núm. 214

MARÇ13ANY XIX

facebook.com/diarilamarina

la marinaTEMA MES

Exigeixen el tancamentdel CIE Zona Franca

"Un centre on s'ajuda els immigrants aintegrar-se a la societat, on se'ls ense-nya l'idioma i se'ls busca feina". Aquestaés només una de les curioses respostesobtingudes als barris de la Marina enpreguntar els veïns si saben què és unCentre d'Internament per a Estrangers(CIE) i si tenen constància de la ubicaciód'un ben a prop de casa seva, al PolígonIndustrial de la Zona Franca. No es trac-ta, evidentment, d'una enquesta prourepresentativa com per extreure'n con-clusions, però si serveix com a petitamostra del grau de desconeixement queenvolta aquest tipus d'equipaments.

Més d'un any després de la mort d'unintern al CIE de Zona Franca, el impul-sors de la campanya que n'exigeix eltancament continuen denunciant "laopacitat que hi regna" i organitzantaccions de protesta. Pàg. 3

Especial 8 de març,Dia Internacionalde les Dones

El metro a la Marina,sense data d'arribada

Quan tot just es compleix el primeraniversari de l'anunci de paralitza-ció de les obres del metro al seu

pas per la Marina, els veïns del territorireben de nou males notícies. Si fa un anyla Generalitat decidia concentrar la inver-sió en el tram de la Línia 9 per fer-la arri-bar a l'aeroport el 2014 (i ajornava fins a

2016 l'entrada en funcionament de la L10que circula pel Passeig de la ZonaFranca), ara, amb la nova "reprogramacióde l'obra", l'arribada del metro a la Marinano té ni tan sols una data assenyalada alcalendari. Segons fonts de la Regidoriadel Districte, que ja ha pogut reunir-seamb la Conselleria de Territori, la

Generalitat està treballant perquè "totseguit [després de 2016] i tan aviat comsigui possible, acabar també el tram de laL10". Els veïns, però, asseguren estar"cansats" de ser sempre "els últims de laciutat". I és que són més de 25 anys elsque fa que esperen l'arribada del metroals seus barris. Pàg. 7

Imatge de la tanca que encara avui anuncia les obres a l'estació de Foneria

DANI FERNÁNDEZ

XOSÉ QUIROGA/ANTIGONIA.COM

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

KLM

Edita:

associació mitjanscomunicació local

la marina // Març 2013MIRADES2

Fa prop d'un any (a l'edició núm. 204d'abril de 2012) i en aquest mateixespai, LA MARINA reproduïa el pri-

mer editorial de la publicació sobre l'arriba-da del metro als nostres barris. Aquellesparaules, que recollien la indignació delsveïns per ser l'única zona de Barcelonasense aquest tipus de transport, erenescrites el març de 1994, fa exactament19 anys.

Un any després, malauradament, noens queda altre remei que recordar-ho. I ésque, una vegada més, l'arribada del metroa la Marina (que d'acord a l'últim calendarianunciat fa un any pel llavors consellerLluís Recoder, hauria d'entrar en servei el2016), s'ha ajornat sine die.

Fa unes setmanes així ho feia públic elnou titular del Departament de Territori iSostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila.Es referia llavors a una "reprogramació del'obra" que ajorna dos anys (fins al 2016)l'arribada de la L9 a l'aeroport, on l'execu-tiu ha decidit concentrar la inversió. Diesdesprés, l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias,parlava d'"un problema econòmic greu queafecta tota la línia", per la qual cosa lesdecisions sobre el futur d'aquesta infraes-tructura es prendran en funció dels pressu-postos que pugui aprovar la Generalitat. Ibé, tots sabem quina és la situació pressu-postària del govern català...

En declaracions al programa PortesObertes de Sants-Montjuïc Ràdio, el regi-dor del Districte, Jordi Martí, afirmava que"el govern de la Generalitat no dóna malesnotícies perquè li agradi" i que si poguésfer arribar el metro a la Marina el 2013, "hofaria, sense dubte". Martí recordava llavorsels deutes del govern de l'Estat ambCatalunya que han estat reconeguts (de 8mil milions d'euros), i "els 13-14 mil milionsque cada any se'n van a Madrid en con-cepte de dèficit fiscal". "Si Catalunyacobrés aquests deutes reconeguts i nopagats i no hi hagués aquest dèficit fiscalno hauríem de fer ni la tercera part de lesretallades i el metro a la Marina arribariaquan toca", afegia.

No posarem en dubte les paraules delregidor. El problema està en què els veïnsi veïnes ja les han sentit massa cops. Peraquests motius (o per altres) governs detots els colors no han fet de l'arribada delmetro a la Marina una qüestió prioritària.

Potser seria hora d'oferir altres respos-tes. Un servei de bus ràpid i eficaç a totsels barris del territori (també a Can Clos i elPolvorí) seria una bona manera de fer mésagradable aquesta espera interminable. Iés que no ens cansarem de repetir-ho. Famés de 25 anys (25 anys!) que aquestsbarris s'esperen.

El carrer Sant Eloi es deteriora per moments i tot per culpa dels inquilins del bloc 2-4.Les escenes que hem de veure millor ni les comento. Cada dia és pitjor: música a totvolum, crits, baralles... I tot això al costat de la Clínica Sant Antoni i sobretot dels veïnsque residim allà. Demanem una solució immediata!

L'esperainterminable

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catfacebook.com/diarilamarinaC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióSònia Maza

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Martí Molina,Natàlia Morales, TomásMorgenstern, Sara Torremocha,Rafel Vidal i Iris Vieiros

Col·laboradorsRamon Anglés, Felipe Ayala,Juan Bibián, Agustín Forteza,Mireia Gargallo, Inma Gil, MarcGispert, Oriol Granados, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Carlos Reyes,Míryam Reyes, Xavier Sanz,Albert Soler i M. Jesús Valderas

PublicitatErnest Millet (699 27 18 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

la marina // Març 2013 TEMA DEL MES 3

"Al CIE de Zona Franca les personesno tenen nom, són números"

Els impulsors de la campanya pel tancament dels Centres d'Internament per a Estrangers(CIE) asseguren que "la opacitat que hi regna" els fa "equiparables a Guantánamo"

SÒNIA MAZA

El CIE de la Zona Franca (n'hi ha noual conjunt de l'Estat) va entrar en fun-cionament a finals de 2006 en substi-

tució del centre de la Verneda, té més de200 places i al llarg de 2011 (darreres dadesdel Ministeri de l'Interior, que n'és l'organis-me responsable) hi van passar 1.978estrangers, dels quals 914 van ser expul-sats al seu país d'origen.

Però, què és exactament un CIE? KarlosCastilla, advocat de SOS Racisme i un delsmembres de la campanya que n'exigeix eltancament, ho explica així: "La Llei els defi-neix com a centres o establiments públicsde caràcter no penitenciari on són trasllada-des o posades a disposició de les autoritatsles persones que no tenen una estançaregular a Espanya. Així els defineix la Llei,però en realitat no són altra cosa que cen-tres de detenció d'estrangers". SegonsCastilla, s'arriba a aquesta conclusió si s'ob-serven els números: "El 2011 al CIE deZona Franca només el 46% dels interns vanacabar sent expulsats, el que significa quela majoria de persones retingudes van serprivades de la seva llibertat fins a 60 diesper a després sortir al carrer. El que segonsla Llei d'Estrangeria hauria de ser unamesura cautelar és en realitat un mecanis-me de càstig encobert".

Sandra Queraltó, representant del Grupde Recerca i Acció sobre Fronteres iControls (i també membre de la campanya),afegeix: "Són persones que són internadesno per haver comés un delicte, sinó per unafalta administrativa. No sé si la gent n'ésconscient, però per fer un paral·lelisme seriacom conduir parlant pel mòbil i que et pari laGuàrdia Urbana", i continua: "Ens podemtrobar persones que porten aquí 4, 5, 6anys. Persones que han sigut regulars enalgun moment però que en perdre la feinatornen a estar en situació irregular.Persones amb fills. Per exemple, coneixemel cas d'una dona que va ser repatriada ambuna filla de tres anys que va haver de que-dar-se amb la veïna".

Si l'expulsió no s'arriba a produir (bé per-què no s'ha pogut tramitar en 60 dies, béperquè l'advocat de l'intern ha pogut demos-trar el seu arrelament), la situació en quèqueda la persona, diu Castilla, tampoc no ésla ideal: "Porten la càrrega negativa d'haverestat privats de llibertat. Això genera reac-cions hostils, rebuig entre la societat. No s'a-favoreix la integració, que és el que s'hauriade propiciar. A més, amb una ordre d'expul-sió i sense la possibilitat de tenir una estan-

La campanya Tanquem els CIEs (més informació ahttp://tanquemelscies.blogspot.com.es/) es va posar enmarxa el desembre de 2011, just un mes abans de la

mort d'Idrissa Diallo al CIE de Zona Franca. Pocs dies abanshavia mort un altre intern al CIE d'Aluche (Madrid). "Caliadonar una resposta social", recorda Sandra Queraltó, i afe-geix: "Som moltes entitats i moltes persones a nivell particu-lar. Funcionem amb tres comissions: la d'acompanyamentpsicosocial, la comissió legal i l'equip de comunicació". Ambdelegacions a Madrid i València, la campanya organitzaperiòdicament xerrades i accions de protesta. "Tambéactuem quan detectem casos de maltractaments flagrants",afirma Queraltó, que assegura: "De queixes ens arriben con-tínuament i n'hi ha de tot tipus. Des de persones musulma-

nes que veuen vexada laseva religió, a maltracta-ments físics als centres idurant les deportacions.També hi ha hagutmotins i vagues de fam, ino oblidem les morts".

També el Síndic deGreuges de Catalunya,Rafael Ribó, ha denun-ciat en diverses ocasionspresumptes irregulari-tats. Les darreres, el mesde gener. Ribó, que tot i demanar-ho reiteradament encarano ha pogut accedir al CIE de Zona Franca, iniciava unainvestigació d'ofici per "presumptes males pràctiques oco-rregudes durant un escorcollament". El Síndic va posar elcas en coneixement del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya i en va informar al ministre de l'Interior.

L'origen de la campanya:les presumptes irregularitats

ça regular, els és molt difícil trobar feina, i sien troben, serà totalment irregular".

"Pitjor que una presó"Més enllà d'això, el impulsors de la campa-nya denuncien el tracte que reben elsinterns. "La persona que entra en un CIEperd la seva identitat, perd el nom i es con-verteix en un número, el que ja té un punt dedeshumanització absoluta. El pot visitar lafamília, l'advocat o la persona amiga quesap el seu número o el seu nom. Però si perexemple jo, que sóc membre d'una associa-ció, vull portar mantes o visitar els interns,no em deixaran. Hi ha uns horaris determi-nats que ara s'han passat al matí i que fan

més difícil les visites. Quan diem que un CIEés equiparable a Guantánamo és perquè hiregna la més absoluta opacitat". Qui hoexplica és Mercè Duch, membre de FuturaConvergència de les Cultures (amb seu albarri d'Estrelles Altes) i també implicada a lacampanya.

