Embed Size (px)
Citation preview
Aquest moviment artístic, va néixer a Itàlia, a Florència en els primers decenis
del segle XV, tot i que a finals del mateix segle, ja s'havia difós per tota la
península. Va ser una època en la que hi havia un domini de l'humanisme i
una afirmació dels valors de l'home i del món. Es donava l'Apocentrisme:
ideologia en la que es considerava l'home com a centre del món; l'home era
el súmum de perfecció de la natura. Tot això, configura l'època, i serà un
moment, en el que hi haurà tendència cap a un interés intelectual.
Els artistes, també eren científics, i utilitzaven el dibuix com a eina de
coneixement. En aquesta època hi ha un retorn als principis de l'antiguitat
clàssica: equilibri, harmonia, estudi del cos humà, etc...en definitiva podem
dir que el principal objectiu d'aquest moviment artístic, era recrear l'estil
artístic del món greco-romà, l'art de les cultures clàssiques. A Itàlia, trobarem
dos centres de cultura: Roma i Venècia.
El gran descobriment que va aportar el Renaixement va ser la
PERSPECTIVA. En trobem de dos tipus: la lineal i la aèrea. La perspectiva
lineal, utilitza una línia d'horitzó, i un punt de fuga, és a dir que totes les línies
fuguen a un mateix punt. A través d'això es representa la profunditat.
EL RENAIXEMENT
CÚPULA DE SANTA MARIA DEL FIORE
Títol: Cúpula de Santa Maria del Fiore
Arquitecte: F. Brunelleschi
Cronologia: 1418-1446
Estil: Renaixement - Quattrocento
Dimensions: 114mts. (alçada des de terra).41,7mts. de diàmetre.
La cúpula descansa sobre un tambor octogonal de pedra, cobert amb marbre.
Damunt la cúpula, s’aprecia una llanterna, serveix per rematar la cúpula i il.luminar l’espai interior.
Els nervis actuen com a elements de suport.Són els que marquen les arestes i fan 4 mts. de gruix.
Aquesta enorme cúpula respòn al desig de grandiositat del poble de Florència, que
vivia un gran moment d’esplendor motivat per l’activitat mercantil.
Amb aquesta cúpula Florència esparava destacar per damunt de ciutats rivals com
Pisa o Siena.
Villa Capra
Títol: Villa Capra
Arquitecte: A. Palladio
Cronologia: 1551-1580
Estil: Renaixement - Manierisme
Dimensions: 25 mts. (els costats de l’edifici central).
Quatre façanes idèntiques s’orienten cap als 4 punts cardinals.
També anomenada La Rotonda per la sala circular central.
Cada façana està composta de sis columnes jòniques, frontons i escalinates.
Sobre les parets de l’edifici central, s’alça la cúpula.
El Renaixement Italià representà un retorn a les cases de camp, desaparegudes des de la caiguda de l’imperi romà.
Palladio deia:“Encara que és molt escaient per a un cavaller tenir una casa a la ciutat, el més gran rendiment i plaer li
proporcionarà la seva casa de camp, on gaudirà veient com la terra augmenta la seva riquesa o passejant a peu o amb cavall, i on conservarà el cos fort i sa, i la ment reposarà de les fatigues ciutadanes, ja sigui amb quietud deicant-se a
l’estudi, ja sigui contemplant la natura.”
QuattrocentoRENAIXEMENT
Títol: “Templet de San Pietro in Montorio”
Autor: BRAMANTE,1503
Anàlisi:
L’obra marca la transició entre Quattrocento i Renaixement
Està considerada la 1ª obra renaixentista.
Té planta circular, rodejat de columnes que potencien la monumentalitat.
Cal diferenciar 3 elements amb els seus significats:
Cupula Església triomfant
Cilindre:Església de la terra
Cripta: Esglesia purgana
Estil: Renaixement - Cinquecentto
RENAIXEMENT
Títol: “Sala de lectura de la biblioteca Laurenziana”
Autor: MIQUEL ANGEL, 1524-27
Anàlisi:
En els dos compartiments estancs d’aquesta construcció,(sala de lectura i vestíbul o “ricetto” M.A. emfatitza la soledat de cada ambient, on ho dissenya tot: els murs, els pupitres tot buscant un silenci.
