núm. 222 la marinaDESEMBRE13

ANY XIX

www.lamarinadigital.cat

Les Associacions deVeïns de la Marina

En aquest número de LA MARINA pre-sentem les diferents associacions deveïns dels nostres barris i analitzemamb els seus presidents quins són elsprincipals problemes que afecten elterritori. Pàg.3

Èxit de les segonesjornades de la TIAF

Imatge de les segones jornades de la TIAF, que es van fer a la sala Pepita Casanellas Pàg. 10

Polèmica per la mancade locals destinats ales associacions

Des del Districte es comença a buscarsolucions per tal d’evitar qu el teixitassociatiu se’n ressenti, ja que senselocals es queda sense espai on trobar-se i dur a terme les activitats. Pàg.10

Entrevista a RosaGarcia, presidenta del’Ass. Comerciants delMercat de la Marina

Ens fa una valoració de les activitatsque s’han desenvolupat al Mercat enmotiu del seu desè aniversari. Pàg.14

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina // Desembre 2013MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

Una de les raons de ser de la publicacióque ara teniu a les vostres mans és la dereflectir la important tasca que duu aterme el teixit associatiu del nostre terri-tori. Des que va sortir el primer número(al gener en farà 20 anys!), LA MARINAsempre ha seguit de prop l'activitat i rei-vindicacions de les associacions deveïns dels diferents barris, a través delsseus articles i reportatges de denúncia.

En aquesta edició de desembre, hotornem a fer, però de forma diferent. Sillegiu el Tema del mes (pàgina 3), troba-reu una radiografia de les diferents enti-tats veïnals: les seves dades bàsiques iles actuals demandes del veïnat. Per fer-ho, en tots els casos hem donat veu alpresident/a de cada associació, que ésqui ostenta la representativitat dels veïnsde cada zona.

No farem en aquest editorial una anà-lisi de les reclamacions particulars decada barri (2000 caràcters no donen pera tant) però si volem centrar-nos en unaproblemàtica transversal: la manca derelleu generacional.

La majoria d'associacions de veïns dela Marina estan encapçalades per lídershistòrics, compromesos amb la lluita veï-nal des de joves. Això els aporta unaperspectiva d'indubtable valor. L'expe-riència, el fet de conèixer el passat,ajuda a afrontar el present i a encarar elfutur amb encert. Però què passaràquan aquest bagatge desaparegui? Quien prendrà el relleu?

Sovint, quan parlem amb aquestslíders veïnals històrics, ens manifestenaquest temor. És difícil aconseguir queels joves col·laborin de forma constant iactiva amb l'associació de veïns del seubarri i molt més que decideixin assumirel compromís que representa liderar-la.

La pregunta és, per què? Seria injustdir que els joves de la Marina no estancompromesos amb el teixit associatiudel territori. Mes rere mes ens fem ressòde noves iniciatives sorgides del joventdels nostres barris. És cert però, quesolen ser entitats vinculades a àmbitscom el de l'esport, la cultura o l'oci. Perquè, doncs, no resulten atractives per alsmés joves les associacions de veïns?

Bé, no és senzill donar una resposta.Podem intentar trobar-la en el modelde funcionament. El món evolucionamolt ràpidament, i és evident que elque fa més de 30 anys es feia d'unamanera ara es fa d'una altra completa-ment diferent. Assumir-ho i estar obertal canvi és -probablement- el repte mésdifícil d'assolir.

Al Carrer Sant Eloi han aparegutcotxes que tenen utilitats alterna-tives: alguns serveixen comhabitatge de persones sensesostre, altres com refugi de lesprostitutes de la recta del cemen-tiri, altres no tenen cap utilitat(són oblidats pels seus propieta-ris) i a altres els van traientpeces fins que els veïns, des-près de moltes trucades al telè-fon del civisme, fan que siguinretirats per la grua. Ara tenim unaltre vehicle amb una nova fun-ció, magatzem. ¿Fins quant calque estigui aparcat? ¿Fins que elcomencin a desmuntar?

Compromísveïnal i relleugeneracional

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

DirectorJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaEva Albiol, Carla Genís, JordiGispert, Sònia Maza, RaquelMartínez, Martí Molina, NataliaMorales, Sergi Palacios,Meritxell suárez, SaraTorremocha, Miquel Vera, RafelVidal, Iiris Vieiros, Araitz Pippers

Col·laboradorsFelipe Ayala, BellezaActiva,Julio Baños, David Bellón, JuanBibián, Salvador Cuevas,Agustín Forteza, MireiaGargallo, Marc Gispert, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Gemma Roig, XavierSanz, Guillermo Segador i M.Jesús Valderas

Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comín

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Montjuïc Poètic

Amb el suport de:

la marina // Desembre 2013 TEMA DEL MES 3

Les associacions deveïns de La Marina

Coneixem una mica més el nostre barri recorrent les diferents entitats de cada zonaNúmero rere número el diari La Marina haanant il·lustrant amb les seves notícies larealitat dels nostres barris, i amb ella, lesdiferències que existeixen entre les diver-ses zones que el formen. A cada sector,menys al barri del Port, hi ha una associa-ció de veïns que té com a objectiu respon-dre a les demandes i queixes dels habi-tants de la zona.

Presidenta: MariaOrtegaEdat: 81 anys. Anys al càrrec: 10, desde la fundació de l'entitata 2003. Nº de membres: tots elveïns (no socis, perquè no hi ha quota). Principals problemes de la zona: "Maihem tingut problemes greus, fins ara.Vivim amb malestar l'ocupació d'un edi-fici del carrer de San Eloi per part d'indi-vidus d'ètnia gitana i procedència roma-nesa. Creen vandalisme i una xarxa deprostitució i drogues que abans no hiera. Així que esperem que l'ordre judi-cial per desocupar vingui ben ràpid. Valoració del càrrec: "Hem estat d'a-cord sempre i sinó les coses les parlem;és fàcil, som pocs veïns, hi ha una graninterrelació entre tots".Localització: C Sant Eloi, 5

AAVV. ILLAMETALCO

President: FrancescBoixEdat: 86 anys Anys com a president:28 anys, des de la sevafundació. Nº de membres: Tots elsveïns (no socis, perquè no hi ha quota). Principals problemes de la zona: "Al85 ens vam independitzar de l'aa.vv dela Vinya perquè volíem tenir més forçaen la reivindicació de reformes, que arri-baran el 2014-2015. No com voldríem,amb l'enderrocament de la banda deMare de Déu del Port i Aviador Ruíz deAlda, perquè és molt costós, però símodificant alguns carrers. Els veïns hohem acceptat, només desitgem que noens facin esperar més". Valoració del càrrec: "Ha estat una llui-ta incessant per les obres".Localització: c/ Aviador Ruíz de Alda 38

ASSOCIACIÓ DEPLUS ULTRA

Presidenta: Eli RolandoÁlvarezEdat: 69 anys Anys com a presidenta:6 anys (es crea la dèca-da dels 70). Nº de membres: Tots elsveïns de la zona (no hi ha quota). Principals problemes de la zona:"Gran part de les dificultats que afectenel barri del Polvorí es deuen a la sevasituació geogràfica, que el situava enuna situació d'aïllament. Esperem quel'Administració ens ajudi i que el relleugeneracional sigui real i fructífer a l'horade lluitar per les nostres necessitats". Valoració del càrrec: "Bastant positiva,tenint en compte les problemàtiques delbarri. Ens reunim cada 15 dies i discu-tim els acords però normalment arribema un consens sense dificultats". Localització: c/ Segura 2

ASSOCIACIONSDEL POLVORÍ

President: FernandoAbadEdat: 71 anys.Anys com a president:20 anys (es va crear al1973). Nº de membres: (quotade vuit euros/any). Principals problemes de la zona:"Recuperar espais per a activitatsesportives, que ja existien abans de lesobres a l'antiga fàbrica de la Seat, i quees començaran a construir l’any vinent.També ens preocupa l'estada de perso-nes sense llar a la plaça de l'Arboleda. Valoració del càrrec: "La nostra zonaha patit grans canvis, així que suposoque no sempre plou a gust de tots. Noobstant, la valoració és molt positiva,perquè ens hem anat modificant ambel barri". Localització: c/ Bronze, 7

ASSOCIACIONS DESANT CRISTÒFOL

President: Jordi CortésEdat: 80 anys. Anys com a president:10 anys (present des dela fundació als anys 50). Nº de membres: Tots elsveïns. Actualment no hiha una quota, però sí seixanta o setan-ta col·laboradors voluntaris a l'entitat. Principals problemes de la zona: "Lamajoria de queixes es centren la inse-guretat. Altres, més puntuals, són pelscamions de mercaderies que entren enespais no habilitats per la seva circula-ció o la sol·licitud de podar els arbres". Valoració del càrrec: "Sempre he vis-cut aquí i tinc bona relació amb tot el veï-nat. Agrairia més implicació del jovent,que no tot es quedi en queixes superfi-cials, sino que sigui visible el compromísamb la millora d'Eduard Aunós. Localització: c/Tortosa, 39

ASSOCIACIONSEDUARD AUNÓS

President: Lluís Franco Edat: 59 anys (1 any com a president). La fundació: va ser creada a 1972. Elresponsable del projecte és Pep Martí iel tècnic sociòleg és Ancor Mesa.El nostre objectiu: "Desenvolupem unprojecte que consisteix en oferir una mos-tra de les entitats i els agents claus delnostre territori i confeccionar una diagnosidels joves, infants i gent gran, que són elsagents que menys veu tenen en la confi-guració de polítiques públiques locals. Aixívolem potenciar la cohesió veïnal, entreentitats i individus, perquè les seves rela-cions siguin més profitoses en la lluita pelbenestar del barri. Actualment formempart de la TIAF i volem fer arribar a les dife-rents associacions de veïns de la Marinala realitat social del territori.

FEDERACIÓ AAVV.DE BARCELONA

President: PedroValverdeEdat: 58 anys. Anys com a president:3 anys i mig, l'entitat esva fundar l'any 1979. Nº de membres: al vol-tant de 200 (quota de 10 euros /any). Principals problemes de la zona: "Laúnica problemàtica actual és la queixad'un sector reduït del veïnat sobre eldesenvolupament de les obres. És unaprotesta aïllada, on només prevalen elsinteressos individuals i personals. No ésun malestar general". Valoració del càrrec: "Estic orgullós isatisfet de moltes de les decisions. I quipensi que ho pot fer millor que vingui i hofaci, però no es pot estar queixant-se totel dia i en el moment que ens hem d'im-plicar passar, perquè no ens interessa".Localització: Pl. Mig de Can Clos, 6

ASSOCIACIONSDE CAN CLOS

President: JesúsArteagaEdat: 85 anys. Anys com a president:més de 40 anys, des dela fundació de l'entitat. Nº de membres: al vol-tant de 200 (quota de 12 euros /any). Principals problemes de la zona: "Jas’han fet algunes coses, com les obresdels jardins de Ca l'Alena, però encaraen queden moltes. La nostra demandaprincipal és l'arribada del metro. I altresqueixes son l'incivisme d'alguns ciuta-dans o el negoci de substàncies il·legals. Valoració del càrrec: " A vegades ini-ciem un tràmit cap al districte per respon-dre a la queixa d'un veí, però aquest norespon perquè s’oblida. Això desmotiva,ja que no hi ha la prou implicació veïnal.Ens preocupa el relleu dels joves".Localització: c/ Alts Forns 87

ASSOCIACIONSDE LA VINYA

Text: SARA TORREMOCHAFotos: RAFEL VIDAL

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Col·labores habitualment en activitats o entitats solidàries?

Maria Rosa

Jordà

Jubilada

“Col·laboro amb el banc d’ali-ments, a la recollida que es fa alsupermercat. I a més a més tincuna filla que està a una ONG”

José

López

Jubilat

“M’agrada col·laborar. He estatdurant molts anys a una associa-ció de veïns, la de Mare de Déudel Port”

Maite

Martínez

Jubilada

“Col·laboro en el banc d’ali-ments, i a més a més en la reco-llida d’aliments"

Manel

Montañés

Prejubilat

“Col·laboro habitualment en unaassocicació sense ànim delucre, i a més a més, també a larecollida d’aliments”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

la marina // Desembre 2013OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

Per què tants prejudicis?

Cada vegada que dic a algú que per arribar a casa meva han de venir pelPasseig de la Zona Franca s'esgarrifen. Encara és a l'insconscient de moltagent el passat -no gaire llunyà de degradació, delinqüència, droga, pobresa imarginació associat a aquest nom.

