Periòdic gratuïtSetembre 2014 / Nº 230 Associació de Mitjans de Comunicació Local www.lamarinadigital.cat

Esports

El Club Natació Montjuïc celebra 70 anys (Pàg. 23)

Actualitat

La nova línia de bus, H16, arriba als nostres barris el 15 de setembre (Pàg. 12)

David Aguinaga

(Pàgs. 2-3)

Cultura

El Plus Ultra prepara la 29a Trepitjada del Raïm (Pàg. 20)

Independència: Sí o No

2 Setembre 2014 // www.lamarinadigital.catTEMA DEL MES

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

PresidentJoan BarutelDirectorJuan Antonio ReyesCap de redaccióEva AlbiolCap de contingutsSara TorremochaEdició i maquetació David Edo

Redacció i fotografiaAgustín Forteza, Carla Genís, David Aguinaga, Estel Oleart, Eric Barrachina, Eva Albiol, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel Martínez, Natalia Morales, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers.

Col·laboradorsJulio Baños, Juan Bibián, Julio García Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, M. Jesús Valderas, Lara Arévalo i CAP La Marina.

Publicitatcomercial@amcl.cat (652566846) AMCL (932965007)Impressió: GestXXITirada6.000 exemplars

amclassociació mitjans comunicació local

|| Carla Genís i Iris Vieiros || REDACCIÓ

En aquests últims anys, Catalunya està vivint un candent debat sobre la possibilitat d’una independència del seu territori vers la res-ta d’Espanya. Els anys 2009 i 2010, amb les consultes populars, van marcar l’inici d’un procés que plasmava de forma pacífica una voluntat general que començava a lluitar per fer-se eco socialment. Aquesta volun-tat va culminar el 2012 amb una gran ma-nifestació a la ciutat de Barcelona i el 2013 amb l’organització d’una Via Catalana que va travessar tota Catalunya, les quals demana-ven la possibilitat de celebrar una consulta a nivell català per decidir el futur de Cata-lunya. Més enllà de la pervivència d'un na-cionalisme i d'un independentisme polítics d'arrels historicoculturals, el ressorgiment del discurs nacionalista espanyol i la pràcti-ca centralitzadora del govern de Rajoy, han provocat un augment de la tendència i vot independentistes.

La crisi econòmicaI és que a més de les iniciatives polítiques que els independentistes qualifiquen contràries a les costums catalanes, com és el cas de la llei d'Educació de Wert, el principal motiu del moviment independentista és l'econòmic.

La precarietat que pateix Catalunya amb la crisi i el deute amb la resta d’Espanya, han provocat que moltes persones vegin la independència com l'únic camí de sortida de la situació actual.

La difícil situació econòmi-ca de Catalunya ha provo-cat un augment del nombre d'independentistes

Se sol dir que "Espanya roba a Catalunya" i que amb els diners “espoliats” es podrien prestar nous serveis o evitar retallades. Aquests arguments tenen la seva causa en

el famós 'dèficit fiscal' de 16.000 milions d'euros. Però, exactament, en què consisteix? Es parla de dues fases. Una primera té lloc al període 2006-2009 quan l'Estat central va passar a deure 792 milions d'euros.

En una segona etapa, situant-nos al 2009, ja en plena crisi econòmica i amb l’Estat cen-tral endeutat, el dèficit es va situar en més de 15.000 milions d'euros. Aquesta xifra, suma-da a la de la primera etapa, és el que forma el polèmic 'dèficit fiscal català'.

Les iniciatives populars reivindicativesTota aquesta situació, tant política com

econòmica, ha portat a la reivindicació mas-siva de gent, que culminarà aquest 11 de se-tembre per demanar o anul·lar la convocatò-ria de consulta.

Enguany, entitats de caire independentista, han preparat un acte multitudinari. La inici-ativa, que neix de l’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) conjuntament amb Òmnium Cultural, pretén construir una V humana amb els colors de la senyera. L'acte s’ha orga-nitzat als carrers de Barcelona ja que “la imat-ge que podem aconseguir reunint-nos tots els catalans a la capital del nostre país serà més potent que si ens dividim pel territori”, comenta Jaume Marfany, vicepresident de l’ANC. Amb el lema Ara és l’hora, el projecte pretén omplir els dos carrers més llargs de la

ciutat, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona per formar aquesta V que “simbolitza votar, via i victòria”, afirma Marfany. Igual que l’any anterior, l'acte tindrà lloc just a les 17:14 hores en homenatge al tri-centenari dels fets del 1714 durant la guerra de Successió.

A més, es dedicarà un petit homenatge als joves de 16 anys, per la qual cosa, l’ANC convida en especial a tots aquells nois i no-ies que el 9N facin 16 anys a apuntar-s’hi i situar-se els primers del vèrtex de la V hu-mana per simbolitzar aquest desig de votar per primer cop.

La V humana ja compta amb més de 470 mil participants i el manifest fundacional de la SCC amb més de 15 mil

A pocs dies de la Diada, ja hi ha més de 470 mil participants, una xifra que ha aug-mentat en aquests primeres setmanes de se-tembre, i que ja supera el nombre d'inscrits a la Via Catalana del 2013.

Altres grups en contra de la independèn-cia opinen, però, que la Diada és un dia de tots aquells catalans que també se senten espanyols. Per això, l’entitat Societat Civil

Una Diada diferentEls grups a favor i en contra de la independència organitzen actes durant l'onze de setembre per reivindicar-se socialment • Aquesta jornada marcarà l'etapa política i social en les pròximes setmanes

▶Recorregut de la Via Catalana 2014, que travessa els carrers Diagonal i Gran Via i conflueix a les Glòries Òmnium Cultural

Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat TEMA DEL MES 3Catalana (SCC), constituïda el passat mes d’abril, ha preparat un acte festiu a Tarragona, la princi-pal ciutat durant una etapa de la Hispania romana, per reivindicar la Diada, la bandera de Catalunya i l’espanyolitat de Tarragona per-què “creiem que la Diada és una festivitat de tots els catalans i no només dels espanyols”, comenten membres de l’entitat. A més, SCC està recollint firmes a favor del seu manifest fundacional, que recla-ma una “Catalunya oberta en una Espanya de tots”. De moment, ja compta amb el compromís de més de 15 mil persones, que han donat suport a aquest manifest.

El camí cap a la consultaTant si la població es manifesta a favor o en contra de la inde-pendència, una qüestió és clara: aquesta Diada serà un fet decisiu

que marcarà el futur polític en els pròxims mesos.

Els partits sobiranistes engeguen una estratègia política de cara al 9-N

Però es podrà efectuar aquesta petició el 9-N? Veus en contra de la ruptura del territori català amb Espanya ho neguen argumentant que “la Generalitat no té les com-petències per convocar el referèn-dum independentista perquè esta-ria al marge de la legalitat isense autorització del Congrés”, segons SCC. Tanmateix, en aquests dar-rers mesos el govern català ha insistit en què es tracta d’una con-sulta legal ja que l’Estatut d’Auto-nomia reconeix el dret de parti-cipació dels ciutadans i atorga a

la Generalitat la competència per regular les consultes populars.

En aquest context, el Parlament català té previst aprovar el pròxim 19 de setembre la llei de consultes en un ple extraordinari, un dia posterior al referèndum d’Escòcia. Amb aquesta data es pretén acon-seguir més dies de marge ja que el govern espanyol no podrà impug-nar la norma de forma immedi-ata I és que si la llei de consultes s’aprova un divendres, aquesta no serà oficial fins el següent dilluns, quan aparegui al Diari Oficial de la Generalitat i, per tant, no serà fins aleshores quan el Consell de Ministres es pugui posicionar. En aquest mateix dilluns 22 de setem-bre, el president de la Generalitat podria firmar la convocatòria del 9-N amb la llei encara vigent. Davant aquestes accions, la presi-denta del PPC, Alicia Sánchez

Camacho, ja va anunciar a finals d’agost, en declaracions a RAC1, que el Govern espanyol presenta-rà un doble recurs al TC contra la consulta sobiranista: un contra la llei de consultes que el Parlament preveu aprovar, i l’altre contra el mateix decret de convocatòria de la consulta que presentarà el presi-dent Mas.

Per això, partits i entitats pro independentistes ja estan contem-plant altres possibilitats com unes eleccions avançades ja que “els fets canvien molt ràpidament i és im-portant estar preparats per qual-sevol escenari que vingui perquè no ens agafi desarmats”, comenta Marfany. D’altra banda, veus en contra la independència desitgen que si el TC no aprova la celebra-ció d’una consulta, només es can-viïn les normes seguint els passos marcats per la Constitució. ■

La gent opina

Andrea AraquistainEstudiant de Periodisme

Sí, de fet jo aniré a la V humana. Crec que estem en democràcia i si la gent surt al carrer és perquè vol la consulta.

Creu que aquest 11-S serà decisiu?

Raquel GarcíaEstudiant de Filología

Tot continuarà més o menys igual. La qüestió no és la gent que surti al carrer, sinó el que decideixin els polítics.

Núria MartíCap de departament administratiu

Amb aquesta diada veurem el que vol la gent: poder votar i decidir. Per això aniré a la Via Catalana.

Claudia MartínezEstudiant de Dret

Ho dubto. El futur de la independència encara és molt incert i no el veig viable.

Aquest proper 11 de setembre es convertirà en una data rellevant que marcarà història. No serà una diada qualsevol, sinó una festivitat emmarcada en un con-text de gran tensió política i so-cial, que simbolitzarà el moment que està vivint Catalunya. Però, es viu l’independentisme de la mateixa manera a totes les zones de Barcelona? És cert que Sants-Montjuïc i, més concretament, els barris de La Marina han estat tradicionalment focus poblacio-nals d’immigrants d’altres parts d’Espanya. Això pot condicionar a que, genèricament, es pensi que uns barris són menys favorables a l’independentisme que d’altres, però el cert és que no és així.

Tal i com afirma Jordi Suñé, portaveu d’ERC a Sants-Mon-tjuïc, és veritat que el fet de te-nir un fort vincle amb parts d’Espanya “dificulta la presa d’una decisió sentimentalment complicada”. I és que les arrels de cada zona poden condicionar ideològicament més del que es pensa: “per la seva història cada barri té les seves característiques

i això afavoreix que hi hagi més persones vinculades a aquesta idea o menys”, opina Suñé. Per un altra part, Albert Deusedes, del PSC, també considera que “per raons històriques, sociolò-giques i econòmiques, hi ha ba-rris on l'independentisme està més arrelat que a uns altres”. Tot i així, Lluïsa Pahissa, membre de Sants-Montjuïc per la Inde-pendència (SMxI), destaca que els fills d'aquestes generacions d'immigrants cada cop se senten més identificats amb la cultura catalana, mai sense perdre de vista els seus orígens i això fa que també es decantin per la inde-pendència.

Però, al marge d’aquesta rea-litat, la gent viu de maneres di-ferents el procés i no necessària-ment els orígens tenen perquè condicionar. De fet, “no hem de plantejar-nos el factor de la im-migració com a un punt deter-minant”, assegura Cristòfol Or-tolà, portaveu d’ICV al districte, ja que “el sentit de pertinença a un poble no ve fixat exclusiva-ment pels orígens familiars”.

D’altra banda, Francesc Xa-vier, de CiU, considera que la clau per comprendre el moment que s’està vivint no és tant si la gent està a favor o en contra de l’independentisme, sinó el sen-timent democràtic de cada per-sona que impulsa a recolzar certs moviments socio-polítics. “El que ha quedat clar és que cada cop més persones volen dir la seva, volen votar. Aquest sí que és el sentiment majoritari de la gent”, afirma.

El PPC, al seu torn, divergeix de l’opinió de la resta i consi-dera que “tot i que s’està vivint amb preocupació el procés”, als ciutadans del districte de Sants-Montjuïc i, concretament,

als dels barris de La Marina, “els preocupa més tenir feina, transport públic i seguretat” i eradicar “l´incivisme i la falta d´equipaments” d’aquesta zona.

Els actes de la DiadaDurant la vigília de la Diada, s'ha organitzat la Marxa de torxes de la mà de SMxI, conjuntament amb PSxI. Enguany, aquest acte tindrà lloc al barri del Poble Sec, on està previst que s'hi sumin al-tres entitats de Barcelona.

A la jornada del dia 11 de se-tembre, està prevista que la V humana passi pel districte. En concret, són 9 trams, del 35 al 43, alguns dels quals corresponen als barris de La Marina.

El districte es bolca en la DiadaLa força de l'independentisme creix a La Marina

▶ Assaig de la V humana durant les festes de Sants SMxI

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos. Foto Ice

4 OPINIÓ

Les millors piulades

▶facebook.com/inesymanel Yo estuve el domingo en las fuentes de Montjuïc y son preciosas. Y no tienes que pagar nada.

▶ facebook.com/montse.garrido.5 Mirad que foto mas bonita!

▶facebook.com/mariajesus.perezperales Lavado de cara al barrio Plus Ultra. Casi 4 años para esto y aún CiU no ha presentado la reforma del PGM. Lamentable!!!!

▶facebook.com/Mireia.G.L. La Marina el reclama des del 1994 que era quan l'havien d'haver acabat. ..tant de bo investiguessin on han anat a parar els diners des del 1994 que es feien servir pel metro....un metro que mai ha arribat.

mirada crítica

FelicitacionsSetembre és el mes de les recuperacions, molts estudiants tenen oportunitat de recu-perar les matèries que no van poder treure al juny. Aquest curs el vull començar felicitant a les persones que en aquests últims mesos han solucionat alguns dels temes que he plantejat en aquesta secció.

Van fer retirar les balles que estretien la vorera del carrer de Mare de Déu de Port entre carrer Foc i carrer Sant Eloi, ara és una vorera estreta però transitable. Un altre tema són els gossos que mal vivien al carrer L’Aviador Ruiz de Alda, produïen una pudor nauseabunda en passar pel carrer, també van ser retirats a mitjans de juliol.

