16
núm. 218 JULIOL- AGOST13 ANY XIX facebook.com/diarilamarina la marina TEMA MES Entrevista a Jordi Suñé, conseller del Districte (UpB) "De moment un bé, quan acabi el man- dat ja veurem si han pujat a notable o baixat a suficient". Així qualifica Jordi Suñé, conseller portaveu d'Unitat per Barcelona (UpB) al nostre Districte, els dos anys de mandat de CiU a Sants- Montjuïc. Des de la formació indepen- dentista es valora molt positivament el fet que s'hagin pogut desencallar grans projectes que portaven aturats des de feia anys, alhora que es critica la dificul- tat perquè es doni resposta als proble- mes més petits, Pel que fa a la Marina, UpB ho té clar: el major problema està en el dèficit de transport públic. I és que, segons Suñé, "s'ajunten les mancances acumulades d'anys anteriors amb els problemes econòmics que hi ha ara". Pàg.3 La Marina es solidaritza amb els més necessitats L a Marina es caracteritza per la seva activitat ciutadana i solidària. Per això recentment en Manel Coronado, responsable de la comissió d'educació i solidaritat de la Unió d'Entitats de la Marina, i la xarxa Associació de Mares i Pares de la Unió d'Entitats van decidir fer una campanya de recollida d'aliments per ajudar la gent del barri més afectada per la crisi. Es van col·locar contenidors del Banc d'Aliments al vestíbul de nou centres educatius del barri, que, un cop plens, el propi Coronado recollia i lliurava a Càritas. Cal remarcar que la campanya va aconseguir recollir prop de 400 kg de menjar en 15 dies, tot i que es va fer quan ja no hi havia activitat escolar, com apunta en Manel Coronado: "apro- fitarem també el període de festivitats, com Nadal o Carnestoltes, per fer un recapte més gran per a Càritas de la Marina i potser també per al Banc d'Aliments" Pàg. 3 La Unió d'Entitats i les Associacions de Mares i Pares dels centres educatius del barri recullen prop de 400kg d'aliments per a Càritas DANI FERNÁNDEZ El Districte aprova un pla de millora al barri de Can Clos E l plenari del districte va aprovar el passat 8 de juliol un pla de millora urbanística que preveu la instal·lació d’ascen- sors exteriors a diverses finques del barri de Can Clos. El pla, que ara ha de continuar la seva tramitació a l'Ajuntament de Barcelona, fixa les condicions perquè un total d'onze esca- les puguin disposar d'ascensors. El projecte preveu dues opcions d'actuació, entre les quals els propietaris dels edificis podran escollir i fixar unes directrius estètiques i arquitectòni- ques que mantinguin la coherència del conjunt d'habitatges de Can Clos. Els ascensors suposaran un gran avantatge per l’ac- cés a aquests pisos, molts d’ells habitats per gent gran o amb certes dificultats per accedir-hi. Pàg. 8 DANI FERNÁNDEZ Nous camins per l'esport adaptat E l Club Esportiu Terra Negra de Poble- sec acull un equip de futbol sala, el Miton format per persones amb alguna disminució psíquica. Ja fa dos anys que el club dóna resposta a una necessitat social que no estava coberta quan es va fundar fa set anys. L'equip, ara integrat amb els altres equips del mateix esport al club, passa aquesta tem- porada a formar part de l' ACELL (Federació Catalana d'Esports i Lleure per a Disminuïts Psíquics) on competirà a primera divisió, després de ser primers a la segona divisió aquest any. Pàg. 14 RAFEL VIDAL

La Marina - Edició juliol i agost 2013

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Publicació local dels barris de la Marina, de Barcelona.

Citation preview

Page 1: La Marina - Edició juliol i agost 2013

núm. 218

JULIOL-AGOST13

ANY XIX

facebook.com/diarilamarina

la marinaTEMA MES

Entrevista a Jordi Suñé,conseller del Districte(UpB)

"De moment un bé, quan acabi el man-dat ja veurem si han pujat a notable obaixat a suficient". Així qualifica JordiSuñé, conseller portaveu d'Unitat perBarcelona (UpB) al nostre Districte, elsdos anys de mandat de CiU a Sants-Montjuïc. Des de la formació indepen-dentista es valora molt positivament elfet que s'hagin pogut desencallar gransprojectes que portaven aturats des defeia anys, alhora que es critica la dificul-tat perquè es doni resposta als proble-mes més petits, Pel que fa a la Marina,UpB ho té clar: el major problema estàen el dèficit de transport públic. I és que,segons Suñé, "s'ajunten les mancancesacumulades d'anys anteriors amb elsproblemes econòmics que hi ha ara".Pàg.3

La Marina es solidaritzaamb els més necessitats

La Marina es caracteritza per laseva activitat ciutadana i solidària.Per això recentment en Manel

Coronado, responsable de la comissiód'educació i solidaritat de la Uniód'Entitats de la Marina, i la xarxaAssociació de Mares i Pares de la Uniód'Entitats van decidir fer una campanyade recollida d'aliments per ajudar lagent del barri més afectada per la crisi.Es van col·locar contenidors del Bancd'Aliments al vestíbul de nou centreseducatius del barri, que, un cop plens,el propi Coronado recollia i lliurava aCàritas. Cal remarcar que la campanyava aconseguir recollir prop de 400 kg demenjar en 15 dies, tot i que es va ferquan ja no hi havia activitat escolar,com apunta en Manel Coronado: "apro-fitarem també el període de festivitats,com Nadal o Carnestoltes, per fer unrecapte més gran per a Càritas de laMarina i potser també per al Bancd'Aliments" Pàg. 3

La Unió d'Entitats i les Associacions de Mares i Paresdels centres educatius del barri recullen prop de

400kg d'aliments per a CàritasDANI FERNÁNDEZ

El Districte aprova unpla de millora al barri

de Can Clos

El plenari del districte va aprovar el passat 8 de juliol un plade millora urbanística que preveu la instal·lació d’ascen-sors exteriors a diverses finques del barri de Can Clos. El

pla, que ara ha de continuar la seva tramitació a l'Ajuntamentde Barcelona, fixa les condicions perquè un total d'onze esca-les puguin disposar d'ascensors. El projecte preveu duesopcions d'actuació, entre les quals els propietaris dels edificispodran escollir i fixar unes directrius estètiques i arquitectòni-ques que mantinguin la coherència del conjunt d'habitatges deCan Clos. Els ascensors suposaran un gran avantatge per l’ac-cés a aquests pisos, molts d’ells habitats per gent gran o ambcertes dificultats per accedir-hi. Pàg. 8

DANI FERNÁNDEZ

Nous camins perl'esport adaptat

El Club Esportiu Terra Negra dePoble- sec acull un equip de futbolsala, el Miton format per persones

amb alguna disminució psíquica. Ja fados anys que el club dóna resposta a unanecessitat social que no estava cobertaquan es va fundar fa set anys. L'equip,ara integrat amb els altres equips delmateix esport al club, passa aquesta tem-porada a formar part de l' ACELL(Federació Catalana d'Esports i Lleureper a Disminuïts Psíquics) on competirà aprimera divisió, després de ser primers ala segona divisió aquest any. Pàg. 14

RAFEL VIDAL

Page 2: La Marina - Edició juliol i agost 2013

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

[email protected] o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

JOSE MONTES CABELLO

Edita:

associació mitjanscomunicació local

la marina // Juliol-Agost 2013MIRADES2

Aquest mes es compleixen els pri-mers dos anys de govern conver-gent. El juliol de 2011, i després de

32 anys de governs socialistes, XavierTrias accedia a l'alcaldia de la ciutat i JordiMartí a la regidoria de Sants-Montjuïcamb la promesa de fer un "canvi en posi-tiu". I com és habitual en política, quans'assoleix l'equador del mandat, arriba elmoment de fer balanç. Martí ja ha fet el seu (vegeu pàg. 7)posant de relleu els grans projectes ques'han pogut desencallar i/o començar aconcretar als diferents barris. D’altra banda, el regidor de Sants-Montjuïc ha volgut posar l'accent en l'a-tenció donada a "les petites quotidiani-tats" i "als processos de participació cons-tants" que s'han posat en marxa per aten-dre les demandes de veïns i entitats. I ésque, si recuperem el programa electoralde la federació nacionalista per als comi-cis de 2011, veiem que un dels objectiusera precisament el d'aportar transparèn-cia i proximitat al govern del Districte.No hi ha dubte que el teixit associatiu delterritori i els ciutadans a títol individualagraeixen disposar d'espais on poderexpressar les seves inquietuds i serescoltats per aquells que tenen el poderde prendre decisions. Tampoc no es posaen qüestió la bona notícia que suposaque per fi s'hagi posat fil a l'agulla a pro-jectes que en alguns casos portavenenquistats més d'una dècada. Però, sianem al detall i fem un repàs a les dife-rents promeses que el programa de CiUfeia per als nostres barris, és inevitabletrobar assignatures pendents.Concretament a la Marina, CiU prometia,entre d'altres, l'impuls d'una "residènciaper a gent gran i centre de dia a CanFarrero", i dotar el barri "d'un centre cultu-ral amb auditori i sales d'assaig per alsdiferents grups culturals". Posem aquestsdos exemples perquè, tot i que estem al'equador del mandat i per tant encara hiha marge d'actuació, ja és evident quedifícilment els veïns podran veure aques-tes dues promeses complides. N'hi ha d'altres, però, de les quals sí s'es-pera resposta. Més enllà de les actua-cions ja aprovades a barris com CanClos, la Vinya o el Plus Ultra, hi ha proble-mes transversals que afecten tot el territo-ri: el dèficit de transport públic i d'il·lumina-ció, neteja i seguretat a determinadeszones i carrers centren les queixes delsveïns.Queden dos anys encara. Arribarà llavorsel moment de passar l'examen definitiu.L'aprovat o el suspens, com sempre, eldeterminaran els ciutadans a les urnes.

Cada matí el vestíbul del carrer Sant Eloi, 2-4, ens regala una nova decoració. Elmalestar entre els veïns és constant. Cada cop abunda més la brutícia i el soroll. Peraixò volem una solució ja.

CiU a l'equador

la marinaTel. [email protected]/diarilamarinaC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol i Carla Genís

Maquetació i edicióDani Fernández i Carla Genís

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Raquel Martínez,Martí Molina, Natàlia Morales,Sara Torremocha, Miquel Vera,Rafel Vidal, Miquel Vera, IrisVieiros i Araitz Pippers

Col·laboradorsRamon Anglés, Felipe Ayala,David Bellón, Juan Bibián,Salvador Cuevas, AgustínForteza, Mireia Gargallo, MarcGispert, Oriol Granados, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Gemma Roig, XavierSanz i M. Jesús Valderas

Publicitat(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Page 3: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 TEMA DEL MES 3

SÒNIA MAZA

Aquest mes CiU arriba a l'equadordel seu mandat al Districte. Quinavaloració en fa?