"Un CIE en teoria no és un presó, però ala pràctica és encara pitjor", continuaCastilla; al que Queraltó afegeix: "Portesmetàl·liques com les que veiem a lespel·lícules; habitacions de sis persones quees tanquen a les nits amb els lavabos a fora.També hi ha un pati, que és una caixa deciment, on els interns passen tot el diasense fer res". Continua Castilla: "Diem que

són pitjors que les presons perquè a les pre-sons hi ha centres recreatius, activitats, visi-tes íntimes, i el que és més important, tenenuna reglamentació regulada per Llei".

I és que a l'espera de l'aprovació del noureglament de funcionament dels CIEs (al'estiu es presentava l'avantprojecte queentre d'altres aspectes comporta un canvide nom: Centres d'Estada Controladad'Estrangers) actualment les normes depe-nen del director de cada equipament. Lanova reglamentació, segons el Ministeri del'Interior, n'aportarà transparència. Fa gaire-bé un any, el secretari d'Estat de Seguretat,Ignacio Ulloa, n’explicava les línies generalsen el decurs de la seva visita al CIE de ZonaFranca. La incorporació de les ONGcol·laboradores als serveis assistencials id'entreteniment dels immigrants pendentsd'expulsió; delimitar les funcions dels poli-cies a únicament les estrictament de segu-retat del centre; i que els agents destinatsals CIE tinguin una formació específica enimmigració, en són les principals. Des de lacampanya Tanquem els CIEs, però, no hiconfien: "Si es llegeix al detall trobem algunsaspectes que fins i tot són contraris a la Lleid'Estrangeria. L'únic positiu és que hi hauràun reglament i a partir d'aquí es podrà recla-mar la seva modificació", apunta Castilla.

Imatge d'una de les darreres accions de protesta davant el CIE de Zona Franca

XOSÉ QUIROGA/ANTIGONIA.COM

XOSÉ QUIROGA/ANTIGONIA.COM

NOTA: La redacció de LA MARINA s'haposat en contacte amb el departament depremsa del Ministeri de l'Interior perquèpogués expressar el seu punt de vistaperò no ha obtingut resposta.

carte

s@la

mar

inad

igita

l.org

La gent opina: Què penseu de la nova zona verda de la Porta Firal de la Marina?

JuanLosada

Pensionista

“Genial. Hay mucha zona libre paralos jóvenes con bicicleta o patine-tes, A los mayores nos viene genialpara tener una zona de relax confuentes y solecito. La Marina esuno de los barrios con más zonasverdes y es de agradecer.”

VirginiaSánchez

Comercial

“Una altra vegada l'Ajuntamentens ha estafat dient que això erauna gran zona verda. És una zonade cimentació! Estaria bé posararbres més grans perquè aquestssón dels que no creixen i tambéfarien falta zones per als nens.”

AndrésPompa

Pensionista

“En el barrio hay muchas zonasverdes y creo que una de esteestilo viene muy bien. Los niñospueden jugar sin miedo a loscoches. También se puede utili-zar para organizar eventos yaque es bastante espaciosa.”

EncarnaAlcaraz

Pensionista

“Sí señor, una gran zona de tran-quilidad. No hay excrementos yeso se agradece. Ahora sólo faltaponerle nombre, y uno que no seaFrancesc Candel, para no repetir.Recuperar la historia del barrio,como Prat Nou, por ejemplo.”

Gabriel Buendía Garciade la Vega

@

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

la marina // Març 2013OPINIÓ4

Aclaración sobre la obra de la calle

Minería, 17

Como presidente de la Mancomunidad de Gran Vía, Minería, Química y Físicame dirijo a su periódico para poder esclarecer todo lo que concierne a la obra dela calle Minería, 17:1º A la Mancomunidad no se le ha pedido ningún tipo de permiso, ni tampoco hahabido ninguna reunión con dicha comunidad para hablar de la obra, que enprincipio según el orden del día de la reunión que hubo era para "aprobar elcambio de la puerta de entrada por seguridad".2º Que los permisos que aducen tener los vecinos responsables de la obra sonde obras menores (cuando entendemos que la obra supera una obra menor).3º Que el cerramiento que han hecho tiene la consideración de paso de perso-nas, con lo cual la obra realizada es del todo improcedente según el Código Civilde Catalunya en su artículo 553-56.4º Que la Asociación de Comerciantes con su nota a su periódico el mes deenero manifestó su malestar por el acceso cerrado para discapacitados. Esto escompletamente cierto, pues primero cerraron el acceso y luego construyeronuna rampa (dejando este acceso sin rampa más de quince días) con perjuiciopara los usuarios del servicio sanitario, así como los demás negocios ubicadosen dicha zona.5º Que la rampa construida carecía de permiso alguno, pues cuando se estabaconstruyendo tuvimos que reclamar los servicios de la Guardia Urbana y así loconstataron los agentes al preguntar sobre dicho permiso y resultar que no lotenían (según consta en el parte de la Guardia Urbana).Como presidente de esta Mancomunidad no me queda más remedio que actuaren defensa de más de cuatrocientas familias así como de las personas que cir-culan por dichos pasos de servidumbre ante el juzgado correspondiente.Esperando que esta nota clarifique lo que realmente ha ocurrido frente a la"visión falsa" que nos atribuyen los vecinos responsables de la obra, me pongoa su disposición para demostrar la realidad con documentación y fotografías sifuere necesario.

Assemblea 15M La Marina (zf) La Marina @

Jordi Oriola L’Eixample @Fins sempre, Chávez

Els nostres media comencen la història de Chávez el 1992 amb el cop d'estat,però podrien començar el 1989 quan el poble veneçolà, acorralat per mesuresd'ajust neoliberals, es revolta saquejant supermercats per aconseguir menjar, il'exèrcit mata més de 3.000 persones. D'aquí ve l'aixecament de Chávez, quefracassa. El 1999 el poble l'elegeix i començarà un camí que revolucionarà elcontinent. La revolució bolivariana arriba a guanyar fins a 13 eleccions, s'erradi-ca l'analfabetisme, la despesa social puja al 60%, es redueix un 44% la pobresai es “contamina” altres governs llatinoamericans sota aquest influxe. De momentel socialisme del segle XXI no arriba a Europa, perquè estem massa obsessio-nats pagant el deute. Amèrica Llatina ja va viure les dècades perdudes dels 70 i80, i després ha reaccionat amb governs molt d'esquerra. Farem bé d'aprendred'ells. Allí va caldre donar un cop de puny sobre la taula i modificar les regles dejoc perquè l'economia estigués al servei de les persones.

Del metro, dels autobusos i del barri de laMarina

El regidor del Districte ens ha confirmat el que ja fa temps venim dient des del'Assemblea La Marina (zf): "El metro no arribarà al nostre barri el 2016".Nosaltres afegim que no hi ha cap interès en què arribi, des que l'anterior conse-ller del govern de CiU (no de cap altre govern, Sr. Regidor, sinó dels seus com-

Presidente de laMancomunidad de Gran Vía,

Minería, Química y Física

panys del seu mateix partit), el Sr. Lluís Recoder va decidir que "aquest tram noés prioritari" (no ens ho inventem, va sortir publicat als diaris). Nosaltres no somels que mentim!

Donen la culpa als costos econòmics, però no diuen que les obres s'han defer igual perquè els vagons de metro passaran per aquesta línia per anar a cot-xeres, ni que les estacions ja estaven fetes. Algú ens diu, amb veu baixa, que eldèficit està en el personal que s'haurà de contractar per a les estacions, per alsvagons…És que no s'haurà de posar personal a les estacions o als vagons delsaltres trams considerats "prioritaris"? Altres respostes dels convergents són méssucoses: "Les estacions dels barris que encara no estan construïdes es deixenper a més endavant". La Marina-Zona Franca no s'està construïnt? On vivimnosaltres llavors?

Si a això afegim la manca de sensibilitat en l’aplicació de la nova xarxa debus al barri (ampliació de trajectes, canvis de recorreguts, possibles anul·lacionsde línies, més que possibles transbords obligatoris…), s'entendrà que des del'Assemblea 15M La Marina (zf) es faci una crida als veïns i veïnes per defensarplegats un barri digne. No oblidem que hi ha informes de l'Ajuntament on esconstata que els dos barris més abandonats per les institucions són la Bordeta ila Marina. Quina casualitat oi?

Això ha de canviar, volem ser com qualsevol altre barri de la ciutat, no podemseguir sent tant conformistes i menys quan veiem que d'altres barris, mobilitzant-se, han aconseguit el que els pertocava.

Sí l'única manera d'aturar el ser tractats com a ciutadans de segona és plan-tant cara, que no dubti el Sr. Regidor que plantarem cara i que no dubtin els nos-tres veïns que continuarem estant al capdavant en l'exigència d'un transportpúblic i de qualitat.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

la marina // Març 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaANA T. HERRERA CRONISTA

No se què em sembla més patètic, si els esforços d'unancià, acabat de passar pel quiròfan, per demostrar quepot continuar vivint com un rei, o la desimboltura de

Pujol Jr. per justificar la raó per la qual al seu partit no dimiteixningú. No se què em fa més vergonya aliena, si la visita de lareina multienganyada al seu marit, amb el somriure d'aquí nopassa res, o les declaracions dels diferents alcaldes enxam-pats con las manos en la masa (via urbanisme patri o relacionsbilaterals amb Rússia), per justificar primer perquè no dimitei-xen i després, perquè finalment ho han fet.

No sé què em provoca més espatarrament, si els esforçosdel gendre burgés de la família més reial per aparentar que ell,la seva dona, el secretari i l'enviat passaven casualment pelcas Nóos, o l'entranyable amiga Corinna donant de cop tresexclusives per justificar el que no cal, donat el caràcter tradi-cional de la seva activitat. L'única excepció, en aquest cas, quecompleix la regla és que el responsable del Centro Nacional deInteligencia hagi de rendir comptes al Congrés dels Diputats deles seves accions que ella assegura però que no aclareix.

Quan penso que encara tenim el desembarcamentd'Eurovegas prego al nou papa que m'ajudi a ser abduïda. AlVaticà tradicionalment també tenen de tot.

