Periòdic gratuïtJuny 2014 / Nº 228 Associació de Mitjans de Comunicació Local www.lamarinadigital.cat

Arriben les festes majors del barri (Suplement especial i pàg. 20)

La Marina continua sent socialista, tot i que el partit perd 1.700 votants (Pàg.12)

El nou Submarí ja navegaLa inauguració dels nous locals del carrer Foc 100 coincideixen amb el desè aniversari de la fundació Mans a les Mans

Bruno Blas

Tema del mes

Jordi Martí: "Es bó valorar la Llei de Barris pel què és i no per allò pel que no pot fer" (Pàg. 2-3)

2 juny 2014 // www.lamarinadigital.catTEMA DEL MES

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinaditigal.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

DirectorJuan Antonio ReyesCap de redaccióEva Albiol i Sara TorremochaEdició i maquetació Ricardo Benetti

Redacció i fotografiaAgustín Forteza, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel Martínez, Martí Molina, Natalia Morales, Sara To-rremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers i Ricardo Benetti.

Col·laboradorsJulio Baños, Juan Bibián, Mireia Gar-gallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanis-lavsky i M. Jesús Valderas.

Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comin.PublicitatJosep Ferrús: comercial@amcl.cat (603273425) AMCL (932965007)Impressió: GestXXITirada6.000 ejemplaresDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

amclassociació mitjans comumicació local

|| Araitz Pippers i Miquel Vera || REDACCIÓ

La Llei coneguda com a “Llei de Barris” fou la primera mesura del conegut com a govern tripartit, aprovada el 4 de juny 2004. L’objectiu d’aquest pla era aconseguir una millora de barris, àrees urbanes i viles que requerissin una atenció especial per com-batre la seva degradació física, així com la seva marginació social. Aquesta ambicio-sa mesura responia a una de les principals prioritats del Govern de Catalunya del mo-ment: aconseguir que el moment d’expansió econòmica que vivia el país, principalment gràcies a l’impuls del sector immobiliari, permetés a tots els ciutadans una millora de la seva qualitat de vida. Especialment d’aquells que resideixen en els entorns ur-bans més fràgils i amb un elevat risc de frac-tura social.

Barris de tota Catalunya es van beneficiar d’aquests plans, que combinaven des d’obres bàsiques de millora de la il·luminació, de la pavimentació o l’enjardinat, amb projectes socials encarats a donar oportunitats a jo-ves i aturats de llarga durada, o a equipar els barris amb espais de salut, educació i lleure que milloressin la vida dels veïns. Actual-ment, la Llei de Barris segueix en marxa, tot i que l’ofec econòmic de la Generalitat i d’al-guns ajuntaments ha fet que no s’apliqui tant com s’havia fet durant els anys de bonança econòmica.

El finançament dels projectes inclosos en els plans de millora de la “Llei de Bar-ris” provenia de 3 administracions. Per una banda, l’ajuntament al que correspongués el barri o vila afectat (50%), per l’altra la Gene-ralitat de Catalunya (50%), i finalment del Fons Europeu de Desenvolupament Regio-nal (FEDER).

Una llei que s’adapta a cada realitatActualment s’està realitzant la sisena convo-catòria d’ajuts de la Llei de barris. S’ha ini-ciat una nova etapa que respon a la voluntat del Govern de garantir la continuïtat del

programa tot mantenint l’alt grau d’atenció que actualment es dedica a cadascun d’ells. A més, cal tenir en compte que els primers projectes de barris ja són una realitat i es po-den avaluar tant els resultats com les neces-sitats futures.

És per això que, a partir de la sisena convocatòria d'ajuts, la Llei de Barris es divideix en tres línies d’actuació, que per-meten donar resposta a les diverses realitats dels municipis sol·licitants. Una destinada a nous projectes d’intervenció integral; una per a municipis poc poblats, de menys de 10.000 habitants, i una altra per a acompa-nyar als que ja han finalitzat els seus projec-tes, coneguda com “contractes de barri”.

Can Clos, La Vinya i Plus Ultra dins de la Llei de Barris de 2010Aquests tres barris de la Marina van ser in-closos dins dels projectes de l’any 2010. Tots ells tenen una característica en comú, i és que, a diferència de les anteriors convoca-tòries, les intervencions no duraran 4 anys, sino 8 (amb data de finalització l’any 2018).

La Llei de Barris de 2010 contempla per a aquestes zones de la Marina projectes que treballen sobre sis eixos: la millora de l’espai

públic i dotació d’espais verds, la rehabilita-ció i equipaments dels elements col·lectius dels edificis; provisió d’equipaments per a ús col·lectiu; incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis; foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà, es-pecialment pel que fa a l’eficiència energèti-ca, l’estalvi del consum i el reciclatge de resi-dus; L’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments; el desenvolupament de programes que comportin una millora soci-al, urbanística i econòmica; i l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques

En aquest sentit, a Can Clos hi ha en curs les obres de la plaça Alta i les obres de con-nectivitat de Can Clos amb Ferrocarrils Ca-talans, és a dir el carrer de les Diligències. A Plus Ultra està previst la urbanització dels tres carrers Aviadors (Franco, Ruiz de Alda i Duran). I finalment, la remodelació dels jardins de Ca l’Alena del barri de La Vinya, on a més, si estan duent a terme activitats de participació ciutadana i veïnal.