En canvi, visc envoltat de jardins, surto al balcó i veig Montjuïc verd, cadadia més ben cuidat. A banda del tema metro, no tenim gaire que envejar amolts altres barris. Potser en espais per passejar, gaudir de la natura, i parcs,estem molt millor que altres.

Perquè no deixar enrera també aquest nom nefast del Passeig de la ZonaFranca i el rebategem com a Passeig de la Marina, Boulevard de FrancescCandel, Ronda de Bàrkeno, Avinguda dels Altres Catalans, o qualsevol altremenys lleig?

Antonio López La Marina @

Zones fosques al barri

Al barri hi ha diverses zones que queden totalment a les fosques a partirde les sis o les set de la tarda. El pipi-can de carrer Foc, les rodalies de laplaça de les Matemàtiques, els espais que hi ha més enllà del Bauhaus…Això comporta una gran inseguretat per a tots els veïns que fem vida albarri i em de passar per algun d'aquests llocs, que som molts. Seria neces-sària la instal·lació de fanals en tots aquests espais; per poder fer vida méstranquil·lament durant l'hivern.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Albert Torras Corbella La Marina @

Abdó Compta La Marina @

Greu problema d’inseguretat al pipi-candel carrer Foc

Els veïns que sortim a passejar el gos a partir de les sis de la tarda enstrobem a les fosques. Hi ha una manca total d’il·luminació al pipi-can delcarrer del Foc, davant de l’ambulatori Carles Ribes. No hi ha fanals ni captipus de llum. Això ens fa sentir insegurs, ja que no veiem qui entra i quisurt, ni tampoc el que fan els nostres gossos. Estaria bé que es posessolució al problema de les llums. A més, també és necessària més neteja ala zona. D’aquesta manera els veïns ens sentiríem molt més còmodes enfer-ne ús.

passeig de la Zona Franca, a l'alçada de la pastisseria Granier, hi ha unagran estructura encerclada amb tanques que resulta molt molesta per alsveïns. És un embelum que ens dificulta el pas, tenint en compte que estracta d’un dels carrers més transitats de la ciutat, i no només de cotxes imotos. A més a més, és un espai on s’hi acumula molta brutícia.

Si no tenim metro i ens estan dient que no en tindrem al menys fins d'a-quí uns anys, perquè a sobre hem d'aguantar les molèsties de les obres?No hi ha dret.

Lígia Fernàndez Zona Franca @

Obres del metro: molestes i sense ús

No deixa de ser curiós que un barri com aquest, que no té metro, hagihagut de patir de manera tan descarada les conseqüències de les obres deconstrucció d’aquest equipament (si és que es pot anomenar així a un pro-jecte que ja fa dècades que els veïns estem esperant, que després de mol-tes promeses es va començar a construir i que a falta de poc per inaugu-rar-se es va decidir aturar les obres i deixar-ho tot a mig acabar). Mésenllà de les moltes molèsties que ens causa el fet de no tenir metro i d’es-tar repetidament aïllats de la ciutat, és remarcable el fet que al bell mig del

Antonio Rodón L’Eixample @

Escombriaires 24h

No deixa de sorprèndre’m el servei de neteja que tenim a la ciutat deBarcelona. I que és d’allò més eficient a tots els barris. Tant, que per nodeixar-se ni un sol racó per netegar és capaç de fer passar els escombriai-res, camions de recollida de brossa i camions-cisterna les 24 hores del dia.I jo em pregunto, cal tanta neteja? O cal més organització? Em sorprenveure com molts dels camions passen a plena llum del dia, quan hi ha méstrànsit pels carrers. I això què origina? Doncs encara més trànsit. I qui enpaga les conseqüències? Doncs els conductors que per uns minuts s’hanquedat encallats, i sobretot els veïns que suporten dia sí, i dia també, elsoroll constant i incessabte de camions, camionetes, mànegues i altresestris. Prou, si us plau. Tingueu (l’Ajuntament o qui s’encarregui del tema)una mica més de sentit comú. Es pot tenir un servei de neteja impecable,que treballi quan menys molesti i de manera (n’estic segur) més eficaç.

la marina // Desembre 2013 OPINIÓ 5

la m

arina

ni c

ompa

rtei

x ni

es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns d

els

seus

col

·labo

rado

rs

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

No sé quina crònica escriure per no escriure del quetothom escriu. Vostès saben de què parlo. Pensinràpid. Premi! De quan tots els catalans serem feliços

i menjarem perdius. Doncs no vull parlar-ne. Intento sortirde la bombolla parlant de futbol però també hi ha les tri-bus. Crec sincerament que el poble està desitjant que plo-gui i troni per parlar del temps i canviar de tema, per trac-tar d'escapar. No obstant això el sol torna a aparèixer itornen al tema. Puc dir que estic fart ? Se m'acut emular elprojecte Manhattan aquell en què els EUA van tancar ensecret a centenars de científics, per fabricar la bomba atò-mica, i fins que no van donar amb la solució no van poderanar al lavabo. Nosaltres podem ajuntar-los en un campde pensament (virtual es clar) aïllats, amb menjar abun-dant, amb treball abundant, amb medicina abundant, ambtot el benestar imaginable. Amb aquestes condicions elsdonaríem permís per pensar fins que un portaveu sortís idigués: tenim la solució, la meitat i jo, és a dir la majoria,hem dictat sentència. L'altra meitat menys jo emetrà vot dediscrepància. Ja ho va cantar Serrat: fart ja d'estar fartme'n vaig cansar. En tot aquest procés hi ha qui ha guan-yat temps i altres que l'hem perdut.

Les festes al voltant del casament, a Barcelona, de la nebodadel multimilionari indi Shristi Mittal han aixecat polseguera altemps que han protagonitzat moltes pàgines als mitjans i

imatges més pròpies del cinema d'aventures exòtiques que de lanostra ciutat mediterrània. És evident que el luxe, l'exotisme i ladespesa exòrbitada d'aquesta festa resulta excessiva per unasocietat com la nostra i, en especial, en un context de crisi econò-mica profunda. La complaença dels nostres representants polítics,amb la presència de l'alcalde de Barcelona i el president de laGeneralitat al casament, no deixa de sorprendre a propis i foranis.

Però, siguem coherents, algú s'ha sorprès amb aquesta histò-ria? De veritat les veus informades i els opinadors llegits han reac-cionat sincerament contra aquest assumpte o es tracta de gesti-culacions de cara a la galeria progre? Quan fa dècades, com aconseqüència de la gran aposta olímpica, la marca Barcelonaesdevè el valor més important en termes de mercat exterior, quanl'aposta pel turisme a la capital és el camí més segur que tenim;de veritat algú s'ha sorprés que un multimilionari indi vulgui cele-brar el casament d'un familiar a la nostra estupenda ciutat?

Una altre cosa és que no ens agradi viure nomès del turis-me i la imatge de la ciutat i volguem tenir altres valors quansiguem grans...

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

JOSÉ A. PEIRONCELY

Imagina ser feliz és una iniciativatotalment espontània d'un grup decomerciants del Prat de Llobregat

impulsats per una petita agència depublicitat local amb moltes ganes deconscienciar a les persones que podemaconseguir un món millor.

Aquest projecte té molts mesos devida i en aquestes línies podem expli-car com funciona tot i quin objectiu té acausa que va ser una cadena decasualitats la que va fer començar arecollir aliments pel Punt Solidari delPrat.

Com comença aquesta història….Des d'una petita agència del Prat espensa en com fer una campanya per al'inici del nou curs de setembre 2013.Es fan uns primers esbossos, s'estu-dien les formes de plasmar-ho com car-telleria , flyers, marquesines, autobusosi samarretes. Aquestes últimes són lesculpables de tot i Per què?

Perquè inicialment pensem a fer milfotos a coneguts, família, clients i cons-cienciar-los de fer feliços als altres iamb això arribar a la seva felicitat.

Això va començar sent així però des-prés de 5 fotos se'ns va encendre la

llum i usem tota la maquinària engega-da per a una campanya de publicitat enbé de 350 famílies del Prat que neces-siten ajuda per a alguna cosa tan senzi-lla com menjar.

L'objectiu ara és aconseguir 1000fotos de persones anònimes i amb aixòaconseguir els 1000 quilos de menjarspel Punt Solidari del Prat que ho lliurésal Banc d'Aliments on aquestes famí-lies podran fer una mica més fàcil eldia a dia.

La campanya ha disposat d'un auto-bús L78 donant voltes, un oppi en cen-tre comercial Gran Via 2, una paradade bus en Avinguda Montserrat, 20.000flyers , 2000 cartells A3 , 500 adhesius,50 samarretes i tot això està fent que lagent s'impliqui i col·labori en la felicitatd'uns altres.

El no posar explicacions en les carte-lleries ha fet que la gent tingui més inte-rès que en qualsevol altra campanya derecollida d'aliments.

A dia d'avui són ja 20 punts de reco-llida al Prat, un a Barcelona i a Begues,Ripoll, València, Màlaga, Jaén, Vitòria,Miranda d'Ebre i d'altres poblacions.

La campanya està totalment finança-da amb fons privats d'anònims amicsde la felicitat.

Volem comunicar que estem oberts anoves propostes i col·laboracions, aixícom idees per fer un món més feliç.

Volem també agrair a l'Ajuntamentdel Prat l'interès pel projecte, al PratRadio per ser el primer mitjà de comu-nicació a fer-ne ressò de la notícia, aLa Vanguardia per difondre la nostraidea i sobretot a les persones anònimesque col·laboren amb el projecte tantcom a punt de recollida com a ambai-xadors.

No volem oblidar-nos del gran treballque exerceix aquest grup de voluntarisde Creu Vermella en el Punt Solidaridel Prat i en altres bancs d'aliments.

Imagina ser feliçImagina començar el dia amb un som-

riureImagina cedir el pas a qui ho necessita

Imagina que no hi ha pressesImagina que pots posar-te en la pell de

l'un altreImagina mirar els teus propis errors

abans de jutjar Imagina que valores a les persones pel

que són i no pel que tenenImagina compartir

Imagina que la teva forma de vida con-tribueix a un món més pacífic.

Desembre. Últim mes de l'any… i no em ve degust fer resum del viscut, llegit, pensat, vist oexperimentat... ho deixo per a un altre

moment. Agrair a la publicació la Marina i als mem-bres que treballen la seva dedicació i paciència,sobretot amb alguns dels col·laboradors, com jo, quelliuren columnes a última hora. Dit això simplementels vaig a recomanar la lectura de Tantos tontos tópi-cos, del catedràtic de filosofia Aurelio Arteta, un llibreper gaudir en petites dosis. Ara faré un copia-pega:

Tal y como Arteta señala en su prólogo: Porque eltópico acostumbra a ser hijo de la pereza intelectual yhermano del prejuicio. A base de amontonar esoslugares comunes, construimos nuestra comunicaciónmás impersonal y automática. Decir lo que se dicenos permite evitar la tarea de ponernos a aprender,opinar sin la molestia de pensar lo que decimos y, depaso, alcanzar la ilusoria certeza de entender y serentendidos. Viene a manifestar lo que en general seespera oír y a un tiempo lo que nos oculta ante losdemás. En definitiva, preparaos para descubrir lasmentiras que se esconden en ideas del tipo: Déjatede filosofías, eso es muy relativo, mi cuerpo es mío,la vida es el valor supremo, respeto tus ideas pero nolas comparto, al enemigo ni agua, todos queremos lapaz, sólo cumplo con mi deber, estoy en mi perfectoderecho, no es nada personal, una cosa es la teoríay otra la práctica, todos harían lo mismo, debemosrecuperar nuestra lengua…”

Sense res més, els desitjo un bon any nou ple desalut, força espiritual, física i intelectual, treball i moltallum. Gràcies, un cop més, per les vostres mostresde respecte i carinyo cada cop que surt la publicació.

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Jasmine, una dona rica i glamurosa de l'altasocietat de Nova York, es troba de sobtesense diners ni casa i decideix traslladar-se a

San Francisco per viure amb la seva germanaGinger, una dona de classe treballadora. Jasmine,que travessa el moment més crític de la seva vida,es dedica a prendre antidepressius i a recordar laseva antiga vida a Manhattan .