Fidel estava diferent des de l'ultima trobada.Alguna cosa en ell havia canviat. Vaig estarobservant-lo amb calma, buscant en els detalls,

en el pentinat, en el rostre, a les mans, en la postura,la roba. Tot era "com sempre" i no obstant això ema-nava alguna cosa del seu interior que em parlavad'un canvi... Potser en aquest silenci més perllongatde l'habitual. Les nostres trobades eren esporàdi-ques. Ens coneixíem des de fa més de vint anys.Sabíem un de l'altre el que varem compartir intensa-ment en algun moment del viatge de la nostra vida.Embolicats buscant el principi dels principis, les cau-ses, el sentit i la finalitat de la realitat. Gairebé s'obli-dava un de menjar. Vam riure molt i vam mirar ambesperança el futur. Feia anys que vam agafarcamins diferents. Això al començament era difícil depair però ens vam acostumar. El veig sempre quemiro el mar, sempre que penso en desde el Sur...

Ja ho canta Fito: "Hay días que parce que nuncase va a apagar el sol y otros son más tristes que unadespedida en la estación". Fidel se’m va acomiadarfa dos anys. El 7 de març vaig rebre una carta queem deia que havia viatjat molt lluny i que no ens tor-naríem a veure.

Vaig mirar al fons de les escombraries i no hi haviares per menjar... D'això ja en parlarem...

la m

arin

ani

com

part

eix

ni e

s re

spon

sabi

litza

de

les

opin

ions

del

s se

us c

ol·la

bora

dors

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Fa pocs dies la direcció de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals va anunciar el tancament de lesdelegacions de Televisió de Catalunya a la Catalunya

Nord, Terres de l'Ebre i Andorra-Pallars. L'anunci oficial escompletava indicant que la tasca informativa es supliria desd'altres àmbits de la cadena; la raó: les retallades.

Per qüestions professionals tinc contacte freqüent ambaquests territoris i conec de prop la realitat comunicativa deles zones afectades. La reacció a l'anunci ha estat de rebuigunànime pel que suposarà d'apagada informativa d'aquesteszones demogràficament poc poblades, molt allunyades delscentres de poder del país i habitualment amb poc protagonis-me als informatius.

Algunes reflexions: Les retallades a Televisió de Catalunyapassen per fer desaparèixer aquestes delegacions que fun-cionaven sota mínims? No és propi d'una televisió públicamantenir aquesta oferta informativa que mai ens oferirà unaprivada en no ser econòmicament rendible? No té TVC unafunció de vertebració social del país i els seus territoris?Estem davant d'una decisió administrativa de reducció dedespesa o d'un canvi de model?

Seguirem atentament els esdeveniments.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Per culpa d'un error humà completamentestúpid, un avió amb direcció a Mèxic estroba que ha fallat un dels trens d'aterrat-

ge. Els tocarà donar voltes per tota unaEspanya plena d'aeroports als que no es dónaús, a l'espera de trobar una pista buida onpuguin aterrar. A l'avió, la tercera classe i lesseves hostesses han estat drogades per ordredels pilots, així s'evitarà qualsevol tipus d'alda-rull. Mentrestant els hostessos de primera clas-se hauran d'intentar mantenir a la primera clas-se entretinguda. Inclús quan opta per sortir d'a-quest avió, on transcorre gairebé tota lapel·lícula, a la recerca d'una història de tall moltmés dramàtic i passional, protagonitzada perPaz Vega i Blanca Suárez, Los amantes pasa-jeros no deixa de renunciar a la seva aposta perl'absurd. La caiguda d'un mòbil a càmera lentao l'aparició estel·lar d'una Carmen Machi ambuna ferida al cap, aconsegueixen ser escenesdeliberadament divertides i absurdes i, tot i així,aconsegueix no restar mai intensitat dramàticaa la situació que està mostrant. Des de la frus-tració, Almodóvar torna als primers compassosde la seva carrera, potser aquí no ens trobemun guió, que tot i algun moment realment bri-llant, mai arriba a ser tan rodó com els deMujeres al borde de un ataque de nervios o Quéhe hecho yo para merecer esto? Però la sevaaposta és arriscada i funciona. És una pel·lícu-la que probablement tindrà més complicat agra-dar al públic que no és fidel al cineasta manxec.Una llàstima, perquè s'agraeix una aposta pelriure més absurd per lluitar contra el momenttan delicat que travessa Espanya.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

L'acceptació a tràmit de la ILPa favor de la dació en paga-ment per part del Congrés

dels Diputats el passat 12 defebrer constitueix un fet polític isocial de la major importància.Representa una primera victòria dela mobilització popular. Aquestafinestra d'esperança ens obliga,però, a romandre vigilants per talque el procediment parlamentarino dilueixi les exigències, mínimesi irrenunciables, plantejades per laILP: la dació en pagament retroac-tiva, la moratòria immediata sobreles expulsions i l'accés al lloguersocial.

L'endemà, 13 de febrer, laFederació d'Associacions de Veïnsi Veïnes de Barcelona (FAVB)assistia a la Comissió Mixta sobreels llançaments, espai de trobadapromogut per l'Ajuntament de Barcelonaque aplega representants de diferentsestaments, des de la judicatura fins alsmoviments veïnals, passant per la matei-xa administració municipal. Allí ens con-firmaven el creixement exponencial delsdesnonaments per impagament de llo-guer (a Barcelona, no menys de 400 almes en el darrer període).

Tot plegat fa palesa la urgència d'a-vançar, amb mesures efectives, cap aun parc d'habitatges de lloguer social.En una demarcació que, segons el censd'habitatges de nova construcció recent-ment publicat, disposa de 42.142 pisosper vendre, actualment en mans d'enti-tats bancàries i fons d'inversió, el proble-

ma rau, no pas en una il·lusòria reactiva-ció de l'obra nova, sinó en les polítiquespúbliques destinades a donar un ússocial a l'immens estoc d'habitatgesnous i de segona mà existent.

Per tant, entre altres mesures d'urgèn-cia, conjuntament amb la PAH,l'Observatori DESC, ATTAC-Catalunya il'Associació 500x20, hem demanat al'Ajuntament:

�Que es declari partidari d'aplicar sensemés tardança una moratòria sobre elsdesnonaments que afectin habitatgesfamiliars, i anunciï que la GuàrdiaUrbana no col·laborarà en l'execució decap llançament.

�Que faci una crida solemne ales entitats bancàries, fons d'inver-sió immobiliària i grans propietarisperquè aturin els procediments encurs i s'avinguin a negociar ambles famílies afectades, anunciantque deixarà d'operar amb aque-lles entitats que mostrin insensibi-litat social.

�Que reaccioni davant l'explosiódel nombre de desnonaments perimpagament de lloguer, treballantper establir, en col·laboració ambels jutjats, un dispositiu d'informa-ció que faci possible una interven-ció en temps útil, orientada a evi-tar els desnonaments i a garantiren última instància un reallotja-ment adequat a les necessitats deles persones afectades.

�Que replantegi el seu Pla del'Habitatge per tal d'adequar-lo a l'actualsituació d'emergència social, prioritzantl'habitatge de lloguer assequible en lesseves promocions.

�Que, per tal de mobilitzar l'estoc depisos deshabitats que roman en mansde bancs i fons d'inversió, faci tot elnecessari per establir un llistat actualitzatd'aquests habitatges i adopti eines defiscalitat municipal apropiades, penalit-zant fortament el seu desús social.

LLUÍS RABELLPresident de la FAVB

En defensa del dret a l’habitatge

la marina // Març 2013SALUT6

INMA GILDra. CAP Carles Ribas

El 25 de febrer d'aquest any espublicava a la prestigiosa revistaNew England Journal of Medicine

un article sobre la prevenció primària dela malaltia cardiovascular amb la dietamediterrània. Dit d'aquesta manera pocsde vosaltres sabreu a què es refereix.Tanmateix, si us diem PREDIMED(PREvención con DIeta MEDiterránea),molts més sabreu que és un estudi enquè alguns heu participat a l'HospitalClínic i els noms de Dr. Ramón Estruch iConxa us seran familiars .

La medicina actual es basa en l'expe-riència de segles, però també en lesinvestigacions recents per descobrirnous tractaments i noves evidències res-pecte a com prevenir i tractar, així comdescobrir noves malalties.

Fins fa poc tots els estudis relacionatsamb l'etiologia i la prevenció de malaltiescardiovasculars es basaven en l'estudide Framminghan iniciat l'any 1948 alsEstats Units pel National Heart, Lung andBlood Institute and Boston University. Nohem de ser molt agosarats per pensarque des d'aquest 2013 la prevenció de lamalaltia cardiovascular a tot el món esbasarà en l'estudi PREDIMED.

Per què s'ha fet, quin era el seu objec-tiu, en què ha consistit i quins han estatels resultats d'aquest estudi?

Existien alguns estudis que demostra-ven que la dieta mediterrània prevenia depatir nous incidents cardiovasculars apersones que ja havien patit un infart demiocardi o una embòlia i aquest estudivolia demostrar que les persones que nohavien patit mai cap afectació cardiovas-cular i seguien aquesta dieta, reduïen elrisc de presentar-lo. Així, 90 investiga-dors, dirigits pel Dr. Ramón Estruch del'Hospital Clínic de Barcelona, es vanembarcar el 2003 en aquest estudi queha inclòs 7.447 persones, d'edats com-preses entre els 55 i 80 anys, amb risc depatir una malaltia cardiovascular i els vandividir en tres grups segons la dieta queseguien. Baixa en greixos, dieta medite-rrània suplementada amb oli d'olivaverge extra o dieta mediterrània suple-mentada amb fruits secs. Després demoltes visites, analítiques i controls rea-litzats, s'ha demostrat que "entre les per-sones amb un risc cardiovascular alt,seguir una dieta mediterrània suplemen-tada amb oli d'oliva verge extra o fuitssecs disminueix la incidència de presen-

tar un infart o una embòlia".Al novembre de 2010, la Dieta

Mediterrània va ser proclamada per laUNESCO Patrimoni de la Humanitat. Ara,amb aquest estudi es demostra que nonomés és molt agradable a nivell gastro-nòmic, sinó que també és molt beneficio-sa per a la nostra salut. Aquestes són lesrecomanacions que van seguir les perso-nes participants a l'estudi: "Menjaralmenys tres porcions diàries de fruites idues verdures. Menjar peix i llegums(fesols, cigrons i llenties) almenys tresvegades per setmana. Menjar carn blan-ca en comptes de vermella, i, per als queestan acostumats a beure, prendre ungot de vi diari amb els àpats".

Aquest estudi ha estat comentat tantpels mitjans de comunicació nacionalscom internacionals. Així, el New YorkTimes li va dedicar un ampli reportatgeon entre d'altres coses deia: ""Ara arribaaquest grup i fa un gegantí estudi aEspanya que diu que vostè pot seguiruna dieta ben equilibrada amb fruites iverdures i oli d'oliva i les malalties del cordisminuiran en un 30 per cent (...). I enrealitat es pot gaudir de la vida".