Dintre de la Llei de Barris també s’inclou la TIAF, Taula d’Infància Adolescència i Fa-mília, i el programa “Temps de Barri”, que té per objectiu desenvolupar activitats amb les famílies i les entitats. ■

Millorar la salut de les ciutats amb la Llei de BarrisLa convocatòria de la Llei de Barris de 2010 contempla obres de millora a Can Clos, La Vinya i Plus Ultra • Dels 28 projectes previstos a la Marina, 4 han estat executats, 10 encara no s'han iniciat i 14 estan en curs

▶Al barri de Can Clos s'estan duent a terme les obres de la plaça Alta i el carrer Diligències Districte Sants -Montjuïc

juny 2014 // www.lamarinadigital.cat TEMA DEL MES 3

Entrevista a Jordi Martí, regidor del districte de Sants-Montjuïc

“És bo que valorem la Llei de Barris pel que és, i no per allò que no pot fer”|| Eva Albiol || REDACCIÓ

Quina és la importància de la Llei de Barris?La filosofia de la Llei de Barris és de transformació integral, no no-més duent a terme equipaments públics, carrers o donant subvenci-ons. Es tracta d'entrar, literalment, en àmbits on les administracions públiques puguem entrar. D’aquesta manera, es toquen temes d’infàn-cia, ocupació, espai públic, equipa-ments, tecnologia, formació, etc. És un pla integral que està donant molt bons resultats a tots els barris de Catalunya on s’està aplicant amb la característica que les convocatòries del 2009 i 2010 han d’ajornar la seva aplicació fins al 2018. Dins d’aquests projectes s’inclouen els dels barris de La Vinya, Can Clos i Plus Ultra. A partir del 2010 no hi ha hagut cap més convocatòria i de moment no hi ha prevista cap més perquè la Ge-neralitat no té previst finançament.

En quin punt es troba ara mateix?La convocatòria de la Llei de Bar-ris de La Vinya, Can Clos i Plus Ultra fa que el 2014 estiguem a l’equador de l’aplicació dels pro-jectes. Acabarem el 2018, any en què es podrà fer el balanç global. El que sabem fins ara, és que dels 28 projectes que s’han d’aplicar, 4 han estat executats, 10 encara no s’han iniciat i 14 estan en curs. Vull recordar que tenim un altre Pla de Barris al Districte que ja s'ha executat; la Bordeta. Ho dic perquè és un element de referèn-cia. La Bordeta ha sigut un cas on s’ha notat i molt la transformació, no solament urbanística sinó tam-bé en problemes socials.

Quines conseqüències té en uns barris com els de la Marina?Els barris de la Marina necessiten dotar-se de diferents instruments.

El Pla de Barris és només un d’ells. Des del districte de Sants-Montjuïc podem dir que tindrà un impacte molt important de millora en el conjunt de vida de la gent i també d’espais, ja que aquest pla ajudarà a recuperar i posar en valor espais molt degradats.

Quin ha estat el pressupost desti-nat als nostres barris?En total està previst que s'inver-teixin 12 milions d'euros. Fins ara portem gastats 4 milions 600 mil euros. La intenció és gastar-los tots, ja que hi ha garantit el finançament de la Generalitat i de l'Ajuntament.

Quina és la valoració fins al mo-ment?La valoració és molt positiva, evi-dentment, no sé si és compartida per tothom. Les coses que s'han fet, s'han dut a terme correctament i han servit perquè es vegi que hi ha interès de les administracions per millorar la Marina.A la Comissió de Seguiment del passat 15 de maig, crec que es va percebre una satisfacció de les en-titats i les persones que formen part del procediment . Des del Districte som els primers interes-sats en què això es faci bé. Evident-ment, hem d'acabar d'invertir tot per veure els resultats, perquè de vegades inverteixes molts diners i els resultats no es noten.

Hi ha coses que fins que no s'acaben no es poden valorar bé.

Si ens centrem en Can Clos, on s’està aplicant aquesta llei, per exemple quina és la valoració?La valoració fins ara és parcial-ment positiva. Estem executant unes obres (Plaça Alta i carrer Diligencies) que en algun cas puntual han generat una resposta

negativa per part d'alguns veïns. El fet és que tampoc s'havia expli-cat prou bé, i a més aquest barri té problemes interns no tenen res a veure amb el Districte o el Pla de Barris. Però malgrat tot, a Can Clos, les coses segueixen, evoluci-onen i van a millor. Tindrem més o menys problemes socials, més o menys atur, però les obres que estem fent a Can Clos estan trans-formant aquest barri a escala po-sitiva. Hi ha coses que fins que no s'acaben no es poden valorar bé i això s'ha d'entendre, com passa a molts llocs de la ciutat.

L’any que ve, governi qui governi a la ciutat, la llei tirarà endavant i s’executarà

Com millorarà la Llei de Barris a Plus Ultra?Tenim dues coses molt importants que són; la urbanització dels car-rers Aviador, que just quan acabi les festes de la trepitjada del raïm ens posarem a fer les obres; i la desafectació de la zona. Nosaltres hem volgut evitar l'expropiació i hem optat per aquesta solució. La desafectació permet la subsistèn-cia futura com a barri , conservant aquelles coses conservables que té de característic i singular Plus Ultra. Vam creure oportú fer això donant una eina a la gent que hi treballa i que hi viu perquè el bar-ri pugui regenerar-se però man-tenint la seva singularitat i la seva historia.

I a La Vinya?A La Vinya passa el mateix. Hem dut a terme actuacions, que hem de continuar fent entorn dels ha-bitatges de la Capa, a Ca l'Alena. És un espai petit, però que està en plena transformació. Sí que és ve-

ritat que necessitem fer més coses, perquè hi ha gent gran, hi ha ne-cessitats i hi ha atur, aquesta és la nostra primera obsessió.

