i serveis; una eina de pedagogia empresarial, un espai de

representació, i finalment –i molt impor-tant també–, una proposta de lectura dis-tesa, distreta i interessant.

Visió. El número 50 coincideix amb la prò-xima presentació de la versió per a iPad de la revista: la revolució ja fa temps que ha començat i no hi ha marxa enrere. La premsa escrita encara és el mitjà de refe-rència de la resta de mitjans de comunica-ció, però les noves generacions són indis-cutiblement digitals. Per això, aquesta i to-tes les revistes del món, han de concebre’s i treballar-se des de l’òptica del nou lec-tor i dels nous suports de lectura o acaba-ran tenint mercats totalment residuals. La B30 tindrà vigència en la mesura que trobi la fórmula d’arribar al seu públic objectiu: empreses, empresaris, institucions públi-ques, universitaris. Si l’oferta informativa és bona, la distribució és la clau per a la su-pervivència. La B30 no és ni pretén ser una publicació de masses, sinó de lectors influ-ents, emprenedors i amb capacitat de de-cisió. Ara arriba als despatxos físicament, però també ho comença a fer via correu electrònic. No hi ha marxa enrere.

Valors. Innovació orientada al mercat. Un bon equip de professionals. I perseverància. 50 números tot just és el principi!

La 'B30' neix a ContraCorrent, i 50 números desPrés, defensa eL seUs PrinCiPis fUndaCionaLs

Viatjar per la B-30 ha estat sempre un tra-jecte que requereix molta paciència, ja que es tracta d’una de les vies amb més circulació de Catalu-nya i d’Espanya. És

cert que la crisi econòmica ha fet que el trànsit de cotxes i camions hagi baixat a tot arreu i la carretera que uneix Mollet i el Papiol no n’és una excepció. Tot i això se-gueix sent una via molt emprada cap a Es-panya i cap a Europa. A les seves voreres s’hi han anat instal·lant empreses i indús-tries de tot tipus, que actualment represen-ten prop del 17 per cent del PIB català, per-què la B-30 els apropa als principals mer-cats d’aquest continu productiu. La crisi es

fa notar, i tant!, però hi ha qui resisteix l’em-bat de l’anomenada tempesta amb la segu-retat que persistir és vèncer.

La revista B30, aquesta que avui teniu a les mans, és una d’aquestes empreses que aguanta el xàfec de contratemps finan-cers i econòmics que tenim a sobre grà-cies a l’empenta i a la visió empresarial de Premsa Local i de Ramon Grau, el seu res-ponsable i principal impulsor. Aquesta pu-blicació fa ara el primer cim: els cinquanta primers números. I ho fa en unes circum-stàncies difícils per a tots, també per als mitjans de comunicació. La crisi els afecta de forma directa i treure un producte com aquest al carrer suposa un esforç més con-siderable que si ens trobéssim en una situ-ació diferent. Però el seu principal objec-

tiu ha estat sempre informar sobre què passa i per què passa en l’àrea d’influèn-cia econòmica d’aquesta via, una de les artèries que dóna vida als dos Vallesos. El seu propòsit, el mateix que al comen-çament –ser un punt de referència de la immensa i valuosa tasca empresarial del territori– no deixarà de ser el que és, tot i l’adversitat de les circumstàncies. El servei que fa en aquest entorn d’em-prenedors segueix valent la pena. I si ells aguanten, per què no nosaltres? S’han hagut de fer notables esforços per sub-sistir, però quan ens n’haguem sortit es podrà dir que hem sabut circular per la direcció encertada. Aquests 50 núme-ros en són un exemple. I és que tal com es diu al principi, viatjar per la B-30 re-quereix molta paciència. La tindrem.

carMenlarraBurudireCtora editoriaL de La reVista ‘B30’

Viatjar Per La B-30

"Les pàgines de la revista han volgut ser un punt de trobada d'empresaris; un espai de networking, un canal d'actualitat d'iniciatives innovadores i de models empresarials; un suport per publicitar marques i serveis; una eina de pedagogia empresarial, un espai de representació i finalment, una proposta de lectura, distreta i interessant"

"Hi ha qui resisteix l'embat de l'anomenada tempesta amb la seguretat que persistir és vèncer"

6 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

la revista B30 va néixer al febrer del 2008, ara fa 50 números, quan la crisi s’ensumava, tot i el negacionisme governa-mental, però no es po-dia mesurar. Avui ja te-nim una idea més acu-

rada d’on estem, i les perspectives no són bones. Quan falta passar el sotrac i veure des d’on caldrà començar a remuntar, els indicadors són una bona font per veure les repercussions d’aquest moment.

Només en l’últim any s’han destruït 5.200 pimes catalanes, el país ha acumulat el 22% dels concursos de creditors, i les xi-

fres de l’atur no han parat de créixer, fins al 17,5% que avui presenta el Vallès Occiden-tal, molt per sota de la mitjana estatal, però alarmantment per sobre les índexs dels anys de bonança.

En els seus més de quatre anys de tra-jectòria la B30 ha reflectit totes aques-tes situacions. Les notícies sobre expedi-ents reguladors a empreses de la comar-ca, tancaments i problemes de les entitats bancàries han desfilat per les pàgines de la revista amb l’assiduïtat que reclama-va l’actualitat, però la peculiaritat del terri-tori ha donat marge per no perdre mai un punt d’esperança i seguir donant notícies positives.

la crisi en positiu. Precisament per-què el Vallès ha mantingut el seu caràcter de comarca acollidora de la indústria pro-ductiva, desprestigiada durant molts anys, ha esquitxat la foscor de la crisi amb indi-cadors per encarar al futur amb garanti-es d’èxit.

En els darrers mesos han aparegut estudis que així ho demostren, com l’informe “El Vallès, motor productiu de Catalunya”, pro-mogut per Fem Vallès, o l’”Anàlisi econò-mica dels municipis de l’àmbit de la B-30”, publicat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que han de-mostrat que, entre els malalts, el Vallès és dels que millor respira i qui pot estirar del

dUrant La Crisi, eL VaLLès Ha mantingUt La seVa indústria ProdUCtiVa

50 nÚMeros en positiu

7B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

eL desig Per aL ProPer dossier d’oPinió és extreUre La ParaULa 'Crisi' deLs titULars

carro amb les condicions necessàries.Només tres xifres que ho demostren: la co-marca acumula el 25% de la producció en Valor Afegit Brut català, aporta el 17% del PIB català i el 74% de les seves empreses in-verteixen part de la seva facturació en I+D+i.

Però no només de xifres viu la comarca. El Vallès presenta un dels teixits camerals i patronals més rics del país. Associacions i organitzacions empresarials vives i acti-ves, que contribueixen al dinamisme ca-racterístic de la comarca.

I al seu costat, un mapa universitari cada cop més en contacte amb la realitat em-presarial del territori. En aquests quatre

anys la B30 ha viscut el dia a dia dels cam-pus de la UAB a Bellaterra i de la UPC a Ter-rassa, la instal·lació d’Esade a Sant Cugat, amb el projecte Creàpolis com a eix estra-tègic per al futur de l’escola de negocis, i el creixement d’escoles professionals, com l’ESDI de Sabadell.

un nÚMero per a la reFlexió. L’especi-al preparat per a aquest número 50 pretén ser el reflex d’aquesta filosofia que ha reg-nat durant la curta trajectòria de la revista. En el dossier d’opinió que obre la publicació reuneix els protagonistes de la B30: asso-ciacions, cambres, patronals, polítics, uni-versitaris i, sobretot, empresaris. Una qua-rantena de representants als quals hem de-

manat una reflexió realista, però des d’una vessant optimista de la situació que arriben des de la innovació, la internacionalització i la col·laboració entre els actors socials i econòmics de la comarca.

Les paraules no serveixen per revertir si-tuacions, però ens mostren les voluntats i els plans de futur dels que tenen la respon-sabilitat d' estirar de les seves empreses i del caràcter industrial de la comarca.

Aquest especial es titula “La crisi en posi-tiu”. El desig és que el proper dossier d’opi-nió no hagi d’incloure la paraula crisi. Es-perem no haver d’esperar al número 100 per fer-lo.

B30 265X330.pdf 1 28/06/12 14:42

9B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

Moltes vegades he tingut la tempta-ció de comparar la crisi actual amb alguns fets histò-rics paral·lels, en els quals a la pro-ducció o creixe-

ment extraordinari seguia una davallada de-vastadora, com ara l’aparició de la fil·loxera fa més de cent anys: unes collites abundoses abans de la mort dels ceps. Ningú no va fer cas de la progressió abassegadora de la plaga que avançava des de França. Aquesta manca de previsió va portar el país a l’empobriment –els francesos varen canviar ràpidament el cep original per l’americà, immune a l’insec-

te. D’altra banda, a finals de segle, l’arribada a Europa de cereals dels Estats Units va pro-vocar una baixada dels preus d’aquest pro-ducte que va arruïnar els productors. Però també va provocar una reacció de remoder-nització: fenòmens socials com el cooperati-visme o industrials.

Ara canviem la paraula fil·loxera per totxo i els cereals americans per manufactura xine-sa... i veiem que la reacció, malgrat tot, s’està produint a escala empresarial. Les exportaci-ons han enregistrat un augment del 14,26% el 2011. El primer trimestre del 2012 augmentà del 6,9% respecte a l’any anterior (les vendes dels productes d’alt contingut tecnològic en un 5,5% interanual, les de nivell mitjà alt un

7,3% i les de nivell mitjà baix un 3,8%). El seu creixement sostingut és fins i tot supe-rior a l’alemany! En el camp de la recerca i innovació tenim exemples de primer ni-vell: estructurals com el sincrotró Alba, de negocis com el recent hub de programes internacionals d’Esade, la marca Barcelo-na encara viva i atractiva... L’eix de la B-30 i el Vallès es troba particularment ben situat en aquests elements de reacció enfront de la crisi: som la primera àrea de Catalunya per nombre d’empreses exportadores, la densitat universitària i d’escoles de nego-cis és rellevant, som terra de pas obligat i creix la voluntat de treballar plegats. No estem bé, cert, però tenim encara moltes eines per sortir-nos-en.

modernitzar Contra La Crisi

Frederic BoixPresident sant CUgat emPresariaL

"si fem l'esforç d'allunyar-nos una mica del panorama mediàtic, polític i macroeconòmic, podrem observar que les coses no estan tan malament com sembla: tenim una bona base empresarial que, si bé és veritat que pot ser millorable, és sòlida i ferma"

Una Base sòLida Per Créixer

antoni aBadPresident de La PatronaL CeCot

són constants els mis-satges negatius que fan referència a la nostra situació com a país i que es centren exclusivament en tot allò que no funcio-na. No obstant això,

si fem l’esforç d’allunyar-nos una mica del panorama mediàtic, polític i macroeconò-mic, podrem observar que les coses no es-tan tan malament com sembla. En conjunt i deixant fora algun sector d’activitat es-pecialment castigat, tenim una bona base empresarial que, si bé és veritat que pot ser millorable, és sòlida i ferma.

Comptem amb un grapat de bons exem-ples d’empreses de casa nostra que estan fent bé les coses i se n’estan sortint. I amb aquesta afirmació no només em refereixo a les empreses que tots coneixem, les de renom, com Telefónica o el Banc de San-tander. A banda d’aquestes, hi ha moltes d’altres que funcionen i les podem trobar en tots els àmbits: empreses tradicionals que es reconverteixen, empreses de nova creació en sectors madurs amb nous enfo-caments o, fins i tot, start-ups tecnològi-ques. De fet, estic convençut que si ens pa-rem a pensar, tots tenim al costat alguna d’aquestes empreses que van bé. I el que hem de fer és emmirallar-nos-hi. És veri-tat que hi ha sectors que van millor que d'al-tres, però fins i tot els que van malament tenen empreses que van bé, i precisament són aquestes les que hem de prendre com a model de referència.

Generalment, els motius pels quals aques-tes empreses presenten bons resultats te-nen a veure amb la combinació de tres fac-tors fonamentals. En primer lloc, la innova-

ció constant, i no només quant a producte, sinó de tot tipus, fins i tot de model de ne-goci. En segon lloc, cal apostar per la in-ternacionalització dels negocis, absoluta-ment necessària perquè el nostre mercat nacional està i estarà feble durant un bon temps. I, finalment, aquestes dues accions sempre costen esforç i diners, per la qual cosa s’han de combinar amb austeritat. I l’austeritat no s’ha de confondre amb el fet de retallar indiscriminadament, sinó que es basa a fomentar les àrees crítiques i eli-minar aquelles que siguin menys impor-

tants. A més, és necessari que prenguem consciència que l’endeutament serà es-càs durant molt de temps, i que per tant caldrà, més que mai, fer servir els recur-sos propis per invertir.

Hauríem de “canviar el xip” i deixar de “preocupar-nos” tant del que pensen, opinen i diuen els polítics, els mercats financers o els mitjans de comunicació i “ocupar-nos” tots molt més de continu-ar creant riquesa per la via de la innova-ció i la internacionalització.

10 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

l a utilització de me-tàfores pot ser una bona eina per en-tendre la situació actual, i potser la imatge més ade-quada és la del la-berint. Aquesta

paraula reflecteix la sensació que, qui més, qui menys té de l’economia en general i que se’ns trasllada en el dia a dia en forma de di-ficultats per prendre decisions, per superar la incertesa i per tenir la serenitat de trobar un camí, ja que, si no ens movem, no sorti-rem d’aquest laberint.

Sembla que, de cop i volta, tot s’ha fet ma-lament. Però enmig d’aquest laberint anem trobant alguna flor, que ja sabem que no fa estiu, com ara l’Índex de Competitivitat Es-panyola, que ha millorat durant el primer trimestre del 2012 en comparació amb la zona euro, fruit de la reducció del cost labo-ral unitari i la millora de les exportacions. El recent Anuari de Competitivitat 2012, pu-blicat per l’Instituto de Estudios Económi-

cos, també assenyala que malgrat que calen encara canvis estructurals per assolir mi-llor competitivitat, les febleses es comba-ten amb esforços per part de les empreses, que col·loquen Espanya en millor situació que Itàlia, Rússia o el Brasil.

Ara bé, també afirma que la crisi s’agreu-ja per una falta d’optimisme de les empre-

ses, fruit de la manca de potencial de l’eco-nomia espanyola.

D’altra banda, l’objectiu de la política eco-nòmica ha de ser aconseguir una millor renda per càpita, i en aquest paràmetre ja no progressem en relació amb la mit-

jana europea. Una solució parcial però molt important per a l’economia cata-lana és el pacte fiscal. Demanem que els partits polítics “facin pinya” per un per-fecte objectiu comú. Aquest mateix dis-curs ens ha de servir per reivindicar el corredor mediterrani, que caldrà defen-sar amb determinació i cohesió políti-ca. Tant el corredor com infraestructures com el quart cinturó tenen a veure amb la competitivitat de la zona i la recupe-ració econòmica.

El “fer pinya” també ha de servir per par-lar del nou model de cambres. Què volem per al nostre món? Nosaltres, un finan-çament basat en la pertinença voluntà-ria, oferint uns serveis privats a les em-preses que percebin valor en la nostra tasca, i una assignació per a la represen-tació general i l’impuls dels serveis de promoció de naturalesa pública, que es-tiguin en funció del pes econòmic i em-presarial del territori i per criteris d’efi-ciència. En poques paraules, un model possible en el context actual.

MariÀ GalíPresident de La CamBra de Comerç de terrassa

fem Pinya Per sortir deL LaBerint

Josep GonzÁlez PRESIDENT DE PIMEC

de Ben seGur que ens en sortireM d’aquesta situació

ens trobem en un moment econò-mic convuls, amb notables in-certeses que afecten no només l’economia. Trobar un alè espe-

rançador que ens traslladi l’optimisme su-ficient per seguir lluitant i sortir d’aques-ta greu crisi econòmica cada dia es fa més complicat. Però hem de ser nosaltres qui trobem l’alè d’esperança i optimisme.

Tothom parla de les altes primes de risc dels estats, però les primes de risc del bo-tiguer de barri o de l’empresa d’injecció de plàstics d’un polígon industrial semblen sovint infinites, ja que ningú està dispo-sat a finançar-les. Ja fa cinc anys que les pimes pateixen la dificultat d’accedir al crèdit, públic i privat. Empreses que re-ben comandes, moltes d’elles d’exporta-ció, i que tenen futur empresarial, però no tenen futur financer.

Diuen que el rescat financer ajudarà a fer que les pimes i les famílies accedeixin més fàcilment al crèdit. Permeteu-me que ho dubti. Tot i que l’ajuda de l’Eurogrup és una mesura necessària, les entitats que rebin aquests recursos els utilitzaran per sanejar la seva estructura de passiu i no per millorar el crèdit. A més a més, el nombre d’entitats financeres resultant del sanejament es reduirà i, en conseqüència, també ho farà l’oferta de crèdit i la capaci-tat negociadora de les empreses.

Però no ens podem quedar de braços ple-gats. Les pimes són el motor econòmic i, per tant, les que tenen la capacitat de treure’ns col·lectivament de la crisi.

L’empresariat ha de pensar en alternati-ves per finançar-se. Cal pensar en amplia-cions de capital, en capital risc, en fusions i acords i en projectes conjunts amb altres empreses... I un suggeriment per als in-versors: en aquests moments d’insegure-tat inversora, jo els convido a invertir en moltes pimes que tenim al país, que ex-porten, que funcionen, tenen beneficis, i que poden donar rendibilitat.

En aquests moments crucials de canvi, en què l’associacionisme esdevé més im-prescindible que mai per fer valer les ne-cessitats i aspiracions dels nostres em-presaris, els únics que ens podran treu-re de la crisi són ells. L’associacionisme empresarial multiplica exponencialment la capacitat d’acció de les petites i mitja-nes empreses, que amb la força d’aques-ta unió tenen més impacte social i eco-nòmic, i milloren la seva competitivitat.

Ara bé, perquè els empresaris puguem re-cuperar la confiança i la il·lusió, necessi-tem l’ajuda de tots. Per això, demanem als poders públics amb capacitat de decisió que no s’entretinguin i segueixin prenent mesures fermes i valentes.

La inCertesa difiCULta Uns moViments qUe ens són neCessaris, ja qUe sense eLLs no sortirem d’aqUest LaBerint

Manuel díaz de Marcos PRESIDENT DE TEXFOR

el proBleMa i la solució

pel que fa a la nostra situació eco-nòmica, és més que conegut que, en bona part, estem pit-jor que la resta perquè hem fet

rematadament malament algunes coses. Molts dels principals actors es van associ-ar fa anys per potenciar un model econò-mic determinat oblidant les nostres fonts tradicionals d’activitats i seduïts pel be-nefici exprés.

Des de moltes entitats hem reclamat la tornada a la que vam denominar “econo-mia real”, aquella que sempre ha servit per

sortir de totes les crisis que la nostra soci-etat ha patit des de la revolució industrial. La basada en la indústria, en la producció de béns, en empresaris de veritat, en tre-balladors motivats i implicats en un pro-jecte. Ara, les veus que demanen la torna-da als que sabem fer són multitud. El que passa és que per aconseguir aquest objec-tiu hem convertit en actors principals els que parteixen amb credencials dubtoses.

Bona part de la classe política ha venut sectors sencers per un plat de llenties, com és el cas del tèxtil. El sector ha per-dut en sis anys un terç de la seva activitat, i així s'ha culminat un procés iniciat pels polítics comunitaris, que van entregar-lo als competidors que depreciaven les re-gles del joc.

Les entitats financeres també han tingut la seva quota de responsabilitat en la si-tuació de la nostra indústria, i avui enca-ra restringeixen el crèdit estrangulant la nostra activitat.

Tot i això, podem presumir que gairebé ningú discuteix la idea que només un seri-ós intent d’enfortir el teixit industrial ens pot treure del pou. És imprescindible do-nar suport decididament a l’activitat que genera riquesa i llocs de feina. I el sector tèxtil pot valer com a exemple. Les nostres empreses han sabut innovar, han desen-volupat productes d’acord amb les neces-sitats dels clients més exigents i han inici-at una cursa per a la internacionalització.

N’hi hauria prou que cada agent intervin-gués dins de la responsabilitat que cal exi-gir-li. Polítics i bancs han d’acompanyar en aquest procés de reindustrialització, fent el que s’espera i deixant que siguin les empreses les que liderin aquesta cursa.

des de moLtes entitats Hem reCLamat La tornada de L’eConomia reaL. ara ja som mULtitUd

11B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

alGunes de les raons per ser (una Mica) optiMistes al tèxtil

el sector tèxtil es troba immers en una situació de crisi generalitza-da, conseqüència de la situació que es viu a Europa i a Espanya

en particular. Tanmateix, encara tenim mo-tius per ser (una mica) optimistes. L’actitud dels empresaris davant de la crisi és fona-mental per afrontar el repte del creixement i convertir les dificultats en oportunitats. Els problemes comuns ens han de fer reac-cionar i anar tots a l'una. Com a exemple de cooperació, en el nostre sector, tenim el cas de TEXFOR, fruit de la unió entre les prin-cipals associacions del tèxtil de capçalera.

Altres motius per ser optimistes els tro-bem en els mercats exteriors: la demanda es manté en termes positius. Les exportaci-ons han crescut un 9% en el primer trimes-tre de 2012 i les perspectives de creixement es mantenen per als propers mesos. Desta-ca el bon comportament dels països emer-gents de l’Àsia i també d’Amèrica, amb una clara tendència a l’alça de les seves com-pres, fins a un 22% en el primer trimestre .

En l’actualitat, en el tèxtil, hi ha unes 3.800 empreses que exporten regularment.

Avui en dia podem dir que la competitivi-tat de les nostres empreses continuarà en augment, no només per l’actitud dels em-presaris, sinó també per la compressió dels costos industrials espanyols en general i a la baixada de l’euro.

Un altre factor positiu a tenir molt en compte en el futur més immediat és el re-torn progressiu del subministrament de proximitat, com a conseqüència de l’enca-riment dels costos de producció asiàtics, i dels logístics. Això obre una porta, si no a la reindustrialització, almenys a la reactivació de l’economia productiva local.

L’aposta per la innovaciótambé ens fa mi-rar el futur amb esperança. Els empresa-ris vallesans estem convençuts que la nos-tra indústria tornarà a ser competitiva i que hem de ser el motor de la Catalunya productiva.

lluís sisquella PRESIDENT DE CERDANyOLA EMPRESARIAL

penseM en positiu

la crisi de les subprimes el juliol del 2007 als Estats Units va por-tar que en un món globalitzat la crisi financera es contagiés a tot

el món occidental. Aquesta crisi financera fa precipitar l’esclat de la bombolla immo-biliària, i com a conseqüència ens trobem en la situació actual on hi ha falta de crèdit que fa baixar el nivell d’activitat econòmica i fa que les empreses facin grans reestruc-turacions per adequar la seva estructura al nivell de demanda del mercat.

La manca de confiança en què estem instal·lats ha portat una baixada especta-cular del consum i ha obert un cercle vici-ós que ha acabat minvant la renda dispo-nible. Una vegada s’ha produït aquest re-ajust de l’economia s’ha de fer una lectura positiva del futur que ens espera.