Hem d'agrair doncs a tot l'equip inves-tigador, i especialment al Dr. Estruch, elseu esforç per fer realitat aquest estudi i,si ens torna a necessitar estarem encan-tats de posar el nostre granet de sorraper poder continuar en aquesta línia.

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

Els glúcids,sucres o hidrats

de carboni

Amb aquests tres noms equivalentsens referim als macronutrients, osubstància que el nostre organisme

necessita en quantitats elevades, principala nivell metabòlic. I és que aquesta glucosa(hidrat de carboni en la seva forma méssimple) és bàsica per al bon funcionamentdels nostres òrgans principals: forma partde la membrana de totes les nostrescèl·lules i vetlla pel funcionament d'òrganstan importants com el cervell i el miocardi(musculatura del cor).

Aquest nutrient s'emmagatzema en el cosmitjançant les reserves existents a la sang(5g/20kcal), el fetge (75-100g/300-400kcal) ila musculatura (300-500g/1200-2000kcal).Per mantenir aquestes reserves a nivellmetabòlic, i en funció de la nostra activitatdiària, els hidrats de carboni haurien derepresentar al voltant del 50-55% de les kilo-calories que ingerim a nivell diari.

Hem de saber diferenciar també la sevatipologia o quins són els que ens convenenmés per mantenir un estat saludable:�Els sucres d'absorció ràpida o simples(anomenats així perquè el seu pas altorrent sanguini és immediat, la qual cosas'ha de vigilar, ja que si no s'utilitzen com asubstrat energètic, s'acaben emmagatze-mant com a reserva de greix) haurien deformar part del 10% del percentatge ante-riorment comentat. Els aliments que elscontenen són tots els productes ensucrats,la fruita, la mel o la llet.�Els sucres d'absorció lenta o complexes(el seu pas al torrent sanguini es va fent apoc a poc perquè en podem disposar alllarg del dia com a energia i evitar així laseva acumulació com a greix) haurien deser la base de la nostra alimentació (el per-centatge restant comentat anteriorment).Els trobem a la pasta, l'arròs o cereals, elsllegums, les patates o el pa

MARC GISPERT GIRONFisioterapeuta i

estudiant de nutrició

Prevenir la malaltiacardiovascular ambla dieta mediterrània

la marina // Març 2013 ACTUALITAT 7

Indignació entre els veïns de la Marina perl'ajornament 'sine die' de l'arribada del metro

CARLA GENÍS

El creixent malestar dels veïns i veïnesdels barris de la Marina en aquestsdarrers mesos, especialment arran de

l'anunci de l'ajornament sine die de l'arriba-da del metro al territori, ha fet que laCandidatura d'Unitat Popular (CUP) decidíspresentar el passat 14 de febrer un docu-ment al Parlament de Catalunya per conèi-xer quina és la situació actual de la L9. Aixího van anunciar membres del partit durantl'assemblea oberta que va tenir lloc el pas-sat 18 de febrer al Centre Cívic de la Casadel Rellotge.

D'altra banda, segons afirmen des de laCUP, també es podria produir una reducciód'algunes línies d'autobús a causa de l'esta-bliment d'un intercomunicador a la plaçaCerdà, que obligaria els veïns a canviard'una línia d'autobús a un altre que nomésrecorregués el Passeig de la Zona Franca.Això, asseguren, comportaria la desapariciódels busos directes que connecten laMarina amb la resta de punts de Barcelona.

Crear nuclis als barrisAquesta és només una de les iniciatives quela CUP ha engegat al llarg dels dos anysd'acció a Sants-Montjuïc. S'hi sumen laposada en marxa de la campanya en contradel tancament del CAP Carreres Candi,situat al barri de Sants-Badal, o la lluita perla recuperació de la memòria història alsdiferents barris. A més, el nou grup parla-mentari està treballant la possibilitat d'am-

pliar la seva presència al Districte amb lacreació de diversos nuclis també a nivell debarri per conèixer l'opinió dels veïns més afons, ja que "no hem d'oblidar que la lluita

real està al carrer i als barris, no alParlament", explicaven els representants dela CUP Xavier Idrach i Roger SánchezAmat, durant l'assemblea.

Imatge de l'assemblea oberta que va organitzar la CUP a la Casa del Rellotge

SÒNIA MAZA

Tal i com avançàvem al número defebrer d'aquesta publicació, la repro-gramació de les obres de la Línia 9 del

metro -anunciada fa unes setmanes pel con-seller de Territori de la Generalitat, Santi Vila-afecta, inevitablement, el calendari d'entradaen servei del tram que passa pel Passeig dela Zona Franca (l'anomenada Línia 10). Aixího confirmava el mateix regidor del Districte,Jordi Martí, en el decurs del programaPortes Obertes, de Sants-Montjuïc Ràdio:"Si finalment el metro arribarà a l'aeroport el2016, és evident que el 2016 no podrà arri-bar a la Marina. Es tracta d'una mala notíciai seguirem insistint perquè la Marina noquedi marginada de tot aquest procés".Llavors Martí encara tenia pendent una reu-nió amb el Departament de Territori per abor-dar aquesta qüestió, reunió que tenia lloc elpassat 27 de febrer. Segons fonts delDistricte, durant la trobada "ens van comen-tar els pagaments diferits als que han de ferfront cada any per valor de 330 milions d'eu-ros, fruit de la venda d'estacions i trams delínia en els primers anys de crisi econòmicaamb el tripartit". A més, afegeixen les matei-xes fonts, des de la Generalitat "es treballaper poder portar la L9 a l'aeroport el 2016 itot seguit, tan aviat com sigui possible, aca-bar també el tram de la L10".

Passar a l'accióEls veïns, però, asseguren estar cansats desentir a parlar, una vegada més, de númerosi calendaris. "Plou sobre mullat", afirmaAntonio Guillén, president de la Uniód'Entitats de la Marina, i continua: "Sobreaquesta reprogramació de l'obra l'únic quesabem és el que ha sortit publicat als mitjansde comunicació. Ningú no ens ha comunicat

CUP

L'Ajuntament continua treballanten el desplegament de la novaxarxa de bus ortogonal. Així,

després de l'entrada en funcionamentl'octubre passat dels cinc primerseixos, la propera tardor se’n posaranen servei cinc més (tres d'horitzontalsi dos de verticals). Un d'ells (el V3)pren com a referència l'actual línia 72,que connecta els barris de la Marinaamb Sarrià. La nova línia V3 tindrà17,6km (anada i tornada) i estarà servi-da d'autobusos articulats.

Segons l'Ajuntament, "la primerafase de la implantació de la novaxarxa ha aportat retorns positius enels capítols referents a ús de la xarxa,velocitat comercial i freqüències". Noobstant això, al llarg dels mesos demarç i abril, el govern municipalimplantarà noves mesures per reduirels intervals de pas entre els 5 i 8minuts. D'altra banda, al maig es pre-veu la integració a la flota de busos detres nous vehicles biarticulats de 24metres que circularan per l'eix de laGran Via (línia H12).

Nous canvis a laxarxa de bus

per aconseguir l'objectiu: el nostre barri ésun barri de la ciutat de Barcelona i com a talvolem ser tractats".

Cal recordar que els veïns de la Marinaesperen l'arribada del metro als seus barrisdes de fa més de 25 anys.

La CUP traslladales queixes dels

veïns al Parlament

oficialment res, ni la Conselleria de Territori nila Regidoria del Districte, la qual cosa emsembla una falta absoluta de respecte". Enno comptar amb aquesta "comunicació ofi-cial", les entitats de la Marina continuen pre-nent com a referència la data de 2016: "Si noes compleix aquest compromís no ho deixa-rem passar. Som gent educada, pacient ipacífica, però no som tontos. No callaremper sempre, i si algú s'ho pensa, s'ha equivo-cat". Segons Guillén, tot és qüestió de priori-tats: "Si són possibles altres inversions, si éspossible que el metro arribi a l'aeroport,també és possible que arribi als barris de laMarina", i segueix: "Els veïns no acceptaremser de nou els últims de la ciutat".

Encara amb més contundència s'expres-sen els membres de l'Assemblea La Marina(zf). "Continuarem exigint el metro i un trans-port públic de qualitat amb una campanyad'accions rotundes i ben planificades, comAssemblea i amb el suport del veïnat i tambéd'altres barris del nostre entorn". En aquestsentit, anuncien: "Convocarem assemblees,seguirem exigint del regidor una altra actitudenvers el nostre barri, seguirem presents al'Audiència Pública per recordar-li que té uncompromís amb tots nosaltres, mantindremles reunions amb tècnics i representants d'al-tres partits, ens farem visibles a l'opinió públi-ca utilitzant els medis necessaris i utilitzaremtots els recursos que estiguin al nostre abast

L'Assemblea La Marina (zf) va convocar els veïns el passat diumenge, 17 de març

RAFEL VIDAL

la marina // Març 2013ACTUALITAT8

Tres cares noves ala Junta Directiva

de la Unió d'EntitatsAntonio Guillén continua com a president

amb l'objectiu de consolidar l'actual projecte

SÒNIA MAZA

El passat 5 de març el teixit associa-tiu de la Marina escollia l'equip quedirigirà la Unió d'Entitats durant els

propers quatre anys. L'única candidaturapresentada era l'encapçalada per AntonioGuillén -de l'Associació de Disminuïts deSants-Montjuïc- que després de 12 anysrepeteix en el càrrec de president. El tor-nen a acompanyar MªTeresa Romeu(AVV del Polvorí), com a tresorera, iGemma Charines (Centre CulturalEstrellas Altas), Antonio Medel (ClubEsportiu La Marina), Manel Coronado(Ampa IES Montjuïc) i Dori Garcia (OnaNova), com a vocals. La Junta comptaamb tres noves incorporacions, les dePedro Pérez (Marina Bikes), com a secre-tari, i Maria Santiago (Ampa EnricGranados) i Antonia Fernández (CentreCultural Estrellas Altas), com a vocals.

El principal objectiu, segons Guillén, ésconsolidar l'actual projecte i continuar tre-ballant perquè els veïns de la Marina tin-guin una qualitat de vida equiparable a lad'altres zones de la ciutat. "Actualmenttenim deficiències que demostren que pera les administracions aquest no és unbarri prioritari", diu Guillén. Equipamentsesportius, residències per a la gent gran,la conversió del Passeig de la ZonaFranca en un eix cívic, la connexió de la

Marina de Port amb el futur barri de laMarina del Prat Vermell i el dèficit detransport públic són alguns dels exemplesque enumera el president de la Uniód'Entitats.

D'altra banda, com és evident, la novaJunta vol continuar potenciant l'associa-cionisme al territori i contribuir a la dina-mització social i cultural del barri. "Tambéés un repte donar continuïtat a la gestiódel Centre Cívic la Cadena i seguir amb eldesenvolupament del Pla d'AccióComunitari", afegeix Guillén.