Amb els deures fets i recuperades algunes assignatures reprenem el curs. Ulls oberts i càmera preparada per continuar aquest servei al barri. ■

Antonio Rubio

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

EDITORIAL

Més enllà de la DiadaAmb la Diada a tocar i l’inici d’un curs po-lític que ningú no dubta que serà convuls, és inevitable que aquest mes de setembre l’actualitat local cedeixi el protagonisme en l'actualitat nacional almenys en aquest espai de l’editorial.

Amb el lema “Ara és l’hora”, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) conviden els ciutadans a omplir els 11 quilòmetres de recorregut de la Gran Via i la Diagonal de Barcelona per construir un mosaic senyera gegant. Si aquesta Via Catalana serà un èxit (segons els organit-zadors ja s’apropen als 300 mil inscrits i el ritme s’accelera a mesura que s’apropa la data) o bé un fracàs (els contraris al procés estan convençuts que amb l’escàndol Pujol el moviment ha quedat tocat de mort) no ho sabrem fins l’endemà de la Diada.

Tampoc no sabrem quina serà la resposta a les convocatòries de signe contrari. A l’altra extrem, per exemple, ens trobem amb “la gran festa de la senyera” que promou Socie-tat Civil Catalana, associació nascuda més recentment i que creu en “una Catalunya in-tegrada en una Espanya plural”. Des d’aquest nou moviment (també desvinculat de les forces polítiques) es convoca els catalans a concentrar-se a la Rotonda del Circ Romà de Tarragona sota el lema “L’11 de setembre recuperem el seny, recuperem la senyera”.

Però creiem que allò realment important és el que passarà més enllà de la Diada. Hi haurà o no hi haurà consulta? També en aquest cas és difícil fer previsions. El que sí que sembla clar –perquè així ens ho repeteixen dia sí dia també des de Madrid- és que la llei de consultes (que aprovarà el Parlament català amb el suport de la majoria de forces i que hauria de permetre la convo-catòria del 9 de novembre) serà declarada inconstitucional.

Com diríem en castellà, “con la Constitu-ción hemos topado”. I és que potser caldria recordar a aquells que defensen aquest text com si de la Bíblia es tractés, que més del 60% de la població de l’Estat que actualment té dret a vot no va tenir ocasió de participar al referèndum constitucional de 1978.

En definitiva, el que no podem entendre és que –més enllà dels arguments que hi pugui haver a favor o en contra de la inde-pendència (com és habitual no defensarem des d’aquí cap posicionament)- en una democràcia del segle XXI no sigui plena-ment normal que un poble pugui expressar-se a les urnes. Regne Unit, almenys, sembla tenir-ho més clar. ■

Les setmanes d’estiu els informatius pateixen el que s’anomena sequera informativa, una manera de descriure el fenomen pel qual es redueix l’activitat política i, en conseqüència, el volum d’informacions candidates a publicar-se. Davant d'aquesta circumstància hi ha reaccions més o menys de manual. Augment de la informació internacional –la més habitual- amb alguna crisi mundial com enguany Gaza o l’Iraq; en segon lloc les notícies locals d’estiu, la consulta ho consumeix tot aquestes setmanes i, en tercer lloc les excepcions a la norma; aquelles peces fruit de la voluntat del perio-dista que en aquestes dates pot publicar una informació pròpia. Aquest és el cas d’una notícia que TV de Catalunya va emetre fa un parell de setmanes al Telenotícies, ens explicaven com els Ajuntaments s’ho manegaven per man-tenir les activitats culturals i festes majors amb reduccions de pressupostos de fins a un 40%! Això també és informació, de proximitat i útil pels ciutadans. La crisi també es pateix al món de la programació cultural i festiva. És just dir-ho quan fa pocs dies que vam tancar amb èxit la Festa Major de Sants, ben a prop nostre. ■

“Gran Hotel Budapest”, como en los dibujos animados, también se desdra-matizan las situaciones por muy graves que parezcan. La segunda guerra mundial tratada de un modo trivial, desprovista de cualquier atisbo de circunspección. La guerra, la muerte, en esta película se ven con una son-risa, nada impresiona. Si alguien tira un gatito por la ventana y lo estampa contra el suelo de la calle, no produce ningún mal sentimiento, al contra-rio, mueve a la risa. Todo lo malo que pasa lo vemos con ojos infantiles. Como en los sueños, donde todo lo malo que pasa se puede solucionar solo con despertarte. Wes Anderson vuelve a hacer una película con su habitual fórmula. Tiene derecho a hacerlo y además lo hace muy bien. Nos vuelve a introducir en su mundo preciosista, y vuelve a poner los aspectos formales muy por encima del fondo. Los personajes carecen de profundidad porque están al servicio de lo principal, que es la parte visual. Esto es habitual en las películas de Anderson, aunque debo decir que en esta ocasión los personajes dejan trascender una cierta ternura, y hay un tono general melancólico en la película respecto a aquella vieja Europa. ■

La crònica

El jardíPer Xavier Sanz

L’acomodadorPer Juan Bibian

Per Guillermo Segador

L'assumpte estel•lar d'aquest estiu són les ‘cises’ que han fet a Catalunya la Marta i l'altre, o l'altre i la Marta, que tanto monta. L'altre tema d’impacte és el turisme a la ciutat de Barcelona i altres indrets de massificació etílica. La Barceloneta està protagonitzant una batalla contra els excessos, encara que lluitar contra el turisme no és fàcil. D'entrada no es pot il•legalitzar perquè és una indústria de la qual viuen molts catalans i barce-

lonins. Tampoc no pots donar llibertat total perquè acabarem en el turisme de borratxera com el ja famós de Magaluf que, per cert, també deixa diners. L’ has de regular però això són paraules majors. Reglamentar una indústria d'aquestes característiques requereix polítics amb majúscules, no si val qualsevol regidor amb un canvi en l'ordenança municipal, és una política econòmica d'alt calat que primer cal estudiar i conèixer, no encarregant-li un estudi a Urdangarin precisament sinó a professionals.

Planificació política de l'economia, que tots sabem ara com acaba l'economia de mercat. Es tracta d'un sec-tor estratègic que no podem abordar i regular l'endemà d'haver vist imatges de borratxeres en televisió. Sense oblidar que, afortunadament, tots hem sigut turistes al-guna vegada. ■

OPINIÓ 5Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Què és Societat Civil Catalana?

Moltes vegades quan em pregunten què és això de Societat Civil Catala-na (SCC) no puc deixar de rememo-rar com es va gestar aquest projecte tan apassionant i fins i tot tan revo-lucionari que intenta unir els esfor-ços d'aquells catalans contraris a la ruptura amb la resta d'Espanya, de tots els catalans que estem pel res-pecte a l'imperi de la Llei, a l'estat de dret i pel compliment de les normes democràtiques.

La nostra associació es va co-mençar a concebre després de reu-nions d'unes poques persones pre-ocupades per la deriva essencialista d'una cosa que des del poder polític català i les seves institucions públi-ques es denominava “el procés”, un camí amb una meta preestablerta, un relat amb final autoevident, com si la democràcia estigués condicionada per una mena de fatalitat històrica, tot això venut a la població amb un

llenguatge confús, pervers que dis-fressa de dret el que únicament és una possibilitat, el tan portat “dret a decidir”, decidir en el buit, amagant que l'únic que es vol que es decideixi és el sí a la secessió (traumàtica) amb la resta d’espanyols.

Imagino que el clima d'imposició ideològica i, en certa manera, iden-titària va fer que galvanitzara un col•lectiu tant dispar com transver-sal, un grup de persones unides per una ètica de mínims i per la defensa d'una democràcia no condicionada per projectes tant romàntics com aventurats, persones d'esquerres i de dretes, nacionalistes moderats i cos-mopolites, afiliats a partits polítics i els que com jo mai hem militat en cap partit, veterans de la lluita polí-tica i neòfits en aquests temes, tots plegats gràcies al magma d'una unió en la diversitat, unió que només és el reflex d'una Catalunya real que ha

estat sistemàticament ignorada, una Catalunya silenciada.

Volem encarar els enormes problemes de la societat des de l'objectivització dels mateixos, volem fugir de la manipulació en forma de cortines de fum, de l'estigmatització de l'adversari, de la creació d'una alteritat que serveixi de boc expiatori de tots els mals i contradiccions del nostre sistema polític, sistema que s'assembla cada vegada més a un vedat tancat (i pri-vat) que a una societat oberta.

Cal asserenar els ànims, hem de recuperar l'esperit de concòrdia, hem de tornar a la política la seva raó de ser i a la ciutadania el pro-tagonisme que sembla haver per-dut, volem i hem d'aglutinar a tots aquells que estan per una Catalunya oberta i plural, per una Espanya in-clusiva que reconeix la seva intrínse-ca diversitat, una identitat tant rica com plural.

Per això estarem l'11 de setembre a Tarragona, per recuperar el seny i recuperar la senyera, per reprendre el camí de la racionalitat, el diàleg i la cooperació, per tornar a fer el nostre una simbologia d'unió, d'una catalanitat inclusiva en la qual tots siguem partícips més enllà de les nostres idees polítiques o de la nos-tra forma de viure la nostra realitat social, cultural o lingüística, per una Catalunya de tots en una Espanya moderna i plural. .■

José Rosiñol Vicepresident segon de

Societat Civil Catalana

No és el ressorgir del fènix però gairebé...la columna ha estat de baixa...i just quan caminava cavil·lant que escriure vaig rebre la seva carta i em va traslla-dar a un mes d'agost de la meva infància:"Sembla que va ser ahir quan as-seguda en la porta de casa prenia una tassa de cacau i esperava que la meva veïna i la meva millor amiga vingués a buscar. D'això fa ja molt temps. Tant que la meva millor amiga ja no és ni veïna ni amiga i jo gairebé no recordo quan vàrem canviar de domicili... Els estius van deixar de ser llargs i fins i tot avorrits...i em diuen que això és "el pas del temps". La gran bola de foc que surt per l'est i es posa per l'oest. S'han preguntat el perquè d'aquest fet? Potser aquest estiu recuperi la tassa de cacau i cridi a la meva veïna.Aquest el tinc complicat, com a màxim ficaré els peus a la font del poble on em deixi caure"Gràcies per la vostra paciència.■

Per Myriam Reyes

Columna grega

6 ACTUALITAT Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Parlem amb Guillermo Sáez i Enrique Rubio, el nous presidents de les associacions de veïns de Can Clos i de La Vinya respectivament

|| Sara Torremocha || Redacció

Es deu bàsicament a la finalització del mandat de l’antic president de l’associació, Pedro Valverde, que fins a la possessió de poder ha exercit el càrrec en funcions.

Doncs les eleccions han estat una mica complexes. S’han celebrat dues, però per una sèrie d’anomalies s’han hagut de suspendre. La intenció era convocar unes terceres al setembre, aprofitant que tothom ha acabat les vacances, però durant aquest període de temps l’altra candidatura va renunciar i s’ha quedat la meva. L’elecció ha estat dels socis de l’entitat.

Estem treballant en un taller d’iniciació a la informàtica amb tablets, de 40 o 50 hores, per adults, gratuït i en tres torns (matí, tarda i dissabte). La idea és començar-lo en octubre i pretén pal•liar l’analfabetisme infor-màtic que afecta a determinats sectors de la població. És una de les inicia-tives que treballem amb La Vinya. També hi haurà gimnàstica rítmica, la gimnàstica de manteniment, arts marcials, zumba i unes classes d’exercici físic amb tutors perquè anar al gimnàs no sigui una activitat individualit-zada. A més, volem crear una dinàmica lúdica amb jocs com els dards o els escacs, gaudir d’un cinema de barri gratuït i ajudar als estudiants amb unes classes de reforç escolar. Sempre parlem d’activitats gratuïtes o amb el mínim cost i que es realitzen a les instal•lacions de l’Associació de Veïns.

Alguns veïns et demanen ajuda per qüestions més personals i altres per temes que afecten el barri en general, però has d'estar al capdavant per a tot, perquè no deixen de ser veïns. El paper de les associacions també és la de ser intermediari entre el veí i un organisme com el districte: sempre és més fàcil per ells, fer la petició a través de nosaltres.

"Les associacions de veïns no som empreses ni competència: hem de treballar plegats per fomen-tar la convivència entre els sectors de la Marina"

És un barri molt castigat per l'atur i s'ha fet molt gran, necessita sortir de l'encasellament i començar a renovar-se. Normalment a la gent li costa molt moure's, sovint està acomodada. La meva pretensió és trencar amb la percepció de que Can Clos és un barri allunyat i en cert aspecte "exclòs", és un sector més de La Marina i només arrencarem aquesta màscara tre-ballant per al nostre barri i entenent que això ens beneficia .

El paper de les associacions de veïns ha canviat en aquestes últimes dè-cades, ja no hi ha aquestes demandes tant físiques d'habitatges i locals de reunió, però sí que hi ha noves necessitats que s'han d'anar cobrint. Sense dubte, totes les associacions de veïns han de treballar plegades. No entenc que no tinguem informació entre nosaltres, que no existeixi una integra-ció total. No som empreses, no hi ha cap competència: hem de treballar plegats per fomentar la convivència entre el veïnat de tota la Marina i aquesta ha d'anar més enllà de les Bacanals. La tasca és de les associacions veïnals i de la Unió d'Entitats .

A escala personal, crec que les manifestacions sovint no tenen un efecte directe i que només perjudiquen els treballadors. Potser els veïns sí que ens han vist amb certa distància per no donar un suport visible a les pro-testes,, però considero que es poden dur a terme accions d'altres formes, mitjançant la reunió i del diàleg. No hem estat quiets, ens hem reunit amb el Districte, et donen dades que la població de carrer no té i els intentes entendre. Si les protestes s'haguessin succeït des de l'època de bonança, la demanda veïnal tindria més coherència, però la petició en una situació econòmica tan complexa com l'actual té difícil solució.

Noves cares a les associacions de veïns

Per què es fa el canvi de poder?

Com s’ha succeït el traspàs?

Quins projectes tens pel barri?

Per quins motius acuden els veïns a l'Associació?

Quines són les problemàtiques que afecten al barri?

Quin és el paper que han de jugar les Associacions de veïns

al barri? Com han de treballar?

