16
núm. 213 FEBRER13 ANY XIX facebook.com/diarilamarina la marina ACTUALITAT La Llei de Barris, pendent de l’aprovació dels pressupostos Tot i que s'havia fixat el mes d'agost com a data d'inici de les actuacions previstes per la Llei de Barris de Can Clos, la Vinya i el Plus Ultra, el blo- queig dels pressupostos municipals, pendents encara d'aprovació, podria condicionar el calendari. Tot i així, el regidor del Districte, Jordi Martí, asse- gura que els projectes s'estan apro- vant perquè quan "arribin els diners", es puguin licitar i adjudicar. Pàg. 7 CULTURA Fotoreportatge: la Marina és Carnaval Menys delictes, ¿més seguretat? Paradoxalment, tot i que els cossos policials han registrat un descens d’un 10% de fets delictius als barris de la Marina, els veïns no se senten més segurs E l deteriorament del civisme i la convi- vència podria explicar el perquè els veïns i veïnes dels barris de la Marina no se senten més segurs. Aquesta almenys és la hipòtesi amb què treballen els cossos policials, que al llarg de 2012 han registrat un descens de l'11% dels fets delictius a la Marina de Port, d'un 8% a la Marina del Prat Vermell i d'un 5% al conjunt del Districte. Així ho explica el que des de fa tres mesos és el responsable dels Mossos d'Esquadra a Sants-Montjuïc, l'intendent Ramon Josep Tomàs. Superats els primers 100 dies al càrrec, Tomàs ens explica les seves priori- tats: incrementar la visibilitat i proximitat de la policia al ciutadà, i continuar treballant "colze a colze" amb el Districte, la Guàrdia Urbana i el teixit social del territori. Pàg. 3 DISMINUCIÓ DELS DELICTES DURANT EL 2012 FONT: MMEE GRÀFIC: M. MOLINA Més fotografies a la pàg. 11

La Marina - Edició febrer 2013

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Publicació local dels barris de la Marina, de Barcelona.

Citation preview

Page 1: La Marina - Edició febrer 2013

núm. 213

FEBRER13ANY XIX

facebook.com/diarilamarina

la marinaACTUALITAT

La Llei de Barris,pendent de l’aprovaciódels pressupostosTot i que s'havia fixat el mes d'agostcom a data d'inici de les actuacionsprevistes per la Llei de Barris de CanClos, la Vinya i el Plus Ultra, el blo-queig dels pressupostos municipals,pendents encara d'aprovació, podriacondicionar el calendari. Tot i així, elregidor del Districte, Jordi Martí, asse-gura que els projectes s'estan apro-vant perquè quan "arribin els diners",es puguin licitar i adjudicar. Pàg. 7

CULTURA

Fotoreportatge: laMarina és Carnaval

Menys delictes,¿més seguretat?

Paradoxalment, tot i que els cossos policials han registrat un descens d’un 10%de fets delictius als barris de la Marina, els veïns no se senten més segurs

El deteriorament del civisme i la convi-vència podria explicar el perquè elsveïns i veïnes dels barris de la Marina

no se senten més segurs. Aquesta almenysés la hipòtesi amb què treballen els cossospolicials, que al llarg de 2012 han registrat

un descens de l'11% dels fets delictius a laMarina de Port, d'un 8% a la Marina del PratVermell i d'un 5% al conjunt del Districte.Així ho explica el que des de fa tres mesosés el responsable dels Mossos d'Esquadraa Sants-Montjuïc, l'intendent Ramon Josep

Tomàs. Superats els primers 100 dies alcàrrec, Tomàs ens explica les seves priori-tats: incrementar la visibilitat i proximitat dela policia al ciutadà, i continuar treballant"colze a colze" amb el Districte, la GuàrdiaUrbana i el teixit social del territori. Pàg. 3

DISMINUCIÓ DELS DELICTES DURANT EL 2012

FONT: MMEEGRÀFIC: M. MOLINA

Més fotografies a la pàg. 11

Page 2: La Marina - Edició febrer 2013

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

[email protected] o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

DANI FERNÁNDEZ

Edita:

associació mitjanscomunicació local

la marina // Febrer 2013MIRADES2

"Ala Zona Franca tenim un delspols de riquesa més importantsdel país, poques ciutats al món

tenen el que tenim nosaltres. La sortidade la crisi la té Barcelona i la seva àreametropolitana". L'alcalde Xavier Triaspronunciava aquestes paraules fanomés uns dies, en el decurs de l'acted'inauguració de la nova central de fred icalor ubicada al Parc Logístic (en parlema la pàg. 8).

Sovint, quan des d'aquest mitjà decomunicació entrevistem els represen-tants polítics i els demanem que expres-sin els seus desitjos per als barris de laMarina, tots (i aquí no hi ha distinció entredreta i esquerra) coincideixen en elmateix: feina per als seus veïns i veïnes.I és que la taxa d'atur al territori supera lamitjana de la ciutat. Segons dades de larecent creada Assemblea d'Aturats delsnostres barris (més informació a la pàg.10), són més de 5000 les persones quepateixen el drama de l'atur a la Marina.

També estan d'acord els polítics (i aquítampoc no influeixen les diferents ideolo-gies) en assenyalar la posició estratègicadels nostres barris pel que fa a la sevaproximitat a importants motors de creixe-ment econòmic: el Parc Logístic, la Fira,el Port... D'acord a la Diagnosi estratègi-ca al Polígon Industrial de la Marina (dutaa terme en el marc del projecte "Treballals barris"), fins a 188 activitats econòmi-ques es desenvolupen a prop nostre,amb una presència destacada d'empre-ses molt grans, que donen feina a mésde 250 treballadors. ¿Per què, doncs,aquest "pols de riquesa" al que es refe-ria el nostre alcalde (i al que es refereixensovint representants polítics de tots elscolors) no repercuteix en una millora deles taxes d'ocupació als nostres barris?

No tenim la resposta (si la tinguéssimno estaríem fent aquest editorial), però esevident que alguna cosa està fallant. Quecal potenciar les polítiques de formació ipromoció de l'ocupació ho sabem tots.S'estan desenvolupant programes dedinamització econòmica i inserció laborala la Marina (ens en referíem abans a unde molt interessant, el projecte "Treballals barris") i recentment rebíem la bonanotícia de l'impuls d'un pla de xoc per llui-tar contra l'atur juvenil a la ciutat (elConsell de la Joventut de Barcelona ensen dóna més detalls a la pàg. 5). Seriainjust no reconèixer el valor d'aquestesiniciatives. Però costa visualitzar-ne elsresultats. No serà fàcil ni ràpid, també hosabem. Però la destrucció d'ocupació nos'atura i el risc d'exclusió social per amolts ja no és només un risc.

Aquest és el solar del carrer Energia on s'hauria de trobar el poliesportiu del barri. Desprésd'anys i anys de reivindicacions i promeses incomplertes, encara no sabem quan serà unarealitat. Els veïns de la Marina comencem a estar farts d'haver d'esperar per tot.

Riquesa‘versus’ atur

la marinaTel. [email protected]/diarilamarinaC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióSònia Maza

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Martí Molina,Natàlia Morales, TomásMorgenstern, Sara Torremocha,Rafel Vidal i Iris Vieiros

Col·laboradorsRamon Anglés, Felipe Ayala,Juan Bibián, Lola Castro,Agustín Forteza, MireiaGargallo, Oriol Granados, AnnaT. Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, CarlosReyes, Míryam Reyes, GemmaRoig, Xavier Sanz, Albert Soler iM. Jesús Valderas

PublicitatErnest Millet (699 27 18 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

Page 3: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 TEMA DEL MES 3

“Si atenem a lesdades, no ens

hem de preocuparper la seguretat”

ENTREVISTA A: Ramon Josep TomàsCap dels Mossos d'Esquadra al Districte

SÒNIA MAZA

Ja fa tres mesos que és al càrrec.Com l'han rebut els veïns i veïnesde Sants-Montjuïc?

Molt bé, n'estic molt content. Sorprèstambé que la gent estigui tan preocupadaper la seguretat i sigui tan activa. Ens aju-den molt. Fins i tot ens hem trobat ambassociacions i entitats que són referènciaen qüestions de seguretat. És un territorimolt extens i molt divers. El repte és apas-sionant.

Assegura que la gent està preocupadaper la seguretat. ¿Respon aquesta pre-ocupació a la realitat o és una sensaciósubjectiva?Si atenem a les dades no ens hem de pre-ocupar. Mirant les del 2012, per exemple,observem que la delinqüència està bai-xant. A la Marina de Port ens trobem ambun descens de l'11% del total de delictes,i a la Marina del Prat Vermell, gairebé d’un8%. Al conjunt del Districte la baixada ésdel 5%. Ara bé, ¿això repercuteix en unsentiment de més seguretat? A mi elsveïns em diuen que no.

Per què?La hipòtesi de treball que tenim és que elque més s'està deteriorant és el civisme ila convivència. Hi ha molts factors queens generen inseguretat subjectiva. Perexemple, la gent del carret, i no vull crimi-nalitzar ningú, perquè en la majoria decasos es tracta d'indigents que no tenenaltra possibilitat que malviure al carrer,però és cert que això genera inseguretat.Molèsties, sorolls... Tot això influeix.

De fet a la Marina els veïns es queixendes de fa mesos de la presència acarrers i places de ciutadans d'origenromanès. ¿Com actuen els Mossosd'Esquadra en aquest tipus de casos?Quan detectem un abús de l'ús de l'espaipúblic el que fem és explicar que no hopoden fer. Estem en contacte amb els ser-veis socials i la Guàrdia Urbana, que es

detenim després d'assaltar una escolabressol. Llavors passa a disposició judi-cial i el jutge decideix deixar-lo en llibertat.Però per tranquil·litzar els veïns hem dedir que el tenim molt vigilat.

Tot i així els veïns es queixen d'aques-ta impunitat...Per dir-ho fàcilment les lleis són així.Estem parlant de robatoris amb força, onhi ha danys, però no hi ha intimidació acap persona, ni violència, ni agressivitat.Confiem que en poc temps sigui jutjat i,com que té moltes causes pendents,

acabi tancat a la presó durant una bonatemporada.