En línies generals crec que estan complintamb el que proposaven al seu programa.Coincidíem en molts punts, per exemple enquè calia desencallar certs projectes queestaven enquistats des de feia molt detemps. M'estic referint a casos com el deCan Batlló, la Lleialtat Santsenca o lacoberta del Poliesportiu del Poble- sec. --D'altra banda, també és cert que les cosesmés petites, com poden ser problemes desorolls, manteniment i arranjament de certscarrers, està costant més que hi donin res-posta.

I a la Marina?Aquí ens trobem que s'ajunten les man-cances acumulades d'anys anteriors ambels problemes econòmics que hi ha ara.L'exemple més clar és el de la Línia 9 i lesdeficiències de transport públic, que per aUnitat per Barcelona (UpB) és un temaprioritari.

Quines accions heu dut a terme?Amb la L9 des de UpB hem apretat moltís-sim, però per desgràcia el tema econòmicés el que mana i ara mateix s'ha prioritzatel tram que va cap a l'aeroport. Ara el queestem intentant és que com a mínim el ser-vei de bus millori.

Sembla que el Districte en començarà adonar resposta amb millores a les línies13 i 23. Ho veu suficient?No és suficient perquè les mancances sónmolt grans, però tot el que vingui, benvin-gut sigui. Nosaltres continuarem reivindi-cant, com estan fent els veïns, totes lesmillores que calguin.

Parlem d'equipaments. Creu que hi hadèficit?Penso que, per exemple, esportivamentparlant s'han fet unes inversions que nohan acabat de ser prou eficients tenint encompte les demandes de veïns i entitats.És el cas, per exemple, del complex espor-tiu de la Bàscula. Sabem que des dels cen-tres cívics s'estan fent coses, que la gentjove s'està implicant en fer més activitats,però és cert que falten espais.

En aquest sentit algunes entitats sobre-tot de caire juvenil critiquen el difícilaccés als equipaments municipals per t

ENTREVISTA A: Jordi SuñéConseller del Districte (UpB)

'elevat preu del lloguer de sales. Hi estàd'acord?Nosaltres al mandat anterior ja vam liderarla lluita per reduir preus a les instal·lacionsesportives perquè són abusius. Això és apli-cable a centres cívics i altres espais munici-pals. Hem de donar vida a les nostres enti-tats. No podem perdre de vista que la nos-tra societat se sosté gràcies en bona part aaquest teixit associatiu.

Tornem a la Marina, en 10 anys tindremun nou barri, la Marina del Prat Vermell.Quin és el seu punt de vista?Penso que serà positiu per l'arribada demés veïns, per l'obertura d'aquesta zona iper la connexió amb la resta de la ciutat.Però cal ser molt curosos i planificar molt béels serveis i equipaments perquè aquestsdonin resposta a tots aquests nous veïns.

Quins són els reptes d'UpB pel quequeda de mandat al Districte?Hi ha veïns i veïnes que ho estan passantmolt malament i cal donar-hi suport ambmesures concretes. En aquest sentit, s'haproposat que els propis barris a través deles seves entitats més potents, com pot seren el cas de la Marina la Unió d'Entitats,puguin gestionar una borsa de personessense feina perquè els comerços i les em-

Qui és...Jordi Suñé (Barcelona, 1983) és veí de la Bordeta, del carrer Sagunt, on també hivan néixer el seu pare i la seva àvia, afirma orgullós. Mestre de professió i apas-sionat per l'esport, la seva vinculació amb la política i el moviment independen-tista comença des de ben jovenet. "A l'escola ja tenia clar que em sentia exclusi-vament català. Amb 17 anys vaig començar a col·laborar amb ERC. Després defer-me militant, em van proposar ser Secretari d'Imatge i Comunicació de l'agru-pació de Sants, més endavant d'Organització i en aquests darrers dos anys tambéhe fet de president". Fa quatre anys entrà al Districte com a conseller d'ERC iaquest darrer mandat ostenta la representació de la coalició UpB en solitari. "Aixòfa que ho hagi de tocar tot, però les àrees que més m'agraden són les que tenena veure amb el tema associatiu, el comerç i l'esport". És precisament a través del'esport com Suñé descobreix la Marina: "De petit jugava tant al camp de futbolde Magòria com al de la Bàscula. Per a mi la gent de la Marina és molt autèntica,gent de barri, legal". Si hagués de formular tres desitjos per a la Marina, aquestsserien, "el metro, el Poliesportiu del carrer Energia i la dignificació del barri delPlus Ultra, que ja toca!".

"S'ajunten les mancancesacumulades amb els proble-mes econòmics que hi haara. L'exemple més clar és elde la Línia 9"

“ DÈFICITS A LA MARINA

"El problema no és sentir-semés català o més espanyol, elproblema és que ens estanprenent el pèl"

“ SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

"Hem de donar vida a les nostres entitats"

preses del territori que necessitin personalhi puguin recórrer. Això ja està funcionant aSants-Badal. Igualment, cal reforçar lesbeques menjador, els ajuts per fer esport,ajudar les famílies amb dificultats, apostarpel comerç de proximitat i les entitats, recol-zar els nostres mestres, metges i inferme-res...

A banda d'aquestes polítiques méssocials, la formació que representadefensa poder fer una consulta pel dret adecidir. Com creu que s'està vivint a laMarina aquest procés?

En els darrers mesos crec que s'ha generatun clima d'acceptació general important capa la consulta, el dret a decidir i fins i tot capa la independència. També és evident quemolts veïns no hi estan d'acord i no hoveuen clar, però la feina és fer-los veure queel problema no és sentir-se més català omés espanyol, cadascú es pot sentir com vulgui, el problema és que ens estan pre-nent el pèl. Nosaltres generem una riquesaque no retorna al país i de fet molts dels pro-blemes que tenim a la Marina, a la ciutat i aCatalunya són conseqüència d'això, i aquíla L9 torna a ser-ne un clar exemple. �

"Serà positiu per l'arribada demés veïns i per la connexióamb la resta de la ciutat"“ NOU BARRI

DANI FERNÁNDEZ

Page 4: La Marina - Edició juliol i agost 2013

carte

s@la

mar

inad

igita

l.org

La gent opina: Creus que els barris de la Marina tenen que unificar les seves Festes Majors?

EvaPrieto

Perruquera

“Creo que está bien que cadabarrio genere una fiesta porqueeso quiere decir que están acti-vos. También decir que hacenun gran esfuerzo ya que no tie-nen mucho presupuesto.“

DavidMedina

Estudiant

“Seguir como estamos. Teneruna Fiesta Mayor en cada barrioestá genial ya que tenemosmucha más actividad y diversiónen nuestras calles.”

NuriaFernández

Estudiant

“Estaria bien que todas las aso-ciaciones de vecinos de laMarina se pusieran de acuerdopara hacer una gran fiesta queenglobase a todo el barrio.”

MontseRomero

Administrativa

“Crec que per una vegada a lavida totes les associacions deveïns del barri de la Marinas’haurien de posar d’acord perfer una gran festa. D’aquestamanera el pressupost sera moltmillor.”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

la marina // Juliol-Agost 2013OPINIÓ4

Ocupación en uno de los bloques de la

calle Sant Eloi

Desde su inauguración, el octubre de 1997, este núcleo de viviendas hagozado de completa paz y tranquilidad, pues la convivencia de los vecinos hasido ejemplar. Esta paz, sin embargo, se convirtió en un infierno desde elmomento mismo en que el bloque número 23 de la calle Sant Eloi, junto a laclínica Sant Antonio, construido por la Generalitat para albergar a jóvenes sinrecursos, fuera ocupado. Desde ese momento y sin tregua, se suceden pele-as, robos, insultos, drogas, consumo y venta de estupefacientes. Tambiéncasa de citas y prostíbulo. Por todo ello, tras múltiples avisos a la policía, alAyuntamiento y la Generalitat, hemos decidido que sea el barrio y todos susvecinos quienes con su firma pidan enérgicamente la solución al problema conlos jóvenes o, en su defecto, sean expulsados.

Manel Martin Hostafrancs @

Mundials de natació a Barcelona

Pròximament aquest districte de Sants-Montjuiïc i la Marina viuran un esdeve-niment de grans magnituds: els mundials de natació, que tindran lloc al palauSant Jordi aquet juliol i agost. Sempre és una alegria que se celebrin aquesttipus de competicions a la teva ciutat, però com a aficionat als esports aquà-tics, m'entristiria enormement veure unes grades de les piscines Picornell o delpalau Sant Jordi buides i sense ambient. És responsabilitat de tots els ciuta-dans de Barcelona convertir aquests mundials en un èxit memorable, i elsveïns d'aquests districte podem fer-hi molt per aconseguir-ho!

mismo no son nada. En este proyecto, según El Periódico, ya se han invertido5 millones de euros.Además, en este terreno, he pensado que hubiera sido mejor si se hubierahecho un parque natural, con un campo de futbol y una pista de baloncestoabiertas para todos ya que aquí en el barrio se tienen que usar los patios delos colegios para acceder a ello y sólo está abierto unos días a unas horas, locual hace que muchos no les quede otra que saltar la valla. También se podríaañadir un circuito ciclista, un terreno para la petanca y un centro médico comoel de Manso o el de Numancia. Pienso que un proyecto así hubiera costado almenos la mitad y daría más servicio al barrio.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

A.A.V.V. Illa Metalco La Marina @

Sergio Gris La Marina @

Beneficioso o desfavorable?

Desde 2010, en el solar entre el carrer Alts Forns y Foc se encuentra un granrascacielos, visible por todo el barrio, perteneciente a Iberdrola (compañía deenergías renovables que actualmente está siendo cuestionada porGreenpeace y Ecologistas en Acción), así como también la Plaça Porta Firal,que afortunadamente se pudo aprovechar para hacer las fiestas del barrio. Deesta plaza, se nos prometió que sería una zona 100% verde, pero nos encon-tramos que solo tiene unos pocos céspedes con bancos de piedra. El resto estodo cemento. Además, en esta zona se tiene proyectado construir dos gran-des hoteles rascacielos, otra oficina idéntica a la ya existente y un gran centrocomercial.No negaré nunca que esto tenga grandes ventajas, pero también debemosvalorar sus inconvenientes. Se quiere hacer todo esto para hacer más grandela Fira de Barcelona en todo sentido, que desde hace 13 años ya está siendouna de las más potentes de Europa e incluso de las más potentes a nivelmundial en algunas ocasiones (una de ellas cuando el Mobile PhoneCongress el pasado mes de Febrero).Las preguntas que me hago son: ¿Se va a convertir en la más grande deEuropa con este proyecto urbanístico tan cerca del barrio? ¿Es beneficiosotener una economía que siempre está invirtiendo para ser la mejor de Europacuando no cumplimos unos determinados requisitos como en sanidad y edu-cación pública, por ejemplo? Esta pregunta la he hecho porque creo que éstaes una de las causas de la crisis económica que atraviesa España, ya que conel gobierno de Aznar y Zapatero se invirtió muchísimo en proyectos que ahora

Antonia Martí La Marina @

La Casa del Rellotge, un espai de tots

M'agradaria donar resposta a una de les cartes al lector que es va publicar enl'anterior Marina de juny. Si no recordo malament, un veí comentava la sevaindignació davant la col·locació d'una bandera independentista a la Casa delRellotge. Jo estic d'acord que la Casa del Rellotge és un espai de tots elsveïns, precisament per això crec que l'enorme bandera independentista, total-ment democràtica, també té dret a col·locar-se ja que no deixa de ser una peti-ció més d'una part del veïnat del nostre barri. A més, s'ha de tenir en compteque es va penjar per un acte puntual, així com també es va demanar els per-misos corresponents al districte abans de posar-se. Per tant, crec que el pro-blema no rau en què s'ha penjat una bandera independentista en un centrecívic de barri, sinó que hi ha persones que no aproven aquest tipus d'actesperquè interposen la seva ideologia per davant del respecte als altres.

