L’ACTUALITAT EMPRESARIALDE L’EIX DE L’AP-7

MÉS DE 30.000 EXEMPLARSDISTRIBUÏTS AL VALLÈS OCCIDENTAL, VALLÈS ORIENTAL I BARCELONÈS

La B30 és la revista de referència de l’im-portant eix d’innovació i coneixement que està creixent al Vallès i que està incidint en l’impuls i la modernització del conjunt de Catalunya, al voltant de projectes científics com el sincrotró Alba, o de parcs empresa-rials com Esade-Creàpolis, en l’àrea d’in-fluència de ciutats com Sabadell i Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola o Barberà.

La revista actua de portaveu dels princi-pals actors econòmics de l’àrea del Vallès i exerceix d’interlocutora entre les institu-cions públiques i privades, les universitats i les empreses, mitjançant la presentació de l’actualitat econòmica, reportatges dedicats a casos empresarials modèlics, l’obertura de fòrums sobre els reptes prin-cipals del sector i la generació d’opinió amb firmes destacades.

Periodicitat: mensual, 11 mesos l’any, primer divendres de cada mes excepte agost

Nre. pàgines: 48 amb portades

Nre. exemplars: 30.000

(26.000 encartats i 4.000 enviats a contactes de Pimec, Cecot i altres)

Format: revista 265 x 330 mm

Internet: la revista es publica mensualment a la web http://quiosc.elpunt.cat

i www.diaridesantcugat.cat/cat/b30.php de forma íntegra i gratuïta, en format pdf

Presentació

Característiques

De periodicitat mensual, la B30 distribueix els seus 30.000 exemplars directament al sector empresarial, gràcies a acords de distribució amb patronals com Cecot i Pimec. A més, s’encarta al diari Avui i al Diari de Sant Cugat i disposa d’una línia de subscripció directa oberta a usuaris particulars. La B30 també arriba a punts estratègics de la seva àrea d’influ-ència dins de Sabadell i Terrassa, al triangle d’innovació format per Sant Cugat, Rubí i Cerda-nyola, als centres de coneixement com Esade-Creàpolis, la Universitat Autònoma de Barce-lona o la Universitat Politècnica de Catalunya, així com als principals parcs empresarials, a més de patronals com la Cambra de Terrassa i la Cambra de Sabadell.

Distribució

Partners de distribució:

Terrassa

Matadepera

Viladecavalls

Vacarisses

Sabadell

Castellar

Sentmenat

Sant Quirze

Polinyà

Mollet

Martorelles

Montemeló

Parets

Montcadai Reixac

La Llagosta

Santa Perpètuade Mogoda

Ripollet

La Floresta

GranollersPalau-solitài Plegamans

Les Franqueses

Castellbisbal

Vallvidrera

Sant Cugat

Valldoreix

Rubí

Molinsde Rei

Cerdanyola

Badia

Barberà

Barcelona

Bellaterra

Terrassa

Matadepera

Viladecavalls

Vacarisses

Sabadell

Castellar

Sentmenat

Sant Quirze

Polinyà

Mollet

Martorelles

Montemeló

Parets

Montcadai Reixac

La Llagosta

Santa Perpètuade Mogoda

Ripollet

La Floresta

GranollersPalau-solitài Plegamans

Les Franqueses

Castellbisbal

Vallvidrera

Sant Cugat

Valldoreix

Rubí

Molinsde Rei

Cerdanyola

Badia

Barberà

Barcelona

Bellaterra

Radar

Actualitat econòmicai empresarial

Casos empresarialsmodèlics

Entrevistes als actors de la ‘B30’

Crònica d’actualitat del sector econòmic i empresarial de l’eix de la B-30, amb notícies relacionades amb les infraestructures, l’àm-bit financer, les patronals i les associacions empresarials, l’agen-da d’activitats d’interès econòmic i les novetats de les principals companyies de la zona. La nova B30 accentua el seu caràcter de servei als empresaris incloent en cada número una pàgina en an-glès dedicada a una empresa amb vocació internacional, així com una secció de consulta signada per la patronal Cecot.

Reportatges sobre empreses que operen a l’àrea del Vallès, que contribueixen a crear un entorn competitiu i innovador gràcies a processos de gestió modèlics. La B30 selecciona els casos amb criteris de representació territo-rial i dimensió, i distingeix entre grans empreses, companyies de capital familiar o pimes i em-prenedors que inicien l’aventura empresarial.

Cada mes, la revista dóna veu als protagonistes de l’actualitat eco-nòmica i als representants de les principals institucions públiques i privades que són decisius en la construcció de l’eix d’innovació i coneixement d’aquest entorn.

RADAR

5B30 DIVENDRES, 3 DE DESEMBRE DEL 2010 RADAR

RÀNQUING D’EXPORTACIÓ

CADA MES LA REVISTA ‘B30’ PRESENTA UN

RÀNQUING DE LES 10 EMPRESES DE LA DEMARCACIÓ

DE LA CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA

QUE HAN TRAMITAT MÉS CERTIFICATS D’EXPORTACIÓ

FORA DE LA UNIÓ EUROPEA A TRAVÉS DE L’ENTITAT.

NOVEMBRE1 B BRAUN SURGICAL RUBÍ

2 EUROFRAGANCE RUBÍ

3 TOP-CABLE RUBÍ

4 BASF POLIURETANOS RUBÍ

5 LENG D’OR CASTELLBISBAL

6 INDCRE TERRASSA

7 MOEHS CATALANA RUBÍ

8 TRISAL TERRASSA

9 COOPER CROUSE-HINDS TERRASSA

10 IPAGSA INDUSTRIAL RUBÍ

Palau-solitài Plegamans

Castellar

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Montcada

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

3

2

RADAR B30Els projectes FEOSL generen 508 llocs de treball

a Terrassa, la meitat

per a aturatsL’Ajuntament de Terrassa ha promo-

gut la creació i el manteniment de més

de 500 llocs de treball amb els 35 pro-

jectes d’obres i de millores que està por-

tant a terme a la ciutat gràcies al finan-

çament del Fons Estatal per a l’Ocupa-

ció i la Sostenibilitat Local (FEOSL). Fins

ara, s’han ocupat 508 persones, xifra

que es preveu superar quan finalitzin

tots els projectes i es faci el balanç defi-

nitiu. Gairebé la meitat d’aquestes per-

sones, el 46,4%, es trobaven en situa-

ció d’atur, concretament 236, mentre

que la resta ja estaven ocupades a l’em-

presa adjudicatària i han pogut mante-

nir el seu lloc de treball. La reinserció

laboral és un dels aspectes que ha des-

tacat l’alcalde de Terrassa, Pere Navar-

ro, que també ha valorat especialment

el fet que “amb aquests projectes, no

només estem incentivant la creació de

nous llocs de treball, sinó que contribu-

ïm a fer que moltes persones conservin

la seva feina i això és cabdal en l’actual

situació econòmica”.

L’Oficina de Serveis

a l’Empresa de Rubí organitza cursos per a emprenedors

L’Oficina de Serveis a l’Empresa

(OSE) de l’Ajuntament de Rubí ha por-

tat a terme durant les darreres setma-

nes diversos cursos de formació per a

les persones emprenedores en el marc

del Pla Inicia del Departament de Tre-

ball de la Generalitat de Catalunya,

que aquest any ha atorgat al municipi

vallesà una subvenció de 56.250 eu-

ros per promoure accions que poten-

ciïn la creació d’empreses, oferint in-

formació i formació per emprendre. El

servei inclou també orientació, asses-

sorament i suport a les persones em-

prenedores. Durant el mes de novem-

bre l’OSE ha dut a terme les sessions

de treball sobre màrqueting personal,

com atendre els clients per fer que

aquests n’atreguin de nous, i la cre-

ativitat com a eina de competitivitat

amb el mètode Scamper i altres tècni-

ques que ajuden a potenciar la creati-

vitat. En total, 239 projectes van rebre

els serveis d’assessorament de l’ofici-

na durant l’any 2009.

Sant Cugat rep per segon any el premi a l’Ajuntament més

transparentL’alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco-

der, i l’alcalde de Sabadell, Manuel Bus-

tos, van rebre a la seu de la Fundación

Ortega y Gasset de Madrid el premi que

l’ONG Transparència Internacional ha

atorgat als ajuntaments per considerar-

los els més transparents de l’Estat espa-

nyol. En el cas de Sant Cugat, és el segon

any consecutiu que rep el guardó. Les

dues ciutats han obtingut aquest premi

a partir d’un estudi que analitza el nivell

de transparència dels 110 principals ajun-

taments de l’Estat. Els millors resultats

també els han obtingut els consistoris

de Bilbao, Gijón, Ponferrada i el Puerto

de Santa María, però Sant Cugat ha es-

tat l’únic que ha repetit respecte de l’any

passat. Els àmbits analitzats per deter-

minar el nivell de transparència són la in-

formació sobre la corporació municipal,

les relacions amb els ciutadans i amb la

societat, la transparència econòmica i

financera, la transparència en la

contractació de serveis i la transparèn-

cia en urbanisme i obres públiques.

21

3

L’INDICADOR

és la caiguda que s’espera enguany de l’activitat indus-

trial al nostre país. La dada té una lectura positiva, ja que

es frena a gairebé la meitat la davallada respecte a l’any

2009, quan la indústria catalana va caure un 22,9%. En

els darrers dos anys la inversió s’ha devaluat, per tant, un

34,6%, segons l’informe elaborat per la secretaria d’In-

dústria i Empresa de la Generalitat. La publicació destaca

que la caiguda de l’any passat és la més “intensa” que ha

patit el sector industrial català des que s’elaboren aques-

tes dades, ara fa catorze anys. /// Foto: CEDIDA11,7PER CENT

8 RADAR B30 DIVENDRES, 3 DE DESEmbRE DEL 2010

Eleccions al Parlament 2010 /// Vallès

1 ///

Les promeses al Vallès del pròxim president de la Generalitat

Com apuntaven les enquestes, Artur Mas liderarà el govern català durant la propera legislatura. Aquests han

estat els compromisos del candidat amb el món econòmic vallesà PER: XAVIER ORRI

rani”. En el capítol del transport públic, Mas reclamava fa tot just vuit mesos, en una vi-sita al Vallès Oriental, un traspàs més am-pli de la gestió ferroviària. “Si arribem al go-vern, el traspàs de Renfe no pot quedar així, si no jugarem a trens; però no farem les in-versions que calen a la zona metropolitana, sinó a tot Catalunya, perquè reclamem tam-bé el traspàs de Regionals”. UNIVERSITAT I R+D

El canvi de model productiu que tots els par-tits han pregonat durant la campanya també s’inclou en el programa. Pel que fa al Vallès, el candidat nacionalista té el repte de supe-rar els resultats d’un govern tripartit que ha fet feina en aquest capítol inaugurant el sin-crotró i augmentant la inversió en R+D fins a l’1,61%. Mas reclamava recentment part del mèrit i augurava millors temps en aquest camp: “CiU ha impulsat el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, en què es po-sen les bases del que ha de ser la política de R+D+I al nostre país, i una de les seves me-sures és augmentar els recursos destinats a aquestes polítiques”. Per donar continuïtat a l’impuls rebut al Vallès, Mas prometia “do-nar sortida a la capacitat innovadora de les empreses catalanes a través del mecanisme de compra pública de tecnologia innovadora (CPTI) per part de la Generalitat”. En el vessant universitari, també prometia en declaracions a la B30 un esforç “perquè es produeixi més interrelació entre l’empre-sa i la universitat”, cosa que, com reflectia un estudi recent, és una de les assignatures que l’Autònoma té pendent per al setembre. Per solucionar-ho, deixava entreveure la possibilitat de “reformar la normativa uni-versitària de Catalunya per afavorir aques-ta interrelació”. De voluntat no n’hi falta, tal com va demostrar en la seva visita a Esade-Creàpolis l’1 d’octubre, en què va qualificar el centre com a “exemple que cal seguir en l’àmbit de la innovació”.

ATUR I DESLOCALITZACIONS Finalment, en el capítol d’empresa i ocupació, vasos comunicants elementals de tota economia, Artur Mas també assenyala-va prioritats. Respecte a la sagnia industrial que afecta la comarca, explicava Mas, “les mesures pal·liatives són, en primer lloc, tenir molt clar que la prioritat bàsica és garantir la viabilitat del major nombre possible d’empreses i mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball. Cal tenir en compte que les empreses d’avui són els llocs de feina de demà”. Traslladat a fets concrets, ampliava l’aleshores candidat, “cal una política industrial, d’innovació, d’internacionalització i d’infraestructures, i aplicar mesures que normalitzin el finançament empresarial i els canvis estructurals que necessita la nostra economia”. El compte enrere marca quatre anys per aconseguir-ho.

Una Catalunya millor és el que ha promès que cons-truirà Artur Mas durant els pròxims quatre anys. Amb l’acte d’investidura, el can-didat per Convergència i Unió –que és fill de Sabadell per part de mare– es convertirà en el pròxim presi-dent de la Generalitat i en el principal res-ponsable que el país trobi la porta de sor-tida de la crisi econòmica. Dins l’eslògan electoral que acompanya el somriure del logotip cal encabir-hi les propostes naci-onalistes per al Vallès que durant les dar-reres visites ha anunciat Artur Mas per seduir els electors amb més pes econò-mic de la comarca. De les infraestructu-res com a punta de llança, a la societat del coneixement del sincrotró, el futur presi-dent de Catalunya té un full de ruta espe-cífic per al Vallès Occidental en general i per a l’eix empresarial de la B-30 en par-ticular que s’hauria de convertir en com-promís del futur govern de Catalunya.

INFRAESTRUCTURES

“El Quart Cinturó s’ha de fer i es farà, però s’ha de fer bé, sense trinxar el territori”. Amb aquestes paraules tancava Mas el mí-ting a Granollers el 25 d’octubre. L’obra més polèmica i necessària dels Vallesos és el pal de paller en la política d’infraestructures va-llesana traçada pel líder convergent. Ampli-ava els compromisos en declaracions a la B30 amb objectius concrets d’aquí al 2014: “Des de CiU ens comprometem a dur a ter-me la finalització del Quart Cinturó Terras-sa - Granollers (autovia 3+3) que doni servei tant al trànsit d’agitació comarcal i de proxi-mitat com al trànsit de llarg recorregut, com a via que forma part de l’Eix Mediterrani in-tegrat per l’AP-7, B-40, C-35 i A-2”. Respec-te al transport de mercaderies, Mas tam-bé comprometia la seva paraula amb polí-tiques concretes: “Impulsarem una política de transports i comunicacions que possibi-liti un trasllat econòmic de les mercaderies i això implica l’impuls del corredor mediter-

“des de CiU ens CoMproMeteM A dUr A terMe LA finALitzACió deL QUArt CintUró terrAssA - GrAnoLLers (AUtoViA 3+3)”UnA de Les prioritAts deL proper GoVern serà QUe Creixi LA interreLACió entre eMpresA i UniVersitAts

1 /// CAÇANT VOTS AL VALLÈS. ARTUR MAS VA SER ACLAMAT A FiRA dE TERRASSA, EN UN ACTE dE SUpoRT dEL MÓN MUNiCipAL CELEbRAT EL 30

d’oCTUbRE

6 ENTREVISTA B30 DIVENDRES, 5 DE NoVEmbRE DEL 2010

7

B30 DIVENDRES, 5 DE NoVEmbRE DEL 2010 ENTREVISTA

Spanair destil·la un aire d’empresa escollida amb un propòsit diví: acostar Barcelona al món. El seu

president, Ferran Soriano, repassa l’actualitat aeroportuària celebrant els primers vols transoceànics

de la companyia, que al març cobrirà el trajecte fins a São Paulo TEXT: XAVIER oRRI /// FOTOS: LLUÍS LLEboTSpanair no és només una empresa, és una missió

El president de Spanair està en missió divina: “Connectar Bar-celona amb el món”, repeteix com un mantra. El primer pas ha arribat amb la connexió Barcelona-São Paulo, que co-

mençarà a operar a principis del 2011. Per al futur, demana connivència a les institu-cions i recursos privats que ajudin a cobrir la inversió necessària per fer realitat la fan-tasia transoceànica de Spanair. D’aquí a pocs mesos començarà a operar el vol Barcelona-São Paulo. Quins són els impediments que fan tan complicat obrir una nova ruta? El reptes per obrir rutes tenen a veure amb

els acords bilaterals amb cada país. Els dos

països involucrats, en aquest cas Espanya i Brasil, t’han de donar un permís per volar. Aquests permisos a Espanya sempre han estat en mans d’Iberia i nosaltres n’hem de demanar de nous. Això és el que hem aconseguit amb el vol Barcelona-São Paulo. És una fita històrica. I ho seguirem fent.El conseller d’Innovació, Universitats

i Empresa, Josep Huguet, afirma que Spanair “juga fort, però juga a perdre”, fins que la gestió no estigui descentralitzada. Hi està d’acord?Estic d’acord que cal que es gestioni des d’aquí, però fins aleshores també po-dem competir. Té raó el conseller quan diu que ho tenim més difícil, però no no-més per això, sinó perquè necessitem

recursos financers difícils d’obtenir. El repte és gran, però ens en sortirem amb les condicions que tenim. La gestió de l’aeroport és important, però no ens ha de limitar.

En quina mesura una gestió descen-tralitzada ajudaria a obrir noves ru-tes de Spanair?En general, beneficiaria Catalunya i Barce-

lona, perquè es farà amb criteris que afa-voreixin l’economia local. El procés per aconseguir la ruta Bar-celona - São Paulo ha durat al vol-tant d’un any. Aconseguir noves ru-tes serà igual de feixuc en endavant?No, serà més ràpid, tot i que va molt en

funció del país de destí. I quan puguem fer-ho amb els nostres avions tot plegat serà més ràpid, però sempre costarà, perquè tots aquests acords per ara es-tan en mans d’Iberia.Una petició recurrent de l’empresariat vallesà és precisament que Barcelona connecti amb l’estranger, però que aquestes noves connexions també serveixin per acostar les empreses estrangeres al territori. Què suposaria aquest objectiu per al Vallès?És crític. Parlem de la pràctica: què signifi-ca per a una empresa de la gran Barcelona tenir un vol directe amb Xangai o Pequín? Multiplica les possibilitats que una em-presa xinesa vulgui instal·lar al Vallès el

seu headquarter a Europa. Això acosta les economies potents al nostre territori, és una eina estratègica fonamental per Cata-lunya i per tant pel Vallès. En el cas del sector industrial, és especialment important aquesta qualitat com a país?La indústria, en què el Vallès és tan rica, necessita molt aquestes connexi-ons perquè el centre econòmic i indus-trial del món s’ha desplaçat en els úl-tims vint anys d’Alemanya a la Xina. Per tant, és fonamental que tinguem aquestes connexions, i no les tindrem si no és amb una empresa local que s’ho pren com una obligació. I aquests només som nosaltres. Presentar Spanair com a eina de reconstrucció econòmica de país més que com una empresa convencional li ha costat crítiques...És que Spanair és més que una empresa, Spanair és una missió, la missió de con-nectar Barcelona amb el món. I per això Spanair està capitalitzada per instituci-ons catalanes.