Quines són les seves prioritats com aresponsable dels Mossos a Sants-Montjuïc?Com deia els números delinqüencials sónmolt bons, però crec que podem millorarsempre que ens fem més propers al ciuta-dà. Fer més patrulles a peu, tenir més visi-bilitat. A més, seguim treballant colze acolze amb la Guàrdia Urbana i el Districte,així com amb el teixit associatiu, a través del'Oficina de Relacions amb la Comunitat.

fan càrrec d'aquestes persones en casque ho necessitin. També ens hem trobatamb assentaments on passen les nits, lla-vors els traiem d'allà. Però no ens enga-nyem, el que fem llavors és traslladar elproblema a una altra banda. És un temasocial molt complicat i que té veure amb lacrisi econòmica

En les darreres setmanes els barris dela Marina han registrat una onada derobatoris a botigues i equipaments. Jas'ha detingut al presumpte culpable.¿Com va anar el dispositiu?Va ser el 30 de gener, després d'un dispo-sitiu especial conjunt amb la GuàrdiaUrbana. El detingut respon al nom deJesús A.O. De 26 anys i nacionalitatespanyola, és veí de la Marina i creiemque pot ser l'autor de més de 30 robatorisamb força, on, a banda de diners -si entrobava- i aparells electrònics -que des-prés venia a la porta de casa seva- , esdedicava a fer destrosses gratuïtament isense motiu. Quan ens adonem que aixòestà passant, i aquí hem d'agrair lacol·laboració ciutadana que ha estat moltactiva, es munta un dispositiu nocturn i el

El perfil"Un policia vocacional", així és com es defineix a si mateix l'intendent RamonJosep Tomàs (Barcelona, 1963). El que des de fa tres mesos és el màxim respon-sable dels Mossos d'Esquadra a Sants-Montjuïc, té una trajectòria de més de vintanys a la policia de la Generalitat. El seu primer servei el va dur a terme ben aprop dels barris de la Marina, a la muntanya de Montjuïc, durant els JocsOlímpics de 1992. Un cop superats els 100 primers dies al nostre Districte i d'ha-ver pres contacte amb bona part del teixit social dels diferents barris, Tomàs ja téclares les seves prioritats: potenciar la policia de proximitat i seguir treballant encoordinació amb el Districte, la Guàrdia Urbana i les entitats del territori.

RAFEL VIDAL

A la Marina de Port hi ha undescens de l'11%, i a Marinadel Prat Vermell, d’un 8%”“ MENYS DELICTES

S'està deteriorant el civisme ila convivència. Hi ha moltsfactors que ens en generen”“ INSEGURETAT

Tenim (el detingut) molt vigilat.Confiem que en poc tempssigui jutjat i acabi a la presó"“ ROBATORIS

L’intendent Ramon Josep Tomàs, durant l’entrevista a Sants-Montjuïc Ràdio

Page 4: La Marina - Edició febrer 2013

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

carte

s@la

mar

inad

igita

l.org

La gent opina: Què penseu del trasllat de les cistelles de bàsquet dels Jardins de la Mediterrània als de Can Farrero?

MarcBerruezo

“Está muy bien. Ya era hora quehicieran algo para la gente jovenen una explanada que estabamuy desaprovechada, dondemuchos niños del barrio podríanestar jugando a fútbol o bás-quet.”

ÁngelesColomo

“Lo encuentro bien porque esverdad que algunos vecinos nopodían descansar por lasnoches, pero también es verdadque por la tarde los chicos tení-an aquí un aliciente, un lugardonde divertirse.”

SilviaSánchez

“A mi ya me parecía bien dondeestaban porque por la tarde loschavales tenían algo que hacer.También entiendo que los veci-nos se quejaran porque a ciertashoras hacían mucho ruido y lagente quiere descansar.”

PedroPérez

“Me parece muy bien porqueademás las van a poner demanera que puedan jugar a bás-quet sin molestar al resto de per-sonas que también jugamos enestos jardines.”

Roger Bernat / Marta CarreraLuis Capacete / Nieves Simal

@

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ / RAFEL VIDAL

la marina // Febrer 2013OPINIÓ4

En defensa de la Sanitat Pública

Sostenim que la nostra política sanitària es direccionada cap el model francèsi que això generarà més deute econòmic i social i més desigualtat. A França elpercentatge de població pagant una assegurança privada, al temps que técobertura pública, es d'un 60%. A Catalunya era d'un 25% al 2010 i la mitjanaespanyola encara menor. La silenciosa contrareforma sanitària catalana iespanyola, com a França, fan legal i freqüent la gestió privada. Juntamentamb la retallada de recursos humans i materials en els centres públics propis,forçarà més crisi social a Catalunya i a Espanya de la qual és previsible unmajor deteriorament dels indicadors de salut.¿No hauria de ser motiu de debat polític, intens i públic si el model "afrance-sat" català (LOSC 1990) i espanyol (RD 15/1997 i RD 16/2012) representa unincrement indesitjable de l'endeutament públic i privat sense contrapartida enels indicadors de salut? ¿Aquest deute global que s'està generant és sosteni-ble per a un percentatge creixent de població de baixos recursos econòmics ieducatius? ¿Com es justifica aquesta retallada al dret a l'equitat en la promo-ció de la salut, la prevenció i l'atenció a la malaltia? ¿L'actual model públic/pri-vat que pressiona als professionals sanitaris, no deteriorarà la necessària con-fiança entre pacient i professional?És urgent revertir les lleis, reglaments i altres toleràncies legals privatitzadoresde la gestió. Més quan estem veient que fan legal i freqüent el conflicte d'inte-ressos i la corrupció política que encara empobreixen més moralment. Calsubstituir el copagament de medicaments i d'altres atencions sanitàries per unapolítica que desautoritzi el finançament públic de medicaments inútils, provesdiagnòstiques de dubtosa eficiència i la sobreinstrumentalització terapèutica.

José Montes La Marina @

Maria Rosa Galofré La Marina @Testimoni d'una treballadora familiar

El passat mes d'octubre es van complir 25 anys des que vaig arribar al Centrede Serveis Socials de la Zona Franca com a primera treballadora titular delservei a domicili.

Haig de dir que anteriorment s'havien fet serveis puntuals d'acord amb elscriteris administratius socials de l'època.

Per aquest motiu vull expressar personalment mitjançant aquesta carta l'ex-periència rebuda en el dia a dia i els coneixements adquirits sobre la situaciódels barris de la Marina. En tinc un bon record de les persones que vaig aten-dre i conèixer fins al març de 2007. De tot el col·lectiu he aprés molt més delque em pensava, i és que el meu treball anterior era el d'administrativa i permotius d'atur vaig decidir fer un canvi laboral ja que, en el fons, desitjava dedi-car-me al Treball Social. He treballat en altres administracions, però quedoagraïda d'haver-me quedat a la Marina, lloc que no canviaria mai. I és que tot inéixer a Sants, hi visc des de 1997.

Des de la meva jubilació he procurat tenir contacte amb les persones delbarri i a més faig algunes activitats al casal i al centre parroquial a fi de gua-nyar una millor qualitat de vida.

Okupas en el barrio, una vez más

Desde hace unas semanas en un inmueble de la calle Mare de Déu de Port80-82 se han instalado unos okupas sin respetar la propiedad privada ni teneren cuenta las molestias para los vecinos. La vivienda estaba vacía y tapiada,pero eso no ha sido obstáculo para apropiarse de la misma. Decir que a esca-sos 20 metros está la Escola Bressol Municipal Collserola, con el trasiego demenores y familias que tienen que soportar esta circunstancia. Una vez másnuestro barrio es asaltado y maltratado.

En relación a la información publica-da en LA MARINA número 212 deenero del 2013 sobre el cierre de la

rampa para discapacitados en el accesode la calle Minería 17, queremos expre-sar nuestra opinión sobre lo que creemosque ha sido una grave falta de informa-ción y de actuación por parte de laAsociación de Comerciantes La Marina.

En la noticia se aseguraba que el pasode acceso para discapacitados habíasido cerrado. Pues bien, la foto adjuntamuestra la rampa homologada que tienetodo los permisos que la ley reclama. Lafoto que se publicó en el número anteriorfue tomada justo al lado de la foto real.Así pues, consideramos que lo másgrave es la visión falsa que se ha dadocon la fotografía tomada por dichaAsociación.

La presidenta y junta de obra de lacalle Minería 17

SSoobbrree eell aacccceessoo aa ddiissccaappaacciittaaddoossddee llaa ccaallllee MMiinneerrííaa

Horta-Guinardó

Page 5: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaANA T. HERRERA CRONISTA

Gairebé és difícil respirar. Alguna força incontrolada t'o-primeix per dins i no deixa que l'aire arribi als pulmons.És la reacció canònica a l'emotiva Els Miserables,

pel·lícula basada en un musical que ha adaptat el llibre delmateix títol escrit per Victor Hugo i és difícil deixar de patir.

Jean Valjean, Fantine o Cosette, ubicats a l'Olimp dels per-sonatges de ficció, en el grup dels "més desgraciats impossi-ble", tornen a revelar-nos les condicions de misèria de laFrança del XIX, sempre entre revolucions, que no aconse-gueix lliurar-se de la injustícia que la governa. Tot l'argumentés la fugida cap endavant dels perdedors, la desgràcia delsquals han nascut fora de la minoria privilegiada. És igual elseu comportament, el seu esforç, la seva lluita. No hi ha pos-sibilitat per al més mínim indici de dignitat. I quan finalmentsorgeix l'esperança, ja no queden forces, ni ganes, per ale-grar-se per la minoria dels que s'han pogut salvar.

I és aquí quan la fantasia decimonònica es fon amb la rea-litat i apareix als nostres dies: l'augment de la taxa de suïci-dis, els nens a les escoles que tornen a passar gana, o el 26%de la població activa a l'atur i sense esperances que elBundesbank tingui una miqueta de pietat. L'eterna lluita declasses, que es diu.