Page 5: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Fa poc vam trobar l'estàtua de Colom disfressada amb unfaldó dels colors de la samarreta del Barça. El nostre pri-mer pensament és que un grup de culés passats de

copes havia pujat i realitzat la broma que, com a tal, era unabarrabassada simpàtica. Després ens vam assabentar queera la publicitat d'una marca de roba que ens reportaria unsimpactants beneficis de 100.000 euros. Compte! Ja no ésbarrabassada és negoci. La polèmica està servida. Ens diuenque la ciutat necessita els diners per pagar deutes. Una per-sona del meu voltant pregunta que si el Reial Madrid donésel doble el hi vestiríem de blanc. Per déu, fins aquí podíemarribar! Ens adonem també, i no és broma, que l'estació demetro madrilenya "Sol" passarà a dir-se "Vodafone Sol" durant3 anys. Poc falta per veure l'estació "Catalunya" convertir-seen "Nike Catalunya". Casa Milà es dirà “Movistar Milà” o patro-cinar dates assenyalades com "El Corte Inglés Diada deCatalunya". És tot tan innocent?És casualitat? Podríem dema-nar prestat la Sagrada Família uns anyets per dedicar-la aesdeveniments més prosaics que resar però més estimulantsen el balanç de comptes, total déu és etern. Tot això fins queel nostre diari es denomini "Sony La Marina". Tot s'hi val?Sembla que sí.

M' he aixecat molt ràpid…volia veure cla-rejar. Asseure'm i esperar. És una espe-ra gratificant... perquè saps que malgrat

tot... la gran bola de foc apareixerà pel mateixlloc que ahir i abans d'ahir... Confesso, bé siprefereixen un altre terme, declaro o manifes-to… que em produeix un plaer extraordinari i emproporciona una calma infinita assistir a aquestespectacle. No sempre he estat conscient… nien tots els moments, ho reconec, hi hamoments que li dono les gràcies a la vida perrebre aquest regal i poder contemplar-ho,suposo que si l'ànima camina perduda, no hoveu i sobretot no ho sent així… la llum... potser... no ens arriba... Avui no obstant després d'una nit inquieta imoguda…el clarejar…m'ha proporcionat lameravellosa esperança que avui pot ser un grandia... i si el termòmetre ja clama els 30graus…avui pot ser un dia d'allò més calorós.Regaré els clavells que li donen color a la mevafinestra… i prendré aire… buscaré una cançóque desperti alegria al meu cos i aniré a bus-car…allò que ahir vaig perdre… CLAREJA QUENO ÉS POC…"Amanece que no es poco".

la m

arin

ani

com

part

eix

ni e

s re

spon

sabi

litza

de

les

opin

ions

del

s se

us c

ol·la

bora

dors

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Final de curs amb moltes, moltíssimes assignatures pen-dents pel setembre. Com a societat hem passat un anyescolar ple de dubtes i envoltats dels pitjors auguris pel

futur. Desconfiança en la classe dirigent, la corrupció en elcentre de la vida pública, pobresa, crisi social latent i, la pitjorde les sensacions, poques perspectives de futur, per ser pre-cisos, pocs relats ilusionats i que aportin esperances.

Però estem en un vaixell del qual no podem baixar-nos. Noés possible fer, com deia l'humorista; "aturar el món per bai-xar...", per tant cal posar-se a treballar i aprofitar el període devacances -qui el tingui- per carregar piles i tornar al setembreconvençuts que ens en podem sortir però que ningú vindrà atreure’ns les castanyes del foc, com sempre ens ho hauremde fer sols.

Hi ha molta gent que val la pena, que lluita cada dia i prota-gonitza històries i projectes que, no obriran cap telenotíciesperò omplen de sentit aquestes frases tant recurrents delvalor de la gent de la ciutadania anònima. Una gran veritatque cal reivindicar en temps combulsos on el protagonismeals mitjans se l'emportent alguns personatges i alguns valorsque no ens representen.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

El més destacable d'aquesta tercera troba-da entre Jess (Ethan Hawke) i Celine (JulieDelpy), resideix en la veritat de la seva

interpretació.El guió ens mostra la deterioració d'aquesta

parella que vam conèixer 20 anys abans, quantots dos van coincidir en un tren camí de Vienaen "Antes del amanecer".

Més tard en el 2004 a París, arribaria la novatrobada en "Antes del atardecer", consolidantaquella primera relació vienesa.

Ara ens arriba aquest tercer lliurament en elstemps actuals, tots dos en la quarentena, devacances, amb dues filles bessones i el fill del'anterior matrimoni d'ell que ha passat uns diesamb ells.

La primera vegada és el que va poder ser, ellsamb 20 anys. La segona el que els hagués agra-dat que fora, ja amb 30 i la tercera el que haestat, complint ja els 40.

El temps ha deixat petjada en els seus rostres,en els seus cossos, en els seus sentiments. Haoblidat part de les seves il·lusions i els seus som-nis de joventut.

Linklater assegura, que quan escrivien el guióel que no era acceptat per un dels tres no s'in-cloïa.

L'últim terç a l'hotel és el millor de la funció. Lacomèdia romàntica dels altres lliuraments se'nstorna drama, amb les seves exigències, els des-itjos no complerts i les obligacions.

Només al final, en la idíl·lica terrassa del bar del'Hotel hi ha un moviment de càmera. Semblaque tot acaba bé. La càmera s'allunya d'ells, des-prés de reconciliar-se, com si respectés la sevaintimitat. Ho han donat tot en aquesta seqüènciamagistral, tota emoció, tota veritat.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

Segons l'informe extraordinari delSíndic de Greuges l'any 2005, aEuropa hi ha 18 milions de perso-

nes afectades per l'exclusió residencial,de les quals 2,5 milions són sense llar. Al'Estat espanyol s'estima que hi ha 19.000persones sense llar i a Catalunya 8.043.

Però quines són les persones sensellar? Quines són les causes d'aquest feno-men? L'experiència ens demostra quetothom pot veure's implicat en una situaciócom aquesta.

Arrels Fundació sosté el criteri de laFederació Europea d'Associacions queTreballen amb Persones Sense Llar(FEANTSA), i utilitza preferentment elterme 'sense llar' i no 'sense sostre'. Enusar aquest segon posem l'accent en l'ab-sència d'un sostre, mentre que quan ensreferim a una persona sense llar, l'èmfasiestà en l'aspecte vivencial, familiar, cultu-ral i assistencial.

L'entitat, que va néixer el 1987, té coma principal objectiu col·laborar en el de-

senvolupament integral deles persones en situaciód'exclusió social, concreta-ment en el de les personessense sostre que es trobenen una situació més crítica.Quant a la tasca d'ArrelsFundació, s'estan desenvo-lupant les següents activitats:Centre Obert: Es troba albarri del Raval de Barcelona.Està obert totes les tardes is'hi atén una mitjana de 90persones cada dia. Es tractad'un espai diürn d'accés lliure

on les persones troben un lloc d'acollida ide relació i una sèrie de serveis que elspermeten millorar la seva vida quotidiana.La Llar Pere Barnés: És un equipamentsocial que neix per donar resposta a lamanca de places residencials temporalsde mitjana i llarga estada, per a personessense llar en situació crònica. Es tractad'un dels projectes més antics i anhelatsde la fundació i actualment treballa enxarxa amb diferents entitats públiques iprivades. La Llar ofereix una atenció per-sonalitzada i integral. Disposa de 34 pla-ces.Carrer: Durant el 2011, l'Equip de Carrerva atendre 454 persones. Format per 18voluntaris i 1 professional, aquest equiprecorre les diferents zones de la ciutat perentrar en contacte amb persones que estroben en situació de sense llar. Moltesd'aquestes pateixen trastorns mentalssevers, greus dèficits de salut i una dilata-da i dolorosa vida al carrer.La Troballa: Es tracta d'un espai reestruc-

turador de la persona que permet ocuparel temps lliure i recuperar hàbits personalsi socials, mitjançant la realització d'activi-tats artesanals.Habitatges amb suport: Arrels disposade diverses opcions d'allotjament segonsles etapes. Per una banda, coordina l'es-tança en pensions i, per l'altra, proporcio-na allotjament estable mitjançant 20pisos, on les persones, depenent de lesseves circumstàncies, viuen de maneraautònoma o tutelada. Sensibilització a escoles: Hem desen-volupat una presentació adreçada a nensdels últims cursos de primària, a alumnesd'ESO, de batxillerat i de cicles formatius.Considerem que ells són un element clauen la nostra societat i tots els esforços sónpocs per intentar educar als adults deldemà.Comunicació: Aquest programa té l'ob-jectiu d'informar sobre el fenomen de l'ex-clusió social i generar un estat d'opiniófavorable a la prevenció i a la solidaritatamb les persones sense llar. Perseguimaquest objectiu col·laborant amb els mit-jans de comunicació, realitzant xerrades icol·loquis i participant en informes i estu-dis.Empreses que donen sostre: Cada diaés més important per a les empresesactuar de manera responsable amb el seuentorn, ja que els diferents públics (clients,proveïdors, treballadors, etc.) cada diamés entenen que els valors de l'empresavan més enllà dels aspectes econòmics ihan de revertir en l'entorn social en el qualoperen.

La importància de tenir una llar

Page 6: La Marina - Edició juliol i agost 2013

M.J. VALDERAS / G. ROIG / M. LIROZInfermeres CAP Dr. Carles Ribas

Practicar algun esport, fer gimnàsticao simplement jugar, caminar, anaramb bicicleta o fer activitats quoti-

dianes d'una manera activa convé perquèajuda a sentir-se millor, amb més energia,i a relaxar-se, reduir l'estrès, dormir millor itonificar els músculs. També ajuda a pre-venir i tractar l’excés de pes perquè regu-la la gana i augmenta el nombre de calo-ries que es gasten cada dia, així comajuda a la canalla a relacionar-se amb elsaltres i a créixer millor, més alegres i méssans.