Aquesta missió no posa en perill la seva rendibilitat?La història és senzilla: Barcelona, des-prés que Iberia marxés i deixés només les seves companyies de baix cost, te-nia un risc molt alt de convertir-se en un aeroport dominat pel low-cost i sen-se vols intercontinentals. Això té un efecte sobre l’economia catalana de-vastador. Per això les institucions ca-talanes i alguns empresaris prenen el risc de comprar una aerolínia en falli-da i convertir-la en l’aerolínia de xarxa de Barcelona. Vivim i existim per això, i es pot fer de manera rendible perquè la demanda existeix a Barcelona. És un cas en què el servei al país i la rendibili-tat van plegats.

Convertir el Prat en el hub de referència per a Singapore Airlines és un primer pas?Exacte. Per anar a Amèrica poden anar per l’est o per l’oest, i els estem conven-cent que passin per Barcelona. Amb quins arguments?Doncs amb el fet que Barcelona té el trànsit i la demanda suficient i per tant nosaltres els ajudem a omplir l’avió que després va a São Paulo o on sigui. Barcelona pot arribar a l’altura d’un aeroport com Barajas en pocs anys?Tenim les eines. Necessites tres coses per ser aeroport de referència: instal-lacions, que amb la T1 les tenim; deman-da suficient, que també la tenim, de fet és la mateixa que la de l’aeroport de Ma-drid i molt més gran que la de Munic, per exemple; i la tercera condició és una aerolínia que vulgui fer-ho. Aquí entra Spanair.

Si no es fa aquest esforç, Barcelona amenaça de convertir-se en un aeroport com Beauvais o Luton?El nostre referent negatiu és Gatwick

(Anglaterra), que té 30 milions de pas-satgers i ni un sol vol intercontinen-tal. L’arribada de Ryanair al Prat cami-na en aquesta direcció, contrària a la que nosaltres volem. Perquè el territo-ri estigui ben servit necessitem un ae-roport amb hub per a vols interconti-nentals, un aeroport per a low cost i un aeroport privat. El risc que tenim a Barcelona és que tot això es concentri en el mateix aeroport.El president de Vueling, Josep Piqué, va dir recentment que “Spanair està copiant el model de Vueling”. Hi ha algun punt real de coincidència?Hi estic en total desacord. Vueling a Bar-celona fa vols de baix cost, i nosaltres intentem fer una xarxa que alimenti vols intercontinentals. De fet va una mica al revés. Iberia [propietària de Vueling] fa temps que deia que era impossible fer un hub a Barcelona i actuava en con-seqüència traient per exemple el vol a Nova York. Deia que no hi havia deman-da. Òbviament no és veritat i la prova és que ara hi ha tres vols directes a Nova York, cap d’Iberia.Spanair ha patit per sumar recursos en la primera fase de reestructuració i s’intueixen també dificultats per aconseguir els milions que calen per a vols transoceànics amb flota pròpia.

El repte és difícil, però ens en sortirem amb les condicions que tenim. La gestió de l’aeroport és important, però no ens ha de limitarLa indústria, en què el Vallès és tan rica, necessita molt aquestes connexions perquè el centre econòmic i industrial del món s’ha desplaçat en els últims 20 anys d’Alemanya a la XinaNecessites tres coses per ser aeroport de referència: instal·lacions, demanda suficient i una aerolínia que vulgui fer-ho. Aquí entra SpanairLes marques no estan buides de contingut i Spanair és el que és, una expressió de voluntat i una missió dels empresaris i institucions catalans

Què fa que Spanair no sembli rendible per als inversors?Els capitals han entrat per fer la pri-mera fase de reestructuració, que ens està convertint en una companyia ren-dible i Spanair avui és una plataforma catalana amb base a Barcelona i més eficient en costos i comercialment. I ara es troba en missió comercial per

aconseguir la inversió que permeti a Spanair volar pel seu compte?Ara mateix no. Ho hem fet i ho tornarem a fer, però ara hem estat centrats a do-nar-li la volta a la companyia.Com beneficia la catalanitat de Spanair a la marca?Les marques no estan buides de contin-

gut i Spanair és el que és, una expressió de voluntat i una missió dels empre-saris i institucions catalans. No l’hem omplert artificialment de catalanitat. Com valora el fet que Enginyeria

Aeronàutica a Terrassa comenci a ser una facultat rellevant en el seu camp?De manera molt positiva. Aquí estem construint un clúster aeronàutic i el fet que Spanair es desenvolupi a Barcelona vol dir que farà falta manteniment, mecànics, etcètera, o

sigui que necessitem persones formades amb talent. Nosaltres serem un creador de llocs de treball qualifi-cats i per tant ens interessa molt que hi hagi universitats qualificades al territori.

Ferran Soriano /// President de Spanair

Ferran Soriano (Barcelona, 1967) ha deixat les entrevistes sobre futbol per dedicar-se a parlar d’avions. Des que va assumir la presidència de Spanair el març del

2009, després que un grup inversor liderat per institucions i empresaris catalans comprés la companyia per un euro, aleshores en fallida tècnica, Soriano ha liderat la primera fase de reestructuració. Tot just ara, l’empresa comença a veure la llum

malgrat els mals resultats econò-mics que encara arrossega. L’exercici del 2009, segons s’ha conegut aquesta setmana, deixa unes pèrdues de 186 milions d’euros tot i les retallades en costos, que s’han reduït al voltant d’un 20%. Per al desembre les previsions apunten a unes pèrdues de 30 mili-

ons, però les dificultats del primer semestre amenacen de trencar els pronòstics.

EL PERFILDel Barça a Spanair, projectes de país

22 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Emprenedors /// AdvancareLes xarxes de sensors permeten controlar els nivells de contaminació d’un municipi, l’estat dels malalts

d’un geriàtric o la temperatura d’un arbre. El projecte engresca molts ajuntaments PER: gemma castanyer

Advancare fa xips intel·ligents d’aplicació al mobiliari urbàT enen 32 anys, es van conèixer

en la primera pràctica de la·boratori d’enginyeria electrò·nica i avui ja codirigeixen una empresa amb onze treballa·dors a càrrec i una dotzena de

projectes en marxa. L’any 2003, Juan Bar·rero i Marc Fàbregas van fundar Advanca·re, una empresa electrònica situada al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola del Va·llès, especialista en el desenvolupament, la fabricació i el manteniment d’equips electrònics. “Al principi invertíem molt de temps buscant finançament per a projec·tes propis, però no teníem prou capital. Fi·nalment vam decidir apostar per comprar i desenvolupar idees per a tercers. És a dir, passar de fer producte a fer projecte”, ex·plica en Juan. “Aquests projectes”, afegeix en Marc, “els dedicàvem gairebé en exclu·siva a empreses del sector mèdic. Avui en dia, ens hem obert a molts altres sectors”. De fet, Advancare –traduït com evolucionar en la salut– ha treballat estretament amb la tecnologia més innovadora d’aplicació en el sector mèdic. “Els metges ens expliquen què necessiten per millorar en la seva fei·na i nosaltres els convertim aquella idea en una aplicació electrònica. Hem ideat pro·jectes en estètica, rendiment esportiu i òp·tica, entre d’altres”, comenta en Marc. Grà·cies als contactes amb el sector mèdic Advancare ha evolucionat a noves platafor·mes fins a desenvolupar la nineta dels ulls de l’empresa: els sensors sense fils. cOmUnIcacIÓ sense FILs La joguina preferida d’en Marc i en Juan

no es mou, ni tampoc parla. Cap al palmell d’una mà i s’alimenta a partir d’energia so·lar, electricitat o piles. Són dispositius dis·senyats per captar tota mena d’informa·ció del seu entorn i per tant amb múltiples aplicacions per millorar la nostra vida quo·tidiana. En l’elaboració del projecte Advan·care treballa conjuntament amb Dexma, empresa dedicada a transformar les da·des en informació. “Hi treballem molt es·tretament. Nosaltres fabriquem i desenvo·lupem el dispositiu, i ells processen les da·des que capten aquests aparells a través del software”, explica en Marc. La comuni·cació sense fils troba funcionalitats diver·ses: des del mobiliari urbà, fins al sector

3 ///

agroalimentari, passant per la indústria, la sanitat o la prevenció d’incendis. “Si col·loquem sensors en l’enllumenat públic, ens poden informar del nivell de contaminació del barri, de la quantitat de llum que hi ha al carrer, de l’estat del trànsit o de la humi·tat”, diu en Marc. La informació que capta cada dispositiu es trasllada a una torre de control, la qual envia les dades a un ordi·nador personal per ser tractades. “També els pots col·locar en geriàtrics. Un disposi·

tiu et pot informar si un pacient ha caigut”, afegeix en Juan. “L’avantatge de tot plegat és que reps informació a temps real sense utilitzar ni un cable”, diu.aPOsta PeL meDI amBIent Millora de l’eficiència energètica, estal·

vi de llum, control de la pol·lució en l’ai·re... Les xarxes de sensors sense fils troben mercat en les empreses i ajuntaments que aposten pel medi ambient i la sostenibili·tat. “Molts ajuntaments s’han interessat en els sensors perquè els poden ajudar a rebaixar consums innecessaris. Si un car·rer té prou llum natural no caldrà que en·cenguis l’enllumenat. D’això t’informarà el dispositiu a través d’un termòstat que por·tarà incorporat. Alhora el municipi estalvi·

arà diners, cosa que també interessa”, ex·plica en Marc.neIX ZOLertIa L’aventura de la comunicació sense fils ha por·

tat Advancare a crear una nova empresa paral·lela, que es dedicarà exclusivament a desenvolupar els sistemes electrònics interconnectables. El seu nom és Zolertia i encara es troba en un procés embrionari.

aDVancare, sLParc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola www.advancare.com

MÉS INFORMACIÓ

1 /// tecnOLOgIa InnOVaDOra. MARc FÀbREGAS I JuAN bARRERo (D’ESquER-RA A DREtA) coNVER-tEIXEN EN APLIcAcIÓ ELEctRÒNIcA LES NE-cESSItAtS DE SEctoRS coM EL MÈDIc.

/// ISAbEL MARquÈS

Gràcies a les xarxes de sensors sense fils s’obté informació a temps real sense utilitzar cap cable

16 RADARB30 DIVENDRES, 4 DE DESEmbRE DEL 2009

PIMES /// Petit Plaisir

A Sant Cugat va néixer fa dues dècades un negoci destinat a uns clients exigents, amants de la bona

xocolata, del bon disseny, però també amb unes butxaques generoses PER: IVANNA VALLESPÍN

Petit Plaisir, el paradís dels

sibarites de la xocolata

Xocolata negra, amb llet, blan-

ca, pralinés, amb taronja, li-

cors, espècies..., fins a formes

diferents com fulles, flors,

etc. Això és una petita mostra

de l’àmplia gamma de bom-

bons que elaboren a Petit Plaisir i que es po-

den trobar en forma de petits detalls amb

preus molt assequibles, al voltant dels 15 eu-

ros, però també amb gammes mitjanes i al-

tes per als clients més exigents i exclusius.

Petit Plaisir es posa en marxa l’any 1990,

amb la mare d’Ignasi Guasch i un soci, amb-

dós decoradors, però que van veure un fo-

rat de negoci en el món dels establiments de

venda de xocolata. Així, van decidir obrir a

Barcelona la primera botiga exclusivament

dedicada als bombons de tipus belga (amb

molta varietat de formes, més durs i més

cremosos). Els fundadors van aprofitar la

seva experiència en el món del disseny per

crear una botiga amb una decoració molt

cuidada i alhora per generar una línia de

packaging atractiva i minimalista.

Ignasi Guasch, actual gerent de l’empre-

sa, estableix el seu tipus de client més ha-

bitual: “Gent amb poder adquisitiu alt, que

té compromisos socials i va a sopars i re-

unions, de manera que té la necessitar de

portar-hi un obsequi o un detall”. De fet, els

empresaris també formen part del seu tar-

get, ja que Petit Plaisir ofereix la possibili-

tat que les empreses puguin personalitzar

les capses, però també els bombons, amb

el logotip de la companyia.

Petit Plaisir té dues botigues a Barcelona

(als barris de Sarrià i Sant Gervasi) i dues

més a Madrid (als barris de Salamanca i

Chamartín), on espera aviat obrir-ne una

tercera. Guasch, però, confessa que la polí-

tica d’expansió no està clara ara arran de la

crisi, ja que es plantegen diferents opcions,

com obrir establiments a ciutats més peti-

tes o apostar per models de botigues més

petites, tipus corner, o fins i tot agrupar-se

amb altres botigues gourmet per tirar enda-

vant projectes comuns.

També els agradaria obrir a Sant Cugat o a

altres ciutats vallesanes, però en aquests

moments de crisi es mostren prudents.

3 ///

Però és una possibilitat que prendria forma

si es consolidessin les vendes via internet.

De moment, a Sant Cugat l’empresa manté

les oficines centrals i el magatzem. Els bom-

bons s’elaboren en diferents petits obradors

a Barcelona, Figueres i Tarragona.

EL cLúStEr ‘gourmEt’

Petit Plaisir forma part del projecte que

està engegant la Generalitat per crear un

clúster gourmet, que pretén agrupar tots

els elaboradors catalans de productes d’al-

ta qualitat, ja sigui de vi, oli, xocolata o ali-

mentació. “El projecte ja està en marxa i

ara estem mirant com associar-nos per fer

botigues conjuntes i també accions ple-

gats, com intentar portar clients d’altres

països. Es tracta de treballar en grup per

ser més forts”, avança Guasch. Les conver-

ses del sector estan molt avançades i l’em-

presari santcugatenc espera que tot el pro-

cés estigui llest d’aquí a uns quants mesos:

“Si tot va bé, l’any que ve ja tindrem la pri-

mera botiga, però pot ser que abans s’activi

una botiga virtual”.

I és que sembla que el nínxol de mercat per

als productes gourmet està assegurat, tot i

la crisi. “Des de fa un temps, la gent es cui-

da més. La gent té una compra bàsica, que

és on va a estalviar, però hi ha unes compres

socials –per a sopars, etc.–, on s’opta per

productes més gourmet, de més qualitat”,

afirma Guasch. També “cada cop hi ha més

cultura gastronòmica i aquí som una mica

hedonistes amb el menjar”, afegeix.

Tot i la crisi, que des de Petit Plaisir també

afirmen que els ha afectat, Guasch afirma

que “hi ha un tipus de client que encara té

diners i manté l’estil de vida. A més, la

gent estalvia més i no surt tant a sopar

fora, però es permet el capritx de

consumir el producte gourmet a casa”.

1 ///

IgNASI guASch,

gERENt DE PEtIt

PLaISIR, uNa EmPRESa

NaScuDa a SaNt

cugat quE ofEREIx

xocoLatES I bomboNS

D’aLta quaLItat I amb

uN DISSENy cuIDat

/// ISabEL maRquÈS

uBIcAcIÓ: Sant Cugat del Vallès

ANY DE FuNDAcIÓ: 1990

NomBrE trEBALLADorS: 10

FActurAcIÓ: 800.000 € (2008)

PEtIt PlAISIR

16 RADAR B30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmbRE DEL 2010 17B30

DIVENDRES, 3 DE SEtEmbRE DEL 2010 RADAR

Gran empresa /// Intercom

El president de la companyia, Antonio G. Barros, i els be·caris seuen a les mateixes taules. No hi ha parets, no hi ha despatxos, i tothom té el mateix ordinador i la ma·

teixa cadira. “És que tenim una estruc·tura molt horitzontal”, es justifica Jil Van Eyle, responsable de desenvolupa·ment internacional i RSC del grup Inter·com. A aquesta empresa fundada el 1995 no la reconeix l’usuari mitjà pel seu nom de pila, però sí que sonen fort els cog·noms. Intercom és el bressol dels negocis web que han fet fortuna a Espanya en els darrers anys: Infojobs, portal per excel·lència per als qui busquen feina, és la joia de la corona, o ho era fins a l’any pas·sat, quan es va vendre per 1.000 vegades el capital invertit. Softonic, la pàgina de descàrregues de software més utilitzada a tot Europa, també destaca en el podi del gegant santcugatenc, ja que ha generat uns 30 milions d’ingressos aquest any.

Van Eyle defineix la seva missió: “Som una incubadora de negocis a internet. In·vertim en emprenedors i idees que sor·geixen, passem tres o quatre anys amb pèrdues, i quan es consolida el nego·ci el venem”. Només gesten portals en què la base és l’oferta i la demanda. “No som creadors de contingut, i aquesta és la clau dels nostres beneficis. Els mar·ges són molt ràpids i elevats”, explica Van Eyle. Els resultats no el contradiuen: du·rant el 2009, la xifra de negocis ha arribat als 42 milions, amb les vendes de parts de les empreses i els anuncis de la bar·ra de Google com a principals fonts d’in·gressos.

EL PART D’UN NOU NEGOCI

Actualment, la companyia suma 40 por·tals a internet. La majoria han nascut de les ocurrències del fundador, “molt pro·ductiu i amb massa idees”, ironitza Van Eyle. Softonic és l’exemple de la segona via de creació: un jove de 21 anys, Tomás

Diago, amb una idea però sense pla em·presarial ni diners per dur·la a terme, es va presentar a les oficines d’Intercom per explicar el seu projecte, un portal de descàrrega gratuïta de software. Des de programes de traducció, compressors, Messengers, o qualsevol cosa que dema·ni l’usuari mitjà. Intercom va apostar per ell. El resultat, al cap de nou anys, s’ex·plica en xifres: té 50 milions d’usuaris únics al mes, el negoci ha multiplicat per 80 el seu valor inicial de mercat, que ac·tualment s’estima al voltant dels 90 mi·lions d’euros, el nombre de socis ha pas·sat d’1 a 180 en menys d’una dècada, i en el seu dia més àlgid els usuaris han arri·bat a descarregar gairebé 2,5 milions de programes.