Les pròximes eleccions munici-pals tindran lloc el 2015. Afecta-ria un hipotètic canvi de mandat a l’evolució d’aquesta llei?No. És veritat que coincidirà amb el proper mandat, però, l’any que ve, governi qui governi a la ciutat, això tirarà endavant i s’executarà. Per tant, és una garantia des del punt de vista de la continuïtat i, a part, hem de fer més coses, a la Marina en general.

Com bé sap, un dels principals focus de preocupació a la Mari-

na és, sense dubte, el del metro. La Llei de Barris pot contemplar aquest tema?Estem obligats a invertir aquests diners on ens diu el Parlament de Catalunya. És bo que cada instru-ment el puguem valorar pel que és, i no per allò que no pot fer. Hi ha problemàtiques molt impor-tants que queden al marge,: l’atur i el transport.Aquest instrument no pot donar resposta al 100% de les necessitats. Aquestes altres necessi-tats les intentem cobrir amb altres tipus de respostes i d'instruments i eines. Malgrat tot, crec que estem ben orientats, i la gràcia d’això és que tot s’està fent de manera par-ticipativa amb la gent, les entitats, plataformes, etc. ■

▶El regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, a la regidoria de l'Ajuntament Rafel Vidal

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos. Foto Ice

4 OPINIÓ

Les millors piulades

▶@assembleaMarina De tornada al barri okupem un altre V3 i convidem a la gent a colar-se i que pagui.

▶ @Gisvives El regidor del distric-te parla del desallotjament de Can Vies"violència institucional vol dir?

▶ @Lluissictransit Fa poc uns desgra-ciats van trencar els vitralls modernistes de Sants, avui creman una unitat de TV3. Sento fàstic.

▶facebook.com/JoseMariaSolisAlon-so Creo que ya es el momento para ha-cer un referéndum de independencia de la Marina

▶facebook.com/CatyGonzalez No pot ser que l'Ajuntament s'hagi oblidat del nostre barri i de les seves persones. Volem metro.

mirada crítica

Nadal ja ha passatEncara que Nadal esta molt lluny alguns veïns cantem cada mati la nadala.

Un veí des de fer un temps, suposo que acuitat per la crisi, ha decidit recuperar l’es-tufa de llenya i em sembla una bona idea per estalviar en calefacció, fins i tot si cremés llenya ens podia recordar l’entranyable olor de poble, el problema és que crema plàstics i tot el que troba axó provoca unes fumeres pestilents i contaminant.

Estem pel reciclatge i les energies alterna-tives, però no tot s’hi val !

Antonio Rubio

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

EDITORIAL

La importancia de votar, també a Europa

Sempre que tenim per davant una cita electoral els mitjans de comunicació dedi-quem minuts i pàgines a posar l’accent en la necessitat que els ciutadans i ciutadanes exercim el nostre dret a vot. Quan a més es tracta d’eleccions europees –que his-tòricament registren els nivells d’abstenció més elevats-, aquesta tendència encara s’accentua més. Per què, doncs, la majoria de la població continua percebent els co-micis europees com a quelcom insignifi-cant per al seu dia a dia?

Si fem marxa enrere i observem els ín-dexs de participació a les darreres dues convocatòries d’eleccions al Parlament Eu-ropeu, veurem que el 2004 només el 39,7% dels votants catalans va fer l’esforç de dipo-sitar la seva papereta a les urnes, mentre que el 2009 aquest percentatge va baixar al 37,5%. Per què –insistim- aquest desin-terès per allò que es decideix a Brussel·les?

El 25 de maig tindrem ocasió de com-provar si l’abstenció continua creixent o bé si s’inverteix la tendència. Aquesta serà la primera convocatòria en què els europeus tindrem el poder de decidir –de manera més o menys directa- qui serà el proper president o presidenta de la Comissió Eu-ropea (ho expliquem amb detall al repor-tatge de la pàgs. 2 i 3). Serà aquesta novetat suficient per incentivar la participació?

Per resoldre tots aquests dubtes, des de LA MARINA hem volgut traslladar aques-tes i altres qüestions al director de l’Oficina de la Comissió Europea a Catalunya i Ba-lears, Ferran Tarradellas (pàgs. 2 i 3), qui destaca allò que també des dels mitjans de comunicació posem de relleu sovint: la majoria de qüestions que tenen a veure amb el nostre dia a dia es decideixen pri-mer a Europa. I és que, efectivament, polí-tiques per incentivar l’ocupació juvenil o les grans infraestructures –per citar només al-guns exemples- es posen en marxa gràcies, en bona part, als fons que venen d’Europa.

Des d’aquesta publicació –i aquest es-pai en particular- hem destacat sovint la importància que els ciutadans i ciutadanes participem activament de la democràcia. Darrerament, a més, amb la consulta per decidir el futur de Catalunya com a tema “estrella”, la importància (o no) de votar ha passat a formar part del nostre vocabula-ri quotidià. I és que votar és important, sí, també a Europa. ■

En l'enèssim intent de controlar internet o alguna de les seves expres-sions, aquests dies els mitjans de comunicació i l'opinió publicada van plens de com es pot controlar twitter, la plataforma de micromis-satges que no poden sobrepassar els 140 caracters. Resulta que, en determinades circumstàncies com la victòria o derrota d'un equip de futbol, uns resultats electorals o algún fet luctuós; hi han usuaris que s'escalfen i superen tots els límits de la decència, l'educació i... La llei? Aquesta és la qüestió.

Les autoritats anuncien mà dura, els juristes asseguren que la llei ja pot actuat i els experts en xarxes socials expliquen que no es pot posar portes al camp, és a dir, que no hi ha res a fer.

I la resta de mortals, o sigui els usuaris de twitter, observem atònits els esdeveniments i ens preguntem com evitar aquest ús pervers de la xarxa sense trepitjar la llibertat d'expressió.