UN MUNT DE BENEFICISFer activitat física de manera regular éscuidar-se, perquè tot l'organisme en surtbeneficiat. COR: redueix el risc de patir malalties car-díaques, embòlies, diabetis tipus 2 i hiper-tensió arterial.ARTÈRIES: ajuda a mantenir-les flexiblesi sanes.ARTICULACIONS: enforteix els músculs,

els ossos i manté la funció de les articula-cions.SISTEMA NERVIÓS: ajuda a mantenir-loen bona forma. És molt important consul-tar al metge si teniu la intenció d'augmen-tar molt la intensitat o el volum de les acti-vitats que feu normalment.

Alhora l'exercici té efecte antidepressiu iansiolític; pot preveure el càncer de mamao de còlon, de l’obesitat o del sobrepès;ajudar-nos a conciliar el son; augmentarl'esperança i la qualitat de vida; i millorar lanostra agilitat.

QUÈ CONVÉ?PERSONES ADULTES: com a mínim 30minuts d'activitats física moderada durant

5 o més dies per setmana. Les personesmés grans han d'incloure exercicis especí-fics de força, flexibilitat i equilibri.INFANTS I GENT JOVE: Cada dia cal fer1 hora d'activitat física moderada, com amínim.Trieu activitats que us agradin. Sino teniu temps, podeu anar sumant minutsactius durant el dia. Si us va millor, o si hopreferiu, podeu combinar activitats dife-rents (esports, jocs, desplaçaments a peuo en bicicleta, gimnàstica o exercici plani-ficat). N'obtindreu més beneficis.Convertiu l'estil de vida actiu en un hàbit.

30 MINUTS D'ACTIVITAT FÍSICA MODE-RADA EQUIVALEN A UN D'AQUESTSEXERCICIS15 minuts: pujant escales, saltant corda,corrent 2,5 km., recorrent 6,5 km amb bici-cleta.2minuts: jugant bàsquet, fent natació.30 minuts: fent gimnàstica a l'aigua,ballant, caminant 3 km a bon pas, reco-rrent 8 km. amb bicicleta.40/60 minuts: netejant vidres, el terra, elcotxe, etc.�

la marina // Juliol-Agost 2013SALUT6

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

Micronutrients: vitamines i minerals

(Part 2: les vitamines)

Consisteixen el segon grup de micro-nutrients bàsics perquè es doni enel nostre cos els processos de

transformació d'energia, formació d'estruc-tures i mecanismes de defensa, entrealtres, que asseguren l'òptim estat físic imental. Són compostos orgànics comple-xos que han d'estar presents en petitesquantitats dia rere dia en l'alimentació acausa de les quatre grans accions querealitzen:

1-Participen en els processos metabò-lics que donen lloc a la creació d'ener-gia.

2- Formen part d'enzims necessaris peraccelerar els processos d'obtenció d'e-nergia.

3- Participen en la síntesis d'hormones,actuant com a senyals encarregadesde desencadenar les reaccions neces-sàries de qualsevol procés intern.

4- Actuen com a antioxidants prevenintel dany que causen els radicals lliuressobre la nostra membrana cel-lular.

L'organisme humà necessita un aporta-ció adequada d'un total de 13 vitamines,diferenciant les liposolubles, o que es dis-solen en greixos d'origen animal principal-ment. En són: la llet, ous, olis de peix, mar-garines i mantegues i productes làctics engeneral com el formatge. Aquestes son: A,E, D I K.

Les 9 restants o hidrosolubles es disso-len amb aigua i s'han d'aportar diàriamenten l'alimentació perquè el cos no en téemmagatzemats com les liposolubles.S’obté a partir de: vegetals de fulla verda,fruites cítriques, cereals, llevadures, pro-ductes integrals, llegums, fruits secs i carnd’ aus i peix. Aquestes són: B1, B2, B3,B6, àcid fòlic i C.

MARC GISPERT GIRONFisioterapeuta i estudiant de nutrició

Prevenció de l’onada de calorArriba l'estiu i amb ell l'augment de la temperatura ambiental. Quan aquesta temperatura és extrema i hi ha un excésde calor és convenient seguir unes mesures generals per tal d'evitar un cop de calor. Amb la calor el nostre cos perdlíquids i sals minerals que són necessàries per l'organisme. Les persones grans, les persones que tenen malaltiescròniques i els nens són més vulnerables a l’hora de patir un cop de calor. Per aquesta raó cal:

-Beure aigua i sucs de fruites (anar en compte les persones diabètiques i les persones que pateixen IC)-Refrescar-se sovint.-No prendre begudes alcohòliques i evitar els menjars molt calents.-Mantenir la casa el més fresc possible-Tancar les persianes quan hi toqui el sol.-Obrir les finestres durant la nit.-Refrescar l'ambient amb ventiladors/ aire condicionat. Si no en teniu, procureu passar com a mínim 2 hores en llocsclimatitzats.-Evitar sortir al migdia, quan fa més sol.-Portar una gorra o barret i utilitzar roba lleugera, no ajustada.-Mullar-se una mica la cara i la roba.-Vigilar els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixar les finestres tancades quan algú es quedi dins.-Limitar l'activitat física intensa.

L'activitat física regular ésbona per a totes les edats

Page 7: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 ACTUALITAT 7

La solidaritat de tot un barripoc que es recollís, ja estaríem ajudant alsmés necessitats". En el temps que va servigent la campanya de recollida d'ali-ments, es va recollir prop de 400 kg demenjar.

Tal i com diu el Manel Coronado “haestat una campanya exitosa, ja que haventdurat 15 dies i tot i que es va fer quan jano hi havia activitat escolar, el volum demenjar recaptat va ser elevat, tenint encompte la quantitat de personal escolar,d'alumnes i pares que ja no hi eren ambfreqüència pels voltants de l'escola".

Manel Coronado apunta que per ara lacampanya no tornarà a engegar-se finsque s'iniciï el curs escolar, i segons diu,"aprofitarem també el període de festivi-tats, com Nadal o Carnestoltes per fer unrecapte més gran que, fins i tot, si sónmassa aliments per Càritas de la Marina,la resta es podrien portar al Bancd'Aliments".

Altres iniciatives solidàriesA banda d'aquesta recollida d'alimentsengegada per la Unió d'Entitats de laMarina, al barri també s'han portat a termealtres campanyes solidàries en aquestmes, com per exemple l'engegada pelPSC de Sants-Montjuïc, el dissabte 29 dejuny a la Plaça Marina, que en nomésdues hores va aconseguir recaptar 350 kgde menjar; o la portada a terme per la mer-ceria Siomi, al carrer Foneria, la qual vaelaborar una vànova entre les alumnesque estan al curs d'aprendre a cosir, i se lavan cedir a la Unió d'Entitats perquè fes unsorteig i que els diners recaptats, en total1400 euros, es destinessin al centre dedisminuïts psíquics "Esclat" de la Marina.�

IRIS VIEIROS

Si la Marina ja es caracteritzava perser un barri de gran activitat ciutada-na i solidària, ara encara més. I és

que recentment en Manel Coronado, res-ponsable de la comissió d'educació i soli-daritat de la Unió d'Entitats de la Marina,junt amb la xarxa d'Associació de Mares iPares (AMPA) de la Unió d'Entitats, vandecidir fer una campanya de recollida d'a-liments amb una finalitat clara: ajudar lagent més afectada per les conseqüènciesde la crisi al nostre barri.

La campanya opera al barri de la Marinai només pels seus veïns, i la forma de tre-ball se centrava en la col·locació d'un con-tenidor i capces, proporcionats tots pelBanc d'Aliments, al vestíbul dels centreseducatius públics del barri: sis de primàriai tres de secundària. En concret, els tresinstituts que van participar són l'INS LluísDomènech i Montaner, l'INS Montjuïc il'IES-SEP La Mercè; mentre que les sisescoles de primària eren la de Can Clos,Polvorí, Ramon Casas, Seat, EnricGranados i Bàrkeno.

Els contenidors es deixaven per un perí-ode de temps concret, prefixats amb elcentre, i quan aquest finalitzava, el mateixManel Coronado moltes vegades s'enca-rregava de portar-se els aliments recaptatsamb la seva furgoneta i lliurar-los a Càritasde la Marina, l'entitat que s'encarregavaposteriorment de distribuir-los entre elsveïns de la Marina que tenen necessitats.

El tipus d'aliments que es podien aportarper la recapta eren llegums, arròs, pasta,llet, oli i conserves de peix, tots ells ali-ments que no es fessin malbé amb el pasdel temps. "Fins i tot, va haver-hi gent queportà menjar per nadons, com llet en pols",afirma en Manel Coronado.

Aquesta iniciativa ha sorgit arran de laconscienciació que hi ha per part de lesentitats de la Marina, que han volgut fer laseva aportació i col·laborar en el desenvo-lupament i benestar de les famílies .

Per iniciar la campanya, van convocaruna reunió amb totes les AMPES del barriles quals van donar el vistiplau per realit-zar-la abans que acabés el curs 2012-2013, ja que, com diu en Coronado, "per

Les creadores de la vànova solidària

Jordi Martí, dosanys com aregidor del

DistricteSARA TORREMOCHA

"Es un moment important per ferun balanç provisional quecreiem que és satisfactori", va

dir Jordi Martí durant la compareixençadel passat 4 de juliol a Can Batlló en motiude la celebració de l'equador del seu man-dat municipal. A més, el regidor del distric-te va explicar alguns dels projectes queha impulsat l'equip de govern de CiU ique pensa desenvolupar en la resta delegislatura.

Un exemple n'és el projecte de CanBatlló, una gran transformació urbanaamb què CiU donaria resposta a les rei-vindicacions veïnals i compliria el seucompromís electoral. Martí va assegurarque s'estava realitzant amb el consensdel veïnat i de les entitats per fomentar larelació amb l'Ajuntament.

L'equip de CiU també va ressaltar el tre-ball en la urbanització dels entorns delmercat de Sants i en la remodelació delcarrer Antoni Capmany, on s'hi han inver-tit set milions d'euros i s'hi sumaran setmés l'any vinent. Altres plans han estat larecuperació de l'edifici de la LleialtatSantsenca, per a la memòria històrica, oles obres de la Marina del Prat Vermell,amb un nou barri de 80 hectàrees per a30.000 veïns. En relació als projectes,Martí va lloar la seva tasca transformado-ra als vuit barris del districte de Sants-Montjuïc.�

SARA TORREMOCHA

El present i el passat se'ns presentensovint com contraris, com si l'elecciód'un sigui renunciar a l'altre. A vega-

des, però, pots tenir ambdós. El grup d'a-mics d'Eduard Aunós porten 15 anys tren-cant la dinàmica del present amb les sevestrobades anuals, que reuneixen els amicsde la infantesa i rememoren el seu passat albarri.