L'absència de les Associacions de Veïns a les manifestacions

del metro s'ha pogut interpre-tar com una manca de suport al veïnat en la gran demanda

social. Quina ha estat la vostra acció en el tema?

El meu predecessor, Jesús Arteaga, s'ha allunyat de la gestió de l'Associació de Veïns de La Vinya per malaltia. El passat 14 de febrer va deixar oficial-ment el càrrec i hi vaig pujar jo, que fins aleshores era vicepresident.

Quan Jesús va renunciar a la tasca que portava fent durant més de qua-ranta anys, la junta ens vam reunir i es va acordar una sèrie de modifi-cacions. Vam crear una nova categoria, la de "President Honorífic"per agrair a Jesús la seva dedicació a la gestió de l'associació i al barri en general i es va decidir un nou vicepresident, ja que jo pujava a president.

Ara estem treballant en nous projectes, però de moment els tallers són deu: aeròbic, costura, dibuix i pintura, piano, guitarra, informàtica, taller de fotografia, reforç escolar, risoteràpia i defensa urbana femenina. A aquests se'ls hi ha de sumar els nous projectes que tenim amb Can Clos, que estem intentant que siguin gratuïts pels usuaris, però que encara no tenim totalment tancats. També organitzo, sense cap cost, unes visites als platós de televisió amb gent gran i una sèrie d'activitats infantils els dimecres als Jardins de Ca l'Alena amb els socioeducadors de la Marina. Nosaltres fem propaganda dels tallers, perquè, tot i que cada cop hi ha més interessats, encara els hi costa apropar-se al centre. Jo em moc pel barri, repartint cartells i vaig informant.

Hi ha qui ens demana ajuda per fer un tràmit personal per Internet o perquè requereix una formalitat determinada i nosaltres si sabem els ajudem. La majoria són queixes, a vegades que no pertanyen al conjunt del sector de la Marina, però has de fer de mediador entre les comunitats de veïns.

"Totes les AA.VV havíem d'haver assistit a les protestes del metro com a entitats; ens hem mo-gut, però si la gent ens ha vist lluny, hem fallat"

Doncs, durant l'estiu hi ha hagut queixes perquè es congrega gent a la nit als Jardins de Ca l'Alena i no deixa descansar a la resta de veïnat. En general, la majoria de reclamacions són l'incivisme. I sovint t'exposen la seva reclamació amb indignació, però en el moment que els hi dic que s'acostin a l'Associació de Veïns i facin una queixa formal, no apareixen i això dificulta que puguem actuar i a vegades desmotiva.

Ara sembla que comencem a adonar-nos que si no anem totes les asso-ciacions veïnals de la mà no podrem fer res rellevant a la Marina.Costa perquè sembla que som competència, i no ho podem entendre en cap cas així, perquè jo necessito a Guillermo i ell em necessita a mi per satisfer la demanda dels seus veïns. Ara mateix no existeix un element cohesiona-dor de les associacions, i per això hem creat l'Associació d'associacions. És una vergonya que jo no sàpiga quins tallers fa l'Associació de Veïns de Sant Cristòfol o a Eduard Aunós, que no existeixi aquesta connexió entre ens que fem la mateixa feina i que compartim un territori.

La gent del carrer té raó, està clar. Jo he anat a la manifestació com a veí, però no com a entitat. Crec que havíem d'haver assistit de forma con-junta a les protestes i no ha existit aquesta unió al carrer. Si la gent ens ha vist lluny de la seva demanda, ho hem fet malament, hem fallat. Sí que ens hem mogut, s'han celebrat diverses reunions amb el districte sobre el tema del transport públic al barri, tant metro com línies d'autobusos, però tampoc obtenim un resultat real. Està clar que estem amb ells, que la seva petició és la nostra, però vam creure convenient parlar amb els representants perquè són ells els que ens poden informar sobre el tema.

Nom: Guillermo Sáez

Edat:54

Presa de poder: 2 de setembre de

2014

Predecessor:

Nom: Enrique Rubio

Edat:46

Presa de poder: 14 de febrer de 2014

Predecessor: Jesús Arteaga

Guillermo Sáez iEnrique Rubio expliquen els pro-jectes i l'acció social de les associacions veïnals d'aquests dos barris

PUBLICITAT 7Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

8 Setembre 2014 // www.lamarinadigital.catLA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

ww

w.c

omer

cian

tsla

mar

ina.

cat

a.c.

lam

arin

a@gm

ail.c

omTe

l i fa

x: 9

3421

2386

▶

Més de vint anys treballant pel comerç de proximitat als barris de La MarinaEntrevista a l'Associació de Comerciants La Marina

ADMINISTRACIÓ LOTERIAADMÓN. LOTERIA 137 COSTAMare de Déu de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

ANIMAL DOMÈSTICMon AnimalFoneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

ASSESORIES-GESTORIESAssesoria Comercial Anna Ma. MadridGran Via, 146 7è 2a Telf. 607 338 236

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMAMineria , 4-6 Esc. A 7º 4ªTelf. 609 932 494 93 298 99 77

AUTOESCOLESAUTOESCOLA ZONA FRANCAPG ZONA FRANCA, 186Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILSKIA AR MOTORSPg. Zona Franca, 6- 8Telf. 93 223 92 88

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines)BRICOLAGE ZONA FRANCAFoneria, 43 Telf. 93 432 32 54

BUGADERIA-TINTORERIESBUGADERIA-TINTORERIA MARIAlts Forns, 81Telf. 93 332 28 96

CELLERSCeller PeñaAviador Franco, 15Telf. 93 332 63 95

COPISTERIESCOPISTERIA SANT JORDIMare de Déu de Port,337-339Telf.93 421 33 23

CORREDURIES D’ASSEGURANCESICALI CORREDURÍA DE SEGUROSMare de Déu de Port, 252Telf. 93 223 33 09Telf. 93 223 33 09

ELECTRODOMÈSTICSELECTROUTLETAlts Forns,78Telf. 93 421 17 89

ESTANCSESTANC ZONA FRANCApg. Zona Franca, 244Tel. 93 332 69 46

EXPENDURÍA Nº 276Alts Forns, 70-72Telf. 93 332 65 66

FARMÀCIESFARMÀCIA CUSCÓPg. Zona Franca, 162Telf. 93 421 81 29

FARMÀCIA FORNS-GIRÓMare de Déu de Port, 234Telf.93 332 21 94

FERRETERIES -LAMPISTERIESBAYOT COLLADO, S.LMare de Déu de Port, 168-170Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL ÁLVAREZEnergia, 20Telf. 93 421 59 77

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173Telf. 661 991 144

FORNS DE PA365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 271Telf.93 421 87 26

365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 379Telf.93 422 38 47

FOTOGRAFIAFOTOSISTEMAPG. Zona Franca, 177- 179Telf. 93 332 57 97

JOIERIESJOIERIA RAMON CARNÉRuiz de Alda, 8Telf. 93 332 02 06

JOYERÍA LURAAlts Forns, 7593 422 14 48

LLAMINADURESLA PIRULETAAviador Ruiz de Alda, 6Telf. 93 667 22 77

LLAR D’ INFANTSEL GALL I LA GALLINAMare de Déu de Port, 355Telf. 93 332 26 78

LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTSPg. Zona Franca, 168 esc A 1aTelf. 93 296 48 18

LLAR D’ INFANTS XUMETSEnergia, 10. Telf. 93 431 76 72MATERIALS DE CONSTRUCCIÓMACARROFerrocarrils Catalans, 87-89Telf. 93 332 78 56

MOBLESMUEBLES EL CISNEPg. Zona Franca, 224Tel. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 141Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2Ctra. Del Prat, 11Telf. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTSESPAI PER VESTIR (Confecciones Ray)Pg. Zona Franca, 200Telf. 93 93 332 30 46

EXIT DONA I COMPLEMENTSMare de Déu de Port, 337- 339Telf. 93 296 88 92

WALA SPORTPg. Zona Franca, 191-205Telf. 93 332 04 13

ÒPTIQUESJOSA ÒPTICSPg. Zona Franca, 155Telf. 93 432 24 98

ZONA ÒPTICAMare de Déu de Port, 252Telf. 93 331 40 47

PERFUMERIES I DROGUERIESDROGUERIA FELIAlts Forns, 74Telf.688 89 30 77PERRUQUERIESBALLESTERS PERRUQUERS UNISEXMare de Déu de Port, 413 baixos local 3. Telf. 93 422 10 48

QUADRES I MARCSART I DECORACIÓMineria, 17Telf. 93 296 70 03

QUEVIURESALIMENTACIÓN RUIZEnergia, 3 93 332 31 43

CARNISSERIA ÀNGELFoneria, 26 bTelf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTYAlts Forns, 74Tel. 93 431 01 82

CONDIS SUPERMERCATSPg. Zona Franca, 210- 214Telf. 93 431 84 78

QUEVIURES MIQUEL CARNÉMare de Déu de Port, 198Telf. 93 250 22 96

TOCINERIA CHARCUTERIAPLUS ULTRAAviador Ruiz de Alda, 24Telf. 93 332 64 94

RESTAURACIÓTAVERNA DEL CONDE

(NOU SOCI)Foneria, 46Telf. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.PPg. Zona Franca, 228Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE GRANJA LA MASIAAlts Forns, 61Telf. 93 431 84 37

MAMMA MIAFoneria, 37-39Telf. 93 331 10 06

LA PATATONAFoneria, 40Telf. 93 331 02 38

ROSTISSERIA LA PLAÇA Pg. Zona Franca, 174- 176Telf. 93 432 25 96

WOK PALACIO MANDARIN (NOU SOCI)

Pg. Zona Franca, 241-243Telf. 93 421 87 15

REVISIÓ CARNET DE CONDUIRCERMASA CENTRE MÈDICGran Via, 162Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIAMineria, 17Telf. 93 332 14 98

TEXTIL- DECORACIÓ- LLARDECORACIÓN MARI CARMENFoneria, 11Telf. 93 332 3316

TOLDOS DURANMare de Déu de Port, 260Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECÀNICSTALLERES J.FMare de Dèu de Port, 279Telf. 93 332 89 95

TALLERES PÉREZ- ALONSOMare de Déu de Port, 124Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONSI.T.C. SYSTEMSMare de Déu de Port, 305- 319Tel. 93 421 56 17

Botigues associades:

Podríeu definir què és una associació de co-merciants? És una entitat, sense ànim de lucre, constituïda per la lliure associació dels comerciants d'una zona, en aquest cas del barri de la Marina, amb uns objectius empresarials comuns, bàsica-ment de defensa i dinamització del comerç de proximitat.

Quin va ser el motiu principal pel qual es va fundar l'associació? L'Associació es va fundar l’any 1990 gràcies a un grup de comerciants que van veure clar que s’havien d'associar perquè el comerç de proxi-mitat continués viu.

Mantenen contactes amb altres associacions similars? Sí, mantenim contactes amb altres associa-cions per compartir experiències i intercan-viar opinions intentant millorar la relació amb els clients amb promocions, fires comercials, descomptes,sortejos, etc ... Ells ens aporten les seves idees i nosaltres aportem les nostres.

Quines són les principals activitats desenvo-lupades al llarg d'aquests anys? Durant tots aquests anys s'han realitzat múlti-ples activitats:Col•laborem amb el diari de la Marina, pu-blicant i donant a conèixer les noticies de l’actualitat del comerç; hem creat una pàgina

web, bloq i facebook; gestionem la instal•lació de l'enllumenat nadalenc; muntem parades per als nens en la diada de Sant Jordi, regalem bosses de tela reutilitzables als nostres clients, organitzem fires de comerç, sortejos de viatges i promocions comercials, cursos formatius de diversos tipus; projectes per al barri que millo-rin la qualitat de vida dels veïns i alhora afavo-reixin l’activitat comercial.

Hem d'entendre que la majoria dels seus as-sociats són petits comerciants o també eng-loba grans empreses?La majoria dels nostres associats són petits comerciants: comerços familiars que s'han traspassat entre generacions, i d’altres al cap-davant dels quals hi ha nous emprenedors. Ac-tualment també tenim associades un parell de grans empreses.

Donada l'actual crisi econòmica, han perdut vostès molts socis com a conseqüència del tancament de negocis?Malauradament han tancat alguns comerços però altres emprenedors hi inicien la seva ac-tivitat i s'associen perquè veuen que, en ser socis, tenen avantatges per obtenir informació legal i assessorament professional.

Com pot competir el comerç tradicional en-front del que s'ofereix en els grans centres comercials? Principalment amb l'especialització del perso-nal que està al capdavant de l’establiment. El client busca en el petit comerç el consell del dependent i l'atenció personalitzada que no troba en una gran superfície o en una fran-quícia. Tenint en els comerços productes de qualitat que és desmarquen de la globalització comercial

Creuen que l'administració dóna prou su-port al petit comerç? L'administració ens ofereix col•laboracions puntuals, de tipus legal o d’aportació econòmi-ca, però crec que hauria d'ajudar més al petit comerç amb ajudes fiscals o altres avantatges.

Quina opinió tenen sobre la possibilitat legal de liberalitzar els horaris dels comerços? A causa de l'estructura bàsica de la majoria dels petits comerços, principalment familiars,

no es pot conciliar la vida familiar amb la la-boral si s'han de treballar més hores i obrir els dies festius. Estem en contra de la liberalització dels horaris.

Creuen vostès que des de l'Ajuntament de la ciutat es pren en consideració l'opinió de l'associació? Creiem que sí, però és vital estar associat. Com a associació s'escolten les nostres queixes, in-quietuds, propostes cosa que no seria possible a nivell individual.

Finalment, ¿quines són les aspiracions futu-res de l'associació? Actualment estem treballant amb un nou projecte proposat per l’Associació amb la col•laboració de Barcelona Activa sobre la nova emprenedoria de nous comerços al barri.Continuem amb l’objectiu d’aconseguir un major nombre de socis, ja que encara queden al barri establiments que no formen part de la nostra associació, millorar en la comunica-ció utilitzant les noves tecnologies ajudant els comerciants en el desenvolupament del seu propi bloc, i continuar ampliant els cursets de formació que s'estan fent. ■

Entrevista realitzada per:Lídia Espartero i Márquez

▶

▶

ACTUALITAT 9Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

De pioners a la cua d'Europa

Tornem endarrere. El projecte de Llei de l’avortament proposat pel govern espanyol ens situarà en aquelles èpoques en què les dones havien de marxar a Europa per avor-tar o bé, encara pitjor, fer-ho en la clandes-tinitat i per tant exposades a tota mena de riscos per la seva salut.