És l'argument del darrer film de Woody Allen, onrecupera el pols perdut en anteriors treballs. Lainterpretació de Cate Blanchett és tan dominanten termes de temps en pantalla i impacte emocio-nal que la pel·lícula no només aconsegueix seruna virtuosa en el conjunt, sinó també un granestudi íntim del personatge del títol. Woody tornaal seu país i reprèn els passos perduts per expli-car una història intensa i provocativa inspirada enUn tramvia anomenat desig, que mostra la deca-dència d'una dama amb deliris de grandesa, refu-giada en un món inventat, altiva i desequilibrada.

No hi ha un sol pla a Blue Jasmine en què CateBlanchett no habiti la tragèdia d'aquesta dona, onl'actriu descansi del dolor, arrelat, crònic, profund iexposat d'aquesta dona. Ella és la pel·lícula, grà-cies a una construcció d'Allen que situa aquestadona imaginària en el panteó imaginari de lesseves millors creacions. Sense cap dubte el millortreball d'Allen des de Match Point.

Bones Festes i vegeu cinema, si us plau.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

la marina // Desembre 2013SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

Ala cèl·lula de l'intestí s'hi forma la primera lipoproteïnaque fa possible el transport dels greixos; son els ano-menats quilomicrons, que uneixen una proteïna de

transport al greix acabat d'assimilar de la dieta: triglicèrids ifosfolípids, i molècules de colesterol que provenen dels ali-ments o de la bilis. Aquests quilomicrons son capaços dedipositar triglicèrids al teixit adipós i a la musculaturta, cosaque es veu afavorida per una gran ingesta de greix.

Quan aquests quilomicrons arriben al fetge es descom-ponen alliberant els seus components. Part del colesterols'elimina a través de la bilis, però és al fetge on començala síntesi endogena de colesterol i triglicèrids, que es for-men quan s'ha ingerit un excés d'hidrats de carboni quel'organisme no necessita com a font d'energia.

Amb mol·lecules de colesterol, triglicèrids, fosfolípidso lecitines i proteines de transport, el fetge forma leslipoproteines denomionades VLDL o lipoproteina demolt baixa densitat, que conté una gran quantitat de tri-glicèrids. D'aquí ve, que la seva formació estigui enfunció de la quantitat de triglicèrids que hi ha al fetge.

Les VLDL al corrent circulatori tenen la funció d'alli-berar triglicèrids, que son utilitzats com a font d'ener-gia, sobretot quan es fa exercici, o enmagatzemats alteixit adipos augmentant-ne el volum.

Les VLDL amb una proporció mes baixa de triglicè-rids, s'anomenen IDL o lipoproteina de densitat inter-media. Aquestes lipoproteines poden ser captades perles cèl·lules hepàtiques, però quan això no passa esfan mes petites i augmenten la seva proporció decolesterol, transformant-se en les lipoproteines LDL olipoproteines de baixa densitat, mes conegudes com"colesterol dolent". Les LDL son captades per recep-tors que hi ha a la part dels vasos sanguinis i quedenfraccionades en els seus components.

Un elevat nivell sanguini de LDL ès l'origen de laplaca d'ateroma causant dels accidents vasculars.

La funció de les lipoproteines HDL o lipoproteinesd'alta densitat, l'anomenat "colesterol bó", ès captarl'excés de colesterol. Per això constitueixen un factorde protecció contra les afeccions cardiovasculars.Aquestes lipoproteines contenen una gran quantitat defosfolípids i el seu principal origen ès el fetge.

Les HDL capten el colesterol i es dirigeixen al fetge,on aquesta substància s'elimina a través de la bilis obé s'empra per a la síntesi d'altres substàncies.

El metabolisme del colesterol requereix d'una ali-mentació sana i equilibrada, que repercuteixi directa-ment en el bon estat del fetge.

MARC GISPERT GIRÓNFisioterapeuta i estudiant de nutrició

El colesterolCom gaudir d'unNadal saludable?CAP Dr. Carles Ribas

El mes de desembre és, segura-ment, el més temut per als queno poden evitar la temptació de

menjar-s'ho absolutament tot a lestaules nadalenques i de cap d'any.Com sempre passa, el resultat d'a-quests tiberis salta a la vista: Els qui-los de més que ens enduem, i quesón justament els únics regals quedetestem d’aquestes festes en l’èpo-ca més freda de l’any.

No alarmar-seAmb uns petits canvis es podenreduir tant les calories com els grei-xos dels àpats. En primer lloc, és pre-ferible ser moderat i provar de totperò en petites quantitats, sempreintentant compensar els menjarsmés calòrics amb els més saludableso fàcils de digerir.

Amb això no em refereixo a que-dar-se sense menjar l'endemà i, a lanit, atipar-se com si fos l'últim sopar.Sinó equilibrar les calories que esconsumeixen al dia. Cal saber nego-ciar amb un mateix. Esculli baixos encalories com amanides, verdures ofruites durant el dia per desprès gau-dir d'algun plat més calòric a la nit .

7 consells per gaudir de festes�

��

��

��

��

��

��

Opti per un inici més lleugerLlenceu la pell en preparar ausNo al greix: en cuinar carn -en especial rostits- faci-ho en reixetaperquè el greix, quan es fongui per la calor del forn, dreni i caiguiUtilitzi plats petits per servir les racions. Com més gran sigui el platmés quantitat de menjar se serviràVerdures, verdures i més verdures en quantitat. Ja siguin fresques,rostides o bullides, ben condimentades estan més que bonesModeri el consum d'alcohol: les begudes alcohòliques són extre-madament calòriques! Combini-les amb un vas d'aigua, que saciala set sense calories.I, per últim, aixequis' del sofà i camini

la marina // Desembre 2013 PUBLICITAT 7

la marina // Desembre 2013LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT8 // www.lamarinadigital.cat

REDACCIÓ ACLM

El passat dimarts 26 de novembre, laJunta directiva de l'Associació deComerciants es va reunir amb el

Conseller de barri, Albert López, per par-lar dels diversos temes que afecten elscomerciants i els veïns dels barris de laMarina.

Qüestions referides a la seguretat, a lamobilitat, a l'urbanisme i algunes altresvan ser exposades per l'Associació ambl'objectiu de millorar la realitat dels comer-ços i dels veïns de La Marina.

L'Associació va transmetre al Consellerla percepció que hi ha de poca presènciad'efectius de la Guàrdia Urbana al barri,atès que aquest cos és el responsable degestionar els temes relacionats amb l'

incivisme i la mobilitat.Una de les queixes més freqüents que

arriba a l'Associació és la que fa referèn-cia al mal ús de les zones de càrrega idescàrrega que hi ha al barri. Aquesteszones són ocupades per vehicles particu-lars que obliguen al transport comercial aaparcar-hi fora i a cometre així infrac-cions que es veuen penalitzades ambmultes de tràfic.

Amb l'exposició d'aquesta queixa, elConseller es va comprometre a fer unestudi sobre el bon ús de la zona decàrrega i descàrrega als carrers del barridurant els propers mesos per afavorir lamobilitat a les vies i la feina dels transpor-tistes comercials.

Pel que fa referència al tema de l' urba-

nisme, entre altres coses, s´ha proposatuna millora als accessos dels pàrquingsprivats de les diferents vies de la zona.Amb aquesta actuació s'afavoriria la visi-bilitat dels conductors i com a conse-qüència s'evitarien possibles accidents detràfic. També es va tractar de la necessitatde recol·locar el mobiliari urbà que dificul-ta l'accés als contenidors d'escombrariesi, en general, de la importància de millorarel paviment d'alguns carrers del barri perafavorir la mobilitat de les persones.

La seguretat als carrers de La Marinaés un dels temes més importants que pre-ocupa a l'Associació de Comerciants i queplanteja una col·laboració especial entrel'entitat i els cossos de seguretat de lazona. Fan el seguiment dels incidents quesucceeixen als comerços i elsfan saberals Mossos d'Esquadra. Per aquest motiu,han exposat al Conseller de Barri lanecessitat de tornar a posar en marxa laTaula de Seguretat que amb tanta eficàciafuncionava fa uns anys a La Marina, jaque pensem que pot ser una bona eina detreball per a totes les parts implicades.

Un altre dels temes que l'Associació deComerciants va exposar amb preocupa-

ció és el que es refereix al transport públicque afecta al barri. Des que les noves xar-xes d'autobusos s'han posat en marxa (laVertical i l'Horitzontal) els veïns de LaMarina han detectat que la freqüència depas dels autobusos 9, 37 i 109, que afec-ten directament al barri, han modificat eltemps d'espera i ara és més gran (arribaals 15 minuts en alguna línia).

El transport és un tema quel'Associació continuarà plantejant alDistricte. Els veïns s'adrecen als comer-ços del barri per comunicar tot allò queels afecta dia a dia. I l'Associació deComerciants, com ells, és conscient queel barri no té cap altre mitjà de transportque no sigui els autobusos per comuni-car-se amb la resta de la ciutat.

L'ACLM va percebre molt d'interès perpart del Conseller en tot allò que li vanexposar i continuaran plantejant-li méstemes en properes reunions.

Totes aquelles qüestions que elscomerciants facin arribar a l'Associació,els les faran saber als consellers delDistricte per col·laborar amb ells a trobarla millor solució per a comerciants i veïnsdels barris de La Marina.�

L'Associació de Comerciants

la Marina es reuneix amb

el Conseller de barri

REDACCIÓ ACLM

Arriba el Nadal i l'Associació deComerciants com cada any amb elsuport i l'esforç dels comerços

associats i la col·laboració d'alguns altrescomerços del barri guarnim els carrers deLa Marina amb els llums nadalencs.

Els veïns de La Marina han expressatals comerciants la seva satisfacció al

veure que el barri s'il·lumina i canvia ambl'arribada d'aquests dies.

Els comerciants amb la seva feina fanbarri i els veïns també ho fan quan com-pren en els nostres comerços. Perquèl'activitat comercial genera vida al carrerfomentant la convivència, la seguretat iel dinamisme a la Marina.

Des de l'Associació de Comerciants us

animem a seguir comprant a les botiguesdel barri i així, entre tots fer un bon caliual Nadal. En elles hi trobeu tot allò quenecessiteu durant l'any i especialment enaquests dies de festa. Podeu entrar albloghttp://comerciantslamarina.word-press.com i allà hi ha una gran diversitatde serveis que ofereixen els comerçosassociats: roba, hosteleria, llar, alimenta-

ció, estètica,…Apropeu-vos als professionals que hi

treballen en ells i deixeu-vos assessoraralhora d'escollir algun regal en aquestsdies tan assenyalats.

I per acabar dir-vos amb molta empen-ta que L'Associació de Comerciants LaMarina us desitja un Bon Nadal i un Feliç2014!!.�

L'Associació de Comerciantsil·lumina el Nadal a La Marina

la marina // Desembre 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Ja queda poc per a que es celebriel Sorteig de Nadal de la LoteriaNacional. L'Associació de

Comerciants vol recordar als veïns delbarri que poden comprar participacionsdelnúm. 52.365 als nostres comerços iper només 3€ la participació. No usquedeu sense la vostra butlleta!!!

52.635: Venda departicipacions del

Sorteig de Nadal dela Loteria Nacional

El passat mes de maig RamonCarné va renunciar al càrrec depresident de l'Associació de

Comerciants i per aquest motiu es vacelebrar l'Assemblea Extraordinària eldia 12 de novembre de 2013 per esco-llir el nou president de l'entitat.

Així doncs, es va nomenar com anou president a Ivan Ruiz, de la botigaTucerrajeria.com.

L'Associació amb els nous membresde la Junta continua treballant per alscomerços del barri.

Canvi de presidenten la Directiva deL'Associació deComerciants la

Marina

Durant el passat mes de novem-bre Barcelona Activa va realitzarun itinerari formatiu de

Màrqueting Digital composat per qua-tre cursos de 3 hores cada un. Aquestscursos van destinats als comerciantsdel barri, són gratuïts i es fan fora delshoraris comercials.

Els assistent als cursos van quedarmolt satisfets amb les matèries impar-tides i van acabar amb ganes de posaren pràctica tot el que van aprendre.

D'altra banda, l'Associació de Com-erciants té programats per al propermes de gener un ventall de cursos,també destinats a comerciants. Es rea-litzarà un curs d'Iniciació a Acces i unaltre de Comptabilitat, tots dos moltpràctics per dur una bona gestió delsvostres comerços. Tots aquells que hiesteu interessats, us heu de posar encontacte amb l'Associació deComerciants a través del correua.c.lamarina@gmail.com o bé trucant al93.421.23.86.