IDENTITAT DIGITAL

La intangibilitat és una de les caracterís·tiques més particulars d’Intercom. Ser una empresa nascuda i pensada per a la xarxa implica aquesta qualitat, que suma

virtuts i defectes pel seu creixement i la seva gestió. Explica Van Eyle, no sen·se certa indignació, que el fet de no tenir propietats, sòl, els està vedant la porta als bancs espanyols. “Pel fet de no tenir res físic, no ens donen crèdits! És surre·alista! Diuen que no hi ha garanties”. La virtut, a canvi, “és que internet no exigeix infraestructura. No ens calen gaires ofici·nes, ni gaires contractes, ni partners, per ser a tot arreu. Softonic, per exemple, manté presència a tot el món amb només cinc persones fora d’Espanya treballant amb un ordinador”, celebra Van Eyle.

Una segona característica intrínseca al perfil d’empresa és la identitat digital, de la qual han de tenir molta cura. El tracte amb el client no preveu el cara a cara. A la xarxa, ets qui els altres diuen que ets. No hi ha immunitat. Contra això, Inter·com treballa intensament en xarxes soci·als i des del web, amb un diàleg fluid amb l’usuari. “La cura dels nostres clients co·

mença des de l’espai web, atenent·ne els dubtes i les peticions constantment; l’important és escoltar·los i oferir res·postes ràpides perquè se sentin impor·tants i part del projecte”, explica Mari Carmen Chirinos, responsable de comu·nicació d’Ediciona, la xarxa d’editors on-line del grup. “Pel que fa a les xarxes soci·als”, afegeix, “avui en dia ens és impres·cindible, perquè, si no ho fas, un altre parlarà per tu, i necessitem controlar el que es diu de nosaltres”. L’acompanya en aquesta tesi Sergio Moraga, de bSher·pas, la comunitat d’emprenedors d’Inter·com: “Ara com ara, les eines digitals ens ajuden a gestionar la reputació de mane·ra més directa, més ràpida, més contun·dent i amb més valor”.

HORARI FLEXIBLE

“El fort creixement del grup s’expli·ca perquè s’aposta per les persones, es cuiden els equips. Invertim en la felici·tat dels empleats”, respon Van Eyle quan

se li pregunta pel secret d’una empre·sa en què tot sembla idíl·licament sen·zill i rendible. El cert és que des de l’es·tructura de la companyia fins a les con·dicions laborals es fomenta l’autonomia i la independència, s’anul·len fins al mí·nim les jerarquies i es reforcen els es·tímuls. “Un cas clar és que cada projec·te és independent de l’altre i, si vol, fins i tot d’Intercom. Cada equip de treball s’autogestiona en funció de les neces·sitats del negoci que dirigeix”. El resul·tat? Un coneixement directe del que ne·cessita el portal en qüestió, en contra de procediments estandarditzats que anul·len l’enginy dels emprenedors, que és com anomenen els empleats a Intercom. En definitiva, l’empresa mare posa les condicions, el servei jurídic, el coneixe·ment, un ordinador, la infraestructura, i cadascú fa créixer el seu projecte. “Si es donen i defineixen bé les responsabi·litats, el treballador no falla mai”, resu·meix Van Eyle.

‘BAOBABPLANET.COM’

Per al futur, no falten estímuls, malgrat una crisi econòmica (i creativa) que ha deixat en quatre els projectes engegats enguany, mentre que el 2008 en van néixer 15. Entre aquestes últimes destaca una de les grans apostes d’Intercom per al futur: baobabpla-net.com. Fins ara, ja s’han invertit 3 milions d’euros en aquest projecte de joc virtual per a nens que Van Eyle promet que serà “revolucionari”. “La particularitat és que a partir dels jocs que proposem als nens, els pares rebran informes psicològics dels fills, on se’n detallaran les virtuts i els defectes, s’analitzarà en què destaquen, si són més o menys creatius, si tenen iniciativa”, explica Van Eyle. Fantasiegen des d’Intercom perquè això sigui la seva propera marca global, el nou Infojobs sorgit de la fàbrica d’idees.

Infojobs, El portal més rEndIblE quE ha crEat IntErcom, Es va vEndrE l’any passat pEr 1.000 vEgadEs El valor dE la InvErsIó InIcIal

softonIc, actual productE EstrElla, manté prEsèncIa a tot El món amb només cInc pErsonEs trEballant-hI fora d’Espanya

1 /// JIL VAN EyLE, RESpoNSabLE DE DE-SENVoLupamENt IN-tERNacIoNaL I RSc DEL gRup INtERcom/// LLuÍS LLEbot

2 /// AMBIENT DISTÈS I HORITZONTAL. a INtERcom totHom, DEL pRESIDENt aL bE-caRI, DISpoSa DE La matEIXa tauLa I oR-DINaDoR. No HI Ha pa-REtS NI DESpatXoS /// LLuÍS LLEbot

3 /// EQUIP EMPRENEDOR. maRI caRmEN cHIRI-NoS, D’EDIcIoNa.com; SERgIo moRaga, DE bSHERpaS; tERE tRE-pat, DE tRENDtatIoN; gEoRgINa cIRERa, DE paRabEbES.com; ELISa aLoNSo, D’INcoNDIcI-oNaLES.com, I maRta SaLSENcH, RESpoNSa-bLE DE comuNIcacIó DE gRup INtERcom/// cEDIDa

4 /// BAOBAB PLANET. aquESt éS uN DELS pRojEctES EN quÈ méS coNfIaNça tENEN DIpoSItaDa a INtERcom/// LLuÍS LLEbot

Intercom, una incubadora d’idees digitals a sant cugatla firma, nascuda ara fa quinze anys, suma més de 40 portals i s’ha erigit com l’empresa digital líder a Europa gràcies als seus negocis estrella: Infojobs, softonic i Emagister PER: XAVIER ORRI

SECTOR: IntErnEt

ANY DE FUNDACIÓ: 1995

TREBALLADORS: 700

FACTURACIÓ: 42,1 mIlIons d’Euros l’any 2009

BAI EL 2009: 8,4 mIlIons

INTERCOM

baobab és la darrEra aposta d’IntErcom: un joc vIrtual pEr a nEns quE Elabora InformEs psIcològIcs dEls Infants traçant-nE lEs vIrtuts I Els dEfEctEs

Intercom, com s’estila en els darrers temps a la gran empresa, comença a desenvolupar els seus programes en responsabilitat social corporativa. En el seu cas, però, ho han fet amb fórmules força més cre-atives que la majoria. Es dediquen a buscar emprenedors en països subdesenvolupats, i invertir-hi si la idea convenç, tingui o no tingui a veure amb internet. De fet, la seva primera aposta ha estat un empre-nedor camerunès que està decidit a fer fortuna amb una línia privada d’autobusos al seu país. Intercom en finança el projecte i té una partici-pació en l’empresa i, si tot funciona, els beneficis que en treguin serviran per finançar el proper projecte, una cadena de forns de pa a Malawi. “És la nostra bola de neu per canviar el món”, tanca Jil Van Eyle, responsa-ble de la RSC de la companyia.

RSC

Micro Business Angels al Camerun

1 ///

2 ///

3 ///

4 ///

6 ENTREVISTAB30 DIVENDRES, 4 DE juNy DEL 2010

7

B30 DIVENDRES, 4 DE juNy DEL 2010

ENTREVISTA

No sóc gaire amic dels

clústers, perquè em miro la

història arreu del món i en

general són fracassos

Si agafes dos coixos i els

poses a córrer, no tens el

Carl Lewis, tens dos coixos

corrent. El mateix passa

amb la unió de caixes

Crec que tindrem

creixement zero els

pròxims quinze anys, com

al Japó de principis dels

noranta

No acostuma a deixar indife-

rent. L’economista Xavier Sala i

Martín (Cabrera de Mar, 1963)

vesteix americanes de colors

estrafolaris i en té unes 350

d’amagades a l’armari, tot i que

la fama la deu a la seva dilatada

trajectòria acadèmica i medià-

tica. Fill d’un regidor de Cerda-

nyola que ensenyava història de

l’art a Bellaterra, Sala i Martín

és llicenciat en ciències econò-

miques per la Universitat

Autònoma de Barcelona i

doctorat des del 1990 per la

Universitat de Harvard. Compa-

gina actualment les aules amb

les seves tasques com a treso-

rer del FC Barcelona. És profes-

sor a la Universitat Pompeu

Fabra i a la Columbia University

de Nova York, on declara que

viu, malgrat els viatges cons-

tants. D’acord amb l’Essential

Science Indicators, té l’honor

de ser el vuitè economista més

citat de la dècada dels noranta.

EL PERFIL

Anada i tornada de

Bellaterra a Nova York

El professor i economista Xavier Sala i Martín diagnostica una difícil sortida

de la crisi que pot conduir a quinze anys de creixement zero. Per al Vallès,

demana infraestructures de comunicació i que no es posin pals a les rodes

dels emprenedors TEXT: XAVIER ORRI /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Xavier Sala i Martín /// Economista

què no en pot tenir ni idea, perquè no ho

sap ningú. El mateix que es fa aquí es fa a

Tailàndia, als Estats Units. Per què els ca-

talans serem els que ho farem bé i vindrà

tot el sector informàtic aquí?

Els empresaris es queixen de les in-

fraestructures...

És normal. Perquè el que necessitem són

més carreteres i menys sincrotrons. I in-

fraestructures de comunicació. Que ve-

nint de Barcelona es perd la cobertura del

telèfon mòbil! I necessitem una carretera

pública de qualitat d’aquí a França, que és

el nostre mercat natural.

Pel que fa a l’aeroport, cal que Sa-

badell guanyi pes?

Caldrà un aeroport a Sabadell quan es

col·lapsi el de Barcelona. Ara per ara no

és el cas. Per tant, el que cal és una bona

connexió des d’aquí fins a l’aeroport.

Ha esmentat de passada el sincro-

tró. El Vallès pot convertir-se en

una marca de territori tecnològic

impulsant infraestructures potents

i singulars com aquesta?

Em sembla bé com a imatge, però em fa

l’efecte que té un punt de folklòric. El sin-

crotró no crearà prou llocs de treball i ge-

nera una marca que no ven producte.

La teoria que atraurà empresa no me la

crec. Del sincrotró, no en farem negoci al

Vallès. No hi ha prou mercat.

Finalment, per fomentar l’emprene-

doria sempre s’acaba al·ludint al fac-

tor financer. Les caixes del Vallès han

protagonitzat la creació d’Unnim.

La banca ha viscut en un món de fanta-

sia i això els ha fet expandir-se més en-

llà del que és raonable, amb massa sucur-

sals. Ara tenen por a deixar calés i el ne-

goci principal ha desaparegut. La unió de

caixes soluciona el problema de l’excés

d’oficines, però cap dels altres problemes.

Si agafes dos coixos i els poses a córrer

no tens el Carl Lewis. Tens dos coixos cor-

rent. El mateix amb les caixes. Malgrat la

unió, la nova caixa no deixarà més diners

que abans, i aquest és el problema.

L’arrelament al territori de la nova

caixa ajuda la comarca?

És bo que una part del sector financer

tingui preferència per la gent d’aquí, però

l’important és que la caixa sigui sana i en

disposició de donar crèdit.

En la seva ponència demana que

augmenti la productivitat per sortir

de la crisi. En té la recepta?

Tenim dues opcions per augmentar la

productivitat dels treballadors: o produ-

ir més barat que els altres, i per tant re-

duir els salaris, o fer les coses millor que

els altres. En preu no competirem con-

tra la Xina, ni tampoc podem compe-

tir en qualitat contra gaires mercats. Per

tant, només ens queda la tercera opció:

fer coses diferents als altres.

Per tant, augmentar la inversió en

R+D, potenciar la innovació?

En aquest país es tendeix a pensar que la

innovació només és el pressupost en re-

cerca i desenvolupament. La innovació

no s’ha de limitar a sectors específics ni

als clàssics, com les TIC o la biomedici-

na, ni als que dicti el govern. Ningú no

sap, jo no ho sé, quin serà el motor eco-

nòmic del futur!

I doncs?

El que s’ha de potenciar és la innova-

ció del dia a dia. Les empreses són les

que ho han de fer des de dins, no amb

grans descobriments, sinó amb petites

innovacions. Qui ens havia de dir que

les principals innovacions empresarials

dels últims anys estarien en el món del

cafè? Starbucks i Nespresso són innova-

ció. Cal respondre a les noves demandes

de la gent.

La reforma laboral és també una

urgència per reconduir la situació?

Sí, i també està relacionat amb la pro-

ductivitat. Per exemple, no pot ser que

tinguem convenis col·lectius per a tot

Espanya quan la diferència de produc-

tivitat entre Galícia i Catalunya és del

40%. Els sous no poden ser els matei-

xos de cap manera, s’han d’adequar a

les circumstàncies i la productivitat de

cada lloc.

També cal tocar el crostó al siste-

ma financer?

Evidentment, cal reformar el sistema fi-

nancer perquè els bancs no s’acomodin,

com han fet fins ara amb el negoci im-

mobiliari. El que hem d’exigir als bancs

és que financin els emprenedors.

Les mesures anticrisi del govern de

l’Estat espanyol on ens porten?

Algunes són correctes. Per exemple,

abaixar els sous dels funcionaris. No pot

ser que el cost de la crisi només recai-

gui en els treballadors del sector privat.

És bo que als funcionaris, jo inclòs com a

professor de la UPF, els redueixin el sou.

També és interessant reduir el cost sani-

tari per via dels medicaments. El que és

perillós és la reducció dels 6.500 milions

de la inversió.

Un diagnòstic de futur?

Creixement zero els pròxims quinze

anys, com al Japó de principis dels

noranta, que ha viscut en creixement

estancat.

Falta cultura d’empresa als go-

verns?

Quan crees infraestructures, quan dis-

senyes un mercat laboral, un sistema fi-

nancer, l’objectiu ha de ser el foment de

l’emprenedor. D’alguna manera és el que

estem fent amb l’esport. A Sant Cugat, el

Centre d’Alt Rendiment és això: facilitar

als joves que tenen talent que el desenvo-

lupin. D’entrada, per exemple, no aniria

malament eliminar barreres burocràti-

ques i reduir molta de la regulació.

El recent clúster farmacèutic aju-

da en aquest camí? Forma part

d’aquest foment de l’emprenedoria?

No sóc gaire amic dels clústers, perquè

en miro la història arreu del món i en ge-

neral són fracassos. Cada ciutat que visi-

to quan viatjo es vol convertir en Silicon

Valley II, i no ho pot ser tothom. El pri-

mer ja sabem qui és, el segon, també, a

l’Índia. Que un govern decideixi que ara

farem aquí un entorn en què totes les

empreses del sector informàtic i TIC tin-

guin facilitats per venir és ficció. Ficció

que resistirà el que resisteixin els ajuts

públics.

I quin diagnòstic fa d’una aliança

supramunicipal com el Catalonia In-

novation Triangle?

Doncs la reflexió és la mateixa, això és

una aposta de govern que decideix que

s’ha de potenciar aquest sector. El pri-

mer punt és que el govern no sap que

aquest serà un sector d’èxit a Catalunya,

però perquè no ho sap ningú. Potser el

que ha de fer Catalunya és turisme d’avis,

o fer raïm. No podem saber en què serem

bons d’aquí vint anys, hem de deixar que

els catalans, els empresaris, ho decidei-

xin. Una conselleria no en té ni idea, per-

Xavier Sala i Martín, distin-

git com un dels deu econo-

mistes més influents de la

dècada, va ser el convidat

a la segona edició del Cer-

danyola Fòrum Empresari-

al. El popular economista va receptar in-

novació per millorar la competitivitat i la

productivitat. “Al final, o ets productiu o

et menges un 10% en dèficit exterior”, va

resumir. En una conversa amb la revis-

ta B30, Sala i Martín va repassar les líni-

es mestres del programa econòmic que

necessita el país i va valorar l’actualitat

del Vallès, amb el clúster farmacèutic i

els nous equipaments tecnològics com a

puntes de llança.

Quin paper han de tenir governs au-

tonòmic i municipals en el desenvo-

lupament econòmic de la comarca?

Els governs s’han de limitar a posar les

condicions adequades per crear riquesa.

Què és imprescindible?

Crear l’entorn educatiu, de productivi-

tat, regulador, que permeti que qualse-

vol emprenedor ho tingui fàcil. D’aquí és

precisament d’on vindrà la innovació.

Posi-me’n un exemple...

Hem de fomentar que quan un jove té una

idea no digui: “Això és massa complicat,

potser val més que em faci funcionari”.

Els funcionaris arrisquen menys.

Que un jove vulgui ser funcionari respon

a dos motius: un factor cultural d’una

banda, i que Espanya es troba en el nú-

mero 126 del rànquing de països on és

més difícil i costós, econòmicament, en-

gegar un negoci. Això és el que han de re-

soldre els governs.

Necessitem més

carreteres i menys

sincrotrons

Ni en preu ni en qualitat

estem en disposició de

competir contra ningú.

Per tant, només ens queda

la tercera opció: fer coses

diferents als altres

Gas a Fons

Rotonda

GPS

Reportatgesmonogràfics

Fòrum d’opinió

Notícies d’innovació i d’àmbit universitari

Anàlisi en profunditat dels princi-pals temes de debat empresarial i econòmic que tenen relació amb l’actualitat informativa, amb espe-cial atenció a les infraestructures i al paper de l’eix de la B-30 com a àrea d’influència en el camp del coneixement i la innovació.

Fòrum de debat i anàlisi de la B30 obert als represen-tants de les associacions d’empresaris, de les institu-cions públiques, de les universitats i de les patronals sobre els principals reptes del sector empresarial i de l’eix de la B-30.

Secció d’innovació, amb les principals notí-cies de l’activitat empresarial i universitària de l’eix de la B-30 al voltant de centres de referència com la Universitat Autònoma de Bellaterra o la Universitat Politècnica de Catalunya.

35ROTONDA

B30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmbRE DEL 2010

no es pot separar –tal com passa en altres països– la celebració d’eleccions amb l’ac-tivitat empresarial. Aquesta és una eta-pa d’incerteses, dubtes i sovint d’alenti-ment de decisions a l’espera del nou es-cenari que s’ha de constituir.L’economia catalana es troba immersa en el procés de sortida de la recessió, cosa que és molt bona notícia. Seria una mos-tra de maduresa política que les forces que ocupin els seients de la representa-ció popular propiciessin un major con-sens en l’àmbit econòmic i social. Els ciu-tadans no estan ni disposats ni amb ga-nes d’assistir a batalles estèrils que perjudiquin l’existència d’un bé tan pre-

E l començament del nou exerci-ci ens porta la perspectiva d’im-portants novetats. La celebra-ció d’eleccions autonòmiques d’aquí a poc temps i la mateixa situació política i econòmica catalana proporcio-naran notícies substancials per a l’activi-tat econòmica, política i social. I és que

uat, escàs i delicat com el creixement econòmic. Malauradament, l’experiència no ens convida a ser optimistes. Més avi-at al contrari. Començant pels reptes que afronta l’economia catalana en aquest horitzó postcrisi, el primer que es desta-ca és el canvi sobtat, i important, en la demografia del país. Probablement, des de l’àmbit d’anàlisi econòmica, el xoc de-mogràfic de Catalunya entre el 1997 i el 2008 ha estat només parcial, vinculat a les condicions del mercat de treball. Des del punt de vista del que ara interessa, és a dir, de l’anàlisi dels ajustos i canvis en els motors de la demanda, la demografia nativa i l’emigració adquireixen un paper nou i rellevant.