Tornarem endarrere. Quan les dones amb recursos buscaven la solució en països veïns on les legislacions són més obertes. Per tal de garantir l’accés lliure a l’avortament per a totes les dones, independentment de la seva capa-citat econòmica, diversos col•lectius femi-nistes han posat en marxa la Xarxa Federica Montseny, en honor a la primera dona minis-tra europea i anarquista que va aconseguir ti-rar endavant el projecte de llei de l’avortament a Espanya al 1937. Es pretén crear una xarxa entre diferents ciutat europees, sobretot en aquells països amb lleis més permissives, que

treballin de manera col•laborativa per acom-panyar i assessorar en temes legals, mèdics i idiomàtics a les dones que es traslladin per po-der avortar. Inclús a través de la pàgina web es pot tenir accés a una borsa d’allotjaments en llars de persones voluntàries, per tal de reduir les barreres econòmiques del viatge.

Tornem endarrere. L’experiència d’ABD, en matèria de salut sexual i reproductiva ens fa pensar que les lleis restrictives no disminuei-xen el nombre d’avortaments, però en canvi si que provoquen que les dones sense recursos econòmics ho facin en pitjors condicions. No podem oblidar que l’actual proposta no només inclou la interrupció voluntària de l’embaràs sinó la prevenció i educació afectiva i sexual, sense dubte el mecanisme més eficaç per re-duir el nombre d’avortaments. ■ Associació Benestar i Desenvolupament

La temporada d’hivern s’apropa i els Punts d’Informació Juvenil de Barcelona t’ofereixen una gran varietat d’activitats dins la campanya “Treballar a l’hivern 2014”. Una campanya que es realitza els mesos d’octubre i novembre a la ciutat de Barcelona i als mu-nicipis de l’àrea del Barcelonès, que ofereix als joves entre 16 i 35 anys un seguit de xe-rrades i tallers per donar eines i recursos per a la recerca de feina. També es podrà con-sultar a cada PIJ un recull d’ofertes de feina de temporada.

Es pot trobar tota la informa-ció a: www.infojovebcn.cat / www.bcn.cat/treball / www.barcelonesjove.net

Les activitats organitzades pel Punt d’Informació Juvenil de Sants-Montjuïc dins la campanya “Treballar a l’hivern 2014” són:

Dimecres 1 d’octubre a les 18h, xerrada “Com treballar a botigues del teu barri”, xerra-da a càrrec del dinamitzador/a de l’Eix Comer-cial de Sants-Montjuïc. Activitat que es realitza al PIJ de Sants-Montjuïc.

Dimarts 7 d’octubre a les 18h, taula rodona “Coneix la bicicleta com a mitjà laboral”, amb la participació de Pere Serrasolses de Biciclot, Ester Boada de Bike Tours i Jordi Galí de Vana-

pedal. Activitat que es realitza al PIJ de Sants-Montjuïc.

Dimecres 29 d’octubre a les 18h, xerra-da “Com treballar en el bricolatge”, a càrrec de Javier Agüero responsable de la secció d’electricitat i il•luminació de Leroy Merlín. Activitat que es realitza a la Biblioteca Francesc Candel, al barri de la Marina del Port.

Per tal de poder participar en les diferents activitats cal apuntar-se prèviament. Les xerra-des de Barcelona cal fer-ho per la web de www.bcn.cat/treball o al Punt d’informació Juvenil del teu barri o districte; les xerrades fora de Barcelona mitjançant la web www.barcelones-jove.net.

El PIJ de Sants-Montjuïc et pot informar de les activitats de la campanya, així com donar un cop de mà en la teva recerca de feina. El seu horari és els dilluns de 10 a 14h i de dilluns a divendres de 17 a 20.30h al C/Muntadas 5, dins el Parc de l’Espanya Industrial, (tel. 93 291 42 54 / elpunt@bcn.cat).

Al barri de la Marina del Port també t’atendran al Centre Cívic Pepita Casanellas, al Passeig de la Zona Franca 185, els dimarts i di-jous de 17 a 20.30h (tel. 93 256 37 36 / elpunt@bcn.cat). ■

No et perdis aquesta oportunitat i participa!

Punt d'Informació Juvenil Sants-Montjuïc

“Treballar a l’hivern 2014”

La Xarxa Federica Montseny treballa per assessorar a les dones en temes legals, mèdics i idiomàtics • Les dones sense recursos avorten en pitjors condicions

Carrega’t d’informació amb La MarinaA iQUIOSC.cat hi trobaràs les millors publicacions en català

Descarrega-les al teu dispositiu mòbil o llegeix-les des del teu navegador Gaudeix de la cultura quan vulguis, on vulguis i en la nostra llengua

10 ACTUALITAT Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

|| Estel Oleart || REDACCIÓ

L'any passat 67.189 desnonaments van tenir lloc (uns 184 diaris) a tot l'Estat. D'aquests, un 23.8% van ocórrer a Catalunya. Per això, nombroses entitats i ONGs inten-ten donar resposta a la demanda d'ajuda per part dels afectats. La Plataforma d'Afectats per la Hi-poteca (PAH) és una de les més grans i conegudes. Hem parlat amb Albert Pallàs, un dels seus membres, perquè ens expliqui com funciona una xarxa social d'aquestes dimensions, on la soli-daritat n'és la base.

Quin càrrec ocupes dins la PAH i quina és la teva feina?     

No tenim càrrecs. Ens distribuïm les tasques entre tots/es. Jo amb al-tres companys m’encarrego de les qüestions de Pobresa Energètica i també de les relacions amb altres col·lectius, a banda de col·laborar en el dia a dia de PAH Bcn.

Últimament, a Zona Franca- La Marina, hem estat molt presents pels problemes de desnonaments i en col·laboració amb els amics de l'Ateneu Popular l’Engranatge.

Com està organitzada la PAH Barcelona?

No tenim una organització per districtes o barris, encara que ens coordinem amb tots pels problemes d'habitatge.

Des del local on estem (c/Enamo-rats  105, pertanyent al districte de Sant Martí) acollim als nous afectats en Assemblea de benvinguda. Els ex-pliquem com afrontar el problema i a més de la informació que donem ens fem costat entre tots/es perquè cadascú se senti fort per lluitar.

Ens organitzem també en Assem-blea on decidim quines estratègies i accions portem a terme; coordinats, si convé, amb la resta de PAHs Cata-lanes i de la resta de l'Estat.

Tenim també un grup d’ajuda mútua per donar suport a les per-

sones que emocionalment es troben més afectades (sobretot, al principi d'arribar a la PAH).

Organitzem i participem en cam-panyes com ILP(Iniciativa Legislati-va Popular) estatal i ara amb la ILP de Catalunya demanant mesures per fer front a l’Emergència Habitacio-nal i a la Pobresa Energètica. Ho fem en col·laboració amb les altres PAHs de Catalunya.

Organitzem l’Obra Social a Bar-celona per tal que ningú es quedi al carrer. Fem el que hauria de fer l’Administració.

"Si no es canvia la llei hi-potecària cada dia més famílies seran afectades"

Quin procediment se segueix quan arriba un cas nou?

Si és un desnonament urgent, ens posem al moment a gestionar la seva suspensió negociant amb l’entitat bancària i/o jutjat. Si no ho aconse-guim, organitzem la paralització in situ pel dia del desnonament.

Si és un cas sense desnonament imminent, s’explica a l’afectat en una assemblea col·lectiva com funciona el procés d’execució hipotecària en les diverses fases. Com que és un procés molt complex, és necessari que l’afectat assisteixi a diverses ses-sions. Els afectats que han viscut ja l’experiència del procés executiu ho comparteixen amb els que arriben per primera vegada.

El més important és que la perso-na guanyi poder amb l’ajuda de tots/es per poder lluitar pel seu cas.

Una vegada l’afectat ja és coneixe-dor de tot el procés entra en un grup de negociacions amb companys que també tenen el problema amb la ma-teixa entitat bancària. Al final, com-partint informació i experiències amb la resta de companys d'altres bancs, ens organitzem.

Es tracta diferent un cas que ja ha estat desnonat (o intentat) altres vegades que un que no?

No. Es tracta igual a tothom.

La PAH està finançada d’alguna manera?

La PAH és gratuïta per tothom, no es cobra res a ningú i es finança amb vendes de samarretes, llibres, xapes, ... i amb les donacions que de forma altruista ens arriben. 

En l’àmbit de Barcelona i Cata-lunya, heu viscut un augment sig-nificatiu de famílies que us dema-nen ajuda en els dos últims anys?

L’augment és brutal. Cada setma-na ens arriben moltíssimes persones. 

Com ho valoreu?Encara que des de la PAH anem

aconseguint moltes victòries, mentre no es canviï l’actual llei hipotecària cada dia més famílies seran afec-tades. Sense la tasca de la PAH i la ciutadania que es dóna suport, mol-tes famílies estarien, literalment, al carrer i amb un deute de per vida.

Quin és el perfil de persona des-nonada?

A diferència de fa uns anys, ja no hi ha un perfil. Qualsevol persona que tingui una hipoteca o pagui un lloguer i es quedi sense feina o inclús amb una feina precària es pot trobar en aquesta situació.

Quin és el col·lectiu més nom-brós?

La gent que es troba en situació d’atur.

"A diferència de fa anys, ja no hi ha un perfil de persona desnonada"

Quantes famílies que estan a la PAH són d’aquest districte?

No disposem de dades personals de tothom perquè la PAH és oberta a

tothom que hi vulgui ser. No portem cap cens per districtes o barris.

Quants desnonaments hi ha ha-gut el darrer any al districte Sants-Montjuïc? I al barri de la Marina?

Si parlem d’ordre de desnonament que l’afectat ens porta a la PAH, a la Marina són 3 famílies. Es van para-litzar a la porta el mateix dia, menys el desnonament d'Irene i la seva fa-mília. Malauradament no va ser pos-sible per l’actuació del Jutjat. Gràcies a la mobilització de la PAH, del barri de la Marina i dels veïns de Sants i Can Vies a la regidoria del districte es va aconseguir un compromís per part de l’Ajuntament de reallotja-ment digne per a la família. 

Respecte a la resta del districte, en els últims mesos,  afortunadament, dels casos que ens han arribat, no s’han materialitzat cap però no te-nim dades d’altres casos d’afectats que no han vingut a la PAH. 

A les entitats públiques no els in-teressa tenir aquesta informació i per això aconseguir dades concretes és molt difícil.

 

Sants-Montjuïc és dels distric-tes més afectats de la ciutat?

És un districte molt afectat junta-ment amb  Sant Martí, Ciutat Vella, també la Barceloneta.

El districte més afectat a la ciutat, amb molta diferència, és Nou Barris.

"Sants-Montjuïc és un districte molt afectat per ordres de desno-nament"

Com està el cas de l'Irene?Després del compromís de reallo-

tjament se li va oferir un pis a Irene que no reunia les condicions neces-sàries per viure tota la família.

Actualment estem buscant un al-tre pis de lloguer i l'Ajuntament s'ha compromès a subvencionar una part del lloguer. ■

"Fem el que hauria de fer l'Administració"Parlem amb Albert Pallàs, membre de la PAH Barcelona des de fa cinc anys

Dues famílies del barri van paralitzar el desnonament el dia de l'execució i una està pendent de reallotjament

▶ Albert Pallàs, membre de la PAH

11ACTUALITATSetembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

|| Eva Albiol || REDACCIÓ

Els carrers dels aviadors (Aviador Duran, Aviador Franco i Aviador Ruiz de Alda), si-tuats al barri del Plus Ultra, es remodelaran per convertir-los en calçades sense voreres i amb prioritat per als vianants. Actualment són carrers de voreres estretes i tenen una confi-guració urbana que els fa poc accessibles i incòmodes per passar-hi. Amb la transforma-ció, contemplada a la Llei de Barris de 2010, es mantindrà la prioritat invertida i el pas de vehicles a velocitat molt reduïda.

Les obres es desenvoluparan un cop passada la festa de la trepitjada del raïm

Les obres es desenvoluparan a partir del mes de setembre, un cop passada la festa de la trepitjada del raïm, i serviran per inter-venir en la xarxa de clavegueres, en la xarxa d’il•luminació pública, en el mobiliari i en les zones verdes. La inversió que s’hi farà suma 1.259.116 euros.