"Hola! Sóc analista política a les tertúlies deràdio i televisió, i escric columnes d'opinió apublicacions locals i a blocs. També redac-

to esqueles, cartes de presentació, discursos, agraï-ments…". Així es va presentar en encaixar-me la mà.No vaig poder reprimir un gest de sorpresa i curiosi-tat. M'havien parlat d'ella com d'una dona segura desí mateixa, atractiva, motivadora i seductora. Algúcarismàtic que podia comunicar-se amb altres perso-nes mantenint l'interès i despertant l'atenció tant pelcontingut com per les formes. L’amfitriona perfectaper a qualsevol vetllada. Ella estava davant meu ambun vestit gris elegant i un somriure perfecte. Sí sí,amb un aire de comercial d'alt standing, a punt d'ini-ciar un viatge a un país desconegut. I sense més (araés quan a les pel·lis una música de fons desperta unsentiment de complicitat amb els personatges) ellava seure al meu costat. Es va posar còmoda i va dir:"Fa mesos que estic apuntada a una agència de‘troba la teva mitja taronja’ online i mai fins a aquestdijous se m'havia disparat l'alarma vermella de‘sol·liciten invitació per a xat’”. Va respirar profunda-ment i va començar a cantar Resistiré. La sala d'es-pera de l'INEM va esclatar en aplaudiments. A lespersones que pensen el que s'ha de pensar però nitan sols s'han parat a pensar el que estan pensant.

la m

arin

ani

com

part

eix

ni e

s re

spon

sabi

litza

de

les

opin

ions

del

s se

us c

ol·la

bora

dors

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Els períodes de crisi ens enfronten a situacions duresperò també ens ofereixen oportunitats. La frenada delconsum familiar està reinventant els hàbits i pràcti-

ques en aquesta qüestió i esdevenen un factor d'oportunitatper a molts. Les grans superfícies han reaccionat amb estra-tègies per captar els consumidors pel factor preu, però mal-grat aquestes iniciatives sembla que el comerç de proximitatviu un moment interesant.

No són pocs els ciutadans que estan posant en valor laproximitat d'aquest comerç, l'estalvi en terme de costos quesuposa -molta gent assegura que sempre gasta més a lesgrans superfícies- i el tracte a mida que reben en la petitabotiga.

Barcelona havia esta paradigma del petit comerç, desprésva esdevenir un focus de resistència dels botiguers contrales grans estructures comercials i finalment havia cedit ellideratge davant la pressió del macrocomerç. Doncs la crisiestà girant la truita i oferint factors de noves oportunitats alsbotiguers.

No les deixem escapar! El petit comerç és vertebrador debarris, estímul de la microeconoma i, en definitiva, de la nos-tra qualitat de vida.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Durant unes dues hores i mitja Spielberg ensfica al segle XIX, en el moment en què elpresident Abraham Lincoln va decidir posar

en marxa la tretzena esmena, buscant els vots dela resta de polítics amb la finalitat d'abolir l'esclavi-tud de la població de color. De fons, una guerracivil que acabaria, en teoria, abans d'acceptaraquesta esmena.

Les pel·lícules històriques, d'entrada, són d'es-càs interès per a mi. Per saber d'història hi ha lli-bres meravellosos (diu sempre un vell amic), peròel mateix em passa amb el cinema basat nomésen els diàlegs o teatralitzat, però m'agradenMankiewicz o Woddy Allen, per citar dos exem-ples d'aquest tipus de cinema. Amb això vull dirque m'interessa el cinema molt més que el gène-re en què s'inscrigui. Lincoln n'és un clar exemple.

En aquesta pel·lícula, Spielberg amb unasobrietat desconeguda ens explica un delsmoments fonamentals de la història dels EstatsUnits. Austeritat molt necessària i encertada en lafotografia de Janus Kaminski, apoteosi en la músi-ca d'un John Williams en estat de gràcia.Spielberg reuneix els seus habituals, com MichaelKahn, el muntador, fonamental aquest últim en lanarrativa d'aquest film. Hi ha moments al final dela pel·lícula que són d'una gran creativitat i moltinusuals en un cineasta titllat d'excessivamentsentimental. Abans, però, cal reconèixer l'extraor-dinària interpretació de Day Lewis, per sempreLincoln, i de la resta d'un extens repartiment.

Potser no estem davant d'una obra mestra,segur. Però sí, davant d'una gran pel·lícula deSpielberg. No m'agraden molt les lliçons d'història,però sí les de cinema i aquesta ho és.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

El maig de 2012, en ple pro-cés participatiu del Plad'Actuació Municipal 2012-

2015 (PAM), des del Consell de laJoventut de Barcelona ja vàremreclamar la necessitat d'un acordper l'emancipació juvenil, queinclogués un paquet de mesuresurgents específicament orientadesa l'atur desorbitat que patimactualment.

En els darrers mesos tambéhem difós les 249 propostes deles associacions juvenils per a laciutat que volem com a aportacióprincipal per a l'elaboració del nouPla Jove 2013-2015, entre les quedestaquen les que es refereixen al'àmbit de l'emancipació, que his-tòricament hem interpretat des delmoviment associatiu juvenil comun concepte ampli i polisèmic, no estric-tament restringit al canvi de domicili o al'obtenció d'una feina, sinó com un pro-cés dinàmic i multifactorial a través delqual una persona esdevé plenamentautònoma en els aspectes centrals de laseva existència, i pot exercir de formasatisfactòria els seus drets de ciutada-nia. Uns drets que actualment es veuenlimitats per a una gran majoria d'indivi-dus menors de 35 anys, sense opciód'accedir a una feina estable i dignamentretribuïda, d'optar a un habitatge en con-dicions o de participar de forma activa ivinculant en la vida social i política.

De fet, la lluita per l'emancipació juve-nil és una de les línies de treball priorità-ries per al CJB, que provem d'eixamplari enfortir al voltant de la campanya NoClaudiquis! Troba la clau per emancipar-te (www.noclaudiquis.cat) i diverses ini-ciatives conjuntes amb les entitats juve-nils, altres organitzacions socials o lesadministracions. Per aquests motius,varem rebre positivament les diversespropostes presentades pels grups muni-cipals d'ICV-EUiA, Unitat x Barcelona i elPSC que avançaven en aquesta direc-ció, i que varen culminar amb la celebra-ció d'un Ple Extraordinari per aprovar un

Pla de Xoc que recull propostesconcretes d'aplicació immediataper tal de redreçar la situació tanaviat com sigui possible.

Estem convençuts del papercentral que les polítiques de joven-tut han de gaudir en el momentactual i que les actuacions a mitjàtermini del Pla Jove poden com-plementar-se amb un paquet demesures urgents que aturin la sag-nia. Es tracta de tallar en sec lafebrada per tal de poder començarun tractament i una recuperacióque es preveuen llargs i ambresultats tardans, perquè la malal-tia està molt arrelada al cos social.L'atur juvenil ha jugat un paperestructural en el model de creixe-ment econòmic del país durantquatre dècades i no podrem eradi-

car-lo d'avui per a demà, ni fer-ho desd'una actuació restringida a l'àmbit local.Per aquests motius, és més urgent quemai implementar solucions recolzadesen una clara voluntat política de superaraquesta xacra. Sense la col·laboració detots els agents implicats i un paper delideratge de l'Ajuntament de Barcelona,difícilment podrem evitar que les conse-qüències de la crisi afectin de forma irre-versible tota una generació que, a mésde perduda, haurà estat abandonada.

ALBERT CLARETSecretari d'Emancipació del CJB

El Pla de Xoc contra l'atur juvenil:millor tard que mai

Page 6: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013SALUT6

MJ VALDERAS / GEMMA ROIGCAP Carles Ribas

L'autocontrol de la glicèmia (delsucre) és la mesura de la glucosafeta amb un aparell (reflectòmetre)

en el domicili o a qualsevol lloc d'unaforma fàcil i segura. Està indicat a les per-sones que són diagnosticades de diabetisen determinades circumstàncies. La indi-cació de com i quan s'ha d'efectuaraquesta mesura la fa l'equip de salut res-ponsable (metge i/o infermera). El mate-rial (aparell, tires, etc.) també és l'equip desalut el que indica com es pot adquirir.

L'objectiu de l'autocontrol de la glicèmiaés promoure la responsabilitat i l'autono-mia del pacient i involucrar-lo en el tracta-ment i control de la seva malaltia. L'auto-control no es limita només a la pràcticad'autoanàlisis domiciliaris, aporta tambéinformació al professional per poder pren-dre decisions terapèutiques.

És important dir que no sempre que hiha un diagnòstic de diabetis està indicat ferautocontrols de la glicèmia. Generalment,a les persones que tenen diabetis del tipus2 i que el seu tractament es basa en rea-litzar la dieta diabètica i exercici, no els hical fer autocontrols.

També hi ha fàrmacs que s'utilitzen peral tractament de la diabetis que no reque-reixen d'autocontrols. Són fàrmacs que noprovoquen hipoglicèmies (baixades desucre). En aquests dos casos és suficient(si no hi ha cap complicació) fer-se lesanalítiques pautades pel metge.

En general i en tots els casos i tracta-ments és molt important que es realitzinles analítiques quan el metge així ho indi-qui. A vegades és cada sis mesos, d'altrescada any o cada cop que estigui indicat.Normalment a les analítiques que esdemanen als diabètics es valoren, entrealtres, dos paràmetres: la glucosa i l'he-moglobina glicosilada A1c. Aquest últim ésun paràmetre que ens deixa veure la mit-jana de la glicèmia que s'ha tingut al llargdels últims tres mesos.

En el cas d'estar indicat l'autocontrol,aquest també depèn de cada persona. Hiha casos en els que només es necessitendos o tres autocontrols a la setmana i d'al-tres que han de fer autocontrols cada dia.Aquesta indicació depèn del tractament

(fàrmacs, insulina) i també de si es donencircumstàncies especials (dies de malal-ties, determinades medicacions com corti-coides, etc) que requereixen d'un controlmés acurat del sucre (glicèmia) per vigilarque la diabetis no es descompensi.