No es pot separar –tal com passa en altres països– la celebració d’eleccions amb l’activitat empresarial

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE LA ‘B30’

UNA MICA MÉS DE CONSENS… SI POT SER

JOSé ANTONiO LAvADO DIRECTOR DE BIDEA CONSULTORES

D. El baix nivell d’internacionalització. A. El baix nivell de suport institucional a la R+D+I. L’escassa notorietat a escala internacional F. L’orientació a la innovació (Esade-Creàpolis). La coordinació d’iniciatives entre municipis (Catalonia Innovation Triangle). O. L’atracció d’inversió i talent orientada a la innovació.

Diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

SANTi CASAMiTJANA gERENT DE CASAMITjANA

D. El Vallès no hauria de ser un pol de competència per a la gran àrea metropolitana, sinó que hauria d’unir-hi el potencial i compartir inversió pública, eixos de comunicació i oportunitats de futur. Actualment, el Vallès faria bé de fer un pla de futur comptant amb les seves actuals i futures àrees d’expansió. A. El Vallès ha de mirar amunt i projectar-se cap a les anomenades “regions europees”. Segons el meu parer, la gran oportunitat del Vallès és el seu teixit d’empreses auxiliars que tan importants són per a la gran indústria catalana. F. La pròpia orografia del seu territori bastant obert i pla l’enforteix de cara a la mobilitat futura, i el fa també part important del Corredor Mediterrani. O. L’amenaça més gran és que els propis habitants del Vallès deixen de creure en les nostres possibilitats i per tant acaben arrossegats per la gran potència que és Barcelona en tots els aspectes.

JOSEp M. giBERTDIRECTOR DE kONIk gROUP

D. La manca de reconeixement internacional, els terrenys i naus amb imatge corporativa a preus massa alts, el personal de grau mitjà poc qualificat i el limitat i car accés al finançament. A. La deslocalització d’empreses, la conflictivitat i absentisme laboral com a conseqüència de la crisi, la desmotivació dels emprenedors i l’inici d’emigració de personal qualificat i emprenedors a altres països a la recerca de millors oportunitats. F. L’alta qualificació i formació dels alts directius, la mentalitat emprenedora, les habilitats comercials i vocació exportadora i el bon nivell de les

DAFODEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS DEL vALLèS

universitats i clústers, a més de ser una zona atractiva per clima, comunicacions i gastronomia. O. L’exportació amb el suport de les cambres i associacions, la innovació amb el suport d’ACC1Ó i l’Estat (CDTI), el desenvolupament corporatiu amb el suport de Creàpolis i les escoles de negoci i la pròpia massa crítica, plural i especialitzada, d’indústries i institucions ja existents al Vallès.

FiNESTRA OBERTA

http://www.elblogsalmon.comÉS CORRECTE DEFRAUDAR HISENDA?El 43% dels espanyols justifica el frau fiscal, “perquè la situació és complica-da“. És interessant veure aquest proble-ma des de la perspectiva de la Teoria de jocs. Si mirem pel nostre interès, de-fraudar ens va bé. Si mirem per l’interès general, és dolent per al conjunt...

http://ecodiario.eleconomista.es TwITTER COM A EINA DE MàRqUETINg VIRAL Darrere @peppersantblai s’amaga Marta Bonet, gerent del centre de turisme rural Sant Blai, un oasi a mitja hora de Palma. Des que el desembre del 2008 es va llan-çar a Twitter, desenes de clients l’han des-cobert a través d’aquesta poderosa eina de màrqueting...

www.fedeablogs.net/economiaUN ESBÓS SOBRE LA REFORMA LABORAL Les esmenes a la reforma laboral sem-blen d’escassa transcendència. El can-vi més important és la concreció de les causes d’acomiadament objectiu, en què la situació econòmica negativa de l’em-presa es concreta en l’existència de pèr-dues actuals o previstes...

http://www.arpem.comCOMPARACIÓ DE LES CONDICIONS D’UN PRÉSTECSi dos bancs li han fet una oferta en de-manar un préstec, quina és la millor? En funció del temps demanat, el tipus d’in-terès del crèdit, la comissió d’obertu-ra, sabrà quin banc li ofereix les millors condicions. arpem.com posa a la nostra disposició un programa de càlcul.

33GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 2 DE julIol DEl 2010

Ni eines miraculoses ni trucs de màgia. El secret, recepta Cortés, és l’actitud i

atendre el que demana el consumidor TEXT: XAVIER ORRI /// FOTO: LLUÍS LLEBOT

Marc Cortés /// Expert en màrqueting digital i soci director de Roca Salvatella

demanant un grup a Facebook. La pregun-ta és: vols vendre, escoltar, posicionar-te? S’estudia l’ecosistema del sector a la xarxa i es valora l’estratègia per veure on seran més eficients els teus recursos. Quins canals digitals són de primer ordre per a una pime? Els canals prioritaris són aquells on són

els teus clients. Fes una cerca a Google i busca com es mouen a la xarxa. Cada es-pai té una funció: Facebook és social, Twit-ter és impulsiu, Linkedin és professional. Si sóc un restaurant de Terrassa i trobo un grup a Linkedin on hi ha 500 empresaris de Terrassa, aquest serà l’espai que haurem d’ocupar. Definir les eines és l’últim pas.Quines regles han de regir l’activitat

d’una marca a internet?Tant per a HP com per a un petit comerç, s’han de tenir en compte les quatre efes: flux, ser capaç de portar gent al teu entorn web; funcionalitat, és a dir, donar tot el ser-vei que necessitin; feedback, possibilitar que em donin opinió, la idea d’escoltar, i fi-delització del client. Hi ha una recepta màgica per a l’empre-sa que busca forat a les xarxes socials? En el màrqueting clàssic les empreses s’han acostumat a parlar, i ara han d’aprendre a callar. Les xarxes socials són una gran opor-tunitat per conèixer què vol el consumidor. A partir d’aquí, la recepta és definir els ob-jectius, definir els espais i les eines útils, i avaluar si tenim ressò en blogs i webs. Si no es parla de mi, serà que no interesso. Com ha canviat la relació de les em-

preses amb el consumidor?Les marques sempre han comunicat unidireccionalment. Actualment, els consumidors rebem entre 2.000 i 3.000 impactes al dia, i en retenim 4 o 5. Les marques, per fer efectiu el seu missatge, ara han de venir a trobar-te a tu, al consumidor interessat. Això vol dir personalitzar el missatge i llançar-lo a l’entorn on es troba l’usuari.

notorietat de marca aconseguida s’estima en una inversió de 10 milions de dòlars en publicitat. Només cal parar atenció. Per incrementar mercat, vendes...,

quin és el camí digital?Necessitarem posicionament a la xarxa. Es tracta d’aconseguir que quan l’usuari es-crigui “pneumàtics Vallès” a Google sur-ti a la primera pàgina. I això es pot fer de dues maneres, o bé amb una web treballa-da i generant flux, de manera que pugi sol, o bé pagant, posant publicitat als cerca-dors. És una publicitat molt útil perquè no-més es paga per cada clic, cada cop que un client et visita.

Posem una pime del Vallès. Com pot ser eficient a la xarxa per aconseguir resultats?La xarxa ofereix capacitat capil·lar per tre-ballar amb l’usuari. Això vol dir que permet acostar-se a qui ens interessa i no al con-junt. Un veterinari pot trobar el grup seg-mentat, centrant la seva comunicació en els que tenen animals. La marca s’acosta a un espai social on hi ha el seu públic. Un res-taurant de Sant Cugat buscarà gent que viu o treballa a Sant Cugat, no a tot Catalunya. Què demana una empresa a un consultor

web? Què busca?Els clients senten que alguna cosa es mou a la xarxa, però no gaire més. Tenen ansie-tat per no quedar-se enrere, i molts entren

tor. És rellevant el que la marca diu, però cada cop més el que en diuen els usuaris. Escoltar la xarxa? Posem el cas d’un restaurant. Si vol saber

què es diu d’ell a la xarxa es pot subscriure a Google Alerts i cada cop que se n’esmenti el nom, rebrà una notificació. Mentos és un cas paradigmàtic en aquest sentit, d’aprofitar el so de la xarxa: va sortir un vídeo en què algú feia un guèiser (font d’aigua) barrejant una coca-cola amb els seus caramels. Mentos va entendre que hi havia una onada i la va aprofitar organitzant un concurs de guèisers: la gent havia de gravar un vídeo, es votava, i es feia una final mundial a Las Vegas. La

M arc Cortés demana si-lenci. La realitat web de l’empresa permet l’an-hel històric dels depar-taments de màrqueting: saber què vol el consu-midor. A la xarxa, és qüestió de parar l’ore-lla i no fer soroll innecessari. Una empresa de pneumàtics del Vallès necessita ser a la xarxa?L’espai digital és l’espai del consumidor.

Per tant, el plantejament és “com he de ser-hi, a internet?”. N’hi ha prou amb ser-hi des d’un punt de vista passiu, escoltant el que es diu de nosaltres o el nostre sec-

És rellevant el que la marca diu, però cada cop més guanya importància el que l’usuari diu de nosaltresEls canals prioritaris són aquells on són els teus clients. Fes una cerca a Google i busca com es mouen a la xarxa

L’empresa estava acostumada a parlar i ara ha d’aprendre a escoltar la xarxa

32 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 2 DE julIol DEl 2010

és una eina per crear comunitat, no un es-pai d’explotació corporativa en ús”, explica Maite Felices, responsable de comunicació de l’empresa santcugatenca. La seva rela-ció amb les xarxes s’assembla força al que recomanaria qualsevol consultor web. “In-ternet t’ajuda a reconnectar-te amb la co-munitat. Pel perfil d’usuari, a la xarxa ens interessa descorporativitzar-nos”. Amb aquesta actitud, es treballa la relació de confiança amb el consumidor i ajuda a son-dejar l’opinió del client respecte a la marca i als seus productes.

A més del to, un segon canvi és el format. Com reconeix Navarro, de Banc Sabadell, “la nota de premsa ha perdut sentit da-vant el vídeo”. S’imposen noves fórmules ara que YouTube s’ha convertit en el se-gon cercador més emprat a la xarxa, no-més darrere de Google. “La gent demana contingut multimèdia, i això ens permet una comunicació més rica i propera”, afe-geix. Graells dóna suport a la tesi: “La di-ferència entre Facebook i YouTube és que una té contingut textual i l’altre en vídeo, però respon al mateix paradigma: ens re-lacionem, pugem contingut, interactu-em”. YouTube, assegura Graells, serà la xarxa social predominant els pròxims anys. La seva recomanació per a les em-preses?: “Compra’t una càmera de 120 euros i prepara vídeos explicant al client com crees el producte, com l’has produ-ït, fes-lo partícip del procés i parla-li en el seu llenguatge”.

5 /// RECURSOS DIGITALS. Chocolat Factory és una de les empreses que millor ha entès l’entorn digital. El seu blog parla de qualsevol cosa, menys de Chocolat Factory. la vocació no és publicitar-se, sinó crear comunitat.

/// CEDIDES

Les xarxes socials a l’empresa

5 ///ESTRATÈGIA PIME: POSICIONAMENT

Moltes petites i mitjanes empreses comen-cen tot just a sentir a parlar de xarxes soci-als i d’un concepte que molts no saben defi-nir: posicionament web. Es tracta de treba-llar la teva imatge a la xarxa amb l’objectiu de pujar esglaons en els cercadors web. Tor-nant a l’empresa de pneumàtics de Cerda-nyola, l’objectiu és que quan l’usuari busqui “pneumàtics Vallès” a Google, la pàgina de l’empresa cerdanyolenca se situï al capda-munt. La recepta per aconseguir-ho exigeix paciència (fora que es faci en format publi-citari) i una actitud diferent al màrqueting clàssic. “Per posicionar-te necessites flux a la teva web i per aconseguir-lo, no pots in-tentar vendre a qualsevol preu. El camí per-què vinguin a tu és oferir contingut de quali-tat: dónes bona imatge, que hi entens, i s’es-tableix una relació de confiança”, explica Graells. “Ja ho diu el nom, és una xarxa soci-al, no comercial, i com a usuari em relacio-naré amb marques quan no em considerin estúpid i em donin alguna cosa a canvi”. Chocolat Factory i Cactus Disseny ho han entès així. Felices, de l’empresa xocolatera, treballa amb el posicionament com a objectiu i l’oferta de contingut útil com a mitjà. “Com més moviment tinguis en xarxes socials i en blogs, més amunt seràs a Google. I aquest moviment no s’aconse-gueix amb promocions, sinó generant comunitat”, explica Felices recitant una lliçó ben apresa.

USUARIS D’INTERNET A L’ESTAT ESPANYOL: 25 MILIONS EL 80% D’USUARIS D’INTER-NET A ESPANYA UTILITZA XARXES SOCIALS

NOMBRE D’USUARIS DE FACEBOOk: 8 MILIONS NOMBRE D’USUARIS DE TUENTI: 7 MILIONS

ESPANYA ÉS EL TERCER PAÍS DEL MÓN AMB MÉS USUARIS DE TWITTER

L’ÚS D’INTERNET HA CRES-CUT UN 17,7% DE MAIG DE 2008 AL MATEIX MES DE 2009

LeS xiFreS de LeS xArxeS SOciALS GLOSSArieLemeNtAL

Xarxa social per excel·lència. ofereix perfils per a empreses. Recomanat per cercar el teu perfil de client.

FAceBOOK

Xarxa de caràcter professional, dedicada a la interrelació laboral més que amb el públic. Idònia per al networking.

LiNKediN

Xarxa de microblogging recomanada a les empreses per la capacitat de comunicació i atenció immediata al públic.

tWitter

Eina per saber què es diu de la teva empresa a la xarxa. Google Alerts t’avisa cada cop que la teva marca s’esmenta.

GOOGLe ALertS

Aquesta eina proporciona informació sobre el trànsit de la teva web i l’eficàcia del pla de màrqueting digital.

GOOGLe ANALYticS

L’ESPAI DIGITAL I LA CREIXENT HEGEMONIA DELS FORMATS MULTIMÈDIA ESTAN REDEFININT EL SENTIT DE LA COMUNICACIÓ CORPORATIVARESULTA CLAU DOMINAR EL LLENGUATGE DE L’USUARI I PARLAR-HI D’IGUAL A IGUAL L’OBJECTIU NO ÉS VENDRE. EL CAMÍ ÉS CREAR COMUNITAT AL VOLTANT DE L’EMPRESA, PER PETITA QUE SIGUI. DESPRÉS JA VINDRAN ELS CONSUMIDORS

31GAS A FONSB30 DIVENDRES, 2 DE julIol DEl 2010

Fes-te un facebook. Twitte-ja amb els clients. Obre un compte a Linkedin per tro-bar un xerpa empresarial. Subscriu-te a Google Alerts per saber què es diu de la

teva empresa a la xarxa. Registra’t al Delici-ous i comparteix preferències. Col·loca el teu blog corporatiu a Technorati... Aquesta és la punta de l’iceberg de la xarxa. Arribar fins aquí marejat és habitual per a l’empre-sari mitjà, però s’hi ha d’arribar. La xarxa està reinventant les formes de vendre’s i comunicar-se amb el consumidor, i les em-preses no poden quedar-se enrere respec-te a un usuari que demana una comunica-ció fluida, immediata, honesta i social amb els proveïdors de productes i serveis.

Però, per a què una empresa de pneumà-tics de Cerdanyola podria necessitar un perfil a Facebook? “Sigui quin sigui el teu producte, has de ser a la xarxa perquè és l’espai on hi ha el teu consumidor, actu-alment és el seu entorn natural”. Qui par-la és Esteve Graells, consultor en tecnolo-gies de lainformació i comunicació (TIC) de la Cambra de Terrassa. Les xifres no el contradiuen: 14 milions de persones ma-jors de 14 anys accedeixen cada dia a in-ternet a l’Estat espanyol, i gairebé 25 mili-ons l’utilitzen de manera recurrent. Pel que fa a les xarxes socials, l’Estat és el setè país al món que més les utilitza: quatre de cada cinc usuaris d’internet són en alguna plata-forma. Facebook, rei de la selva social a in-ternet, suma 8 milions d’usuaris. Tuenti, la versió espanyola, gairebé 7. I pel que fa a Twitter, Espanya és el tercer país en trà-fic del món. En efecte, l’usuari és a les xar-xes socials. “I és aquí on les empreses han d’anar a trobar el client”, explica Graells. Les xarxes socials han fet realitat el som-ni dels departaments de màrqueting: seg-mentar (fàcilment) els clients. I qualsevol empresa, ja sigui una gelateria de Terrassa o una empresa tecnològica a Sillicon Valley, ha d’afrontar aquesta nova realitat com un regal per ampliar xifres de negoci.

APUNTAR A DIANA

“Posem com a cas les sabates Camper. Com s’ho feien fins ara per anar a buscar els cli-ents?”, pregunta Graells. La televisió, la premsa i la ràdio eren els mitjans habitu-als. La televisió la veu el target potencial de Camper, però també molta més gent que mai comprarà sabates de colors llampants a 120 euros. Amb les xarxes socials, a qui hem revelat amb tot detall el nostre per-fil sociodemogràfic en el full de sol·licitud, podem centrar la comunicació de l’empre-sa en aquells usuaris que ens interessen. “Ara, si sóc Camper, puc cercar a Facebook una pàgina d’exalumnes d’Esade, amb ca-pacitat per pagar les meves sabates, i cen-trar-hi el meu missatge. Aquesta”, celebra Graells, “és una de les gràcies importants de les xarxes socials”.

Un cas filosòficament oposat però igual-ment vàlid l’il·lustra l’estudi Cactus Dis-

seny de Sabadell, prototip de l’actuació de la pime mitjana del sector serveis. Quan, com en el seu cas, apuntar a diana no és possible, es tracta d’intentar pescar a for-ça de molta navegació. “El nostre objectiu a la xarxa és generar confiança”, explica Ari-adna Albareda, sòcia fundadora. El camí és fer networking: “Hem utilitzat els fòrums de Google i n’hem tret un parell o tres de feines grosses”. La manera com arriben és, en el seu cas, donant molt a la xarxa. “Rega-les coneixement. Per exemple, penjant un pdf sobre com fer presentacions digitals. També nodrim el nostre blog de continguts útils i, al final, quan els usuaris necessiten un dissenyador, t’acaben trucant perquè els generes confiança”.