S’han viscut unes dècades d’excessos que ara s’han de pair, i això ens ha de fer recu-perar uns valors bàsics: la solidaritat, l’es-forç, la capacitat de sacrifici i l’austeritat. Els especuladors no poden guanyar més que el que aporta valor. El país ha d’inver-

tir en educació, en R+D i en infraestructu-res però sempre amb criteris d’eficiència.

Les empreses han d'agafar dimensió per ser competitives i han de buscar fusions o cooperar entre elles promovent aliances. Les pimes han d'aprovar la signatura pen-dent de la internacionalització i així acom-panyar com a proveïdors les grans multi-nacionals que ja ho han fet.

Cerdanyola està en un enclavament pri-vilegiat per sortir amb força en aquesta nova època; al seu territori es concentra la Universitat Autònoma amb un gran nom-bre de centres de recerca, el Parc Tecnolò-gic del Vallès amb empreses innovadores i amb el centre tecnològic ASCAMM, el Parc de l’Alba amb la inversió científica més im-portant del país, el Sincrotró...

La interrelació entre el món de la docència, la recerca i l’empresa, aconseguint trans-ferir el coneixement des del món educa-tiu a l’empresa farà que aquestes guanyin en competitivitat i siguin més innovadores per competir en el món.

crèdit, internacionalització i eMprenedoria, les 3 claus

la situació actual de les empreses industrials de Catalunya és molt complicada: la caiguda del con-sum nacional i la restricció al crè-

dit ha fet que les pimes hagin d'ajustar els seus recursos i reinventar-se. La reforma laboral ha arribat amb retard, però per fi el Govern ha reconegut amb aquesta reforma que el nostre teixit productiu està format majoritàriament per empreses de menys de 50 treballadors que necessiten mesu-res específiques.

La caiguda del consum ens ha portat a re-forçar els models de negoci, i a potenciar les exportacions en la recerca de nous dis-tribuïdors i clients. Creiem que és priori-tari donar suport a les empreses perquè puguin augmentar les seves exportacions i adquireixin una dimensió internacional. Per això, una de les seves principals líni-es de treball és ajudar les pimes en el dis-seny d’estratègies d’entrada a nous mer-cats, així com detectar les oportunitats i els mercats clau per a cada producte.

Pel que fa al Vallès Occidental, és actual-ment el nucli industrial més potent del país, com mostren les xifres d’exportació. Les vendes a l’exterior del primer trimes-tre s’han situat en 14.552,5 milions d’eu-ros, un 8,9% per sobre de l’any anterior. És un factor positiu, tot i que l’alentiment de l’economia europea i mundial fan veure que aquesta recuperació es podria estan-car, però hem de ser positius.

La situació de la banca del nostre país ha provocat una forta restricció del crèdit des de 2007, en què les pimes s’han que-dat sense finançament pel seu circulant, quan és el teixit productiu del país que ge-nera riquesa i valor i el que crea ocupació. Des de Pimec considerem que és necessa-ri i urgent prendre mesures que facin ar-ribar la liquiditat a les empreses, mesu-res de reactivació econòmica, que ajudin a la creació de nous llocs de treball, facilitin l’emprenedoria i impulsin nous projectes innovadors que de segur tenim a les nos-tres universitats.

Francesc García-planas PRESIDENT DEL GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

Francesc elías PRESIDENT PIMEC VALLèS OCCIDENTAL

12 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

la reactiVació de l’econoMia VindrÀ pensant en l’eMpresa

aCatalunya, el nostre sector, el metal·lúrgic, ha perdut entre finals del 2007 i del 2011, 3.579 empreses i 74.359 llocs de tre-

ball, un 28,5% i un 32,2% respectivament, en termes de teixit empresarial català, que representa un 49,1% i un 57,1%, del que ha perdut la indústria catalana.

Tot i que malauradament està desaparei-xent una part molt important del teixit em-presarial i de la seva ocupació, també és cert que, en menor mesura, s’estan creant no-ves empreses. Aquestes i les ja existents se-guim treballant de valent per adaptar-nos a aquesta situació i al que demana el mercat, ajustant les nostres estructures i cercant la màxima eficiència i competitivitat... podem dir que cada dia correm la nostra particular cursa d’obstacles.

Som plenament conscients que només nos-altres ens en podem sortir, que no hem d’es-perar que externament ens arreglin els nos-tres problemes, però sí que exigim que se’ns

deixi treballar i, ens posin els menors entre-bancs possibles.

Necessitem reformes amb vocació empre-sarial, que fomentin l’emprenedoria i dig-nifiquin la figura de l’empresari. Que torni a fluir el crèdit, tant per a inversió com per a circulant. Que s’apliqui la normativa de morositat, que permetria millorar la treso-reria de les empreses. És cabdal la interna-cionalització de l’empresa, que ens exigeix ser més innovadors i competitius, i des de les entitats ho estem promovent. Altres fac-tors clau són una formació adequada a les necessitats del mercat, una administració més àgil i el tan demanat pacte fiscal, que ens permetria autogestionar els recursos

Pel que fa al Vallès, els estudis demostren que som una potència demogràfica i pro-ductiva, amb una indústria variada. Tenim quasi tots els elements per tirar endavant el país. Només ens manquen unes infraes-tructures que ens permetin esprémer el nostre potencial.

la crisi conFiGurarÀ les noVes tendències i oportunitats

És cert que la crisi ha suposat una importantíssima davallada gene-ralitzada de l’activitat econòmi-ca, i que això ha repercutit en una

pèrdua de riquesa i d’ocupació, però també és cert que els temps de crisi són períodes en què es produeixen molts canvis.

Aquesta és, doncs, una de les vessants posi-tives de les crisis: els canvis que provoquen. Ens referim a canvis en el comportament humà i en el de les empreses, canvis en els sistemes i procediments emprats fins al moment, canvis en tots els àmbits i arreu.

Aquests canvis són el millor adob per tal que sorgeixin oportunitats de negoci. Opor-tunitats que desitgen convertir-se, de la mà d’un emprenedor, en projectes empresari-als, malgrat les dificultats de l’actual con-juntura, malgrat la manca de crèdit i la minsa activitat econòmica. Amb tota pro-babilitat en els propers temps veurem que activitats que fins ara eren negoci deixaran de ser-ho i, en canvi, es configuraran com

a negoci rendible altres activitats que fins ara no ho eren.

Cal, doncs, estar atents a les noves tendèn-cies de la societat, les empreses i els mer-cats, per detectar on estan les oportunitats. Quan veus quelcom tradicional que no fun-ciona és precisament quan es pot fer el salt i arriscar proposant coses noves. És època d’innovar, d’obrir nous camins. I d’enten-dre el món, globalment.

Molts joves emprenedors ja estan identifi-cant algunes d’aquestes oportunitats, per-què no tot està ja inventat, i estan fent ren-dibles activitats que abans no eren nego-ci, com clubs de compra i de descomptes a Internet, reciclatge i transformació de re-sidus, venda d’articles fora de temporada, serveis per compartir tota mena de produc-tes i serveis, etc.

Cal comptar, doncs, amb aquestes oportu-nitats i aprofitar-les, perquè queda molt per inventar i queda molt per fer.

en els MoMents d’incertesa, les eMpreses surten a l’exterior

en primer lloc m’agradaria expres-sar la meva més sincera felicita-ció a tot l’equip de la revista B30 per l’edició del seu número 50 i

per l’activitat professional desenvolupada al llarg d’aquests darrers tres anys.No és fàcil mantenir una publicació d’aquest ni-vell i rigor i encara menys en un context de crisi econòmica i profundes incerteses. En aquest període de temps la revista B30 s’ha fet ampli ressò de les preocupacions i ne-guits del teixit empresarial d’aquest impor-tant eix econòmic del Vallès. I tot això s’ha fet en un context econòmic clarament des-favorable a tots els nivells.

Malgrat aquests aspectes adversos,un dels elements positius que millor ha fun-cionat ha estat la capacitat exportadora de les empreses. L’any 2010 es varen expor-tar des de Catalunya productes per valor de 48.871 milions d’euros, amb un increment del 17,9%. Les xifres van ser igualment posi-tives el 2011, amb un total de 55.185 milions i amb un increment inferior, 13.5%.

L’evolució en aquest 2012, segons dades de l'IDESCAT, és igualment positiva, ja que en el primer trimestre, les exportacions cata-lanes se situen en els 14.522 milions d’eu-ros (+9%), la qual cosa representa el 27% del conjunt d’exportacions espanyoles. Així doncs, la capacitat exportadora de les nos-tres empreses i la seva estratègia d’inter-nacionalització ha estat un dels pocs aspec-tes positius que s’han registrat en aquests darrers tres anys.

A banda de la favorable evolució del sector exportador, cal destacar, com a positiva, la decisió de l’Eurogrup de concedir una línia de crèdit de 100.000 milions d’Euros, per tal de reestructurar el sector financer. Ara cal esperar que aquests ajuts es tradueixin en una política d’obertura per part de les entitats financeres a la concessió de crè-dits a particulars i a empreses.

Estem convençuts que quan es produeixin aquests fets, els podrem seguir llegint a tra-vés de les pàgines de la B30.

soFia GaBarró PRESIDENTA DEL CENTRE METAL·LúRGIC

Jordi solÉ PRESIDENT DE LA FAJEEC

antoni Brunet PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL

http://www20.gencat.cat/portal/site/finempresa

14 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

la crisi s’Ha acaBat

pot ser un enfocament mental optimista, o pot ser una decisió orientada a voler fer les coses bé. El que és cert és que exis-

teixen empreses que ja estan treballant en l’etapa postcrisi. Empresaris i treballa-dors que han entès la importància d’unir esforços per obrir-se a un mercat globa-litzat i competitiu des de l’aprenentatge, la creativitat i la innovació.

Es comencen a veure dades estadísti-ques que demostren que som competi-tius, com l’increment del 8,1% de les ex-portacions a Catalunya, l’increment de la facturació d’empreses líders com Grifols en un 17,7%, el repartiment de dividends com Indra a 0,68 euros per acció o el des-envolupament de projectes internacio-nals com Técnicas Reunidas amb 316,5 milions d’euros a l’Aràbia Saudita.

L' R+D+I és el motor de la nova indústria, i això implica admetre que ja no és un cost, sinó una inversió, i que les partides pres-supostàries provenen dels propis recur-sos generats i menys de la dependència de les administracions públiques. El rep-te el tenen les pimes, que hauran de revi-sar la seva gestió interna per millorar re-cursos propis i vincular-se a la innovació.

A Leitat donem suport des de 1906, a les empreses i entitats per missió i principis. Observant l’evolució de l’entorn, hem en-tès que el nostre paper de cohesió entre mercat i investigació ens impulsa a can-viar per: potenciar l’emprenedoria tecno-lògica, donar suport a l’open innovation amb grans empreses i consolidar la col-laboració internacional.

Liderats per empreses innovadores, i en-tre un extens llistat de projectes ambici-osos, estem investigant per aconseguir el residu zero, transformar contami-nants en fertilitzants, reduir greixos sa-turats en aliments, monitoritzar remo-tament el cor en activitat esportives...

És el moment de les bones idees, de bons projectes, de bones aliances, de bona col·laboració i de líders emprene-dors. La crisi ha acabat. Benvinguts a la postcrisi. Qui s’hi apunta?

Francesc Martos DIRECTOR GENERAL DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS

carles GiMeno DIRECTOR DE PLANIFICACIó ESTRATèGICADE LEITAT

l’econoMia, entre la por i l’esperança

l’economia ha esdevingut tema de conversa en llocs abans monopolitzats pel futbol, el temps o el món

de la faràndula, és a dir, als bars, al car-rer, a les trobades familiars … En tots aquests llocs ja es parla de la prima de risc, de rescat i el to que predomina és d’angoixa, inquietud i desesperança; tothom posa exemples cada cop més propers del que la crisi suposa per a les persones i el seu futur, alhora que es fa una cerca quasi desesperada de culpa-bles a qui traspassar en part les nostres responsabilitats individuals.

Des del Parc Tecnològic del Vallès, que a la tardor d’enguany farà 25 anys des de la seva creació, creiem que hi ha motius per a l’esperança sense pecar d’inge-nus. Mirant la realitat tal com és i amb xifres a la mà afirmem que les empre-

ses ubicades al Parc estan superant, de forma majoritària, les dificultats que ens envolten, en especial la manca de finançament, amb talent, tenacitat i creativitat, innovant i obrint-se al mer-cat global. Ja no es pot treballar amb ob-jectius locals, i les empreses del Parc fa anys que aquest concepte el tenen in-corporat al seu ADN.

Hem tingut unes xifres de facturació al voltant dels 1.000 milons d’euros, i el fet més significatiu és que, en el darrer any, malgrat la crisi, s’ha incrementat el nombre d’homes i dones que hi tre-ballem. Això ens demostra que anem pel bon camí i que la sortida de la crisi només s’aconseguirà invertint en més recerca, més innovació i, com deia dies enrere un empresari del Parc, treba-llant sense descans i oferint al mercat cada dia productes millors i més com-petitius!

La sortida de La Crisi només s’aConsegUirà amB més reCerCa, més innoVaCió i enCara més treBaLL

inVestiGació i transFerència tecnolòGica: els eixos d’ascaMM

tot i la desfavorable conjuntura que ens envolta i que patim des de fa uns anys, la Fundació As-camm segueix el programa i les

directrius marcades en el darrer Pla Estra-tègic, iniciat el 2008, i que ens ha permès situar-nos com a centre tecnològic de refe-rència en l’àmbit industrial arreu del món. La nostra estratègia ens ha permès cons-truir un sistema de ciència-tecnologia-em-presa cada cop més sòlid, fomentant es-tructures estables d’investigació i transfe-rència tecnològica que han esdevingut un autèntic suport per a les empreses.

Entre els aspectes més significatius de la gestió realitzada al llarg dels darrers exer-cicis, destaquem l’espectacular increment del nombre de patents (de 3 a 25), l’aug-ment d’empreses de base tecnològica (de 3 a 6), així com la consolidació de dues noves unitats conjuntes de recerca amb l’empresa NTE-SENER (materials compostos, dispo-sitius mèdics i criogènia) i amb el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumen-

tació i Sistemes (CD6) de la UPC (desen-volupament de lents amb qualitat òptica). També hem completat la fusió per absorció del CTAE (Centre Tecnològic Aeroespacial i de l’IMAT (Centre Tecnològic de la Cons-trucció). Així mateix , hem establert acords i convenis de col·laboració amb altres ins-titucions com, per exemple, AMEC, IESE i Esade-Creàpolis i amb institucions i orga-nismes públics i privats de diferents països.

L’objectiu d’Ascamm es seguir amb el crei-xement de l’activitat, i per fer-ho ha ade-quat les seves estructures a les futures ne-cessitats. En aquest context s’emmarca l’ampliació de les nostres instal·lacions fins a 11.000 metres quadrats, així com l’establiment de la nova seu al Parc Cientí-fic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Emprenedoria, transferència tecnològica, investigació, innovació i internacionalit-zació són els motors de competitivitat en l’economia d’avui i també els eixos sobre els quals pivota la filosofia d’Ascamm.

xaVier lópez DIRECTOR GENERAL D’ASCAMM

15B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

M’han demanat l'opinió –des de la privilegiada platafor-ma d’observació que se su-posa que atorga ser direc-

tor d’una escola de disseny– sobre si hi ha canvis substancials que apuntin cap a una remuntada de la nostra malmesa economia.

És prou bona notícia advertir que s’estan produint alguns canvis d’actitud que re-percutiran en la millora de la competitivi-tat i productivitat de les empreses. En pri-mer lloc, canvis d’actituds dels alumnes. Hem notat clarament que el seu nivell d’au-toexigència s’ha incrementat. Cada cop són més els alumnes que no defugen l’esforç i es tornen exigents amb la qualitat de la docèn-cia que reben. També creix cada dia més el nombre d’alumnes que prenen consciència que cal ser emprenedor i guanyar-se la vida innovant el disseny a través de la formació que han rebut i la creativitat que els acom-panya. Iniciatives diverses de vivers muni-cipals d’empreses i el nostre projecte ESDI-empresa confirmen clarament l’increment d’aquest esperit d’emprenedoria.

En segon lloc, les empreses. Augmenta pro-gressivament la demanda que ens fan per agafar alumnes nostres en pràctiques. D’al-tra banda, tenim cada cop més encàrrecs d’empreses que volen innovar els seus pro-ductes o serveis mitjançant convenis de col-laboració. És també un bon indicatiu que el Gremi de Fabricants de Sabadell ens ha fet arribar la demanda (que estem en tràmits de satisfer) de crear un màster universitari d'Innovació de la Producció de les Indústri-es Tèxtils que persegueix la incorporació de talent a les indústries. Tots i cadascun dels alumnes d’aquest màster seran becats per una de les empreses associades al Gremi i rebran formació reglada del professorat de l’ESDI i formació pràctica dels experts de l’empresa.

En tercer lloc, els graduats en disseny. Ha es-tat notòria la seva preocupació per dotar-se d’un títol oficial que els acrediti davant els organismes públics i que els permeti optar a concursos europeus o els encamini cap a la via de la recerca. Quan l’ESDI va poder anun-ciar al setembre que estava autoritzat a fer

un curs de retitulació (adaptació del títol de Graduat Superior en Disseny, títol pro-pi de la Universitat Ramon Llull, al títol de Grau Oficial en Disseny), la demanda re-buda ens va obligar a sol·licitar a la Direc-ció General d’Universitats que ens ampli-és de 60 a 120 les places autoritzades.

En quart lloc, el professorat i el personal de l’ESDI. El professorat de l’ESDI ha in-crementat clarament la seva dedicació a aconseguir que els alumnes obtinguin els coneixements i les competències de-sitjades i, sobretot, l’ofici de dissenyador. Són, també, cada cop més els professors que entren en el món de la recerca en dis-seny perquè saben que és la millor manera de garantir que el seu ensenyament serà sempre innovador i amb visió de futur.

No seria oportú afirmar que aquests can-vis garanteixen que sortirem ben aviat del pou on els mals governs ens han ficat. Però, com ens recorden els matemàtics, cal comptar sempre amb les condicions necessàries i les condicions suficients.

llorenç GuileradireCtor de L’esdi

CondiCions neCessàries

innoVació i recerca a l’eix B-30. el parc de recerca uaB

en aquests últims anys s’ha posat de manifest la necessitat d’una evolució de la nostra economia cap al que es coneix com “econo-

mia del coneixement”. En aquest sentit, les possibilitats de desenvolupament econò-mic de l’eix B-30, en funció d'un veritable desenvolupament de l’economia del conei-xement, són extraordinàries, ja que hi con-flueixen tots els elements necessaris per configurar el que es coneix com una “re-gió innovadora”, denominació que inclou obligatòriament la presència d’universi-tats en la regió.

Ja fa uns anys que la Universitat Autònoma de Barcelona, una universitat de recerca i amb voluntat d’esdevenir realment “in-novadora”, es va plantejar com podia cre-ar un ecosistema d’innovació lligat a l’eco-sistema de recerca, tradicional de les uni-versitats, i va optar per generar el Parc de Recerca UAB (PRUAB), conjuntament amb els seus socis CSIC i IRTA. Es va aconseguir així un instrument capaç de promoure la

“Transferència de Coneixement i Tecno-logia”, de manera que Recerca i Innova-ció quedessin connectades per un element d’intermediació.

El PRUAB i la Universitat Autònoma de Barcelona han impulsat en els últims anys un total de 57 empreses derivades de la recerca (empreses spin-off), un 93% de les quals han obtingut èxit i continu-en la seva activitat a dia d’avui. Una al-tra de les vies per portar la recerca cap a la innovació, la constitueix la valoritza-ció de la recerca, la generació de patents i la seva comercialització. En aquesta lí-nia, l’any 2011 es van generar més de 40 patents i es van aconseguir de l’ordre de 10 acords de llicència.

El PRUAB treballa intensament amb les empreses per conèixer els seus reptes es-tratègics, de manera que es puguin gene-rar projectes de recerca col·laborativa pu-blicoprivada, alineant la recerca pública amb els interessos de la societat.

Finalment, el PRUAB hostatja alguns cen-tres de recerca mixtos amb empreses con-solidades, i molt recentment s’ha anunciat una ampliació significativa dels laborato-ris que l’empresa Henkel té actualment a l’edifici Eureka del PRUAB amb la creació, en una primera fase, d’uns 35 nous llocs de treball altament qualificats.

eL PrUaB és La soLUCió aL rePte de Crear Un eCosistema d’innoVaCió LLigat a La reCerCa UniVersitària

de Brots Verds i altres HerBes

per l’origen i la història de la seva generació, els “brots verds” ens fan més aviat somriure. Tam-bé érem un exemple de siste-

ma bancari, en aquella època. Però no són temps de paraules. Podem quedar-nos la frase, tot somrient, o cercar-ne una altra, però el fet és que tenim elements per a l’optimisme, petites llums en el camí que espera.

Alguns brots vénen de lluny i són arbres sòlids que fa anys que donen fruits. En destacaria dos. D'una banda, molts dels centres de recerca de la Universitat Po-litècnica de Catalunya i Barcelona Tech (UPC) més internacionalitzats i inno-vadors estan resistint bé la tempesta. D’altra banda, hi ha empreses espanyo-les que avui continuen sent competiti-ves perquè segueixen apostant per inver-tir en innovació sense adormir-se en les subvencions.

Hi ha dos factors que són encara brots, però que poden esdevenir grans arbres. Són el canvi cultural que s’està produint en algunes grans empreses i el canvi de mentalitat col·lectiva. És un fet que de-terminades grans empreses del país es-tan fent passos, ràpidament, per incorpo-rar processos moderns d’innovació en les seves estratègies. A escala global això no és nou, ni ho és a Catalunya, però s’apre-

cia que aquesta cultura s’està estenent en-tre els empresaris del país, i no només a nivell de discurs.

Crec, però, que els brots més importants estan apareixent en la mentalitat col-lectiva. I aquests són els que més hem de regar. Hi ha moltes qüestions sobre les quals no era habitual parlar entre amics, i que ara ho són. La preocupació per l’efi-ciència de la despesa pública. Legislar per

acostar la riquesa als llocs on es crea i allu-nyar-la dels especuladors. Ser responsa-bles per exigir responsabilitats. Hem de parlar d’això, estendre el debat i adop-tar-ne les conclusions a títol personal i col·lectiu.

Perquè tenim dos elements amagats per fer créixer aquests arbres. Mai hem comp-tat amb tanta gent tan ben formada, i mai hem comptat amb tanta capacitat d’inno-var. Aquesta realitat l’hem de llaurar tots per collir fruits del que ara són brots.

dos Brots qUe Poden esdeVenir arBres són eL CanVi CULtUraL de Les emPreses i eL de mentaLitat CoL·LeCtiVa

santiaGo royo SOTSDELEGAT DEL RECTOR DE LA UPC A TERRASSA

Jordi Marquet DIRECTOR DEL PRUAB

16 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

l’eMerGència del cit

nutrition&Santé, Sener, Ree-bok, Pioneer, Endress&Hauser, Hydrobuilding, Sage... són al-gunes de les empreses que han

decidit implantar-se al CiT. Paral·lelament, l’E-Garage i el trasllat dels MBA d’Esade, la creació de la casa Banana, la consolidació de NEEC, els guardons rebuts per als em-prenedors de YUZZ i la incubadora de l'Eu-ropean Institute of Technology Innoenergy ens posicionen com el nou pol emprenedor de Catalunya. També tenim grans empreses multinacionals que creixen i capten centres globals a casa nostra com ara Siemens, HP, Roche, Ricoh, Boehringer Ingelheim o Ac-centure. En definitiva, tots aquests fets for-men part de la realitat recent del CiT. Sí, re-cent, en els temps que corren.