El president de l’Associació de Veïns del Plus Ultra, Francesc Boix, considera que, davant d’aquesta situació “els únics perju-dicats seran els pocs veïns del barri que te-nen cotxe i que l’aparquen aquí, que hauran de buscar algun altre modus vivendi ”. Així doncs, segons ens explica el mateix presi-dent, sembla ser que aquestes obres serviran per fer “un rentat de cara” a un barri força deteriorat i mancat de manteniment. D’altra banda, el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, remarca que “aquesta remodelació integral que es portarà a terme a la zona dels carrers dels aviadors ha estat llargament esperada pels veïns d’aquest en-torn” i espera que tots aquests canvis, junts, “produeixen un canvi de paisatge notable

Tres carrers, diferents particularitatsEn el cas del carrer de l’Aviador Duran, que té 5 metres d’amplada entre façanes, la interven-ció preveu per una banda renovar el col•lector del clavegueram, i remodelar el carrer amb llambordes. En aquest carrer els nous fanals s’instal•laran a la façana dels edificis, i no es plantaran arbres. Al carrer de l’Aviador Ruiz de Alda la intervenció serà diferent segons el tram afectat. En el tram entre la cruïlla

amb el carrer Aviador Duran i la confluèn-cia amb Aviador Franco, d’una amplada que oscil•la entre els 8,10 metres i els 6 metres, s’hi eliminarà l’estacionament de vehicles i es pavimentarà amb plataforma única i s’hi instal•laran pilones per delimitar l’espai que serveix de vorera. No s’hi instal•laran tam-poc fanals a les voreres, sinó que quedaran instal•lats a les façanes

Boix: "Aquesta transformació servirà per fer un rentat de cara a un barri força deteriorat i mancat de manteniment"

Pel que fa al tram entre la confluència amb Aviador Franco i la cruïlla amb el ca-rrer dels Alts Forns, l’amplada del carrer, de 6 metres, no permetrà mantenir el cordó d’estacionament però si permetrà la planta-ció d’una filera d’arbres. El carrer de l’Aviador Franco també s’urbanitzarà en plataforma única separant la part que seria de vorera amb pilones de la part de la calçada. Es pre-veu la plantació d’arbres i la instal•lació de fanals. Els tres carrers tenen una configura-

ció urbana que genera tres placetes. També està previst que siguin reurbanitzades amb aquest projecte. Es pavimentaran de nou i s’hi instal•larà mobiliari urbà nou, atès que l’actual està deteriorat. En el cas de la placeta

triangular més interior de l’àmbit, la inter-venció serà molt més integral: se n’ampliarà la superfície, se substituiran els elements d’urbanització i s’hi generarà un parterre enjardinat amb una superfície de 103 m2. ■

Els carrers dels tres aviadors es remodelaran per convertir-los en calçades sense voreresEs realitzarà una inversió de 1.259.116 euros • S'intervindrà en el clavegueram, la il·luminació pública, el mobiliari urbà i en les zones verdes • Es mantindrà la prioritat per als vianants i la prioritat invertida

▶ Des de l'Ajuntament i el Districte s'espera que la remodelació produeixi un canvi de paisatge notable Rafel Vidal

▶ El carrer de l'Aviador Franco s'urbanitzarà en plataforma única. Es preveu la plantació d'arbres i la instal·lació de fanals. Rafel Vidal

ÉS MOLT MÉS

DESCOBREIX QUE

BARCELONA

BarcelonaEsMoltMes@bcnmoltmes

www.barcelonaesmoltmes.cat

Pantà de Sau · Pedraforca · Cercs · Sant Sadurní d'Anoia

12 ACTUALITAT Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Tot llest per l'entrada en funcionament de l'H16

|| Eva Albiol || REDACCIÓ

La nova xarxa de bus de Barcelona, estrena el 15 de setembre, quatre noves línies: dos d'horitzontals (H14 i H16) i dos de verticals (V15 i V27). A Barcelona, hi circularan, doncs 13 de les 28 línies previstes i s'acostaran a l'equador el projecte. L'única línia que no és nova perquè s'hi mo-difica el recorregut amb el qual es va posar en funcionament el novembre del 2013 és l'H16 Passeig de la Zona Franca-Fòrum. Aquesta substitueix les línies 9, 141 i el sector de la 41 entre la plaça Catalunya i la terminal del Ce-mentiri de l'Est.

Pel que fa al seu recorregut, en direcció al barri del Besos, la línia circularà pel carrer Floridablanca, creurà el centre de la ciutat i baixarà pel passeig de Lluís Companys i el ca-rrer de Sardenya fins a enfilar el darrer tram paral•lel al mar per dins de la Vila Olímpica i la part baixa del Poblenou. El punt final serà l'avinguda de la Diagonal, tocant al Fòrum.

En direcció a la Zona Franca, aquesta línia sortirà del Fòrum i anirà paral•lela al mar per dins del Poblenou i la Vila Olímpica. Després pujarà cap al centre de la ciutat i passarà per les places d'Urquinaona, de Catalunya i de la Universitat. Continuarà pel carrer de Sepúl-veda fins a la plaça d'Espanya i per la Gran Via de les Corts Catalanes fins al passeig de la Zona Franca, on acabarà el recorregut a la

plaça del Nou. Es calcula que la freqüència de pas de l'H16 serà d'entre 7 i 8 minuts els dies feiners, cada 10 minuts els dissabtes i cada 12 minuts els festius

Substitució de la línia 9El 15 de setembre, també deixarà de circular definitivament la línia 9. L’H16 fa un reco-rregut molt similar al de la línia 9, però amb dues diferències: d’una banda, allarga el re-corregut per un dels extrems concretament des de la plaça de Catalunya fins a Sant Adrià de Besòs i, de l'altra, no circula per la Gran Via en el tram entre la plaça d'Espanya i la plaça de Catalunya, sinó que ho fa pels ca-rrers paral•lels de Sepúlveda (anada) i Flori-dablanca (tornada)..

Una xarxa de notable Segons un estudi realitzat per TMB, la valo-ració de la implantació de la Nova Xarxa de Bus dels usuaris és de 7,7 de mitjana. De fet, la nota més alta correspon a la línia horitzontal H12 (Gornal-Besòs/Verneda), que obté 8,1 punts, el màxim absolut en l'historial d'estudis de satisfacció.

L’estudi també revela que les noves línies han incrementat un 16,3% el nombre de viat-gers que abans no utilitzaven aquest servei.

La posada en marxa de la nova fase suposa que uns 220.000 viatgers podran realitzar el desplaçament en línies d'altes prestacions de bus en dies feiners. ■

▶ La freqüència de pas de l'H16 serà d'entre 7 i 8 minuts els dies feiners. Bcn.cat

Prevenció per evitar l’estafa de revisions de gasDes de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) els informem d’uns con-sells bàsics i útils per prevenir les estafes de revisions de gas.

Què fer per prevenir-ho?Sol•liciteu sempre la identificació d’ins-tal•lador autoritzat. Ha de constar DNI, nom de l’empresa on treballa i el seu registre.

En cas de dubte sobre la seva identificació, no el deixeu entrar a casa. Feu les comprova-cions necessàries, si és possible amb l’ajut d’un familiar, veí o sol•licitant la presència de la policia.

Assegureu-vos que hagi passat el temps ne-cessari per fer la nova revisió.

La revisió periòdica obligatòria és cada 5 anys per gas butà i gas natural.

No és obligatòria la revisió d’estufes i d’aparells tèrmics mòbils.

No signeu cap document o contracte a l’acte. Si cal, sol•liciteu assessorament a una persona de confiança.

Sol•liciteu pressupost per escrit i detallat dels treballs a realitzar abans de permetre la reparació. Podeu decidir quina empresa es pot fer càrrec del servei de reparació.

Un cop feta la revisió, sol•liciteu la factura i el Certificat de Revisió Periòdica.

No pagueu cap import si teniu algun dubte sobre el servei. El document ens servirà per comprovar quan s’ha de tornar a realitzar la revisió.Si tot i així sou víctimes o testimonis d’estafes cal que:Mantingueu la calma i aviseu immediatament al 112.

Tot i que en moltes ocasions pot ser difícil, cal fixar-se en les característiques de la perso-na amb la finalitat d’ aportar el màxim de da-des a la policia.

La vostra col•laboració és imprescindible per prevenir i investigar els delictes i faltes penals.

Oficina de Relació amb la ComunitatABP Sants-Montjuïc

setembre 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 4

pàg. 3

pàg. 2

pàg. 3

Èxit al taller de protecció de dades dels infants

Comença el projecte d'ajuda mútua família per família

Tornada a l'escola

Com afronten les famílies el nou curs?

Sobre les vivències dels més petits quan comen-cen l’escola dels “grans”

I els pares, mares i mestres? Què senten ells? Cadas-cú haurà de construir la seva pròpia experiència, cap teoria contestarà els interrogants i els dubtes

que acompanyen aquest moment tant especial, com tam-bé passa davant altres situacions que impliquen canvis significatius.

En l’infant, aquest canvi és viscut com una experiència de separació, implica allunyar-se d’allò que fins ara li era proper i familiar (especialment quan ve de casa seva i no ha conegut l’espai de l’escola bressol). Implica trobar a faltar les persones amb qui s’ha estat relacionant, amb qui ha compartit jocs i vivències.

Per a les mares i pares representa construir una relació de confiança amb les persones que, a partir d’ara, acolliran el seu fill o filla. Implica “renovar els llenguatges”, entendre i compartir la cultura de la nova escola, els nous costums.

Les mestres poden activar tot el seu coneixement previ, tota l’expertesa derivada de la seva convivència amb nens i nenes d’aquestes edats. Però cada nen i cada família aporten la seva singularitat i el mestre ha de renovar una actitud re-ceptiva i oberta a aquestes diferències.

Serà a través del vincle afectiu com tots ells -infants, fa-mílies i mestres- podran abordar les distintes vivències que acabem de descriure. Construir un vincle afectiu implica un procés, requereix d’un temps per anar fent d’aquestes noves relacions un fet quotidià i plaent.

Cada infant, en funció de les seves característiques i ne-cessitats, farà que aquest període (que sovint anomenem procés d’adaptació) tingui una durada molt variable.

És un temps en el que es fa molt visible la simultaneïtat dels aspectes “més grans” i “més petits” en cada nen. Convi-uen, sense cap conflicte aparent, els incipients desitjos d’au-tonomia, la sensació creixent de domini del seu cos i l’ús del llenguatge cada dia amb registres més variats, amb moments d’intensa dependència afectiva, de necessitat de contacte corporal per contenir el malestar, de petites regressions en adquisicions que ja semblaven consolidades (control d’esfín-ters, alimentació, descans).

Quin entorn volem per a ells?: Volem una escola que personalitza la coneixença i l’acolliment, que flexibilitza els continguts i els programes, que fa del nen un ser actiu en el seu aprenentatge i li ofereix la possibilitat d’expressar-se amb diferents llenguatges. Una escola que estimula la curio-sitat creixent d’un infant que, com diu Tonucci, “investiga” el món que l’envolta amb el rigor d’un científic.

EAP Sants-Montjuïc

Nota Editorial

Comencem l'escola!

1

L'inici del curs escolar marca el ritme de la rutina familiar després d'uns mesos de descans • La família, els infants, els adolescents i els joves, han d'adaptar-se i tornar a la rutina amb el cambi d'hàbits i de cicles • pàg. 2-3

▶ Fotos: Arxiu La Marina

SUPLEMENT ESPECIAL

infosetembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Tots a classe!

Web: www.tiaflm.orgA/e: tiaflm.comunicacio@gmail.comAdreça: La Bàscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacció:Grup de comunicació de la TIAF-Districte Sants-MontjuïcDirecció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.-Associació de Mitjans de Comunica-ció Local (AMCL): Joan Barutel.-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella-Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació:Ricardo BenettiImpressió: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

La família opina

Edita aquest suplement:

Com afronten les famílies el nou curs?

2

Tornada a l'escola

Com viviu la nova etapa de començar l'escola a P3?

info setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

L’adolescència és una etapa més de la vida que es viu amb gran intensitat per la quantitat de canvis que s’hi produei-xen. Al cos apareixen múltiples transformacions a nivell físic i hormonal que fan que l’adolescent pateixi canvis bruscos d’humor i el seu estat d’ànim sigui molt làbil. Això va acom-panyat de la transició de l’escola Primària a la Secundària, que representa un canvi important en els hàbits dels nois i noies i un augment de la pressió i les exigències, que van acompanya-des d’un sentiment de desorientació i angoixa.

El suport i l’acompanyament dels adults de l’entorn i la famí-lia seran clau per poder passar aquesta etapa de la millor manera possible. No hem de desaprofitar el seu potencial, la seva il·lusió, energia , capacitats, creativitat, curiositat... aquesta fam de menjar-se el món ha de ser l’eina que els faciliti créixer i madurar.

Des de diversos serveis del territori de la Marina s’impulsen ini-ciatives per facilitar als adolescents la incorporació a aquesta nova etapa de la vida.

Als CAP de la Marina, han posat en marxa un protocol de tran-sició en l’atenció a l’adolescent per garantir l’acompanyament en-tre els serveis de pediatria i l’atenció a adults, que s’ha de produir als 15 anys. Per garantir que no es perd el pacient i que aquest pot continuar el vincle amb els professionals de salut, a la darrera visita amb l’equip de pediatria s’assignarà una visita conjunta amb els nous referents de l’equip d’adults dels CAP de Carles Riba o La Marina per a fer un traspàs adequat. Al CAP La Marina també es duen a terme tallers grupals per adolescents on tothom hi és benvingut i on resolen dub-

tes, pors i inquietuds típiques d’aquesta etapa.Des del Grup de Treball de Sexualitat i Afectivitat Saludable també es

treballa per a donar eines als nois i noies que arriben a l’adolescència. Durant el darrer mes de juliol, es realitzà una intervenció de quatre sessions al barri d’Eduard Aunós, en que diversos serveis (CAP La Ma-rina, Servei Socieoducatiu, APC La Marina, ASPB, Projecte Imagina’t) treballaren de forma conjunta per promoure hàbits i actituds saluda-bles en aquesta etapa vital. Els objectius de l’activitat eren: -Reduir dubtes sobre salut afectiva i sexual -Promoure i afavorir la prevenció de conductes sexuals de risc.-Reduir els estereotips de gènere.-Acceptar els canvis físics de l’adolescència. -Promoure la comunicació assertiva en les relacions entre iguals.

14 nois i noies van participar al taller i el van valorar molt positi-vament. Aquesta experiència assenta un precedent de treball mulsti-disciplinar al territori en matèria de prevenció amb adolescents i té voluntat de continuïtat de cara al curs 2014-15.

Elisabet Gimeno ArcosAdjunta  Direcció Línia Pediatria La Marina

Gemma Andreu EstruchServei Socioeducatiu La Marina

Grup de Treball de Sexualitat i Afectivitat Saludable

Susana (mare)

Silvia (3 anys) Andrés i Mari Carmen (avis)

En general vivim el canvi molt bé, és una alegria per a la família. És una millora perquè estarà en contacte amb altres nens/nes. Ens haurem d’adaptar al nou horari i és una nova responsabilitat.

Estic molt contenta, perquè l’Alex, el meu amic, vindrà amb mi.

Nosaltres continua-rem com venim fent fins ara: la portarem a l’escola i al migdia, anirem a buscar-la; dinarem junts i la tornarem a portar a l’escola fins a la tarda.