La iniciativa va néixer de forma casual, apartir d'una trobada de tres o quatre amics ides d'aleshores cada any s'hi han apuntatmés i més companys, fins el punt de supe-rar els 150 assistents. "Som un grup bastantmultitudinari", afirma orgullós en Toni Roich,un dels organitzadors de l'esdeveniment,juntament amb Jaume Planas, entre altres.Aquest últim ens explica que les dimensionsin crescendo del grup els va forçar a cercar

espais més grans. "Afortunadament d'unany per l'altre els punts de trobada es que-daven petits", ens explica el veí d'EduardAunós.

A més d'ampliar l'espai, van haver d'allar-gar la trobada. "En primer moment, la festaera un sopar, però sempre se'ns quedavacurt, necessitàvem molt més temps perrecordar i posar-nos al dia", comenta enPlanas. Per això, la trobada ara consisteixen una estança d'hotel durant un cap de set-mana i es realitza a finals de maig, coincidintamb l'inici del bon temps. La informació dela festa es divulga amb dos mesosd'antel·lació mitjançant recordatoris. Així, elsveïns que es vulguin apuntar compten ambtemps per pensar-s’ho i realitzar el paga-ment de l'activitat.

I si els hi preguntem què fan a la festa, laresposta és clara: sobretot ballar. "Nosaltres

vam tenir la sort de viure el boom de lamúsica dels seixanta i parlar de les cançonsd'aleshores i moure l'esquelet al seu to éstornar a aquella època", ens explica enRoich, sense poder amagar el goig. A mésde ballar, el grup dels amics d'Eduard Aunósaprofiten aquestestrobades per parlarde la seva infantesa,ja que eren com-panys de l'escola SanRaimundo dePeñafort. "Sorpèn,però ompla d'alegriatornar a veure aquellsamb qui vas compar-tir tants momentsquan eres nen. Ésmeravellós recuperarels vells amics", ens

La trobada dels amics d'Eduard AunósEs va iniciar amb quatre amics i ara reuneix més de 150 persones

comenta en Planas. En aquest flashback també han recuperat

documents històrics importants com unDVD amb imatges dels anys 50, un CD ambla fantàstica música de la seva època i unabonica auca amb la història de les estima-des "Casas Baratas", ja desaparegudes. Iés que, a vegades, va bé parar la rutina imirar el passat, perquè el que som estàallà.�

Sortida del grup a Calafell en aquest darrer any

Acte de recollida d’aliments del PSC

Page 8: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013ACTUALITAT8

REDACCIÓ

El passat dijous 13 de juny es va sig-nar un conveni entre el DistricteMunicipal de Sants-Montjuïc, repre-

sentat pel regidor Jordi Martí i Galbis, iRamon Anglès, per disposar d'un espai alCentre Pepita Casanelles amb l'objectiude realitzar el projecte que, sota el títol"Memòria Viva de La Marina", proposa ferun recull de dades a partir de la docu-mentació escrita i gràfica i, principalment,de la memòria oral, dels records i lesvivències de tots aquells veïns i veïnesque vulguin col·laborar. Aquesta participa-ció, de forma individual o, també, en grup,depenent del tema a tractar, és fonamen-tal per tal de reconstruir de forma moltfidel i detallada com es va anar desenvo-lupant la vida als diferents barris històricsde la Marina. L’objectiu no és un altre querecuperar i donar a conèixer uns prece-dents abans que s'esborrin i es perdiaquest veritable i ric patrimoni humà isocial que ha donat forma a cada barri ique constitueix l'arrel d'aquest territori.

Ramon Anglès, fill i veí del barri de Porti gran coneixedor de la història delsbarris, vol tirar endavant aquesta tascaamb la col·laboració de Centre d'Estudisde Montjuïc, de la Biblioteca FrancescCandel, amb el Centre Cívic Casa delRellotge-Pepita Casanellas i amb elsveïns i veïnes i diferents entitats dels

barris de La Marina. Per participar podeuadreçar-vos al Centre Pepita Casanellas,situat al Passeig de la Zona Franca 185(08038 BCN) els dilluns i els dimecres de16 a 19 hores i els divendres de 10 a 13hores. Cal, però, que prèviament concer-

teu el dia de l'entrevista per telèfon alsnúmeros 932563730 o 662517614 o beescrivint al correu electrònicramó[email protected] .S'espera lavostra participació.�

ARAITZ PIPPERS

El Districte de Sants-Montjuïc haaprovat en consell plenari un pro-jecte per instal·lar ascensors exte-

riors en alguns blocs de pisos del barri deCan Clos. Els veïns portaven temps rei-vindicant la seva instal·lació i finalmentsembla que el projecte serà un fet. Elsascensors suposaran un gran avantatgeper l'accés a aquests pisos, molts d'ellshabitats per gent gran o amb certes difi-cultats per accedir-hi actualment.

Aquest pla de millora urbanística s'im-plantarà a 11 escales pertinents a 5 blocs depisos construïts als anys seixanta. Aquestesfinques estan situades als carrers delMarbre, de les Diligències i de Can Clos.L'acord afavorirà el dia a dia de veïns que,en l'actualitat, tenen dificultats per accedir ales seves vivendes, ja que només constend'escales per fer-ho. Des de l'Associació deVeïns s'havia demanat una mesura d'aquesttipus amb anterioritat, que ha estat rebudaamb entusiasme al barri.

Tot i que les finques on s'instal·laranaquests ascensors seran diversos, el plapauta unes condicions per tal que el resultatsigui estèticament acord al seu entorn iurbanísticament unitari. El que s'intentaràserà mantenir certa coherència estètica alshabitatges de Can Clos pel que fa als colors,als material i als acabats. Per aconseguir-ho, els veïns d'aquells edificis que acullin laimplantació hauran d'arribar a un acord

entre dos models diferents d'ascensors quese'ls ofereix. L'elecció feta per consenscorrespondrà al model d'ascensor que escol·locarà a totes finques. Sigui quina siguila decisió que es prengui, val a dir que totesdues opcions suposen, principalment, unagran millora quant a l'accessibilitat a lesvivendes.

Els costos d'aquest projecte seran repar-tits: el 50% d'aquests seran subvencionats i,la resta, correran a càrrec dels veïns. Acausa d'aquestes despeses, l'Associació de

Veïns de Can Clos ara busca alguna solucióper aquelles famílies que no puguin pagarles quotes extraordinàries de la comunitatque cobreixin la col·locació d’aquestsascensors. El Districte de Sants-Montjuïc,en el marc de la Llei de Barris de La Vinya,Can Clos i Plus Ultra, preveu convocar unpaquet d'ajudes i subvencions específiquesde cara a l'any vinent per tal que aquestespersones amb majors dificultats econòmi-ques s'hi puguin acollir.�

Pla urbanístic per instal·lar ascensors exteriors en alguns

edificis de Can Clos

El Districte Sants Montjuïc signa un conveni amb RamonAnglès per desenvolupar el projecte

Memòria viva de la Marina

RAFEL VIDAL

Jordi Martí signant el conveni amb Ramon Anglès

>> Es completa laprimera fased'obertura de CanBatlló

Després de llargues reivindicacionsdavant la situació de bloqueig en quèes trobava el projecte de remodelacióde l'espai de Can Batlló, els veïns iveïnes del districte de Sants-Montjuïcja han pogut gaudir des del mes dejuny de l'obertura del nou vial de CanBatlló que travessa des del carrer deMossèn Amadeu Oller fins al carrer deParcerisa, batejat com el carrer "11 dejuny 2011". Alhora s'han dut a termediverses tasques de condicionamentdels nous espais oberts i de la preser-vació de la seguretat de la vintenad'industrials que encara tenen elsseus tallers al recinte. Amb l'enderrocdel mur que hi havia en aquest punt,dels cinc edificis del carrer de laConstitució i dels dos blocs de l'inte-rior del recinte, l'Ajuntament enllesteixaixí la primera fase d'obertura delrecinte fabril.

>> Els mundials denatació arriben aBarcelona

L'espectacle "Somnis d'aigua" va serl'encarregat de donar pas a l'inici dela quinzena edició dels campionatsdel món de natació, un certament queha suposat una inversió de vintmilions d'euros, aportats entrel'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat.Entre els dies 19 de juliol i 4 d'agost,més de dos mil esportistes de 181països diferents passaran pel PalauSant Jordi, la Piscina Municipal deMontjuïc, les Piscines BernatPicornell i el Moll de la Fusta per par-ticipar en les proves de natació, salts,waterpolo i natació sincronitzada queformen el campionat.

>> Campanyaindependentista albarri de la Marina

Sants-Montjuïc per la Independència,assemblea territorial de l'ANC(Assemblea Nacional Catalana), vaimpulsar el passat 15 de juny al barride la Marina la campanya 'Signa unvot per la independència', un projecteque lluita a favor del dret a decidir.L'acte va reunir més de 10 paradetesinformatives gràcies a la col·laboracióde les assemblees territorials del'ANC del Barcelonès., entre les qualsen destaca Horta-Guinardó,l'Hospitalet de Llobregat, les Corts,Sagrada Família o Sant Andreu,l'Eixample, Nou Barris i Sarrià-SantGervasi.

breus

Un dels carrers on es preveu la instal·lació dels nous ascensors

DISTRICTE

Page 9: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

REDACCIÓ ACLM

El passat dissabte 22 de juny elscomerciants de la Marina van sortir alcarrer per celebrar una nova edició de

les Paradetes de la Marina. Una vintena decomerços del barri i un parell d'entitats esvan instal·lar durant tot el dia al Passeig dela Zona Franca en el tram comprès entre elscarrers Foneria i Mineria i van aprofitar percompartir amb els veïns i veïnes del barritota la varietat de l'oferta comercial presenta la Marina: coques de Sant Joan, cava, lla-minadures, roba, perfums, articles de regal,perruqueria i fins i tot automòbils.

Les 'Paradetes de la Marina' tenen ja unallarga història com a jornada festiva quecontribueix a 'fer barri' i a mostrar a tothomque a la Marina hi podem trobar tot allò quenecessitem. Però malgrat que lesParadetes ja fa temps que se celebren,aquest any arribaven amb algunes nove-tats. Una d'elles era la ubicació. Per primeravegada es van organitzar a la vorera delPasseig de la Zona Franca, entre els carrersFoneria i Mineria, un lloc que tant comer-ciants com la gent que les va visitar vancoincidir a elogiar perquè facilita la passeja-da al llarg de les parades. D'altra banda, eratambé el primer cop que les Paradetes esfeien durant la Festa Major. D'aquestamanera el comerç del barri es va sumar alsmúltiples actes festius que es van fer entreel 21 i el 24 de juny.