Amb prop de 100.000 llocs de treball, 10.000 empreses, 60.000 universitaris i més de 5.000 investigadors, el CiT emergeix com el sistema econòmic més potent de la regió metropolitana. El territori que aplega els ter-mes de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat és una

potència industrial, empresarial, università-ria, tecnològica i científica de primer ordre que projecta la B-30 com la principal avin-guda econòmica de Barcelona. Un espai am-bientalment preservat, accessible i obert a la cooperació.

Tenim reptes importants, per descomptat. Som plenament conscients de la realitat que molts pateixen. Però cal que ens proposem estendre l’autoconsciència del que som i del que podem ser. Hem de fer saber que des d’un punt de vista quantitatiu el CiT pot competir amb qualsevol gran pol de desen-volupament del món.

El CiT farà avenços importants. Disposarem d’un sistema de senyalització amb nomen-clatura homogeneïtzada que farà del nostre un territori integrat. Paral·lelament, la mar-ca del CiT estarà a disposició de tots aquells operadors econòmics amb activitat a l’es-pai CiT. Una marca de qualitat pensada per aportar valor i promoure les potencialitats del nostre territori.

cerdanyola: Mirant al Futur aMB optiMisMe

estrany és el dia que no ens tro-bem a les portades dels diaris o als mitjans de comunicació notí-cies que ens recorden la gravetat

de la situació econòmica i social que pa-tim des de fa uns anys.No obstant això, vull aprofitar aquestes línies per destacar al-guns símptomes que ens fan mirar el fu-tur amb una mica d’esperança i optimisme.

M’agradaria destacar l’estreta col-laboració dels municipis de l’eix de la B-30. Aquesta iniciativa posa de manifest la vo-luntat de sumar esforços i sinergies per tal de cercar solucions que ens permetin reac-tivar l’economia del nostre entorn.

Pel que fa a Cerdanyola, s’han creat 23 noves empreses, de les quals el 48% es-tan relacionades amb activitats econòmi-ques de serveis a empreses especialitza-des en gestió del coneixement. De la res-ta, un 20% s’emmarquen en el sector de la restauració, un 4% es dediquen a acti-vitats d’importació i exportació i, el 28%

restant al comerç de proximitat, l’oci i la prestació de serveis socials.En aquest sen-tit, també cal destacar la instal·lació del Grup SENER d’enginyeria al Parc de l’Al-ba. Aquesta empresa, dedicada fonamen-talment a projectes d’enginyeria aeroespa-cial, civil i naval, comptarà amb una nova planta de 15.000 m2 i generarà 350 nous llocs de treball.

En les darreres setmanes també hem sig-nat un conveni amb l’Institut d’Economia i Finances per facilitar a emprenedors i em-preses del municipi l’accés a línies de crè-dit i la corresponent millora del seu circu-lant. En paral·lel, i per primera vegada, s’ha dut a terme de forma conjunta la signatura d’un conveni de col·laboració amb els prin-cipals actors econòmics de la ciutat.

És cert, una flor no fa estiu però sí que ens diu que el terra és fèrtil. Hem de seguir tre-ballant per posar totes les llavors que cal-guin. Només així podrem afrontar el pre-sent i el futur amb optimisme.

"Les ciutats que saben dir que sí demostren un dinamisme i una cohesió que les fa atractives a les inversions. i això, especialment en els temps que corren, és un valor i un tret diferencial"

eL fUtUr,amB Confiança

Manuel BustosaLCaLde de saBadeLL

sovint he dit, i no em can-saré de repetir-ho, que les ciutats han de saber dir “sí” per avançar, per col·locar-se al mapa. És cert que, de vega-des, són les veus dis-cordants les que tenen

més èxit, però no sempre són les que perme-ten avançar, ans al contrari. És evident que cal saber dir "no" quan és necessari, o que cal concretar les condicions, establir els límits, en definitiva defensar els propis interessos. Però sense afirmacions decidides hi hauria moltíssims projectes històrics que s’haurien quedat en un paper.

Aquí entren les infraestructures, els equipa-ments, els esdeveniments, els projectes in-novadors i també la instal·lació d’empreses privades. Crec que les ciutats que saben dir que sí demostren un dinamisme i una cohe-

sió que les fa atractives a les inversions. I això, especialment en els temps que corren, és un valor i un tret diferencial.

En els temps que estem vivint costa molt passejar per Catalunya i trobar un espai com Sant Pau de Riu-sec, a Sabadell. Un espai amb grues treballant i empreses instal·lant-s'hi. Però les excepcions positives no es constru-eixen només sabent dir que sí, és clar. Cal tre-ballar dia a dia per fer que la ciutat sigui el mi-llor entorn possible on instal·lar-se. Cal gene-rar confiança, i un cop generada tenir-ne cura

dia a dia. I la confiança es genera i es man-té de moltes maneres. Sabadell és la ciutat més transparent d’Espanya, per exemple. Darrerament hem impulsat la nostra apos-ta decidida per la ciutat intel·ligent, posant a l’abast de les empreses que s’instal·len a Sabadell la tecnologia més avançada. Tre-ballem, dia a dia, per formar els treballa-dors, i ho fem d’acord amb les empreses i els gremis de la zona, per reforçar els clús-ters instal·lats al territori. Sabadell aposta per millorar les infraestructures de comu-nicació, respectant el medi ambient i millo-rant l’entorn. Tot això des d’una clara apos-ta per la innovació i la qualitat com a eixos de creació de riquesa i generació d’oportu-nitats, com és l’impuls de l’espai de la B-30.

Generar confiança és, en definitiva, de-mostrar que Sabadell és una ciutat orgullo-sa dels seus orígens i que mira al futur. Ar-rels sí, però sobretot ales!

Les CiUtats qUe saBen dir qUe sí demostren Un dinamisme qUe Les fa atraCtiVes Per a Les inVersions

carMe carMona ALCALDESSA DE CERDANyOLA

carles BruGarolas TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIó DE SANT CUGAT

17B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

en uns moments plens d’incerteses on les primes de risc, el deute financer i els rescats de països te-nen un protagonis-me gairebé absolut, cal fer un exercici de

sensatesa per recordar que aquesta cri-si no significa la paràlisi total de la nostra economia. No tot s’acaba amb els movi-ments especulatius dels mercats financers que monopolitzen l’actualitat diària. Hi ha una altra realitat, la del dia a dia de molts treballadors, de moltes empreses i empre-nedors de l’economia productiva que, mal-grat les dificultats, continuen endavant i estant lluitant per ser cada cop més com-petitius, més innovadors.

Hem de fer visible i posar en valor aquesta realitat econòmica tangible i apostar fer-mament per un model productiu amb ca-pacitat per generar llocs de treball estables i de qualitat, un model basat en la sosteni-bilitat i en la innovació. Al nostre territori

disposem d'actius molt importants: infra-estructures destacades, nuclis industrials, tecnològics i de serveis, a més de nombro-sos centres de recerca i universitats. Són elements que han convertit la nostra àrea en l’autèntic motor del país. Cal potenciar, doncs, aquesta realitat, la dels eixos pro-ductius com el que conformen la B-30 i els seus entorns i s’ha de completar amb la fi-

nalització d’infraestructures imprescin-dibles com el quart cinturó o el corredor del Mediterrani.

Terrassa participa plenament en aques-ta articulació territorial i productiva i es compromet en la seva dinamització amb

projectes innovadors i ambiciosos i també amb nous sectors de sòl ben si-tuats i equipats per a l’activitat econò-mica. Malgrat les dificultats actuals, ja hem fet passos significatius, com la po-sada en marxa del Pla de la Innovació, que ha comportat la creació de clústers en àmbits com l’òptica i la fotònica, la salut o l’audiovisual. En una ciutat que disposa del segon campus universitari de Catalunya, hem posat les bases per atreure talent i noves empreses mitjan-çant la creació del Parc Científic i Tec-nològic Orbital 40. Universitat, empre-sa i administració pública anem junts en aquest projecte que agrupa sectors capdavanters i que té el Parc Audiovi-sual de Catalunya com un dels seus ei-xos centrals.

Es tracta, en definitiva, de continuar treballant, malgrat el context desfavo-rable, per tal d’establir unes bases sò-lides i de futur que afavoreixin el crei-xement quan la crisi comenci a reme-tre.

pere naVarroaLCaLde de terrassa

L’eConomia ProdUCtiVa tamBé existeix

CaL reCordar qUe La Crisi no signifiCa La ParàLisi de L’eConomia. no tot saCaBa en L’esPeCULaCió

conFiança per anar endaVant

estem vivint una crisi que no és només econòmica, sinó que tam-bé ho és de valors i de confiança en nosaltres mateixos. En el dar-

rer fòrum Sant Cugat Tribuna el president de la CECOT, Antoni Abad, va dir en la seva ponència que al nostre país li calia recupe-rar valors com l’ètica, l’esforç i l’emprene-doria. I és que, efectivament, ara més que mai el país necessita tornar al rigor de les coses ben fetes. Però també és molt impor-tant, al meu parer, que tornem a confiar en nosaltres mateixos.

Ni tot és un desastre ni tot està perdut. El país té unes bases socials i econòmi-ques molt sòlides i, sobretot, té gent amb empenta i amb moltes ganes de tirar en-davant. A Sant Cugat, per exemple, dar-rerament hem vist com importants em-preses han crescut o s’han establert a la ciutat. Em refereixo, per exemple, a la re-cent inauguració del nou centre d’R+D de la multinacional Sage, al nou departa-ment d’R+D de Software de la farmacèu-tica Roche o a l’arribada de la Casa Bana-na amb el seu projecte d’emprenedoria.

A Sant Cugat també estan creixent el Banc Sabadell o la farmacèutica Ferrer. I el cam-pus d’Esade a Sant Cugat acollirà a partir del curs vinent l'MBA d’aquesta univer-sitat, que també acaba d’obrir l’EGarage, un espai d’innovació a l’estil dels que es

troben a Palo Alto o Silicon Valley. Totes aquestes iniciatives estan fomentant po-sitivament la creació de llocs de treball i potencien l’entorn econòmic i empresari-al de Sant Cugat i de l’eix de la B-30.

D’altra banda, entre el 2009 i el 2011 l’Ajun-tament, a través de la Cambra de Comerç de Terrassa, ha assessorat ni més ni menys que 779 projectes de negoci, dels quals 269 s’han acabat constituint en empreses, amb un índex de supervivència superior al 80%. Un altre bon exemple d’emprenedoria a Sant Cugat ha estat la posada en marxa del programa YUZZ per a joves innovadors. En dos anys s’han desenvolupat una vintena de projectes de negoci de base tecnològica, dels quals una quarta part ja són empreses. Pel que fa al comerç, a Sant Cugat també te-nim dades prou positives: un 88% dels lo-cals comercials de la ciutat estan oberts. A més a més, estem a punt de posar en mar-xa la centralitat comercial del complex Mi-ra-sol Centre i el Volpelleres Centre. Aques-tes dues centralitats representen una gran oportunitat de negoci per a comerços que es vulguin instal·lar al municipi.

És evident que vivim uns moments compli-cats. Però hem d’encarar el futur amb opti-misme i sobretot aprofitar totes les opor-tunitats que arriben. A Sant Cugat estem comprovant que, malgrat tot, la dinamit-zació econòmica continua sent un fet.

dos Milions per ser coMpetitius i Generar ocupació

rubí és el segon espai industri-al de Catalunya després de la Zona Franca. 400 hectàrees de sòl a disposició de les empre-

ses, que és un dels grans potencials, jun-tament amb la innovació i el coneixement, que ofereix el Catalonian Innovation Tri-angle (CIT) on es concentra el 3% de l’acti-vitat econòmica de Catalunya amb 26 polí-gons d’activitat econòmica, més de 10 mil empreses i 90 mil treballadors. La crisi ha colpejat amb força els municipis indus-trials. Del 90% d’ocupació industrial hem passat en els darrers 4 anys a un percen-tatge que no arriba al 80% i l’índex d’atur se situa per sobre dels 8.000 habitants. Per això hem posat en marxa un portal im-mobiliari industrial pioner a Catalunya en col·laboració amb els APIS que operen al territori per facilitar que aquesta oferta de naus i solars industrials arribi amb facili-tat a aquelles empreses que busquen un lloc on instal·lar-se.

Per pal·liar els efectes de la crisi i reacti-var econòmicament el municipi, Rubí ha destinat aquest any 2 milions d’euros en accions concretes que pretenen mante-nir el teixit industrial actual i atraure no-ves activitats. Accions que passen per la millora dels polígons, tant a escala de se-nyalització com de manteniment i per la creació a finals d’aquest any d’una fi-nestreta única que simplificarà qualsevol

tràmit necessari per posar en marxa una nova activitat al municipi. Accions, ja en marxa, perquè les zones industrials dis-posin d'una xarxa de telecomunicacions adequada i perquè nous inversors pen-sin engegar els seus projectes empresa-rials a Rubí.

Accions que també passen per crear els condicionants necessaris perquè Rubí es converteixi en un referent industrial d’efi-ciència energètica i energies renovables. Per fer realitat aquest projecte hi estan col·laborant activament les 40 empreses més importants de la ciutat.

Paral·lelament, estem negociant amb les entitats bancàries l’accés al finançament de les empreses i els emprenedors i a la tornada de les vacances haurem creat el Consell de Formació Professional, un or-ganisme que es perfila com una eina po-tent per garantir que la mà qualificada que necessiten les empreses de la zona la po-den trobar molt a prop seu.

La crisi afecta les ciutats industrials més profundament, però també val a dir que les recuperacions econòmiques es fan no-tar en aquests municipis. Les empreses exportadores, que són moltes i capdavan-teres, comencen a tenir balanços positius. El futur passa per la reactivació econòmi-ca i aquest és el camí que Rubí ha pres.

carMe García ALCALDESSA DE RUBí

Mercè conesa ALCALDESSA DE SANT CUGAT

18 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

quan estic escrivint aquest article, sem-bla que la situació de l’economia no pugui ser pitjor. Tenim el sistema bancari in-tervingut, els mercats desconfien de la nos-

tra economia i no compren el nostre deute si no se’ls retribueix amb elevats interessos. Però les crisis són resultats d’expectatives i estats d’ànim, i m’han demanat que sigui op-timista, així que mostraré tres brots verds de la nostra economia.

El primer és que la nostra economia està mi-llor que el nostre sistema bancari: el nostre

volum de deute sobre PIB està més a prop del d'Alemanya i el Regne Unit que del d’Itàlia i Grècia. La desconfiança dels mercats en la nostra economia té a veure amb els proble-mes del nostre sistema financer, i les incerte-ses del conjunt de la Unió Europea.

El segon brot és l’entrada en vigor a partir de l’1 de juliol del Mecanisme Europeu d’Es-tabilitat (MEDE). Això significa que per fi la Unió Europea comptarà amb un mecanisme permanent per assegurar la seva estabilitat financera, ja que fins ara només comptava amb estructures temporals, sense base legal als tractats europeus. Esperem que això con-tribueixi a reduir les incerteses, doni confian-ça als nostres creditors, i animi les agències

de qualificació a millorar la nota del deute estatal i de la Generalitat.

El tercer brot verd és l’esperança que l’ar-ribada d’un nou president a França i la pro-ximitat d’eleccions a Alemanya facin que aquests dos països impulsin polítiques de creixement a la UE. El nostre problema estructural més greu, el dèficit públic, ve provocat més per la caiguda d’ingressos i augment de despeses socials derivada de la davallada de l’activitat econòmica que del volum de la despesa pública en sani-tat i educació. Una retallada perllongada de la despesa en l’estat del benestar seria molt més preocupant, a llarg termini, que els problemes que patim avui.

tres Brots Per a L’oPtimisme

Josep M. sallÁnProfessor de L’etseiat

"atesa la situació de debilitat de la demanda interna, l’estratègia de sortida de la crisi s’ha de basar en el sector exterior, i la B-30 té un paper fonamental"

La B-30, Via CaP a La sortida de La Crisi

Vittorio GallettoCaP de L’àrea d’eConomia i territori de L’institUt d’estUdis regionaLs i metroPoLitans de BarCeLona

des d’un punt de vis-ta econòmic, l’àm-bit de la B-30 englo-ba un ampli espai econòmic que va des de Granollers fins a Martorell. Es trac-ta d’un àmbit amb

aproximadament un milió d’habitants i amb un teixit industrial dinàmic i divers, situat al centre de la regió metropolitana de Barcelo-na i integrat amb l’entorn més proper, però també relacionat a una escala més àmplia, a una escala megaregional: la megaregió Bar-celona-Lió, que representa un mercat de 25 milions de persones.

La vitalitat d’aquest espai es mostra en les transformacions que s’han produït en la seva estructura productiva, destacant com la pèrdua de pes d’activitats tradicionals, com les relacionades amb la indústria tèx-til, ha estat acompanyada per creixements en sectors més dinàmics relacionats amb els serveis i, de manera destacada entre les acti-vitats industrials, en una indústria d’alt con-tingut de coneixement i innovació com és la indústria farmacèutica. De fet, en aquest espai es localitza gairebé la meitat de la in-versió en R&D que es realitza a tota l’RMB, amb algunes de les empreses que fan una in-versió en R&D més important no només de l’RMB sinó de tot Catalunya.

No es disposa d’informació recent de les exportacions per a l’àmbit de la B-30, però la informació de la província de Barcelona aporta informació molt rellevant. En pri-mer lloc, després del xoc negatiu del 2009, les exportacions recuperen el terreny per-dut i el 2011 ja són superiors al nivell precri-si. Analitzant els mercats de destinació, des-taca que aquesta recuperació ha estat rela-

tivament més intensa en els nous mercats en creixement (com els BRIC) que no en els mercats en crisi de l’Europa més rica; és a dir, la recuperació exportadora s’està basant en els mercats amb més futur. I si mirem quines són les activitats i productes més ex-portats i, per tant, en els que som més com-petitius, trobem en els primers llocs la fabri-cació de vehicles de motor (turismes), els productes químics (com olis i sabons) i la indústria farmacèutica (medicaments i de-rivats de la sang), activitats intensives en coneixement en què destacats establiments

productius (com els de Seat o Grifols, per citar-ne només dos) estan situats preci-sament en l’àmbit de la B-30.

Atesa la situació de debilitat de la deman-da interna, l’estratègia de sortida de la cri-si s’ha de basar en el sector exterior, i la B-30 té un paper fonamental. En conse-qüència, és fonamental potenciar-la amb aquelles infraestructures (ferroviàries, carreteres, port) que faciliten la conne-xió entre els centres productius amb els grans mercats europeus i mundials.

19B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

"innoculem el virus de l'emprenedoria a tots els racons de la nostra societat. inoculem-lo a cada família, a cada escola, a cada empresa..."

eLs VaLors de L'emPrenedoria

alBert MartídireCtor generaL de Bananity

diuen que l’economia és, en gran part, un es-tat d’ànim. Si és així, per tal d’esbrinar si hi ha brots verds cal aus-cultar el batec emo-tiu de la societat. Les emocions amb què

batega el cor de la nostra economia són fei-xugues. Tot i això, si auscultem atentament no podem deixar de notar, aquí i allà, algunes notes discordantment positives. Hi ha qui en l’anàlisi i en el debat prefereix centrar-se en les notes dominants, ben negres. Jo crec que, com més complicada és la situació econò-mica del país, més atenció hem de parar als brots verds per tal d’estimular-ne més.

Seguint aquesta filosofia, vull compartir amb vosaltres el que vaig viure a la celebració del Dia de l’Emprenedor que vam fer a la Casa Ba-

'cloud' per a piMes

el FuturÉs elèctric

Flexxible va néixer amb l’objectiu d’apostar per la tecnologia cloud computing i la creació d’escrip-toris virtuals Windows. Avui que

el cloud computing ja ho abasta tot, des de la gestió del correu, el calendari i els arxius compartits, nosaltres hem esmerçat els es-forços a perfeccionar els escriptoris. Una tecnologia que ens ha convertit en la quar-ta empresa europea amb més usuaris d’es-criptoris virtuals Windows al núvol. El que diferencia el nostre escriptori virtual d’al-tres és la seva idoneïtat tant per a pimes, com per a usuaris particulars i grans mul-tinacionals. L’usuari treballa sempre en el mateix entorn, utilitzi el suport que utilitzi. Amb Flexxible les empreses ja són a l’era de la consumerització. La tendència que expli-ca que qualsevol treballador, a través de les seves eines informàtiques personals, pot estar més actualitzat que l’entorn informà-tic de la pròpia empresa. Amb l’escripto-ri virtual de Flexxible, el suport és només circumstancial. Passi el que passi, tot és al “meu ordinador” del núvol.

els nous temps plantegen reptes de futur ambiciosos. Un és com afrontar la transició al vehicle elèctric i la mobilitat urbana. A

Futur-Moto vam emprendre, fa tres anys, una aposta per l’ús de motos i ciclomotors elèctrics. Avui, des de Futur-Moto, impul-sem una implantació de concessionaris Batery amb l’objectiu de ser un actor prin-cipal en aquesta transformació.Una revo-lució en la mobilitat que passa per oferir ve-hicles elèctrics recarregables, amb autono-mia, disseny innovador i respectuosos amb el medi ambient. Posem a disposició del pú-blic motos d’última generació, pensades per a la mobilitat urbana, de la més alta qualitat i molt més econòmiques en el seu mante-niment que una moto convencional. A més, Futur-Moto ha intensificat els seus esforços en ser llicenciatari dels millors fabricants. Per això introduirem els primers models de la marca nord-americana Brammo, la més potent del sector, i tota la gamma de l’alema-nya ElMoto. El futur és elèctric i a Futur-Mo-to fem que comenci avui mateix.

l’Hora dels Valents: si Va HaVer-Hi teMps Millors, tornaran

quan em van demanar que escri-vís aquest article, el primer que em va venir al cap va ser la frase: “temps de crisi, temps d’oportu-

nitats”. Pot sonar idealista, optimista i so-miador, però és la meva opinió. Per sort o per desgràcia, vaig començar el projecte de Touchland en un moment crític. Tot i que molts em van dir “que valent llançar-se a la piscina en els temps que vivim!”, jo ho vaig veure com un repte per demostrar que si s’ofereix una solució competitiva al mercat que tingui sentit, tot és possible.

Els inicis no van ser fàcils. Si ho fossin tot-hom es llançaria sense por. El més dur va ser trobar els primers clients, ja que oferí-em una solució que no era vital per al dia a dia de les empreses. Vam treballar a fons la proposta de valor, ja que creure en el que ofereixes és el més important. Vam desen-volupar una solució alternativa al rentat de mans més sostenible i econòmica que-el tradicional amb aigua i sabó. Un sistema que generava salut ambiental, millorava la

imatge corporativa i aportava responsabi-litat social per part de les empreses.Tot i això, va implicar molt d’esforç i dedicació. Així vam guanyar-nos la confiança entre empreses que estaven en retallades diàri-es en les seves despeses i que lluitaven per sobreviure al dia a dia del mercat.