La Unió d'Entitats aplega actualment alvoltant de 55 associacions de diversatipologia. "La crisi i la conseqüent mancade recursos fan que aquest sigui unmoment complicat per a l'associacionis-me -comenta Guillén-. Tenim entitats quepateixen per tirar endavant, però tambén'estan sorgint de noves. Des de la Uniód'Entitats seguirem treballant per recol-zar-les a totes". A banda de la manca derecursos, Guillén destaca la falta de relleugeneracional com altre dels problemesque afecta, per exemple, a algunes asso-ciacions de veïns. "També és cert, però,que tenim joves amb ganes i empentaque solen implicar-se en entitats que girenal voltant de les seves aficions. Això faque el panorama associatiu del territoriestigui canviant".

DANI FERNÁNDEZ

Foto de grup del nou equip directiu de la Unió d'Entitats

El Síndic rep 29 queixesi 10 consultes durant laseva visita a la Marina

EVA ALBIOL

L'Oficina del Síndicde Greuges vadesplaçar-se el

passat 21 de febrer albarri de la Marina peratendre directament lesqueixes i consultes delsveïns. En total es vanrebre 39 visites, que esvan materialitzar en 29queixes i 10 consultes.De les 29 queixes pre-sentades, 10 van anaradreçades a l'Ajuntamentde Barcelona.

Així, durant tot el dia,membres de l'equip delSíndic van rebre els veïns a laBiblioteca Francesc Candel. La majoriade qüestions van ser les relatives atemes d'urbanisme, impagament d'ajutsi subvencions, multes de trànsit, pen-sions, serveis socials, consum (aigua,electricitat, gas i telefonia) i transportpúblic. Per a l'equip del Síndic, aquestdesplaçament representa "una oportu-nitat per conèixer de primera mà lesproblemàtiques dels veïns de la Marinai mantenir un contacte més directe ambles persones". I és que l'objectiu no ésaltre que "divulgar i apropar la institucióa la ciutadana i alhora oferir-li la possi-bilitat de presentar queixes o fer consul-tes sobre les administracions amb mésfacilitat", explica Carme Pleguezuelos,secretària de l'adjunt general del Síndic.

El defensor de les personesEl Síndic de Greuges és una instituciópolíticament independent que té la fun-ció d'atendre les queixes de totes lespersones que es troben desemparades

davant l'actuació o la manca d'actuacióde les administracions. Vetlla pel bonfuncionament de l'administració de laGeneralitat, dels ajuntaments, les dipu-tacions i els consells comarcals. Pertant actua com a supervisor i col·labora-dor de l'administració catalana, ambl'objectiu d'ajudar a millorar-ne el fun-cionament

Però el Síndic vetlla sobretot perquèes respectin els drets de les persones.Drets que afecten a diversos col·lectiusi àmbits d'actuació, i que defineixen lasocietat en què vivim. Per aquest motiu,des de l'any 2011, el Síndic ha augmen-tat el nombre de desplaçaments arreudel territori. Ara es fan dos desplaça-ments setmanals durant tot l'any a dife-rents punts de la geografia catalana.Aquest criteri també s'aplica a la ciutatde Barcelona; així, el Síndic ja ha fetdesplaçaments al Raval, Nou Barris,Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Gràcia iPoblenou. Aquest era el primer cop quees desplaçava a la Marina.

L'equip del Síndic, atenent una consulta

RAFEL VIDAL

NOU PARC DE LA PORTA FIRAL. Ja fa unes setmanes que els veïns i veï-nes de la Marina poden gaudir d’aquesta nova plaça, de 24.500 m2 de super-fície i situada entre el Pg. de la Zona Franca i els carreres de Foc i Urani.

DANI FERNÁNDEZ

la marina // Març 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades en les qualspodeu obtenir gratuïtament

butlletes per participar en el sorteigc/ Alts FornsBugaderia Tintoreria MariCharcuteria SantyDispunt FeliElectrouletEstanco y Papeleria LageJoyeria LuraPeluqueria MontseXampanyeria Granja La Masia

c/ Aviador FrancoCeller Peña

c/ Aviador Ruiz de AldaJoieria Ramón CarnéLa PiruletaTocineria Charcuteria Plus Ultra

c/ EnergiaFerreteria Comercial AlvarezLlar d'Infants Xumets

Queviures RuizQuiosc El Abuelo

c/ Ferrocarrils CatalansMacarro, materiales de construc-ción

c/ FoneriaAcademia ProyectaBoníssim Pa ArtesàBricolage Zona FrancaCarnisseria AngelDecoració Mari CarmenIbañez JoiersLa Taverna del CondeMón Animal

Gran Via Corts CatalanesAssessoria Empresarial AnnaMaria MadridCermasa

c/ MecànicaComputer System

c/ M. D. de Port365.cafè - 1365.cafè - 4Adm. Loteria CostaAutoservei Alimentació Modi Ballester PerruquersBayot Collado, SLCafè i MésCopisteria Sant JordiCorreduria de Seguros IcaliDietetica i Salut Maria de GraciaEl Gall i la GallinaÈxit DonaFarmàcia Forns-GiróPa de CarpesQueviures Miquel CarnéTalleres JF

REDACCIÓ ACLM

Les botigues de l'Associació deComerciants la Marina repartirangratuïtament entre els clients que hi

comprin fins el dia 22 de març, 10.000butlletes de participació al sorteig de dosdies en un balneari.

Aquests establiments, dels quals teniuel llistat complet al costat, en el seu esforçde servei, sortegen entre els seus clientsdos dies de relaxació en un balneari per adues persones. Aquest regal inclou habi-tació doble exterior, pensió completa i uncircuït d'aigües termals amb aromateràpiaper a cada un.

El guanyador serà el posseïdor de labutlleta que coincideixi amb les quatreúltimes xifres del sorteig de l'ONCE deldia 22 de març.

Comerç de proximitat,

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.catPPeerrqquuèè eennttrree ttoottss ffeemm bbaarrrrii!!

Si compreua les botiguesassociades, hi sortireuguanyant!

DANI FERNÁNDEZ

la marina // Març 2013ACTUALITAT10

>> Modificació del PGM ala muntanya de MontjuïcEl govern municipal ha iniciat els treballsper tal de modificar el Pla GeneralMetropolità (PGM) a l’àmbit de la mun-tanya de Montjuïc. L’objectiu, segons elconsistori, és preservar-lo “com el granpulmó verd de la ciutat, vetllant pelsusos dels diferents equipaments iespais públics que hi ha”. A més, es volfomentar el transport públic com a mitjàper arribar-hi i desplaçar-s’hi i afavorir elcontacte amb els barris propers. Entreels canvis proposats per entitats i veïns,destaquen la incorporació i desafectaciódel barri de la Satalia i la ubicació delParc d’Acollida d’Animals de Companyia(PACC) fóra de Montjuïc.

>> L’Assemblea deTreballadors en Atur dela Marina participa a lamarxa del 28FEls membres de la recentment creadaAssemblea de Treballadors en Atur de laMarina van sumar-se a la marxa contral’atur, la precarietat i per una rendagarantida de ciutadania que es va con-vocar el 28 de febrer. Tot i la pluja, elsmanifestants van arribar fins alParlament on van lliurar una carta reivin-dicativa a la presidenta de la Cambra ials representants dels diferents grups.

>> Albert López, nouconseller municipal deCIU a Sants-Montjuïc

En el decurs del Ple del Districte del pas-sat 12 de març, Albert López va prendrepossessió com a nou conseller munici-pal de CiU en substitució de FrancescCasas. Nascut a Barcelona el 1988, ésdiplomat en Ciències Empresarials perla UPF i estudiant d’últim any de Dret ala UB. Ha treballat com a comptable adiverses empreses i ha fet de becari al’Audiència Provincial, entre d’altres.

breus Òmnium Cultural aterra aldistricte de Sants-Montjuïc

SARA TORREMOCHA

"Sóc actriu, catalana i independen-tista". Amb aquesta declaració, iparafrasejant Montserrat Carulla

a la celebració dels Premis Gaudí, l'actriuAnna Sahun obria l'acte de presentaciód'Òmnium Cultural al nostre Districte, queva tenir lloc el passat 22 de febrer alCasinet d'Hostafrans. Amb el títol de"Junts fem un nou món", es va voler feruna clara al·legoria al lema de l'entitat cul-tural: cultura, llengua i país.

La presidenta del Secretariat d'Entitatsde Sants, Hostafrancs i la Bordeta, LluïsaErill, va aprofitar la seva intervenció perreferir-se a la història de l'encaix de la cul-tura catalana a l'estat espanyol, i va con-cloure amb un intens "Visca Catalunya lliu-re". El discurs el va continuar JordiRedondo, membre de la Gestora Sants-Hostafrancs, que va exaltar el bon funcio-nament del teixit associatiu d'Òmnium i vaanimar els socis a convertir-se en factorsactius per a la construcció d'aquestaCatalunya independent. Julio Baños,voluntari del Centre de documentació his-

tòrica Montjuic - La Marina i lluitador pelsdrets dels treballadors al territori, va tras-lladar al públic el passat dels diferentsbarris de la Marina; i tot seguit van pujar al'escenari Josefina Garcia, Maria Eduarda

Leal i Ramon Prieto, tres testimonis depersones no nascudes a Catalunya, peròenamorades de la cultura catalana i inde-pendentistes convençudes.

Desitjos per al nou paísLa sensibilitat d'aquests tres relats encaraera present a l'atmosfera quan els repre-sentants de les diferents associacions cul-turals van pujar a l'escenari, cadascú ambuna paraula que sintetitzava el seu desigper al nou país que es vol construir. Unemocionat i orgullós coordinador de lesentitats del Poble Sec, Josep Guzmán, vaagrair el treball cooperatiu que havien rea-litzat i que esperava continuar fent.

L'acte va concloure amb la intervenciódel regidor del Districte, Jordi Martí, que vadeclarar-se "membre orgullós" d'Òmnium iva transmetre el seu desig fervent de ferde Catalunya un país normal i un nou estatd'Europa: "Costarà, però ho aconsegui-rem, perquè tenim la raó", va dir.

El cor Jove de la Coral de Sant Medir vaposar, amb les seves cançons, el llaç finala l'acte "Junts construïm un nou país".