Aquests van ser els comerços i entitatsque van participar a les Paradetes de laMarina 2013: La Balear, Espai per vestir,Automóviles Romagosa, Rellotgeria i JoieriaRamon Carné, Art i Decoració, A.R. Motors-KIA, Wala, La Piruleta, Perruqueria i estèti-ca Jessica, Panadería Bollería Raúl, CellerPeña, Academia Proyecta, Exit Dona,Dispunt Ramiro, Calçats El Cisne,Associació de Dones Artesanes de VestitsRegionals, Esplai Spai-T, ComissióCiutadana de Drets Humans, Dianética i Noa les drogues.�

Els comerciantsde la Marina

celebren la FestaMajor al carrer

Academia ProyectaAlimentació Fruites i

VerduraArt i Decoració

Ballester PerruquersBar Ruiz

Bar SalusBar Toma TapaBayot Collado

Braseria Restaurante MiBarrunto

Bugadería y Tintorería MariCafè i més

Carnisseria AngelCeller Peña

Centre d’Infermeria iPodologia

Corredoria de seguros IcaliDecoración Mari Carmen

Dinamo MissatgersDispunt Ramiro

El pa de CarpesEl Rincón del Cai

Estanc Zona FrancaExit Dona

Farmàcia BarenysFarmàcia Cusco

Farmàcia EstelrichFarmàcia Eulàlia RobertFarmàcia Josep Marina

MansergasFarmàcia Panadés

Floristeria Chavi PiñeroFloristeria Doan

Forn de pa BoníssimFrankfurt Sinecambio

Galera FotografiaGeneral Óptica

Instalaciones GisbertLa Botiga d’Informàtica

La PatatonaLa Taverna del Conde

MacMobles Zona FrancaMacMobles Zona Franca-2

Merceria SiomiMón Animal

Multiópticas JosaPa de pa

Pa més que bóPanadería La Suerte

Papalería Navar E.NavarroPaperia Bocor

Peluquería ColoursPeluqería El Boss

Perruqueria GreskaPeluquería NekanePerruqueria Isabel

QuiñoneroPerruqueria Maria Style

Perruqueria MontsePizza Inn

Rellotgeria i Joieria RamonCarné

Restaurant Enric i PauToldos Duran

Tot Tot ReparacionsTucerrajería.com

Va de pelosXampanyeria Granja La

MasiaXumets

Yokohama Wok

Foneria, 21Mineria, 28

Mineria, 17 bga. 1Mare de Déu de Port, 413 Energia, 1Foneria, 9Jardins de la Mediterrània, 11Mare de Déu de Port, 168Mineria, 17

Alts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26Aviador Franco, 15Minería, 17

Mare de Déu de Port, 252Foneria, 11Carretera del Prat, 44Pg. Zona Franca, 226Mare de Déu de Port, 321Mare de Déu de Port, 342Pg. Zona Franca, 144Mare de Déu de Port, 337Pg. Zona Franca,124Pg. Zona Franca, 162Mineria, 12Plaça Alta de Can Clos, s/nFerrocarrils Catalans, 69

Pg. Zona Franca, 224Mare de Déu de Port, 256Mare de Déu de Port, 260Foneria, 42Mare de Déu de Port, 228Pg. Zona Franca, 177Pg. Zona Franca, 174Pg. Zona Franca, 145Mare de Déu de Port, 272Foneria, 40Foneria, 46Pg. Zona Franca, 141Carretera del prat, 11Foneria, 26Foneria, 43Pg. Zona Franca, 155Ferrocarrils Catalans, 115 Local 1Mineria, 22Energia, 5Pg. Zona franca, 181Mineria, 28Jardins de la Mediterrània, 12Mineria, 2Ferrocarrils Catalans, 119Mineria, 12Mare de Déu de Port, 383, pati int.

Carretera del Prat, 42Alts Forns, 76 ent. 4Jardins de la Mediterrània, 19Aviador Ruiz de Alda, 8

Mineria, 4Mare de Déu de Port, 260Energia, 3Pg. Zona Franca, 173Pg.Zona Franca, 161Alts Forns, 61

Energia, 10Pg. Zona Franca, 137

Aprofita les últimes setmanes depromocions!

Encara no t'has beneficiat de la cam-panya de promocions "Perquè entretots fem barri"? Doncs afanya't i

aprofita les últimes setmanes de juliol perfer-ho! Més de 60 comerços de la Marinasegueixen oferint les promocions exclusi-ves que van començar amb el llançamentde la Guia de Comerços del barri.Descomptes i ofertes en tota mena decomerços: restaurants, bars, forns de pa,perruqueries, farmàcies, papereries i unllarg etcètera. Encara hi ets a temps! Entraa www.comerciantslamarina.cat i consultatotes les promocions disponibles o bé

Mitjançant aquests codis QR us podeudescarregar l'aplicació LBDB:

directament als comerços que participenen la campanya i pregunta quina promocióofereixen. La llista és llarga!�

iOS (Apple) Android

Busca aquest logo pel barri i sabràs quinscomerços ofereixen promocions

El Passeig va acollir les Paradetes de la Marina per primera vegada

Page 10: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013ACTUALITAT10

Un any més els barris de la Marina van gaudir malgrat la manca de recursos de la novena edicióde la Festa Major de la Marina Bacanals de Barcelona 2013. Més de quaranta-cinc activitatsrepartides per tot el barri van fer que els veïns de la Marina poguessin gaudir de valent.

Durant els quatre dies, grans i petits van omplir els carrers dela Marina. N'oferim un petit tast amb aquest fotoreportatge deDavid Bellón.

Page 11: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 CULTURA 11

Passejada:Record de

dones del barriEduard Aunós

ORIOL GRANADOS

Al llarg d'aquest curs 2012-2013, elCentre d'Estudis de Montjuïc(CEM) ha realitzat un bon nombre

d'activitats, principalment passejadesper Montjuïc i els barris del seu entorn.Com ja és habitual, el CEM ha cercat lacol.laboració d'altres entitats a fi d'enri-quir les passejades amb la participacióde veïns i d'altres persones que, mitjan-çant el seu coneixement, les seves prò-pies vivències o documentació perso-nal, podien aportar i han aportat, novesinformacions i dades per conèixer i expli-car així amb més detall la història del llocon viuen. Guiats per aquest esperitd'ample participació, al llarg dels darrersmesos hem treballat conjuntament ambun grup de dones del barri EduardAunós, per animar-les a recuperar lamemòria i recordar com era i com esdesenvolupava la seva vida dins l'anticgrup de casetes, ja desaparegudes. Estractava de fer aquesta reconstrucciódes de la visió de les dones: memòria dedona. Aquesta nova experiència haresultat de gran interés i per aquestmotiu, tot i que és prematur, vàrem con-siderar adient, com a primer assaig, feruna primera activitat, un recorregut peruna part del barri únicament resten elslímits dels antics carrers i els solars deles casetes. En aquesta passejada,aquestes dones han pogut anar localit-zant el que hi havia alhora que recordardiferents aspectes de la vida en aquestlloc, sempre des de la seva expariènciapersonal. Així, dins del programa de lesfestes de la Verge del Carme, el dia 20de juliol a les 11 de matí s’ha dut a termeaquesta passejada pel Barri EduardAunós.�

La dansa creativa torna després de les vacances

IRIS VIEIROS

El Graner és un centre de creació iaprofundiment del llenguatge delcos i del moviment, que es troba al

barri de la Marina i forma part del projec-te de dansa comunitària de Barris enDansa. Es tracta d'un projecte on perso-nes "amateurs" participen en la creaciód'un espectacle professional a partir deltreball en tallers de dansa, que es realit-zen al llarg dels mesos de setembre, octu-bre i novembre.

Com a centre de creació, el Graner escaracteritza per ser un projecte obert agent de totes les edats que tingui interès ivulgui comprometre's en la creació de

dansa. A més, no cal tenir experiència prè-via per iniciar-se en les activitats. Per inci-dir en l'àmbit creatiu, des de diferents ves-sants, el Graner actua seguint diversoseixos principals com la creació, la interna-cionalització, l'educació i la proximitat.

Així mateix, el Graner també acull resi-dències de creadors de dansa i desenvo-lupa iniciatives de cooperació artística.Per a aquest setembre, com cada any, elGraner té previst oferir un projected'Estades Artístiques al final de les vacan-ces, en concret des del 3 al 6 de setem-bre. Aquesta iniciativa es compondrà dedos tallers: per una banda el de dansacreativa, per a nens i nenes a partir dels 5

anys, que consistirà en un treball d'impro-visació, tant des del punt pedagògic comartístic, i que té a veure amb habitar idonar forma als impulsos i transmetresensacions a través de moviments crea-tius. Aquest taller té com a finalitat larecerca de la llibertat de moviment i la lli-bertat d'expressió. La dansa creativa seràoferida per Sebastián García Ferro i lacompanyia Camut Band (composada perLluís i Rafa Méndez). El taller s'oferirà de9 a 13.30 hores i tindrà un cost de 35euros, amb un descompte del 25% en lasegona quota si s'apunta més d'un mem-bre familiar. D'altra banda, el Granertambé ofereix el taller de dansa intergene-racional, el qual es tracta d'un taller ons'utilitzarà la dansa i l'expressió del movi-ment en l'exploració i composició instan-tània. L'experiència personal i l'heteroge-neïtat del grup seran els punts de partidaper construir i establir el diàleg intergene-racional a través del moviment. No hi haedat ni límits dins l'univers de la creació,doncs l'edat per realitzar aquest taller vades dels 0 als 99 anys. La dansa interge-neracional serà oferida per la SòniaGómez, de 10 a 12 hores, i tindrà un costde 3 euros per dia.�

Benito Maín exposa les sevesobres al Museu Marítim

EVA ALBIOL

L’artista i veí de la Marina, BenitoMaín, va ser un dels protagonistesde la cinquena edició del Festival

Internacional de Forja de Barcelona, quedel 31 de maig al 2 de juny es va podervisitar al Museu Marítim de Barcelona. Lamostra, organitzada pel tallerdeforja.neten col·laboració amb l'Associació deForjadors de Catalunya, va suposar pelsamants d'aquest ofici una oportunitat per

compartir i aprendre el valor de les crea-cions de forja i les obres plàstiques realit-zades en metall. Maín va exposar sis deles seves obres escultòriques, totes ellesrelacionades amb la temàtica de l'exposi-ció: les eines. A banda d’això, el ForjaViva 2013 va organitzar un seguit de cur-sos, conferències, visites guiades, showsi altres activitats destinades als visitants iartistes forjadors contemporanis proce-dents de diversos països.�

+ infoCENTRE DE CREACIÓ DEL COS I ELMOVIMENT EL GRANERC/Jane Addams [email protected]. 934 261 875

Nous tallers de dansa de la mà d’ El Graner

Imatge d’un dels tallers de dansa familiars que ofereix El Graner

Exposició a la Associació de Veïns de Sant Cristòfol durant la Festa Major

RAFEL VIDAL

Page 12: La Marina - Edició juliol i agost 2013

AG

END

A

J

ulio

l-Ag

ost

2013

>> Centre Cultural La Vinya

TallersAeròbic, costura, dibuix/pintura, piano, guitarra, infor-màtica, fotografia i reforç escolarOrganitza: AVV La VinyaCarrer Alts Forns nº 85 baixosTel. 93 331 44 40