Anàlisi:
Planta de creu grega
Gran cúpula central sobre tambor circular
Cúpula semiesfèrica
Contraforts enormes per suportar el gran pès de la cúpula, dissimulats per columnes.
Autor:MIQUEL ANGEL,1547-64
RENAIXEMENT
Títol: “Vista exterior de la Basílica de Sant Pere del Vaticà”
Per contraposar la verticalitat empra masses pesants i obertures apaisades
El principal motiu de representació va ser la figura humana. Permet treballar l’anatomia i
la relació amb l’espai.
• Altres temàtiques representades van ser: el retrat, temes religiosos, temes mitològics, monuments funeraris, etc
Títol: David
Escultor: Donatello
Cronologia: 1444-1446
Estil: Renaixement - Quattrocento
Dimensions: 1,58 mts. alçada
David, un jove pastor de Betlem,va entrar al servei del rei Saül.
En una batalla contra els filisteus, s’oferí per lluitar contra el gegant GOLIATH, un “gran” filisteu que desafiava de lluitar cos a cos.
L’estàtua recull el moment en què el jove, un adolescent segons Donatello descansa després d’haver guanyat al gegant Goliath.
Material: Bronze
Escultura exempta
Es tracta del primer cas des de l’antiguitat en que un escultor europeu es va atrevir a crear un un tridimensional de mida natural.
La corba del cos ens recorda l’ideal de bellesa de Praxíteles.
Els escultors del Renaixement van decidir estudiar el cos humà observant els models i demanant que posessin per ells.
El seu emplaçament original havia de ser al palau dels Mèdici.
Aquest heroi bíblic, havia de simbolitzar la resistència militar i política de Florència sobre el pròsper gobern dels Medici.
Donatello va convertir el seu David en el símbol de la ciutat, en fer que portés el barret típic dels camperols toscans.
Dóna més gràcia i i airositat a la figura..
Donatello el mostra com un jove sensual, ingenu i seductor.
RENAIXEMENT
Títol: “El Moisès”
Autor: Miquel Angel,1513-20Anàlisi: Forma part del projecte de tomba del Papa Juli ll.Va ser un encàrrec de 50 escultures.
M.A.desbordat, va proposar de fer-ne 17, situades en tres nivells:12 esclaus, 4 profetes, 1 Papa..
Va esculpir només 1 profeta: MOISÈS i uns quants esclaus a mig fer i no acabats.
El Papa Juli ll va morir abans de que M.A. acabés l’obra (1513) i el projecte va quedar aturat.
Història:
Símbol de la indignació, de la violència continguda contra les baixeses de la vida humana.
Contempla horroritzat com el poble d’Israel ha abandonat el culte de Jehovà per el dels seus antics ídols.(altres déus).
Gran expressivitat
Les banyes al cap simbolitzen la idea de representar la llum, la fe que té i que també reb.
Qui eren els avantpassats dels cristians?
Història: David, un jove pastor de Betlem,va entrar al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus, s’oferí per lluitar contra el gegant GOLIATH.
L’escultura expressa el moment en que David va a llançar la pedra contra Goliath.
RENAIXEMENT
Títol: “El David”
Autor: Miquel Angel,1502-04Anàlisi:
Esculpit en marbre de carrara.
Gran expressivitat en el rostre, intensa sensació de vida interior…
La perfecció anatòmica, retrata un del models ideals del cos humà.
Mans una mica desproporcionades, per accentuar la força
Té quatre metres i mig d’alt.
RENAIXEMENT
Títol: “La Pietat”
Autor: Miquel Angel,1498-99Anàlisi: Composició triangular.
El cos del Crist reposa sobre una mare bellíssima sense cap expressió de dolor.
M.A. va firmar la seva obra en lletres capitals romanes damunt la banda que travessa el pit de la Mare de Déu.
RENAIXEMENT
Títol: “Presoners”
Autor: Miquel Angel, 1519-34Anàlisi:
Esculpit en marbre de carrara.
Gran expressivitat de moviment i de força que surten del bloc de pedra
Perfecció anatòmica.
Escultures inacabades. Cal destacar el tractament de l’escarpa en les textures que no estan polides.