L’acte al Casinet d'Hostafrancs

RAFEL VIDAL

El programa 'Gent dels Barris de laMarina' arrenca amb un homenatge al

líder veïnal Martín GallardoORIOL GRANADOS

Si el programaParlem dels Barrisde la Marina, orga-

nitzat conjuntament pelCentre d'Estudis deMontjuïc (CEM) i laBiblioteca FrancescCandel, servia per pre-sentar els barris de laMarina (com eren i coms'han anat transformant),el nou cicle d'activitatsGent dels barris de laMarina -també del CEM-vol visualitzar l’autènticvalor de la Marina: el seupatrimoni humà, elsveïns i veïnes que hi hanviscut i encara hi viuen. Amb aquest objec-tiu es vol posar de relleu com el seu esforç ireivindicació ha anat conformant cada nuclid'habitatges, dotant-los d'entitat pròpia; i laseva lluita per aconseguir aquells elementscomuns que calien per millorar la qualitat devida del territori (ambulatoris, escoles,parcs, transport públic, etc.)

L'emotiu homenatge a Martín Gallardo,

que va tenir lloc el passat 25 de febrer a laBiblioteca, servia per posar en marxa el pro-grama. Presidit pel regidor del Districte,Jordi Martí, l'acte va comptar amb el recol-zament de moltes associacions i entitats dela Marina, i l'assistència d'un bon nombre depersones que van omplir la sala. Algunsveïns i amics van voler destacar la sevarelació amb Gallardo, a qui van descriure

com una persona molt oberta i propera, aco-llidora i afable amb tots. Ànima i defensor dela Colònia Bausili, va actuar sempre deforma totalment desinteressada, actitud queli ha fet guanyar la consideració, respecte iamistat de tothom. Gallardo manté viva lafesta major i participa activament a la pro-cessó de la Verge del Carme. Va formar partde la comissió de Cultura de la primera Uniód'Entitats de la Zona Franca i, posterior-ment, es va integrar dins l'Associació deVeïns d'Eduard Aunós. Disposat a col·labo-rar, és present en totes les activitats realitza-des als altres barris de la Marina, sense obli-dar que és també la memòria d'aquest barrii de tots els que hi han viscut, com hademostrat en xerrades, visites, passejades iun escrit que realitzà el 1997. En finalitzarels parlaments, el regidor li va oferir unaplaca de record i Follk Montjuïc, unes can-çons de cloenda.

Diàleg i exposicions Gent dels barris de la Marina té un format deconverses amb veïns i veïnes, promou eldiàleg, alhora que recorda les persones queja no hi són. A més, d'acord amb laBiblioteca Candel i el Centre Cívic la Casadel Rellotge, al llarg del mes de març elCentre d'Estudis Montjuïc anirà exposantampliacions de fotografies, a fi que espuguin identificar i posar nom de les perso-nes que hi apareixen i, alhora, anotar elsrecords, fets o anècdotes que aquestesimatges puguin suggerir, que es poden dei-xar per escrit als mateixos centres.

Gallardo rep emocionat una placa de record de mans delregidor del Districte, Jordi Martí

RAFEL VIDAL

>> El Dia Internacionalde les Dones omple elDistricte d’activitats

Exposicions, tallers, xerrades, con-certs, tertúlies i un llarguíssim etcèterad’activitats de tots tipus i per a tots elsgustos van omplir l’agenda d’actes deSants-Montjuïc al voltant de la cele-bració del 8 de març, Dia Internacionalde les Dones.

A tots els barris, sense excepció, esva commemorar l’efemèride, que, comés habitual, a banda de tenir un cairefestiu, no va deixar de banda el ves-sant reivindicatiu. De fet, el leitmotivde la campanya d’enguany (en quèper primera vegada van coincidir totesles administracions: Generalitat,Diputació i Ajuntament) va ser el talentfemení.

L’acte unitari, promogut pel Consellde Dones del Districte, tenia lloc el 12de març a la sala d’actes de Cotxeresde Sants, on la presentació de la peçaEl temps nostre de cada dia servia perreflexionar sobre com les dones d’avuidia gestionen el temps.

Pel que fa als barris de la Marina, unany més va celebrar-se la Festa de laDona, que va omplir l’Espai Musical LaBàscula de diversió i bon rotllo. Fins a200 dones van respondre a la crida del’associació Ona Nova, del CentreCultural Estrellas Altas i de la Uniód’Entitats, organitzadores de la Festa.

elsactesla marina // Març 2013 PÀGINES ESPECIALS 11

El grup de dones de Font de laGuatlla: 18 anys defensant

la igualtat de gènereIRIS VIEIROS

Avui per avui, el grup dedones del barri de Fontde la Guatlla, del distric-

te de Sants-Montjuïc, comptaamb més d'un centenar dedones participants, i es pot dirque, quant a grandària i parti-cipació, és una de les associa-cions de dones més activesde la ciutat de Barcelona.

L'entitat va néixer fa 18anys en el marc de l'associa-ció de veïns del barri. AnaMaria Lagarda va ser la queva iniciar el projecte: va pen-sar en utilitzar el Centre Cívicper reconvertir-lo en unaassociació dedicada a ladona. Per fer-ho va comptaramb l'ajuda de Mari CarmenBalona, la que era en aquellmoment vocal de cultura del'AVV i actualment exerceix detresorera. Actualment qui s'en-carrega de presidir l'associa-ció és Isabel Toribio.

El principal objectiu d'a-quest grup és fomentar labona relació entre les donesparticipants i que aquestesdescobreixin i col·laborin en les diferentsactivitats que realitza l'associació.

Impulsar l'autoestimaD'altra banda, el grup pretén impulsarl'autoestima de la dona. Com diu la presi-denta: "Des del principi hem volgut pro-mocionar la dona. Que aquesta comenci atenir el sentit de l'alliberament, el de l'au-toestima, i el valor de fer-se valer. En defi-nitiva, saber-se estimar". Amb aquestobjectiu, les dones d'aquesta associacióvan començar a organitzar xerradessobre l'autoestima perquè les dones esconscienciessin també del seu paper auna societat tan paternalista. "En resum,demostrar com les dones també podenlluitar i arribar a la igualtat amb els

homes", explica la Isabel.Les activitats que realitzen són majori-

tàriament reivindicatives. Una de les pri-meres accions que van dur a terme, perexemple, va ser sol·licitar el canvi de nomde l'Associació de Veïns de la Font de laGuatlla, perquè es passés a anomenarAssociació de Veïns i Veïnes de la Fontde la Guatlla, ja que, com diu la MariCarmen, "tot el que és silenciat no exis-teix, per això cal que encara que sigui unacosa petita, les dones siguin menciona-des, que no passem desapercebudes". "Iés que -afegeix la Isabel-, si no ho fem lesdones, ningú no ho farà per nosaltres".

Altres de les activitats que organitzensón sortides per Barcelona (per llocs habi-litats i sense cap tipus de dificultat d'ac-

cés); excursions durant l'estiu fora de laciutat (per les quals han d'abonar 10euros a l'any); xerrades els dimarts cada15 dies (sobre diferents temes d'interèsper a les dones); dinars de Nadal i activi-tats per commemorar el Dia Internacionalde le Dones (com les d'enguany, en quèvan organitzar un dinar d'amistat i la pre-sentació d'una obra de teatre).

Actualment el grup de dones de Font dela Guatlla està format principalment perdones grans. El col·lectiu jove és moltescàs, "per no dir pràcticament inexis-tent", afirma la Mari Carmen. Això ésdegut, segons expliquen, "a les dificultatsactuals de les dones joves per conciliar lavida laboral, la família, la llar i el seutemps lliure".

MONTSE GATELL I PÉREZPresidenta de l'Institut Català de les Dones

Lideratge femení en temps de canvis

Amb motiu de la commemoració delDia Internacional de les Dones,des de l'Institut Català de les

Dones presentem un programa de for-mació especialitzada adreçat a empode-rar les dones electes del món local. Estracta d'una col·laboració amb l'Institutde Formació Política per a Dones, queva crear l'any 2008 la Diputació deBarcelona amb l'objectiu d'oferir forma-ció a les responsables polítiques de lademarcació de Barcelona. Amb la incor-poració de l'Institut Català de les Donesa aquest programa, les dones polítiquesdels municipis de les demarcacions deLleida, Tarragona i Girona també podranaccedir a aquest coneixement.

Com a dona política que sóc, viscamb especial entusiasme el fet queaquest Institut de Formació Política pera Dones ampliï el seu abast territorial.

Per una banda, per una inevitable qües-tió personal, donada la meva trajectòriacom a regidora i alcaldessa. I per l'altra,per l'interès que té per al futur del nos-tre país facilitar i impulsar el desenvolu-pament del talent femení en la políticalocal en els moment històrics que estemvivint a nivell social, polític i també anivell econòmic i financer. Canvis quecomporten nous reptes i demandes ciu-tadanes, a les quals cal donar respostades de la proximitat del món local, queté, a més, la capacitat de ser un desllo-rigador de noves formes de desenvolu-pament econòmic.

Els desafiaments que tenim al davantcom a societat no es podran resoldresense el talent i les aportacions de lesdones a la política local, i precisamentaquesta iniciativa ofereix el recolzamentnecessari a les electes pel que fa a les

D'esquerra a dreta, Nela Guillén (actual vocal de cultura del centre cívic Font de la Guatlla),Mari Carmen Balona i Isabel Toribio.

900 900 120Línia d’atenció a les dones en

situació de violència

DANI FERNÁNDEZ

competències directives, comunicativesi de lideratge que reclamen els nousparadigmes organitzacionals que s'es-tan gestant, alhora que promou la per-manència de dones en els càrrecs deresponsabilitat així com l'accés a qual-sevol àrea política. Recordem queactualment a Catalunya hi ha una

manca important de dones que es dedi-quin a la política municipal. Les donesalcaldesses no són més del 15% i lesregidores, un 35%. A banda, es dedi-quen a la política molt menys anys queels homes i es concentren en unesàrees de govern molt determinades.

Permeteu-me que per acabar repro-dueixi aquí unes línies que pertanyen ala Declaració Institucional de laGeneralitat del passat 8 de març i quedibuixen a la perfecció el punt històricon ens trobem i allò que volem: "El nos-tre país viu avui un moment històricexcepcional, una etapa basada en elprincipi democràtic del dret a decidir. Iaquest 8 de març, el Govern de laGeneralitat, vol ser part d'aquest anhelcol·lectiu, i contribuir-hi amb l'esbós d'unfutur que necessàriament s'inscriurà,també, en femení [...] Les dones somprotagonistes d'aquest present històricque ens empeny amb ànsia davant lapossibilitat de transformar estructuresobsoletes per poder edificar damunt depilars sòlids".

�Montse Gatell ha ocupat càrrecsd'alta responsabilitat política comel d'alcaldessa de Castellar delVallès, entre els anys 2004 i 2007,i de tinent d'alcalde de l'ÀreaSocial i la gestió de les regidoriesde Cultura, Comunicació i Ense-nyament (2003-2004), i de Joven-tut i Comunicació (1999-2003) ennom de CDC. També ha estatassessora en temes d'igualtat igènere a l'Associació Catalana deMunicipis. Llicenciada en Filo-logia Semítica, especialitat d'àrab,i Filologia Catalana.