És important que la persona que tinguiindicat fer-se autocontrols de glicèmiaentengui el significat dels valors que sur-ten a l'aparell i també que enregistri

aquests valors a la llibreta d'autocontrol,per poder així aportar-los a les visites deseguiment. També és important anotarobservacions de fets que passen pun-tualment: si un dia es fan coses no habi-tuals com viatges, exercici no habitual,malalties o malestar que cursa amb febreo vòmits, tractaments amb determinatsfàrmacs, etc.Tot és important a l'hora devalorar el control de la malaltia per evitarcomplicacions, tant agudes com cròni-ques.

Les persones que es fan autocontrolsde glicèmia tenen l'oportunitat de saberquan hi ha xifres que indiquen hipoglucè-mies: el sucre està molt baix i s'han demenjar hidrats de carboni d'absorció ràpi-da (suc de fruita, sucre o llet).També, siles xifres de glicèmia estan molt altes enspoden indicar que hi ha alguna cosa queestà interferint en el bon control de lamalaltia.

Sempre que es tinguin dubtes i pre-guntes és convenient comentar-les ambel metge o infermera per resoldre-les.

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

La dietaequilibrada

En nutrició, per poder mantenir unbon estat de salut, hem de saberequilibrar la ingesta en proporcions

dels nutrients bàsics i necessaris pel bonfuncionament del nostre organisme. Anivell metabòlic, els requeriments energè-tics a nivell de macronutrients per mante-nir tots els nostres òrgans i sistemes enun adequat funcionament, són elssegüents: els hidrats de carboni han deformar part del 50-55 % de les kilocaloriesque ingerim a nivell diari; les proteïneshan de ser de l’ordre del 10-15 % (per ferel seu càlcul el valor estipulat és de l'ordrede 0.8 g per quilo de pes al dia en unapersona sedentària, i de 1.2 a 1.8 g perquilo de pes al dia en un esportista, dife-renciant els esports de força -on elsrequeriments estaran al costat mes alt-,dels esports de resistència -on aquestsrequeriments estaran al cantó baix-). Perúltim, els greixos, han de formar part del30-35% de les kilocalories ingerides aldia. Diferenciant els saturats (7%), monoinsaturats (20%) i poliinsaturats (3 a 8%).

Si som capaços d'ajustar aquests per-centatges en la nostra dieta, tindrem salutja que ajustarem els nutrients que elmetabolisme ens demanda i evitaremestats patològics derivats d'una despro-porció dels mateixos.

MARC GISPERT GIRONFisioterapeuta i

estudiant de nutrició

L'autocontrol a la diabetis

Recomanacionsbàsiques:

��

��

��

��

Preparaeu tot el material: aparell,tires, llancetesRenteu-vos sempre les mansamb aigua i sabóNo utilitzeu alcohol per netejardits ni agullesCanviar les llancetes del bolígraf Les llancetes són d'ús personal,mai no s'han de compartir

Page 7: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 ACTUALITAT 7

Es reuneix el segon comitèd'avaluació de la Llei de Barris de

la Vinya, Can Clos i Plus Ultra

supostos a través d'una moció de confian-ça. Sigui com sigui no ens aturem. Estemaprovant els projectes executius perquèquan tinguem els diners, puguem licitar iadjudicar". I és que sense la inversió muni-cipal poca cosa es podria fer. Com éssabut la situació econòmica de Generalitatés més que complicada i els representantspresents a la reunió ja van advertir que"pot ser que les subvencions de 2013-2014 arribin amb retard".

El segon comitè d'avaluació també vaservir per fer seguiment dels projectespendents, que no són pocs. En el decursd'una reunió de treball prèvia, els repre-sentants veïnals van poder expressar lesseves prioritats. Així, en el cas de CanClos, els veïns continuen reclamant la ins-tal·lació d'ascensors als edificis (reivindi-cació històrica), i en el de la Vinya, actua-cions de millora als accessos dels Jardinsde Ca l'Alena, que en ser de propietat pri-vada han quedat fora del projecte. Quantal barri del Plus Ultra (pendent d'una refor-ma integral des de fa dècades) semblaque per fi s'ha trobat una solució consen-suada amb els veïns que permetria feralgunes millores mentre no es pugui abor-dar una remodelació més profunda. Així,de les tres propostes presentades pelDistricte, els veïns han optat per la queaborda una desafectació del barri, amb laremodelació de les vivendes que així hosol·licitin (els propietaris rebrien una sub-venció) i l'arranjament dels carrers. "Aixòens permetrà dignificar el barri, alhora queen conservem la seva imatge tan caracte-rística", explicaven els veïns.

El termini de vigència de la Llei de Barrisde la Vinya, Can Clos i Plus Ultra (aprova-da el 2010) finalitza el 2018 i de les 28actuacions previstes, només n'hi ha unade finalitzada, 9 en curs i 18 pendents.

El gimnàs de Can Closobre de nou les portes

CARLA GENÍS

La reobertura del gimnàs de Can Closva ser una de les actuacions méscomentades en el decurs del segon

comitè d'avaluació i seguiment de la Lleide Barris. I és que durant el darrer cap desetmana de gener, els veïns d'aquestbarri de la Marina van poder assistir a lareinauguració d’un espai que des de 1997s'havia fet servir com a magatzem munici-pal. Durant l'acte els assistents van gaudird'un esmorzar popular organitzat perl'Associació de Veïns (AVV) i, posterior-ment, van poder visitar les instal·lacionsdel nou equipament esportiu.

En aquests últims anys, la recuperaciódel gimnàs per al barri s'havia convertit enuna de les principals reivindicacions delveïnat de Can Clos. "Necessitàvem tenirde nou un gimnàs com el que va funcionardurant els anys noranta i que, cal recor-

dar, ens vam veure obligats a tancar perraons polítiques", explicava PedroValverde, president de l'AVV, durant l'acted'inauguració.

Per això, des del passat mes de novem-bre, els mateixos veïns, amb el suport delDistricte, van posar en marxa un pla deremodelació amb l'objectiu de mantenirdins del nou espai part de la maquinàriaque ja s'havia usat durant la primera ober-tura del gimnàs i instal·lar nous aparellsque ajudessin a ampliar els serveis delnou equipament, com una sauna o un llitsolar de bronzejat.

Així ho reconeixia el regidor delDistricte, Jordí Martí, durant l'obertura deportes: "Aquest projecte ha pogut tirar-seendavant gràcies especialment a la pres-tació personal dels veïns". Martí també vavoler destacar la resta de canvis que s’h-han fet recentment al barri de Can Clos,

com les millores d'accessibilitat a la Plaçadel Mig o el trasllat de la parada d'autobús.

Noves activitatsA partir d'aquest mes de febrer, els veïns iveïnes ja poden gaudir d'aquesta novainstal·lació, que preveu obrir totes les tar-des i també alguns matins, en funció de la

demanda i de les necessitats que vaginsorgint. A més, s'oferiran altres activitatsrelacionades amb el món de l'esport, comclasses de ball o de defensa personal,amb l'objectiu "d'aconseguir que la gents'ho passi bé i que venir cada dia al gim-nàs no es converteixi en un càrrega", res-saltava el president de l'AVV.

Imatge del nou equipament després de la remodelació feta pels veïns

L'aprovació dels pressupostos municipals de 2013 condicional'inici dels projectes programats per a aquest any

SÒNIA MAZA

Representants de la Generalitat,l'Ajuntament i de les entitats veïnalsdel territori es reunien el passat 6

de febrer a la seu del Districte per avaluari fer seguiment de la Llei de Barris de laVinya, Can Clos i Plus Ultra. La trobada vaservir per fer un repàs de les actuacionsurbanístiques ja realitzades, així com delsprogrames de dinamització social i promo-ció econòmica que ja estan en marxa. Enaquest sentit, el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, va destacar el paperque entitats i veïns han jugat en el desen-volupament de tots els projectes, valoracióque va compartir el delegat del departa-ment de Presidència de la Generalitat,Salvador Jorba. Ara bé, el regidor va voleradvertir els veïns que la data d'inici de lesactuacions previstes per a enguany estàcondicionada a l'aprovació dels pressu-postos municipals, encara pendent permanca d'acord amb l'oposició (CiU gover-na en minoria amb 14 regidors): "Confioque arribem a aquest acord al llarg delmes de febrer. Si no és així, convocaremun ple extraordinari i aprovarem els pres-

Representants de la Generalitat, l'Ajuntament i de les entitats veïnals es van donarcita a la sala de cadires vermelles del Districte

RAFEL VIDAL

DANI FERNÁNDEZ

Page 8: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013ACTUALITAT8

>> Les obres de la L9del metro es tornen aendarrerirEl nou conseller de Territori i Sosteni-bilitat de la Generalitat, Santi Vila, hadonat instruccions per reprogramar l'o-bra de la Línia 9 del metro. En una entre-vista a El Periódico, Vila anunciava queel tram de Collblanc a l'Aeroport no esposarà en funcionament al 2014, tal icom estava previst, sinó al 2016: "Hemacordat amb l'Ajuntament de Barcelonaque és prioritari tancar aquest tram i laL10 fins a la Fira. S'havia parlat d'arribara Zona Universitària, però, d'acord ambel consistori, hem convingut que no".Aquest nou endarreriment afectarà eltram central de la línia -que ha de donarservei als barris de la Marina-, les obresdel qual resten aturades des de fa mésd'un any. Segons l'alcalde, Xavier Trias,es deu a un "problema econòmic greuque afecta a tota la línia". Les decisionssobre el futur d'aquesta infraestructuraes prendran en funció dels pressupostosque pugui aprovar la Generalitat.

>> Les cistelles debàsquet dels Jardinsde la Mediterrània jatenen nova ubicació

Després de mesos d'espera, finalmentels Jardins de Can Farrero ha estat laubicació escollida per ubicar les cistellesde bàsquet que es trobaven als Jardinsde la Mediterrània. Recordem que acausa de les queixes dels veïns de lazona, el Districte va decidir treure-les ibuscar-ne un nou lloc on els joves que hijuguen no provoquin molèsties.