Cursos formatiusdestinats alsComerciants

del barri

Apartir de gener de 2014, tots elsprimers dilluns laborals de cadames, hi haurà reunió de socis a

la seu de l'Associació amb l'objectiu defomentar la participació d'aquests tanten les activitats que organitzal'Associació com en l'aportació d'ide-es.Us esperem!

Els primers dillunsde cada mes,

vine a dir la teva!

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

Els comerços associatss'anuncien al bus del barri

L'Associació de Comerciants de La Marina dóna les gràcies a tots els seus Associats per la seva fidelitati per l'esforç que han fet durant tot l'any per a promoure el comerç de proximitat al barri. Per això, duranttot el mes de desembre, els nostres associats podran veure el logotip del seu comerç recorrent el Barri

de la Marina a través de la línia de bus 125 de TMB. Desitgem als nostres associats que tinguin unes bonesvendes nadalenques.

la marina // Desembre 2013ACTUALITAT10 // www.lamarinadigital.cat

EVA ALBIOL

L'any 2012 arrencava a la Marina unprojecte innovador: l'impuls d'unaTaula d'infància, adolescència i

famílies (TIAF). Si les primeres jornadesde treball servien per presentar la iniciati-va i consensuar les dinàmiques de treballa seguir; les jornades que tenien lloc elpassat 21, 22 i 23 de novembre alComplex Esportiu La Bàscula i al CentrePepita Casanellas, donaven un gran pasper assolir un dels seus principals objec-tius: comptar amb la implicació dels nensi joves del territori, així com els serveis,entitats, professionals i famílies que tre-ballen amb aquests.

Així, durant tres dies, la TIAF, a bandade presentar les diferents comissions detreball que constitueixen el projecte, posa-va en comú l'experiència que en aquestàmbit tenen entitats com l'Associació de

Mitjans de Comunicació Local (que editaaquesta publicació i gestiona l’emissorade Sants-Montjuïc Ràdio), els esplaisSpai-T, la Platgeta, el projecte educatiu ElSubmarí, la ludoteca i espai familiar de LaCasa dels Colors, l'associació Artixoc, elprojecte Imagina't (del barri d'EduardAunòs), la Unió d'Entitats de la Marina, elseducadors de carrer que treballen al barri,entre molts altres. Els participants vancoincidir a l'hora d'assenyalar com a prin-cipal repte treballar en xarxa, de maneraque es puguin compartir experiències iestablir sinèrgies de col·laboració amb unmateix objectiu: fomentar la participacióinfantil i juvenil a la Marina.

Membres de la TIAF explicaven que "ésnecessari treballar perquè tots els infantsi adolescents siguin escoltats i les sevesopinions siguin tingudes en compte entots aquells temes que els concerneixen,

Èxit de participació a lessegones Jornades de la TIAFBusquen fomentar la participació infantil i juvenil a la

Marina amb la col·laboració de les entitats del territori

+ infoPodeuveure totes les fotografies d’aquestes II

Jornades de la TIAF a través del web:

www.lamarinadigital.cat

així com el seu dret a associar-se". Així, laparticipació és percep com "l'acció, en lacapacitació del nen o nena i l'adolescentper exercir com a ciutadans amb dret

propi, de manera responsable i coherent".En aquest sentit, la jornada, i sobretot laseva cloenda, van contribuir a garantiraquest objectiu. Va quedar demostrat queel barri de la Marina és un barri jove i plede vida, amb un ampli ventall d'entitats iactivitats i que fòrums de participació comaquests són necessàries per donar aconèixer entre els infants, joves i la restade veïns i veïnes què es cou arreu delterritori.�

Imatge de les II Jornades de la TIAF

Polèmica per la manca de localsDes del districte esbusquen solucions,començant per la

cessió d'espai a LaPlatgeta de La Marina

IRIS VIEIROS

Als últims mesos nombroses associa-cions del barri s'han quedat senselocal per fer les seves activitats.

Entre elles es troba la recent pèrdua de laPlatgeta de La Marina, que va haver d’a-bandonar el mes passat l'espai que utilitza-va a la Unió d'Entitats des del 2009.Davant aquesta problemàtica es plantejaun futur incert per a les entitats que esveuen desprotegides des de l'Ajuntament.

Tot i així, Albert López, conseller muni-cipal del districte de Sants-Montjuïc, asse-gura que "actualment a La Marina hi harecursos i equipaments suficients perdonar servei a totes les associacions queho han demanat i que han demostrat teniruna activitat regular al barri". Això si, moltscops compartint espai i material les unesamb les altres, fet que el conseller veucom "una oportunitat per valorar allò queés comunitari".

Fent un repàs del conjunt d'equipamentspúblics que gaudeixen els veïns de LaMarina de Port i de La Marina del PratVermell, Albert López assegura que el barries troba "a un nivell semblant a la resta delDistricte i de la ciutat". A més, asseguraque, a part de La Platgeta, "no hi ha hagutcap més demanda formal d'entitat senseespai a La Marina", més enllà d'algunesque desitjarien millorar el seu espai o tenir-ne un de propi.

Actualment, la xifra global de tots elsequipaments públics, contant només elsCasals de Barri i els locals cedits a entitats,rondaria entorn els 1.520 m2. D'aquests,La Marina compta amb una bibliotecapública, amb tres Centres Cívics i ambquatre Casals de Barri.

En quant a les associacions i entitats,l'Associació de Comerciants de La Marina,la Mancomunitat de Veïns d'Estrelles Altes,l'Associació d'Escacs, la Unió d'Entitats, la

Fundació Paco Candel i, recentment, l'es-plai La Platgeta també gaudeixen de lacessió d'un espai.

Els locals de La Marina són cedits i apro-fitats per entitats del barri. "No hi ha capque sigui propietat de l'Ajuntament", asse-vera López. La seva administració és autò-noma, d'acord als respectius convenis decessió; a excepció d'alguns com LaBàscula, que és de gestió privada, i elCentre Cívic La Cadena, de gestió cívicaper la Unió d'Entitats de La Marina.

Pel que fa a la problemàtica de LaPlatgeta, el conseller remarca que "mai hadisposat de local fins ara" ja que el queusava era un espai que l'Ajuntament haviacedit a la Unió d'Entitats de La Marina, laqual fa quatre anys va decidir permetre'ls-hitemporalment l'ús. Així doncs, "en elmoment en que la Unió considera que ja nopot acollir més a l'esplai, el districte ha debuscar una solució per tal de no aturar l'ac-tivitat de La Platgeta", assegura. Aquestaconsisteix en un espai que se'ls ha atorgatal carrer Mare de Déu del Port per tal queels monitors puguin emmagatzemar elmaterial i preparar les activitats.

Així mateix, López anima a totes les enti-tats que no trobin espai al barri, a comptaramb el suport del districte per tal de conti-nuar la seva activitat en un local i no haverde desaparèixer.�

Antic local Associació de Veïns de Estrelles Altes/ Associació de Comerciants de laMarina i actual local compartit de la Platgeta de la Marina

SUPLEMENT ESPECIAL

la mmaarriinnaa

És el MOMENTEns COMPROMETEM?

ddeell ccoommpprroommííss

Número 1 desembre 2013

Editorial

la marina del compromísPUBLIREPORTATGE2 // Desembre 2013

Mai no hem fet l'exercici d'enu-merar els editorials que LAMARINA ha dedicat a la reivin-

dicació del metro als nostres barris. Elgener de 1994, quan va sortir al carrerel primer número de LA MARINA,aquest va ser el tema escollit. Des dellavors, són tantes les vegades queprobablement no valgui la pena enu-merar-les (els nostres lectors enspodrien acusar de poc originals). Perdesgràcia, però, ens temem queaquesta no serà ni molt menys l'últi-ma...

Veïns de segona. Així és com els ciu-tadans de la Marina se senten quan eltema del metro sorgeix en una conver-sa. Si a més aquesta té lloc a una para-da de l'autobús atestada de gent o undia de vaga, quan les alternatives detransport públic són inexistents, laindignació va in crescendo.

Ara, amb la nova xarxa de bus orto-gonal ja funcionant al nostre barri,aquest tema "estrella" torna a estar enboca de tots. És normal haver d'espe-rar en hora punta més de deu minuts aquè arribi l'autobús que t'ha de portar ala feina, a l'escola, al metge? Ho és,tenint en compte que al metro normal-ment aquest temps d'espera no superaels 3 minuts? La resposta, per evident,és del tot innecessària.

Tot i així, la majoria de veïns delsnostres barris ja ha assumit que, mal-grat que els túnels ja són sota els seuspeus i les parades ocupen els seuscarrers, la línia 9-10 del metro no arri-barà a la Marina en un curt termini detemps. És trist, però la resignació hacalat i quan es convoquen mobilitza-cions en aquest sentit el suport i segui-ment veïnal és més que desitjable.

No aprofundirem en aquest espai enles raons que ara motiven aquest nouendarreriment (ho hem fet tantes vega-des que novament correríem el risc deser acusats de repetitius). Però sivolem centrar l'atenció en una curiosi-tat... Si fem un repàs a les entrevistesque al llarg dels dos darrers anys hemfet als consellers i conselleres del nos-tre Districte, tots, sense excepció, quanels hem demanat que formulessin undesig per als nostres barris, han donatla mateixa resposta: el metro.

Bé, tot i aquesta unanimitat, la faltad'acció política també és evident.Potser no hi hagi altre remei que espe-rar que el desig, per art de màgia, esfaci realitat. I ara que ve Nadal, nomésens queda demanar-ho als Reis...

El metro a laMarina: janomés ens

quedademanar-ho

als Reis

Nota de redacció

Aquest és un publireportatgemonogràfic encarregat per LaMarina del Compromís. Tantl’AMCL com els redactorshabituals de la publicacióimpresa i/o digital o les perso-nes que formen part de l’entitatno es responsabilitzen del seucontingut ni de les opinionsexpressades

Per quan?

La gent opina:Com valores el fet que encara no hi hagi Metro als

barris de la Marina?

Maria RosaMezquita

Farmacèutica

“Em sembla fatal. Portem 40anys igual. Quan era petita ianava al cole, ja ens deien: aviatarribarà el metro. El necessitem,i molt, per estar comunicats ambla resta de Barcelona”

RaquelGonzález

Comerç

“El necessitem molt per lescomunicacions del barri. Tardamassa, ja hauria d’estar en fun-cionament. Estem a una zonamolt difícil”

AmaliaPérez

Mestressa de

casa

“Ja hauria d’estar arreglat, perdescomptat. Ho veig tot aturat,ja que estan modificant elsbusos..."

JosefaOlgado

Mestressa de

casa / comerç

“A mi el metro no m’agrada. Nol’agafo si no tinc molta pressa.Crec que haurien de posar mésbusos. Anem com les sardines!”

A les xarxes socials...

Paqui QuirósEl metro resultaría un elemento integradordel barrio en el conjunto de la ciudad deBarcelona, logrando un mayor intercam-bio ciudadano y erradicando la sensaciónperiférica.

Mercedes Daza GonzalezSería una gozada, que la próxima vez quebaje a Barcelona se pudiera ir desdeSants a "la zona franca""en metro. Esperoque mi llegada no tarde tanto como elmetro.

Xavi AlbiolTransport, que ens falta per fer homenat-gear les lluites de les generacions ante-riors (besavis, avis, pares). Perquè arribial barri com a mitjà per estar encara mésa prop de tots els ciutadans de Barcelonai no ser un barri apartat dels demés veïnsi tenir un lligam més proper amb la ciutat.

Pedro PeñínEmpieza a ser hora de tener Metro en laMarina. Tengo 43 años y siempre he teni-do la sensación de vivir en otra ciudad,fuera de Barcelona, por lo lejos que estáa nivel de comunicaciones. Hemos tenidodemasiada paciéncia. Queremos el Metroy lo queremos ya!

@strwbrryhrdcrJo vull que hi hagi metro perquè seriamooooolt més fàcil arribar a la feina!