Imatge del cartell d’enguany

Amb el suport de:

AG

END

A

M

arç

201

3>> Club Petanca Casa del Rellotge

Cada diumenge de mesDiumenges en JocCampionats de petanca setmanalsHora: 9.45 hLloc: Jardins de Can FarreroPreu: 4 eurosSistema de joc: dupletes per sorteigOrganitza: Club Petanca Casa del Rellotge

>> Centre Cívic La Cadena

Del 3 d’abril al 18 de junyCurset de sardanes per a adultsSi vols aprendre a ballar-ne, vine!Els dimarts de 17.30 a 18.30 hLloc: Centre Civic La CadenaPreu curset: 45 eurosMés informació: www.entitatslamarina.org

Cada dillunsTaller de perfecció de sevillanesJa has fet classes de Sevillanes abans, però vols perfec-cionar-les? S'apropa la Fira d'Abril, apunta't!Hora: Dilluns de 20 a 21 hLloc: Centre Cívic La CadenaMés informació: www.entitatslamarina.org

>> Mou-te amb el barri a l'escola Ramon Casas

Cada dillunsTemps de lleure per a tots els nens i nenes al pati del'escola Ramon CasasHora: Dilluns de 16.45 a 18.15 h Lloc: pati escola Ramon CasasMés informació: www.entitatslamarina.org

>> Exposicions

Fins al 31 de marçColores. Para gustos...Fotografies de llocs simbòlics de BarcelonaOrganitza: Club de Fotografia Casa del RellotgeLloc: Sala d'Exposicions Centre Cívic Casa del Rellotge

>> Activitats

Dissabte 13 d’abril 11a Trobada de labors fetes amb agullesHora: de 10 a 14 hLloc: Jardins dels Drets HumansOrganitza: Associació de Dones Artesanes

Tots els diumenges Sortida setmanal amb Marina BikesHora: 07 hLloc: Plaça de la MarinaMés informació: www.marinabikes.org

>> Certamen literari Francesc Candel

Fins al 5 d’abrilSetzena edició del certamen literari Francesc CandelLes modalitats del certamen són: relat curt (juvenil iadult), poesia i reportatge periodístic*El tema és lliure en les tres modalitats, però el reportatgeperiodístic ha de basar-se en fets reals.*El premi per al guanyador de cada modalitat és un trofeu,un llibre electrònic i un premi per valor de 200 euros enmaterial bibliogràfic.*Els treballs poden estar escrits en català o en castellà.*Termini d'inscripció: de l'11 de març al 5 d'abril a qualsevolde les tres biblioteques de Sants-Montjuïc*Més informació al web del Districte

>> Biblioteca Francesc Candel

Dijous 21 de marçTaller: "Habilitats de comunicació en la recerca de feina"Hora: 19 h Lloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc CandelA càrrec de Miguel Pérez, psicòleg d'empresaCal inscripció prèvia

Dimarts 2 d’abrilRoad movieProjecció de la pel·lícula Valor de ley (Joel i EthanCohen, 2010)Després de la projecció tindrà lloc un cololoqui conduït perPere Vall, redactor en cap de la revista FotogramasHora: 19 hLloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc Candel

Del 4 d'abril al 6 de maigExposició SEAT 1950-1977. L'arquitectura de la repressióINAUGURACIÓ 4 D’ABRIL amb l'estrena del documentalinèdit: SEAT: crónicas de una fábrica ejemplarLloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc CandelA càrrec del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT

Dilluns 8 d’abrilTaula rodona sobre desigualtat de gènereHora: 19 h Lloc: Sala Polivalent Biblioteca Francesc CandelOrganitza Assemblea La Marina (zf)

>> Sala Pepita Casanellas

Dijous, 21 de marçDijous musicalSolo! Música barroca per a solista i orquestraOrquestra de Cambra Canticela. Direcció: Jordi GuriFa uns 300 anys va néixer el paper de l' instrumentista o delcantant solista davant d'una orquestra. En aquest concertgaudirem d'obres amb flauta solista i àries per a cantantescrites per compositors alemanys, flamencs, anglesos i ita-lians al voltant del 1730. La combinació perfecta d'elegància ivirtuosisme, d'expressivitat i lluïmentHora: a les 19 hPreu entrada: 2,25 euros

la marina // Març 2013AGENDA12

la marina // Març 2013 CULTURA 13

NATÀLIA MORALES

En els últims anys el nombre d'es-criptors dedicats a la poesia i deseguidors d'aquest gènere ha

disminuït. Actualment la poesia és ungènere minoritari, però tot i això existei-xen grups de persones disposades alluitar per la seva gran afició i fer d'ellael seu mitjà d'expressió. No cal anargaire lluny per trobar un bon exemple,el del grup Montjuïc Poètic, del barri dela Marina.

Montjuïc Poètic és un grup d'amics,amants de la literatura, que es reuneixcada dimarts per composar poesies,cançons o contes, i gaudir plegats d'a-quest art. Ja fa cinc anys que es donencita cada setmana a la BibliotecaFrancesc Candel per posar en comúels seus interessos i expressar la sevaprofunda admiració per la poesia. "Lapoesia és una creació de l'ànima.Nosaltres la necessitem per expressarel que sentim, el que som", afirmen.

A més de passar una bona estona iposar en pràctica la seva afició, el grupMontjuïc Poètic vol fer difusió d'aquestgènere literari a la Marina, i transmetreles seves inquietuds a la gent del barri.La seva porta està sempre oberta per atots aquells que, com ells, vulguinexpressar els seus sentiments oberta-ment. No importa l'edat; grans i jovestenen les portes obertes del grup.Només cal complir amb un requisit:sentir el mateix amor per la poesia quela resta de components de MontjuïcPoètic. ''Així com els animals a vega-des s'agrupen per colors o per cants,nosaltres ens agrupem per les nostresinquietuds'', expliquen.

Vetllada poètica el 16 d'abrilPer tal de demostrar el seu talent idonar-se a conèixer, han organitzatuna vetllada poètica per al proper 16d'abril a la Biblioteca Francesc Candel.En el decurs de l'acte, obert a la partici-pació de tothom que ho vulgui, presen-taran la seva obra en públic. "Tots hemcomençat a fer poesia entre les quatreparets de les nostres cases. Ja ha arri-bat el moment de saber si el que nosal-tres fem té un valor. I això només hopodrem saber si ens escolten fora d'a-questes quatre parets'', comenten.

Foto de grup dels integrants de Montjuïc Poètic

RAFEL VIDAL

+ infoGRUP MONTJUÏC POÈTICwww.montjuicpoetic.blogspot.com.es

SEAT 1950-1977L’arquitectura de

la repressió

Del 4 d'abril al 6 de maig la BibliotecaFrancesc Candel acollirà aquestaexposició. Un recorregut per una dels

vessants menys conegudes d'aquestaimportant fàbrica de la Zona Franca: el con-trol i la repressió sobre les persones que hitreballaven. Ens mostra la vida quotidiana,les condicions de treball, l'ambient de vigi-lància i les sancions, així com la resistènciai la lluita sindical en una fàbrica que elrègim franquista va intentar convertir en elparadigma d'una nova política econòmica.

Per la dictadura, dels anys cinquantafins als setanta, la Seat va ser un símbol demodernitat i obertura de cara a l'exterior,mentre que continuava actuant amb duresade cara a l'interior.

L'exposició, produïda per l'AssociacióMemorial Democràtic dels Treballadors deSeat i pel Memorial Democràtic de laGeneralitat de Catalunya, l’han realitzat elspropis treballadors que van viure els fets, ivol mantenir viva la memòria davant l'oblit.

El dia 4 d'abril a les 19h inaugurareml'exposició amb l'estrena del documental:Seat: crónicas de una fábricaejemplar, amb històries i testimo-nis de gent de la Marina.

El farEl grup Montjuïc Poèticdifon el seu talent al barri

la marina // Març 2013ESPORTS14

JORDI GISPERT

El Pàdel és un esport molt jove, ambuns 40 anys d'existència. Es potconsiderar Mèxic el seu lloc de fun-

dació, 1974 l'any en què van començar adesenvolupar-se els primers tornejos iEnrique Corcuera, el seu pare. Va ser ellqui va tenir la idea d'ampliar les mires enel joc del frontó, i va decidir tancar l'espai,situant una nova paret davant i una xarxaal mig. És una evolució més del tennis,però amb pales, no raquetes, amb paretslaterals i frontals on la pilota pot rebotar,amb una xarxa entre els dos camps, perdiferenciar-lo de l'esquaix, i sobretot, mésràpid, més dinàmic, i també, més adequatper a tots els nivells. A Catalunya es vacomençar a instaurar a finals dels anys 70,i progressivament, sobretot la darreradècada, s'ha anat posant de moda. LaFederació Catalana de Pàdel va substituirel 2004 la Unió Esportiva de Clubs dePàdel de Catalunya. 150 clubs, dins delsquals 9.000 esportistes, hi estan afiliats.Amb la seva popularització, els centresesportius diversos l'han anat adoptant.Des del passat 25 de febrer, també elCEM L'Espanya Industrial, el primer delbarri de Sants.

La decisió va començar el passat estiu.Hi havia una zona morta damunt la pisci-na, que de fet ja es va construir pensantque en un futur podia ser espai per a algu-na activitat. Les hamaques del solàriumpodien adaptar-se perfectament a la cons-trucció d'un nou complex de pàdel. S'haviapensat en una pista, però ràpidament esva veure que quedaria curta, així que se'nvan projectar dues. Les obres van durartres mesos, i al febrer ja estaven enllesti-des. El dia 25 es van obrir als socis. I el dia3 de març se'n va fer la inauguració oficial,

El pàdel arriba a Sants

El CEM L'Espanya Industrial inaugura les seves dues pistes,les primeres que s’habiliten al barri i les segones del districte

coincidint també amb el vintè aniversaridel centre. Hi va haver classes d'spining,de pilates, de ball, partits ràpids entre elssocis i el tret de sortida: el que van donaramb les seves paraules de reconeixementel regidor del Districte, Jordi Martí, i la pre-sidenta del Secretariat d'Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill. Lainversió tenia la intenció d'ampliar l'ofertaesportiva i per tant fidelitzar els associats,i captar-ne més, o si més no, més usuaris.El resultat dels primers dies, malgrat lapluja i el fred, va arribar, es pot ben dir, alnotable alt.