>> Tot a punt per a lainauguració de la PortaFiral, a finals febrer

Les obres del que ha de ser el nou espaiverd de la Marina estan pràcticamentenllestides. La plaça dóna continuïtat al’espai públic existent davant de l’audito-ri de la Fira i del conjunt edificat d’ofici-nes de Porta Firal. Alguns veïns ja hanexpressat les seves crítiques, al·legantque no és una zona verda sinó unaplaça dura. L’estrena coincidirà amb lacelebració del Mobile World Congress.

breus En marxa la nova central de fred icalor de la Zona Franca

REDACCIÓ

Barcelona i la seva àrea metropolita-na estrenaven el passat 5 de febrerla nova central de generació de

calor i fred del Parc Logístic de la ZonaFranca, que abastirà de calefacció, airecondicionat i aigua calenta els edificisresidencials, industrials i del sector tercia-ri de la zona, així com els de la part sudde la ciutat i els de la zona de Gran Via del'Hospitalet. Segons l'Ajuntament, la ins-tal·lació -que produeix electricitat, calor a90 graus, fred a 5 graus i fred industrial a10 graus sota zero- suposa deixar d'eme-tre anualment 13.400 tones de diòxid decarboni i redueix el consum elèctric. Amés, disposa d'una planta de biomassaque aprofita 28.000 tones de residus pro-cedents dels parcs i jardins de Barcelonai de les zones forestals properes.

Aposta per la sostenibilitatSegons l'alcalde, Xavier Trias, es tractad'una "aposta per la sostenibilitat per auna ciutat que vol ser smart city. A la ZonaFranca tenim un dels pols de riquesa més

IRIS VIEIROS

El passat 2 de febrerva arribar al mercatde la Marina la

campanya "El menjar noes llença", endegada perl'Ajuntament de Barce-lona amb l'objectiu d'a-profitar els aliments quees consumeixen a lesllars i reduir els residusque es generen. Aquestprojecte es va posar enmarxa als mercats de laciutat el 19 de gener idurarà fins al 16 de març.

Així, els encarregats dela campanya estan visi-tant els diferents mercatsdels barris i ofereixen accions teatralitza-des, receptes de cuina i tallers dinàmicsgratuïts on els participants aprenen a ela-borar receptes aprofitant els aliments quesobren dels àpats. Algunes d'aquestesreceptes són, per exemple, tempura de

restes de verdura, croquetes de "pescasalada" o crema d'enciam amb cigronsd'escudella al curri, totes elles elaboradesamb restes de menjar. Els tallers es fansempre els dissabtes, duren unes 4 hores(entre les 9 i les 13 hores) i no cal fer ins-

cripció prèvia.Amb aquesta campanya també es pre-

tén conscienciar la gent sobre el malbara-tament alimentari que es produeix a lesllars i les seves conseqüències. Per acon-seguir-ho, es donen trucs de prevenció degeneració de residus alimentaris domès-tics, tant a l'hora d'anar a comprar comquan es fa el menjar o es volen conservarels aliments. Evitar el malbaratament ali-mentari suposa alhora un estalvi econò-mic per al consumidor, molt interessant enels temps que corren. Per això també esvol ensenyar la gent a fer una bona plani-ficació de les compres perquè aquestestinguin com a objectiu proporcionar unadieta equilibrada, fent una bona llista cal-culant les racions que es necessitaran.Evitarem així llençar menjar encara enbones condicions. I és que la producciód'aliments al món és 1,5 vegades mésgran que la demanda i no tothom potaccedir-hi en les mateixes condicions.

La campanya "El menjar no es llença"sorgeix de l'Àrea d'Habitat Urbà, MediAmbient i Serveis Urbans de l'Ajuntamenti compta amb la col·laboració de l'Institutde Mercats, dins del Pla aprovat pel con-sistori sobre Prevenció de Residus, quepretén reduir un 10% la generació de resi-dus a la ciutat l'any 2018.

La campanya "El menjar no esllença"arriba a la Marina

La campanya també vol evitar el malbaratament alimentari

DANI FERNÁNDEZ

Imatge de inauguració de la central, que es troba al Parc Logístic de la Zona Franca

Abastirà, entre d’altres, elfutur barri de la Marina delPrat Vermell

importants del país, poques ciutats al móntenen el que tenim nosaltres. La sortidade la crisi la té Barcelona i la seva àreametropolitana". Per la seva banda, el con-seller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig,explicava durant la inauguració queaquest nou model de distribució energèti-ca és un exemple "del que ha de ser la

nostra economia: una economia verda".La nova central se suma a la de la

Marina, que ja està en funcionament, i a ladel port, en fase de disseny. Aquesta és lasegona xarxa de distribució de fred i calorde la ciutat, després de la que es vaimplantar al Fòrum, que ja té un total de20 quilòmetres.

AJUNTAMENT DE BARCEONA

Page 9: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

www.comerciantslamarina.cat

Botiguesassociades365.cafè - 1365.cafè - 4Art i DecoracióAssessoria Empresarial AnnaMaria MadridAutoescola Zona FrancaAutomòbils A. R. Motora KIABallester PerruquersBar AngelitaBayot - ColladoBoníssim Pa ArtesàBricolage Zona FrancaBugaderia Tintoreria MariCafè i MésCarnisseria AngelCeller PeñaCentre d'Infermeria i PodologiaCermasa Centre MèdicCharcuteria SantyComercial AlvarezComputer SystemCondis SupermercatsCopisteria Sant JordiDecoración Mari CarmenDietética y Salud Mª de GraciaDrogueria FeliEl Gall i la GallinaElectroutletEspai per VestirEstanc de la Zona FrancaEstanco Papeleria LageÈxit Dona Home i ComplementsFarmàcia CuscóFarmàcia Forns - GiróFotosistemaGranja Restaurant La MasiaIbañez JoiersIcali Correduria d'AssegurancesITC SystemJoieria Rellotgeria Ramon CarnéJoyeria LuraLa PiruletaLa Taverna del CondeLlar d'infants Els GegantsLlar d'infants XumetsLoteria CostaMacarro, materials de construccióMerceria SiomiMobles Zona Franca - 1Mobles Zona Franca - 2Modi II Autoservei AlimentacióMón AnimalMoypaMuebles El CisneMultiòpticas JosaPa de CarpesPerruqueria MontseProyectaQueviures Miquel CarnéQueviures RuízQuiosc El AbueloTalleres JFTalleres Pérez AlonsoTocineria Plus UltraTuCerrajeria.comVista Optica - Zona Franca

REDACCIÓ ACLM

Us heu preguntat mai perquè elsvostres pares us deixaven anarsols a comprar a la botiga del

costat de casa quan éreu petits?Principalment per la confiança. Elsvostres pares confiaven en el botiguero la botiguera, sabien que no usenganyaria i que us donaria exacta-ment el que ells compraven habitual-ment.

Perquè el vostre botiguer de confian-ça sap els vostres gustos i costums, usaconsella sobre nous productes, us

adverteix sobre publicitats enganyo-ses... i, a més, amb una bona relacióqualitat/preu. I aquest coneixementdels vostres gustos és el que permet alcomerç de proximitat adaptar-se millora les noves necessitats dels clients.

El comerç de proximitat el regentenpersones properes, de confiança.Persones properes que lluiten pel seunegoci, ja que és el seu mitjà de vida,però també pel que té de servei a lacomunitat. Lluiten per tirar-lo endavant,per oferir el millor producte, el millorpreu, el millor servei, amb varietat i

bon preu, i al costat de casa. Lluitenper ser competitius i això vol dir fer for-mació: en aparadorisme, informatitzarla gestió o noves tècniques de màrque-ting per Internet i web 2.0.

El comerç de proximitat il·lumina elscarrers i els dóna vida. Els comerciantstambé recullen les vostres queixes diri-gides a l'Administració, els hi transme-ten i lluiten perquè se solucionin elsvostres problemes, que també són elsseus. I en moments econòmics difícilscom l'actual, donen l'oportunitat de cre-ació de feina per a persones emprene-dores. Actualment el comerç de laMarina ocupa al voltant de 750-800persones.

Recordeu: el comerç de proximitat, eldel barri, el de tota la vida, està al vos-tre costat per ajudar-vos amb profes-sionalitat i bon servei. Deixeu-vos aju-dar, compreu al barri. Tots hi sortiremguanyant!

Comerç del barri,comerç proper

Page 10: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013ACTUALITAT10

Acabes l'ESO, jasaps què faràs?

ANNA MIR i LOLA CASTROPunt d'Informació Juvenil Sants-Montjuïc

Vols saber quins estudis pots realit-zar quan acabes l'ESO? QuinBatxillerat pots escollir? Quina ofer-

ta de Cicles Formatius hi ha? Vols conèi-xer els diferents Graus Universitaris?Apropa't al Punt d'Informació Juvenil deSants-Montjuïc, on podràs trobar leseines per escollir el teu itinerari acadèmici participar a les activitats que oferim.

El Punt d'Informació Juvenil és un ser-vei gratuït de l'Ajuntament adreçat a jovesd'entre 12 i 35 anys, que treballa conjun-tament amb la xarxa de Punts de la ciutatde Barcelona, on informem i assessoremals joves sobre diferents temàtiques ialhora realitzem campanyes on s'oferei-xen una gran varietat d'activitats.

De gener a març es realitza a la ciutat lacampanya In-forma't, que consisteix enun seguit d'activitats relacionades enorientar als joves en la tria del seu itinera-ri acadèmic. Al Punt de Sants, del 28 degener al 8 de febrer, rebem la visita delsalumnes de 4rt d'ESO dels instituts delDistricte. Aprofitant l'exposició "Acabesl'ESO, ja saps què faràs?" -exposició quetothom pot venir a visitar- oferim als jovesuna xerrada sobre els itineraris acadè-mics que poden cursar un cop acabada lasecundària i donem a conèixer el Punt.L'activitat és molt ben acollida pels insti-tuts i alumnes de la zona pel suport en l'o-rientació acadèmica que s'ofereix.

Per altra banda, el 28 de febrer de 9 a14h es realitza al Centre Cívic Cotxeresde Sants diferents xerrades sobre 8 famí-

lies de formació professional, tant decicles de grau mitjà com de grau superior.Aquestes xerrades, obertes a tots elspúblics, van a càrrec de professorat queimparteix els cicles. És una oportunitat perconèixer els diferents estudis de formacióprofessional, requisits d'accés, sortidesprofessionals, etc.