ESCOLTAR EL SOROLL DE LA XARXA

“Les empreses que no sàpiguen escoltar què els diuen les xarxes fracassaran”. Ho firma Graells i és una opinió compartida entre els entesos en la matèria: les xarxes socials són una font d’informació gratuï-ta i inesgotable que les empreses no poden obviar. “La gent et diu el que estàs fent ma-lament, i això no té preu”, resumeix Gra-ells. Estudis de mercat sense cap cost, a vo-luntat del consumidor. Però qui no els faci cas, ara que poden expressar-se, no se’n sortirà.

Banc Sabadell és una de les entitats que ha pres nota d’aquest avís a navegants. Des de fa sis mesos, han desplegat esfor-ços a Facebook i Twitter amb resultats no-

L’usuari DiGiTaL rECLaMa una CoMuniCaCió fLuiDa, iMMEDiaTa, honEsTa i soCiaL aMb LEs EMPrEsEsLEs xarxEs soCiaLs han fET rEaLiTaT EL soMni DELs DEParTaMEnTs DE MàrquETinG: sEGMEnTar (fàCiLMEnT) ELs CLiEnTsLa WEb ofErEix a LEs EMPrEsEs EsTuDis DE MErCaT sEnsE CosT. qui no ELs faCi Cas, qui no aPrEnGui a EsCoLTar La xarxa, no sE’n sorTirà

2 /// LES XARXES SOCIALS

A LA bANCA Pol Navarro, director de canals de Banc Sabadell

3 /// CACTUS EN LíNIAMarta Riudavets, Dani Peñalver i Ariadna Albareda, socis de Cactus Disseny

4 /// CONSULTOR TICEsteve Graells, consultor en tecnologies de la informació i comunicació de la Cambra de Terrassa/// CEDIDES

tables. “Això ens serveix per a dues co-ses: d’una banda, copsar la reputació que té Banc Sabadell entre l’usuari”, explica Pol Navarro, director de canals de la com-panyia. “La xarxa ens permet capturar no-ves oportunitats comercials i millorar els serveis monitoritzant les queixes dels cli-ents”, afegeix. El camí ha estat parar l’ore-lla a la finestra virtual. “Hem enquestat els usuaris sobre quins serveis que no te-nim necessiten per a l’aplicació pel mò-bil”. I, a partir dels resultats, han actuat en conseqüència oferint allò que els fal-tava. D’aquest procés d’escolta ha nascut un nou servei molt exitós que reclamaven els clients a la xarxa. Es tracta de targetes de crèdit customitzades. “El servei es diu Instantcard. Fas una foto, la penges a la web i et personalitzes la targeta. I la reps a casa amb la foto dels fills, la moto o el que sigui. La gent exhibeix les targetes, i això també és un impacte”, explica Navarro. Graells considera que aquesta interacció equival a l’èxit comunicatiu: “Quan l’usu-ari participa amb tu, has triomfat. L’ob-jectiu és evangelitzar l’usuari, que ell par-li bé de tu”.

COMUNICACIÓ CORPORATIVA

Les xarxes socials també han modificat sig-nificativament l’esperit de la comunica-ció corporativa. Així ho han entès a Choco-lat Factory, que vehicula el diàleg amb els clients a través d’un blog en què parlen de qualsevol cosa, excepte de Chocolat Fac-tory. “Un blog no és l’espai per parlar de tu,

2 ///

4 ///3 ///

30 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 2 DE julIol DEl 2010

l’empreSA ActuAlitzA

el Seu perFil A leS

xArxeS SOciAlS

les xarxes socials a l’empresa

1 /// en línia

Facebook, xarxa social per excel·lència, ha permès

a les marques acostar-se al seu target de manera

eficaç i eficient.

/// lluÍS llEBoT

El món virtual s’ha convErtit En l’Espai quotidià

dEl consumidor, i lEs EmprEsEs no podEn donar

l’EsquEna a l’aparador dE lEs xarxEs socials.

sEr-hi o no sEr-hi ja no és El dEbat. la qüEstió és

quin camí traçar

TEXT: XaVieR ORRi

35

B30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 GPS /// UNIVERSITATS

ment i la classificació d’objectes. La seva aportació més destacada és el desenvo-lupament de la correlació pura de fase, una tècnica que permet incrementar la capacitat per discriminar entre objec-tes molt similars i que s’aplica en dife-rents àmbits, com ara en la detecció de seqüències de l’ADN, el reconeixement de rostres i de petjades digitals o el xi-fratge de la informació.

Macukow és rectora de la Universitat de Varsòvia des del 2005. Es va doctorar el 1979 a la mateixa universitat i el 1995 va ser nomenada vicedegana de la Facultat de Física. Des del 1996 i fins al 2002 va exercir com a degana de la facultat, i del 2002 al 2005 va ser vicerectora d’econo-mia i de recursos jumans. També ha de-senvolupat, entre altres càrrecs, els de vi-cepresidenta de la Comissió Internacional d’Òptica (1993-1999), presidenta del Co-mitè del Premi ICO (1996-1999) i vicepre-sidenta de la Societat Polonesa de Física (2001-2003). Recentment ha estat escolli-da per al consell científic de la Societat In-ternacional de l’Enginyeria Òptica.D’altra banda, la professora Chalasilska-

Macukow va fundar el 1988 el Grup de Processament de la Informació de la Uni-versitat de Varsòvia, que manté una es-treta relació amb el Laboratori de Proces-sament d’Imatges del Departament de Fí-sica de la UAB. /// IVaNNa VaLLESpíN

La UAB investeix doctora ‘honoris causa’ Chalasilska-MacukowL a Universitat Autònoma de Barcelo-

na ha investit doctora honoris cau-sa Katarzyna Chalasilska-Macukow, una destacada investigadora en l’àmbit del processament òptic i digital de la infor-mació, a proposta de les facultats de Ci-ències i Biociències. Durant l’acte d’in-vestidura, la professora Chalasilska-Ma-cukow va pronunciar la conferència Are we in danger of a decline in our privacy?, on va parlar de les aportacions de la bi-omètrica –els sistemes automàtics que permeten identificar les persones per característiques anatòmiques i de com-portament–, en la seguretat de les da-des privades.

Katarzyna Chalasilska-Macukow ha pu-blicat més de 100 articles sobre temes com ara òptica en computació, el proces-sament òptic de la informació a temps real, òptica de Fourier, en holografia i els mètodes de correlació per al reconeixe-

Katarzyna Chalasilska-Macukow és investigadora de processament òptic i digital

La rectora Ana Ripoll i la doctora en el moment de la investidura /// CEDIDa

UAB /// ÒPTICA

Les empreses d’innovació òptica s’instauren a TerrassaL a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament de Terrassa han

signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar l’associació d’Empre-ses Innovadores d’Òptica i Fotònica, SECP-hO. L’acord s’emmarca dins del Pla d’Inno-vació de Terrassa i vol fomentar la creació d’un clúster d’òptica i fotònica a la comar-ca. El conveni estableix que l’Ajuntament hi invertirà prop de 30 mil euros i cedirà un espai a l’edifici del Vapor Gran, on SECPhO ha d’establir la seva nova seu.

La SECPhO està formada per 36 de les 114 empreses del sector que existeixen arreu de l’Estat. Del total, cinc són terrassen-ques i tres d’elles –Lamp, Sensofar, Easy Laser– en són membres fundadores. Els membres del clúster treballen per desen-volupar noves aplicacions tecnològiques per transferir-les a la indústria i tecnolo-gia òptica i fotònica.

FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT. El conve-ni amb el consistori egarenc estableix que la SECPhO s’encarregarà de fomentar la creació de noves empreses de bases tec-nològica i el seu creixement. A més, l’as-

sociació també es dedicarà a desenvolu-par tasques de formació i fomentar les exportacions i la internacionalització de les empreses.

La UPC, la UAB, la UB i l’Institut de Ciènci-es Fotòniques organitzen conjuntament un màster en fotònica que servirà per atraure talent i formar professionals. L’ob-jectiu de la SECPhO és convertir-se en un punt de trobada entre les empreses, les universitats i els centres tecnològics per fomentar la recerca en els camps de l’òp-tica i la fotònica. /// REDaCCIó

L’alcalde de Terrassa i el rector de la UPC /// CEDIDa

UPC /// ÒPTICA

34 GPS /// UNIVERSITATS B30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

Sincrotró /// Contacte empresarialMés de 160 empresaris convocats per l’Associació Empresarial de Sant Cugat han participat en quatre sessions de portes obertes al gran laboratori de llum que creix a Cerdanyola PER: F. CASTANYER

L’empresariat s’interessa per les potencialitats del sincrotró Alba

1 /// REPRESENTACIÓ EMPRESARIAL. D’ESquERRa a DREta (DREtS) RaFaEL mERINo (baNC SabaDELL), EVa PÉ-REZ (NoVotEL), JoSEP m. muXI (FuNDaCIÓ aS-Camm), DoCtoR RamoN PaSCuaL (SINCRotRÓ aLba), aRtuR PoRta (CER-DaNYoLa EmPRESaRIaL), FREDERIC boIX (SaNt Cu-Gat EmPRESaRIaL), JoR-DI PaRERa (FÒRum EmPRE-SaRIaL CECot- RubÍ), ma-NuEL GaRCIa (NoVotEL), oDILE LoRGERY (NoVo-tEL), GabRIEL moRERaS (SaNt CuGat EmPRESaRI-aL). a baIX, D’ESquERRa a DREta, JoaN FRaNquE-Sa (SaNt CuGat EmPRE-SaRIaL), LLuÍS SISquELLa (CERDaNYoLa EmPRESa-RIaL), PERE aRCH (EGaR-Sat) I JoaN SÁNCHEZ (aSEPEYo)/// ISabEL maRquèS

2, 3, 4 /// LES ENTRA-NYES. La ComItIVa DuRaNt La VISIta DEL LaboRato-RI, oN DE momENt NomÉS FuNCIoNa L’aCCELERa-DoR LINEaL; EL SINCRo-tRÓ ES PoSaRà EN maR-Xa aL DESEmbRE I EL2010 L’aNELL D’EmmaGatZE-matGE /// I. m.

La posada en marxa definitiva del sincrotró Alba a l’eix empre-sarial de la B-30, prevista per a finals de l’any 2010, serà un punt d’inflexió per al territori, no només per la projecció que

representa comptar amb l’únic equipament d’aquestes característiques del sud d’Eu-ropa, sinó també perquè al volant dels seus gairebé 23.000 m2 es pot començar a gene-rar un nou model d’economia basat en el coneixement, amb aplicacions a múltiples sectors com la física i la química (nous ma-terials), el medi ambient (solucions a la con-taminació dels sòls), la medicina (creació de nous fàrmacs) o la cultura (noves formes de conservació de fòssils i d’obres d’art).

POTENCIALITAT EMPRESARIALLes potencialitats del laboratori de llum, que s’està construint en un espectacular edifi-ci en forma de cargol de 140 metres de di-àmetre, a peu de la B-30, a la carretera que connecta Sant Cugat amb el Parc Tecnolò-

gic del Vallès (Cedanyola), no han passat de-sapercebudes pel sector empresarial de la zona. L’Associació Empresarial de Sant Cu-gat (AESC), a través del seu gerent, Gabriel Moreras, ha organitzat des del mes de juliol quatre visites al sincrotró en què han parti-cipat més de 160 empresaris. L’última va te-nir lloc el dimecres 21 d’octubre i va comp-tar amb la presència d’una dotzena de re-presentants d’importants companyies i institucions, entre les quals hi havia Banc Sabadell, la Fundació Ascamm, Egarsat, No-votel i Aspepeyo. La comitiva va estar en-capçalada pel president de l’AESC, Frederic Boix, i el president de Cerdanyola Empresa-rial, Artur Porta, en una altra mostra de la creixent col·laboració que s’està donant en-tre les dues associacions. En aquesta oca-sió també es va convidar el màxim repre-sentant del Fòrum Empresarial Cecot-Rubí, Jordi Parera, escenificant l’eix del Catalonia Innovation Triangle que formen Sant Cu-gat, Cerdanyola i Rubí. Ramon Pascual, pre-sident de la comissió executiva del consorci

“ENS INTERESSA POSAR L’ACCENT EN EL FET QUE L’EIX DE LA B-30 ÉS UN ESPAI DIRECTAMENT VINCULAT A LA INNOVACIÓ”, AFIRMA BOIX, DE L’AESC

del sincrotró, va ser l’encarregat d’explicar l’estructura i les aplicacions de la font d’últi-ma generació que servirà per investigar els secrets de les molècules i dels àtoms, i que per tant farà servei a investigadors i a em-preses d’alta tecnologia.

“Ens interessa posar l’accent en el fet que l’eix de la B-30 és un espai directament vin-culat a la innovació, entesa com a aplica-ció de la recerca. En aquest sentit, el sincro-tró és un símbol de tecnologia punta”, va co-mentar Frederic Boix, president de l’AESC. Per l’empresari, “aquestes visites han servit per presentar les possibilitats que dóna el sincrotró des del punt de vista empresarial i establir contactes entre companyies”.

El sincrotró Alba ha suposat una inversió de 202 milions d’euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern central. En total, està previst que el centre doni servei, anualment, a mil investigadors i empreses d’alta tecnologia.

1 ///

4 ///2 /// 3 ///

33B30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 GPS /// UNIVERSITATS

La UPC construeix un avió que

carrega cinc vegades el seu pes

comprometien a fer un projecte compe-

titiu d’un avió de càrrega que aixequés el

màxim de pes possible durant el vol i “ho

hem aconseguit”, sentencia l’estudiant. El

projecte de Trencalòs es presenta en com-

peticions internacionals amb la promoció

de les empreses col·laboradores.

L’equip d’estudiants ja va participar en un

concurs internacional l’estiu passat, on

competien amb altres estudiants. Per pro-

blemes tècnics, l’avió no es va poder enlai-

rar i van quedar en desena posició.

El prolegomen, del 2007, també es va ges-

tar mitjançant un acord entre empresa i

universitat. La diferència rau en el fet que

el projecte anterior el va subvencionar ín-

tegrament la universitat, mentre que el nou

projecte allibera de la càrrega econòmica la

facultat amb la recerca de recursos al sec-

tor empresarial. D’aquesta manera, la uni-

versitat ha pogut invertir en altres projec-

tes que no permeten patrocinadors.

Cal dir que l’èxit del projecte, tant en el

camp de l’enginyeria aeronàutica com en

l’empresarial, es deu en part per l’avide-

sa de l’equip: millora del projecte anteri-

or i un acord entre universitat i empresa

exemplar.

Els set components de l’equip s’han mostrat

molt satisfets amb els resultats i amb l’expe-

riència viscuda, “perquè hem estat capaços

de dissenyar aquest avió establint un procés

productiu i una sistemàtica de vol, tot des de

zero, amb tota la nostra il·lusió, i aplicant-

hi la teoria que se’ns dóna a classe”. ///

IVaNNa VaLLESpíN I aNNa bELLoRbí

forma part de la UPC. Joaquim Creus, por-

taveu del equip, es mostra molt satisfet pel

tracte amb les empres: “Àbac i Gutmar ens

han ajudat molt en els serveis de mecanit-

zació i econòmicament; la Fundació CIM ha

col·laborat en la mecanització per fer els

motlles de materials compostos”.

L’acord de col·laboració, mitjançant un

contracte, segons Creus “ha estat un èxit”.

En el pacte, les empreses es comprometi-

en a ajudar l’equip d’estudiants amb l’ofe-

riment de serveis i suport econòmic. Com

a contrapartida, els futurs enginyers es

L’equip d’estudiants Trencalòs 2009,

format per set estudiants d’enginye-

ria aeronàutica i industrial de la UPC de

Terrassa, ha construït un avió no tripulat

capaç de volar amb una càrrega cinc vega-

des superior al seu pes. Els estudiants hi

han treballat durant quatre anys i han pre-

sentat el seu model a diferents concursos

internacionals.

L’avió, batejat amb el nom de Sparrow, pesa

dos quilos, vola a 60 km/h i és capaç de car-

regar fins a 10 quilograms de pes. A més,

l’aparell té 3 metres d’envergadura, dispo-

sa d’un motor de 360 w de potència i té una

bateria de 300 grams.

Però un dels elements més destacats és el

disseny de les ales. La primera estructura

del prototip la van construir amb laminats

de fibra de carboni i amb materials compò-

sits, i van assajar amb el primer prototip

per detectar els problemes que sorgirien

abans de construir el prototip definitiu de

competició. Així, l’Sparrow combina la fi-

bra de carboni amb una estructura de tela,

que permet a l’avió ser molt més lleuger.

A més, els estudiants s’han basat en dis-

senys d’avions de competició, com els de la

Red Bull Air Race, i dels cotxes de la Fórmu-

la 1 per desenvolupar el seu prototip.

UNIVERSITAT I EMPRESA. El projecte Tren-

calòs 2009 ha estat possible, en part, per un

acord de col·laboració entre la UPC i em-

preses aeronàutiques. Hi han participat eco-

nòmicament Àbac Enginyeria S.L. i Gutman

S.A., el centre de mecanització i formació

Fundació Privada Centre CIM, que no es de-

dica exclusivament a l’aeronàutica però que

El projecte ha estat possible gràcies a un acord de col·laboració entre la

Universitat Politècnica de Catalunya i empreses del sector aeronàutic

L’avió pesa dos quilos, vola a 60 km/h i pot portar una càrrega de fins a 10 quilograms /// CEDIDa

10QUILOGRAMSÉs el que pot arribar a carregar l’avió

Sparrow, de només 2 quilos de pes.

Un disseny especial de les ales i la

combinació de fibra de carboni amb

una estructura de tela fa que l’aero-

plà sigui lleuger i fort alhora.

UPC /// AERONÀUTICA

La ministra de Ciència i Innovació, Cristi-

na Garmendia, va presidir la inaugura-

ció de l’ampliació del Centre Nacional de Mi-

croelectrònica del Consell Superior d’Inves-

tigacions Científiques, ubicat a la Universitat

Autònoma de Barcelona. Concretament, es

tracta d’un espai de 1.200 metres quadrats

de la Sala Blanca, on l’Estat ha invertit uns 25

milions d’euros en els darrers quatre anys.