@rachel4writingEls veïns demanen el metro i la millora delservei d’autobusos

@carlos243Ir de la Marina al centro de Barcelona esuna odisea. Como se nota que hay quiense pasea con coche oficial... #verguenza

Facebook Twitter

la marina del compromís PUBLIREPORTATGE Desembre 2013 // 3

La reivindicacióhistòrica de la Marina

la marina del compromísPUBLIREPORTATGE4 // Desembre 2013

Per dignitat, per respecte,perquè la Marina s’ho mereixE

l passat mes d'octubrel'Ajuntament de Barcelona mostra-va els resultats de l'Enquesta de

Serveis Municipals de Barcelona. Elsresultats parlaven per si sols, i és quesegons aquesta enquesta, els problemesd'inseguretat, neteja i manteniment erenels temes que, en general, més preocu-paven al veïnat de Sants-Montjuïc. Encanvi, els veïns de la Marina eren elsúnics que posaven l'accent en la impor-tància de millorar el transport públic. Noés gens estrany que per a moltsaquesta sigui la prioritat i més, si tenimen compte que fa més de 30 anys queels veïns i veïnes, entitats i associa-cions dels barris de la Marina demanenque hi hagi una línia de metro que doniservei al barri. Fa molts anys que totsells veuen com es van ampliant línies iconstruint nous trams a altres zones dela ciutat fins acabar sent l'únic barri de laciutat que no pot gaudir d'aquest mitjàde transport. Tots ells han vist com s'ini-ciaven les obres el 2005 i com laGeneralitat de Catalunya les aturava demanera indefinida per manca de recur-sos econòmics.

Davant d'això neix LA MARINA DELCOMPROMÍS preguntant-se per què nos'ha fet res per posar en marxa una líniade metro en un barri que veu com aug-menta l'atur perquè les empreses nos'instal·len a causa de les deficiènciesen el transport, que veu com no téurgències sanitàries nocturnes ni mane-ra d'arribar als hospitals de referència asegons quines hores, que veu com aug-menta el temps d'espera per arribar adeterminats llocs de treball i que veucom es prioritza l'arribada de la L9 al'aeroport que a un barri de Barcelonaque porta anys sol·licitant una millora enles línies de transport metropolità. Elmetro va quedar aturat en qüestió desegons al nostres barris provocant quetota la feina que s'havia dut a terme finsaleshores restés paralitzada: estacionsgairebé enllestides, infraestructures aca-bades, una tuneladora que arribava el2010 a la Zona- Franca i perforava el77% del recorregut...

LA MARINA DEL COMPROMÍS norepresenta a cap partit polític, ni a capsindicat o organització. Representa a uncol·lectiu de veïns i veïnes de la Marinaque reclama l'arribada de la L9 als nos-tres barris. Un transport indiscutiblement

necessari per estar encara més a prop detots els ciutadans de Barcelona i no serun barri marginat dels altres de la ciutat.

En aquest sentit, LA MARINA DELCOMPROMÍS fa una crida a tots elsveïns i veïnes , entitats cíviques i ciuta-danes a recuperar la tradició d'acció rei-vindicativa, de participació unitària, paci-fica i democràtica que han caracteritzatdurant molts anys els nostres barris.Reclama aquest compromís a lesAssociacions de Veïns (Illa Metalco,Plus Ultra, Sant Cristòfol, El Polvorí, LaVinya, Can Clos i Eduard Aunós),espais per a la gent gran, Uniód'Entitats, esplais, entitats culturals,pataforma pel "metro ja”, Assemblea dela Marina 15M, ambulatoris (Cap de laMarina i Cap Doctor Carles Ribes), tre-balladors d'empreses i serveis munici-pals de la Marina, Folk Montjïc, Apalim,Diables de Port, Associació deComerciants de la Marina, Spai-T, CEIPSEAT, Associació Fundació Mans a lesMans, Associació Esbart Barkeno,Associació el Gall i la Gallina,

Associació El Submarí, AssociacióMarina Bikes, Associació Escola Leza,AMPA Enrique Granados, AMPA EscolaBressol Collserola, Fundació PacoCandel, Grup Montjuïc Poètic,

Federació AAVV.de Barcelona,Associació de Mitjans de ComunicacióLocal i, en definitiva, totes les entitats iorganitzacions del Districte de Sants-Montjuïc.

Abanda del reclam dels veïns i veïnes , entitatscíviques i ciutadanes dels nostres barris, LaMarina del compromís convoca als partits

polítics presents a l'Ajuntament de Barcelona i elParlament de Catalunya a donar el suport i el com-promís actiu per impulsar l'arribada del metro alsbarris de la Marina.

En aquest sentit es reclama a Convergència iUnió ( CiU), Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), Partit Socialista de Catalunya (PSC ), PartitPopular (PP), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV),Ciutadans (C's) i a la Candidatura d'Unitat Popular(CUP) la firma d'una acta de compromís enAssemblea Pública i davant notari. Seguint aquesta

mateixa línia , també es crida a ser partícips d'a-quest compromís als sindicats: Unió General deTreballadors (UGT), Comissions obreres (CCOO),Unió Sindical Obrera (USO), Confederació Generaldel Treball (CGT) i Confederació Nacional delTreball (CNT).

La Marina del Compromís proposa accions pun-tuals, pacifiques i democràtiques. Per exemple, sis'ha pogut fer una cadena humana que ha creuatCatalunya de nord a sud, perquè no podem fer unacadena humana pel reclam del metro al Passeig dela Zona Franca? En definitiva, l'objectiu de totesaquestes accions és més que clar: VOLEM UNCOMPROMÍS FERM, VOLEM EL METRO JA!

Accions pel primer trimestre del 2014(proposta unitària de compromís)

A dalt, imatge de la parada de metro del Passeig de la Zona Franca amb carrer Foneria.. A baix, imatge habitual del passeig

la marina // Desembre 2013 PUBLICITAT 11

la marina // Desembre 2013ACTUALITAT12 // www.lamarinadigital.cat

Can Tunis,memòria d'una lluitaveïnal guanyadaTEXT: ‘El Carrer’ (FAVB)

L'episodi de les expropiacions de lescases i les barraques que va tenirlloc el 1970 a Can Tunis, barri que es

trobava ubicat entre Montjuïc i la desembo-cadura del Llobregat, hagués caigut en l'o-blit si no fos per veïns com Julio Baños,jubilat i actual tresorer de la Fundació PacoCandel, que porta el nom del periodistanascut a la barriada i amic íntim de Baños.En els mesos convulsos en què van durarles protestes veïnals, Baños, a més de for-

mar part del nucli dur dels activistes, varecopilar documents, cartes, actes de lesreunions i articles periodístics que ha reco-llit en un dossier.

Aquest dirigent veïnal conserva un bonrecord d'aquells mesos: "Va ser un exem-ple de com a través de la lluita pacífica espot aconseguir guanyar". Perquè amb lesobres d'ampliació del Port de Barcelona, "abandonar Can Tunis era inevitable, peròalmenys els veïns vam deixar el barri ambel triple d'indemnització del que ens oferiendes d'un principi", recorda Baños.

Cases barates i barraquesCan Tunis estava format per cases de pes-cadors i barraques que s'havien construïtarran d'expropiacions anteriors i de l'arribadade la migració durant els anys 30. Baños

recorda que "la majoria de llars eren blan-ques, hi havia cases amb dues plantes, algu-na antiga masia i barraques que, fins i tot,tenien hort".

El 66, Can Tunis, que fins llavors hi haviapertangut al Consorci de la Zona Franca, vapassar a dependre a la Junta del Port deBarcelona. El 9 de juliol de 1970, la Juntad'Obres del Port de Barcelona, va publicaral BOE el llistat de mes de 200 famílies deCan Tunis que eren expropiades forçosa-ment de la zona amb caràcter d'urgència.

SATO, la constructora concessionària, vaproposar a cada cap de família la baixaquantitat de 50.000 pessetes de compen-sació econòmica o bé la possibilitat de tras-lladar les famílies a uns pisos que la matei-xa empresa estava construint lluny delbarri, a Gavà amb un lloguer elevat de2.000 pessetes al mes. A més, tan solstenien dret a indemnització els titulars quetinguessin el llibre de família en regla, per-què a la resta, l'empresa només es compro-metia a posar a la seva disposició un camióper traslladar els mobles.

Dos dies després de l'anunci, els veïnses van reunir en el Centre Social de CasaAntúnez, local que els van facilitar els ano-menats "capellans obrers" i que en enda-vant es convertiria en punt de reunió. Perunanimitat, van rebutjar l'oferta i, els dies

posteriors, van presentar 57 instàncies encontra. Es queixaven que en el llistat d'ex-propiats hi figuraven famílies que feiatemps que ja no hi vivien, i en canvi, en fal-taven d'altres. A més s'afirmava que elshabitatges s'havien construït sense autorit-zació.

Els advocats dels afectats els van infor-mar que per tirar a terra un habitatge s'ha-vien de complir certs requisits: hi havia deser present un representant de l'adminis-tració amb una autorització del Governador

Civil, un pèrit, un alcalde o un regidor. Comque cada cop que es volia aixecar acta"difícilment hi eren totes les persones ambrepresentació, ho aturàvem. "Vam aconse-guir parar-ho fins a quatre vegades", recor-da Baños.

Els veïns van comptar amb la complicitatde polítics i periodistes. "Nosaltres defen-sàvem la nostra causa perquè estàvemconvençuts que era una injustícia, peròamagàvem que en el fons érem uns anti-sistema", rememora Baños. Per això, vancuidar les formes i "hi havia un activista delPSUC, que a les reunions amb polítics nohi participava mai", recorda Baños.

Els veïns van aconseguir que finalmentafegissin en el llistat d'indemnitzats famí-lies que inicialment s'havien exclòs.Després de cinc mesos de negociacions,l'empresa va proposar als veïns unaindemnització de 150.000 pessetes. Tot ique la història va acabar bé, els veïns vanviure una odissea.

L'anunci al Boletín Oficial del Estado deles expropiacions va ser gairebé simultaniamb la presència al lloc d’excavadores queremovien el subsòl i esquerdaven lescases. Quan els veïns van abandonar lescases el novembre d'aquell mateix any , noes va trigar en demolir-les i posar punt finalal barri de Can Tunis tal com havia estatentès fins llavors.�

A dalt, una fotografia dels anys 60 on es veu el mur antic de Can Tunis. A baix,imatge de la banda municipal a la festa major de 1949

Vista de la costa de Can Tunis des de Montjuïc

la marina // Desembre 2013 ACTUALITAT 13

Des de l'inici de la crisi ABDAssociació Benestar iDesenvolupament ha detectat un

augment de la dependència econòmicade les dones en vers els seus agres-sors. L'any 2008 el 54% de les donesateses al Programa LARIS, atenció a laviolència de gènere, comptaven ambingressos propis, avui només són el24%. La disminució de fonts d'ingressoscom els ajuts socials, el suport familiar il'incompliment de les pensions compen-satòries i d'alimentació pels fills/es con-demnen a les dones a haver d'afrontaraquesta problemàtica en solitari amb elrisc que suposa no poder mantenir alsseus fills i filles.

Desprendre's d'una situació de mal-tractament requereix autonomia física,psíquica i, per suposat, econòmica. Lesdones ateses al Programa LARIS con-viuen entre 15 i 12 anys amb el seuagressor mantenint relacions de violèn-cia sense donar el pas de trencar-les.Però no només cal trencar el vincle eco-nòmic. El 68% de les dones que arribena LARIS minimitzen o justifiquen el com-portament violent de les seves parellesbasant-se en mites i creences com perexemple que la conducta violenta ésconseqüència del comportament d'elles,que els homes són agressius per natu-ralesa o que la seva parella no està bé.

El primer pas del Programa LARIS ésque les dones reconeguin i detectin lesdiferents formes de violència, els seus

efectes cap a elles i els efectes cap alsseus fills i filles. La majoria de donesateses tenen fills en comú amb l'agres-

sor i gairebé totes verbalitzen que elsmenors han estat presents en els episo-dis de violència, però només un 9,5% ésconscient dels efectes i el malestar quegenera sobre aquests nens i nenes.

El dia 25 de novembre, en motiu delDia Internacional de l'Eradicació de laViolència vers les Dona, ABD vam orga-nitzar la campanya POSA'T LILA ambl'objectiu de millorar la detecció de laviolència a través de la sensibilització ila difusió de missatges preventius. Visitael nostre facebook i podràs veuren elresultat.

La crisi agreuja laviolència de gènere

ABDAssociació Benestar i Desenvolupament

La dependència econòmicasotmet a les dones i als seusfills i filles a mantenir la relacióde convivència amb l'agressor

V3, la nova línea debus de La Marina

IRIS VIEIROS

La línia V3 es va posar en marxa el passat18 de novembre al barri de La Marina. El72 ha sigut eliminat per aquesta amplia-

ció de la xarxa ortogonal de busos, quecobreix el recorregut des de la Zona Francafins a Sarrià.

Transports Metropolitans de Barcelona(TMB) explica que la decisió vol “transformar eltransport públic per passar d’un model d’acu-mulació de línies a una veritable xarxa integra-da més eficient i atractiva”. Així, TMB assegu-ra que el V3 beneficia els veïns de La Marinaen tant que “millora la connectivitat amb altreslínies” i “passa amb més freqüència”.