Per tal de poder informar a les mares,pares i professionals de l'àmbit socioedu-catiu, també oferim un parell de xerrades,amb inscripció prèvia, el dimarts 12 demarç a les 19h (a la Biblioteca FrancescCandel) i el dimecres 13 de març (al PIJde Sants), sobre el recorregut acadèmicque poden cursar els joves.

Del 4 al 22 de març, també s'obrirà elfòrum entr@lumnes, un espai-fòrum apartir de facebook que consisteix en pre-guntar i resoldre dubtes sobre estudis dePQPI, Batxillerat, Cicles Formatius i estu-dis universitaris. Un grup de voluntaris,que imparteixen aquests estudis, són elsencarregats de respondre les diferentsconsultes que puguin sorgir.

Encara sou a temps de participar en lesactivitats que la campanya In-forma't usofereix. Si tens dubtes, si no saps quèestudiar, no hi donis més voltes i vine alPunt!

Imatge de la pàgina web d’In-forma’t

+ infoEl PIJ de Sants-Montjuïc a la MarinaLloc: Sala Pepita CasanellasHorari: Dimarts i dijous de 17 a 20.30hWeb: bcn.cat/infojove i bcn.cat/informat

In-forma't!

L’Assemblea de Treballadorsen Atur de la Marina, en marxa

EVA ALBIOL

L'Assemblea del 15-M del barri, ambel suport del col·lectiu d'aturats iaturades de Barcelona, ha impul-

sat l'Assemblea de Treballadors en Aturde la Marina - Zona Franca. La iniciativa,que es va presentar públicament el passat29 de gener a la Biblioteca FrancescCandel, neix amb un clar objectiu: acon-seguir treball digne per a tothom o presta-ció per desocupació.

En la convocatòria de l'assemblea escridava a aturats i aturades a organitzar-se i "no perdre el temps esperant passiva-ment que els governs prenguin mesuresefectives contra l'atur". Per aquest motiu,els membres de l'assemblea van plantejarque els mateixos aturats, mitjançant l'au-toorganització, mobilització i coordinacióamb l'Assemblea d'Aturats de Barcelona ila Coordinadora d'Aturats de Catalunya,aconsegueixin solucions a les seves rei-vindicacions. Algunes d'aquestes reivindi-cacions són la creació de llocs de treball,prestació per atur indefinida fins a larecol·locació efectiva o serveis bàsics gra-

tuïts per a persones no ocupades.Segons afirmen els membres del'Assemblea de la Marina, l'assemblead'aturats" no serveix per obtenir solu-cions ràpides, sinó que es tracta d'unalluita llarga i dura contra un model demisèria planificada".

Així, la quarantena d’assistents a l'as-semblea van analitzar l'estat econòmicactual de crisi i la situació cada cop mésdramàtica que viuen tots els treballa-dors i treballadores. "Ho confirmen lessinistres xifres de la darrera EPA i diver-sos estudis d'organismes oficials", expli-quen. A més, es van debatre les reivin-dicacions prioritàries i possibles accionsper donar-se a conèixer i estendre la ini-ciativa a més gent.

Els acords que es van prendre, almarge de donar per constituïdal'Assemblea de Treballadors en Atur dela Marina - Zona Franca, van ser la cre-ació, a la propera assemblea, d'una pla-taforma reivindicativa, marcar els objec-tius del proper període i reunir-se cadadimarts a les 10h a la Casa del Rellotge.

La iniciativa es va presentar a la Biblioteca Francesc Candel

RAFEL VIDAL

Els centres educatius obren les portesREDACCIÓ

L'Ajuntament de Barcelona ha posata disposició de les famílies el webwww.bcn.cat/educacio amb infor-

mació actualitzada relacionada amb lesdates i els horaris de les portes obertesque organitzen cadascun dels centreseducatius públics i concertats de la ciutat,per tal que es puguin visitar.

En aquest web, entre altres coses, els

pares i mares interessats poden trobartota l'oferta formativa de les escoles i elsinstituts públics i concertats de la ciutat.

A més, el consistori, amb el suport delConsorci d'Educació de Barcelona, des-envolupa diferents accions comunicativesdurant aquest procés de jornades de por-tes obertes, que és una fase prèvia alperíode de preinscripció i matrícula per alcurs 2013-14.

ESCOLES D'EDUCACIÓ PRIMÀRIABàrkeno (Tel. 932 230 829)Per a visites concertades contacteuamb la direcció del centre.Can Clos (Tel. 93 326 145)Cada dia del període de preinscripció,d'11.00 a 13.00 h i de 15.00 a 17.00 h.El Polvorí (Tel. 933 327 496)1 de març de 15.00 a 18.00 h. Durantel període de preinscripció, de 9.00 a13.00 h i de 15.00 a 17.00 h.Enric Granados (Tel. 933 326 247)Durant tot el període de preinscripcióen horari lectiu.Ramon Casas (Tel. 933 315 284)25 de febrer a les 16.45 h.

Seat (Tel. 934 222 588)12 de març de 17.00 a 18.30 h.

INSTITUTS DE SECUNDÀRIALluís Domènec i Montaner(Tel. 932 969 729)23 de febrer de 10.30 a 12.30 h i 27de febrer de 16.00 a 18.00 h.Montjuïc (Tel. 932 230 221)20 de febrer de 18.00 a 20.00 h.Mare de Déu de la Mercè(Tel. 932 232 566)16 d'abril a les 10.00 h, 12.00 h, 16.00h i 18.00 h (visites concertades, con-tacteu amb el centre).

Page 11: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 ESPECIAL 11

Un any més el Rei Carnestoltes tenia raó: la Marina és carnaval! Els actes vancomençar divendres 8 de febrer amb el popular "Ranxo d'Entitats" on els assis-tents van gaudir de la festa fins a altes hores de la matinada. Els actes vancontinuar dissabte al matí, amb el tradicional Concurs Infantil, on els mésmenuts van viure la seva festa particular. Com a acte central, dissabte a latarda els veïns i veïnes van participar a la tradicional Rua de Carnaval, que uncop més va omplir de música i animació els carrers dels nostres barris amb laparticipació de fins a 21 comparses. El dimecres de cendra, l'enterrament dela sardina i la declaració de dol oficial servien per acomiadar el Carnestoltes iposar punt i final a la setmana més esbojarrada de l'any.

L'èxit d'aquesta festa ha estat possible gràcies al treball i l'esforç que ha rea-litzat la Unió d'Entitats de la Marina, amb la col·laboració dels veïns i veïnes delterritori i del districte de Sants-Montjuïc.

Fotoreportatge: Dani Fernández

Page 12: La Marina - Edició febrer 2013

AG

END

A

Feb

rer 2

013

>> Certamen literari Francesc Candel

De l’11 de març al 5 d’abrilSetzena edició del certamen literari Francesc CandelLes modalitats del certamen són: relat curt (juvenil iadult), poesia i reportatge periodístic*El tema és lliure en les tres modalitats, però el reportatgeperiodístic ha de basar-se en fets reals.*El premi per al guanyador de cada modalitat és un trofeu,un llibre electrònic i un premi per valor de 200 euros enmaterial bibliogràfic.*Els treballs poden estar escrits en català o en castellà.*Termini d'inscripció: de l'11 de març al 5 d'abril a qualsevolde les tres biblioteques de Sants-Montjuïc*Més informació al web del Districte

>> Biblioteca Francesc Candel

Dijous 21 de febrer Xerrada: Lluites obreres i populars al barri de la Marina-Zona Franca. Com es van aconseguir conquestes delsdrets dels treballadors i del barri?Organitza: Assemblea La Marina Hora: 19 h

Dilluns 25 de febrerGent de la Marina: La Colònia BausiliOrganitza: Centre d'Estudis Montjuïc Hora: 19.30 h

Dimecres 27 de febrerLletra petita. "Granotes, gripaus i altres trifulgues"A càrrec de Cesc Serrat Hora: 18 h

>> Exposicions

Fins al 28 de febrerAngles Personals Fotografies de llocs simbòlics de BarcelonaOrganització: Gina Compte Navarro (@gina_compte) i SergiHerrera Segovia (@sergihs10)Lloc: Sala d'Exposicions Centre Cívic Casa del Rellotge

>> Activitats

Tots els diumenges de setembre Sortida setmanal amb Marina BikesHora: 07 hLloc: Plaça de la MarinaMés informació: www.marinabikes.org

>> Centre Cívic La Cadena

Inscripcions durant tot el trimestreJa pots inscriure't als nous tallers del centre!Pots consultar la programació al web de la Uniód'Entitats o al Facebook del Centre Cívic La CadenaEl pagament de les quotes es pot fer amb targeta o mitjan-çant ingrés a compte bancari

>> Divendres en escena

Divendres, 22 de febrerEOOO! Claqué i música en directeEspectacle polivalent on a més de fusionar el claqué ambdiferents estils musicals com el swing, la música brasilera oel funky; interpreten cançons, ballen sobre tapes d'escombra-ries, juguen amb llums i moltes coses més.Hora: 20 h Lloc: Sala Pepita CasanellasPreu entrada: 2,25 euros

Divendres, 8 de marçCabaret de fèminesCabaret a càrrec de la Cia. Señoras que hacen lo que lesda la ganaUn cabaret de senyores (joves, però senyores) que fan exac-tament el que els dóna la gana. Esquetxs descarats, cançonsgamberres, balls canalles d'unes dives anades a menys quemai van estar anades a més. No t'ho pots perdre!Hora: 20 hLloc: Sala Pepita Casanellas Preu entrada: 2,25 euros

>> Matinals per a tota la família

Diumenge, 3 de marçEl Cel de la JojóMusical amb titelles, a càrrec de la Cia. Inspira TeatreUna història sobre la transformació, sobre les petites i granspèrdues, un himne a la vida. Una història plena de tendresa ialhora embolcallada de molt sentit de l'humor.Hora: 12 h Lloc: Sala Pepita CasanellasEdat recomanada: a partir dels 4 anysPreu entrada: 2,25 euros

>> Sala d’actes de La Capa

Dimarts, 19 de febrerConferència"Les malalties del pulmó” (Bronquitis, asma i altres)A càrrec de Mercedes Liroz, infermera del CAP Carles RibasHora: 11.30 h Lloc: Sala d'actes de La Capa

>> Centre Cultural Ancora

El tercer diumenge de cada mesTallers CreatiusAquest mes, el sistema endocrí hormonalTallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat en ladansaHora: 18.15 hPreu taller: 3 eurosLloc: Carrer Sant Eloi, 5-7Contacte: 93 298 94 91

la marina // Febrer 2013AGENDA12

Page 13: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 CULTURA 13

SARA TORREMOCHA

Arrel de l'aprovació de la Llei deBarris del 2010, i amb el vist i plaude l'Administració que demanava

projectes d'aquest estil, l'organitzacióArtixoc va impulsar el Club de l'Oci, unaproposta de dinamització comunitària queva iniciar-se als barris de Can Clos, laVinya i Plus Ultra, i que ja s'ha estès aaltres zones de la Marina. Amb finança-ment de l'Ajuntament i la Generalitat,"l'objectiu és oferir als veïns activitats delleure i de creixement personal", asseguraÀgia Luna, coordinadora del projecte. "Tot

Imatge d'un dels tallers organitzats pel Club de l’Oci

i que estem oberts a tothom, la respostaprincipal l'obtenim de persones grans id'aturats, ja que disposen de més tempslliure", afegeix Sergio Suárez, dinamitza-dor de la iniciativa.