S’acaba l’estiu, s’acaben les vacances i comença el curs escolar. Els pares preparen

la llista de tot el material necessari, juntament amb els seus fills. Llibres, llibretes, colors, llapis, carpeta, es-toig, cartera, bossa de l’esmorzar, bata i possiblement l’equip de gim-nàstica.

Hem sortit pels carrers de La Ma-rina, a preguntar directament als pares i mares com viuen aquesta situació que es dóna cada any al co-mençament del curs.

Dels nens/nes que hem entrevistat, la gran majoria estan desitjant tornar a l’escola per veure als seus amics i

professors. Altres prefereixen que-dar-se a casa i no haver de matinar per tornar als estudis. Però, sempre hi ha un nen/a que s’ho pensa tant que no pot ni respondre.

La frase més repetida per pares i mares, és que tot el material escolar és molt car. Els llibres tenen un preu elevat per alumne. Però, en el cas de tenir dos o més fills/es, les despeses es dupliquen o tripliquen. Una mare ens ha dit que creu que per ser tant petita la seva filla (educació infantil) el material és molt costós.

En general, les pares/mares ens comenten que no hi ha suficients ajudes per poder cobrir totes les des-

peses que els arriben durant aquest mes de setembre.

Tanmateix hi ha escoles o instituts que per ajudar a les famílies, imple-menten un seguit d’accions d’inter-canvi i reciclatge de llibres. Ja que al finalitzar el curs, els pares facili-ten els llibres dels seus fills/es, per-què puguin ser aprofitats per altres alumnes. També a nivell personal hi ha famílies que s’intercanvien els llibres.

En les famílies que treballen els dos membres poden afrontar les despeses escolars. Però, s’ha de tenir en compte, que hi ha famílies que reben uns sous baixos i ja al mes

d’agost han de començar a estalviar per arribar a finals de setembre. En els casos en que no arriben a poder pagar-ho tot, reben ajudes dels seus familiars.

Una mare ens ha explicat molt contenta que la seva filla ha rebut una beca per estudiar a la universi-tat. La jove s’ha tret els estudis a un institut del barri de La Marina. En aquest cas, els pares treballen els dos i tal com ho ha expressat la mare:

-“Els nostres sous se’n van pels es-tudis i per les despeses familiars. No ens dóna per més. Però estem satisfets perquè tant la nostra filla com el nostre fill estan traient bon profit dels estudis”

Les despeses no s’acaben aquí, perquè després vindran les activitats extraescolars i el menjador.

Des d’aquí volem desitjar molta sort a l’alumnat en el proper curs que està a punt de començar i felicitar a les famílies per preocupar-se del fu-tur del seus estimats fills i filles.

Enhorabona a tots i totes!

Mª Carmen AlonsoJosé Pérez i Tabata Oliva

Pilar Escudero

Acompanyar el pas de la infància: Un repte per a les famílies i professionals

Comptar amb ajuda professional pot

facilitar aquesta transició a les famílies.

En Samuel Ramos té 16 anys i és veí del barri del Polvorí. Ha cursat la se-cundària a l’IES Domènech i Mun-taner, i aquest any comença un ci-cle formatiu de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria a l’Institut Bonanova. Ens explica com veu aquest canvi tan important que farà aquest setembre:

Enguany acabes la secundària i co-

mences un Cicle Formatiu. Com et fa

sentir aquest canvi?Em fa sentir bé ja que faig una cosa

que m’agrada i que al mateix temps po-

dré posar en pràctica.Quines creus que seran les princi-

pals diferències entre la secundària i

el cicle formatiu?Les principals diferències seran,

primer de tot, la gent, perquè aquí a

Joves que comencen cicles formatius

3infosetembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

tes, pors i inquietuds típiques d’aquesta etapa.Des del Grup de Treball de Sexualitat i Afectivitat Saludable també es

treballa per a donar eines als nois i noies que arriben a l’adolescència. Durant el darrer mes de juliol, es realitzà una intervenció de quatre sessions al barri d’Eduard Aunós, en que diversos serveis (CAP La Ma-rina, Servei Socieoducatiu, APC La Marina, ASPB, Projecte Imagina’t) treballaren de forma conjunta per promoure hàbits i actituds saluda-bles en aquesta etapa vital. Els objectius de l’activitat eren: -Reduir dubtes sobre salut afectiva i sexual -Promoure i afavorir la prevenció de conductes sexuals de risc.-Reduir els estereotips de gènere.-Acceptar els canvis físics de l’adolescència. -Promoure la comunicació assertiva en les relacions entre iguals.

14 nois i noies van participar al taller i el van valorar molt positi-vament. Aquesta experiència assenta un precedent de treball mulsti-disciplinar al territori en matèria de prevenció amb adolescents i té voluntat de continuïtat de cara al curs 2014-15.

Elisabet Gimeno ArcosAdjunta  Direcció Línia Pediatria La Marina

Gemma Andreu EstruchServei Socioeducatiu La Marina

Grup de Treball de Sexualitat i Afectivitat Saludable

Andrés i Mari Carmen (avis)

Nosaltres continua-rem com venim fent fins ara: la portarem a l’escola i al migdia, anirem a buscar-la; dinarem junts i la tornarem a portar a l’escola fins a la tarda.

Acompanyar el pas de la infància: Un repte per a les famílies i professionals

En Samuel Ramos té 16 anys i és veí del barri del Polvorí. Ha cursat la se-cundària a l’IES Domènech i Mun-taner, i aquest any comença un ci-cle formatiu de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria a l’Institut Bonanova. Ens explica com veu aquest canvi tan important que farà aquest setembre:

Enguany acabes la secundària i co-

mences un Cicle Formatiu. Com et fa

sentir aquest canvi?Em fa sentir bé ja que faig una cosa

que m’agrada i que al mateix temps po-

dré posar en pràctica.Quines creus que seran les princi-

pals diferències entre la secundària i

el cicle formatiu?Les principals diferències seran,

primer de tot, la gent, perquè aquí a

l’IES ens coneixem tots des de fa anys,

en canvi a l’altre Institut no. El trans-

port és una altra diferència, ja que fins

ara he anat a peu a classe, però ara ja

no podré perquè és força lluny. I per

últim una diferència gran serà la di-

ficultat dels estudis i les responsabili-

tats, perquè les dues coses augmenta-

ran de nivell.Per què has escollit realitzar un ci-

cle i no d’altres opcions (iniciar vida

laboral, universitat...)?He escollit agafar un cicle formatiu

ja que veig més sortides professionals.

Tot i que fer batxillerat està molt bé

perquè arribes abans a la universitat,

el cicle de grau mitja m’agrada perquè

t’especialitzes en una cosa en concret

que és el que t’interessa.

Com veus el teu futur professional?

El meu futur professional el veig bé,

sempre i quan hi hagi feina, perquè si

les coses segueixen així no crec que es

pugui fer gran cosa. Clar que sempre

és millor tenir estudis, per això se-

gueixo estudiant.Per què creus que és important se-

guir formant-se després de l’educació

obligatòria?Com us comentava, estudiar t’obre

portes, ja que en un treball agafaran

abans a una persona que tingui estu-

dis que no pas a algú que només tin-

gui l’ESO. Abans era diferent, perquè

hi havia més feina, però en aquests

temps els joves ens hem de formar bé

per poder accedir a un bon treball.

Joves que comencen cicles formatius

Entrevista a l'estudiant Samuel Ramos

El passat 3 de juliol, a la Biblioteca Francesc Candel, la TIAF va promoure el Taller de Confidencialitat de la Informació: sobre atenció i protecció d’infants i adolescents i protecció de dades personals. El taller va ser dinamitzat per la Pilar Aldea Lacambra que es jurista i assessora de la Sindicatura de Greuges de Barcelona www.sindicadegreugesbcn.cat.

Hi van assistir 14 persones (representants de diferents serveis i entitats de La Marina) que han valorat el taller molt positiva-ment perquè han tingut l’oportunitat d’abordar aquesta temàtica a partir de casos concrets del territori.

La Pilar ens va explicar que hi ha una Llei orgànica (15/1999, 13 de desembre) de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i aquesta té per objecte: garantir i protegir les dades personals. Respecte als infants i adolescents, el marc legal es basa en la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència www.parlament.cat/activitat/cataleg/TL115.pdf Assenyala que els serveis públics estan obligats a facilitar la informació requerida pel departament competent en protec-ció dels infants i els adolescents, sense consentiment de l’afectat (dades dels menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors) per fer valoració-diagnòstica en situació de desemparament i per dur a terme les actuacions de protecció (Art.6.1). Quan els infants i adolescents es troben en situació de risc o de desempa-rament, és deure dels ciutadans i dels professionals comunicar, intervenir i/o denunciar aquestes situacions (Art.100).

Aquest setembre, en el marc de la TIAF, es posa en marxa al Casc Antic i a La Marina el projecte FxF. Es tracta d’una proposta de vo-luntariat familiar on els membres (pares, fills i avis) d’una família do-nen suport a un altre família del barri que té una xarxa social feble i es troba en situació de desavantatge.

Per participar, has de posar-te en contacte amb nosaltres i us farem una entrevista per obtenir informacions que ens permetrà posar-vos en contacte amb una altra família. Entre les dues signeu un acord de mentoratge a on s'especifiquen la durada i les activitats que vo-leu realitzar conjuntament. Nosaltres us donarem suport durant tot el procés i us oferirem sessions formatives perquè pugueu gaudir al màxim d’aquesta experiència.

Heu de disposar de un mínim de 4 hores a la setmana durant 3 mesos amb la possibilitat d'ampliar-ho 3 mesos més. Donareu suport

a una altra família d’acord amb les vostres potencialitats i disponibilitat. No es tracta de ajudes materials o econòmiques, ni fer-vos càrrec de la cura dels infants. El suport es basa en tasques com: relacions socials, ac-tivitats de lleure, ajuda amb deures escolars i pautes educatives, presen-tació i utilització junts dels equipaments socials del territori (biblioteca, centre cívic, ludoteca, parcs, etc.).

Us convidem a participar. Volem construir un barri més solidari! Vo-lem que les persones i famílies pu-guin enfortir valors com el respecte, la participació, la justícia, l’ajuda i aprenentatge mutu, i el sentiment de comunitat.

Protecció de dades d'infants al taller de confidencialitat de la informació

Info +E-Mail: fxfbarcelona@gmail.comTel. 934124493

Les famílies es donen suport Es posa en marxa FxF, un projecte social i solidari que vol fomentar la igualtat, els valors i el respecte entre famílies

4 info

Aquest any se celebra el 25è ani-versari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Es tracta d’un acord internacional, redactat per les Nacions Unides, per pro-tegir els drets de les nenes i els nens. Pots conèixer els drets dels infants d’una manera molt diver-tida a les webs: www.coneixelsteusdrets.cat/www.dretsinfant.cat/www.sindic.cat/es/page.asp?id=113

Sabies què...?“El Barri Espai de Convivència"

(BEC), és un projecte portat a terme per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) als barris de La Marina des de finals de 2012.

Aquesta és una mostra dels 294 dibuixos que hem recollit i quina és la percepció sobre allò que més i menys els hi agrada als infants dels barris de la Marina.”

setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Els infants posen nota al barriDerets dels infants

Article 28  L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta, de fer que l’ensenyament superior sigui accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’infant.Article 29  L’educació ha d’afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds de l’infant; ha d’inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar l’infant per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural. 

Comerç del barri

Coloms que embruten

Trànsit i brutícia als carrers

l'escola Mercat i Montjuïc

Carreteres transitades

M'agrada:

No m'agrada:

Escoles participants

▶ CEIP El Polvorí▶ CEIP Enric Granados▶ CEIP Ramón Casas▶ CEIP Can Clos▶ CEIP SEAT

13Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat PUBLICITAT

|| Redacció Cultura || REDACCIÓ

Com ja és costum, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Coor-dinadora d’Entitats del Poble-Sec i la Unió d’Entitats de la Marina seran presents a la 19a Mostra d’Associacions de Barcelona, en el marc de les Festes de la Mercè.

Les tres federacions d’entitats de Sants-Montjuïc participaran conjuntament muntant una carpa els dies 20, 21i 24 de setembre a la plaça de Catalunya. Totes elles aposten per crear un estand actiu i dinàmic que ajudi a fomentar la participació dels veïns i les veïnes a través de diverses activitats, com ara tallers infantils, escacs, manualitats, tallers de xapes, esports o danses. Després de les 19 edicions, la Mostra d’Associacions ha esdevingut una acti-vitat tradicional de les Festes de la Mercè. Són uns dies esperats per les associacions, doncs la Mostra constitueix un important aparador per donar a conèixer els seus projectes, informar de noves iniciatives socials i realitzar tot tipus d'activitats informatives, culturals, festives o solidàries.

Programa especial de La Marina FMDins de la 19a Mostra d’Associacions de Barcelona, La Marina FM realitzarà, en motiu del seu 25è aniversari, un programa especial gràcies a Torre Jussana. L’emissió

tindrà lloc el dissabte 20 de setembre. Aquest comptarà amb concursos, actua-cions musicals i entrevistes als membres de la Taula d’Infància Adolescència i Famí-

lies ( TIAF) i professionals dels mitjans de comunicació estatals i nacionals que han col•laborat amb l’AMCL (entitat que gestio-na La Marina FM i aquesta publicació) des

de la seva fundació fa 20 anys. El programa estarà conduit per Marc Clapés, presentador del Per No Dir Res, magazine de les tardes de La Marina FM. ■

CULTURA14 Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

“Els paisatges de Paco Candel", inscripció oberta

Dins dels actes de commemoració del 50è aniversari de la publicació del llibre Els altres catalans, la Fundació Paco Can-del i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, en col•laboració amb la Biblioteca Francesc Candel, organitzen una trobada d’estudis sobre el ‘món candelià’ que tindrà lloc el pròxim 25 d’octubre a la biblioteca.

L'objectiu de la trobada és analitzar les circumstàncies socioculturals que inspirà les obres de l’escriptor i periodista Paco Candel a partir de la informació aportada a les comunicacions que presentin els estu-diosos/es participants.