>> Punt Multimèdia la Marina

Organitza el teu ordinadorEstàs convençut que treus el màxim profit del teu ordina-dor? En aquest taller aprendràs a organitzar l'ordinador,a saber quins programes has de tenir i com aconseguir-los, millorar-ne el rendiment, instal·lar-hi l'antivirus, feruna correcta administració de les carpetes, personalitzarl'ordinador... Horari: dimecres, de 17 a 19 hDates: del 2 d'octubre al 13 de novembre (7 sessions de 2 hores)Professora: Belén Fernández

Crea la teva plantilla amb ArtisteerEn aquest taller aprendràs a dissenyar plantilles web fins al més mínim detall, per inserir-les després en ges-tors de continguts com Joomla, Wordpress o Blogger iaconseguir tenir una web completament personalitzadaHorari: dilluns, de 19.30 a 21.30 hDates: del 30 de setembre al 28 d'octubre (5 sessions de 2 hores)Preu soci: 36,15 eurosPreu no soci: 46,85 eurosProfessor: Jaime Rodríguez

>> Espai Musical La Bàscula

Música amb programari lliureT'agradaria poder composar les teves cançons mitjan-çant un ordinador? En aquest taller aprendràs el neces-sari per poder controlar els programaris d'autoproducciómusical freeware actuals i crear les teves pròpies can-çons amb eines lliures i gratuïtesHorari: dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19 hDates: del 25 de novembre al 4 de desembre (5 sessions de 2 hores)Informació i inscripcions a l'espai musical La Bàscula

Digital Dijing T'apassiona la música? T'agradaria mostrar els teus gustos musicals als altres? Poder punxar a festes olocals? En aquest taller aprendràs les tècniques perintroduir-te al món dels DJ's!Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 21 hDates: del 25 de novembre al 4 de desembre (5 sessions de 2 hores)Informació i inscripcions a l'espai musical La Bàscula

>> Centre Cívic La Cadena

Enganxa’t al ganxet!No només aprendrem a fer ganxet, sinó que tirarem del fili filarem cap a “La Guerrilla del ganchillo”, l’última ten-dència urbana que s’ha posat de moda. No facis nomésbufandes, atreveix-te a fer una funda per al banc que tensdavant de casa!

Hort casolàCrea un hort urbà a casa teva amb materials reciclats.Planta les llavors en recipients reciclats amb sistemad’auto reg

>> Terrssa d’estiu 2013

Dijous 25 de juliolCabaret de CircFantàstica nit de circ a càrrec de Ricky, el professor detennis com a presentador (malabars i reprises), Saltoka(malabars i equilibris), Cia. Circ Pistolet (acrobàciesmans a mans i verticals) i El Negro y el Flaco (clowns).Hora: 21.30 hLloc: Jardins de Can FarreroActivitat gratuïtaOrganitza: Centre Cívic Casa del Rellotge

>> Centre Cultural Áncora

Tercers diumenges de mesTallers CreatiusTallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat enla dansaHora: 18 hPreu taller: 3 eurosLloc: Carrer Sant Eloi, 5-7Contacte: 93 298 94 91

>> Centre Cívic Casa del Rellotge

Iniciació a l’AikidoArt Marcial d'origen japonès, que tracta de construir unavisió diferent d'allò que és marcial, el treball amb el "ki"essència d'aquesta art és el preludi d'una pràctica quepot donar comprensió a qualsevol conflicte quotidià,només implica canviar la teva visió sobre el problema opotser canviar la percepció de tu i el teu entorn i lamanera de relacionar-teGrup A: dilluns, de 20 a 21.30 h GRUP NOU!Grup B: divendres, de 20 a 21.30 hPreu trimestre: 57 eurosProfessor: Isaac Julià

Activa’tL'objectiu d'aquestes sessions d'intensitat moderada ésmillorar la condició física en general, mitjançant un ballamb coreografia de baix impacte i exercicis de gimnàsti-ca clàssica. Està dirigit a persones de totes les edatsque es vulguin mantenir actives física i mentalmentDimarts, de 10 a 11.30 hPreu: 57 eurosProfessor: Alberto Costas

>> Sala Pepita Casanellas

Dansa del ventre amb velDescobreix la màgia i el misteri de les danses de l'OrientMitjà. Feminitat, subtilesa i control són les característi-ques que reuneix la tècnica del vel, i de la qual apren-drem els moviments bàsicsDimarts, de 19 a 20.30 hPreu trimestre: 57 eurosProfessora: Maria Marzo

>> Patis oberts a l’estiu

Mou-te amb el barri a les escoles Ramon CasasTemps de lleure per a tots els nens i nenes al pati del'escola Seat. Els patis escolars de la ciutat s'obren coma espai d'ús públic per a famílies, infants i adolescentsfora d'horari escolar, en cap de setmana i en període devacances escolar. Durant el mes de juliol s'han organit-zat una sèrie d'activitats de dinamitzacióDe dilluns a dimenges de 17 a 20 hLloc: pati escola SeatMés informació Districte de Sants-Montjuïc

la marina // Juliol-Agost 2013AGENDA12

Page 13: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 CULTURA 13

Cicle de Terrassa d’estiu alCentre Cívic Casa del Rellotge

NATÀLIA MORALES

El barri de Sant Cristòfol ha rebutentre els dies 29 de juny i 7 de juliolla seva Festa Major. Amb un gran

nombre d'activitats destinades a gent detotes les edats, Sant Cristòfol ha celebratl'entrada de l'estiu molt animat.

A la Plaça de l'Arboreda, la música i elsconcerts a l'aire lliure van ser els protago-nistes. El dijous 4 de juliol la plaça varebre de bon grat a la Banda Municipal deBarcelona, la Rondalla de Sant Cristòfol ial grup d'Havaneres Els Taurons.L'endemà va estar dedicat al jovent delbarri. Els més petits de la casa van poderriure i gaudir de la tarda de divendresamb l'actuació dels pallassos Los Pipos,al pati de l'Escola Ramon Casas, on,seguidament, els alumnes del'Associació de Ball Los Corales vanactuar davant del públic. Desprès d'unsopar, l'Institut Domènech i Muntaner vaacollir un ball popular amenitzat per laShow Beach Party, on els veïns de SantCristòfol van estar ballant gran part de lanit.

Dissabte va estar carregat d'activitats,des de campionats de petanca, dòmino,actuacions de country, exhibicions deTwirling i fins i tot una guerra d'escuma.Cap de les persones que van assistir ales festes es va avorrir.

Sant Cristòfol és el patró dels automobi-listes. Per això cada any les festes s'aco-miaden amb la benedicció de cotxes alcarrer Energia, amb què col·labora laParròquia del barri de Sant Cristòfol.

Seguidament, per a tots que ho desitja-ven, es va celebrar una Missa amb la par-ticipació de la Coral de Sant Cristòfol. Alfinalitzar, l'escola de gaita i danses Toxose Xestas van actuar davant dels assis-tents.

Un dels actes més emotius de les festesva ser l'homenatge a la gent gran delbarri que va córrer a càrrec del grup Paris

La Nuit. A més, el grup Folk Montjüic vavoler participar i homenatjar també alsmés grans amb un concert d'havaneres iuna degustació de rom cremat.

A l'acabar el sopar popular final i l'actua-ció de l'Orquestra Fenomenom, la FestaMajor de Sant Cristòfol va acomiadar-sefins l'any que ve amb un espectacle aeriprotagonitzat pels Diables de Port.�

Es diu que som allò que mengem,però també la manera en quèpreparem els aliments ens defi-

neix. És molt diferent cuinar per a unmateix que fer-ho per la família, pre-parar un àpat en cinc minuts o passartot el dia entre cassoles. Així doncs, lacuina es converteix en un ritual queexpressa els valors de cada cultura, laseva relació amb els altres membresde la comunitat i amb la natura.D'aquest fet se'n deriven les diversestradicions gastronòmiques d'arreudel món, que trobareu reflectides alfons de cuina de la BibliotecaFrancesc Candel. Així doncs, des dela biblioteca us proposem una "voltaal món en 80 sabors" per gaudir de totel que la cuina us pot oferir des de lacomoditat de casa vostra. Tenim lli-bres per a tots els paladars, des delsmés casolans fins als més sibarites:llibres de cuina catalana, espanyola,italiana, xinesa, àrab, receptaris degourmets, de postres i pastisseria, desucs i còctels... Però no perdem devista que la cuina, a més d'un plaer, ésuna font de salut. Aquells que vulguinmillorar els seus hàbits alimentaristambé podran trobar llibres especialit-zats en cuina vegetariana i vegana,amb receptes saboroses i saludablesper a totes les edats.

El farSant Cristòfol es vesteix deFesta de Major

CC CASA DEL RELLOTGE

Ja és estiu, temps de variar els hàbitsde tot l'any i sortir al carrer. Ésdurant el mes de juliol que el centre

cívic Casa del Rellotge/Sala PepitaCasanellas organitza des de fa més dedeu anys el cicle Terrassa d'estiu. Aquestha anat variant la seva oferta, mantenintla finalitat d'oferir la possibilitat de gaudirde diferents arts escèniques i visuals albarri.

Aquest any hem muntat la terrassa alsJardins de Can Farrero, les nits delsdijous de manera gratuïta. El cicle escomposa de dues parts, d'una banda el

dues nits refrescants de cabaret de varia-des temàtiques. La primera nit vam tenirel HOP CABARET a la Marina, que formapart de les terceres Trobades de Dansa iCultura Urbana ( www.elgenerador.org),amb un seguit d'actuacions vin-culades a la cultura urbana: C-Flow com a mestre de cerimò-nia i Nosebeat box (HumanVox), Marc i Raba (BmxFlatland), SBM Frestyle (bàs-quet acrobàtic), Firsttepa(dansa urbana), Cia. Iron Skulls(break-post apocalíptic) i Cia.Leftovers (hip-hop). La segonanit el Cabaret de Circ a càrrecde Ricky, el professor de tenniscom a presentador (malabars ireprises), Saltoka (malabars iequilibris), Cia. Circ Pistolet

(acrobàcies mans a mans i verticals) i ElNegro y el Flaco (clowns). Podeu veure lainformació de totes aquestes formacions icompanyies al web del centre cívic:www.casadelrellotge.net �

Cinema Jove a la Fresca, els dijous 4 i 18de juliol, i d'altra els Espectacles a laFresca, els dijous 11 i 25 de juliol. La pro-posta de cinema pensada per a públicjove va oferir la projecció de la pel·lícula "Amanecer 2 (La saga crepuscle)"seguint la trilogia d'èxit que es va iniciarl'any passat, on vam passar una nit entrevampirs i llops. L'altre projecció va ser lade la pel·lícula "Tengo ganas de ti", versióespanyola de la novel·la de FedericoMoccia, on també vam recuperar perso-natges coneguts i populars.