La Sala Blanca és un recinte on treballa un

equip de 33 persones en el desenvolupament

de sensors químics, micro i nanosistemes,

mòduls microxip i dispositius òptics. Una de

les aplicacions és el camp de la biomedici-

na, ja que es creen biosensors per detectar

anticossos del virus de la sida o per mesu-

rar els nivells de glucosa en pacients diabè-

tics. L’equipament va ser inaugurat l’any 1991

i fins ara l’han utilitzat unes 20 universitats,

30 centres d’investigació i 23 empreses de tot

el món. Això es tradueix en la participació di-

recta en 106 projectes de R+D, 26 dels quals,

ubicats al territori europeu.

Durant l’acte, Garmendia va assegurar que

“no hi haurà retallades pressupostàries en

R+D+I” l’any que ve, i va afegir que

“l’austeritat s’aplicarà en la despesa corrent

i en la seva transferència”, però això no

afectarà cap programa en curs dins del Pla

Nacional de R+D+I. /// I.V.

Garmendia inaugura el centre de microelectrònica

La ministra amb el director del CNM /// CEDIDa

UAB /// CIÈNCIA

“L’EQUIP HA ACONSEGUIT

UN PROTOTIP INNOVADOR

REALITZANT UN

COMPROMÍS AMB

LES EMPRESES COL·LABORADORES”, DIU

JOAQUIM CREUS,

PORTAVEU DEL PROJECTE

TRENCALòS 2009

34 ROTONDA B30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmbRE DEL 2010

La Xina i l’Índia estan emer-

gint. La seva edat mitja-

na és de 25 anys, les in-

fraestructures floreixen

de manera extraordinà-

ria i la creativitat de mili-

ons de persones s’allibera

per primer cop. Avui, Eu-

ropa i les empreses nord-americanes afron-

ten molts reptes arribats d’Àsia, on operen

amb una base de costos més baixa i estan aga-

fant avantatge amb les noves tecnologies i mi-

llors pràctiques de negoci. D’altra banda, en

els darrers cinc anys, les empreses índies han

gastat 20.000 milions de dòlars en l’adquisició

de companyies europees i americanes. Les xi-

neses també hi estan invertint molt, i aquesta

tendència va augmentant. Per tant, com po-

den les empreses europees competir amb al-

tres amb costos un 75% inferiors?

RecuRsOs humANs. L’Índia i la Xina dispo-

sen de grans recursos humans capacitats, di-

ners per invertir i professionals dels negocis

que poden treballar amb els empresaris cata-

lans per millorar els nostres negocis. En lloc

de convertir-se en els nostres adversaris, po-

den convertir-se en els nostres socis en l’èxit.

Si tenim en compte això, i sabent que la feina

amb socis en offshore pot oferir beneficis tan-

gibles a les empreses europees, estarem en

disposició d’estalviar diners en les operacions

del dia a dia; estalviar temps i millorar el ser-

vei, i podrà augmentar l’oferta de productes,

i al mateix temps agregar més valor afegit

a l’oferta existent o donar un enfocament

nou als mercats tradicionals.

Per fer-ho, els dirigents hauran d’aprendre

a treballar-hi. Els mitjans n’estan donant

una imatge parcial, i per conèixer-ne la rea-

litat és necessari conèixer les persones que

estan tenint èxit allà. La conferència Asia

Connections 2010 serveix per a això, reunir

les persones en un ambient interactiu, alta-

ment dinàmic i d’alt impacte en l’aprenen-

tatge, la discussió i el treball en grups inter-

nacionals. /// Daniel Razniewski és sOCi

FUnDaDOR Del sanT CUGaT inTeRnaTiOnal BU-

siness ClUB, enTiTaT QUe aPleGa l’eMPResaRi-

aT esTRanGeR al MUniCiPi

Ningú no dubta que

la nova legislació

de lluita contra

la morositat, pre-

sentada en el seu

dia al Congrés dels

Diputats per CiU i

impulsada per Pi-

mec i la Plataforma Multisectorial con-

tra la Morositat (PMCM), va tenir un pa-

per important per a l’economia catalana.

Aquesta reforma pot arribar a materialit-

zar un possible canvi estructural del sis-

tema econòmic i financer català, pel fet

d’obrir la porta perquè Catalunya no esti-

gui a la cua dels terminis de pagament de

la UE. La nova llei possibilitarà que pas-

sem a ser un país competitiu pel que fa als

terminis de cobrament, ja que els situa en

nivells similars a la majoria de països eu-

ropeus. En conseqüència, la Llei contra la

morositat reduirà l’índex de mortalitat de

moltíssimes empreses catalanes que amb

els terminis de pagament actuals s’han

vist abocades a una situació concursal o a

la desaparició per falta de liquiditat.

esmeNes eN eL cAmí. No obstant això, la

nova legislació no ha recollit totes les as-

piracions dels empresaris i de la PMCM. Hi

va haver una esmena aprovada en el Senat

que no va aconseguir passar la revàlida del

Congrés. Aquesta esmena presentada pel

grup parlamentari català en el Senat de

CiU establia que, en el termini màxim de

tres mesos, els contractes en vigor s’adap-

tarien als terminis de pagament establerts

en la disposició transitòria de la llei, és a

dir, que es reduirien a 85 dies en la primera

fase d’adaptació. Aquesta important dis-

posició volia preveure una ordenada adap-

tació dels terminis de pagament en vigor

per garantir l’objectiu de la mesura.

hi hA espeRANçA. Una segona esmena

de CiU no va superar el tràmit legislatiu

al Senat. Proposava introduir un règim

general d’infraccions i sancions en la llei

i crear el marc legal perquè les adminis-

tracions públiques poguessin comprovar

d’ofici o, a instància de part, el compli-

ment de la llei. Tanmateix, no hem de

perdre l’esperança, ja que existeixen

moltes possibilitat d’introduir aquest rè-

gim de control i sancions en la futura Llei

d’economia sostenible. En definitiva,

l’aprovació de la nova legislació antimo-

rositat és només el principi. Pimec i la

PMCM reiteren la seva vocació de seguir

de molt a prop l’aplicació de la llei i vet-

llar pel seu compliment estricte.

Pere J. Brachfield

és director del

Centro de Estudios

de Morosología

d’EAE Business

School. Ha publicat

diversos llibres sobre

el tema, com ‘Jaque

a los impagados‘ o

‘La lucha contra la

morosidad‘.

DANieL RAzNiewski

SAnt CugAt

intErnAtionAL

BuSinESS CLuB

CoL·LABorAr

AMB àSiA

dEtALLS dE LA novA LLEi

ContrA LA MoroSitAt

-

VermellsNú m

eros

descobert Deu

tes

-1

Rece ssió

0%

Préstecs- 0

,9

-0,7

H i p o t e c a

Aquesta reforma

hauria de treure

Catalunya de les

darreres posicions

europees en terminis

de pagament

peRe J. BRAchfieLD

MoroSòLEg

39ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 5 DE NoVEmbRE DEL 2010

cREatIVItat EN EquIpUna altra diferència dels team-buidings de violència amistosa respecte als gastronò-mics és el caràcter creatiu de la cuina. Cla-re López-Wright, directora financera de l’empresa de biotecnologia ERA Biotech, buscava precisament aquest punt diferen-

cial quan va dur els seus 20 treballadors al taller de cuina: “El team building gastronò-mic treballa la creativitat, la destresa ma-nual, la paciència i la il·lusió. A més, el fet

d’acabar l’activitat amb un dinar sempre té aquest component de necessitat satisfeta i compartida!”, explica López-Wright. pERfILaR ELS tREbaLLaDoRSAbans de dedicar-se a la didàctica des dels

fogons, Elisabeth Cuevas va treballar du-rant més d’un lustre en el departament de recursos humans d’una gran empre-sa i encara avui arrossega els tics de la se-lecció de personal a les seves classes. “En un context com la cuina, és molt fàcil veu-re el perfil personal i laboral de cadascú. De seguida trobes qui és el líder, qui no col·labora, qui és el graciós, qui sap adap-

tar-se al canvi o qui no encaixa en l’entorn de treball”. Per a un cap, aquests coneixe-ments són impagables. Castrillo reconeix en l’activitat una ma-nera de radiografiar els treballadors: “N’aprens molt més dels seus comporta-ments, rols i aficions amb una sessió com

aquesta que amb centenars de sopars o reunions. I, finalment, molts d’aquests comportaments tenen la seva transposi-ció a la feina”.

Viladomiu recull aquesta sensació de despullar els companys de feina: “El context va accentuar la personalitat de tots ells i, des d’aleshores, ens és més fàcil adaptar el missatge comercial en funció de les característiques de cadas-cú”. Els trets a la feina, remata la cuinera i psicòloga, es traslladen inexorablement als fogons, cosa que il·lustra amb un exemple de com n’és de diferent un científic d’un venedor: “Els d’empreses farmacèutiques són molt endreçats, si poses una cullerada més de sucre del que

diu la recepta s’escandalitzen i creuen que serà un desastre, mentre que algú de màrqueting ni se n’adona”.

1 /// ELISabEth cuEVaS organitza la majo-ria dels seus cur-sos gastronòmics a la disfruteria, tot i que també rep a casa seva

2 /// pERfIL D’aLumNESel tipus d’empresa que més sovinteja els ‘team-buildings’ gastronòmics són equips comercials i científics

3/// cuINa SENSE ‘tEam-buILDINg’la idea va néixer de classes de cuina amb públic generalista, veient les possibili-tats i l’ambient que la cuina generava

4/// INfoRmES DEtaLLatSl’evolució del nego-ci, explica cuevas, és elaborar informes dels equips per a les empreses

2///

1 ///

3 ///

4 ///

CONTACTE: delicook@delicook.eswww.delicook.es

D’EliCOOk

38 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 5 DE NoVEmbRE DEL 2010

ÀREA DE DESCANS

TEXT: XAVIER oRRI FOTOS: LLUÍS LLEboT

Lleure /// Gastronomia Els ‘team-buildings’ gastronòmics són l’últim crit per cohesionar equips de treball

Teràpia empresarial davant dels fogons

Unir l’equip de treball, fer que els empleats se sen-tin partícips de l’empre-sa i amenitzar l’ambient laboral acostumen a ser les fantasies recurrents

de qualsevol director general, però la reali-tat sovint no fa justícia als seus desitjos. La psicòloga i cuinera Elisabeth Cuevas ha tro-bat una solució lúdica, en forma de risot-to verd com a plat principal i sota el nom de D’elicook, per fer realitat els somnis de cohesió empresarial. “Fem team-buildings gastronòmics”, explica Cuevas com a carta de presentació. “És com una classe de cui-na però a nivell d’empresa. Els companys de feina han de treballar en equip per fer-se el dinar: els que no ho aconsegueixen, no mengen”, somriu Cuevas, que encara no ha deixat ningú sense sopar.

Els clàssics en matèria de team-building fan referència a les guerres amb pistoles de pintura i les carreres de karts. La pro-posta gastronòmica, encara poc estesa a

l’Estat espanyol, té uns quants beneficis afegits d’acord a l’experiència de Cuevas: “Quan les empreses van a jugar a paintball o a córrer amb karts els treballadors no in-teractuen, si de cas de manera agressiva, però no com a grup. En un team-building gastronòmic, la gent no té més remei que treballar en equip per objectius comuns i això ajuda a fer que realment es coneguin i aprenguin a confiar entre ells”.

REcEpTA pER ApUjAR LA moRALEn dóna fe Alejandro Viladomiu, director comercial de Parera Grup, que va portar el seu equip de 33 comercials al taller gastro-nòmic d’Elisabeth Cuevas. L’objectiu, ex-plica Viladomiu, era “oferir-los una expe-riència que els estimulés i els ajudés a sen-tir-se més equip i més integrats que mai” després d’un any de crisi que va deixar la moral de tot l’equip per terra. El balanç, després de preparar aperitius tan suggeri-dors com el Chupa-Chups de formatge ar-rebossat amb fruita seca o un xopet d’al-vocat, va deixar un equip laboral “conven-

çut que, ben avinguts i integrats, podien donar-li la volta a qualsevol situació, enca-ra que fos complicada”.

Cuevas afegeix un segon exemple dels avantatges que poden aportar dues hores de cuina en equip. “Recentment vaig tenir una classe amb dues petites empreses que es fusionaven. Els vam barrejar en grups i van fer una mena de speed dating per ex-plicar a què es dedicava cadascú. En dues hores, es van conèixer, van crear lligams, van riure junts”. Arribats el primer dia a la

En un context distès com la cuina és molt fàcil per a un cap traçar un perfil personal i laboral dels seus treballadors

nova empresa, ja havien cuinat i begut ple-gats, de manera que els possibles recels de la novetat es van esvair abans d’aparèi-xer. Per cert, pel que fa a les begudes, Cue-vas n’ha après de l’experiència: “Abans po-dien beure vi mentre cuinaven, però últi-mament o no els deixo beure fins al sopar o com a molt una copa, que si no hi ha qui perd la concentració”.

Ricardo Castrillo, business director de la far-macèutica Ipsen, també va decidir trucar a l’Elisabeth Cuevas per cohesionar un nou equip de treball de vuit persones que havia d’obrir una nova línia de negoci dins l’em-presa. Volia que es coneguessin i va veu-re algunes virtuts interessants en el team-building gastronòmic. “Quan estem cuinant es deixen de banda estereotips, jerarquies i recels”, explica Castrillo. “A més, pel fet de tractar-se d’un treball no competitiu el re-sultat final depèn de la coordinació de tot l’equip i no hi ha vencedors i vençuts, sinó un equip triomfador. S’assembla força a un projecte professional”.

Estació de Servei

Àrea de Descans

Informació comercial

Perfils empresarials

L’economia, vista des del vessant de l’oci

Trobades empresarials a taula

Publireportatges i publicitat

Un espai reservat per a figures empresarials de rellevància al territori econòmic B30 en què les trajectòries vitals serveixen d’exemple als nous emprenedors de la comarca.

Reportatges de l’oferta d’oci empre-sarial de l’entorn de la B-30. Des de classes de teatre per a directius fins a cursos de cuina per fer equip, aquesta secció té per objectiu parlar de l’em-presa des de la perspectiva de l’oci.

La B30 ofereix en aquesta secció les millors propostes de restaura-ció del Vallès per a trobades d’em-presa i reunions de negocis.

La B30 ofereix un servei especialitzat a totes les empreses i asso-ciacions empresarials que volen aprofitar la difusió i audiència de la revista per donar a conèixer les seves activitats, les novetats, la cobertura de jornades o la crònica de celebracions. La informació té un tractament diferenciat de la resta de seccions informatives de la publicació. La B30 també limita el percentatge de publicitat en relació amb la informació.

12 RADAR B30 DIVENDRES, 3 DE JUlIol DEl 2009

d’un desig i alhora una necessitat: “Hem de superar aquesta situació amb els mí-nims costos socials i empresarials”. Cas-tells va apuntar: “No ens podem perme-tre la fractura social”. I per això, va dir el conseller, cal actuar i fer front als proble-mes immediats. Els empresaris van tenir veu en la vetllada per boca del represen-tant de Dinalager, Carles Merino, que també va parlar en nom de tots els pre-miats: “Hem donat mostres de la nostra capacitat de superació, amb imaginació i força de treball”. En sintonia amb la res-ta de discursos, Merino va demanar com-plicitat amb l’Administració concretant-ho amb un pacte a favor de les pimes. Cai-xa de Sabadell i el Gremi de Fabricants de Sabadell van recollir el Premi Extraordi-nari de la Cambra 2009 pels seus 150 i 450 anys de trajectòria, respectivament. /// F. CASTANYER

Castells diu als empresaris premiats que són els ‘brots verds’

L es festes dels empresaris donen una mica d’oxigen a l’asfixiant pa-

norama econòmic. I són una bona oca-sió per mostrar que hi ha empreses que segueixen mantenint el rumb malgrat la tempesta. Els premis de la Cambra de Sabadell, que es van entregar el pas-sat dia 10 a l’hotel Verdi, durant un so-par que va reunir més de tres-centes persones, van projectar la trajectòria modèlica d’una dotzena de companyi-es que han destacat en àmbits com l’ex-portació, la innovació, el servei, la sos-tenibilitat o la formació, entre d’altres. És el cas de Dinalager, empresa especi-alitzada en solucions de rodament per a paqueteria industrial que destina un 70% de la seva producció a l’exterior, o Estambril, fabricant de teixits espe-cials, que ha creat una empresa espe-cífica dins el grup dedicada a la inno-vació, així com la firma de productes per a la higiene professional Sucitesa,

que ha estat la primera companyia es-tatal a obtenir la certificació del projec-te europeu Charter per a la sostenibili-tat. “Vosaltres sou els autèntics brots verds de l’economia”, va dir el conseller Antoni Castells al conjunt dels guar-donats. Durant el seu parlament, el ti-tular d’Economia i Finances de la Ge-neralitat va reconèixer que la crisi ac-tual, generada per un desajustament primer financer i després econòmic que s’ha acabat retroalimentant, és “la més important des de la Gran Depres-sió”, amb referència a l’històric Crack del 29 i la posterior crisi mundial dels anys trenta, però va insistir que l’eco-nomia compta amb uns fonaments sò-lids que permetran sortir del forat –Ca-talunya seria el cinquè país en PIB per capita de la UE, va recordar. Castells va insistir a assenyalar realitats com la de Sabadell, formada per empreses joves i innovadores, dins una tradició indus-

trial, per trobar la porta de sortida a la crisi. “En aquestes situacions els ciu-tadans miren cap als líders empresari-als i cap als líders polítics. Fem-ho des de la complicitat i no des de la queixa”, va deixar anar Castells.

Els mínims Costos soCiAls. Precisa-ment, minuts abans, el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Antoni Maria Brunet, havia receptat la mateixa píndola, demanant la col·laboració entre l’Administració i l’empresa: “L’Adminis-tració ha de ser un facilitador de l’activi-tat, no un fre que actua amb desconfian-ça cap al món de l’empresa. I des del món empresarial haurem de ser més proac-tius a comunicar les dificultats reals que ens trobem en el dia a dia de la nostra ac-tivitat”, va dir Brunet (vegeu discurs a la pàgina 30). Brunet també es va apuntar a la mitja ampolla plena i va cridar un op-timista “ens en sortirem”, acompanyat

La Cambra de Sabadell reconeix dotze firmes en un sopar que va reunir 300 persones

ConsUm /// SABADELL

Premis Cambra de TerrassaEl conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, presidirà l’acte de lliurament dels Premis Cambra 2009, que reunirà uns cinc-cents empresaris a la Masia La Tartana de Matadepera el dime-cres dia 8 de juliol.