Després de dos anys de pic i pala, hem aconseguit establir Touchland i comptar amb una gran comunitat de clients, col-laboradors i distribuïdors. Veiem que és una empresa amb possibilitats internaci-onals, ja que oferim una solució a una ne-cessitat global i hem començat a entrar en mercats com Veneçuela, Kènia o Tanzània.

Dir que és fàcil emprendre seria mentir, però repetiria tota aquesta experiència amb els ulls tancats, perquè m’ha format. És moment de ser valents, de pensar amb estratègia, actuar ràpid i no rendir-se. Amb 26 anys, aquests moments són els únics que he conegut, i per això considero que, si han existit temps millors, tornaran.

nana, seu de tres start-ups d’Internet a Sant Cugat, quan vam aplegar-nos més de 100 per-sones de 25 start-ups diferents. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i per això us demano que mireu el mural que van construir els assistents expressant el que re-presenta per a ells l’acte d’emprendre. Si les emocions associades a emprendre són: lliber-tat, passió, compartir, arriscar-se, voler can-viar el món, evolucionar, somriure a la cri-

si, parachuting, adrenalina, atrevir-se a so-miar, valentia o confiança; si les emocions són tan contagioses com ho vam viure, pro-bablement tenim una part de la resposta al nostre abast: innoculem el virus de l’empre-nedoria a tots els racons de la nostra socie-tat. Inoculem-lo a cada família, a cada esco-la, a cada empresa... La força arrossegado-ra dels sentiments positius que generarem així serà imparable. Som-hi ?

andrea lisBonaFUNDADORA DE TOUChLAND

seBastiÀ prat CEO DE FLEXXIBLE

Manuel quirós CEO DE FUTUR-MOTO

20 especial n.50 B30 Juliol-AgoST DEl 2012

els “brots verds” o la “llum al final del túnel” són una invenció dels polítics per donar il-lusió abans d’anar a vo-tar, fet que es conver-teix en desil·lusió poc temps després. En els

moments difícils de la vida la millor opció és dir les coses pel seu nom i ser realistes.

Crisi vol dir canvi. No sabem ni quan ni com acabarà la crisi, però si una cosa és segu-ra és que amb esforç i l’habilitat necessària per adaptar-nos a aquest canvi ens en sor-tirem. Hi ha solucions polítiques que no es-tan al nostre abast, per la qual cosa és mi-

llor mirar les que poden estar a les nostres mans. Cada petita o mitjana empresa ha de intentar sortir de la crisi per si mateixa sen-se esperar ajuda dels polítics o dels bancs. Per aconseguir-ho crec que hi ha un camí que hem de seguir: potenciar l'exportació i crear marca.

Si tens un bon producte que es ven bé en una petita àrea, tens moltes més possibili-tats de vendre’l a més llocs: arreu del món. Si per contra, el teu producte no es ven bé, llavors has d’analitzar-ne la raó, i si tot i això no veus la solució, llavors busca quel-com diferent al voltant del teu producte que tu ja coneixes tan bé. 1) Estudia el producte. 2) Estudia la competència. 3) Visita fires in-

ternacionals i, si veus que el teu producte hi encaixa, l’any següent exposa’l. 4) No confiïs en institucions oficials perquè fa-cin el teu treball d’estudi de mercat, són lentes, cares i desconeixen el teu produc-te. Fes-ho tu mateix, hi ha matisos bàsics que només tu coneixes.

Pel que fa a la marca, avui en dia és difícil crear una marca nova, però tot i així val la pena fer aquest esforç. Una marca cur-ta i que soni bé internacionalment (res de noms hispànics, els noms hispànics no venen, a menys que sigui un produc-te típic espanyol com ara paelles), pot ser una forta inversió inicialment però et donarà una diferenciació en un futur.

eLs reCUrsos estan a Les nostres mans

raMon escolÀPresident de zeta esPaCiaL

"en aquests moments tan difícils és quan més necessitem fer de les nostres idees una bandera, del nostre talent un valor, i de la nostra creativitat una aposta de futur"

La reCePta BarCeLona

Jordi GallèsPresident d’eUroPastry

en aquests moments de gran incertesa, de temors, i dins d’una tempesta que no amaina, hem d’obrir més que mai els ulls per convertir les ad-versitats en oportuni-

tats i fer dels elements que ens distingei-xen –com ara l'R+D i l’exportació– el nos-tre full de ruta.

En tant que president d’Europastry, una companyia familiar dedicada a la indústria alimentària, he viscut experiències empre-sarials que m’han demostrat la credibili-tat i respecte que es té arreu a les marques d’aquest sector quan van associades a Eu-ropa. Encara que no sempre sigui prou co-negut, vull recordar que el sector de l’ali-mentació és un dels més engrescadors al nostre país (suposa el 8% del PIB i és el segon per importància només per darre-ra del turisme) i la dieta mediterrània és considerada una de les més saludables ar-reu del món.

No podem deixar de posar en valor la nos-tra marca ni deixar d’apostar. Les perspec-tives econòmiques no són encoratjadores però en aquests moments tan difícils és quan més necessitem fer de les nostres idees una bandera, del nostre talent un va-lor, i de la nostra creativitat una aposta de futur.

Tot i el clima negatiu que es respira, hem de ser capaços d’aprofitar els avantatges que ens proporcionen els valors associats a la marca Barcelona. Parlo de la dieta mediter-rània, de Gaudí, de la innovació, del mar, dels paisatges que treuen l’alè, de la inves-tigació capdavantera, de la medicina, de la

capital mundial del mòbil, de l’esport, dels mestres de la gastronomia, de l’esperit em-prenedor, de la cultura... i, clarament, de Barcelona com a referència internacional de la indústria alimentària. I ho faig amb coneixement de causa.

Els Jocs Olímpics del 92 van posar Barcelo-na a l’aparador mundial, amb un estil que hem sabut alimentar amb el nostre esforç i il·lusió, posicionant-nos com a ciutat mo-derna, cosmopolita i amb uns valors enve-jables; un perfil que ens ha donat una em-

penta increïble a empreses que tenen esperit de créixer i vocació exportado-ra, que mantenim de forma constant.

Per la innovació, que és la que ens ha portat a créixer fent més i millors pro-ductes. En el passat, els francesos i els italians van fer una bona feina explotant aquest concepte i així ho demostra l’ex-pansió de la seva cuina i dels seus pro-ductes per tot el món. A poc a poc, nos-altres també estem conquerint escena-ris cada vegada més universals.

21B30 Juliol-AgoST DEl 2012 especial n.50

soMnis, esForç i readaptació a nous entorns

coM Ho teniM això?

ala nostra empresa familiar sempre hem aplicat la cultu-ra de l’esforç, fonamentant el treball en producte diferen-

cial i de qualitat. Economitzem inter-nament amb la tecnologia més moder-na per assolir externament el repte de la millor relació qualitat-preu. Ara més que mai estem en el procés de reinnovar, encara que més que reinnovar, ara cal adaptar-nos a nous entorns i a innova-dors sistemes de comunicació, generant noves idees per aconseguir nous produc-tes tot redescobrint les noves formes de comercialitzar.

Dins d’aquest pla d’acció vam crear el sistema cool·Print, un pas de gegant en l’evolució d’aquella primitiva premsa de Gutenberg, un nou món en la fabrica-ció del producte gràfic. Abans ho fabri-càvem tot amb lletres de plom, monoco-

lor. Després va venir el color, posterior-ment la tecnologia làser i ara fabriquem productes que generen emocions al con-sumidor. Afegir el component aromàtic al producte, la textura que ens permetrà gaudir de la sensació de tocar l’element i tot, juntament amb una bona gràfica cre-ativa, ens demostra la gran reinnovació de les arts gràfiques. Pensant sempre en futur, elaborem productes més respec-tuosos amb el medi ambient i garantint que siguin reciclables i compostables.

El missatge que vull transmetre va en-focat a potenciar la cohesió d’equips, a aportar una actitud positiva envers l’em-presa, a compartir un valor com el res-pecte, amb dosis de sentit comú. Amb aquests 4 ingredients, tots els somnis seran possibles. Treballant-los amb per-severança segur que arriben a fer-se rea-litat i sobretot no hem d’oblidar mai que perquè aquest engranatge funcioni cor-rectament, cal bon humor i un ambient immillorable en els equips de treball.

encara llegeixo la premsa cada matí. Tot i que costa massa trobar bones notícies. Sembla que, de manera inevitable, el

món econòmic –i global– s’està destru-int. Sembla que no puguem fer-hi res. Sembla que estiguem condemnats a pa-tir la manca de capacitats de gestió de la nostra classe política, que s’està demos-trant incompetent per atacar, de forma directa i immediata, l’arrel del problema.

Afortunadament hi ha una altra vi-sió. Una altra realitat que em fa pensar que tot plegat té solució. És la visió de l’empresari.

La meva activitat professional em dóna l'oportunitat de conèixer moltes empre-ses, en general ben gestionades, nor-malment amb ganes de fer coses impor-tants, gairebé sempre amb ambició per créixer.

Constato l’existència de molt bons pro-jectes i d’eines per finançar-los. Eines específiques i orientades a negocis que van bé, gairebé sempre amb un origen públic o públic-privat, que estan apor-tant els mitjans econòmics per facilitar el desenvolupament d’aquests projec-tes. L’Institut Català de Finances, Acci10, Avalis, Enisa, Cofides, PlanAvanza2. Són entitats que estan apostant deci-didament pel finançament de les em-preses que encara volen fer coses mi-llors i millor.

La crisi del treball està tenint una conse-qüència força positiva: la constitució de l’empresa unipersonal “Jo, s.l.”. L’enteni-ment que qui sap i vol fer coses pot tro-bar camins molt més enllà del paraigua d’un contracte laboral. I aquest enteni-ment porta a l’emprenedoria. I l’empre-nedoria, en un sentit ampli, porta al des-cobriment de solucions.

amB CoHesió, aCtitUd PositiVa, resPeCte i sentit Comú, tots eLs somnis són PossiBLes

aJudeM els Bancs a reinVentar-se

l’aVantatGe coMpetitiu de ser innoVadors

actualment ens trobem en una època de canvis, sobretot en el sector financer. És l’ocasió, lla-vors, de proposar noves idees i

solucions per desenvolupar nous models de negoci que agilitzin els mercats. Què pot fer davant d’aquesta situació una compa-nyia com GFT, en què ens dediquem a la consultoria de Tecnologies de la Informa-ció (TI) per a les institucions financeres? La nostra missió és ajudar els bancs i les as-seguradores a reinventar-se i adaptar-se als canvis.

Per fer-ho, hi ha dues accions que conside-rem prioritàries. Una ve donada a través de la tecnologia, en què el sector financer ha de recolzar-se per adaptar-se als nous models de negoci i respondre a les necessi-tats dels mercats. La nostra estratègia con-sisteix a utilitzar la innovació com a motor d’idees i, mitjançant les noves tecnologies, participar en el que serà la banca del futur. En aquest sentit, la connectivitat dels usu-aris és un factor a tenir en compte. El rep-

en moments de crisi tothom bus-ca què pot fer per fugir-ne de la millor manera. És habitual que es parteixi de la innovació junta-

ment amb l'exportació com a eines per aju-dar-nos a resoldre problemes. A diferèn-cia de l’exportació, que requereix estudi dels diferents mercats, competidors, pro-ductes... en la innovació es fa més difícil sa-ber què és el que podem fer, ja que forma part de la cultura de l’empresa i no és fàcil de gestionar si no existeix prèviament l'am-bient que la faciliti.

Perquè una empresa sigui innovadora, ha de tenir un gruix important de persones creatives, ja que el procés forma part d’una cultura que comparteixen tots els que tre-ballen a l’empresa. Innovar és fer les coses o productes diferents de com es feien habi-tualment per obtenir un millor resultat. La innovació pot ser de productes, sistemes de fabricació, materials empleats, sistemes de

te aquí és, per exemple, aconseguir aplica-cions mòbils atractives, que millorin l’ex-periència de l’usuari. Una experiència que també ha de ser més efectiva en tots els canals d’interacció amb els clients, inclo-ent-hi la virtualització de l’efectiu. L’altra acció consisteix en el compliment de les normatives reguladores que permeten una millor gestió i transparència de les institu-cions financeres, contribuint a trobar so-lucions a la crisi i evitar possibles proble-mes en el futur.

D’altra banda, a GFT ens mostrem optimis-tes perquè el sector de les TI és un dels que tenen més potencial de creixement. A més, comptem amb els beneficis de la globalit-zació, que ens ha permès mantenir el nos-tre nivell de negoci i evitar la supeditació a les fluctuacions dels mercats locals.

Des de GFT Sant Cugat, on es focalitzen els serveis de gestió de la innovació, acompa-nyem els nostres clients del sector finan-cer en aquest procés de canvi.

venda, presentació del producte, etc., bus-cant un avantatge competitiu.

Innovar té un risc: no sempre sortirà bé. Però no podem valorar només els resul-tats, sinó l’esforç que ha representat, ja que moltes vegades un fracàs és el principi d’un important èxit.

D’altra banda, la innovació ha de ser ràpida. Els primers que són capaços d’aprofitar una oportunitat tenen un gran avantatge. Mol-tes vegades les bones idees perden interès perquè volem estar tan segurs del que fa-rem que se’ns queden aturades en estudis de mercat, normes que hauran de complir, pressupost que hi volem dedicar. Coses que seria més fàcil i efectiu anar definint durant el transcurs del projecte.

Només amb persones innovadores és pos-sible tenir empreses innovadores, i a Cata-lunya per sort en tenim moltes.

La Visió de L’emPresari em fa Pensar qUe tot PLegat Pot tenir Una soLUCió

Joan alsina DIRECTOR ACCESO CORPORATE

seraFí GÁzquezDIRECTOR GENERAL SERAFí INDúSTRIA GRàFICA PUBLICITàRIA

raMon coMellas PRESIDENT DE CIRCUTOR

carlos eres DIRECTOR DE GFT A ESPANyA

radar B30 Juliol-AgoST DEl 201222

punt de troBadacaMBra de terrassa

Una cinquantena de persones es van reunir a la Cambra de Comerç de Terras-sa per assistir a la jornada sobre cloud computing empresarial que va organit-zar l’entitat. En la sessió va participar el soci d'Ilimit, que va parlar sobre els bene-ficis que aporta a les empreses la incor-

poració del núvol, tant a escala econòmi-ca com per la fiabilitat i optimització de recursos. El fundador d’Ivrateg, Ramon Trullàs, va concretar en la part més tec-nològica del cloud, i l'enginyer de Citrix, José Juan Díaz, va apostar per la virtua-lització dels llocs de feina. /// CEDIDA

upc

Uns cinquanta empresaris van participar en la jornada “Converses després de l’èxit”, organitzada per la UPC de Terrassa en col·laboració amb la Cambra de Terrassa. La jornada va servir per conèixer la història de tres grups de recerca del Campus de la UPC

i tres empreses que han portat a terme, conjuntament, projectes de desenvolu-pament. Amb aquesta jornada la universitat va incidir en la seva relació amb l’empresa. En els últims 10 anys, la facturació per transferència tecnològi-ca ha crescut un 15% anual. /// CEDIDA

l’èxit de les relacions universitat - empresa

trobada /// Premis Cambra de terrassa

els Premis Cambra posen en valor la figura de l’empresari

El pavelló de la Llana de Rubí va acollir la primera entre-ga dels Premis Cambra de Terrassa a la ciutat vallesa-na. Una edició especial, ja que arriba en l’any en què

la Cambra ha hagut de reinventar-se, des-prés de la desaparició de la taxa obligatòria per a les empreses de la demarcació, i sota un lema que reunia el simbolisme de la tro-bada: “Fem Pinya”. Potser per tots aquests motius, la reunió va tenir un caràcter espe-cialment reivindicatiu des de tots els àm-bits.

El president de la institució, Marià Galí, va obrir la ronda de discursos just després de l’entrega dels guardons als tretze premiats, i el seu missatge va ser en la direcció de reco-nèixer el treball del sector empresarial. “Els empresaris som els dolents de la pel·lícula tant per als de sota com per als de sobre”, va assegurar. Galí va demanar als empresa-ris que facin evolucionar les seves empre-ses “millorant els models de negoci, inno-vant i aportant més valor a través dels pro-ductes i els serveis”.

Galí també va fer referència explícita a la nova situació de la Cambra. El president de l’entitat va reivindicar el model adoptat per la Cambra de Terrassa. “Volem un finança-ment basat en la pertinença voluntària, ofe-rint uns serveis privats per aquelles empre-ses que percebin valor en la nostra tasca, i una assignació per a la representació gene-ral i l’impuls dels serveis de promoció de naturalesa pública, que estiguin en funció del pes econòmic i empresarial del territori i per criteris d’eficiència”. El mateix Galí va definir aquest camí com a “possible dins el context actual”.

El conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que presidia l’acte, va re-collir el guant ofert per Galí, i va garantir que per la Generalitat, els empresaris “sempre han estat els bons de la pel·lícula”.

Després de la pertinent ronda de felicitaci-ons als premiats, Mas-Colell va optar per un discurs més polític, i amb un to irònic que va arrencar els somriures de bona part de les 500 persones reunides a La Llana. El conse-ller de la Generalitat va analitzar l’acord eu-

B30 Juliol-AgoST DEl 2012 radar 23

punt de troBada

'B30'

La revista B30 millorarà la seva dis-tribució entre les empreses de la de-marcació de la Cambra de Comerç i in-dústria de terrassa gràcies a l’acord de col·laboració entre l’associació em-presarial vallesana i l’empresa editora de la capçalera econòmica, de la revis-

ta tot sant Cugat i del diari de sant Cu-gat. L’acord el van signar a la seu de la Cambra de terrassa el president de la institució empresarial, marià galí (a l’esquerra de la imatge) i el president de Premsa Local de sant Cugat, ramon grau.

preMis piMec

El Grup Carinsa - Creacions Aromàtiques Industrials, de Sant Quirze, va ser un dels protagonistes dels Premis Pimes 2012, en ser guardonat amb el premi a la millor Estratègia Empresarial a través de la Innovació i la Internacionalització.

L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, i del president de Pimec, Josep González, que va demanar una “regeneració dels valors i de les conductes irresponsables” per superar la situació actual. /// CEDIDA

Carinsa, premi a la internacionalització

trobada /// Premis Cambra de terrassa

els Premis Cambra posen en valor la figura de l’empresari

ropeu per a la inversió de 130.000 euros pel creixement econòmic al continent. De fet, el titular de la nit va sortir quan Mas-Colell va mostrar la seva desconfiança sobre la capa-citat del Govern central per gestionar aquest import. “Espero que una part d’aquesta in-versió sigui per a infraestructures i, si és així, espero que les decisions es prenguin com més lluny millor”, va bromejar.

D’altra banda, el conseller va voler ser pos-sitiu, i va mostrar-se convençut que estar tan malament té la seva part bona, com és que “podem vendre els nostres productes als que estan millor”. També es va felicitar pel creixement de l’emprenedoria en els darrers anys.

L’alcaldessa de Rubí, Carme García, també va voler reivindicar la feina per la reactiva-ció econòmica del municipi que està fent l’Ajuntament local des d’aquest any, amb projectes com el Rubí Brilla, que vol oferir noves oportunitats de negoci a les empre-ses de la ciutat i a les que s’hi vulguin instal-lar en el sector de l’eficiència energètica. /// VíCTOR SOLVAS

1 /// PrEMiATS SoTA El lEMA 'FEM PiNyA'COM CADA ANy, LA CAMBRA DE TERRAS-SA VA PREMIAR LES EM-PRESES MéS DESTA-CADES DEL CURS. PER PRIMERA VEGADA, L'EN-TREGA DELS PREMIS ES VA CELEBRAR A RUBí /// BáRBARA PADILLA

1 ///

radar B30 Juliol-AgoST DEl 201224

El 13 de juny es va celebrar el Dia de l’Emprenedor, i la Casa Banana va obrir les seves portes a més de 100 persones interessades en la innova-ció i l’emprenedoria. La jornada va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i de ponents com el funda-

dor d’EyeOs, Pau Garcia-Milà, o els directors de Bananity i WineisSocial, Albert Matí i Manuel Sarasa, que jugaven a casa. Els participants van poder celebrar un tast de vins, gentilesa de WineisSocial, i van reunir-se en taules de treball per parlar d’emprenedoria. /// CEDIDA

la Casa Banana obre el Dia de l’EmprenedorDurant la segona setmana del mes

passat es va presentar al PTV l’Associa-ció de Dones Empresàries del Vallès (ADE Vallès), dirigida per Montserrat Vilamitjana. La nova agrupació es va marcar com a objectiu ser un punt de suport i de trobada entre les professio-nals del territori per tal d’intercanviar

contactes i oferir formació. Segons van explicar les impulsores, ADE Vallès es diferencia de la resta d’institucions empresarials del territori perquè va dirigida a les persones, i no pas a les companyies. Entre els seus objectius està impulsar el paper de la dona i multiplicar la seva incidència. /// CEDIDA

Neix l’Associació de Dones Empresàries

cecot

La setena edició dels Premis als Nous Professionals va convertir-se en una reivindicació de la Formació Professional. El president de Cecot, Antoni Abad, va assegurar que en el context europeu, l'FP és una opció per als joves, ja que “avui el dilema estudies o treballes? ja no existeix, perquè si no estudies, no treballaràs”. En l’acte també hi va participar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va assegurar que “vistos els projectes,

podem dir que aquí tenim un tast dels futurs emprenedors”. Rigau també va marcar la importància d’incorporar l’anglès en els cicles per “no limitar l’eix de la internacionalització”. Durant la nit es van lliurar 9 premis amb dotacions d’entre 600 i 800 € distribuïts en 2 premis per a projectes de cicle de grau mitjà, 2 més per a grau superior, 2 per a Programes de Qualificació Professional i 1 premi de cultura emprenedora. /// CE-

DIDA

reivindicació de l'FP als Nous Professionals

esade

Esade centralitzarà tota l’activitat dels seus MBA a l’edifici que l’escola de negocis té a Sant Cugat. Així ho va anunciar la directora general de la institució, Eugènia Bieto, en la trobada anual amb periodistes que es va celebrar a mitjans de juny a Esade-Creàpolis. Segons Bieto, l’objectiu és facilitar les sinergies dels participants amb les més de 60 empreses que hi estan instal·lades i posar a la seva disposició els recursos. Bieto també va

anunciar la posada en marxa del doble grau de Direcció d’Empreses i Dret, que permetrà als alumnes obtenir les dues carreres en un període de 5 anys i mig. La directora d’Esade també va reconèi-xer que la caiguda de la marca Espanya a l’exterior és un tema de “constant preocupació” per a Esade, però assegura que de moment no està afectada i considera que “l’actiu de les escoles de negocis del país” està per sobre de la situació. /// CEDIDA

Creàpolis acollirà el Campus MBA d’Esade

punt de troBada

B30 Juliol-AgoST DEl 2012 radar 25

punt de troBada

El Centre Internacional d’hP Barcelona, el Leitat i La Salle Business Engineering School s’han unit per la presentació de la tercera edició de l’Inno+Talent 25, el programa de dos anys dirigit a nous enginyers i titulats de carreres científiques. Com a novetat per a aquest any, la selecció s’obrirà a les

universitats europees amb l’objectiu d’internacionalitzar i enriquir la diversitat del programa. Els interessats s’hi podran inscriure a partir del 30 de juliol, i la data d’incorporació serà l’1 de novembre. Els seleccionats treballaran durant 2 anys al Leitat per al centre d’hP en combinació amb formació. /// CEDIDA

HP torna a posar en marxa l’innoTalent Un grup d’experts en innovació

van visitar les instal·lacions de Ficosa i Idneo a Viladecavalls, durant la tercera setmana de juny, i dins el marc dels actes previstos al progra-ma de la XXII Conferència ISPIM (Societat Internacional per a la Gestió de la Innovació de Productes).