Aquesta opinió és compartida des del dis-tricte. El conseller municipal Albert López afir-ma que la implantació de la nova xarxa debusos a la ciutat era “absolutament indispen-sable”. Pel que fa al V3, creu que suposa unagran millora per La Marina ja que és una “líniaràpida”.

Però, els veïns pensen el mateix? Ens tras-lladem a la parada ‘Pg. Zona Franca – Foneria’per veure què opinen. D’una banda trobem al’Andrea, una estudiant descontenta amb ladecisió: “fins Maria Cristina perfecte, com feiael 72. El problema és després, que dóna voltessense sentit”. D’altra banda trobem a l’Antoni,un avi de 65 anys a qui no li ha afectat el canvi,ans al contrari: “ara passen més busos direc-ció Diagonal, ja que abans amb el 72 haviesd’esperar mínim 15 minuts”.

Tot i això, les modificacions no es quedenaquí, ja que TMB té previst que passi pel barrila línea H14 que equivaldria a l’actual 9 millo-rada.�

Alguns veïns, descontents tot i la millora del transport

Plànol de la xarxa V3 (CanCaralleu -Zona Franca). El bus fa

el mateix recorregut a l’inversa

la marina // Desembre 2013ACTUALITAT14 // www.lamarinadigital.cat

CARLA GENÍS

Rosa Garcia va començar com acomerciant del Mercat de la Marinaamb una petita tenda de fruita. Uns

temps després, es va decantar cap al mónde l'herboristeria i la dietètica, una ofertaque li ha permès estar mes de cinc anysde forma activa al mercat del barri. Des defa set anys, també és presidenta de l'as-sociació de comerciants del Mercat de laMarina, el cap visible dels comerciants,que s'encarrega de parlar amb el districteo amb la resta de comerços existents a laMarina.

Enguany es compleix el desè aniversa-ri del Mercat de la Marina al centre delbarri. Per això, el passat mes d'octubreels diversos comerciants van sortir alcarrer per celebrar-ho. Quina experièn-cia es va viure des del mercat?Va ser fantàstic perquè vam tenir unaafluència de gent que mai ens haguéssimesperat rebre. La gent va poder gaudird'una festa plena de música i ball, acom-panyada de la degustació de diversestapes de disseny fetes per tots els comer-ciants.

Aquesta festa va ajudar a captar nousclients?Precisament aquest era el nostre objectiudes d'un principi. Per això, vam voler ferun esforç tan gran emprant més hores deles habituals. Tot i que no vam fer unacaixa important, també ho hem de veurecom un benefici perquè a la llarga sónnoves persones les que es poden acostari convertir-se en clients fidels.

Quins clients són els habituals a veniral mercat?

La gent gran és el col·lectiu que des desempre ha apostat per nosaltres perquèoferim un tracte més personal i una grandiversitat d'opcions a l'hora d'escollir elproducte. Això és el que ens diferenciadels supermercats i de les gransinstal·lacions comercials.

Precisament, al costat del mercat tro-bem un supermercat. No el consideren,per tant, una competència?En aquest cas, el supermercat és unatenda del mercat. Tot i que d'entrada síque sembla que ens pugui perjudicar,realment oferim productes de forma dife-rent ja que ells només poden vendre enenvasat, però mai al tall o a granel comfem nosaltres. Alhora, també ens afavo-reix perquè pot oferir productes durant elsdissabtes per la tarda i altres hores de lasetmana en què nosaltres tenim tancat i,per tant, fer que els clients no s'hagin dedesplaçar a altres equipaments comer-cials.

Per què creu que la gent jove els acos-ta tan apropar-se als mercats?No ho sabem, però és possible que siguia conseqüència de l'horari que tenim mal-grat treballar tots els matins i tres dies a lasetmana fins a les vuit. Per això, es podriaestudiar no obrir tan aviat i així poder ofe-rir servei fins les nou de la nit, hora en quès'omplen els supermercats.

És important captar clients, especial-ment en els temps que corren. La crisitambé ha arribat a ser protagonista enaquest equipament?Com a tots els llocs, també hem notat queles vendes han disminuït respecte anysanteriors. A més, cada cop ens veiem més

perjudicats amb l'arribada de noves ofer-tes al barri que tenen horaris més extensi-bles que els nostres. Tot i així, és un barrien moviment, amb gent que li agradaestar aquí i per tant també comprar en elscarrers de casa seva.

Heu pensat alguna iniciativa de cara alNadal que ajudi a augmentar les ven-des?Ens hem plantejar de fer un sorteig ambvals i establir algun tant per cent de des-compte, tot i que encara ho hem d'acabard'estudiar. A més, sí que tenim previstobrir el diumenge 22 al matí i dilluns 23 deforma ininterrompuda.�

ENTREVISTA A: Rosa GarciaPresidenta de l’Associació de

Comerciants del Mercat de la Marina

"El que ens diferencia d'altres comerços és queoferim una gran diversitat i un tracte personal"

Rosa Garcia, presidenta de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Marina

No vam fer una caixaimportant però ho vam veurecom un benefici perquè vanvenir persones noves

“FESTA AL MERCAT

Ens hem de plantejar fer algunsorteig i tenim previst obrir eldiumenge 22 al matí i dilluns23 de forma ininterrompuda

“COMPRES DE NADAL

la marina // Desembre 2013 ACTUALITAT 15

ARAITZ PIPPERS

La Marina, és unbarri amb una diver-sitat cultural impor-

tant. En repetides oca-sions, els seus veïnshem donat exemplequant a tolerància i inte-gració. La idea de inte-gració, però, englobatambé persones que por-ten tota la vida formantpart del nostre entorn i dela vida diària. En aquestsentit, la comunitat gita-na té una elevada repre-sentació al nostre barriperò, tot i així, continuasignificant una ètniaminoritària dins la socie-tat. Però, ¿pot ser queles diferències entre uns id'altres suposin unariquesa cultural afegida?Ens hem de preguntar,doncs, si tots aquestsanys de convivència albarri han estat suficientsper conèixer la culturagitana amb què compar-tim espai i activitats i si,junts, sumem.

Hem volgut apropar-nos a un grup de persones gitanes queporta tota la vida al barri perquè ensexpliquin la seva experiència en aquest iles tasques que hi desenvolupen. Elresultat ha estat que, el dia a dia d'uns id'altres, no dista tant. Actualment, al barritrobem, des de bons comerciants i pro-fessionals gitanos, fins a llicenciats uni-versitaris. Tal i com apunta un d'ells"Quan una ètnia es resisteix a deixarentrar la cultura que l'envolta dins laseva, és perquè percep que la resta volque desaparegui. Si ens remuntem a lahistòria, aquestes premisses les portema l'esquena des de fa molts anys. Ara, totaixò està canviant i estem intentant mos-trar el que venim fent. El desconeixe-ment és el principal problema, i és queno hi ha res més interessant quepuguem fer que interessar-nos els unspels altres. Criticar o no, però amb conei-xement de causa i sense caure en lageneralització".

Diferents iniciativesEl que és cert és que, les passes que elsgitanos del barri vénen fent, per tal d'afa-vorir la integració i l'aproximació entrecultures, són moltes i, algunes d'elles,

desconegudes per la resta de veïns. Unbon exemple és la iniciativa que, un grupd'ells, van prendre fa 17 anys. Van enge-gar un projecte socio-cultural per a nensi joves del barri que, avui dia, perdura icreix. Es tracta d'una iniciativa impulsadaper persones gitanes que s'han formatcom a mediadores interculturals i monito-res de lleure que, de manera voluntàriaofereixen activitats al seu centre, dia reredia. Situats a l'escola dominical i sota elsvalors del cristianisme, intenten educar atots els nens que s'adrecen a ells (C/Aviador Ruiz de Alda nº35). "Ens interes-sem per la integració. Tractem d'evitarl'absentisme escolar i guiar i preparar,aquests nens, per viure i desenvolupar-se dins la societat actual. Vam començaramb 10 nens i ja arribem als 50!" Elseducadors que formen part d'aquest pro-jecte defensen que, dins la base culturalque cadascú tingui, hi ha un món en quètots hem de saber conviure amb respec-te. Quina millor manera de fer-ho, doncs,que començar preocupant-nos per labona convivència dins del barri. "A l'es-cola dominical els oferim activitats comara cuina, ètica moral o reforç escolar.També fem sortides i, aquest curs, inten-

tarem organitzar unes colònies”. Enaquest centre treballen des de la coope-ració i obren les portes a tothom queestigui interessat en assistir-hi, indepen-dentment de quin sigui el seu origen oquines les seves creences.

Probablement, la integració no reque-reix d'una única direcció, sinó que hagide ser bidireccional perquè sigui exito-sa. Com apunta una de les mediadoresinterculturals: "La integració sempre s'habasat en que uns desapareguin perviure com els altres. Nosaltres pensemque tots som iguals i que hem de com-partir. Que hem de basar-nos en el res-pecte mutu, cadascú amb la seva cultu-ra. Ningú és menys que ningú." Amb tot,el que queda clar és que, els gitanos deLa Marina, intenten fer front als estig-mes que arrastren amb esforç i treball.Amb labors importants en la nostrasocietat com la de l'escola dominical,intenten que les noves generacions dela seva raça, s'enriqueixin de tot allò queels pugui aportar la convivència entrecultures. Tenen molt a dir i a fer, mésenllà dels prejudicis que els envolten, ipotser és hora de que intentem fer-hovisible entre tots.�

>> ‘CASA DELRELLOTGE 1855- 2014,de la indústria a lacultura’

El centre cívic Casa del Rellotge, hainiciat aquest passat setembre un pro-jecte de memòria històrica que té perobjectiu mostrar la història del centrei el seu entorn, des de l'inici fins a l'ac-tualitat coincidint amb el 30è aniversa-ri d'inauguració com a equipamentpúblic cultural. El programa preveurecuperar i documentar aquesta trajec-tòria històrica de l'edifici, vinculada alpassat industrial del barri , a partir dediferents activitats en diversos for-mats. Una d'aquestes activitats, sónunes trobades sota el títol de "FemMemòria" i per la qual el centre convi-da a tothom a participar a recuperar iretrobar els moments viscuts, materiali anècdotes de la fàbrica de CanFarrero. Tots aquells veins o veinesque pugueu aportar qualsevol tipus detestimoni oral, gràfic o material sobrela Fàbrica Can Farrero que desenvolu-pà la seva activitat entre els anys 20 iel 1965, esteu convidats a fer memòriajuntament amb la Casa del Rellotge.

>> Robatori a l' institutDomènech i Montaner

Els lladres van entrar a l' institutDomènech i Montaner la nit del 25 al26 de novembre. Van endur-se elcoure que envolta el cablejat dels sisfanals del pati. Tot indica que vanaccedir-hi saltant les tanques que l'en-volten, ja que totes les portes conti-nuaven correctament tancades el matísegüent. Des de l'escola es va avisarde seguida la policia, que va actuarràpidament. La Guàrdia Urbana s'estàencarregant d'investigar el robatori.La directora del centre, Amparo Brull,explica com afecta a l'activitat de l' ins-titut no tenir llum al pati. Ara per ara ésimpossible mantenir les activitatsextraescolars que s'ofereixen allà, fut-bol i voleibol. A més, les entitats a lesque tenen cedit el pati a partir de les20h del vespre tampoc no en podenfer ús. Des de la direcció ja estan con-sultant els pressupostos per a solucio-nar la situació.

breus La comunitat gitana de La Marina apostaper la bona convivència entre cultures

Per fer-ho, emprenen labors socials importants al barri

Els representants de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, a la redacció de La Marina

RAFEL VIDAL

RAQUEL M. MARTÍNEZ

Els Diables de Port van començar el seurecorregut fa 17 anys, gràcies a la inicia-tiva d'un grup d'ex diables d'altres colles.

Van demanar permís al Centre Cultural i aviatvan constituir-se. L'any 1999 van batejar-se,és a dir, van fer el seu primer correfoc. Ja ereninscrits a la Coordinadora de colles i s'haviaformat Espurnes (el seu vessant infantil), ins-crita a la Secretaria de colles infantils. ElsDiables de Port compten a més amb el DracCampis, creat per membres de diables i bate-jat el 2007. L'entitat rep fons del Districte i -aquest any- de la Diputació. Com això és insu-ficient, els membres aporten una quota anual,

cobren per algunsdels correfocs ivenen samarretes ipins per tractar decobrir les despesesque suposen lessortides i els mate-rials.