A partir de ja, doncs, els dos terrenysamb paviment sintètic, estaran oberts enels mateixos horaris que la instal·lació: dedilluns a divendres de 8h a 22h, dissabtesde 9h a 21h i diumenges i festius de 9h a14h. Els socis, tant els de l'EspanyaIndustrial com els de La Bordeta, haurande pagar 10,40 euros per una hora depàdel i aquelles persones que no siguinabonades un total de 16,45 euros; des-

prés, això sí, podran utilitzar els altresespais del centre durant l'estona que vul-guin, si ho desitgen. A recepció es llogaranpales, per 4 euros, i es vendran pilotes, enpots de tres, a 5 euros. La reserva espodrà fer amb una antelació màxima decinc dies. Més endavant, el club té previs-ta l'organització de tornejos, dels qualsencara no té clares ni les dates ni la fórmu-la. El que sí es constata és que el mante-niment senzill de la infraestructura i laseva facilitat de gestió, a banda del bene-fici econòmic, podran proporcionar a moltagent l'accés a aquest esport que és ja elsegon més popular a l'Argentina, i queestà implantant-se i creixent en diversospaïsos com el Brasil, la Xina, l'Uruguai, elCanadà o els Estats Units.

A dalt, un moment de joc. A baix, inauguració amb la presidenta del Secretariatd'Entitats, Lluïsa Erill, i el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí

J. G.

La 93ena edició de la Volta Ciclista aCatalunya, que enguany se celebra-rà entre el dilluns 18 i el diumenge 24

de març, tindrà en una de les sevesmedalles d'honor, a títol pòstum, el recor-datori pel president de la Unió Esportivade Sants, Vicenç Bellido, que va morir fatot just un mes després d'una llarga malal-tia. L’altre homenatge de la cursa serà peral ciclista Xavi Tondo, que va morir als 32

anys per culpa d’un accident domèstic aGranada.

La cursa, la tercera per etapes mésantiga del món, tindrà entre els seusatractius dues arribades a ports moltespectaculars dels Pirineus com són lesestacions d'esquí de Vallter 2000, on jas'hi havia arribat el 1992, i de Port Ainé,etapa que l'any passat no va poder-secelebrar a causa de la neu.

També dissabte, i en aquest cas en

homenatge a Xavi Tondo, segon a lageneral de l'edició del 2010, el pilot deciclistes farà la seva arribada a la poblacióde Valls. Serà una nova Volta possiblegràcies al suport de les institucions, i quecomptarà amb corredors d'alt nivell comJoaquim Rodríguez, del Katusha, guanya-dor de l'UCI World Tour, a qui acompanya-ran els catalans Albert Losada i XavierFlorencio, l'actual campió del TourBradley Wiggins, els escaladorsd'Euskaltel Igor Anton i Mikel Nieve, elsitalians del Lampre Michele Scarponi iDamiano Cunego, i també entre altres, elcampió del passat Giro d'Itàlia, el cana-denc Ryder Hesjedal.

Els usuaris poden llogarpales per 4 euros, i comprarpots de tres pilotes a 5 euros

A les piscines BernatPicornell les pistes de pàdelfuncionen des de fa dos anys

La Volta 2013 homenatjaVicenç Bellido i Xavi Tondo

la marina // Març 2013 COMUNICACIÓ 15

REDACCIÓ

Sants-Montjuïc Ràdio va volersumar-se a la commemoraciódel Dia Internacional de les

Dones amb l'emissió d'una edicióespecial del programa Amb veu dedona. Amb l'objectiu d'aportar unamirada femenina a l'actualitat i devisualitzar la tasca que duu a terme elteixit associatiu del territori adreçat aaquest col·lectiu, l'espai va tenir com aprotagonistes dues de les represen-tants del grup de dones de Font de laGuatlla (més informació pàg. 11).Rosaura Martín i Isabel Toribio (queés la presidenta del grup) van aprofitarl'ocasió per fer difusió de la intensaactivitat que desenvolupen des de famés de 18 anys, alhora que van expo-sar els problemes que, en la seva opi-nió, afecten les dones d'avui dia. Elsefectes de la crisi, les desigualtatssalarials i la difícil conciliació de la vidafamiliar i laboral, van ser els més des-tacats. El programa també va servirper abordar altre dels grans reptesd'aquest col·lectiu: la visualització deltalent femení. De fet, aquest ha estatel tema escollit enguany com a leitmo-

tiv de la campanya del 8 de març pertotes les administracions (Generalitat,Diputació i Ajuntament).

Entrevista a la presidenta de l'ICDQui també va parlar de talent femenídurant el programa va ser la presiden-ta de l'Institut Català de les Dones(ICD) de la Generalitat, MontserratGatell, que va avançar els actes insti-tucionals preparats per commemorarel 8 de març, va explicar les línies polí-

tiques del govern català en aquestàmbit i va expressar un desig:"Aconseguir que el Dia Internacionalde les Dones deixi de ser una jornadareivindicativa -perquè s'hauran acabatles desigualtats de gènere- i passi aser un dia de celebració".

També va participar a Amb veu dedona Ana Montoro, presidenta de l'as-sociació de dones de la Marina OnaNova i vicepresidenta del Consell deDones del Districte.

Entrevista al llavors alcalde, Joan Clos, al'estand de Sants-Montjuic Ràdio iLA MARINA durant una mostra d'entitats.

La redaccioó de LA MARINA als anys 90.

2255 aannyyss ddeeccoommuunniiccaacciioo,,eenn iimmaattggeess

,,

Música i bon rotllo alsmatins de la 102.5 FM

REDACCIÓ

Des de fa unes setmanes, Fran Albar i CarlosYudes són els encarregats d'animar els matinsde Sants-Montjuïc Ràdio. De les 10.30 i fins a

les 13 h, la música d'avui i de sempre, i sobretot el bonrotllo són protagonistes a la 102.5 FM. Per a Yudes,aquesta és la seva primera vegada a les ones "i espe-ro que no sigui l'última", afirma rient. Pel contrari, Albarés un vell conegut dels oients de l'emissora. A mitjan90 va ser un dels conductors del magazín Sants-Montjuïc Matí. Ara, després de més de deu anys, tornaa la ràdio "per divertir-se i perquè la gent s'ho passibé". Les xarxes socials ajuden. Tant Yudes com Albarinteractuen amb els oients a través del facebook de l'e-missora (www.facebook.com/santsmontjuicradio). Aixíque pren nota i connecta amb els matins de la 102.5FM!

Sants-Montjuïc Ràdio tambécommemora el 8 de març

Fran Albar (a l’esquerra) i Carlos Yudes

RAFEL VIDAL

RAFEL VIDALLa periodista Sònia Maza va presentar el programa, que es va emetre en

directe el dimarts 5 de març

.'

la marina // Març 2013LA CONTRA16

TOMÀS MORGENSTERN

Pilar Eyre (Barcelona, 1951) ésperiodista i escriptora, i entre d'al-tres, ha publicat La soledad de la

Reina, on narra la vida pública i privadade la Reina Sofia.

Com és que la vida privada de la CasaReial desperta tant interès al públic?La Família Reial no té poder real, llavorsal final el que interessa és la seva vida pri-vada. Al capdavall el Rei és el nostre capd'Estat, i crec que hi ha dos corrents d'o-pinió: els que pensen que ha de tenir unavida exemplar per ser un cap d'estat o unRei exemplar, i els que diuen, com jo, queel Rei és un mal marit però és un bon Rei.

Com ha estat la vida de la Reina?Ha tingut una vida privada molt desgracia-da. Ha estat una dona víctima de maltrac-tament psicològic, enganyada sentimen-talment ... Ha comès el gran error d'estarenamorada del seu marit, d'estimar-lo.L'actitud de Joan Carles, amb aquestsgens borbònics que el converteixen en unmal marit, ha fet patir molt Sofia.

I en la seva vida pública?La seva vida com a Reina ha estat impe-cable. La seva actuació ha estat en totmoment la d'una gran professional, sem-pre ha anat més enllà. És una dona queha intentat fer coses, que ha intentat estaral costat dels més desfavorits, és unadona que si no ha fet més és perquè nol'han deixat. Però clar, ha tingut una vidasentimental totalment desgraciada, i peraixò crec que té més mèrit encara.

En el llibre La soledad de la Reinavostè desmenteix "el passat impol·lut"de Sofia.Els assessors d'imatge de la Casa Reialsón un desastre. Oculten aquelles cosesque crec que farien que nosaltres esti-méssim més als nostres reis. Semprese'ns ha dit que Sofia era una princesaregnant, amb un pedigrí impecable, d'unafamília europea important, que els seuspares eren reis...

Però no tot és el que sembla...A La soledad de la Reina explico queSofia va estar exiliada des que tenia unany fins als vuit. Va viure en un desarrela-ment absolut, en la pobresa, va conèixerquè és el menyspreu. A ella i la seva famí-lia els van fer fora de països com Egipte,

on els van donar dos dies perquè abando-nessin el país. Van conviure amb rates,amb paneroles, no tenien diners, ningú nosabia molt bé si eren simpatitzants delsnazis o dels aliats... Ningú no volia acollir-los. De fet, es comprenen molts aspectesdel caràcter de la Reina coneixent la sevainfància. Jo penso que aquest arrelamentque té ella per la família, el conrear el sen-tit del protocol, aquestes ganes que téperquè pervisqui la monarquia a Espanya,les seves reaccions tan humanes enmoments com el 23-F... Tot això s'explicaamb aquesta infància tan dura i dispersa.Una infància que no té res a veure amb ladels seus fills.

La soledad de la Reina és un llibre plede detalls íntims, que combina el relatamb reflexions i opinions seves. Comha estat el procés de documentació?Tinc molta llibertat per escriure, ja que sóc

periodista i no historiadora, per això pucintroduir les meves opinions. Parlo moltamb la gent i tinc dues o tres fonts dins deSarsuela. Una d'elles és molt importantperquè és un íntim amic de Joan Carles.

Abans de publicar, els seus llibres pas-sen per advocats?Els repassen un equip d'advocats bastantpotent i bastant sever. Alguna cosa sí quem'han fet treure, però no perquè fos men-tida, sinó perquè podia ofendre o eramotiu de querella a terceres persones queno tenien res a veure amb el relat.

Del llibre La soledad de la Reina en vahaver de treure alguna cosa?He hagut de suprimir molts noms d'a-mants del Rei... Tots sabem perfectamentqui són, però si posés els seus nomsdonaria peu a que aquestes personesemprenguessin accions legals.

"La Reina ha estat víctima demaltractament psicològic"

Entrevista a: PILAR EYRE. Periodista i escriptora

La periodista i escriptora Pilar Eyre, a casa seva, davant l’escriptori de treball

Entro a casa de Pilar Eyre,on m'esperen cafè i pastes,a part de moltes anècdotessobre la vida privada de laReina. La meva amfitrionam'explica també, orgullosadel seu treball, que estrenanou llibre: La reina de lacasa. Un assaig en to d'hu-mor que relata la històriade la dona espanyola desdels anys 40 fins a laTransició.

EL CONTRAPUNT

TOMÀS MORGENSTERN