El conseller delegat d’Idneo, Enric Vilamajó, va valorar la visita com “un reconeixement al nostre compromís amb la innovació i la tecnologia”. L’edició de l’ISPIM Barcelona d’aquest any compta amb un total de 500 experts procedents de 55 països. /// CEDIDA

Experts en innovació visiten Ficosa

esade

Sant Cugat Empresarial va organit-zar, durant la tercera setmana de juny, el Fòrum Empresarial 2012: Jornada corporativa anual dels empresaris de Sant Cugat. A l’acte, a més d’una cinquantena d’empresaris de la ciutat i els representants de Sant Cugat Empresarial, va assistir el tinent d’alcalde d’Economia Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, que va remarcar l’aposta de la ciutat en el model de col·laboració público-privada

per dinamitzar l’economia de la ciutat. “Volem estar al costat dels empresaris perquè som conscients del paper que té l’empresa com a agent de creació d’ocupació i, per tant, de progrés social”. Brugarolas va destacar les bones notícies que durant les últimes setmanes ha rebut la ciutat, com l’ampliació de la seu de Banc Sabadell o l’obertura de l’EGarage d’Esade. “No és un bon moment, però tenim notícies esperançadores”. /// CEDIDA

Sant Cugat celebra el Fòrum Empresarial

26 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

tornar els diners de la pujada de la taxa universitària i va proposar crear una borsa social. com es pot crear si l’ob-jectiu és reduir el dèficit? Hi ha diverses fórmules. D'una banda, sembla que la mateixa Generalitat vol des-tinar un 25% de l’increment de les taxes per crear un fons per a beques propi de Catalunya.

i des de l’autònoma?A curt termini, redirigirem part dels in-gressos que obtenim per formació con-tinuada per crear aquesta borsa d’ur-gències. L’aposta per fer-ho és modifi-car l’estructura de negoci de l’escola de postgrau. I a llarg termini, volem crear l’endowment. És un estoc de capital líquid que s’obté a través de donacions i mece-natge. Aquest patrimoni no es gasta, no-més el rendiment que se n’obté.

i on es busca aquest patrimoni?T’ofereixo un referent. La Universitat de Califòrnia a Berkley té un patrimoni de 3.600 milions de dòlars. Aquestes dotaci-ons solen ser dels seus exestudiants, per agraïment per la formació rebuda. És clar que ells són NBA i nosaltres Lliga Ende-sa en qüestions de competitivitat i creació de marca, però també tenim el recurs del territori. És increïble com l’Autònoma ha canviat l’entorn de Cerdanyola, i fins ara no hi ha hagut el reconeixement meres-cut, ni social ni de les empreses.

al final, totes aquestes fórmules bus-

tònoma no és així. Seria un vot ponderat i indirecte.

creu que li ha pesat l’etiqueta de “continuista”? No sé qui la va posar, però no crec que ho siguem. Només tenim un membre de l’antic equip. En tot cas, l’etiqueta potser ha estat negativa en relació amb l’alum-nat, però positiva amb la resta de la comunitat.

Vostè ja va deixar clar que no podrien

es pot dirigir una universitat sense el suport del estudiants?Sí. La participació dels estudiants va ser molt elevada i és bon senyal, i és cert que la distribució de vots va ser d’un a qua-tre en contra nostra. Això s’explica perquè no presentàvem cap gran promesa per a ells, i tot i això vam aconseguir 1.000 vots d’aquest sector, que és tot un rècord. Però ens va donar suport l’àmbit més estable, els professors que s’estan 30 anys dins l’Autònoma. De totes maneres, la llei per-met que l’elecció sigui pel claustre, i a l’Au-

La Universitat Autònoma té, des de finals de juny, nou rector. L’economis-ta Ferran Sancho aga-fa el relleu d’Ana Ripoll després d’imposar-se a les eleccions a la candi-datura de Pere Solà grà-

cies al vot ponderat. Sancho va obtenir un ampli suport del personal docent i del personal de la universitat, però l’àmplia majoria dels estudiants van donar el seu suport a Solà.

“L’autònoma ha canviat el seu entorn i no ha tingut el reconeixement que mereix”

Ferran sancho /// rector de la UaB

Ferran Sancho valora el fet d’haver aconseguit el suport ma-joritari entre el personal de llarg recorregut de la universitat. És a dir, professors i treballadors in-terns, que passen tota la seva vida laboral a l’Autònoma. Potser és perquè s’hi reconeixen en ells. Després d’aconseguir la Càtedra en Anàlisi Econòmica, Sancho va seguir vinculat a la UAB, primer en àrees de gestió, i més tard com a vicedegà de la Facultat de Ci-ències Econòmiques i Empresari-al i vicerector d’Investigació i Pro-fessorat. Des del 22 de juny inicia la seva etapa com a rector, des-prés d’imposar-se en les eleccions més participatives de l’Autònoma i d’haver participat en una cam-panya electoral dura, que ha tras-passat les parets de les facultats per ocupar pàgines de l’actualitat en la premsa nacional. El repte: re-tornar la confiança.

el perFil

tota una vida a l’autònoma

ferran sancho és, des de finals del mes de juny, el nou rector de l’autònoma. en aquesta entrevista dibuixa els camins per on ha de circular la relació entre universitat i empresa TEXT: VÍCTor SolVAS /// FOTOS: BÀrBArA PADillA

27B30 Juliol-AgoST DEl 2012 radar

quen equilibrar la partida d’ingressos i despeses. es pot aconseguir en una uni-versitat pública?Sobre el paper, tota institució pública està obligada a tenir un pressupost equilibrat, però durant l’any les dinàmiques canvi-en. Per exemple, els últims dèficits de l’Au-tònoma s’expliquen per la caiguda de les aportacions de la Generalitat. La subvenció de l’any passat van caure en 34 milions, i el dèficit es va quedar en 19. La universitat va ser capaç d’estalviar 15 milions.

Fixant-nos en la relació de la universi-tat amb l’empresa, creu que l’oferta for-mativa es correspon amb la realitat la-boral? Ha perdut valor la titulació?No tinc aquesta sensació. No hi ha una so-bredimensió d’universitaris, però una altra cosa és si el que produïm s’acobla a les ne-cessitats del mercat. Els títols sempre te-nen valor, però potser no professionalitza-dor. El que hi ha de vegades és un desequili-bri entre el que necessita la societat i el que es forma a la universitat.

i la responsabilitat d’equilibrar-lo és de la universitat?De cap manera. A nosaltres ens diuen que hem de fer 300 metges i els formem. Qui ha de planificar és el Govern, que és qui con-trola les necessitats de la societat.

llavors, quina ha de ser la relació de la universitat amb l’empresa?Ha de ser una relació de coneixement mutu. Ara mateix hi ha de tot, i depèn molt

de la idiosincràsia de les facultats. La de Lle-tres no s’hi presta, però l’Escola d’Enginye-ria sí. Al final, els seus estudiants aniran a parar a les empreses i institucions públi-ques, i el contacte és necessari.

i hi ha espai per a la col·laboració activa?Si hi ha unes peticions per crear una recer-ca aplicada, aquí a la vora tenim el Sincro-tró, equips d’investigació de l’Autònoma i una empresa farmacèutica que s’hi invo-lucra, doncs ja es donen les condicions per col·laborar.

potser hi ha empreses que no s’acos-ten a l’autònoma perquè no coneixen els beneficis que poden obtenir...La societat en general té beneficis pel que coneixem com a externalitats. És allò que jo produeixo que té un valor per a la societat. Nosaltres produïm coneixement i el difo-nem. Un estudiant ha de gaudir en els seus estudis, però la posada en valor del seu tre-ball és la incorporació del seu treball en el teixit social. I aquí es beneficia tothom.

entenc que està a favor d’una línia de treball aplicativaAquí treballem la investigació bàsica i l'apli-cada, però la bàsica és la condició prime-ra per desenvolupar idees. Hem de donar un marc de llibertat per crear projectes, en-cara que molts d’ells no acabin en una apli-cació final. Però sense aquesta llibertat no pots optar a produir nous coneixements. Després, amb l’aplicada et pot venir una empresa que necessita un desenvolupa-

ment en concret. Per a algunes empreses aquest és un camí més eficient que no pas muntar un servei d’R+D, però ens equivo-caríem si utilitzem la universitat com a font de mà d’obra barata per fer tecnologia ele-vada.

potser el punt de connexió més evi-dent és el pruaB. quin ha de ser el seu paper?Ho haurem d’analitzar, però el Parc fa una funció d’interfase entre el que és la univer-sitat i els seus investigadors i la necessi-tat d’innovar i ser productiu. Ara, no crec que hàgim d’invertir per crear una infraes-tructura productiva. Tenim el capital humà que pot participar en altres projectes, però la iniciativa d’invertir ha de recaure sobre l’Administració Pública.

el director del pruaB ens comenta-va que en deu anys, el parc havia creat moltes empreses, però que poques ha-vien fet el salt esperat. És aquest el rep-te de futur?En una societat capitalista aquest ha de ser l’objectiu. Nosaltres podem donar un pri-mer aixopluc, però al final hem de deixar que el nen agafi la bicicleta i vagi sol. Si amb 50 anys continua amb les rodetes vol que dir que estem fent malament alguna cosa o que la societat no és capaç d’absorbir allò que has creat. Tot i això, no tinc informació concreta. Tampoc és el millor moment per a grans creixements, però en un món ideal hauria de ser una assistència inicial perquÈ caminin sols.

En Ferran Sancho no l’engan-xarem mai amb els ulls clavats al mòbil twittejant algun acte insti-tucional. La seva única entrada al món de les xarxes socials va ser l’obertura d’un compte a Facebook que reconeix que manté “inactiu”. “Pel que he vist, només li trobo la utilitat de buscar antics companys i millorar les comunicacions amb amistats que, d’una altra mane-ra, potser seria difícil parlar”. Mal-grat el seu escepticisme, reconeix haver “investigat poc” per fer-ne una anàlisi acurada sobre les pos-sibilitats professionals que poden oferir les xarxes. Tot i això, reco-neix per experiències properes, que les xarxes poden funcionar com a vehicle de treball millor que no pas algunes estructures inter-nes. “Sé que hi ha professors de la universitat que han obert grups a Facebook i sembla que els alum-nes interactuen molt més que no pas mitjançant la intranet que te-nen a la seva disposició des de la universitat”.

xarxessocials

Volem crear un estoc de capital líquid format per donacions d’exalumnes i per mecenatge per crear borses socials, seguint el model americà

existeix un desequilibri entre el que necessita la societat i el que formem a les universitats, però corregir-lo és treball del govern

ens equivocarem si utilitzem la universitat com a font de mà d’obra barata per fer tecnologia elevada

28 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

la cambra ultima una eina d’autoavaluació de l’rse

caMBra /// terrassa

la Cambra de Terrassa va organitzar a inicis de juny una reunió de treball

on van participar una desena d’empre-ses de la demarcació. L’objectiu de la ses-sió va ser dur a terme el primer test real d’una nova aplicació informàtica que ha de permetre implementar la primera eina gratuïta per a l’autodiagnosi de la Res-ponsabilitat Social Empresarial per a les empreses, que estarà disponible a través d’Internet.

La prova va reunir durant tres hores les deu empreses participants, que van dur a terme els test i van certificar el seu nivell d’acompliment en termes d’RSE. La Cam-bra va recollir les valoracions dels parti-cipants per tal d’implementar millores de cara a la presentació pública de l’aplica-ció, que tindrà lloc el mes de novembre a Itàlia.

La nova aplicació informàtica és un simu-lador per avaluar de quina manera inci-deixen sobre la competitivitat de l’empre-sa diferents accions d'RSE. Amb el test es pot fer una estimació numèrica basada en el ràtio cost/benefici, que permet a les em-

preses triar aquelles accions d’RSE que si-guin més eficients per a elles.

Juntament amb el simulador, l’eina conté un conjunt de bones pràctiques i elements de suport en matèria de certificacions. A partir d’una enquesta d’autodiagnosi, l’em-presa pot tenir una imatge fidedigna de la seva situació en termes d’RSE, en funció de quatre criteris: RSE al lloc de treball, RSE al mercat, polítiques d’RSE en relació amb la comunitat i actuacions davant el medi am-bient. El resultat permet determinar on són les àrees a millorar. /// REDACCIó

els participants, durant la trobada /// CEDIDA

pimec ajuda el disseny dels models de negoci

patronals /// PimeC

Pimec i Acc1ó van celebrar, a principis de juny, una sessió de treball interacti-

va amb empresaris i directius de pimes. La jornada, anomenada Sessió 360º, va comp-tar amb l’assistència d’una trentena d’em-presaris que van reflexionar sobre com mi-llorar, reforçar o transformar el seu model de negoci amb l’objectiu que l’empresa si-gui més competitiva, proporcioni creixe-ment i s’adapti al nou context econòmic.

El president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías, va assenyalar que “aquesta proposta arrenca de la necessitat de rein-ventar-se i identificar nous models i opci-ons de negoci que facin l’empresa compe-titiva i sostenible en el futur”. Elías va ex-plicar com el dia a dia pot evitar fer aquesta reflexió, i la jornada va servir precisament per això: per analitzar tots els àmbits de l’empresa i avaluar el sistema de negoci.

Els participants van poder interactuar amb un equip consultor especialitzat en l’estra-tègia empresarial de petites i mitjanes em-preses, familiaritzar-se amb eines estratè-giques, intercanviar experiència i tenir un informe personalitzat. /// REDACCIó

cecot impulsa programes d’inserció a la nova pobresa

patronals /// CeCot

El Servei d’Atenció Integral a la Nova Pobresa de la Fundació Cecot Perso-

na i Treball està desenvolupant, des de fa uns mesos, el Servei d’Atenció Integral (SAI) a la Nova Pobresa, un projecte per fomentar la integració social i laboral de la pobresa emergent que compta amb el suport del Departament de Benestar So-cial i Família.

El projecte es basa a realitzar un acom-panyament a autònoms que s’han quedat a l’atur, persones que han patit un ERO i d’altres amb greus dificultats per trobar feina, una monitorització tant per orien-tar en la cerca de feina com per superar les dificultats emocionals d’aquestes per-sones derivades de la situació professio-nal i personal que estan patint.

La patronal Cecot considera aquest col-lectiu com a vulnerable, ja que des de l’inici de la crisi econòmica han perdut la seva feina i pateixen greus dificultats per reinserir-se en el mercat de treball, per cobrir les necessitats bàsiques i presen-ten la necessitat de diversos recursos as-sistencials disponibles.

El SAI està fomentant la inserció laboral de fins a setanta-cinc persones definint el seu perfil com a treballador, apropant els dife-rents recursos disponibles en el territori com ara entitats formatives, serveis d’em-prenedoria, entitats del tercer sector soci-al i altres organismes d’orientació laboral.

També estableix noves estratègies de re-cerca laboral adaptades a les necessitats de cada persona. En aquest sentit, s’impartei-xen coneixements sobre branding perso-nal, l’ús de les xarxes socials i es fomenta la motivació personal. /// REDACCIó

david Garrofé, de cecot /// CEDIDA

Goexport i cecot col·laboren en l’exportació

patronals /// goexPort

Tres empreses catalanes van iniciar, du-rant la tercera setmana de juny, la sego-

na fase del programa d’Iniciació a l’Expor-tació, promogut per Acc1ó a través de Go-Export i de la patronal Cecot. Durant un any, les companyies desenvoluparan el seu pla d’exportació de la mà d’un assessor d’inter-nacionalització, un assessora de màrque-ting digital i un tècnic en comerç exterior que garantiran l’èxit en l’execució del pla d’internacionalització.

Les empreses són Tallers Glorias Catalanas, amb 15 treballadors i dedicada a la fabrica-ció de motllos per a l’automoció; Original Disseny i Comunicació, amb un únic tre-ballador, i Energy and Sustanaible Mobility Development, amb dos treballadors i dedi-cada a pàrquings generadors d’energia re-novable i sistemes intel·ligents per a la re-càrrega de vehicles elèctrics.

El programa també ha de servir per trans-ferir les eines de gestió i de comerç inter-nacional que serveixin per sortir a l’exteri-or, però també a incrementar el nombre de contactes comercials i vendes generades pels canals digitals. /// REDACCIó

29B30 Juliol-AgoST DEl 2012 radar

el BBVa garanteix que no recorrerà als ajuts públics

associacions /// terrassa

A poques setmanes de la resolució de la Comissió Europea sobre l’adquisició

d’Unnim, el president del BBVA, Francis-co González, va voler remarcar que l’enti-tat “no necessitarà cap ajuda pública, ni tan sols en els moments de més estrès banca-ri”. González va fer aquestes declaracions durant un acte organitzat per l'Asociación para el Progreso de la Dirección (APD), on també va remarcar la necessitat de “recu-perar la credibilitat perduda en el sector du-rant els últims anys”. Tot i això, el director del BBVA va considerar que la crisi “ha po-sat de manifest molts comportaments im-prudents i fraudulents”, però va garantir la solidesa de l’entitat que presideix.

Malgrat la crisi per què està passant la ban-ca espanyola, González va assegurar que es tracta d’un “sistema financer dominat per entitats sòlides”, i va recollir l’informe del Fons Monetari Internacional en què es diu que és el 30% del sector el que requereix el 80% de les necessitats de capital identi-ficades per l’FMI. En aquest sentit, va de-manar “diferenciar les entitats” i “identi-ficar les que no són viables, que hauran de desaparèixer. /// REDACCIó

catalunya caixa, a puntper acabar la privatització

El procés de privatització de Catalunya Caixa liderat pel Fons de Reestructura-

ció Bancària (FROB) evoluciona segons el calendari previst, i estaria a punt per l’ini-ci de presentació d’ofertes vinculants, des-prés de set setmanes de treball. Durant l’úl-tim mes s’ha finalitzat la revisió i l’audito-ria de contractes i expedients de crèdit i el procés ha entrat en la fase final de reunions presencials amb els principals executius de l’entitat per aprofundir en els aspectes que poden quedar a l’aire.

L’entitat va sortir al pas de les informacions que a inicis de juny apuntaven a una para-lització de la subhasta de Catalunya Caixa. El FROB va assegurar a través d’una nota de premsa que el procés d’estructuració ordenada de les entitats sota el seu con-trol segueix el seu camí segons el calenda-ri previst.

De fet, el FROB va haver de contestar les de-claracions del comissari europeu de Compe-tència, Joaquín Almunia, que apuntava a la possibilitat de tancar les entitats financeres no viables. El fons públic va assegurar que no tenia cap previsió de liquidar cap de les enti-

tats nacionalitzades, com Catalunya Caixa, Banc de València i Novacaixagalicia. “Com-plint la normativa per la qual ha estat cre-at, el FROB seguirà portant la reestructura-ció ordenada de les entitats, i es mantindrà, per tant, la seva operativa normal”, apunta-va l’organisme.

El mateix Govern espanyol va remarcar que no tenia cap intenció de posar fi a cap enti-tat financera, ja que l’objectiu marcat és el de sanejar i recapitalitzar totes les entitats que en l’actualitat estan sota el control de l’Estat. /// REDACCIó

Bancs /// CataLUnya

el Banc sabadell descarta acollir-se al fons de rescat

l a injecció europea de 100.000 milions d’euros per a la banca espanyola ha

merescut reaccions de les principals enti-tats de l’Estat. Un dels primers a posicio-nar-se va ser el Banc Sabadell, que a tra-vés del seu president, Josep Oliu, va asse-gurar que no tenia cap intenció d’acollir-se al rescat. Així ho va assegurar Oliu durant la presentació del nou edifici corporatiu que l’entitat va inaugurar, a mitjans de juny, a Sant Cugat. El president del Banc Sabadell va explicar que amb la integració de la CAM el banc passaria a tenir una cobertura del 16%, que és una ràtio que dobla la mitjana de la resta d’entitats.

Oliu es va mostrar partidari del rescat, tot i que va voler esperar a conèixer les condi-cions definitives per fer-ne una valoració completa. Tot i això, va aplaudir que la me-sura es dirigeix específicament als bancs,

i va tornar a reclamar la creació d’un “fons europeu per donar resposta a aquelles enti-tats que no podran ampliar capital”. El pre-sident de l’entitat també va argumentar que després del sanejament de la banca espa-nyola caldrà una “consolidació fiscal per tornar al creixement”.

noVes instal·lacions. Les valoracions d’Oliu es van produir durant la inauguració del nou centre corporatiu del Banc Saba-dell, que va estar marcada per la visita del president de la Generalitat, Artur Mas. De fet, es tracta d’una ampliació sobre l’edifici de l’entitat a Can Sant Joan. Les obres han suposat una inversió d’uns 40 milions d’eu-ros que han conformat un edifici de cinc plantes i 7.000 metres quadrats destinats a oficines i 8.000 més per a nous serveis. El nou espai disposa d'un auditori i serveis de lleure per als empleats. /// V.S.

així ho va assegurar el president del grup, josep oliu, durant la inauguració del nou centre corporatiu de l’entitat a sant Cugat del Vallès

Mas durant la visita /// CEDIDA

Bancs /// saBadeLL

el sabadell facilitarà el crèdit per a l’exportació

la Cambra de Terrassa i el Banc Sabadell van signar, a finals de juny, un conveni

de col·laboració amb l’objectiu de promou-re que les empreses de la Cambra accedei-xin, en condicions avantatjoses i en exclu-siva, a iniciatives específiques per a l’im-puls de la internacionalització, així com a una línia de crèdit per valor de 100 milions d’euros, entre d’altres.

La signatura del conveni es va formalitzar a la seu corporativa de la Cambra, amb la pre-sència del president de l’entitat, Marià Galí, i el subdirector general del Banc Sabadell, Josep Canalías. El punt sobre els 100 milions d’euros pel finançament de les empreses, es complementarà a través del “servei de pagament immediat pimes”. Es tracta d’un servei de gestió de pagaments al comptat a proveïdors que integra el finançament dels pagaments per part del banc, mitjançant un ajornament de la data de càrrec de l’orde-nant. Així, el servei permet a l’empresa ne-gociar descomptes per pagament immedi-at amb els seus proveïdors.

La nova col·laboració preveu també un pla per contribuir a impulsar la internaciona-

lització de les empreses de la Cambra. En primer lloc, les companyies podran establir relacions internacionals a través del ser-vei de prospectiva de mercats de la Cam-bra amb el suport especialitzat en operati-va econòmica internacional dels 2.000 cor-responsals que el Banc Sabadell té als cinc continents.