Fugir de l'avorrimentEl Club de l'Oci organitza sortides cultu-rals mensuals a diferents indrets quepuguin ser d'interès. Ja s'han fet una des-ena de visites, entre les que destaquenels recorreguts pel barri Gòtic, Ciutat Vellao al barri de la Rivera, o les visites amuseus com el MNAC, el Miró i el Caixa

ARXIU / ARTIXOC

+ infoASSOCIACIÓ ARTIXOCTel. 93 296 41 00 / 673 03 04 [email protected]

Fòrum. Però no sempre opten per sortirde la Marina. "També ens agrada redes-cobrir diferents espais del barri perquèaixí s'enforteixen els vincles entre elsveïns", explica Suárez. "A més -assegura-a mesura que apareixen obres de teatre oexposicions, les van proposant". La qües-tió és mobilitzar la ciutadania i evitar l'avo-rriment: "Tenim el repte de treure a la gentde casa perquè pugui conèixer una micamés la seva ciutat i entrar en contacteamb altra gent", afegeix Luna.

A més de les sortides mensuals, el Clubde l'Oci proposa trobades més freqüentsa partir del tallers setmanals com el demanualitats i el de Chi-Kung, que es fan alcentre social de Can Clos, al carrerMarbre. El primer d’ells té lloc els dijous ales cinc de la tarda i proposa diferents tèc-niques d'arts plàstiques com la pintura i elgravat, el segon es realitza els dimarts ales 18.15h i engloba un conjunt de tècni-ques relacionades amb la medicina xine-sa orientades a mantenir una bona salut.

Els usuaris del Club de l'Oci han d'abo-nar una quota anual de 20 euros, una xifraque va destinada a "refermar la fidelitatdels membres", assegura Suárez. A mésde rebre informació trimestral de les acti-vitats culturals programades, els usuaristenen dues sessions de prova a cadataller abans de decidir unir-se al Club. Endefinitiva, i en paraules de la coordinado-ra del projecte, "tot plegat esdevé unaexperiència molt positiva".

Més estrellesque al cel, a lateva biblioteca

La Biblioteca ha volgut fer-seressò del premi cinematogrà-fic més important, l'Òscar de

l'Acadèmia de Hollywood, ambuna selecció de pel·lícules quehan guanyat aquest guardó. Hitrobareu des dels clàssics mésveterans i inoblidables, fins alsòscar més recents.

Us oferim l'oportunitat de des-cobrir o revisitar pel·lícules que usdeixaran una empremta inesborra-ble, que quan més creieu conèixerd'oïdes, més noves, inesperades isorprenents us resultaran quanles veieu. Clàssics que us emocio-naran, que us permetran viurealtres vides per unes hores, pas-sar l'estona amb personatges queus contagiaran neguits i emo-cions, que us deixaran les sevescases i us acompanyaran per pai-satges nous. Podreu perdre-us perÀfrica amb Meryl Streep i RobertRedford, compartir apartament iembolics amb Jack Lemmon iWalter Matthau, retornar aCasablanca i comprovar que Paríssempre serà allà, o, si ho preferiu,vigilar de prop els assumptes dela família al costat d'El padrino perla Nova York dels anys 40.

La màgia del millor cinema usespera a la vostra biblioteca, laCandel!

El far

El Club de l'Oci proposa activitats de lleure i de creiexement personal

Artixoc: una aposta per dinamitzar socialment la Marina

També, a partir de principis del mes demarç, a la biblioteca Francesc Candels'instal·larà un expositor amb fotos històri-ques de la Marina, perquè els veïns i veï-nes puguin apropar-se a identificar lespersones que hi apareixen, anotar elsseus noms, records i la informació que tin-guin sobre elles. També els visitantspodran aportar fotos d'aquella època."Des del CEM creiem que és importantque, entre tots, els traiem de l'anonimat ique recordem qui eren i què en sabemd'ells. Tots formem part de la història delsdiferents barris i hem estat importants,d'una manera o d'una altra, en la cons-trucció de la Marina d'avui".

Així, doncs, el dilluns 25 de febrer a les19.30h a la Biblioteca tindrà lloc la prime-ra de les sessions dedicada a la ColòniaBausili.

"Us hi esperem. Recuperem entre totsla memòria de la Marina".

Un nou programa dedicat a la‘Gent dels barris de la Marina’

ORIOL GRANADOS

El proper dia 25 de febrer, el Centred'Estudis de Montjuïc, conjunta-ment amb la Biblioteca Francesc

Candel amb la col·laboració d' entitats dela Marina, inicia un programa d'activitatsamb el títol de Gent dels barris de laMarina. Es tracta d'una sèrie de conver-ses amb veïns i veïnes que han tingut unpaper destacat dins els seus barris, per tal

de conèixer les seves vivències i els seusrecords, com s'ha desenvolupat i es des-envolupa la vida al territori -tant a nivellpersonal com col·lectiu-, els costums, lestradicions, el treball, les diversions, larelació entre les persones i el conjunt dela població, les mancances, les dificultatsi com s'han hagut d'afrontar per solucio-nar-les i així millorar les condicions devida.

Page 14: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013ESPORTS14

JORDI GISPERT

Una de les frases llatines més popu-lars és: virtus unita fortior, és a dir,"la unió fa la força". Ara més que

mai. Sobretot en el món d'una pràcticaesportiva que, com moltes d'altres i pernegligència d'uns quants, es veu relegadaa una subcategoria, la d'aquella designa-ció tan comuna i no menys perjudiciald'esport minoritari, que denota un cert airepejoratiu i que deixa enrere una voluntatperiodística d'interès per un esport que hiés; potser en menys proporció, però exis-teix. Cal difondre'l, i com que qui ho ha defer no ho fa, són els clubs els que maldenper sobreviure, els que fan malabars ambles matemàtiques per arribar a final demes, i els que, a més, han de vetllar per lasupervivència d'un esport que no va néixerahir, sinó fa pràcticament un segle.

Pressionat per aquestes circumstànciesel Club Handbol BCN Sants, l'únic referentdel nostre Districte, l'únic de la ciutat on hipoden jugar les noies, ha impulsat conjun-tament amb els altres clubs i entitats de

Barcelona (n'hi ha només una vintena),una sèrie de trobades batejades amb elnom de Taula de l'Handbol. Aquesta menade cooperativa de l'esport acaba de néixeri el seu únic objectiu és fer front comú permirar de passar menys penúries, i perdonar a conèixer, sobretot als mésmenuts, l'opció que tenen de formar-se enun joc que prové d'una gran varietat depràctiques que ja surten reflectides en undels llibres embrions de la nostra culturaeuropea, l'Odissea d'Homer. Tres puntsbàsics formen la primera divisió de líniesmestres a seguir. El primer, concretarquina relació d'ajuda mútua i rutina de tre-ball comuna s'acaba d'establir. El segon,les classes extres a les escoles. I el tercer,la difusió a través dels mitjans de comuni-cació. Aquest darrer punt el fan, compoden, a través del web, a través de les

xarxes socials, mitjançant trucades ocorreus electrònics, dirigents com el queens toca, el president des de fa un any delSants, l'exjugador, retirat per l'infortuni deles lesions, Dani Landa.

És ell qui ens explica la seva versió delsesdeveniments, dins la seva casa de llo-guer, el Poliesportiu de l'Epanya Industrial,després d'una victòria còmoda, més delque imaginava, del seu sènior per 34 a 17davant el Cardedeu, a qui avançaran en elquart lloc de la taula de Tercera Preferenta manca de deu jornades per al final delcampionat. Enguany, un bon feix de treball

i un polsim d'atzar han proporcionat unpetit impuls que caldrà aprofitar. El mun-dial d'handbol disputat a Barcelona el pas-sat mes de gener, ha situat en l'epicentred'aquest esport la capital de Catalunya. LaFederació Catalana, mitjançant el seu plade difusió anual, ha fet una excepció i haatorgat a la nostra la categoria de ciutatHandbolicat 2012/2013 i 2013/ 2014. Aixòvol dir que moltes activitats, partits i jorna-des de promoció unitàries tindran lloc finsque acabi la propera temporada entre elsmarges del Besòs i el Llobregat. Aquestacord de la Federació Catalana d'Handbol

L'handbol s’uneix per mirard’arribar a més gent

Taula de l’Handbol és una iniciativa d’una vintena de clubs de la ciutat, entre ells elCEH BCN Sants, per donar a conèixer l’esport, especialment als més menuts

El Club Handbol BCNSants és encara l'únic referental Districte d'aquest esport

Els nens de l'Escola Bàrkenotenen l'opció de practicarhandbol en horari extraescolar

El Club Handbol BCN Sants es va fun-dar l'any 1992, com una continuacióde la tasca que ja feia fa uns anys elGrup Esportiu de la Seat. Actualmentacull 4 equips de formació i un sèniormasculí, que entrenen 3 hores persetmana i disputen els seus partitsentre els poliesportius de la Bordeta ide l'Espanya Industrial. La quotad'entrada per als més menuts és de25 euros, uns diners amb els quals escobreixen bona part de les despesesanuals, que per lloguers pugen ja finsvora els 15.000. La seva filosofiaúnica és la formació, i amb regla-ments interns escrits i estipulats,intenten fer enganxar la passió d'a-quest esport entre els més joves. Unabona defensa i un contraatac letalpodria ser el seu lema de joc. Elsènior masculí, acabat de pujar decategoria, lluita per col·locar-se afinal d'any entre els 3 primers equipsde Tercera Preferent, i d'aquestamanera, aconseguir l'ascens aSegona Catalana.