La inscripció es pot realitzar fins a una setmana abans de la celebració, tot emple-nant un formulari on line a http://www.fundaciocandel.org/ o enviant-la a la seu de la Fundació Candel per correu electrò-nic (info@fundaciocandel.org) o postal (C/ Mare de Déu de Port, 363, interior, Jardins de Can Sabaté, 08038 Barcelona).

Us hi esperem.

El FarL'agenda de setembreDestaquem

Centre Cívic Casa del RellotgeDivendres 26Casa del Rellotge, 30 anys de Centre Cívic. Exposició i celebracióEl juny de 1984 l'Ajuntament de Barce-lona inaugurava el Centre Cívic la Casa del Rellotge com a equipament de barri.L'exposició fa un recull del recorre-gut del centre des d'aleshores fins a l'actualitat. Inauguració exposició amb parlaments, refrigeri, projecció del vídeo comme-moratiu i obsequi per als assistents.

Del 26 al 27 d'octubreExposició dibuix del fantasmaTots els dibuixos participants seran ex-posats i tothom pot votar el seu preferit.

Centre Cívic La CadenaD'octubre a desembreEl Món del Baba's, Sara CuadrosExposició: El Món del Baba's és un ale-gre festival de llum i colors, plasmat ar-tísticament a cops de pinzell sobre qua-dres de tela i altres materials. Un cargol dolç i tendre però amb un toc "canalla" sempre somriu, com la resta de perso-natges. L'exposició guarnirà el Centre Cívic tot el trimestre.

Espai Musical La BàsculaDijous 18Cicle Hivernacle: Laia&Oriol Hora: 20.30h.

Divendres 19D.C: All Your Lies+Kill The FicusHora: 20.30h.

Dijous 25Cicle Hivernacle: Sleepwalker’s stationHora: 20.30h.

Punt Multimèdia La MarinaDe l'1 al 30 Inscripcions als tallers d'informàticaInscriu-te als nous tallers del Punt Mul-timèdia La Marina de l'1 de setembre a la data d'inici del curs, de dilluns a di-vendres, de 17h a 21h. Pots gaudir de preu d'estudiant i de persones en atur.

Sala Pepita CasanellasDiumenge 12 d'octubreEls BufaflairesMúsica i sentits a càrrec de La Botzina. Un concert per a quintet on descobri-rem el món dels sentits a través de la música: el tacte, a través d'instruments de percussió; la vista, des de l'òptica de l'audiovisual; l'oïda, per l'acció de la mú-

sica; el gust, amb un tast ben original, i l'olfacte, per un conte que ens lliga el concert i que ens convidarà a flairar di-ferents fragàncies.Hora: 12h.Edat recomanada: a partir dels 3 anys-

Diumenge 26 d'octubreTea time magic showEspectacle de màgia visual a càrrec del Mag Txema. Una proposta escènica per sorprendre. Aparicions, desaparicions, manipulacions... Il·lusions que transfor-men la realitat. Històries de fantasia que fan viatjar el públic a un món imaginari.Hora: 12h.Edat recomanada: a partir dels 6 anys

Centre de Creació El GranerDivendres 12Taller de Company EClasse de tècnica contemporània dins Dancing Partners del SAT! organitzat per Thomas Noone.

Diumenge 14Sensacional, un tast del Festival El Més Petit de TotsUn espai de sensacions audiovisuals per a nens i nenes de 18 mesos a 5 anys.

Dilluns 6 d'octubreTaller dansa intergeneracionalTaller per a famílies de dansa inter-generacional amb el coreògraf Aimar Pérez Galí.

Les entitats de Sants-Montjuïc participen a La Mercè 2014

▶ Part de l'equip de LA MARINA FM durant el programa especial de La Mercè 2013 Arxiu

15Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat PUBLICITAT

16 Setembre 2014 // www.lamarinadigital.catCULTURA

El barri del Plus Ultra prepara la 29a trepitjada del raïm|| Eva Albiol || REDACCIÓ

El barri del Plus Ultra ja ho té tot enllestit per celebrar els dies 19, 20 i 21 de setembre la po-pular Trepitjada del Raïm al Carrer, a la qual tots els veïns estan convidats.

Com cada any, el barri realitzarà activitats tan tradicionals com els àpats populars al ca-rrer, jocs i espectacles infantils, actuacions de dansa i música, cantades d’havaneres, ball al vespre i la tradicional trepitjada de raïm, on tothom que vulgui .

L’origen d’aquesta celebració l’explica Fran-cesc Boix, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Plus Ultra: “Antigament en les terres on ara hi ha cases, hi havia vinyes, i els nens i nenes hi anaven a trepitjar el raïm quan es feia la verema”. Fa 28 anys, el celler Peña va voler rememorar aquest acte i va organitzar la 1a Trepitjada de Raïm al Carrer, recuperant així l’esperit d’una festa que molts veïns mantenien en el record.

Posteriorment l’Associació de Veïns va aga-far el relleu, i amb la col•laboració del Celler

Peña, va organitzar la festa per a grans i petits. “Vam seguir amb aquesta festa perquè era una manera de millorar el barri”, explica Francesc Boix, president de l’Associació de Veïns del Plus Ultra. De fet, els seus veïns n’estan molt orgullosos perquè és l’única trepitjada que es manté a tota la ciutat.

Però no tots són flors i violes, des de l’Associació de Veïns destaquen els pocs diners que tenen per celebrar aquesta festa. Enguany, s’han vist obligats a suprimir la tradicional cantada d’havaneres del Grup Montjuïc per la manca de recursos. “L’Ajuntament ens dóna una subvenció, tot i que encara no l’hem co-brat”, explica Boix, i continua “La Generalitat, en canvi, no ens dona res perquè ens diuen que la festa no té cap valor”. Malgrat tot, Fran-cesc Boix afirma que “la intenció és seguir ce-lebrant la Trepitjada durant molts anys”.

La festa sempre s’ha caracteritzat per fer en-trar tothom a unes activitats pensades per a to-tes les edats. Com cada any la festa començarà amb la Missa a la Parròquia Mare de Déu de Port, on es recorda a totes aquelles persones, veïns i amics que en han deixat. ■ ▶ Imatge de la 28a edició de la trepitjada del raïm Agustín Forteza

Èxit de convocatòria de l’ofrena floral a la Mare de Déu del Port

|| Miquel Vera || REDACCIÓ

Cada 8 de setembre la parròquia de la Mare de Déu del Port commemora el naixement la Verge Maria. Quan es fa tard, la parròquia s’omple de feligresos amb rams de flors que omplen el temple d’una refrescant aroma primaveral. A l’inici de l’ofici religiós no hi ha un sol lloc buit als bancs de la parròquia. Segons Josep Hortet, el rector d’aquest tem-ple, aquest dia suposa una jornada de re-trobament entre els feligresos, després de

tot l’estiu. L’ofrena floral també serveix per presentar les activitats i les novetats del nou curs a tots els fidels. Hortet, que el dia 18 de Setembre celebrarà el seu 25è aniversari al capdavant de la Parròquia de la Mare de Déu del Port defineix aquesta diada com de joia i germanor entre fidels, antics rectors de la parròquia, i sacerdots d’altres temples del barri, així com una bona ocasió per pre-gar per una de les verges més estimades als nostres barris. La jornada també va comptar amb la presència dels gegants del Port i va acabar amb una cantada d’Havaneres de mà del Grup Montjuïc. ■▶ L'ofrena va ser multitudinària un any més Rafel Vidal

Centenars de fidels omplen la parròquia del carrer Mare de deu. Gegants i havaneres van amenitzar la jornada de pregària i germanor

Des de perspectives òbviament molt diferents, el conflicte de Can Vies, les eleccions europees i l'abdicació del rei Juan Carlos han canviat radicalment el taulell de joc, el de la participació ciutadana (també en l'àmbit local de Barce-lona), que ja estava seriosament qüestionat, almenys des del 15-M i des dels 11 -S, i en crisi profun-da des de feia molt més temps. És en aquest context que adquireix rellevància la proposta de modi-ficació dels reglaments de parti-cipació ciutadana i d'organització i funcionament de districtes que l'Ajuntament de Barcelona impul-sa discretament i sense consens so-cial des de fa pràcticament un any i que la FAVB - després de mesos de reflexió interna i amb el Consell d'Associacions (CAB) i el Consell de Joventut de Barcelona (CJB), així com amb l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB - finalment ha decidit im-pugnar per obrir el debat polític a la ciutadania.

"L'Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta de modifi-cació de les Normes de Participació Ciutadana, així com d'Organització i Funcionament dels Districtes que no respon a les necessitats d'interlocució entre la ciutadania i administracions que haurien d'imperar en una socie-tat del segle XXI i en una ciutat com Barcelona, que s'ha caracteritzat per disposar d'uns moviments socials compromesos amb el foment de la democràcia i amb la seva radicali-tat". Així de clara és la FAVB en el document d'al·legacions registrat a l'Ajuntament el passat 22 d'abril i que, fins al moment de tancar aques-ta edició, no havia rebut resposta oficial.

Bo i recollint el sentit crític ex-posat fins i tot pel Consell de Ciutat en un dictamen intern del 20 d'abril que també qüestionava la proposta municipal, la FAVB va més enllà i denuncia "la inexistència (o no pu-blicitat" d'una diagnosi prèvia" sobre el funcionament dels mecanismes de participació i descentralització ciu-tadana i constata que la proposta de reforma municipal "sembla basar-se en l'acoratge en sistemes que no han funcionat i que no afavoreix la recu-peració de la credibilitat de la políti-ca i sí que incideix en l'allunyament entre els polítics i els ciutadans". Per això el moviment veïnal reclama, en al·legacions que la FAVB anomena "reflexions" però són una esmena a la totalitat, "reiniciar el procés des de zero".

En la pràctica, el procés ja es tro-ba gairebé a la casella d'inici des-prés que els recels manifestats per la

FAVB en coordinació amb el CAB i el CJB avortessin ja durant la tar-dor passada, la previsió municipal d'aprovar els nous reglaments de participació a principis de 2014. Ha-via de ser una aportació barcelonina que, des de la singularitat de regular la consulta i la iniciativa ciutadana a nivell local, s'inseria en una agen-da política catalana centrada gairebé exclusivament al voltant del dret a decidir. En un primer moment, les pobres al•legacions que van presen-tar tots els grups municipals, centra-des a matisar punts i comes d'alguns articles dels reglaments, no van in-comodar l’agenda de l’alcalde Xavier Tries. Sí la van obligar a modificar les objeccions de fons mostrades des d’inici per la FAVB, el CAB i el CJB, que es va debatre i aprofundir en un seminari organitzat per l’IGOP l’octubre passat i en un grup de tre-ball del Consell de Ciutat amb el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona, que s’ha reunit set cops entre novembre del 2013 i març del 2014.

Les entitats qüestionen que el procés s'hagi ini-ciat sense comptar amb elles i sense fer un ba-lanç previ dels meca-nismes existents

Sense Consulta ni balanç previ En síntesi, tant la FAVB com el grup de treball del Consell de Ciutat-amb participació veïnal, d’entitats significatives i dels partits d’esquerra a l’oposició municipal- qüestionen que el procés de reforma dels reglaments de participació i de funcionament dels districtes s’hagi iniciat sense comptar amb l’opinió prèvia de les entitats ciutadanes.

“No ens sembla una estratègia honesta subestimar la interlocu-ció de les associacions de veïns i veïnes”, diu la FAVB en les seves al•legacions. També critica que no s’hagi fet un balanç del funciona-ment dels mecanismes de partici-pació existents, que veu “ massa institucionalitzats i purament infor-matius”, en certa manera esgotats i afavoridors de pràctiques cliente-lars. I, en qualsevol cas, “ineficaços”, “poc àgils” i mancats d’una “visió integral i una bona coordinació” per la mateixa complexitat d’un mapa d’òrgans de participació- consells de barri, de districte, de ciutat, co-missions de seguiment, audiències públiques...- excessiu, en alguns ca-sos, i marcat pel dèficit democràtic derivat de la impossibilitat d’escollir directament dels regidors i conse-llers de districte.

Precisament l’elecció directa dels regidors i els consells del distric-te és una demanda històrica del moviment ciutadà- i retòricament assumida per grups polítics en els seus programes electorals, sempre incomplets en aquest punt- que la reforma municipal obvia. Això no és només incomprensible en el context actual de crisi demo-cràtica i desafecció política , sinó que, vist en perspectiva històrica, il•lustra la involució o retrocés de-mocràtic també a escala municipal. Perquè la base dels reglaments de participació ciutadana i funciona-ment dels districtes és encara ara - després de successives reformes aprovades els anys 2002 (en el cas de la participació) i 2001, 2007, 2008 i 2009 (en el cas dels distric-tes) - el text aprovat el 1986 fruit d'un procés dirigit per l'aleshores

tinent d'alcalde Jordi Borja i que va comptar amb la participació de la FAVB.Aquell text de 1986 que és encara base textual (literàriament a força de copiar i enganxar) de les normes que l'Ajuntament vol reformar no recollia la majoria de les propos-tes més agosarades que el movi-ment ja va fer el 1979 en matèria de participació ciutadana i avui en plena vigència: dret de veu als plens; referèndums i consultes po-pulars; dret de petició o proposta ciutadana; revocabilitat dels càrrecs públics; descentralització política efectiva d'acord ambls barris fun-cionament municipal no presi-dencialista, i elecció dels consells de districte per sufragi universal. Només aquesta darrera demanda va ser incorporada; però va quedar en paper mullat i avui ni tan sols no es cita.

Demandes ciutadanesL'esmena a la totalitat de la FAVB i les reflexions que conjuntament amb el CAB i el CJB s'han traslla-dat al consell de ciutat demanen condicions reals per l'exercici de la "democràcia directa"i mecanis-mes efectius de "control de l'acció política dels representants muni-cipals i transparència informati-va". El moviment associatiu també exigeix una aposta creïble per la gestió cívica d'equipament públics i "facilitar els procediments"per l'impuls d'iniciatives i consultes ciutadanes. Demanda no retòri-ca atès que la proposta municipal no inicial exclou la representativi-tat d'associacions amb un mínim nombre d'associacions a l'hora d'impulsar iniciatives d'aquesta mena.