D’altra banda, el Banc Sabadell posarà a disposició de les empreses de la Cambra el seu programa “Exportar per créixer”, que es basa en un préstec vinculat a l’aplicació de negoci internacional. /// REDACCIó

Galí i canalías, durant la signatura /// CEDIDA

Bancs /// saBadeLL

90%del controlaquest és el percentatge de parti-

cipació del froB a Catalunya Caixa

després de la seva intervenció al se-

tembre de 2011. el fons va injectar

1.718 milions d'euros a l'entitat.

30 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

el nus de la c-58 es desfarà amb les vacances d’estiu

inFraestructures /// montCada

un dels punts més conflictius de la xarxa viària catalana podria millo-

rar la seva situació després de la tornada de les vacances d’estiu. Es tracta de l’en-trada a Barcelona per la C-58, que pro-voca cada dia cues quilomètriques en la connexió entre les vies de Cerdanyo-la i Montcada i Reixac. En els sis carrils d’entrada i sortida de la capital catala-na es concentren cada dia 165.000 vehi-cles, fet que la converteix en la via més transitada de Catalunya, només per dar-rere de la ronda de Dalt. La solució disse-nyada per la Generalitat és un carril bus-VAO, destinat a vehicles amb un mínim de tres ocupats, i que aniria des de Ri-pollet fins a la Meridiana. En l’execució d’aquest tram de 6,8 quilòmetres estan treballant des del 2008 operaris d’OHL i Copcisa, i les previsions situen el mes de setembre com el termini per acabar les obres i posar en marxa la nova via.

En l’actualitat s’està construint el via-ducte de 870 metres que passa al costat de Ciutat Meridiana, que ja disposa de 13 de les 16 bigues prefabricades mun-tades, i també de l’habilitació de l’es-

pai central de la Meridiana per on pas-sarà el carril.

Al mateix temps, el Servei Català de Trànsit està preparant la reglamentació que s’haurà d’utilitzar per fixar el con-trol d’aquesta via, que no disposa de cap precedent.

Les obres tindran un cost final de 80 mi-lions d’euros, amb una contribució eu-ropea de 32 milions, i es preveu que hi passin 100 busos i 1.200 cotxes amb tres o més ocupants alhora. /// REDACCIó

les obres la de c-58 s'acabaran a l'estiu/// CEDIDA

europa exigirà rendibilitat a les grans inversions

inFraestructures /// VaLLès

la Comissió Europea podria posar fi a les obres faraòniques de dubtosa ren-

dibilitat econòmica que han imperat du-rant els anys de bonança. Segons publi-cava el diari Avui, Brussel·les té la inten-ció d’exigir al Govern espanyol un informe de viabilitat i retorn econòmic de les grans infraestructures abans de construir-se. L’acumulació d’aeroports que han anat bui-dant-se i de trens d’alta velocitat amb una mitjana de passatgers sota mínims hauria alertat la Comissió Europea, que vol que el criteri econòmic es prioritzi sobre cap al-tre per aprovar noves inversions.

De fet, la Comissió ja revisa les inversions d’Espanya, i ja ha advertit el PP i el PSOE sobre la inconveniència de malgastar re-cursos en obres amb una capacitat de re-torn dubtosa. El mateix eurocomissari Olli Rehn advertia, a finals de maig, que “les in-versions s’han de limitar a aquells projec-tes pels quals hi ha una demanda genuïna i són assequibles”.

L'obligatorietat de presentar un estudi eco-nòmic va rebre un vot de consens favorable al Parlament Europeu, amb el suport tant

de partits conservadors europeus com de liberals i verds. L’acord que ha propiciat la proposta fa pensar que es podria aplicar a partir de l'any que ve.

Entre els impulsors de l’esmena hi ha l’eu-rodiputat de CiU, Ramon Tremosa, i el d’ERC, Oriol Junqueras, representat pel BNG. Tremosa va qualificar de “burla su-prema l’eficiència econòmica” i la política d’inversió en infraestructures de l’Estat, i va posar com a exemple els més de 150.000 euros que costa el manteniment de la línia de TAV de l’Estat. /// REDACCIó

sim Kallas, comissari europeu /// CEDIDA

terrassa espera la rebaixa dels peatges de la c-33

inFraestructures /// terrassa

Els alcaldes de Mollet, Terrassa i Alella es van reunir a mitjans de juny amb

el conseller Lluís Recoder, que es va com-prometre a negociar amb la concessionà-ria Abertis i presentar una proposta per a la mobilitat obligada dels peatges de la C-33 entre les tres ciutats. Els alcaldes van valo-rar positivament la trobada i la voluntat de diàleg mostrada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, però també van refermar la necessitat de continuar reivindicant la gra-tuïtat dels peatges.

L’alcalde de Mollet va explicar que els alcal-des consideren l’opció que les concessionà-ries paguin part de les bonificacions. “Se-ria bo que fessin l’esforç per al país, tenint en compte que són catalanes i la història de greuges comparatius existent al territori”.

Els alcaldes van qualificar d’estratègics per al desenvolupament econòmic aquests pe-atges, ja que no només hi ha la mobilitat obli-gada dels residents de l’entorn, sinó també de tot el teixit industrial i empresarial que està obligat a utilitzar les autopistes. És per això que la seva reivindicació compta amb el suport empresarial. /// REDACCIó

recoder demana reflexió sobre la inversió en rodalies

Ficosa /// ViLadeCaVaLLs

El conseller de Territori, Lluís Recoder, ha fet un pas més en el conflicte obert

entre Generalitat i Foment en donar un ter-mini d’un mes per “reflexionar sobre els incompliments amb Catalunya en inversió ferroviària”, en referència a la situació de Rodalies. Recoder va expressar-se així en una roda de premsa celebrada a inicis de juny, en la qual també va obrir la porta a la negociació del traspàs de la gestió del ser-vei de Rodalies. De fet, aquesta és una via que el conseller ha mantingut oberta des que va accedir al càrrec pel que considera una mala gestió de Foment.

Recoder va considerar que un mes ha de ser prou perquè el Govern busqui solucions a la situació provocada. El 2010 s’hauria d’ha-ver fet la modificació que hauria permès canviar l’operador, però aquest pas enca-ra està pendent.

Mentrestant, en aquest temps només s’ha invertit el 6,9% dels 4.000 milions previs-tos fins al 2015. L’últim motiu de conflic-te ha estat el nomenament de Miguel Pé-rez com a responsable de Rodalies sense el consentiment de Territori. /// REDACCIó

http://grec.bcn.cat/

32 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

pirobloc aprova el seu pla per entrar als estats units

piroBloc /// BarBerà

l’empresa de fabricació de calderes d’oli tèrmic per a ús industrial, Piro-

bloc, va aprovar durant el mes de juny un pla estratègic per iniciar, durant aquest any, la seva expansió comercial als Es-tats Units. Com a requeriment previ, van obtenir la certificació de qualitat ASME (American Society of Mechanical Engi-neers), que li permetrà accedir al mercat americà. Així, Pirobloc es converteix en la primera empresa espanyola del sector de disposar d’aquest segell, que assegura a les més importants empeses del món un mateix protocol de fabricació.

Pirobloc ja ha iniciat els contactes i les ges-tions empresarials corresponents per tal de desenvolupar un pla d’actuació que li permeti, en breu, una presència comerci-al regular als Estats Units i, alhora, consoli-dar la seva activitat professional en el mer-cat del Canadà.

El gerent de l’empresa, Armand Vargas, veu l’operació com una opció per seguir amb el treball exterior fet en els últims temps. “Es tracta d’un pas més en el procés d’inter-nacionalització de la nostra empresa i una

oportunitat per seguir amb el creixement i el desenvolupament que hem anat mante-nint els últims anys. presència a 60 països. De fet, des que l’empresa va començar el seu camí el 1977, Pirobloc s’ha consolidat a escala nacional, però també s’ha convertit en un referent a l’exterior. En l’actualitat destina un 50% de la seva producció a l’exportació i està pre-sent en més de 60 països, com França, Su-ècia, Itàlia, Cuba, la Xina o el Brasil. A més, compta amb una cartera de més de mil cli-ents a tot el món. /// REDACCIó

armand Vargas, dG de pirobloc /// CEDIDA

Ficosa, premiada per la reconversió de Viladecavalls

Ficosa /// ViLadeCaVaLLs

El Col·legi d’Enginyers de Catalunya ha premiat Ficosa per la reconversió in-

dustrial que està desenvolupant a l’antiga planta de Sony a Viladecavalls. Aquest és el primer reconeixement que rep l’empre-sa de la família Pujol des de l’inici de l’ope-ració a cavall del 2010 i el 2011. Amb aques-ta operació, la planta de desenvolupament de Sony va passar a ser la seu d'R+D+I del grup multinacional. En aquest procés ha aprofitat i potenciat els elements tecnolò-gics i electrònics de les instal·lacions i ha centrat les línies d'investigació en tres àre-es, com són la seguretat, les comunicacions i l’eficiència energètica.

Els plans de Ficosa a Viladecavalls també passen pel creixement de l’empresa inau-gurada en col·laboració amb Comsa Emte, Idneo. El projecte es centra en el desenvo-lupament d’elements electrònics d’alt va-lor afegit en sector com la salut, l’energia, el transport o la seguretat. El conseller de-legat del grup, Xavier Pujol, va destacar que “en temps de crisi, Ficosa està comandant l’operació de reconversió industrial més important que ha viscut país en els darrers anys”. /// REDACCIó

Hp aposta per sant cugat per la revolució digital

Hp /// sant CUgat

A diferència d’altres sectors en què els formats digitals han passat per so-

bre dels analògics en poc temps, el món de les arts gràfiques segueix encara amb una balança desequilibrada a favor del format més clàssic. Però Hewlett Packard considera que aquesta tendència canviarà en els propers anys. En unes declaracions del vicepresident i director general per a Europa, Orient Mitjà i l'Àfrica de la com-panyia, Manel Martínez, recollides pel di-ari Expansión, l’empresa assegurava que “la crisi econòmica accelerarà el procés de transformació de la indústria gràfica”.

Martínez recalca que “l’explosió del con-tingut digital obre noves oportunitats i models de negoci per a tots els segments del mercat”, i aquest és un camp on HP vol estar ben situat. I en aquesta operació sembla que la planta de Sant Cugat tindrà un paper protagonista. Malgrat les polèmi-ques dels últims mesos, en què l’empre-sa ha estat notícia pels conflictes laborals produïts pel pla d’acomiadaments, Martí-nez assegura que les instal·lacions del Va-llès han tingut i seguiran tenint una activi-tat clau per al futur de l’empresa. “La seu de

Sant Cugat és fonamental per a HP, ja que des d’aquí s’han pres decisions importants i és des d’on es controla el mercat europeu, africà i de l'Orient Mitjà”.

Per comandar aquest gir en el sector, HP ha iniciat un programa d’inversions, que aquest any s’ha traduït en 199 milions d’eu-ros destinats a la innovació en l’àrea d’arts gràfiques i que completa un cicle de qua-tre anys en els quals s’ha invertit 978 mi-lions d’euros. En l’actualitat, la planta de Sant Cugat disposa d'una plantilla de 2.600 persones. /// REDACCIó

instal·lacions d'Hp a sant cugat /// ARXIU

peter lindsey The article

club Med

B ack in 2008 The Economist an-nounced that ‘the party was over’

in Spain. And indeed it is. The subse-quent hangover dragged on for the best part of four years till a couple of weeks ago Spain was forced to take its unplea-sant but all too necessary medicine – the bailout of its banking sector and finan-cial system. Spain’s Club Med economy has definitively come to a grinding halt. The consequences remain to be seen; whether Spain will be ‘encouraged’ to implement further packages of auste-rity measures or not; whether or not the €100bn made available to Spanish banks will reach the companies and families starved of credit; whether this amount will be enough to fill up the gaping ho-les and clean up the troubled assets in the banking sector – this is a worrying thought. One has the feeling that the real problems are structural and need to be addressed. How long can Europe go on pumping money? Portugal, Ireland, Gre-ece and now Spain. The PIGS have gone to slaughter – this summer’s special is ham, and there’s plenty of it and at rock bottom prices.

Kern pharma ampliarà la seva planta de terrassa

eMpresa /// kern PHarma

la farmacèutica Kern Pharma amplia-rà les seves instal·lacions a Terrassa

després que el grup Indukern hagi deci-dit invertir nou milions d’euros en la plan-ta. Segons va explicar el vicepresident del grup, Raúl Díaz-Varela, la inversió es des-tinarà a una nova àrea logística de 2.000 metres quadrats que inclou l’ampliació del magatzem robotitzat, la construcció d’un nou edifici de tres mil metres qua-drats per a la distribució de comandes, i l’ampliació en 900 metres quadrats en oficines. Aquesta darrera operació servi-rà per incorporar a la planta els serveis corporatius del grup, que fins ara es tro-baven al Prat de Llobregat. Díaz-Varela va assenyalar la tardor com el punt per iniciar les obres, i va informar que com-portaria la incorporació de 80 persones a la plantilla de 652 treballadors amb què compta l’empresa.

Segons va explicar el directiu en roda de premsa, l’objectiu de la inversió està en línia amb el pla d’actuació de l’empre-sa, que és consolidar el seu lideratge en la venda de genèrics a Espanya. De fet, l’empresa té previst llançar en els pro-

pers anys una gran varietat de molècules, aprofitant que durant el curs anterior van caducar bona part de les patents estratè-giques registrades a Espanya.

De la mateixa manera, Kern Pharma vol ampliar la seva presència internacional, ja sigui a través de llicències com amb la in-corporació d’alguna filial que s’uneixi a la que ja té el grup a Portugal.

Kern Pharma és una de les empreses refe-rents al sector, amb una facturació el 2011 de 761 milions d’euros. /// REDACCIó

díaz-Varela, de Ken pharma /// ARXIU

33B30 Juliol-AgoST DEl 2012 radar

catalana compra Groupama per 400 milions d’eurosL’operació inclou també l’asseguradora de venda directa de Click seguros

catalana occidente /// sant CUgat

Després de negociacions durant setma-nes amb l’empresa mare francesa, el

grup assegurador Catalana Occidente ha comprat la filial espanyola de Groupama, on també s’inclou l’asseguradora de ven-da directa Click Seguros. Segons informa El Confidencial, i a falta de la confirmació de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, l’acord s’hauria concretat en 400 milions d’euros.

El grup català considera positiva l’operació, ja que, a canvi, aconsegueix un negoci que aportarà un valor de primera d’asseguran-ces de 930 milions d’euros, a més de les re-serves corresponents i de la seu de la filial espanyola al costat del Congrés dels Dipu-tats de Madrid.

Amb aquesta operació, Catalana Occiden-te es queda amb un negoci que ha funcio-nat bé durant els darrers anys, en què ha tancat els comptes amb beneficis d’entre

els 40 i els 60 milions d’euros. L’operació converteix el grup en el cinquè gran asse-gurador del mercat espanyol, per darrere de Mapfre, VidaCaixa, Mutua Madrileña i Zurich.

L’acord també hauria estat ben rebut pels sectors sindicals de Groupama, ja que Cata-lana Occidente s’hauria compromès a res-pectar la totalitat de la plantilla actual de la

el grup catalana occidental aprofitarà la política d'aprimament iniciada per Groupama /// ARXIU

filial francesa, així com les seves condici-ons contractuals.

Groupama s’ha desfet en els darrers anys de les seves filials a Bèlgica, el Regne Unit, Tunísia i Turquia per tal d’alleugerir les pèr-dues registrades, que va pujar fins als 1.760 milions d’euros durant l’any passat. De fet, l’empresa ha estudiat opcions de fusions amb altres competidors. /// REDACCIó

les exportacions creixeran un 4,7% durant el 2013

eMpreses /// VaLLès

les previsions del Instituto de Estudi-os Económicos (INE) per a les expor-

tacions el 2013 situen l’empresa espanyola en les mitjanes de la resta de la Unió Euro-pea i amb un ritme de creixement similar al del Regne Unit i Portugal. L’INE preveu un creixement d’un 4,7% en les exportaci-ons, segons les dades publicades en l’Eu-ropean Forecast per la Comissió Europea.

Les previsions de primavera publicades per la Comissió Europea assenyalaven que les exportacions total dels 27 membres de la Unió Europea recuperarien un ritme de creixement més constant el 2013. En l’ac-tual curs, les exportacions comunitàries es situen sobre el 2,4%, mentre que el 2011 van arribar fins al 6,3%.

Tal com s’esperava i com es va repetint du-rant els darrers anys, l’informe indica que els països que registraran xifres més grans en les seves exportacions seran els nous membres de la Unió Europea. Entre el pa-ïsos més destacats sobresurten Hongria, amb un creixement del 8% en les seves ex-portacions, i Lituània, que arriba fins al sis per cent. /// REDACCIó

cirsa obre la seva línia de negoci per internet

l’empresa dedicada a l’oci i al joc, Cirsa, ha obtingut la llicència concedida per

l’Estat per iniciar la seva activitat a la xar-xa. Des de principis de juny, la companyia terrassenca, líder del sector, podrà oferir apostes esportives i modalitats de casino, pòquer i bingo des d’Internet.

En total, el Govern central ha emès 91 lli-cències generals i 186 singulars per crear un mapa en què 27 empreses nacionals en-traran en competència amb les marques estrangeres que fins ara operaven en el sector.

L’anunci no ha agafat Cirsa en fora de joc. De fet, l’empresa esperava la concessió go-vernamental des del mes de novembre de 2011. Però en tot aquest temps han passat eleccions legislatives i un canvi de govern que va aturar el procés fins a la resolució definitiva, que va arribar durant el mes de juny.

Ara sí, amb la llicència necessària, la mul-tinacional del joc va posar en marxa el seu web corporatiu, des d’on està vehiculant tot el nou negoci de joc en línia. Per tal de ser

seu de cirsa, a terrassa /// CEDIDA

cirsa/// terrassa

competitius en aquest nou sector, Cirsa ha obert una nova estructura especialitzada, amb quatre àmbits d’actuació primordials, com són les apostes esportives, el casino, el pòquer i el bingo.

L’objectiu de la companyia és exportar les formes de joc dels locals reals cap al món virtual. De fet, la companyia ja disposa de certa experiència en el camp, ja que en els últims mesos ha operat en el negoci de les apostes esportives a través de la marca Sportium, present a Madrid i Aragó amb 174 punts de venda. /// REDACCIó

Lean + Six Sigma + Kaizen

Consulting & Training

“Implantem qualsevol millora. Transformem la seva Empresa”

“Ajudem als nostres clients a innovar en la millora dels seus processos”

Sant Cugat – Oporto

Delivering results!

www.actio-consulting.com

8ª Jornada ACTIO Barcelona: “El procés de transformació lean”

Sant Cugat, 27 Setembre 2012(assistència per invitació)

ACTIO School – ACTIO Games – ACTIO Books

“Transferim coneixement”

34 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

els consells d’administració han de tenir una representació mínima de dones que asseguri la seva capacitat d’influència Les dones tenen una forma de gestió diferent, més empàtica i oberta a escoltar i a col·laborar

cosa: “les dones moltes vegades treballem molt, però som invisibles; deixem fer i no busquem problemes”.

també heu fet vostres els objectius d’europa en qüestions d’igualtatLa comissària de Justícia Europea, Viviane Reading, ha traçat una ruta, en què es fixa que les empreses i els estats han de tenir un 30% de dones en els òrgans directius el 2015 i un 40% el 2020, i a ADE Vallès cre-iem en aquest objectiu. Creiem que els Consells d’Administració de les empreses han de tenir un mínim de dones que as-seguri la seva capacitat d’influència. I des d’ADE Vallès donarem les eines de forma-ció perquè, arribat el moment, no es pugui dir que el problema és que les dones no estan preparades.

tot i això, al Vallès predominen les pimes i els projectes d’autoocupació. estan les dones massa lligades al comerç i els serveis?És cert que al sector industrial hi ha poca representació, i pot ser que sigui un llegat històric, però també hi ha una causa soci-al. Hi ha poques dones que facin carreres tècniques, i això té a veure amb els clixés formatius i de llenguatge que s’utilitzen en la societat i acaben marcant les decisi-ons de les persones.

treballaran amb les escoles per corregir aquesta tendència?Hem d’anar pas a pas, però és clar que si una escola ens ve a buscar estarem ober-tes a col·laborar. Més endavant sí que ens agradaria poder portar les nostres associ-ades a explicar la seva experiència com a empresàries a les escoles.

creu en una sortida femenina de la crisi?No puc dir que amb les dones al càrrec no estaríem en crisi. El que sí que és cert és que hi ha una forma de gestió dife-rent, més empàtica i oberta a escoltar i a col·laborar.

cap, i aquesta associació ha de ser un punt on parlar i crear vincles amb la resta d’as-sociacions, però també on escoltar-nos, opinar i mostrar que tenim molt a aportar.

És aquest l’objectiu d’ade Vallès?El primer objectiu és crear un lloc on les empresàries, directives i professionals del Vallès puguin fer xarxa i compartir les se-ves idees. Estem convençudes que exis-teix un talent femení que s’està perdent en els moments clau de la vida professio-nal. Quan una parella decideix tenir un fill o arriba el moment de cuidar dels grans i la dona redueix la seva jornada laboral, això acabarà afectant la seva pensió de ju-bilació. No només això; mentre la dona cuida dels fills, l’home segueix amb la seva carrera i arriba als llocs directius. Vo-lem que les nostres associades en siguin conscients, i volem oferir les eines possi-bles perquè puguin créixer tant personal-ment com professionalment.

intentem concretar. què trobaran les dones que entrin a ade Vallès?De moment, oferim un espai de trobada entre dones amb les mateixes preocupa-cions, i on parlarem tant de temes empre-sarials com d’igualtat. La nostra priori-tat és donar-nos suport i fer xarxa per ar-ribar a fer negocis. Al marge, al setembre començarem un programa de formació en comunicació en xarxes socials i també un altre sobre llenguatge. Volem que les dones deixin d’utilitzar expressions com “potser diré una ximpleria” per comen-çar una frase. Hem de tenir més confiança en nosaltres i el llenguatge és un element important.

continua havent-hi traves en les carreres professionals de les dones?Sens dubte. És cert que cada cop accedim a més llocs de responsabilitat, però, com et deia abans, hi ha una edat en què s’han de prendre decisions, i moltes vegades acaben repercutint en els drets o l’evolu-ció professional de les dones. El món em-presarial evoluciona ràpidament, i si men-tre el teu company de feina ha fet un màs-ter tu has hagut de reduir jornada per cuidar el teu fill ja has perdut el teu posici-onament per un ascens.

també es mantenen les diferències en les condicions laborals?El 1957, quan en el Tractat de Roma es va començar a parlar sobre la igualtat entre homes i dones es va dir que no s’arribaria a la igualtat fins que no s’equiparessin sala-ris. Avui, et puc dir que només el 16% de les dones directives guanyen més de 50.000 euros a l’any, mentre que el percentatge entre els homes puja fins als 44%...

i com es combat aquesta situació? És un treball diari. Fa cinc anys vaig par-ticipar en un programa de dones directi-ves, i en una de les conferències vaig sen-tir una frase que em va ensenyar que som nosaltres les que hem de fer-hi alguna

ar una associació, sinó a fer taules de tre-ball per poder tirar endavant les nostres inquietuds. Però un cop vam començar a parlar vam veure que hi havia molts ele-ments que no es resolien en cap institu-ció i que seria bo donar forma jurídica a la iniciativa.

no hi ha presència femenina a les patronals?Sí que n’hi ha, i fins i tot algunes estan en els consells directius, però no tenim capa-citat d’influència com a col·lectiu. Quan-tes dones es veuen a la direcció de les cambres o les patronals? Jo no en conec

el mapa d’associacions i patro-nals del Vallès compta, des del juny, amb un nou mem-bre. Es tracta de l’Associació de Dones Empresàries, Direc-tives i Professionals (ADE Va-

llès), que vol omplir l’espai buit que queda en l’atenció de les necessitats pròpies de les dones a l’àmbit empresarial.

amb tota la varietat d’entitats de la comarca, què us va fer pensar que calia una associació com ade Vallès? En realitat, quan vam començar a reu-nir-nos ara fa un any no pensàvem a cre-

d’associacions empresarials a la comarca n'hi ha de tot tipus, però cap enfocada a l’atenció de la dona. ade Vallès ocuparà l’espai apostant pel treball en xarxa TEXT: VÍCTor SolVAS /// FOTOS: BÁrBArA PADillA

Montserrat Vilamitjana /// directora d’ade Vallès

existeix un talent femení que es perd en els moments clau de la vida professional

35B30 Juliol-AgoST DEl 2012 radar

the company, headquartered in Parets del Vallés, was crea-ted in 2005 and is comprised of four major companies: In-dustrias Químicas del Vallés (IQV), Regaber, Hidroglobal

and Aqquos. With nearly 300 employees, MAT Holding operates in more than 55 co-untries across the globe; throughout Eu-rope, Asia, Africa, South America and the Middle East. Despite market hits from the crisis, in recent years the company has seen substantial business growth. In 2011, the company’s net revenue climbed to 129 million euros, a 10.9 percent increase from the previous year.