20 anys d’història

amb l'Ajuntament de Barcelona possibilitaque els clubs puguin oferir classesextraescolars als centres educatius ambun rerefons i una carta de presentació méssòlides. És d'aquestes lliçons, gratuïtes elprimer trimestre i a 10 euros al mes a par-tir d'aquí, que es nodreixen els equips dela ciutat. L'assignatura d'handbol, un copacabat l'horari lectiu, comença entre elsnens de 3r i 4rt de primària, per passardesprés a 5è i 6è si així ho requereixen lesnecessitats específiques.

Els mateixos tècnics del club són elsque les coordinen. Es tracta de plantar lesllavors per fer-ne tard o d'hora una collitaque, com la d'enguany, ha estat generosa.A més del sènior masculí, el juvenil feme-ní i els dos infantils, l'entitat governada perDani Landa i dues o tres persones més afi i efectes, ha pogut incorporar un grupaleví mixt al seu engranatge. La idea ésexpandir les classes a tants centres comles vulguin. L'Escola Bàrkeno, a la Marina,o el CEIP del Bosch, a Montjuïc, ja en for-men part.

A dalt, una acció del partit de lliga entre el BCN Sants i el Cardedeu, a l'EspanyaIndustrial. A baix, el tècnic Dani Landa dóna instruccions als seus jugadors

Page 15: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013 COMUNICACIÓ 15

REDACCIÓ

Sota el lema de "Can Clos notícies",el centre educatiu d'aquest barride la Marina dedicava la seva

Setmana Cultural als mitjans de comuni-cació. "Quan vam llegir a LA MARINAque celebràveu els 25 anys de comuni-cació local, l'equip de mestres vam pen-sar que seria una molt bona ocasió perpoder treballar amb els alumnes tot elque són els mass media", explica ladirectora de l'escola, Assumpta Bosch."Vam trucar-vos i la resposta va ser desdel principi molt positiva, cosa que usvolem agrair. I és que no podíem deixarpassar l'oportunitat de venir i conèixer insitu la ràdio i la revista dels nostresbarris", afegeix.

Així, al llarg de la segona setmana defebrer, els alumnes de l'Escola Can Closvan poder visitar la redacció de LA

MARINA i els estudis de Sants-MontjuïcRàdio, i comprovar en persona com es eldia a dia dels mitjans de comunicació.

A banda d'això, i en el cas de l'emisso-ra, van poder participar de la programa-ció. Al matí es van convertir en col·labo-radors de luxe de Fran Albar, presentantcançons i compartint amb els oients lesseves preferències musicals. A la tarda, ien el marc d'una edició especial del pro-grama Portes obertes, un grup represen-tatiu dels diferents cicles educatius delcentre van explicar la història del seubarri, de la seva escola i les particulari-tats que els fan diferents, alhora quefeien sentir les seves reivindicacions perfer de Can Clos un barri millor.

Aposta per la formacióPer tal de completar aquesta SetmanaCultural dedicada als mitjans de comuni-

cació, i d'acord amb un dels objectiusfundacionals de l'entitat (l'aposta per laformació), l'Associació de Mitjans deComunicació Local també va impartir untaller de locució a la mateixa escola."Recuperem així una de les línies de tre-ball característiques dels nostres mitjansdes que es van posar en marxa", explicaMireia Gargallo, vocal de la junta i una deles responsables de formació, i segueix:"La idea no és només apropar la ràdio iLA MARINA a nens i joves, sinó tambéoferir una alternativa de formació i delleure. Creiem que podem fer molt per ladinamització social dels nostres barris iper això hi estem treballant".

La visita de l'Escola Can Clos se sumaa la que van fer al novembre diversosalumnes de l'IES Montjuïc. La idea ésestendre aquesta iniciativa a la restad'escoles i instituts del territori.

,Un dels membres de l’equip treballant a la

redaccio de LA MARINA, als anys 90.

,

Imatge de la primera unitat mobil de Ràdio

Zona Franca, als anys 80.

2255 aannyyss ddee

ccoommuunniiccaacciioo,,

eenn iimmaattggeess

,,

Sants-Montjuïc Ràdioi LA MARINA,

també al facebookREDACCIÓ

L'Associació de Mitjans de Comu-nicació Local (AMCL) ha fet unaaposta per les xarxes socials. Des de

ja fa alguns mesos, aquesta publicació iSants-Montjuïc Ràdio compten amb pàginapròpia a facebook. L'objectiu no és altre quepotenciar el contacte directe amb els lectorsi oients d'ambdós mitjans, alhora que escrea un nou canal d'informació i participació.Així, al facebook de LA MARINA els usuarispoden consultar en format PDF les darreresedicions de la publicació i dir la seva sobreels continguts. Quant a la pàgina de la ràdio,a banda d'informar-se sobre els diferentsprogrames en antena i escoltar i descarre-gar els podcasts dels principals espais, elsusuaris poden sol·licitar cançons i expressarles seves opinions.

L’Escola Can Clos dedica lasetmana cultural a l’AMCL

A l'esquerra, foto de grup de l'escola. A la dreta, els alumnes a Sants-Montjuïc Ràdio i a la redacció de LA MARINA

Regala'ns un "m'agrada" isegueix-nos també al facebook!

facebook.com/diarilamarinafacebook.com/santsmontjuicradio

RAFEL VIDAL

,

Page 16: La Marina - Edició febrer 2013

la marina // Febrer 2013LA CONTRA16

TOMÀS MORGENSTERN

Angie Rosales és la presidenta i fun-dadora de l'ONG Pallapupas, elspallassos que des del 2000 porten

visitats més de 275.000 infants en diver-sos hospitals catalans.

Com neixen els Pallapupas?Fa uns anys vaig fer un càsting per a unaassociació de pallassos d'hospital aMallorca, em van agafar i quan vaigcomençar la formació vaig entrar en unaUCI pediàtrica. El fet de veure el queaquella parella de pallassos provocava enun espai de tantíssim dolor em va fer deci-dir que volia dedicar-me a això.

Quina és la missió de l'organització?Busquem que l'experiència hospitalària oquirúrgica no sigui necessàriament trau-màtica. Posem el teatre al servei de lasalut. Estem molt pendents de l'aspectehumanitzador de la sanitat perquè ente-nem que el pacient es troba en espaismolt hostils i moments emocionals moltdifícils. Els Pallapupas capten aquestafalta d'humanitat i ocupen aquest espai.

I ho fan de manera professional?Sí. Els que desenvolupen l'activitat sónartistes professionals, formats per l'entitatper poder treballar en l'àmbit hospitalari.Al darrere hi ha un equip de gestió, i arahem fet un pas important...

Digui'm.Doncs no només vetllem per la qualitatartística de les intervencions sinó que aratambé mesurem l'impacte que tenenaquestes intervencions en els pacientsque visitem.

En quin sentit?En fer tangible el resultat de les nostresintervencions. El 99% de les personesens diu que funciona, però tenim moltpoques dades objectives que demostrinque això és així. Busquem indicadors percomprovar les reaccions en diversosàmbits: en la intervenció artística, en larelació amb el personal sanitari, i l'impac-te en el pacient i en els seus acompa-nyants.

Quina és la reacció dels nens quan elsveuen entrar per la porta?La nostra sensació, i la de totes les perso-nes que ens veuen, és molt positiva.Veiem que tota aquesta tensió acumulada

troba altres vies d'expressió, que totaaquesta por continguda pot transformar-se en una altra cosa. En general generemconfiança per entrar en quiròfan o perrelacionar-se amb el personal sanitari.

No es tracta només de fer riure...No. Li donem fluïdesa a les emocionsestancades. Així doncs, la reacció querebem sempre és positiva. Tenim èxit demanera espectacular! Ja li agradaria a unactor a l'escenari tenir l'èxit que tenimnosaltres en els hospitals.

Amb els pares tenen la mateixa sensa-ció?A veure, és que els nens tenen un canaldirecte al cor. Els nens no tenen aquestaeducació i cultura que als adults ens limi-ta enormement. Així que en el cas delspares dels nens als que visitem, hem vistque com més límit és la situació a la qual

s'enfronten més s'agafen a la vida, i unsímptoma de vida és el riure i el bonhumor.

A nivell personal ha de ser una tascadifícil en segons quines situacions,no?Sí, però igual que per al personal sanitari.Qualsevol persona que treballa per alsaltres o que té una professió de servei,pateix un impacte. Després cada un té lesseves eines per fer front al que es troba.Uns passen per sobre, altres per sota iuns altres travessen.

I vostè?La meva aposta és la de travessar. No hiha manera de fer riure sense tocar eldolor dels altres. Hem de treballar des delcor i moltes vegades per això cal rendir-seal dolor que suposen moltes de les situa-cions que vivim.

"No hi ha manera de fer riuresense tocar el dolor dels altres"

Entrevista a: ANGIE ROSALES. Presidenta i fundadora de Pallapupas

Angie Rosales, amb el seu inseparable nas de pallasso, davant les fotografies d’altres membres del grup Pallapupas

Després d'uns minuts d'es-tar parlant amb ella entencperfectament perquè fa elque fa. És una dona quedesprèn simpatia pels qua-tre costats i estima la sevafeina. Viu per fer riure i perportar alegria als cors quemés ho necessiten. Me'nvaig de la seva oficina ambganes d'estudiar per pallas-so i convertir-me en unPallapupas més.

EL CONTRAPUNT

TOMÀS MORGENSTERN