Els Espectacles a la Fresca ens porten Cinema a la fresca als Jardins de Can Farrero

FOTOS: RAFEL VIDAL

Page 14: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013ESPORTS14

L'esport adaptat obre nous caminsEl Club Esportiu Terra Negra acull definitivament sota la seva tutela un equip de futbol

sala format íntegrament per persones amb alguna disminució psíquica

Imatge conjunta de l’equip de futbol sala integrat per persones amb problemes psíquics

Camp on es realitza l’activitat

JORDI GISPERT

El nostre vocabulari és ple d'expres-sions que per sí mateixes mostrenuna falta de respecte envers aque-

lles persones que pateixen algun proble-ma psíquic o físic. La mateixa paraula dis-capacitat dóna a entendre que parlem d'al-gú feble, que és menys capaç que unaltre, que no arriba al nivell que nosaltresentenem per normal. Però el cert és quesempre aquesta discapacitat es dónanomés en una o diverses facultats en con-cret, i que per tant, generalitzar o excloureés una estupidesa, perquè potser quipateix una disminució concreta pot ser tanhàbil, apte o efectiu com qualsevol altre enuna tasca o activitat determinada; i mésenllà d'això, tothom ha de tenir els matei-xos drets de realitzar-la, encara que siguide manera més lenta, de forma menysprecisa o amb una petita desviació derumb. Ja fa temps que la nostra societatha adoptat aquest raonament i ha anatequiparant posicions. També és cert però,que queda molta feina per fer.

I part d'aquesta s'ha de fer i s'està fenten el nostre entorn més immediat. Fa voraset anys que es va fundar al Poble- sec elClub Esportiu Terra Negra. I en farà dos

que l'Alberto Costas va començar a entre-nar el Miton, un equip de futbol sala inte-grat únicament per jugadors amb algunadisminució psíquica. A partir d'aquestanova temporada, l'equip segueix, peròpassa a formar part dels diversos con-junts, tots del mateix esport, que integrenTerra Negra. A més del sènior, el femení,l'aleví, l'infantil, el cadet i el juvenil quecompeteixen amb fitxa de la FedracióCatalana de Futbol, a més també delsdiversos conjunts escolars que realitzencampionats dins del CEEB (Consell del'Esport Escolar de Barcelona), ara un nougrup de joves entrarà en el món federatiu,aquest cop però, dins l'ACELL, LaFederació Catalana d'Esports i Lleure pera disminuïts psíquics. És aquesta, de fet,una de les 5 federacions que treballen enles diverses línies de l'esport adaptat. L'A-CELL va ser fundada l'any 1971, dos anysdesprés que l'altra gran, en un principi,associació, que ara és la FederacióCatalana d'Esports de Persones ambDiscapacitat Física. Més endavant, i treba-llant sempre per la inclusió, se n'hi hasumat d'altres, com la Federació Catalanad'Esports per a Persones Sordes, laFederació Esportiva Catalana de paralítics

cerebrals, o la Federació Catalanad'Esports per a Cecs i Deficients Visuals.En unes hi competeixen persones sensemobilitat a les cames, sense braços,sense mans, sense peus. A l'ACELL elsequips els formen persones amb alguntipus d'afectació al cervell, com paràlisisconcretes, que evidentment també poden

afectar alguna qualitat física de l'individu. Costas ha deixat les regnes de l'equip a

un altre jove entrenador, que és qui ha diri-git els nois en les proves que s'han realit-zat durant el mes de juny.

La nova temporada està ja gairebé defi-nida. I el llistó és alt perquè el Miton haacabat aquest any primer de SegonaDivisió i per tant amb dret a pujar aPrimera directament. El canvi de nom id'entitat però, ha fet que aquesta plaçaguanyada quedi vacant, i que hagin de serels jutges de la federació, mitjançant diver-sos partits que es jugaran el mes desetembre, els qui determinin quin nivell iper tant en quina nova divisió entren elsequips que seran novetat durant el curs2013/2014. Als nous jugadors se'ls hahagut de fer entendre que allò havia de serprofessional, i que hi haurà entrenamentscom a mínim dues vegades per setmana.Explicar o realitzar certs exercicis ambells, a vegades no és fàcil, perquè no totsreaccionen igual, perquè alguns tenen difi-cultats de coordinació, d'altres de com-prensió i d'altres potser desviacions decolumna que els fan impossible un exerci-ci determinat. Tanmateix, el que és clar ésque no volen sentir-se diferents i que pertant volen i són tractats amb la mateixarigidesa i respecte que qualsevol altreequip.

La intenció és captar més jugadors, ipoder, a un o dos anys vista, disposar d'unsegon equip. A més, el segon pla del’Alberto Costas li ha de permetre de lluitard'ara en endavant per eixamplar les fron-teres de l'esport adaptat, i mirar de captaresportistes amb disminucions diverses perpassar a formar equips d'altres esports. Ésun projecte que engloba Terra Negra itambé, l'altra entitat on treballa, la Uniód'Entitats de La Marina.

1000 signatures per la remodelació Un dels objectius a curt termini d'aquest

club, el Terra Negra, situat al carrerCarrera 25, dins encara del districte deSants-Montjuïc, és, sí, ampliar els equips iper tant la massa d'associats, que és d'onsurten els recursos, però sobretot remode-lar la pista poliesportiva, de manera queels conjunts federats no hagin de jugar enaltres instal·lacions les competicions quepodrien jugar a casa si la pista complís elsrequisits reglamentaris. D'aquesta maneras'estalviarien pagar el car lloguer d'altresequipaments, i augmentaria l'activitat i laqualitat de la instal·lació, que podria obrir-se a nous horitzons. De moment ja hanestat recollides més de 1000 signaturesperquè l'Ajuntament pugui donar suport alnou projecte.�

Page 15: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013 COMUNICACIÓ 15

Recollida de joguines a càrrec de l’AMCLdurant el nadal del 1995-1996.

Entrevista a l’actor català Alex Casanovaals estudis de Sants-Montjuic ràdio en elsanys 2000.

2255 aannyyss ddeeccoommuunniiccaacciioo,,eenn iimmaattggeess

,,

.

"De Sants-MontjuïcRàdio n'han sortit gransprofessionals, és com

la Masia del Barça"MIQUEL VERA

L’any 1994 vas començar a treba-llar a Sants-Montjuïc Ràdio. Comva ser el teu primer contacte amb

aquesta emissora?Tenia ganes de fer ràdio, així que vaigbuscar emissores locals per Barcelonafins a trobar la de Sants-Montjuïc, quealeshores estava situada al Polvorí. Hivaig anar un dia per provar amb la radio-fòrmula i em van convidar a venir cadadia. D'aquesta manera, vaig acabar ananta la ràdio cada tarda, fent de tot i aprenentmoltíssim.

Quin era el teu paper a l'emissora quanvas començar?Vaig començar fent petits programes iradiofòrmula. Però, un dia, després d'unallarga nit de festa, vaig seure amb el direc-tor de l'emissora i vàrem decidir tirarendavant un magazín amb cara i ulls, fetamb tot de gent del barri. La filosofia i elnom de l'espai era "Sin problemes". Tincmolts bons records d'aquell programa,fins i tot les esbroncades constants querebíem dels qui dirigien l'emissora.

Com recordes els dies en què tu i el teuequip tiràveu endavant el magazín deles tardes?Recordo que érem tot gent jove, moltapassionada perquè ens hi passàvemhores i hores sense pensar si guanyàvemalguna cosa fent tot allò. Teníem des d'en-tusiastes de la informació general fins lescaps del club de fans d'Alejandro Sanz.Marxàvem sempre tardíssim, tot i quesovint m'escapava una estona abans queacabés el programa per no perdre l'auto-bús, deixant els d'esport parlant sols.

Com es va produir el teu salt de laràdio a la televisió a nivell estatal?Vaig fer un vídeo i el vaig enviar a Madridper provar. Recordo que un temps méstard, mentre estava fent el programa a laràdio, em va trucar la meva mare dient-me que m'havien agafat. Al dia següentvaig marxar a Madrid a fer el càsting final,on en van agafar. Va ser un moment moltintens i emotiu.

El teu salt a la fama va ser una cosabuscada?Va ser totalment casual. Sempre intentoaprofitar les oportunitats que et dóna lavida i en aquella ocasió vaig optar perllançar-me a la piscina, cosa que no me'npenedeixo. Per poder anar al càsting, vaigdemanar diners a la dona del forn perpoder-me pagar el pont aeri. No m'ho vaigpensar dues vegades.

T'has plantejat o t'han demanat tornara la ràdio alguna vegada?Vaig intentar combinar-m'ho quan treba-llava al Club Disney perquè hi havia unapart que la gravàvem a Barcelona, peròva ser impossible perquè també havia detreballar a Madrid. Tot i així, sempre queem necessitaven a la ràdio intentavavenir. Posteriorment, he seguint fent ràdioperquè m'encanta. Per exemple, aracol·labora amb diverses emissores deMallorca. En qualsevol cas m'alegro dequè segueixi existint Sants-MontjuïcRàdio perquè és un caldo de cultiu moltbo, pràcticament la masia de la ràdio, d'onhan sortit i en seguiran sortint grans pro-fessionals.

Del que vas aprendre a Sants-MontjuïcRàdio, què és el que més et va servirquan vas arribar a la fama?Tothom que ha treballant a ràdios localsaprèn molt, per això és una pena quen'hagin tancat tantes. A Sants-Montjuïc

Ràdio vaig aprendre a fer radiofòrmula, a fer directes, a ser disciplinat, però intuïtiua la vegada i, sobretot, vaig aprendre molttambé a nivell tècnic. A la ràdio local tumateix ho fas tot i es nota, ja que avui diasurt molta gent de les facultats sensesaber fer servir un micròfon o un progra-ma d'edició.

Recordes alguna anècdota que et suc-ceís mentre treballaves a Sants-Montjuïc Ràdio?Ens va passar de tot i quedar-nos enblanc i improvisar era el pa de cada dia.Recordo unes eleccions al Parlament,quan van enviar un corresponsal a cadaseu electoral i a mi em va tocar ERC. Elspobres no van tenir ni un vot i com que nosabia que dir, vaig posar-me a parlar delcàtering. Em va caure una renyina impor-tant.�

ENTREVISTA A: Jordi Cruz

Qui és...Jordi Cruz de 36 anys va néixer a SantAndreu i des de ben jove va mostrarun gran interès per treballar a ràdio itelevisió. Va començar a estudiar filo-logia italiana tot i que ho va deixar a laprimera setmana. Apassionat de laràdio, va trepitjar per primera vegadal'emissora de Sants-Montjuïc l'any1994, va provar un dia i s'hi va quedar4 anys. Allà presentava "Sin Problemas" unmagazín diari, l'últim programa queva locutar abans de saltar a la fama anivell nacional amb formats d'èxitcom Club Disney, Art Attack iMegatrix entre d'altres.

Érem tot gent jove i apassio-nada, ens passàvem hores ihores a l’emissora”“ INICIS

Amb Club Disney vaig llan-çar-me a la piscina i no me’npenedeixo“ FAMA

Page 16: La Marina - Edició juliol i agost 2013

la marina // Juliol-Agost 2013PUBLICITAT16