De fet, el fenòmen no es nou; bocamolls que parlen més del compte sense respectar a ningú hi han a totes les places i n'estem farts de sentir-los; la diferència és que les xarxes socials els ofereixen aquell aparador que la gent que els escoltava a la plaça o al bar ni els hi donàvem. Segura-ment l'administració haurà d'aplicar alguna norma, però trobo a faltar la sanció més rotunda el rebuig social, de tots plegats, a l'estupidesa.

Un solitario profesor Raimund (Jeremy Irons)que da clases sobre lenguas clásicas, se ve embarcado en una serie de situaciones que se van dando casualmente. Decide dejarse llevar, y de esa forma rompe con los esquemas rutinarios, y comienza un viaje que lo va a cambiar en forma trascendente. Todo ocurre cuando salva a una desconocida , que le deja un libro con un billete de tren a Lisboa.

La película intenta mostrar cierta melancolía y tristeza en el co-mienzo de su narración. Irons, en una casa típica centroeuropea, atestada de libros y sin apenas luz y jugando consigo mismo al aje-drez, es la personificación de la soledad en una ciudad nubosa con sus calles mojadas.

De repente y en unas horas se traslada hasta la soleada Lisboa, en la que también existe un tono pretendidamente melancólico, pero vivencial. El personaje de Irons, cautivado por la curiosidad que le hace coger ese tren hacia lo desconocido , se ve envuelto de la noche a la mañana en una historia que se remonta varias décadas atrás y que poco a poco se va desmarañando para saciar su interés, y de paso el nuestro.

Hay trenes que pasan una vez en la vida. Billetes que se pierden. Otros que se esperan eternamente. Este es uno de ellos ,un film filosófico y existencial, Donde parece que no pasan cosas y si que pasan, las decisiones y la vida. Buena película con algo de lentitud en términos apacibles y rutinarios y que lastran algo su nivel .

A destacar su excelente reparto encabezado por un impresio-nante Jeremy Irons.

La crònica

El jardíPer Xavier Sanz

L’acomodador por Juan Bibian (cineasta)

Guillermo Segador

La impunitat és frustrant i, a més, ens afebleix com a societat. Actualment vivim frustradament pel que respecta als abusos dels càrrecs públics. Des de 2008 estem en plena crisi econòmica, i, en l’hipotètic cas que hàgim tocat fons, ens queden altres sis sent op-timista. Tot això perquè l’ abús ha germinat en una ideologia, la liberal, on la paraula llibertat és la de gestionar negocis sense limitacions, d’emprendre

qualsevol acció que comporti benefici i que del tre-ball que es generi es beneficiï la societat (en teoria). Per això demanen desregularitzar-lo tot i no posar pedres en el camí de l’activitat econòmica.

El problema és que qualsevol cosa genera activitat econòmica: el tràfic de drogues genera activitat, i el de blanques o nens també. La pròpia corrupció és moviment de capital i, per tant els diners es mouen.

Ja els liberals volen posar un límit a aquesta pa-radoxa i estableixen límits, però sempre per darrere dels esdeveniments. La corrupció s’ha de convertir en quelcom tan menyspreable com el racisme, el mal-tractament o la tortura o, malauradament, viurem eternament en ella. Per això són importants ideolo-gies que projectin una nova forma de crear riquesa i valors diferents dels actuals. 

Tren Nocturno a Lisboa

OPINIÓ 5juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

L'Engranatge ja està en marxaLa societat actual pre-mia l'individualisme i no el col•lectivisme, incita a les privatit-zacions i condemna a l’autogestió. Volen la ciutat gris, la societat dor-mida i les persones modelables.El nostre barri és un clar exemple, l’únic barri sense metro, retallades a la sanitat, la major taxa d’atur de la ciutat, sense oblidar la vergonya de tenir el CIE a menys d’un ki-lòmetre de casa. Aquestes i altres qüestions són les principals raons de l’existència de l’Engranatge i, donat que hi ha una manca d’espais públics, oberts i gratuïts per a que les veïnes del barri des-envolupin activitats, vam creure necessari crear-ho nosaltres.

L’Engranatge (C\Alts Forns 69, local 8) és un projecte de dos mesos de vida i recentment inau-gurat que ja compta amb més de 60 socis, i cada vegada veiem com va arribant a més gent i va guan-yant visibilitat al barri. És emocio-nant veure com les veïnes entren, pregunten, s’interessen i acabem treballant plegats pel barri.

És un espai autogestionat per les veïnes que hi vulguin ser par-tíceps, un espai on desenvolupar des d’activitats socials, culturals i politiques. Definit pels propis so-cis com un espai lliure d’actituds racistes, sexistes i feixistes, vol ser un punt de confluència per les veï-nes de totes les edats amb pensa-ment crític vers la societat actual.

Tenim com a objectiu l’enfortiment del teixit social del barri de La Marina – Zona Fran-

ca, que ara es troba en una situació de feblesa alarmant, sobretot si el comparem amb barris propers com poden ser La Bordeta (amb Can Batlló al davant) i Sants, un barri amb un teixit social històri-cament molt potent.

Ja s'han començat a realitzar activitats diverses com reunions de col•lectius (Assemblea la Ma-rina-ZF, Assemblea d’aturats) i s’estan impulsant d’altres com cine fòrums, xerrades, club de lectura, classes de repàs per estudiants de primària, oci alternatiu, etc.Fun-cionem com a punt d’informació de temes que preocupen al veïnat, per exemple, la pobresa energètica i els desnonaments, i om a punt de difusió de premsa alternativa com la revista “Café amb llet” o el set-manari “La Directa”.