Poc després esva crear una novasecció dins elsDiables de Port, ladels Gegants de laMarina. La Quimetai el Magí portaven 8anys abandonats.Van ser creats el1986 i poc després

van ser triats per anar al Japó, representanttots els gegants de Barcelona. En tornar vanquedar guardats. Amb la colla tornen a sortir apassejar sovint: han viatjat per tota Catalunya,Manacor (Illes Balears) i Sarajevo (Bòsnia iHercegovina). Però els gegants que podemveure voltar actualment no són els originals, jaque van ser destruïts l'any 2002 mentre erenal magatzem de sota la plaça Marina (l'actualmercat). Després de restaurar-los van quedara La Casa del Rellotge i se'n van fer uns denous, uns clons menys pesants. A la parellas'hi va afegir, el 2007, en Paco Candel, creat apropòsit per què les dones també poguessinportar un gegant, ja que té unes dimensions

més reduïdes que fan més fàcil aquesta feina. En tots aquests anys la colla ha crescut

molt. Actualment als diables i els gegants elsacompanyen un grup de músics que s'estàconsolidant: alguns grallers i els tabalers; aixícom un grup d'havaneres i un de costureres.Aquest any són unes 80 persones, però hanarribat a ser-ne 120. Hi ha membres de totesles edats, dels 0 als 92 anys de la sòcia d'ho-nor; la gran majoria del barri. Josep Masdeu(Pitu), president, destaca: "quan agafem a unparticipant ens agrada que vingui el pare, lamare, la iaia... que vinguin tots, per poder fermés gran l'entitat".

Tots plegats fan unes 80 sortides cada any,prioritzant les festes de la Marina i els actesque s'organitzen aquí. Cal dir que els Diablesde Port tenen un paper molt actiu muntant lesfestes del barri i tractant de dinamitzar altresentitats per que participin. També reben invita-cions de colles per anar a altres barris opobles, a les que després conviden a venir. Esde rebut destacar el paper d'aquesta entitatcom a recuperadora de tradicions catalanescom el Corpus Christi o la Flama del Canigó.

Sempre han ocupat el mateix local de laparròquia de Port, de l'antic Centre Cultural.Fins fa poc no havien tingut cap problema,però un veí va denunciar-los pel soroll delassajos de tabalers els dissabtes al matí, aixíque ara assagen a la Bàscula els pocs capsde setmana que no tenen sortides.

Els seu objectiu més immediat és augmen-tar el número de membres de totes les sec-cions, especialment de geganters "perquè elsgegants sols no caminen", com diu en bromael secretari de l'entitat, Sergio Expósito. Peraixò animen tothom que estigui interessat avisitar-los a facebook i a la seva pàgina web iafegir-se a la colla.�

la marina // Desembre 2013CULTURA16 // www.lamarinadigital.cat

Festesnadalenques ala biblioteca

FrancescCandel

Aquest any a la bibliotecaFrancesc Candel us pro-posa pels més petits a

partir de 3 anys un taller perpoder construir un arbre deNadal gegant.

Els dissabtes 7 i 14 de des-embre a partir de les 10h fins ala 13h us convidem a participaren aquest divertit taller. Cons-truirem un arbre de Nadalgegant amb materials reciclatsi que guarnirà la bibliotecadurant aquestes festes.

El taller el farem amb lacol·laboració de l'Esplai de laplatgeta de la Marina.

Una altre proposta que usfem són uns packs de llibres,música, pel·lícules tant peradults com per infants per gau-dir durant aquests dies:

�La pel·lícula el Secreto delunicornio i un còmic de Tintin,

�La pel.lícula de Batman ambun còmic de Batman i una bio-grafia Tim Burton

�Una Guia de TOP Paris amb lapel·lícula de Je t'aime Paris i elllibre de Ernest HemingwayParis era una fiesta

�La pel·lícula de La Red socialamb el llibre El EfectoFacebook de David Kirkpatrick

�El llibre La Cocina deBollywood més les pel·liculesLa Boda del Monzón i La joven-de las especias.

�I pels infants també packsdivertits de llibres, música ipel·licules

La biblioteca FrancescCandel us desitja BonNadal.

El farDiables, geganters itabalers dels nostres barris

NATÀLIA MORALES

Cada cop queda menys perquè arribi elNadal a les nostres cases, i des de LaMarina ho volem celebrar tots junts. La

Unió d'Entitats de La Marina, com cada any,ha preparat un munt d'activitats per a tota lafamília, perquè podem gaudir d'aquestes fes-tes sense moure'ns del nostre barri.

Com a cada Nadal, el Pessebre Viventserà un dels grans protagonistes, amb uns200 figurants, i un gran treball de decorats aldarrere. L'entrada al pessebre és totalmentgratuïta, però aquest Nadal presenta unanovetat important: ls diners que els veïnsdonin al pessebre vivent seran destinats a la"Fundació Marató". Qualsevol veí que vulguicol·laborar, o bé fent de figurant o bé, ajudantamb els decorats serà benvingut.

El dia quatre de Gener serà el més mogutde les festes de Nadal pel barri, ja que elscarters reials arriben a La Marina. Des de lessis de la tarda, l'Unió d'Entitats de La Marinaconvida a tots els veïns a prendre una xoco-lata amb melindros. Els més menuts de lescases podran donar les seves cartes als car-ters reials, i assegurar-se de que els Reis

Mags d'Orient reben les seves peticions. Amés, per a tots aquells a qui els agradi la biju-teria, La Marina Solidària ha preparat unaparadeta amb tot de productes per a com-prar. Els diners recaptats seran destinats auna ONG que construirà una escola alSenegal. A més, a la plaça Marina, des deles quatre, fins les vuit de la tarda es recolliràmaterial escolar per Caritas.

Per últim, el dia cinc es celebra la cavalca-da, la nit abans de que els reis portin elsregals a cadascuna de les cases del barri deLa Marina. Començarà a les sis de la tarda, irecorrerà tot el barri, des de la plaça de lesmatemàtiques, fins a la plaça Marina. Un copacabada la cavalcada, els reis deixaran lesseves carrosses i donaran un missatge alsmés petits des de l'escenari de la plaçaMarina: hauran de ser bons nens i marxard'hora a dormir, si no no tindran regals.

Amb un pressupost inferior als 2000 euros,la Unió d'Entitats de la Marina ha preparatamb molta il·lusió i afecte totes aquestes acti-vitats perquè gaudim del Nadal de la millormanera possible, i ens desitgen unes moltbones festes.�

Foto de família dels Diables de Port

El Nadal arriba a La Marina

Imatge del pessebre vivent de la Marina

la marina // Desembre 2013 PUBLICITAT 17

AG

EN

DA

>> Punt Multimèdia la Marina

Divendres 13 de desembre

Fes la teva postal digital de Nadal

En aquest taller realitzarem una postal nadalenca digi-

tal, animada i personalitzada, que a més, l’enviarem per

e-mail a totes les persones que desitgem

Lloc: Centre Cívic Casa del Rellotge, Pg. Zona Franca, 116

Hora: de 19.30 a 21 h

Preu: gratuït

Professora: Belén Fernández

>> Espai Musical La Bàscula

Divendres 13 de desembre

Concerts: Veinteuñas+Boumort

Dos ex components de la banda Ambays van decidir

tornar a l’arena amb la sana intenció d’entretenir en els

crítics temps que corren

Juan Carlos Jimenez (ex de la Chona i Gran Pánico Sur

entre altres) i Rafa Carrasco (ex Desferra). En poques set-

manes s’incorpora al grup Fran Sánchez, disposat a bom-

bardejar amb energia a la bateria. El que va començar com

a entreteniment, comença a tenir cara i ulls i així una tarda

de dissabte, i com no podia ser d’altra manera, entre cerve-

ses i rialles, sorgeix el nom de la banda: ”veinteuñas”

Lloc: Centre Civic La Bàscula, Carrer Foc 128

Hora: 20.30 h

Preu: gratuït

Dijous 19 de desembre

Total x 1/2 Tono

Els Total x 1/2 Tono van sorgir fruit de dos amics que

quedaven per tocar. Actualment, aquest duet s’ha con-

vertit en un trio de fusió amb més d’una vintena de

temes originals (en format elèctric i acústic)

Aquí en teniu una petita mostra: un parell de rumbes, un

rock, una de tranquil•leta, un funky i una bossa. Salut i

endavant!

Lloc: Centre Civic La Bàscula, Carrer Foc 128

Hora: 20.30 h

Preu: gratuït

>> Centre Cívic La Cadena

Enganxa't al ganxet!

No només aprendrem a fer ganxet, sinó que tirarem del

fil i filarem cap a "La Guerrilla del ganchillo", l'última

tendència urbana que s'ha posat de moda

No facis només bufandes, atreveix-te a fer una funda per al

banc que tens devant de casa!

Hort casolà

Crea un hort urbà a casa teva amb materials reciclats

Planta les llavors en recipientes reciclats amb sistema d'au-

to reg

>> Centre Cívic Casa del Rellotge

Durant el mes de desembre

Exposició: La Gent de Can Ferrero

Cada mes, exposarem una fotografía ampliada on apa-

reguin treballadors de l’antiga fàbrica o persones que

hagin estats vinculades a diverses activitats del poste-

rior Centre Cívic

Si els coneixes, posa-hi els noms i explica'ns alguna cosa

que recordis d'ells i d'aquell moment. Ho pots deixar per

escrit. Si tens fotos d'aquell moment, ens les podries deixar

per fer-ne còpies. No oblidis, però, posar-hi el teu nom i les

teves dades de contacte (telèfon, correu electrònic...)

Organitza: Centre d'Estudis de Montjuïc (CEM), amb la

col·laboració del Centre Cívic Casa del Rellotge

Lloc: Vestíbul del Centre Cívic Casa del Rellotje (Pg Zona

Franca 116, interior)

Telèfon: 934322489

Mail: informacio@casadelrellotge.net

>> Sala Pepita Casanellas

Dimecres, 25 de desembre

Nadal al món

Dos estudiosos entesos en el Nadal arriben per expli-

car-nos com se celebren aquestes festes arreu del món

Un espectacle de música en viu, bones dosis d’humor i

coreografies creades expressament per fer-nos ballar

Hora: de 12 a 13 h

Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge- Sala Pepita

Casanellas

Públic: Per a totes les edats

Lloc: Sala Pepita Casanellas, Pg. Zona Franca 185

Preu: 2,30 euros

Divendres, 13 de desembre

Al compás de un tango

Aquest sextet, format pels instruments típics de les

orquestres de tango (2 bandoneons, 2 violins, piano i

contrabaix); ens oferirà un repertori que inclou els 3

estils dins del gènere (tango, milonga i vals) de totes

les èpoques, amb un so propi i original

Una proposta que no es poden aquells que vulguin gaudir

d’una bona orquestra de tango.

Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge- Sala Pepita

Casanellas

Lloc: Sala Pepita Casanellas, Pg. Zona Franca 185

Preu: 2,30 euros

>> Parròquia de Sant Cristòfol

Diumenge 22 de desembre

Concert de Can Coral de Nadal

Hi intervindran les corals: Coral Centre Cívic l'Elèctric de

Les Planes, el Cor Casal de Gent Gran de Navas i la Coral

Sant Cristòfol.

infolamarinadigital.cat

+

la marina // Desembre 2013ESPORTS18 // www.lamarinadigital.cat

Un altre concepte de futbol

L'Escola Ángel Pedraza creix exponencialment desprésde més de dos anys de la seva fundació

JORDI GISPERT

Allò que és una evidència, feia tempsque rondava pel cap de quatreamics. Un projecte que no defensa-

va res més que conceptes obvis, peròparadoxalment difícils de trobar, va pren-dre volada després de la dolorosa mortd'un dels companys. L'Àngel Pedraza vajugar i entrenar molts equips, entre ells, elFutbol Club Barcelona, i després d'unacurta etapa a l'Hospitalet, la malaltia el vasobrevenir amb el fred d'hivern del 2010.La seva idea de futbol era l'ètica, la inte-gradora, l'educadora. Una idea que nodista gaire dels cànons teòrics que podemveure, escoltar i observar arreu, però queen canvi, se'ns fa força difícil de veurereflectida de manera pràctica. És enmemòria seva que tres amics van seguir

els seus anhels, i és en memòria seva quehan lluitat i lluiten per assolir el que demoment ja és un èxit. Consolidar unaescola de futbol que duu el seu nom, alseu barri, La Marina, fer-la créixer en nom-bre i sobretot difondre aquesta filosofia dejoc, d'educació, de respecte i d'aprenen-tatge més que no pas de competició.