DADA

1 ///2 ///

3 ///

4 ///5 ///

1 /// ANToNI MARIA BRUNET REp l’AlCAlDE DE SABADEll, MANUEl BUSToS (A l’ESqUERRA), I El CoNSEllER D’ECoNoMIA, ANToNI CASTEllS (CENTRE) A l’ENTRADA DE l’HoTEl VERDI

2 /// El pRESIDENT DE lA CAMBRA DURANT El SEU pARlAMENT

3 i 5 /// MÉS DE 300 pERSoNES VAN ASSISTIR Al SopAR DElS pREMIS CAMBRA 2009

4 /// FoTograFia de FamíLia. DINAlAgER I poSIMAT (MèRIT ExpoRTADoR); ESTAMBRIl I NEoS SURgERY (INDúSTRIA, SERVEIS I INNoVACIó); llIBRERIA l’ARANYA I UNIó DE CoMERCIANTS DEl MERCAT CENTRAl DE SABADEll (CoMERç INTERIoR); CIpo I SUMINISTRoS CIENTíFICoS TÉCNICoS (MEDI AMBIENT, SEgURETAT I SAlUT); JUNTA DE CoMpENSACIó I pUBIll poRT (URBANISME I TRANSpoRT); HoME pERSoNAl SERVICES I Top FlY (FoRMACIó I gESTIó DEl CoNEIxEMENT) I gREMI DE FABRICANTS DE SABADEll I CAIxA SABADEll (pREMIS ExTRAoRDINARIS)/// CEDIDES

42 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 4 DE juNy DEL 2010

ESTACIÓ DE SERVEI

ExplICAR-SE En poquES pARAulES

El premi Cambra al lideratge empresarial 2010 no és gaire amic de micròfons ni fotògrafs. “No m’agrada explicar la meva vida“, avisa des de bon principi, fent entendre que el tercer grau amistós sobre la seva biografia és un sobreesforç notable del qual serà difícil treure’n pinzellades. Però sí que regala, gairebé sense voler-ho, alguna lliçó de la vella escola que avui pocs tenen en compte: “Sense un entorn familiar que et doni suport és molt difícil arribar a l’èxit. Si a casa les coses no van bé, has de desdoblar esforços”. D’aquí l’agraïment a la seva dona, Carme Torras, i als seus tres fills, que dirigeixen actualment els destins del grup empresarial del seu pare.

En primera persona /// Faust San José L’empresari terrassenc ha estat el guardonat amb el Premi Cambra 2010 al lideratge empresarial per la seva trajectòria TEXT: XAVIER ORRI

“El camí més senzill cap a l’èxit és el coneixement”

Terrassenc, de pare fuster i mare vinculada al sec-tor tèxtil, Faust San José és un self made men en versió vallesana. Ha aixe-cat un imperi empresa-rial, el Grup Arcadíe, ba-sat en “el rigor, l’esforç, i la vocació per l’excel·lència”. Valors apre-

sos i entesos d’una família treballadora que va posar els ciments d’una carrera exemplar.

“Arran de la Guerra Civil”, explica San José, “vaig marxar a França, era l’any 47”. De l’edu-cació francesa en què va créixer hi reconeix el germen d’un esperit emprenedor i els va-lors que l’han conduït al que anomena “èxit”. “Vaig conviure íntimament amb una forma de pensar molt diferent a l’Espanya de l’èpo-ca. Hi vaig viure vuit anys, fins als 20, i França es va convertir per mi en un país que estimo i respecto”. Les ensenyances d’una adoles-cència en un país democràtic foren el “res-pecte i l’estima per la llibertat individual”.

EDuCAR l’ÈxITEn tornar a Espanya, a mitjans dels 50, por-tava a la maleta la inquietud per l’empresa. “Em volia dedicar a dirigir, sempre ho vaig tenir clar”. Per aconseguir-ho va apostar pel “millor camí, la formació”. Si volia dirigir una empresa, reconeix San José, necessitava co-neixements: es va educar en matemàtiques, comptabilitat, va passar per l’Escola de Man-dos Intermedios, i va acostar-se a l’IESE per cursar un programa de formació directiva. “L’encert exigeix formació. Es pot triomfar a la vida sense formació, però el camí més senzill és el coneixement”, sentencia. En sor-tir de l’IESE era l’any 62, i ja acumulava èxits a l’empresa, però encara per compte d’al-tri. Amb 24 anys era el gerent d’una cade-na de roba. Hi havia ingressat com a mosso de magatzem feia dos anys. Després va ocu-par un càrrec semblant a una cooperativa la-

boral de Terrassa fins al 1969, quan va fun-dar la primera botiga San José Torras, de-dicada a la venda de productes carnis. “A la cooperativa vaig veure que amb la carnisse-ria s’hi podia fer alguna cosa, i es veu que no em faltava raó”. El secret? Una gestió empre-sarial aplicada a un treball d’artesà. San José no despatxava, cuinava el creixement des de la rebotiga. “M’hi dedicava 12 hores al dia. Sempre hi he dedicat molts esforços”. I com-pensa? “La compensació és triomfar. Cadas-cú es conforma amb un nivell d’èxit diferent. Jo, arribats fins aquí, em dono per satisfet”.

REInVEnTAR-SE ConSTAnTMEnTSan José va intuir pels volts del 86 que el ne-goci amenaçava d’estancar-se. “Tots els ne-gocis tenen una punta de creixement, i si no s’està alerta poden baixar. I vam tenir la sort que ens va venir a visitar una empresa fran-cesa que fabricava una gamma de productes per nosaltres desconeguts”. San José parla de carn picada en safates, broquetes de carn, embotits al buit o salsitxes envasades. Fa vint anys, les salsitxes envasades eren una novetat. No és un iPhone, es tractava de sal-sitxes, però va funcionar. “Aquests produc-tes, etiquetats i ben presentats, a escala in-dustrial, no existien. I vam col·locar-los a la gran distribució a Espanya”.

A partir d’aquí, el grup es va començar a di-versificar. El 1994 es va crear O’Pan, “una ca-dena de forns de pa que produeixen el pa in situ, però no precuit, eh!”, avisa. El 1998 va ser el torn d’Arcadíe França. San José va ad-quirir el 100% de les accions de la societat francesa. Dos anys més tard va repetir el procés amb els socis espanyols. “Actualment la família San José té el 100% del grup”.

‘FAMIlY In BuSInESS’San José dorm tranquil des que va fer el pas enrere fa una dècada per donar pas als seus tres fills. “Delegar no és el meu fort, però la transició ha anat bé i avui estan governant el grup”. La saga té garantia de continuïtat. La prova la trobem en l’última reinvenció. Les botigues San José Torras han deixat pas des del 2005 a un nou concepte: “Hem cre-

at una cadena de botigues, Ibericus, especi-alitzades en la venda de pernil tallat o tota la peça”. Ningú no podrà recriminar estanca-ment a aquest empresari veterà. “San José va tenir una època, i havíem d’anar cap a un tipus de comerç diferent, més selecte”.

Per al futur, compta amb la sòlida base de 39 botigues, 2 fàbriques, 600 treballadors i un op-timisme davant la crisi poc habitual. “Amb cri-si o sense seguirem creixent. Hi ha una frase que utilitzo sovint: tota crisi, si se sap treballar amb els recursos adequats, pot ser l’origen d’un èxit futur”. La lliçó queda il·lustrada.

42 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 2 DE julIol DEl 2010

ESTACIÓ DE SERVEI

PARE DE PSICòlEg

Citat a la terrassa del Gran

Hotel Central, amb vistes

de vertigen a la catedral

de Santa Maria del Mar,

Casabella arriba puntual i

disposat al tercer grau, al

qual reconeix certa “utili-

tat per reflexionar una es-

tona”. Pausat en la respos-

ta, Casabella és un conver-

sador afable que somriu

cada cop que parla dels

seus fills, als quals reco-

neix com a font d’apre-

nentatge. “Amb ells en-

tenc que a la feina mano

perquè sóc el director.

A casa demanes que

desparin taula i no hi

ha manera. Per això l’ambició d’un direc-tiu ha de ser que et facin cas no per la teva posició, sinó per capacitat. la bona manera de manar és pre-guntar”. Fora de la feina, reco-neix que no sap desconnectar: ni el cap ni la Blac-kberry. I l’humor labo-

ral, també arriba a casa?

“Per desgràcia sí. Procu-

res que no es noti, però

el meu fill gran sempre

s’adona si estic content o

emprenyat. I si veu que es-

tic creuat em fa de psicò-

leg”. El millor que pot tenir,

assegura.

En primera persona /// Francesc Casabella

Francesc Casabella es desplaça cada dia de Mataró a Terrassa per dirigir

el futur de la cadena de congelats La Sirena TEXT: XAVIER ORRI FOTO: lluís llEbOt

“La millor manera de manar és preguntar”

Què fem per sopar?

L’enigma ocupa la jor-

nada laboral de Fran-

cesc Casabella, direc-

tor general de La Si-

rena des del 2008.

Aquest mataroní ha-

via d’heretar l’em-

presa tèxtil del seu pare fins que algú va

descobrir que el made in China era el futur

de la roba en un mercat global. “Era un he-

reu sense imperi”, ironitza Casabella. Així

que de cap a Esade, on va cursar empre-

sarials primer i un MBA després, i a partir

d’aquí va traçar una carrera professional

tintada d’èxit en el sector de l’alimentació.

En titulars: Casabella és un dels pares del

caldo Aneto, ha conduït els designis finan-

cers de Condis, té els seus orígens professi-

onals com a auditor a Pricewaterhouse i ac-

tualment procura que les mongetes conge-

lades de La Sirena tinguin bon gust alhora

que intenta que els treballadors –“a La Sire-

na en diem col·laboradors”– se sentin satis-

fets per donar el millor servei. “És el nos-

tre gran capital”, reflexiona, “en el que re-

alment destaquem és en l’atenció al client”.

Amb vestit impecable i ulleres, Casabella és

un executiu matiner com n’hi ha pocs: a un

quart de set s’aixeca, esmorza amb presses

i revisa la Blackberry abans de marxar a Ter-

rassa, origen fundacional de La Sirena, per

començar una jornada “sense agenda”. Per

a qui cregui que el director no treballa, Casa-

bella és el primer d’arribar, a quarts de vuit.

Hi ha un motiu: la pau. “Fins a les nou no hi

ha gaire gent i tinc temps per pensar. Des-

prés comença el moviment”. El relat: reu-

nió amb l’equip, visites a les botigues i dinars

amb àpats marca La Sirena un parell de dies

a la setmana en el que s’anomena “grup de

tast”, per comprovar que el guacamole encar-

regat al proveïdor realment té gust d’alvocat.

RETRAT ROBOT

Com es definiria, en poques paraules? La

pregunta agita qualsevol, també Casabella,

fins que encadena adjectius: “Exigent, ob-

sessionat amb fer-ho bé, positiu, ambiciós,

tossut..., i un pare de família ocupat a qui li

agradaria estar més amb els seus”. Parla de

la seva dona, periodista de caps de setmana,

i els seus fills Xavier, de 10 anys, i Max, de 7.

Aquestes traces, forjades entre els Escolapis

de Mataró i l’educació d’una família creient,

són a l’origen d’una carrera que molts signa-

rien a ulls clucs. Amb 43 anys i llicenciat, “de

mili i de carrera”, ara en fa 20, va començar a

caminar a Pricewaterhouse. “I pensava que

hi faria carrera, fins que La Piara em va oferir

la direcció financera”. No s’ho va pensar dues

vegades i va fer les maletes a l’empresa de pa-

tés. Casabella és de fer el pas endavant sen-

se mirar enrere: “Estava molt content a Pri-

ce, però quan passa un tren convé agafar-lo,

provar-ho”. Sense gaires voltes.

Després d’uns anys en què va flirtejar amb els

inicis del caldo Aneto –“una olla gegant amb

verdures i carn, tan senzill com això”–, un

cercatalents el va caçar per a Condis després

d’una reconversió a La Piara que el deixava

“amb sou, però sense una feina amb contin-

gut”. L’època als supermercats la recorda Ca-

sabella com a “trepidant, amb un gran crei-

xement, en un sector de rauxa, de velocitat”.

La particularitat de l’escenari és que es trac-

tava d’una empresa familiar en què tres ger-

mans en compartien la propietat. “Les de-

cisions se les llegien des d’un punt de vista

més personal. I ja se sap que ¡el ojo del amo

engorda al caballo!”. Fins al 2008, quan un

altre caçatalents es va creuar en el seu

camí per dur-lo a la direcció general de

La Sirena. “Estava preparat, ja tenia

ganes de fer el salt”.

MENJAR PICANT

“Sóc de gustos atrevits”, reconeix

Casabella respecte del seu conge-

lat fetitxe de La Sirena, la línia de

cuines del món. “És que hi ha sus-

his, pinxos picants, nyoquis amb

pesto, de tot i de tot arreu!”, descriu

amb entusiasme, el que menys li fal-

ta a aquest executiu fanàtic del Barça.

“És que és molt important estar satisfet, i

no queixar-se”, reflexiona Casabella. “Ma

mare, que és de mirar endavant, m’ha ense-

nyat que repenjar-se no serveix de res. Si la

pilota no ha entrat, mala llet”, tanca el direc-

tor amb símil futbolístic. La resta de la recep-

ta, assumeix Casabella, “és una combinació

de coneixements tècnics, però sobretot de

competències relacionals, com ets capaç de

relacionar-te amb l’equip de col·laboradors”.

La premissa impregna tot el discurs: col-

laborar sempre és més senzill que manar.

39ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 3 DE DESEmbRE DEL 2010

empresaris i els comercials s’estan ado-

nant que cada cop és més necessària una

comunicació visual des de la roba. Els co-

lors i l’estètica transmeten emocions que

ajuden a persuadir”. I doncs, com cal anar

vestit per demanar un augment de sou?

La Rosa recepta “colors càlids, neutres,

un beix, un gris, una corbata divertida,

amb ratlles, per donar la sensació que ets

proper”. Regala un segon consell per a re-

unions de feina amb un client: “No hi va-

gis més ben vestit que l’altre”.

Ho il·lustra amb el cas d’una noia que tre-

ballava en una planta de producció i l’ha-

vien ascendit a responsable de planta. Des

d’aquell moment, havia de pujar a estones

a veure els seus caps i necessitava donar

una bona imatge sense semblar superior

davant els seus antics companys. “Va ve-

nir a veure’m amb un pressupost de 300

euros i li vaig definir un fons d’armari en-

tre Zara i Massimo Dutti que li va funcio-

nar. I clar, tot això, adaptat al seu estil, que

no és fàcil!”, reivindica Ávalos.

Els millors hotels del

Vallès ofereixen als

seus clients, molts executius que vénen

per feina, un servei exprés de ‘shopping’

CONTACTE:

660 33 20 62

info@shopperbarcelona.com

www.shopperbarcelona.com

facebook.com/shopperbarcelona

ShOppER BCN

MÉS INFO

DIRECTORI D’ESTèTICA

EMpRESARIAl

Cada moment exigeix una combinació

única i cada necessitat demana una

roba i uns colors diferents. Aquí

teniu una guia exprés per saber què

cal calçar-se quan es vol presentar

un projecte per buscar finançament

i transmetre seguretat es torna

indispensable, o bé quan ets el

potencial inversor i has de mostrar

interès, per estètic que sigui.

Combinació per semblar segur, valent

i resolutiu: una persona que vol

projectar aquestes qualitats en el

terreny empresarial necessita combinar

una jaqueta de línies rectes i ben

estructurades a les espatlles, camisa de

coll rígid blanca que mostrarà poder i

confiança, corbata, pantalons rectes de

colors freds, com el blau, el gris i el

negre, teixits llisos i de ratlla diplomàtica

de llana freda. Les sabates, de pell amb

cordons o sivella. Com a complements

importants, les ulleres amb muntura

imposen respecte i atorguen

credibilitat, per tant seguretat, i per a

les carteres convé no sortir-se de la pell

negra i les línies rectes i rígides donen

cert distanciament.

Combinació per aparentar lleialtat i

atenció: si es tracta de demanar un

augment de sou, una jaqueta de línies

arrodonides, camises de coll tou,

pantalons rectes i amples de teixits de

cotó, llana, lli, de quadres de colors

càlids, grisos o marrons. L’aposta per les

sabates és de tipus mocassins, pell o

ant, rellotge discret i ulleres de colors si

escau.

Combinació per semblar entusiasta,

comunicador i optimista: quan es tracti

d’engrescar, les peces de roba tant

formal com informal han de ser de

tendència, camises, polos, samarretes

de colors bàsics o atrevits i actuals amb

estampacions, ratlles o llisos, pantalons

texans, de cotó o, en funció de

l’empresa, fins i tot de tub. Les sabates

poden ser esportives, mocassins o amb

cordons. En definitiva, complements

amb identitat i atrevits.

Tot i que no només la feina estimula els

seus clients a vestir bé. Té uns quants di-

vorciats que busquen parella i necessiten

un toc de distinció per tenir unes míni-

mes garanties d’èxit. “Tinc un client que

està en xarxes socials per trobar parella i

vol anar modern a les cites. Fins ara l’ha-

via vestit la mare, després la parella i ara

que es troba sol no vol anar a comprar. Si

fos per ell, aniria amb xandall, però li vaig

fer un fons d’armari amb les peces que

havia de posar-se cada dia. De vegades

fins i tot em truca i em pregunta què s’ha

de posar per anar a una reunió o a una

cita. Confia molt en mi, i això és molt im-

portant perquè el servei funcioni”.

ComoDItAt

La segona línia de negoci del personal

shopping cobreix la necessitat d’urgèn-

cia. Els millors hotels de Sant Cugat, i

aviat del Vallès, ofereixen als seus

clients, molts executius que vénen per

feina, un servei exprés de personal

shopping. També ho explica millor la

Rosa: “De vegades em truquen d’un hotel

que un client necessita una camisa per a

un sopar de feina per a la mateixa nit”. De

seguida la Rosa, o alguna de les seves tres

assistents, s’acosta a visitar el client, li

pren mides i manies estètiques, i al cap

d’una estona rep la camisa que necessita

per fer bona fila al sopar de torn. “Un dia

em va trucar un noi que tenia una reunió

a la nit, no tenia camisa i em va enviar la

foto per correu per veure com era i li vaig

anar a comprar la camisa”. I la va

encertar? “I tant!”. Ávalos juga amb

avantatge: la seva mare era modista i

n’ha heretat l’ull clínic.