Estem treballant per erigir-nos com a punt de referència al barri d’activitats alternatives, crítiques i

socials. i, a curt termini, busquem consolidar-nos i afermar un espai de trobada on som els socis qui decidim el futur de l’Ateneu de forma democràtica i participativa.

Entenem que només amb l’autogestió és possible dur a terme activitats veritablement critiques i constructives on es produeixi un veritable apoderament del veïnat i siguem capaços de treballar tots plegats per la millora del barri.

Aspirem a treballar amb tot ti-pus d’associacions i col•lectius del barri, des d’associacions de veïns, de comerciants, fins a col•lectius d’oci o de caire polític. Com he dit abans, busquem enfortir el teixit social i així aconseguir un barri més viu i dinàmic, on tots els veïns i veïnes participin activament. Per altra banda, volem establir rela-cions amb altres Ateneus de la ciu-tat i rodalies per poder treballar conjuntament i continuar cons-truint una xarxa associativa més gran i forta.

Esperem que en un futur pròxim i no tant pròxim les veïnes del barri vagin fent seu l’Ateneu i que tant grans com petits partici-pem i fem de l’Engranatge un gran espai de confluència, crític i social que doni vida al barri.Fem una crida a totes les persones amb ga-nes de fer feina per transformar el barri a participar de l’Engranatge. Queda molt per construir. ■

Diana Pérez Engranatge- Ateneu Popular de

la Marina- Zona Franca

6 ACTUALITAT juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

El Submarí inaugura els nous locals de Foc 100

El Submarí ha celebrat la inauguració dels nous locals del carrer Foc 100 coincidint amb el desè aniversari de la fundació de la que en forma part, Mans a les Mans. Els locals es van poder reformar i adaptar a les necessitats d’ús dels infants gràcies a les subvencions de l’ajuntament de Barce-lona i a les ajudes de Càrites Diocesana.

L’acte va comptar amb els parlaments de Marta Candial, de la fundació, l’alcalde Xa-vier Trias, el cardinal Lluís Martínez Sistach i el mossèn Josep Hortet. El batlle de Bar-celona va senyalar la importància que té el tercer sector – el voluntariat- per la ciutat.

L'alcalde de Barcelona, Xa-vier Trias, va assenyalar la importància que té el tercer sector per la ciutat

Martínez Sistach va fer una crida a que els partits polítics i els ciutadans s’uneixin per in-tentar pal•liar la crisi i solucionar problemes

com l’atur juvenil, que afecten durament barris com la Marina, on s’ubica el Submarí.

Els més petits van enlairar globus de co-lors tot desitjant que molts infants puguin beneficiar-se de les activitats de reforç es-colar, sortides, colònies i casal del Submarí.

Després els gegants de la Marina van ofe-rir un ball a tots els presents. Per acabar, el cardinal va beneïr els locals i les portes van obrir-se per tot aquell que volgués visitar-los.

Així, els nous espais del Submarí, guarnits amb fotografies dels infants i col·laboradors que han passat per allà, van omplir-se de vida.

El cardinal Martínez Sistach va beneir els locals i les portes van obrir-se per tot aquell que volgués visitar-los

La festa va seguir dissabte al matí amb una xocolatada i una festa plena d’activitats dedicades als infants. A més diumenge es va celebrar una missa a l’església del Port. Després de l’eucaristia els castellers de Poblesec van aixecar dos pilars que van concloure els actes d’inauguració. ■

El cardinal Martínez-Sistach va beneir l'espai, que obria les seves portes dimarts 27 de maig, amb la presència de l'alcalde i el regidor del districte

|| Raquel M. Martínez || REDACCIÓ

▶ L'alcalde Xavier Trias i el cardinal Lluís Martínez Sistach. Bruno Blas

Rutes, campaments, colònies, campus Olím-pia, casals, tallers, activitats en família i so-cioculturals i estades es duran a terme aquest estiu per tot Catalunya. A la Marina hi ha di-verses propostes que s'adapten a tot tipus de gustos i necessitats per als mesos sense escola.

Els casals escolars ofereixen un total de 1.870 places repartides en diversos torns per

als nens del barri. L'Escola Bàrkeno (c/Cisell 15, de 3 a 12 anys) es proposa potenciar el sentiment de grup i els valors i relacions que això comporta mitjançant contes, jocs i ta-llers.

Els casals escolars ofereixen un total de 1.870 places repar-tides en diversos torns per als nens del barri

D'altra banda, el casal de l'Escola Ramon Casas (c/Platí 6, de 3 a 14 anys), en canvi, girarà al voltant d'un centre d'interès. Cada setmana caldrà ajudar a un follet a buscar els colors perduts de la ciutat.

L'Escola Seat (c/Mecànica 24, de 3 a 14

anys) presenta una experiència lúdica i edu-cativa amb activitats en anglès, esports, ta-llers i sortides.

Altres entitats també organitzen activitats d'estiu. Aquest és el cas de l'Esplai El Submarí (c/Foc 100-109, de 8 a 14 anys), que ofereix un casal basat en l'art. Es vol treballar la im-portància de l'expressió de les emocions i dels conflictes, i ho faran a través de mitjans artís-tics. Aquest centre també organitza unes co-

lònies d'estiu (del 13 al 18 de juliol a La Garro-txa). L'Esplai Spai-T (c/Mare de Déu de Port 350) marxarà de campaments a Planoles del 26 al 29 de juny (per a nens de 6 a 17 anys). La Fundació Mans a les mans (c/Foc 100-106, de 14 a 17 anys) presenta un casal sociocultural basat en tallers plàstics que afectin en l'entorn immediat i espais de reflexió.