I sí, després de dos anys, l'Escola deFutbol Ángel Pedraza acull ja 9 equipsfederats. Els nens hi comencen amb cincanys, a l'escoleta, per passar després alsbenjamins on hi juguen lliguetes ja orga-nitzades per la Federació Catalana.L'escola va sorgir després del primerCampus d'Estiu, el del 2011, que era enprincipi la única activitat que volia dur-sea terme. Els nens reclamaven continuïtat,i al setembre ja una cinquantena forma-

ven part del nou projecte. El segon any laxifra es doblava, i aquest denou. El pri-mer curs eren 3 equips, l'any passat 5 iaquest ja 9. La viabilitat econòmica jas'ha aconseguit i ara es lluita per mante-nir l'estructura i anar omplint, sempreamb la gent que puja de la base, elsequips que resten pendents de formar-sea les dues categories de més edat,cadets i juvenils.

Es busca que els nens toquin la pilota,que juguin, que aprenguin, i que apre-nent, siguin educats i respectin els com-panys i els rivals. La mateixa conductaque s'exigeix als menuts s'exigeix alspares, i així, si un pare no es comporta,està provocant directament, com ja hapassat, l'expulsió del seu fill de l'escola.Els equips, a més, a nivell d'ensenya-

ment del futbol, funcionen per objectiustrimestrals. Cada tres mesos es fixenunes metes a assolir per cada grup d'e-dat. Els tècnics i directius avaluen al finald'aquest període i corregeixen si algunacosa no ha sortit com s'esperava. Tots elsnens somnien en arribar a dalt, però aquíel que queda clar és que primer han d'a-prendre a ser persones, i després a gau-dir d'un esport que sí, podria arribar a serla seva professió, però que en un principinomés és un joc, i per tant s'ho han depassar bé.

Una opció per no quedar-se al carrerL'escola, a la pràctica, la duen dues per-sones. La primera cara visible n'és el seupresident, en Guillermo Sáez. Mentrexerrem se'l veu satisfet i apassionat, duesqualitats indispensables per transmetrequalsevol coneixement. I la tercera, és larecerca i el treball constant. La seva mentno para de cavil·lar. Ara els nens de LaMarina ja tenen una opció més de qualitatper no haver-se de quedar al carrer. A par-tir d'aquí, es tracta d'anar-la mantenint ide millorar-la. Hi ha molts espònsors quecol·laboren, bàsicament aportant els seusproductes, ja siguin de menjar, de roba,etc. També un gran equip com el Barça hiés darrere en tot moment, per oferiracords de col·laboració en sessió dematerial o xerrades d'alguns dels seus fut-bolistes als Campus d'Estiu i de Nadal.Els diners ja surten de les quotes dels ins-crits i d'algunes beques que es busquenper tirar endavant nous projectes, sobre-tot projectes socials i solidaris. És certque el lloguer del Camp de la Bàscula ésforça car, però al Camp de l'Energia no hiha espai i al barri no hi ha gaire més ofer-ta. Malgrat tot, els números surten, i quanes tanca l'any amb beneficis, ningú s'em-butxaca res, sinó que es reinverteix ambnoves activitats que puguin ser profitosespels alumnes, com la sortida que es va feraquesta passada primavera a Vila-real,per disputar un seguit de partits amb elsnens de les categories inferiors del con-junt de La Plana, amb qui Ángel Pedrazatambé hi va tenir una vinculació moltespecial. Per la resta, dos projectes espe-ren amatents el seu moment. Una jornadade 3x3 en camps especials desplegatsgràcies a la col·laboració de l'empresaJoma, i també la voluntat d'acollir unadesena de nens del Senegal en el properCampus d'estiu, amb la condició quealgunes famílies dels nens assistents elsacullin a casa seva.�

Imatge d’uns nens de l’Escola Ángel Pedraza, abans d’un partit

Oi que també t’hi has fixat?Doncs què esperes a posar-hi

PUBLICITAT603 27 34 25 - 93 296 50 07

la marina // Desembre 2013 COMUNICACIÓ 19

MIQUEL VERA LIGERO

Mario Salguero té 21 anys, i portamens d'un any a l'emissora, peròté una experiència al món de la

música i la ràdio més que considerableper la seva edat. Gran fan de la Fórmula1, i d'artistes com Chris Daughtry, AvrilLavigne o Chad Kroeger s'ha guanyat unforat més que merescut a la graella del'emissora amb Campus SM. Si entre lescinc i les set de la tarda tens ganes d'es-coltar alguna cançó en concret, la fre-qüència de Sants Montjuic ràdio s'ha deconvertir en el teu referent. Perquè?Doncs per que t'hi espera un programamusical i interactiu on tu ets el protago-nista.

Com va néixer el programa?Bé, jo abans tenia un altre programa, peròtant l'emissora com jo teníem ganes de feralguna cosa diària, i que amés fos interac-tiva, per tal que la gent del districtepogués participar.

Com funciona el programa? Quinespeculiaritats té?Es un programa musical. Jo poso lescançons més actuals i les últimes nove-

tats, però també donem l'oportunitat alsoients de que dediquin o demanin can-çons, que participin i puguin guanyar pre-mis.

A què ve el nom de Campus SM. ¿Volsrecrear l'ambient universitari a travésdel teu programa?La veritat és que sí, volem fer un progra-ma jove, per a que estudiants i tot tipusd'oients puguin escoltar quelcom dedicata ells, amb la música més actual, ja siguidance, pop, rock etc...

Quin és la cançó més sol·licitada pelsoients?El públic del programa és molt variat, aixíque es repeteixen poc, però sobretot tru-quen demanant cançons de grups cata-

lans en ascens com "El Catarres" o"Amelie".

Quina ha estat la situació més surrea-lista que has viscut presentant el pro-grama?Situacions estranyes n'he tingut moltes,una altra cosa es que es puguin explicar(riu)... Una de les més gracioses va ser fauns dies, que jo tenia el coll fet pols, ambuna afonia galopant, i havia de fer el pro-grama sense que es notés, vaig fer unesforç monumental, encara que al finalalgun gall que altre va caure!

Tens pensat incorporar novetats a lescaracterístiques del programa pròxi-mament?En principi no, es un programa jove i m'a-grada tal i com és avui en dia, tot i aixòtinc algunes idees pensades per a que la

gent interactuï més a partir del gener…

Si demà poguessis tenir en directe al'artista que volguessis, quin seria?A nivell personal m'encantaria tenir a"Daughtry", i a nivell professional i pen-sant en l'audiència que ens escolta,demanaria a "Miley Cyrus" o a "OneRepublic".

Quina és la cançó més rara que t'handemanat?Quan treballes fent un programa amb elstelèfons oberts, al final no et sorprens deres, és el millor d'aquesta professió, tot iaixò sovint em demanen caçons que niconec. El més freak va ser quan un oientva demanar que poséssim la cançó d'unvídeo de Youtube on cantaven uns jovesdemanant hamburgueses a un MCAuto...�

ENTREVISTA A: Mario SalgueroPresenta el programa ‘Campus SM’

"Quan fas un programa ambels telèfons oberts, al final no

et sorprens de res, és elmillor d'aquesta professió"

"Volem fer unprograma jove iinteractiu amb lamúsica més acutal"

“‘CAMPUS SM’

Mario Salguero, als estudis de Sants-Montjuïc Ràdio

EVA ALBIOL

la marina // Desembre 2013LA CONTRA20 // www.lamarinadigital.cat

L’ombra periodística deJosé Mourinho

Diego Torres glossa en el llibre ‘Prepárense paraperder’ l’era del tècnic portuguès al Reial Madrid

MARTÍ MOLINA

Diu que tot va començar pelsvolts de Nadal del 2011. Elvan convidar a un programa

de Reial Madrid TV i algú el vaveure. “Va pensar que era la per-sona indicada i em va anar expli-cant les coses que passaven alvestidor del Madrid”, explica DiegoTorres, el periodista que més infor-mació ha publicat del pas de JoséMourinho per la banqueta blanca.Un cop el portuguès ha fet lesmaletes cap a Anglaterra, li ha arri-bat el moment de resumir totaaquesta informació al llibrePrepárense para perder (EdicionsB). “Si fos per mi no escriuria niuna sola línia. Vaig fer els articlesen el seu dia perquè era la mevafeina. I aquest llibre surt desprésque em truqués l’editor i m’ho pro-posés”, comenta.

El pas de José Mourinho pelReial Madrid ha estat polèmic. Elcaràcter del portuguès i la maneracom s’expressava a les sales depremsa el van convertir en un per-sonatge extremadament mediàtic,no només pels amants del futbol.Era una persona de difícil accés, jaque “havia muntat al seu voltantuna guàrdia pretoriana que l’aïlla-

va de l’entorn”. Per això, DiegoTorres mai no va poder entrevistar-lo individualment, ni tan sols com-partir un cafè. Però sí que va tenirprou dades per desvelar les inte-rioritats del dia a dia, les excentrici-tats o els mètodes particulars degestió del vestidor. “Totes les filtra-cions són interessades, i he dereconèixer que tenia por de serinjust amb Mourinho, d’explicaralguna cosa que fos inexactesobre la seva persona i la sevafeina. Però amb el temps vaigcomprovar que tot allò que emvaticinaven es complia. Eren filtra-cions honestes”.

Nascut a la localitat argentina deMendoza el 1972, Diego Torres vatraslladar-se a Madrid i es va lli-cenciar en Dret. Tot i que la sevagran vocació la descobriria als 25anys, quan va fer un màster enperiodisme organitzat pel diari ElPaís. Des d’aquell 1997 treballa ala secció d’esports del rotatiu is’encarrega de la informació rela-cionada amb el Reial Madrid. Elsúltims anys, monopolitzada perl’entrenador: “La gent em demanasi estic obsessionat amb JoséMourinho. Ben al contrari. Els queestan obsessionats de debò són

els que parlen d’ell de forma gra-tuïta a les xarxes socials. Jo hofeia perquè em pagaven. Era elmeu deure com a periodista”.

Al llibre explica, seguint un ordrecronològic, els episodis més des-tacats del pas de l’entrenador perla banqueta blanca, des del seu fit-xatge fins al seu comiat. “Hi ha untema que no tracto tant però queexplica per què Florentino Pérez[president del Madrid] decideixcontractar-lo. El Madrid haviaestat, històricament, el club hege-mònic d’Espanya i el que duia mésjugadors a la selecció, conjunta-ment amb els futbolistes d’origenbasc. Però de cop i volta arriba elBarça i ho capgira tot plegat. Nonomés guanya títols com a club.La selecció guanya dos copsl’Eurocopa i un cop el Mundialamb l’estil de joc dels blaugranes,i a més el Barça està entrenat per

algú tan marcadament català comPep Guardiola. El Madrid necessi-ta capgirar la situació i decideixcontractar Mourinho, perquè ellhavia estat qui havia eliminat elBarça de la Lliga de Campions unsmesos abans [maig del 2010].D’alguna manera, Mou passa aser el líder, l’escollit per frenar elBarça. I per això el president lidóna tot el poder, malgrat el seucaràcter i que, en molts casos, tin-gués actituds tan poc elegantsamb la premsa, els rivals o elsorganismes federatius”.

Diego Torres ha titulat el llibrePrepárense para perder, exacta-ment el mateix nom d’un dels capí-tols, possiblement el que va signi-ficar el trencament més clar entrel’entrenador i la plantilla, quan des-prés de les semifinals de

Champions del 2011 [que juguenBarça i Madrid], els blaugranesguanyen a l’anada per 0-2 iMourinho diu públicament que lacompetició està adulterada.“L’entrenador tenia por que, si a latornada els jugadors sortien alcamp amb la intenció de remuntar,el Barça podria golejar-los. I Moutenia por de quedar en ridícul jaque tothom hagués vist que lacompetició no estava adulterada,sinó que simplement el Barça eramolt superior i ell era un mal per-dedor. Va obligar l’equip a noremuntar, a tancar-se al darrera iaconseguir un resultat el màximd’ajustat possible. Els jugadorsvan obeir, però des d’aquell diavan tenir clar que el seu entrena-dor no pensava en el club, nomésen ell mateix”, relata el periodista.

Ha pogut desvelarles interioritats,excentricitats imètodes de Moual vestidor