L'elecció directa dels regidors i els consells del districte és una de-manda històrica del moviment ciutadà

La FAVB exigeix a alhora mecanis-mes de democràcia participativa que impliquen racionalitzar la mu-nió d'òrgans sectorials, "projectar el Consell de Ciutat" i repensar els consells de barri i de districte, així com les audiències públiques, faci-litant major informació prèvia en pro d'un caràcter deliberatiu que "superi la funció actual merament informativa". Finalment la FAVB demana que s'avanci en participa-ció ciutadana a escala metropolita-na, que fins ara era gairebé nul•la, en la planificació estratègica. Exi-geix igualment mecanismes de con-trol de l'execució dels diners públic i marca per als movents socials el repte i el dret "a liderar processos de participació". ■

ACTUALITAT 17Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

Pols de democràcia localLa Favb impugna els nous reglaments de participació ciutadana i funcionamentdels districtes de Barcelona|| Federació d'Associacions de || Veïns i veïnes de Barcelona || MARC ANDREU

L’elecció per sufragi universal dels consells de districte reivindicada per la FAVB es va incloure al reglament municipal de 1986 impulsat per Jordi Borja, però mai no va existir la voluntat política d’implementar-la. Després de l’aprovació de la Carta Municipal, i amb l’excusa d’ajustar-se a la llei catalana i l’espanyola, l’elecció directa dels districtes –així com la menció als objectius d’equitat en l’acció i interés públic- va desaparèixer del reglament. I l’Ajuntament no planteja pas recuperar-la. “És molt curiós”, diu la FAVB, que 12 anys després de la reforma reglamentària del 2002 el redactat en aquest aspecto sigui el mateix. I afegeix: “Només la manca d’interès polític pot explicar que no s’hagi desenvolipat una forma d’elecció directe de les concelleres i consellers”. Vet aquí la mesura o el veritable moll de l’os de la involució democrática, que cap partit mencionava en les seves al•legacions ini-cials, i que no es pot camuflar amb una reforma del reglament de participación destinada a desplegar momés el dret a decidir en l’ambit local en base a la reglamentació molt acotada de la iniciativa ciutadana.

Districtes amb dret a decidir?

SALUT18 Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat

De manera natural, conforme ens fem majors les capacitats físiques i intel•lectuals disminueixen, com per exemple, la pèrdua d’equilibri, difi-cultat per caminar, disminució de la visió i de l’oïda, alguns problemes de salut com és el cas de la incon-tinència urinària..., la falta d’atenció per fer vàries coses a la vegada (estar parlant i cuinant).

Si a això se li afegeix els obstacles que es poden trobar normalment al domicili, com la mala il•luminació, el terra relliscós , excés de catifes i de mobles..., pot provocar situa-cions de risc.

Al caure, ens podem fer contu-sions i/o fractures que poden com-portar un ingrés a l’hospital, una operació o la pèrdua de mobilitat, però les caigudes també tenen con-seqüències psicològiques: la por a caure i la pèrdua de la confiança en un mateix de ser capaç de realitzar activitats quotidianes sense caure. Això comporta una disminució de l’activitat física i una pèrdua de la

força que fa augmentar encara més el risc de caure.

Per tant, el que cal saber és que és possible disminuir el risc de pa-tir caigudes, eliminant aquells ele-ments que poden entorpir la marxa i col•locar d’altres de seguretat.

Tenir una bona il•luminació a les diferents estances de la casa, prin-cipalment al dormitori i al bany. Els interruptors es poden col•locar adhesius lluminosos que es vegin a les fosques i obrir el llum si ens aixe-quem durant la nit.

Al bany es recomana disposar de plat de dutxa, el terra més segur és l’antilliscant. Utilitzar les ajudes tècni-ques com cadires per a la dutxa, barres o agafadors i alçar l’inodor. Recordar que la incontinència d'urgència pot fer que amb les presses fins i tot cai-guem abans d'arribar al lavabo.

En quan a la cuina tenir les coses que utilitzem a l’abast, per el perill de caure en agafar quelcom del prestat-ge de dalt de tot, i també és útil po-der contar amb un detector de fum.

Si caiem el més impor-tant és no desanimar-se

És recomanable disposar de pocs mobles, especialment a les zones de pas, i en tot cas la distribució del mo-biliari, ha de permetre que ens pu-guem moure amb tota llibertat utilit-zant el caminador, el bastó, la crossa. Prescindir de catifes perquè poden provocar ensopecs, i si es tenen, hau-rien d’estar enganxades a terra, quan més lliure estigui el pis menys risc.

Per evitar les caigudes el més im-portant és dedicar una mica d’esforç a mantenir activitats estimulants fora de casa per no limitar-se en el moviment, evitar automedicar-se i sobretot, si hi ha una caiguda no desanimar-se i començar la recupe-ració lo més aviat possible. ■

Infermeria CAP La Marina

Mantén-te Autònom

El passat dimarts 17 de juny es va realitzar una xerrada participativa al casal “La Capa” de la Zona Franca, entorn la depressió en la gent gran, i organitzada pel CAP Carles Ribas.

El títol de la xerrada: “Quan tenim tristor i desànim és depressió?”, volia remarcar la im

Existeixen diferents tipus de trastorns de-pressius on s´ha de-mostrat que el tracta-ment farmacològic no arriba a ser efectiu

portància de saber diferenciar el que són les emocions normals en el transcurs de la vida de les persones del que és un trastorn depressiu, és a dir, de la malaltia.

La tristor i el desànim són emo-cions que ens acompanyen i que són normals davant fets quotidians de les nostres vides. No obstant, quan aquestes emocions es man-tenen en el temps poden arribar a ser patològiques i provocar la de-pressió.

La gent gran és un dels grups socials on la depressió pot recaure amb més freqüència. Aquesta eta-pa de la vida es caracteritza per un seguit de canvis a nivell fisiològic, psicològic i social, i la forma d´afrontar-los poden con-duir a diferents trastorns depressius. Per aquest motiu és important saber quines són les seves possibles causes i quins són els seu símptomes. D´entre les múltiples causes, la gent gran pot desenvolupar una depressió per una jubilació

no desitjada, per la pèrdua d´un ésser estimat, per patologies invalidants (com són les que afecten l´aparell múscul-esquelètic), per pato-logies cròniques, per la pèrdua de les relacions socials, per problemes socio-econòmics i/o per la soledat. Els símptomes que ens ha de fer

estar alerta davant una possible depressió són la tristor, la pèrdua d´interès per les coses, els sentiments de culpa, els trastorns de la son i de la gana, el cansament i la falta de concentració.

Davant la presència d´aquests símptomes que es mantenen de forma seguida durant va-ries setmanes es recomana una visita progra-

mada al CAP amb el metge/essa o infermer/a per poder detectar si existeix algun tipus de trastorn mental. Existeixen diferents tipus de trastorns depressius on s´ha demostrat que el tractament farmacològic no arriba a ser efec-tiu. En aquest sentit, nosaltres mateixos som els

que hem de fer l´esforç per canviar aquells hàbits que ens poden perju-dicar per introduir aquells que ens aporten un estil de vida més salu-dable. Quins són els hàbits saluda-bles? Doncs es tracta de mantenir un estat de salut òptim, encara que existeixi patologia crònica, cui-dant-nos amb l´alimentació, amb la supressió del tabac i reduint el consum d´alcohol. Realitzar exer-cici físic, segons les capacitats de cadascú: passejar, bicicleta, natació, ball, existeixen un munt d´opcions per a mantenir un bon estat físic. Fomentar un bon funcionament intel•lectual: llegir, mots encreuats i manualitats entre d´altres. Si man-tenim aquests tres pilars, podrem mantenir un compromís amb la vida, el que s´anomena el Trèbol de la vida.

La Zona Franca presenta un gran ventall d´activitats dirigides a la gent gran. Aprofitem els recursos que ens dóna la comunitat i sortim al carrer per trobar allò que més ens ve de gust realitzar. L´etapa de la gent gran és un bon moment per continuar aprenent i desenvolupar-se, aprofitem, doncs, el temps lliure!

Per últim, voldria donar les gràcies a tots els participants que van assistir a la xerrada i que van fer que fos una experiència molt enriqui-dora. Espero tornar aviat.■

Lara Arévalo BlancoInfermera CAP Carles Ribas

“Quan tenim tristor i desànim és depressió?”

El dia 2 d’octubre de 1989 es va obrir el centre de salut Dr. Carles Ribas davant la preocupació i lluita dels veïns del barri de La Marina per donar cobertura sanitària on fins aquell moment l’administració havia deixat de banda, si bé hi havia per-sones de l’àmbit que es van involucrar en la salut del barri de manera professional però també amb caràcter personal i senti-mental, de aquí el nom del centre en ho-nor al Dr. Carles Ribas.

Enguany el centre fa 25 anys i els pro-fessionals volem festejar-lo amb activitats comunitàries enfocades en la promoció d’una vida saludable i us fem a mans d’un programa preliminar d’aquest dia.Activitats

1-Master-chef saludable i econòmic2-Vida sense Fum: xerrades, activitats i

orientació anti-tabac3-Caminada per Montjuïch amenitza-

da amb música popular4-Exercicis físics al parc de dinamitza-

ció per a la gent gran5-El Sexe no té edat, taller per a tothom6-La dansa: exercici, coordinació, ale-

gria i música; tot en un!!!Us convidem a compartir aquest dia

amb tots nosaltres per tal de descobrir junts el secret de complir anys amb ale-gria i salut!!!!

Equip de salut delCentre Dr. Carles Ribas

Agenda

El CAP Carles Ribas celebra els 25 anysLa tristor i el desànim són emocions normals davant fets quotidians de les

nostres vides • La gent gran és un dels grups socials on la depressió pot re-caure amb més freqüència • En cas de símptomes, es recomana visitar al metge

19Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat ESPORTS

CLINICA DENTAL

Es busca COMERCIAL pels nostres mitjansCONTACTE: direccio@amcl.cat / 932965007

facebook.com/lamarinacat @lamarinafm/@lamarinacat www.lamarinadigital.cat

El 19 de març de 1984 un grup d'arquers i ar-queres que solien entrenar a les instal·lacions del Camp de Tir del Castell de Montjuïc van decidir fundar el Club d'Arc de Montjuïc. Trenta anys després, l'entitat, que fou capda-vantera del tir amb arc a la ciutat, continua la seva trajectòria.

Films com El senyor dels anells o Els Jocs de la fam ens han apropat a un públic més jove

"El club va néixer d'aquests amateurs i sobre-viu per i per a ells, dissortadament hi ha pocs professionals a aquest esport", assegura Jordi Falgueras, president del Club d'Arc de Mon-tjuïc. Lluny dels grans esports nacionals, com el futbol o el bàsquet, l'afició de tir de l'arc és bastant reduïda, en comparació amb a altres països com Corea. "Som el club més important d'aquest esport a Catalunya, amb 300 socis: estem molt contents, però les dimensions són les que són". Falgueras assegura que després de fer-se servir a l'Antiguitat per a caçar i d'arribar a esport olímpic, l'arc encara compta amb cer-tes limitacions, com la consideració d'arma a l'Estat Espanyol.

"És un esport per a tothom. Dels 300 socis que som, al voltant d'un centenar són infants

i joves. L'aficionat de menys edat té cinc anys i el més gran supera els vuitanta. Tothom pot practicar tir de l'arc perquè només es qüestió d'anar augmentat o reduint la potència del tir segons la força de cadascú", assegura Falgue-ras. Alguns entrenen per a competir i altres fan cursos d’aprenentatge, però la majoria practica el tir de manera lúdica. "Està clar que és un esport minoritari, però la seva accessi-bilitat a tots els públics és un dels seus grans atractius que té", declara el president del Club d'Arc de Montjuïc.

L'altre gran motiu de la supervivència del tir de l'arc, segons el president, és aquest alè màgic, que potencia un l'emplaçament tant ric com el fossar del Castell de Montjuïc. "Els nens arriben al club volent ser Legolas de El senyor dels anells i les nenes la Katniss Ever-deen de Els jocs de la fam. Aquestes pel·lícules ens ha apropat a un sector més jove", explica Falgueras. Aquest entusiasme del jovent es percep en els aficionats més grans. "La frase que més m'han repetit els jugadors d'aquest esport ha estat: m'he apuntat a tir de l'arc, perquè jo de petit somiava en poder fer-ho".

"És un esport diferent: estàs tu sol davant de la diana, no pots fer gresca, sinò que neces-sites concentrar-te per llançar. Això sí, abans has de fer un escalfament previ, com a qual-sevol esport. Els moviments es concentren en la part superior del cos, sobretot en els braços que són les extremitats clau del tir de l'arc", explica.

En termes de competició, a part de partici-par en els campionats d'Espanya i Catalunya, també organitzen les seves competicions.

El Club va triomfar al torneig espanyol per les habilitats de l'Arnau i la Georgina. Amb només 16 anys, l'Arnau Peña va fer-se amb la medalla d’or al Campionat d’Espanya de Ca-dets en arc recorbat-olímpic, que es va tenir lloc a la localitat d’Almussafes (València) els dies 19 i 20 de juliol. Durant el cap de setma-na, del 21 i 22 de juny a Cambrils (Tarragona), la Georgina Carbó va aconseguir el trofeu de bronze al Campionat estatal d’arc tradicional en la categoria sènior.

La celebració dels trenta anys va començar al febrer, però continuarà al llarg del 2014 en for-

ma de diferents actes. El pròxim 14 de setem-bre el club, en col·laboració amb l'Ajuntament, tindrà lloc la Primera Copa Barcelona Feme-nina- XXIII Trofeu Mercè Esportiva. ■

"La frase més repetida ha estat: m'he apuntat, perquè jo de pe-tit somiava en poder fer-ho".

▶ Pel·lícules com Els jocs de la fam han apropat aquest esport als més petits. Club d'Arc de Montjuïc

L'entitat, instal·lada al Camp de Tir del Castell, té 300 socis i és la més important de Catalunya d'aquest esport

|| Sara Torremocha || Redacció

Trenta anys del Club d'Arc de Montjuïc

PUBLICITAT20 Setembre 2014 // www.lamarinadigital.cat