La ludoteca La Casa dels Colors (c/Alts Forns 82-86, de 3 a 12 anys) fa un casal basat en potenciar les capacitats lúdiques i de relació dels infants. L'esplai La Platgeta ofereix casal durant tot l'estiu i colònies (de 3 a 16 anys).

Completen l'oferta el precampus Olímpia (de 4 a 6 anys o de 5 a 6 anys, depèn de les dates) de futbol al CEM La Bàscula. Al ma-teix lloc s'ofereix el campus Olímpia de fut-bol (de 6 a 14 anys o de 8 a 14, també depèn de les dates).

Tota la informació completa i de la res-ta de Barcelona es pot trobar al web de l'Ajuntament. ■

Les activitats i estades d'estiu arriben al barri de La MarinaEls CEIP Bàrkeno, Ramon Casas i Seat, l'esplai El Submarí, l'Spai-T, i la Casa dels Colors són alguns dels centres que les ofereixen

|| Estel Oleart || REDACCIÓ

▶ Els nois de l'esplai Spai-T d'excursió Spai-T

ACTUALITAT 7juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

Vols conèixer l’experiència d’alguns viatgers, descobrir nous països o ciutats, vols planifi-car un viatge estalviant el màxim? Aquesta és la teva oportunitat, la Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona arrenca el 16 de juny fins el 31 de juliol amb un seguit de xerrades, projeccions, exposicions i tallers a càrrec de professionals del sector turístic i de viatgers/es amb experiència. També pots participar en el “III Concurs de fotografia Viatjove”. I assistint a una de les activitats podràs accedir en el sorteig de premis de la Mostra de Turis-me Juvenil. www.bcn.cat/mostraturisme

.

Es pot participar en “III Con-curs de fotografia Viatjove” i en el sorteig de premis de la fira

Si encara no has visitat el Punt d’Informació Juvenil del teu barri, ara és un bon moment per apropar-t’hi i conèixer les activitats de la Mostra de Turisme, així com saber tota la informació que el Punt et pot oferir. www.infojovebcn.cat

El PIJ de Sants-Montjuïc organitza: Taller “Fes el teu blog de viatge amb Wordpress”, dimecres 18 de juny a les 19h.

Wordpress és una eina gratuïta que en els darrers temps ha esdevingut de les pla-taformes blog-web amb més èxit a la xarxa. Aquest taller és una mostra del que pots fer amb ell, i com el pots orientar per publicar les teves experiències de viatge. Veuràs com fer entrades, adjuntar imatges, crear slides-hows, pàgines, etiquetes i molt més. A càr-rec del Punt Multimèdia de Sants.

El PIJ de Sants Montjuïc pro-posa el taller “Fes el teu blog de viatge amb Wordpress”

Xerrada “InterRail, tot un món al teu abast”, dimecres 9 de juliol a les 18h. El pas-si InterRail permet viatjar en tren per una gran part del continent europeu, amb múl-tiples modalitats i variacions de preu, edat i validesa. A més, ofereix diversos avantatges addicionals, com ara descomptes en ferries, museus, etc. A càrrec de Renfe.

No t’ho pensis més, si tens entre 12 i 35 anys i vols endinsar-te en el món del turisme, ara és una bona ocasió, pots apuntar-te a les acti-vitats de la Mostra a: el PIJ de Sants-Montjuïc (932914254 / elpunt@bcn.cat) o a l’Antena de la Marina del Port (932563736). ■

Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona

Un mon de contrastosDel 16 de juny al 31 de juliol, la mostra de Turisme Juvenil de Barcelona oferirà, una sèrie d'activitats relacionades amb el viatges com xerrades o tallers

El concepte d’ Smart City és un neologisme cada cop més utilitzat, però a la vegada molt desconegut. Últimament els mitjans no fan més que utilitzar aquest qualificatiu per a parlar de Barcelona i les innovacions que es-tan transformant la nostra ciutat, però, real-ment els ciutadans no acaben de conèixer-ne el significat.

El terme, de fet, és una invenció comercial que s’ha utilitzat per a denominar les ciutats que han començat a aplicar tecnologia per tal de facilitar la vida als seus ciutadans. Però, el barri de la Marina es un dels barris de Barce-lona on menys es nota el canvi tecnològic que està vivint la majoria de la ciutat.

En paraules del Gerent de l’Institut Mu-nicipal d’Estadística, Manel Sanromà, una ciutat intel·ligent “és aquella que vol aplicar la tecnologia per a millorar la vida de la seva gent”, i es que la tecnologia és cada cop un element més present a la vida dels ciutadans.

A partir d’aquest raonament, Barcelona ha apostat pel desenvolupament fins a arri-bar a consolidar-se com la quarta millor ciu-tat en matèria d’innovació, però en realitat les innovacions no arriben per igual a totes les zones de la ciutat.

Actualment a Barcelona ja s’hi apliquen solucions ‘smart’ en àmbits com la recolli-da d’escombraries, la mobilitat i el transport públic, i fins i tot l’aparcament, però al barri de la Marina moltes d’aquestes innovacions

encara estan per arribar. De fet, el projecte de Barcelona Smart City es va començar a desenvolupar sectorialment, és a dir, a zones determinades de la ciutat com el 22@, però amb el nou pla d’urbanisme, l’aplicació de la tecnologia cada cop es generalitzarà més.

És així com actualment la majoria de parades d’autobús ja disposa de sensors que permeten calcular el temps d’espera dels autobusos que apareix a les pantalles de les marquesines. Tot i això a la Zona de la Ma-rina encara hi manca molta innovació si la comparem amb el pla que s’està implantant al Passeig de Gràcia.