2,63 2,67
2,56 2,77
RENAIXEMENT
Títol: “Sagrada Família ”
Autor: Miquel Angel 1503-04
RENAIXEMENT
Títol: “El judici universal”Autor: Miquel Angel,1537-41
Anàlisi:
Simbolitza el judici final.L’escena +important és la del centre amb la figura del Crist i la Verge, amb tots els personatges que van cap a judici(+ de 400).
……………….Al voltant del Crist, hi ha les persones que van a judici.
A la part de dalt, els símbols de la passió
A la part de baix, els condemnats.
A la dreta i a l’esquerra, els que van ressucitant cap al cel.
La censura moral trobà objeccions després del concili de Trento.Daniele de Volterra es guanyà el malnom de “il braguettone”, perquè cobrí les nueses corporals considerades obscenes.
El Concilio de Trento afrontó problemas dogmáticos como la precisión de la fe católica contra los errores del protestantismo, aunque las
cuestiones de la primacía papal y del concepto eclesial no se modificaron. Reafirmando la doctrina tradicional, el Concilio fijó el
contenido de la fe católica. Trento promulgó catorce decretos doctrinales y trece decretos sobre la
reforma de la atención pastoral y la disciplina de la Iglesia.
La pintura reflecteix el moment de l'últim sopar en el qual Jesús anuncia que entre els deixebles hi ha un traïdor. Es formen quatre grups de tres
personatges on cadascun plasma una emoció humana: estupor, ira, por...
Títol: “L’últim sopar” Autor: Leonardo da Vinci
Anàlisi:
Oli sobre guix sec
És sabut que Leonardo va utilitzar persones reals com models per als personatges del mural.
És el moment en que Jesús inicia el ritus de l’eucaristia
Tal vegada i en aquest punt cobren sentit l'actitud de Pere, la submissió i estranya feminitat d'aquest personatge ,la doble “M”,la copa o got que falta. Tot
ens duu al mateix punt...
Si observem la taula apreciarem com tan sols hi ha dotze gots amb vi, dotze gots amb l'atribut imaginari de la sang de Crist...
No existeix una copa o calze, només dotze gots amb vi... Falta , evidentment, un d'ells o en defecte d'això un calze,
Aquesta carència correspòn a Jesús o bé a Joan (Maria Magdalena). Potser perquè oculta un secret en el seu cos?
El quadre capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a l’Illa de Xipre. Venus correspòn a la deesa grega Afrodita, i se l’associa amb la bellesa, l’amor, el riure i el matrimoni.
Títol: “El naixement de Venus” Autor: Sandro Botticelli
Anàlisi:
Tremp sobre tela
simetria
Composició triangular
Venus està en la mateixa posició de les estàtues gregues.
Arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina, el simbol de la fertilitat.
Envoltada d’un cert misteri, amb ulls absents, envoltada de símbols relacionats amb l’amor: les roses, la garlanda de murta (significa l’amor etern).
A l’esquerra, Zèfir, el vent de l’oest, l’acosta amb el seu alè, amb Floris, la seva consort i la senyora de les flors.
A la dreta, la primavera, l’espera per cobrir-la amb una capa rosadaColors discrets, com la
mateixa deesa.Els blaus i verds es suavitzen amb la calidesa dels rosats de la pell.
Títol: “La Gioconda (o Monna Lisa)” Autor: Leonardo da Vinci Oli sobre taula
Leonardo va voler fer un retrat naturalista, però també retratar l’ànima de la dona que tenia al davant.
Per aconseguir la mirada especial i el misteriós somriure, Leonardo va fer servir la tècnica de l ’Sfumatto, en dos punts principals: els ulls i els llavis. També ens els rínxols que s’acaben fonent amb les roques del paisatge.
Vasari, un famós historiador de l’art, afirmà que era la dona d’un ric florentí anomenat Francesco da Giocondo.
És una obra que representa l’ ideal de bellesa de l’art ista.
Els dos costats, no coincideixen exactament ni en la cara ni en el paisatge del fons. L’horitzó de l’esquerra sembla més alt que el de la dreta, de manera que quan un mira el costat esquerra la dona sembla més alta i la seva expressió diferent.