1 ///

SESSIó DE ‘ShoppINg’.

una coneguda boti-

ga sabadellenca va

acollir la darrera

sessió organitzada

per la fundadora de

shopper barcelona,

rosa ávalos

2 ///

moDA A mIDA

xavier pagès és cli-

ent habitual de rosa

ávalos des de la pri-

mavera passada

3 ///

RoSA áVALoS

s’ha format en la ma-

tèria a l’escola artidi

4 ///

CLIENtS VARIAtS.

els motius per trucar

al ‘personal shop-

per’ són els comple-

xos o la comoditat

2 ///

4 ///3 ///

38 ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 3 DE DESEmbRE DEL 2010

ÀREA DE DESCANS

TEXT: XAVIER ORRI

Lleure /// Moda

Els empresaris demanen cada cop més els

serveis del ‘personal shopper‘ per guanyar

temps i elegància

Vesteix-me

a poc a poc

que tinc pressa

No t’agrada anar de bo-

tigues? T’agrada mas-

sa? Per a qui es trobi en

aquests extrems, la so-

lució és el personal shop-

ping: un assistent que et

condueix a les botigues que més et con-

venen o simplement hi va per tu i escull el

toc d’elegància que tot empresari, comer-

cial o treballador necessita. Ho explica

millor la santcugatenca Rosa Ávalos, fun-

dadora ara fa vuit mesos de Shopper Bar-

celona: “El personal shopper és un profes-

sional que acompanya el client a fer les

seves compres per donar un assessora-

ment estètic després d’haver-ne analitzat

els inestetismes”. Quan diu inestetismes

Ávalos parla dels defectes estètics que

qualsevol persona gaudeix o pateix i que

pot solucionar fàcilment amb una tria de

roba més adequada. A un home amb pan-

xa no li convé una corbata ampla, els bai-

xets millor que no portin roba negra, a

una dona de cames curtes mai no li reco-

manaran que es posi botes altes, i així fins

a l’infinit. En realitat, qui no s’assembli

a l’ideal de l’home de Vitruvi de Da Vinci

pateix algun dels inestetismes que la Rosa

es dedica a “neutralitzar amb la moda”.

tREuRE’S cOmpLEXOS

“Tinc algun client que ha canviat el psi-

coterapeuta pel personal shopper”, expli-

ca Ávalos per il·lustrar la motivació prin-

cipal del seu client tipus, que no és al-

tra que treure’s complexos de sobre amb

una bona elecció de roba i complements.

“Sovint els complexos no els deixen pen-

sar”, segueix Ávalos. Un cas recent que va

atendre en una sessió de shopping a Saba-

dell va ser una dona grassa amb afició per

la roba blanca, altament inapropiada per

dissimular el sobrepès. “Li vaig recoma-

nar armilles i teixits solts, que dibuixes-

sin les sinuositats del seu cos. Li dibuixo

el cos a partir de la roba i els colors”.

Dóna fe de les potencialitats d’aquest sis-

tema Xavier Pagès, client d’Ávalos des de

la primavera passada, que buscava algú

amb criteri per vestir-se. “A vegades et

fa veure coses de les quals no t’adones

i amb el temps veus que et queden mi-

llor. El mateix detall de portar una cami-

sa massa llarga per la meva alçada, per

exemple, era un error. Millor entallar-la.

O el tema dels colors, et saben dir quins et

convenen i t’afavoreixen més”. Els bene-

ficis, explica Ávalos, són evidents: “Una

millor aparença física millora l’autoesti-

ma i, en conseqüència, t’aporta molta se-

guretat i amb això hi ha gent que es men-

ja el món!”.

RObA DE tREbALL

La segona motivació més recurrent per

pagar els 90 euros la sessió que cobra la

Rosa és la feina. La majoria de la gent, ex-

plica Ávalos, no sap vestir-se per a cada

ocasió. No saben, senzillament, què és

apropiat per a una reunió de negocis, per

a una entrevista laboral o per anar a veu-

re un client. Aquest problema, no cal dir-

ho, afecta més homes que dones, que aca-

ben refiant-se del criteri de la Rosa. “Els

“Els empresaris

i els comercials

s’estan adonant

que cada cop és

més necessària

una comunicació

visual des de la

roba”, explica Rosa

Ávalos, fundadora de

Shopper Barcelona

1 ///

41ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 3 DE DESEmbRE DEL 2010

PA

LS

PALS

LILIUm

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i una selecta bodega.

Ubicació: Hotel Mas Salvi. C/ Quermany, s/n, Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com / info@masalvi.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

45 €10-30

SA

NT F

RU

ITÓ

S D

E B

AG

ES

SANT FRUITÓS DE BAGES

La foNDa móN SaNt bENEt

Situat dins l’edifici de la Fàbrica, el restaurant La Fonda, amb el xef Josep Casas al capdavant, ofe-reix una reinterpretació de la cuina catalana.

Ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant Fruitós de Bages Reserves: 93 875 94 13 / www.monstbenet.com / lafonda@monstbenet.com

Horari: de 13 a 16 h. Obert cada dia Preu carta: 18-30 € Especialitat: cuina tradicional catalana

40 €20-400

TERRASSA

L’HoStaL DEL fUm

Refundat per la família Burrul l’any 1927, l’Hostal del Fum promet una gastronomia tradicional en un ambient selecte.

Ubicació: ctra. de Montcada, 19, Terrassa Reserves: 93 788 83 37 / www.hostaldelfum.com / freda214@hotmail.com Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23 h. Tancat diumenges a la nit i dilluns Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina tradicional

25 €6-8

TERRASSA

obacREStaURaNt

Restaurant de qualitat situat al centre de con-vencions de La Mola. Un ambient distès i una cui-na elaborada de mercat el fan recomanable.

Ubicació: camí dels Plans de Can Bonvilar, s/n, Terrassa Reserves: 93 736 72 67 / www.lamola.es / lamola.s&b@principal-hayley.com Horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina mediterrània

30 €6-22

TER

RA

SSA

SANT CUGAT

VERmELL - HotEL SaNt cUgat

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’es-tiu.

Ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / info@hotel-santcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

Preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

SANT CUGAT

VULcaNo

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

Ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / reservas@vulcanorestauracion.com Horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

SANT QUIRZE

maSIa caN fERRaN

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

Ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant Quirze Reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / info@masiacanferran.com

Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

25 €20-30

SANT CUGAT

INREStaURaNt & LoUNgE

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

Ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

info@in-restaurant.es Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges Preu carta: 35 €

Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

SANT CUGAT

La maSIa DE SaNt cUgat

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / recepcion@masiasantcu-gat.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns Preu carta: 30-35 €

Especialitat: cuina catalana

26 €8-45

SANT CUGAT

caN VILLaLoNga

Una terrassa deliciosa i una cuina força atrevida són el segell d’aquest restaurant ubicat en una masia del segle XIII.

Ubicació: Oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 Horari: de 13.30 a

16 h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina

catalana moderna

€50

SANT CUGAT

caN magí

Can Magí és una preciosa finca que ofereix la possibilitat de llogar-la per fer-hi sopars o troba-des d’empreses, en un entorn immillorable.

Ubicació: av. Can Magí, 5, Sant Cugat Reserves: 93 675 63 47 / 609 326 364 /

www.canmagi.com/info@canmagi.com Horari: segons la reserva

€4-60

CERDANYOLA

taSt & gUSt

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

Ubicació: Sant Martí, 92, Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / info@tastandgust.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

25 €4-12

SA

NT C

UG

AT

SA

NT Q

UIR

ZE

Vols rebre la revista a casateva o a l’oficina?

La revista econòmica deL vaLLès

SUBSCRIU-TE! 93 590 86 00b30@premsalocal.com

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 3 DE DESEmbRE DEL 2010

RESTAURANTS DE NEGOCIS

Can Barrina, cuina enmig del MontsenyL’entorn natural i una cuina catalana amb

productes de qualitat són els seus millors reclams

El Parc Natural del Montseny és la llar

d’aquesta masia que funciona des del

1987 com a hotel restaurant per als qui

s’hi deixin caure. L’entorn inigualable i

una cura per la tradició arquitectònica fan

de Can Barrina un indret idoni per a troba-

des empresarials d’alt nivell que amena-

cen d’allargar-se. De fet, l’hotel disposa de

cinc menjadors privats i sales de reunions

perfectament adaptats a les necessitats

dels negociants.

En el capítol gastronòmic, Can Barrina

ofereix una cuina d’accent català basa-

da en la qualitat del producte i la varietat

de carns de caça i bolets. La carta inclou la

coca de recapte feta al moment i un peix

fresc de primer nivell. Pel que fa a menús

tancats, la relació qualitat-preu és de pri-

mer ordre. El menú executiu costa 27 eu-

ros de dilluns a divendres i el menú pagès,

cada dia, 35 euros. Sense oblidar, en cas

de visita, algunes de les especialitats més

preuades: per als primers, es recoma-

na l’amanida de peu de porc amb vinagre-

ta d’anxoves i nous o farcell de bolets amb

salsa de fetge d’ànec. El peix del dia amb

fricandó de pinyons i moixernons o el car-

ré de cabrit amb mel i anís estrellat faran

el pes per als segons plats. /// XAVIER ORRI

/// 1

2 ///

Ubicació:

carretera de

Palautordera, km 12,

Montseny

Reserves:

93 847 30 65 / www.

canbarrina.com /

info@canbarrina.com

Horari: de 9 a 11, de

13.30 a 15.30 h i de

20.30 a 22.45 h

Preu carta: 35-40 €

Especialitat: cuina

tradicional catalana

1 /// maSIa aL boSc.

El REstAuRAnt cAn

bARRInA Està sItuAt

En unA mAsIA REstAu-

RAdA dEl sEglE XVII

/// cEdIdA

2 /// PLàNoL DE SItUacIó.

El REstAuRAnt És Al

mOntsEny 4-150 27 €

CAN BARRINA

BA

RC

ELO

NA

CER

DA

NY

OLA

Directori gastronòmic de la ‘B30’

Amb l’objectiu d’oferir una

guia de restaurants valle-

sans de qualitat per a re-

unions d’alt nivell, la b30

posa a disposició dels seus

lectors els indrets més ex-

clusius i curiosos de la co-

marca i rodalia. la cuina de

qualitat, en totes les seves

especialitats, és requisit in-

dispensable. les condici-

ons per treballar a gust a

taula, també.

93 590 86 00

b30@premsalocal.com

ZONA FUMADORS

PÀRQUING

MENÚ

25 €RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

BARCELONA

La VENta

Cuina de mercat a les altures. Situat de camí al Ti-

bidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar

escapar, especialment les garotes gratinades.

Ubicació: plaça Doctor Andreu, s/n, Barcelona.

Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantela-

venta.com / laventa@restaurantelaventa.com

Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h.

Tancat els diumenges a la nit Preu carta:

37-44 € Especialitat: cuina de mercat

40 €15-35

BARCELONA

L’oRaNgERIE

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona,

L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedic-

ció per als ulls i el paladar.

Ubicació: carretera de Vallvidrera al Tibidabo,

83-93, Barcelona Reserves: 93 259 30 30 /

www.hotellaflorida.com / lorangerie@hotellaflori-

da.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h.

Obert cada dia Preu carta: 50-55 €

Especialitat: cuina mediterrània

35 €35

BELLATERRA

bLaNc

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor

producte, el restaurant Blanc és una garantia per

gaudir d’un ambient sofisticat i agradable.

Ubicació: Josep M. Marcet, 3, Bellaterra

Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant.

com / blanc@blancrestaurant.com Horari: de

13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el

dia i dimarts, dimecres i diumenges nit Preu

carta: 35-38 € Especialitat: cuina catalana

tradicional

21 €2-18

BELLATER

RA CERDANYOLA

oDD LoUN-gE & RES-taURaNt

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del

1880, el restaurant Odd és una proposta especi-

al pel que fa a la cuina i a l’ambient.

Ubicació: Sant Ramon, 154, Cerdanyola del

Vallès Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630

Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat

dissabtes al migdia i diumenges Preu carta:

25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

12 €12-40

BARCELONA

tRam tRam

Isidre Soler és el jove xef d’aquest restaurant

de cuina d’altíssima qualitat i ambient immillo-

rable situat al cor del barri de Sarrià.

Ubicació: carrer Major de Sarrià, 121,

Barcelona Reserves: 93 204 85 18 / www.

tram-tram.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de

21 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns Preu

carta: 50-60 € menú executiu: 19 €

Especialitat: cuina d’autor

19 €4-16

BARCELONA

VIVaNDa

Restaurant de primer ordre amb plats per picar. Un

producte de primera qualitat i una terrassa encan-

tadora són els grans arguments del Vivanda.

Ubicació: carrer Major de Sarrià, 134

Barcelona Reserves: 93 203 19 18 Horari:

de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat diumenges

a la nit i dilluns Preu carta: 35 €

Especialitat: cuina catalana creativa

13,5 €15-35

BARCELONA

2 toRRES

Restaurant de nova obertura a la via Augusta de

Barcelona. Cuida els detalls i disposa de reservats

ben preparats per a trobades de negocis.

Ubicació: via Augusta, 300, Barcelona

Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantedos-

torres.com / info@restaurantedostorres.com

Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat els

dilluns i diumenge a la nit Preu carta: 40 €

Especialitat: cuina de mercat

21 €8 - 26

11B30 DIVENDRES, 3 DE JUlIol DEl 2009 RADAR

La cinquena edició del Trifermed Social Evening, organitzat per la consultora el 18 de juny

passat, es va celebrar en el marc incomparable de l’Hotel Arts de Barcelona FOTOS: TRIFERMED

Trifermed reuneix el sector

farmacèutic i biotecnològic

El 18 de juny Trifermed va celebrar

el seu aniversari a l’Hotel Arts de

Barcelona, en un marc incomparable

i amb la presència de representants

del sector farmacèutic i biotecnològic

tant a escala nacional com internacio-

nal. El sopar, anomenat Trifermed So-

cial Evening, compta ja cinc edicions,

i està dissenyat acuradament per per-

metre a tots els seus convidats gaudir

d’una vetllada excepcional en què els

protagonistes són els mateixos convi-

dats i on l’oportunitat de retrobar an-

tics companys del sector es converteix

en un plaer encadenat. A diferència

d’anys anteriors, en què la presència

del sector farmacèutic era dominant,

per primera vegada es va poder comp-

tar amb destacats directius de la bio-

tecnologia espanyola i canadenca, tant

en l’àmbit privat com institucional, in-

cloent-hi parcs de recerca científics

d’algunes universitats.

Trifermed, consultora biofarmacèuti-

ca especialitzada en desenvolupament

de negoci, va ser fundada el 2002,

amb el clar propòsit de treballar en el

camp de la transferència de coneixe-

ment i tecnologia farmacèutica i

biotecnològica a escala mundial.

Actualment disposa de 14 col-

laboradors, amb seu central a Sant Cu-

gat del Vallès, una filial a Tel-Aviv

(Israel) i una delegació a Mèxic, i està

en camí la creació d’una filial a

Mont-real (Canadà), prevista per a

finals del 2009, des d’on es començarà

a treballar el mercat dels Estats Units.

L’entrada de Trifermed en biotecnolo-

gia (2007) ve reforçada per l’estreta

col·laboració entre Biocat (BioRegió

de Catalunya) i Trifermed, la qual ha

permès tirar endavant destacats

projectes en el camp de la formació

sectorial, com és el cas de les biocàp-

sules de formació en desenvolupa-

ment de negoci. Així mateix, Trifer-

med està iniciant la seva expansió cap

a l’Índia, Japó i Austràlia, en aquest

cas amb projectes molt puntuals”.

La reunió va comptar amb destacats directius de la biotecnologia espanyola i canadenca

PuBliRePoRtAtge /// TrifErmEd

Sergi Aulinas, director general Gebro Pharm, Jaume Rodó, director

general Trifermed, Joan Salgado, director Project management

Gendiag, Carles Domènech, fundació Catalana per a la recerca i la

innovació, Manel Martínez, director general Gendiag, Raúl Martín-

Ruiz, investment manager – Ysios Capital Partners

Michel Fortin, de Prevtec microbia (Canadà), amb Marta Fernández

(la de la dreta), vicepresidenta de Trifermed

Rinat Dahan, regional director Trifermed Tel-Aviv, Joan Caleya,

CEO – Albiox Consulting, Virtudes garcía, directora general

Pharmexx, Keren givoni, market research & Project management –

Trifermed Tel-Aviv, Maria ortega, Head of market research & Project

management – Trifermed Group

Carles Ventosa, CEO - Activery, Jaume Amat, director tècnic

Archivel farma, Sergi trilla, President & CEO Trifermed, Montserrat

Vendrell, directora general Biocat (Bioregió de Catalunya), Dr. Pere-

Joan Cardona, director científic Archivel farma

De dreta a esquerra, Sergi trilla, president & CEO Trifermed, Jaume

Rodó (director general Trifermed), Virtudes garcía, directora general

Pharmexx, José luis Cabero, CEO d’Archivel farma (empresa biotecno-

lògica catalana), i isabel Amat, directora científica de la mateixa empresatrifermed

Tarifes de publicitat

Subscripció

Condicions

L’empresa editora es reserva el dret de no publicar qualsevol anunci que no consideri adequat. La maquetació de textos és a càrrec de l’empresa editora. En el cas, però, de fer un anunci publicitari que requereixi disseny, s’incrementarà un 10% la tarifa de l’espai con-cretat. El cobrament s’efectuarà a través de domiciliació bancària.

Els contractes anuals inclouran insercions en onze edicions. Els impostos són a càrrec de l’anunciant. Amb la signatura del contrac-te es declara estar d’acord amb totes les clàusules i condicions. En cas d’anul·lació publicitària durant les dues setmanes anteriors a la seva publicació, es facturarà un 25% del valor de la inserció.

Nombre de pàgines: 48

QUART DE PÀGINA

FRANJA VERTICAL

ROBAPÀGINES

PLANA

INTERIOR PORTADA

INTERIOR CONTRA

CONTRA

PUBLIREPORTATGE

GADGET

FITXA RESTAURANT€ + 1 publi-reportatge anual gratuït

1 EXEMPLAR

25 EXEMPLARS

50 EXEMPLARS

ANUAL

60 €

1.000 €

1.500 €

MENSUAL

6 €

100 €

150 €

520 €

930 €

830 €

1.345 €

1.550 €

1.550 €

2.065 €

620 €

1.135 €

1.035 €

1.445 €

1.755 €

1.755 €

2.375 €

725 €

1.240 €

1.135 €

1.550 €

1.965 €

1.938 €

2.585 €

1.860 €

210 €

85 €

QUART DE PÀGINA119 x 144 mm

PÀGINA SENCERA265 x 330 mm(+5 mm de sangre)

MITJA VERTICAL119 x 291 mm

ROBAPÀGINES180 x 218 mm

Sant Antoni, 42 08172 · Sant Cugat del Vallèsb30@premsalocal.com