Al voltant de l’aplicació de tecnologia sempre sorgeixen dubtes, però el nou pla d’Urbanisme està elaborat de manera que la recollida de dades que proporcionarà la

tecnologia serveixi per a qüestions com l’eficiència i l’estalvi. Qui no s’ha indignat mai en veure que hi havia fanals encesos quan no feien falta o en veure una zona ver-da regant-se un dia de pluja?

El nostre és un dels barris de Barcelona on menys es nota el canvi tecnològic

Doncs bé, tot ciutadà que s’hagi identificat amb les qüestions anteriors ha de saber que el seguit de sensors que s’aniran incorporant progressivament a la vida dels ciutadans ajudaran a que aquests errors humans no es repeteixin.

La tecnologia, com la majoria de mesures de l’Ajuntament, s’aplicarà als barris a ritmes diferents, de manera que, tot i que part de les novetats triguin en arribar a la Marina, s’hi aniran implementant progressivament.

Aquest desemborsament de l’Ajuntament en tecnologia per als ciutadans és un gest necessari i de fet, una inversió en qualitat de vida que ajudarà a tots els ciutadans sense que moltes vegades arribin a adonar-se. ■

El procés del barri de la Marina cap al desenvolupament "Smart" de la ciutat

▶ Les solucions tecnològicas cada cop més present a Barcelona.

|| Begoña González || Redacció

8 juny 2014 // www.lamarinadigital.catACTUALITAT

Xavier Trias: “Aquesta ciutat és la que té més capacitat per sortir de la crisi de tota Espanya”

L’alcalde de Bar-celona va estar als barris de la Ma-rina amb motiu de la inauguració dels nous locals del Submarí. Vam poder parlar amb ell i això és el que va declarar sobre el metro, els problemes d’atur dels ba-rris o Can Vies, els temes d’actualitat.

Transport públicQuan arribarà el metro a la Marina? No sé quan arribarà, perquè no depèn de mi, però segur que en tenim per tres o quatre anys. Que creu que s’ha de fer per mi-llorar la situació del transport?Hem de fer que funcionin millor els au-tobusos. La inversió del metro és molt alta i la Generalitat té una situació econò-mica molt difícil. Crec que en tres o qua-tre anys això es desblocarà i veurem el metro aquí, perquè és molt important per al barri i per a tota la zona industrial.

"La inversió del metro és molt alta i la Generalitat té una si-tuació econòmica difícil."

AturDes de l’Ajuntament es planteja al-gun pla per solucionar els proble-mes de transport a curt termini?El problema més gros d’aquesta ciutat i aquests barris és l’atur. Hem d’ aconseguir donar feina a la gent, a través de progra-mes especials. L’Ajuntament no té una va-reta màgica, ni tots els diners del món per fer-ho, però som l’única administració que té alguns diners, i els pocs que tenim els hem d’utilitzar per crear llocs de treball.S’acaben d’aplicar uns nous plans per pal•liar l’atur juvenil a la Marina.Està previst que s’ampliïn a algun ba-rri més del districte de Sants-Montjuïc? Ho hem d’anar ampliant a tot Barcelona. Aquest no és l’únic barri que ho passa

malament. A Barcelona tenim un disset per cent de gent a l’atur. Aquestes xifres són un desastre. Hem de fer que es creïn llocs de treball i empreses, ajudar la gent capaç de fer-ho. El tercer sector és molt important, crea també llocs de treball. Cal anar per aquesta línea. Això no es solucionarà a curt termini, però sí a mig o llarg. Aquesta ciutat és probablement la ciutat que té més capacitat per sor-tir de la crisi de tota Espanya, si tothom ho fa bé i no perdem el sentit comú.

"Som l'única administració que té diners i els hem d'utilitzar per crear llocs de treball"

Can Vies Vostè ha afirmat a Twitter que la via de diàleg amb Can Vies continuava ober-ta, però s’ha començar a enderrocar l’edifici. Quina és la seva oferta, doncs?L’edifici estava en molt mal estat i a més en zona verda, per tant no té sen-tit. Nosaltres oferim negociacions amb els que no siguin violents, gent que vul-gui gestionar un equipament i fer ser-vei a la població. Estem disposats a bus-car un espai perquè puguin fer la feina. A Can Vies hi ha un col•lectiu de gent amb una actitud cívica, de servei i de fer les coses ben fetes, i després hi ha un pe-tit nucli que crea molts problemes. Les coses s’han de fer amb una normati-va. El que no pot ser és fer un muntatge que impedeixi que els veïns descansin. La principal reclamació de la gent de Can Vies era continuar mantenint un espai auto-gestionat, això entra en aquesta proposta?Nosaltres estem d’acord amb que ho au-togestionin, però amb uns responsables. Autogestió no vol dir que no hi hagi ningú que responsable. Si hi ha gent que prepa-ra cocktails molotov, que tenen martells, o es fan tonteries hem de saber qui són els responsables. Hi ha una part de gent que fa un treball social important amb qui m’agradaria que s’arribés a un acord. Però no puc garantir que sigui possible, no ho ha estat fins ara. Nosaltres volun-tat de col•laboració en tenim, però in-sisteixo: amb gent que no sigui violenta.

|| Raquel M. Martínez || REDACCIÓ

Un barri en peu de guerra: #EfecteCanVies

Avui dia 10 de juny, l’enderrocament de Can Vies segueix paralitzat. Segons l’Ajuntament, s’estan obrint noves vies de diàleg amb representants del centre social. L’excavadora ja no es troba dins del recinte, on s’hi celebren assemblees. A més, volun-taris i membres de Can Vies estan reconstruint pel seu compte l'immoble. Des de dilluns 26 de maig, l’ “efecte Can Vies” ha provocat manifestacions, alda-rulls i actuacions brutals dels Mossos d’Esquadra. També un manifest signat per alguns veïns de Sants, demanant al fi de la violència i la tornada de la tranquil·litat al barri. Ara per ara, a més, queda un detingut en pressó preventiva, en Sergi, membre dels castellers de Barcelona. A la xarxa i en mani-festacions, moltes veus demanen la seva llibertat.