The family-run Catalan company is split in two sectors: phytosanitary, which deals with plant protection, and water, which deals with drip irrigation, wastewater and industrial wastewater management. The synergy of the companies has resul-ted in the creation of a powerful worldwi-de brand name. “Drip irrigation is a system in which you can deliver the exact amount of water to crops, in order to maximize their output,” said Pau Relat Vidal, CEO of MAT Hol-

ding. Engineers in Israel discovered this system many years ago. Intrigued by the breakthrough, one of the owners of MAT Holding went to Israel and imported their technology to Spain, thus creating Spain’s first drip irrigation market.

According to Relat, the company started to think globally back in the early 90’s, at a time when most other companies were not yet there. “The company has a clear plan to focus on industrialization and to grow in overse-as markets, plus we leverage on acquisi-tions. We are in the process of acquiring some companies, especially in the water sector. Companies that will give the group the possibility to enter more international markets.”

Get to KnoW cultures, Values

“I enjoy creating new projects by imagin-ing new possibilities of growth and opening new activities in the overseas market,” said Relat. “It gives me the possibility to know new people, new cultures, new countries. It’s very challenging on one side and also very encouraging, from a personal point of view.”

Relat emphasizes the importance of learn-ing about a culture before working with them. As every country and culture is dif-ferent, he says adapting to a culture is a fun-damental business strategy.“If you want to understand somebody’s thinking and way of doing business, first of all, you have to know their culture and you have to respect their way of thinking. With Americans, you can go straightforward; it’s a clear way to go. With Japanese, you have to take another route. It’s all different and you have to develop your own skills with ev-ery culture, it’s exciting and interesting.”

He added: “Catalan culture is not difficult to work with but it takes time. Catalans are serious people, loyal people, but it takes time to get their confidence. You have to prove that you are going to be loyal, hon-est and committed. Once you prove that, you will have the Catalans as loyal partners forever. In other parts of the world maybe on the first day people say, “Okay, you are my friend!” Here in Catalonia it takes time- but if we say, “You are my friend”, you are really my friend. There is a big difference there. And it applies to the business world as well.”

tWo sectors oF Guaranteed GroWtH

For future endeavors, MAT Holding has a clear plan of expansion, as their products apply to different growing sectors.“At the end of the day crop protection helps the world to have more food. As population is rising, by protecting the crops from hav-ing diseases we secure that food production is higher.”

The company allows farmers to harvest more in existing areas without destroying forests. Also, the water world will continue to grow as many companies are focusing on recycling wastewater.“It is clear that water will be a limited re-source. Anything that helps to take the best out of a single drop of water is some-thing that will grow in the future. It’s some-thing we need and will be useful for all the world.”

Pau relat Vidal, CEo of Mat Holding /// BàRBARA PADILLA

mat Holding is a global leader in agriculture copper salts and number one in the spanish market in distribution of drip irrigation products. PER: KAiTlyN VENEZiA

Mat Holding tailors to worldwide needs

inter-VieWs /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

1 copper

CoUre2 drip

gotejar3 suBstantial

ConsideraBLe4 cliMB

PUjar5 split

diVidir6 WasteWater

aigUa residUaL7 synerGy

sinergia8 intriGue

intriga9 BreaKtHrouGH

Una gran fita10 leVeraGe

PaLanqUejar11 encouraGinG

esPerançador12 straiGHtForWard

Honrat13 coMMitted

ComPromès14 endeaVors

esforços15 to HarVest

CoLLir

Glossary

uBiCACiÓ: Parets del Vallès

TrEBAllADorS: 300

FACTurACiÓ: 129 m

Mat HoldinG

36 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

empresa /// teno Catering

Càtering de present, passat, i molt futur

grUP teno, de granollers, arriba als 20 anys amb la mirada posada a consolidar línies de servei i obrir-ne de noves.TEXT: SilViA SolANAS /// FOTOS: B. PADillA

quan fa 20 anys el Grup Teno va sortir al mer-cat, ho va fer propo-sant un servei de menú per a menjadors esco-lars, on també facilita-

va els monitors que s’encarregarien de l’activitat. La mirada al passat ens des-cobreix una empresa emprenedora que va començar amb dues persones, sense mitjans, i sense contactes. El boca-ore-lla els va fer créixer a poc a poc, oferint serveis de càtering puntuals, fins al ni-vell que fa dos anys van ampliar subs-tancialment les línies de negoci i van obrir el servei a residències i a tot tipus d’actes i esdeveniments. El seu gerent, Eduard Terrades, comenta que aques-ta diversificació és tal que “és com si fossin dues empreses, tenen fins i tot noms diferents”. Els serveis integrals

de cuina, dirigits a escoles i residènci-es, s’aixopluguen sota Grup Teno, men-tre que els esdeveniments estan sota la marca Teno Catering.

MENJAr 20 ANyS DESPréS

El salt tecnològic que hi ha hagut en els últims 20 anys no els ha canviat el ni-vell de feina, però sí que ho han notat positivament en la publicitat i la rapi-desa en les comunicacions. Tot i que en un primer moment l’aparició d’Internet sembli el canvi més significatiu al llarg de la carrera de l’empresa, n’hi ha un altre que té molt a veure amb el seu ne-goci: el tipus de menjar a servir a me-nús i càterings.

Segons Terrades, “abans, molt poca gent demanava productes ecològics, ara són a tot arreu”. Si ens fixem en

la presència d’aquest tipus de menjar, “tant l'ecològic com el producte de pro-ximitat es fa majoritàriament per a les escoles”.

Els menjadors escolars van començar d’una manera molt familiar, amb l’aju-da d’exalumnes i familiars, i molts cen-tres amb cuina pròpia. Cada cop més els serveis de menjador s’estan exter-nalitzant en empreses de càtering, i amb un fort control de la seguretat ali-

1 ///

aL LLarg deLs anys Cada CoP Hi Ha més demanda de ProdUCtes eCoLògiCs i de Proximitat Per a menús i Càterings

2 ///

3 ///

1 /// 20 ANyS D'HiSTÒriA. EL GERENT DEL GRUP TENO, EDUARD TERRA-DES, CONSIDERA QUE L'èXIT EN LA TRAJEC-TòRIA DE L'EMPRESA ES BASA EN LA DIVERSIFI-CACIó DEL NEGOCI I EL BOCA-ORELLA

2 I 3 /// ADAPTACiÓ AlS TEMPS TENO CATERING hA CRESCUT AMB L'EVO-LUCIó DE LES DEMAN-DES. 20 ANyS DESPRéS DE LA SEVA FUNDACIó, ELS PRODUCTES ECO-LòGICS I DE PROXIMI-TAT SóN ELS MéS DE-MANDATS.

mentària. En el cas del Grup Teno, una dietista prepara els menús a partir de la dieta mediterrània i l’escola els dóna el vistiplau. En el seu cas afegeixen un valor afegit que consisteix a recoma-nar una proposta de sopar per a les fa-mílies.

Amb les al·lèrgies i intoleràncies, cada cop hi ha més derivacions de menú. Se n’han arribat a trobar 17 de diferents en un sol centre. Terrades apunta que és “com un puzle”, perquè el que fan ells és mantenir la base del menú per a tots els alumnes igual, i a partir d’aquí introduir variacions per adaptar-se a cada cas especial. A les residències, en canvi, “més que al·lèrgies hi ha proble-mes relacionats amb l’edat”, que també han de tenir en compte.

rEDuir El MArgE

Amb la disminució d’encàrrecs i l’aug-ment de la morositat, l’opció per la qual han optat és adaptar-se i treballar amb menys marge de benefici. Un dels seus clients és l’Administració Pública, que ha canviat els seus hàbits de cara a en-carregar serveis de càtering per a actes o esdeveniments.

Des de Teno Catering noten que o bé de-manen un menú menys elaborat o bé s’han deixat de fer. La notícia positiva si parlem d’administracions és que l’úl-tima línia d’ajuts que es va injectar als ajuntaments perquè poguessin pagar als proveïdors s’ha fet efectiva, i han pogut cobrar serveis pendents.

TrEPiTJANT ForT

Si mirem al futur immediat, de cara al curs que ve, de moment no veuen una recuperació del nombre d’alumnes que es queden al servei de menjador. El que sí que ja és gairebé una realitat és l’augment del nombre d’escoles i re-sidències a les quals serviran.

Actualment en tenen 35, i la previsió és créixer fins a arribar a les 40-45 el 2013. La gran majoria són al Vallès Ori-ental, ja que és on hi ha la cuina, tot i que també arriben a altres punts de les comarques de Barcelona i a Tarragona. Els plans de futur del Grup Teno i Teno Catering passen per aprofundir i po-tenciar les línies més joves: la de ser-vei a residències i als esdeveniments. La situació econòmica actual no els fre-na, tot al contrari, estan treballant per oferir serveis de menjador a empreses. De moment, preveuen dos o tres cli-ents.

uBiCACiÓ: granollers

TrEBAllADorS: 300

FACTurACiÓ: 5 m

teno caterinG

Magnífics apartaments d’1 i 2 dormitoris, zona enjardinada i piscina. Situats a Santa Margarida, Roses. Molt ben comunicats i a prop dels canals. Places de pàrquing a la venda

en el mateix edifici, no incloses en el preu. Aprofita aquesta oportunitat.

*Impostos no inclosos. Descompte no acumulable a altres ofertes.

902 808 986 residencialportomarinaroses.com

Des de 65.700 €*

a la Costa BravaEl teu apartament

Finançament fins al 100% + despeses

Residencial Portomarina • Ctra. de Besalú a Roses, 149 • Santa Margarida (Roses)

SV_265x330_B30_Roses.indd 1 18/06/12 12:06

38 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

del plaer del vi al negoci de les xarxes

en menys d’un any Wineissocial s’ha convertit en la comunitat de tastadors més gran i activa de l’estat, i tot gràcies a l’activitat 2.0. PER: VÍCTor SolVAS

el fundador de Wineissocial, Manuel Sarasa, ha tingut la sort de visitar sempre bons restaurants, i un dels plaers que ha trobat ha estat la des-coberta de més i més vins, i

l’estat màxim de satisfacció li arriba quan confia prou en un sommelier com per confiar-li l’elecció. Aquesta és l’experièn-cia que ofereix Wineissocial, però ampli-ada gràcies a la força de les xarxes soci-als. “El que proposem als usuaris és que ens confiïn l’elecció d’uns vins que aniran d’acord als seus gustos i tindran un preu competitiu”.

Però com pot deduir un web el nostre gust per al vi? La resposta està en un qüestio-nari elaborat pel sommelier d'El Bulli, Fer-ran Centelles, que acaba generant un per-fil del tastador a partir de 15 preguntes. “A partir d’aquest formulari creem un perfil que et pot identificar amb un estil més ar-

riscat, clàssic, experimental, etc.”, explica Sarasa. La creació d’aquest qüestionari té un doble objectiu, que té molt a veure amb la difusió del projecte: d'una banda, l’òb-via identificació de l’usuari amb un per-fil de tastador per tal de fer les recomana-cions, i, de l’altra, generar un viral per les xarxes socials. Omplir el formulari és gra-tuït i no comporta la unió a la xarxa social, per la qual cosa molta gent ja s’ha animat a fer-lo. En total, més de 4.000 persones han descobert el seu perfil de tastador, i d’aquí n’han sortit uns 300 subscriptors.

Tenir ressò i moure el projecte per les xar-xes socials sempre és positiu, però l’èxit o el fracàs dels negocis el marca la capa-citat de captar clients. Les vies de factu-ració principals de Wineissocial entra per la subscripció d’usuaris, però quin ganxo ofereixen per sumar-ne de nous? “Comp-tem amb la col·laboració dels millors sommeliers de l’Estat, que es basen en

eL WeB Permet Crear Un PerfiL de tastador en fUnCió deL qUaL L’emPresa enVia Cada mes dUes amPoLLes de Vi

WineissoCiaL ComParteix esPai i Primeres Passes a La Casa Banana amB Bananity i genUinUs

empresa /// Wineissocial

l'equip de Wineissocial, al pati de la casa Banana /// CEDIDA

els resultats dels qüestionaris per escollir cada mes dos vins que s’envien als usua-ris, i que estem segurs que els agradaran”, explica Sarasa.

La subscripció té un cost de 19,99 euros mensuals i inclou el transport de les am-polles. Però més enllà dels productes en-viats, el fundador de Wineissocial asse-gura que el que li interessa és portar l’ex-periència del tast i, sobretot, compartir-la amb els usuaris.

CoMuNiTAT ACTiVA

I, de moment, l’objectiu s’està assolint. En poc més d’un any, Wineissocial s’ha con-vertit en una xarxa activa, en la qual els usuaris comparteixen les seves observaci-ons i recomanacions sobre els vins. De fet, Sarasa assegura que un 40% dels subs-criptors valoren els vins que reben men-sualment. “En aquest temps ens hem con-vertit en la comunitat de tastadors més gran i activa de l’Estat”, conclou el funda-dor de l’empresa.

Sarasa considera que aquesta fita ha estat possible gràcies a obrir la via del 2.0 en el món del vi. El fundador considera que “els sectors tecnològics són els que perme-ten ser més innovadors, i ser els primers d'entrar en un sector et dóna un avantat-ge”. De fet, Sarasa considera que el sec-tor té el problema que els consumidors “no saben escollir vins”, i la xarxa el pot solucionar.

iNiCiS CoMPArTiTS

El fundador de Wineissocial es defineix com un “emprenedor en sèrie”, i conside-ra que aquesta és l’única manera de “tre-ballar en allò que t’estimes”. Aquesta no és la primera experiència emprenedora de Sarasa, però sí que s’ha volgut acom-panyar d’altres projectes que fan les se-ves primeres passes. Wineissocial conviu sota el mateix sostre amb Bananity i Ge-nuinus, i ho considera una experiència de profit. “Pots ser molt innovador, però al fi-nal et pots acabar tancant en el teu món; nosaltres compartim experiències i estem oberts que gent que no està al nostre dia a dia ens doni una nova visió del que po-dem fer”.

Sarasa assegura que aquesta relació ha servit per crear una xarxa de col-laboradors que comparteixen. Però la col-laboració va més enllà del que és pura-ment professional. Cada migdia celebren el Wine Time, en el qual obren una ampo-lla de vi per celebrar el camí emprès.

FuNDACiÓ: 2011

TrEBAllADorS: 8

SuBSCriPTorS: 300

Wineissocial

ww

w.c

atal

anao

ccid

ente

.co

m

TOT, TOT I TOT, A LA TEVA MANERA

Tots fem les mateixes coses, però tots les fem d'una forma diferent. Tots podem tenir una assegurança, però gràcies als 20.000 agents de Catalana Occident tots podem tenir-la personalitzada. Així disposaràs de totes les opcions que necessitis per tenir-ho tot sempre a la teva manera.

Assegurances de Vida, Jubilació i Productes Financers • Salut • Llar • Automòbil

C A T A L A N A O C C I D E N T F E L I C I T A E L S 5 0 N Ú M E R O S D E B - 3 0

40 radar B30 Juliol-AgoST DEl 2012

qui s’Ha d’encarreGar de Gestionar les xarxes socials en una eMpresa?

Existeix un ampli debat sobre si la gestió dels perfils l’ha de realitzar un professio-nal especialitzat o bé han de ser els matei-xos treballadors de l’empresa. No hi ha una única resposta, de fet el millor serà la com-binació entre les dues opcions. Incorpo-rar un Community Manager, o externalitzar aquest servei, aportarà l’experiència en ha-bilitats comunicatives i el coneixement tèc-nic per aprofitar al màxim les possibilitats de les xarxes amb una dedicació comple-ta. A banda farà les funcions de represen-tant de l’empresa a la xarxa, analitzant les tendències del mercat i cercant noves opor-tunitats de negoci. Aquest fet implica tam-bé mantenir una bona reputació a Internet i la millora de la imatge de la marca repre-sentada. La possibilitat que un usuari insa-tisfet expressi la seva disconformitat amb un producte o servei ofert obliga l’empresa a disposar dels coneixements per gestionar aquestes situacions i convertir-les en una

oportunitat per demostrar el seu nivell de servei als clients.

s’Ha de coMunicar des d’una adreça corporatiVa a les xarxes? o És adient que Ho Faci la plantilla?

El fet que el personal de l’empresa comu-niqui amb el seu perfil propi farà més pro-pera l’empresa en poder establir converses adaptades al coneixement específic i sec-torial de cada professional, augmentant la probabilitat d’apropar-se a nous clients i tancar acords comercials. En aquest cas és imprescindible una bona formació en els aspectes bàsics de les xarxes socials utilit-zades a l’empresa. Per tant, es pot comple-mentar una adreça corporativa i l’acció dels professionals de l’empresa.

seMpre es diu que les accions a internet són assequiBles per a les piMes perquè tenen un cost Baix. però

quin cost pot tenir, realMent?

Com he comentat a l’article, els costos d’infraestructura per una presència ini-cial a les xarxes socials són molt baixos perquè la creació de perfils bàsics és gra-tuïta i es pot ampliar els recursos en fun-ció de la inversió que es decideixi rea-litzar. Actualment estan sorgint mol-tes empreses que ofereixen aplicacions adaptades a integrar les eines de negoci. En el cas, per exemple, de Facebook, en principi pot semblar una xarxa més ori-entada a relacions socials que als nego-cis. De totes maneres, amb un ús adequat i l’ajuda de certes aplicacions externes, es pot tornar una eina molt important per millorar la imatge de marca (branding), estudiar tendències de consum, com-partir coneixement i per al comerç elec-trònic. El cost principal el trobem en el temps de dedicació al manteniment i la gestió dels perfils, fet que es pot externa-litzar amb una consultora de social media o agència de màrqueting en línia.

patronal cecot /// INTERNACIONALITZACIó

assessoraMent eMpresarial

envieu les vostres preguntes a:

b30@pautamedia.com

com fer arribar el missatge amb les xarxes socials

Per començar a definir la seva presència a les xarxes socials, el que ha de tenir clar una empresa és a quines xarxes haurà de tenir presència i a quines no. Per prendre aquesta decisió caldrà que prèviament es disposi d’una estratègia de màrqueting ge-neral amb què haurà d’anar alineada la de màrqueting en línia. No es faran servir les mateixes xarxes amb una estratègia ori-entada a persones físiques (Business to Consumer) que una altra orientada a al-tres empreses (Business to Business). Per exemple, a LinkedIn hi trobem un perfil eminentment professional i l’eina ofereix una plataforma de gestió de grups on po-der fer arribar el nostre missatge. A Espa-nya es comptabilitzaven més de 2 milions d’usuaris a finals de l’any passat i amb unes perspectives de creixement molt elevades.

Amb l’estratègia plantejada caldrà conèi-xer a quines xarxes socials tenen presèn-cia els destinataris del nostre missatge i quins serveis podem oferir mitjançant les aplicacions socials disponibles. Aquesta

Actualment hi ha un desequilibri en-tre la proporció d’empreses amb pre-

sència a les xarxes socials i l’elevat nombre d’usuaris que habitualment consulten el seu perfil, sobretot amb la introducció de terminals mòbils intel·ligents. Aquest fet és causat principalment per la dificultat de les empreses a l’hora de plantejar una es-tratègia de màrqueting en línia efectiva i dedicar-hi els recursos necessaris per por-tar-la a terme.

Diversos estudis mostren la tendència creixent en l’ús de les xarxes socials en front dels sistemes tradicionals. La ten-dència es consolidarà en els propers anys, ja que la major part d’usuaris tenen pen-sat augmentar el seu ús o unir-se a no-ves xarxes.

daVid VilaruBias ///Assessor de xarxes socials

Les empreses han de definir en quines xarxes socials volen ser en funció de la seva estratègia de màrqueting general, que haurà d’estar vinculada amb la de màrqueting en línia

informació ens possibilitarà definir un pla de comunicació en línia, planificat en el temps, amb control de resultats i adaptat a l’estratègia de negoci de l’empresa i als recursos disponibles.

Per tal d’adaptar el missatge a les caracte-rístiques i formats corresponents, cal co-nèixer les possibilitats de cada xarxa. A tall d’exemple, els blogs suporten una quanti-tat d’informació elevada orientada a com-plementar la informació del web, men-tre que a Twitter s’han d’enviar missatges

CaL Conèixer en qUines xarxes soCiaLs tenen PresènCia eLs destinataris deL nostre missatge

curts de text orientats a tasques concre-tes com notificar avisos o respondre a con-sultes breus. Si es complementa amb les tècniques adients de posicionament web, la combinació entre la informació que pu-bliquem de manera adequada i la quanti-tat de converses en què aparegui la nos-tra empresa a les xarxes socials, millora-rà la rellevància de l’empresa en aquelles paraules o termes clau on estigui centrat el focus del negoci. Actualment ja no n’hi ha prou amb “ser-hi”, s’hi ha d’estar ben posicionat.

En general els costos d’infraestructura per una presència inicial a les xarxes socials són molt baixos. El cost principal, sobretot a llarg termini, el trobem en el temps de dedicació al manteniment i la gestió dels perfils, per això vull destacar la importàn-cia de la formació contínua del personal de l’empresa, que s’ha de veure com una inversió i no pas com una despesa, atesos els beneficis aportats per un ús adequat de les xarxes.

41B30 Juliol-AgoST DEl 2012 Gps /// UniVersitats

nou pla estratègic per l’euncet Business school

E l pla estratègic a deu anys per a la nova etapa de l’Euncet Business School in-

corpora dos nous gestors: l’Institut Leitat i la patronal multisectorial catalana Cecot. Ambdues institucions s’han sumat a la ges-tió de l’escola universitària de negocis, equi-pament de l’Obra Social d’Unnim Caixa cre-at l’any 1981 per Caixa Terrassa i adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb l’objectiu de prioritzar la capacitació d’executius i de gestors de pimes incidint en la millora de la competitivitat del teixit empresarial.

L’aliança de les tres entitats reforça les líni-es d’activitat actuals de l’escola com a cen-tre de referència i la vincula a la innovació tecnològica i a la transferència de coneixe-ment a l’empresa dins el projecte Orbital 40, el Parc Científic i Tecnològic de Terras-sa. Així ho van expressar els representants de les entitats promotores, durant l’acte de presentació del pla estratègic de l’Euncet, el 7 de juny. L’acte va estar presidit pel rec-tor de la UPC, Antoni Giró, i va comptar amb la participació del president de l’Insti-tut Tecnològic Leitat, Eusebi Cima, el vice-president de la patronal Cecot, Martí Colo-

mer i la tinent d’alcalde de l’Àrea de Promo-ció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa, Carme Labòria.

Entre les novetats destaca l’acostament a l’empresa; especialitzar la formació en in-novació i tecnologia; dinamitzar i implicar els exalumnes (Alumni Euncet) i incremen-tar els estudiants estrangers. També s’in-tegraran tots aquells CV d’alumnes i exa-lumnes de l’Euncet a la Borsa de Treball de la Cecot i s’oferirà assessorament perso-nalitzat en la preparació i planificació de la carrera. /// REDACCIó

presentació de l’euncet Business school /// CECOT

upc /// terrassa

la uB i la uaB lideren la producció científica

les universitats catalanes són les que més contribueixen a la producció ci-

entífica de l'estat espanyol. Concretament la Universitat de Barcelona (UB) i la Uni-versitat Autònoma de Catalunya (UAB) són els centres que més producció científica han tingut entre el 2006 i el 2010 d'arreu de l'Estat, segons l’informe de la Fundació CYD (Conocimiento y Desarrollo). El docu-ment conclou que la UB és la que més pu-blicacions va elaborar entre aquest perío-de, seguida de la UAB i la Complutense de Madrid. El llistat de l'informe CYD ha ana-litzat el nivell de les universitats espanyo-les en àmbits com la producció científica (les publicacions que generen), la qualitat i l'impacte que tenen a la comunitat edu-cativa, així com el nombre de treballs que es publiquen en les revistes més prestigi-oses del sector.

La Fundació també destaca que el 12,4% dels graduats de l'Estat estan aturats i que el 37% treballen d'una feina per a la qual no necessiten tanta formació. Per això dema-nen millorar l'ocupacionalitat dels titulars, més investigació i intensificar la "formació permanent". /// REDACCIó

uaB /// BeLLaterra

neix el centre d’innovació i tecnologia upc

l a Fundació Centre d’Innovació i Tecno-logia de la Universitat Politècnica de

Catalunya (CIT UPC) neix amb l’objectiu de promoure la investigació tecnològica que generen els 19 centres de recerca de la UPC, distribuïts entre els diferents espais: el Campus Nord i Campus Sud de Barcelo-na, el Campus de Terrassa i el Campus de Vilanova i la Geltrú. D’aquests 19 centres, 9 treballen al Campus de la UPC a Terrassa, fet que consolida la ciutat del Vallès com la segona ciutat catalana amb més grups de recerca que transfereixen el resultat de la seva innovació a la indústria.

A través del CIT, la UPC aconsegueix dina-mitzar la tecnologia que generen els seus grups d’investigació amb un alt potencial comercial, i ajudar-la a arribar al mercat. De moment, les xifres són molt positives: uns 400 investigadors, un volum d’activi-tat de 18 milions d’euros per transferència de tecnologia i innovació a les empreses el 2011, així com 91 patents registrades i 12 spin-offs creades en els darrers anys. Tot plegat ha convertit el CIT UPC en un dels nuclis d’innovació universitaris més po-tents d’Espanya. /// REDACCIó

upc /// terrassa

42 cit B30 Juliol-AgoST DEl 2012

SOM CIT

el cit instal·larà la nova senyalització unificada a partir del juliol

El consorci CiT està a punt de culminar el projecte de millora de la senyalització

dels parcs empresarials de la zona, llarga-ment reivindicat per les empreses ubicades a l’eix de la B-30. Durant el mes de juliol es començaran a instal·lar a la via pública els primers cartells que senyalitzaran de for-ma unificada i amb una mateixa nomencla-tura tots els parcs empresarials de la B-30 al seu pas per Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola.

L’objectiu de la nova senyalització és facili-tar l’accessibilitat i la mobilitat de les em-preses, universitats i centres de conei-xement del territori i vincular-les amb la marca de referència CiT. Està previst que en total es col·loquin uns 170 senyals a la xarxa viària d’aquesta zona. Aquest projec-te es finança amb fons europeus Feder, de la DIBA i dels tres ajuntaments implicats.

El comitè executiu del CiT, celebrat a finals de juny, va informar les associacions em-presarials de la zona de la imminent posa-da en marxa d’aquest projecte. Les associa-cions, que donen suport a aquesta iniciati-va, es van comprometre a difondre-la entre els seus associats.

La nova senyalització ordena tots els parcs empresarials de Sant Cugat, Rubí i Cerda-nyola en 11 grans zones, cadascuna de les quals incorpora diversos polígons. Tam-

bé s’han modificat les denominacions dels parcs empresarials –amb la incorporació de la referència CiT– i s’ha creat una codifica-ció per indicar la seva posició respecte del conjunt del territori.

La nova senyalització del CiT no afecta els nomenclàtors oficials ni suposa que les em-preses hagin de canviar la seva domiciliació. No representarà, per tant, cap tipus de cost per a les empreses. L’objectiu de la iniciativa és simplement posar al seu servei una eina que ajudi a millorar l’accessibilitat i la mo-bilitat en aquest territori.

A banda d’unificar la imatge pel que fa a la senyalització, el CiT també posarà en mar-xa en els pròxims mesos una plataforma di-gital en què qualsevol empresa interessa-da trobarà informació relacionada amb els parcs empresarials, els polígons d’activitat econòmica i els centres universitaris i d’in-novació que els conformen. En aquest espai virtual es podran localitzar les empreses ac-tives, així com les ofertes de disponibilitat de naus i solars.

el cit, a norueGa. També al mes de juny, el tinent d’alcalde d’Economia de Sant Cu-gat, Carles Brugarolas, va presentar el pro-jecte del CiTal al comtat noruec de Tronde-lag, on volen experimentar la fórmula del consorci /// REDACCIó

L’objectiu és facilitar l’accessibilitat i la mobilitat en el territori i vincular les empreses amb la marca Cit

inFocit /// VaLLès

Brugarolas, durant una presentació del projecte davant empresaris del territori /// LOCALPRESS

B30 290x350+3 AXA Research Fund CAT ADOP.indd 1 28/06/12 11:06

44 estació de serVei B30 Juliol-AgoST DEl 2012

lliBres

EXPEriENCiAS QuE TrANS-ForMAN ASoCiACiÓN CATAlANA DE DirEC-CiÓN DE PErSoNAS

aquest llibre no intenta ser un assaig filosòfic ni psicològic sobre la gestió de les persones. es basa en l’experiència. en tret-ze exemple d’èxit explicats per professio-nals del sector que han aconseguit donar una nova fórmula creativa a la gestió de les persones en moments econòmica-ment difícils i en un entorn d’incertesa. La intenció del llibre no és donar exemple, sinó convidar a la reflexió. es tracta d’un llibre de vivències que han marcat les empreses explicades en primera persona. /// PLataforma editoriaL

uN VENDEDor DE PElÍCulA SANTiAgo SEgurA i EDuArDo ViZCAÍNo

aquest llibre no garan-teix aconseguir més vendes després de la seva lectura, però sí una bona estona. el director de cinema i l’expert en vendes expliquen les seves fórmules comer-cials. /// PLaneta

TEN PEor CoCHE QuE Tu VECiNo luiS PiTA

La llibertat financera es mesura calculant els anys que un podria viure sense ingressos. Com millorar-la? aquest llibre en dóna les claus, i tot comença per tenir un cotxe pitjor que el del veí. /// Lid

sílvia Miró Consultora en RRhh de PIMEC

la retriBució FlexiBle

atesa la situació econòmica ac-tual, en què els increments sa-larials són pràcticament nuls, es fa més necessari que mai,

per no dir indispensable, que les empre-ses reinventin els sistemes convencionals de compensació i apostin per noves fór-mules amb l’objectiu d’aconseguir aques-ta gran fita que tots els responsables de persones tenim en relació a mantenir un nivell satisfactori de motivació en els nos-tres col·laboradors. Lluny queden els in-crements salarials com a mesura de reco-neixement a l’esforç i el compromís dels nostres equips.

En aquest sentit, una eina efectiva que te-nim a la nostra disposició és la introduc-ció dels avantatges de la retribució flexi-ble a l’empresa, política que permet pa-gar millor, en funció de les necessitats de cada treballador, i el líquid disponible

que aquest acaba percebent resulta su-perior, sense necessitat d’incrementar el cost salarial, gràcies als beneficis fiscals d’aquesta mesura.

La retribució flexible és un sistema que consisteix a substituir part de la retri-bució amb diners pel pagament a través de l’empresa de determinats productes o serveis com: formació, tiquet de men-jar, escola bressol, transport, asseguran-ça de salut, equips informàtics, lloguer... Aquest sistema comporta nombrosos avantatges per al treballador, sobretot tenint en compte la recent pujada dels trams de l'IRPF.

Fins a l’actualitat s’ha tingut la percep-ció que aquest tipus de polítiques s’allu-nyen de la realitat de la pime, però el cert és que la retribució flexible s’ha conver-tit en un instrument clau per a tot tipus d’organització, independentment de la seva mida.

La retriBUCió fLexiBLe ComPorta aVantatges PeL treBaLLador, soBretot amB La PUjada de L’irPf

la BrÚixola personal

Hem après des de petits i en algun més que un altre “raid aventurer” que la brúixo-la ens informa dels quatre

punts cardinals, que serveix per ori-entar-nos en llocs estranys i descone-guts, i que ens ajuda a decidir cap a on hem d’anar, per tal de no perdre’ns. Tal és la necessitat que fins i tot hi ha sis-temes de navegació més avançats com el GPS, que encara ens brinden més in-formació i precisió en aquest sentit.

Ara més que mai, regna la sensació que les persones es troben en terrenys des-coneguts i estranys on imperen sensa-cions de pèrdua de control i d’incer-tesa, amb les notícies poc positives que circulen i que alimenten les pors, les inseguretats i les dificultats de vi-sió a llarg termini. No és d’estranyar que tant sols un 16,2% de les perso-nes (CIS maig 2012) confiïn que la si-tuació econòmica millorarà d’aquí a un any. A més, és curiós veure com les persones es contagien amb notícies “en major part poc productives”, però amb “l’efecte terapèutic” per aquella dita que diu que “la pena compartida és menys pena”; i acompanyada en no po-ques ocasions d'espais on es traduei-xen en “a veure qui la diu més grossa”.

Doncs bé, on és el repte? Hi ha estu-dis que avalen que les persones neces-siten perspectives de futur, tenir ob-jectius i informació clara, reforçar la seva identitat. Dit d’una altra mane-ra, les persones necessiten saber cap a on han d’anar i què poden fer per arri-bar-hi. Una brúixola “personal” que els orienti. I que a més els reafirmi, com si fos aquell segell d’identitat que fa que cadascú sigui diferent dels altres, i que aquesta diferència configuri es-pecialment el seu propi avantatge com a persona i també com a professional.

Potser no caldrà un GPS, però sí aques-ta brúixola “personal” que faci de guia davant la variabilitat de situacions que ens podem trobar i que ens doni con-fiança per aconseguir un futur d’opti-misme i encoratjador, ens fa falta!!

Francesc quer Psicòleg i Coach

Subscripció anual: 20€

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugatb30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

45B30 Juliol-AgoST DEl 2012 estació de serVei

la Cambra de Terrassa va organitzar, a mitjans de juny, el segon Panell d’Ex-

periències Empresarials 2011-2012 del Programa Nord de Direcció General, amb la participació del fundador i president de l’empresa Zeta Espacial, Ramon Escolà, in-ventor dels coneguts Peta Zetas. L’empre-sari va explicar en què ha basat la seva tra-jectòria personal com a fundador, el 1979, del grup.

Escolà va remarcar la importància que ha tingut la innovació en el desenvolupament del producte. Com a enginyer químic que és de formació, el 1979 va experimentar amb un nou producte que va ser la base que va fer possible la creació dels seus coneguts caramels explosius.

Escolà va destacar la feina feta per l’em-presa per crear un projecte basat en la for-ça de la marca i en la qualitat del producte, dos factors que l’han diferenciat de la com-petència i han empès la companyia al lide-ratge mundial de la categoria. L’empresari va posar especial èmfasi en la importància que ha tingut la col·laboració i la cohesió de l’equip per estendre i consolidar el pro-jecte empresarial.

Dins dels factors de creació de la marca, Escolà va incidir en la idea que l’empresa basa la seva estratègia a “vendre diversió” com a posicionament de mercat. Al costat d’aquest factor, està l’aposta per la interna-cionalització que ha fet la companyia des de

les seves primeres passes. L’empresa va co-mençar a exportar els seus productes l’any 1980, fruit d’una estratègia de diversifica-ció de mercats i de creixement geogràfic. Posteriorment, Escolà va assenyalar que l’empresa va prendre un aire totalment in-ternacional amb la creació de dues filials pròpies a Mèxic i als Estats Units. Actual-ment, Zeta Espacial és present en un total de 57 països i l’activitat exportadora repre-senta un 90% de les seves vendes.

reconeixeMent de la caMBra. Després de la seva intervenció, Escolà va intercan-viar opinions i qüestions relacionades amb l’empresa amb els diferents participants de la sessió.

La presència d’Escolà a la Cambra és espe-cialment significativa aquest 2012, ja que Zeta Espacial ha estat una de les empreses guardonades en la categoria d’Internacio-nalització en l’edició 2012 dels Premis Cam-bra, que es van lliurar el 25 de juny a Rubí.

Els panells empresarials de la Cambra se-guiran durant aquest any amb la participa-ció d’empresaris i directius convidats de primer ordre i amb una experiència con-trastable en el panorama empresarial del país, per tal de crear un espai de reflexió, i de contrast i actualització de coneixement en diferents àmbits de la gestió empresari-al. Els panells formen part dels programes de formació per a directius de la Cambra de Terrassa. /// REDACCIó

el president de la companyia va ser el segon convidat del Panell empresarial de la Cambra de terrassa

escolà, al centre de la imatge, amb els participants al segon panell empresarial de la cambra /// CEDIDA

cursos de la caMBra de terrassa

deL 3 aL 12 de jULioL Full DE CÀlCul EXCEl. NiVEll 1

L’objectiu d’aquest programa és ad-quirir els coneixements per elabo-rar documents que realitzin càlculs amb fidelitat, modificar-ne l’aspec-te i representar-los gràficament. Una eina senzilla i popular, però que conei-xent-la a fons ens pot servir per millo-rar la gestió i portar al dia els comp-tes de l’empresa. els curs està pensat per a totes aquelles persones que ne-cessiten realitzar documents amb càl-culs, com ara pressupostos, tarifes, escandalls o estadístiques.

deL 4 aL 13 de jULioLBASE DE DADES ACCESS. NiVEll 1Un altre dels programes presents en el paquet office de Windows. aquest curs li permetrà crear bases de da-des, introduir i modificar-ne les dades i el disseny, efectuar consultes, filtrat-ges i imprimir, així com identificar els procediments per a l’anàlisi i disseny de les bases de dades. Pensat per a aquelles persones que han de fer se-guiments i inventaris de conjunts de dades que segueixen una estructura regular: clients, productes, factures, cobraments.

5 de jULioLiNTroDuCCiÓ Al MÀrQuETiNg DigiTAl: lES EiNES DE lES grANS EMPrESES A l’ABAST DE lA TEVA (Nou)

aquest nou seminari s’iniciarà reflexi-onant sobre com encaixa la presència a internet amb l’estratègia general de l’empresa, per després centrar-se en les eines que permeten realitzar ac-cions de màrqueting digital i que aju-den a donar a conèixer els productes i/o serveis arreu del món. finalment es veurà com pot ajudar el Cloud Com-puting en la gestió diària de les pimes. La formació es dirigeix a tots aquelles persones que han iniciat un projecte empresarial per compte propi, o s’han vist abocades a gestionar una activi-tat empresarial de reduïda dimensió. aquells col•lectius que sense poder deixar de realitzar tasques tècniques s’han de responsabilitzar alhora de les tasques de gestió de la nova empresa.

deL 9 aL 23 de jULioL gESTiÓ PrÀCTiCA DEl CoMErÇ iNTErNACioNAl

amb aquest programa podrà comuni-car idees tot creant i configurant pre-sentacions que seran exposades da-vant una audiència mitjançant una projecció o bé seran distribuïdes en suport paper. dirigt a personal dedi-cat a la gestió administrativa-comer-cial d’importacions i exportacions, amb experiència i coneixements con-solidats en comerç internacional.

deL 17 aL 26 de jULioLFull DE CÀlCul EXCEl. NiVEll 2

elaborar documents que realitzin càl-culs complexos, localitzar i utilitzar les funcions necessàries, analitzar i trac-tar bases de dades i automatitzar pro-cessos. Compartir la informació amb altres aplicacions: Word, access. Curs d’aprofundiment i també dirigit a per-sones que necessiten realitzar docu-ments amb càlculs, com ara pressu-postos, tarifes, escandalls o estadís-tiques.

deL 18 aL 27 de jULioLBASE DE DADES ACCESS. NiVEll 2

aquest segon nivell del programa ac-cess li facilitarà els coneixements per analitzar, dissenyar i optimitzar ba-ses de dades. Vincular-les amb altres aplicacions. de nou, un curs d’apro-fundiment en la matèria i pensat per a aquelles persones que han de fer se-guiments i inventaris de conjunts de dades que segueixen una estructura regular: clients, productes, factures, cobraments.

LLoC: Cambra de Comerç de terrassa C. Blasco de garay, 29-49 www.cambraterrassa.es

la qualitat i la internacionalització, claus competitives del grup zeta espacial

ForMació /// CamBra de terrassa

46 estació de serVei B30 Juliol-AgoST DEl 2012

1. La insolvència com a símptoma.

Catalunya lidera el rànquing de comunitats de l’estat en empreses en concurs de cre-ditors, amb un 22% del total. en dades absolutes, 1.346 companyies catalanes es van declarar insolvents el 2011. Una xifra molt per sobre de les 910 del País Valencià i les 757 de madrid. el sector més castigat és el de la construcció, que acumula el 39% dels con-cursos de l’estat.

2. el pes, sobre les pimes.

Les petites i mitjanes empreses competen amb menys recursos per superar l’ona-da. en els tres primers trimestres de 2011 van desaparèixer 5.402 pimes catalanes, un 29,92% més que durant el mateix període el 2010.

3. el mal social.

si el treball és un factor de cohesió social, la crisi ha suposat una fractura en el teixit. si bé és cert que el 17% de mitjana d’atur al Vallès occidental està per sota de les xifres estatals i que ciutats com sant Cugat i matadepera es mantenen per sota del 10%, també s’ha de dir que la dada ha crescut sense parar des del 2008.

4.La rèmora immobiliària.

La dada del Banc sabadell només és un exemple d’una situació que es repeteix en totes les entitats bancàries. segons el diari expansión, la banca espanyola acumula 140.600 habitatges, amb un valor de 26.700 milions d’euros. Una càrrega massa feixuga per al sistema ban-cari i que acaba afectant la circulació del crèdit.

5. reivindicació històrica.

el mes d’octubre, la Comissió europea declarava el corredor mediterrani com una infraestructura prioritària, i marcava el 2030 com a data per a la seva finalització. Però el canvi de govern ha posat en perill el termini fixat. La construcció de noves línies d’alta velocitat no prioritàries i la competència del corredor central generen dubtes sobre el seu futur.

6. Caiguda dels autònoms.

La caiguda de demanda ha afectat directament els autònoms. L’any passat es van donar de baixa 70.700 autònoms, un increment del 6,4%.

raons Per deCaUreEn aquestes dues pàgines us donem l’opció de veure la realitat des de la vessant op-timista o pessimista. Primer, les males notícies...

22%d’empreses en concurs de creditors, a Catalunya

5.400Petites i mitjanes empreses destruïdes

17,5%atur al Vallès occidental

2030any marcat per tenir el corredor mediterrani

6.800Pisos en propietat del Banc sabadell

6,4%d’augment en les baixes d’autònoms

any 2011 sis dades per als pessiMistes

47B30 Juliol-AgoST DEl 2012 estació de serVei

1. Un esglaó més.

La dada es donava a conèixer al mes de maig. el Vallès occidental superava el Baix Llobregat i se situava com a segona comarca en competitivitat, només per dar-

rere del Barcelonès. el rànquing valora la capacitat exportadora de les empreses de la zona i la captació de companyies de valor afegit.

2. el valor de la internacionalització.

el discurs sobre la importància de l’exportació davant l’estancament del mercat nacional ha arrelat. el 2011, les empreses catalanes van acumular el

25,89% de les exportacions espanyoles, amb un creixement del 14%.

3. aposta innovadora.

el Vallès s’ha consolidat com un niu d’empreses compromeses amb la innova-ció. L’estudi “anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30” demostra

que les empreses d’aquest eix acumulen el 25% de la producció de valor afegit a Catalunya.

4.motor econòmic.

Una altra de les xifres que han mostrat els estudis d’aquest any. en aquest cas, l’infor-me “Vallès: motor econòmic de Catalunya”, que demostra que la comarca aporta el

17% del PiB català

5. estratègia conjunta.

L’alta producció innovadora de la comarca es podria entendre com a resultat de l’aportació d’unes poques grans empreses, però no és així. segons l’ameC, el 74% de les seves empre-

ses afiliades inverteixen una mitjana del 6% de la seva facturació a r+d+i.

6. més esperit emprenedor.

Potser obligats per la necessitat o potser perquè la crisi està canviant la mentalitat, però el cert és que l’emprenedoria és un valor a l’alça. els darrers estudis mostren com el 36% dels treballa-dors espanyols estan temptats d’obrir el seu propi negoci, una xifra que equipara el país amb la

resta d’estats europeus. La imatge dels emprenedors també ha millorat en aquesta època, amb un 69% d’acceptació.

raons Per ser PositiUs

Perquè no totes les dades que surten són negatives. El Vallès és una de les comar-ques més actives a escala econòmica, i moltes de les empreses creixen diàriament.

2onaen el rànquing de competitivitat

14%de creixement en exportacions

25%de la producció en valor afegit brut

74%de les empreses inverteixen en r+d+i

17%d’aportació al PiB català

36%de treballadors que volen tenir el seu negoci

any 2011 sis dades per als optiMistes

felicitats!

llum gas persones

nùmeros€

€ €

€

€

€

€€

€€€

€€

€ €€€

€

€€

€

€ €€

€

€€€€€€€

€$ $

$$

$$

$

$

$

$

llum gas persones

nùmeros€

€ €

€

€

€

€€

€€€

€€

€ €€€

€

€€

€

€ €€

€

€€€€€€€

€$ $

$$

$$

$

$

$

$

RevistaB30_265x330.pdf 1 21/06/12 12:11