DILLUNS 26 DE MAIGEls Mossos d’Esquadra comencen l’operació de desallotjament de Can Vies mentre alguns activis-tes fan ús de la resistència passiva a l’edifici. Un cop buit, es comença a demolir. Es fa un cordó policial per evitar l’accés al recinte i es tanquen les para-des de metro Mercat Nou i Plaça de Sants. A les vuit en punt comença la manifestació de suport al CSA amb uns 2000 participants. La marxa acaba amb càrregues policials contra els manifestants i aldarulls provocats per un grup d’encaputxats. Els mossos intenten entrar al setmanari La Directa, ferint una persona de la redacció. David Fernán-dez, el diputat de la CUP-AE al Parlament demana la dimissió del regidor Jordi Martí.

DIMARTS 27 DE MAIGComença la demolició mentre una unitat de la BRIMO protegeix l’excavadora. A les set del vespre s’inicia una manifestació a Sant Medir convocada pel mateix CSA. Igual que el dilluns, es produeixen aldarulls. L’excavadora que enderrocava l’edifici és cremada. Els Mossos d’Esquadra carreguen contra els manifestants i es produeixen les primeres de-tencions. El director general de la policia catalana, Manel Prat, presenta la seva dimissió.

DIMECRES 28 i DIJOUS 29 DE MAIGUna nova manifestació i els avalots posteriors do-nen lloc a 30 detinguts. Més de 45 convocatòries al llarg dels Països Catalans donen suport al CSA. La

premsa internacional es fa ressò de la situació. A les nou de la nit comença una cassolada que s’allarga més d’una hora.

DIVENDRES 30 MAIGEl govern municipal manté la voluntat de diàleg per Can Vies i demana la predisposició de totes les parts. Es celebra una nova cassolada. Per primer cop en tota la setmana no hi ha aldarulls a Sants.

DISSABTE 31 MAIGDurant el matí comença la reconstrucció autoges-tionada de l’espai. Fins a un miler de persones hi participen. Al vespre, en finalitzar la manifestació al centre de la ciutat, es produeixen aldarulls i de-tencions. ■

|| Raquel M. Martínez i Estel Oleart || REDACCIÓ

CRONOLOGIA DELS ESDEVENIMENTS

Voluntaris durant el primer dia de reconstrucció del CSA.

Mobiliari urbà cremant durant els aldarulls al carrer de Sants.

ACTUALITAT 9juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

Un barri en peu de guerra: #EfecteCanVies

premsa internacional es fa ressò de la situació. A les nou de la nit comença una cassolada que s’allarga més d’una hora.

DIVENDRES 30 MAIGEl govern municipal manté la voluntat de diàleg per Can Vies i demana la predisposició de totes les parts. Es celebra una nova cassolada. Per primer cop en tota la setmana no hi ha aldarulls a Sants.

DISSABTE 31 MAIGDurant el matí comença la reconstrucció autoges-tionada de l’espai. Fins a un miler de persones hi participen. Al vespre, en finalitzar la manifestació al centre de la ciutat, es produeixen aldarulls i de-tencions. ■

Posicions enfrontades davant dels esdeveniments entre l'Ajuntament i els membres del CSA Can Vies El Regidor del Districte, Jordi Mar-tí, i un membre de Can Vies, Pau Guerra, donen el seu punt de vista. L'Alcalde també opina, a la pàgina 16.

Jordi Martí, regidor de Sants-Montjuïc (declaracions del dia 27 de maig)

Que n’opina del que va passar la jornada del desajotllament i del pos-terior enderrocament de l’edifici?

Hem de condemnar enèrgica-ment l’ús de la violència, terri-ble i injustificable, als carrers.

Durant més d’un any he intentat negociar amb la plataforma de suport a Can Vies, oferint al-ternatives de fu-tur i em sap greu que no s’hagi arribat a cap acord. L’oferta era clara: que sortissin volun-tàriament de l’edifici, -tenint en compte que hi ha una sen-

tència del suprem que dóna la raó a TMB- i l’Ajuntament demanaria el traspàs de titularitat i es faria càrrec de les obres d’adequació. Proposàvem un conveni de cessió d’ús per tots els col•lectius de Can Vies. Aquesta oferta va ser rebutjada. Lamentablement no s’ha pogut evitar aquesta situació. M’hagués agradat que la solució passés per conservar Can Vies. Mantenim obert el diàleg, no ara que es-tan exercint la violència, sinó en uns dies.

Se’ls acusa d’haver esperat a que pas-sessin les eleccions europees per fer efectiva aquesta sentència, com a pro-pietaris de TMB, ja que l’Ajuntament en té el 51% de les accions.

No és així. L’execució de la sentència correspon als Mossos d’Esquadra i a TMB. Els Mossos són la policia que executa les decisions judicials. Des de l’Ajuntament i el Districte hem es-tat influint en aquesta decisió, des del començament, perquè es va demanar un ajornament en l’execució. Les con-verses i els diàlegs tenen data de ca-ducitat, amb una sentència del Suprem

Manifestació de dilluns 26 de maig.

Voluntaris durant el primer dia de reconstrucció del CSA.

ESTEL OLEART

Mobiliari urbà cremant durant els aldarulls al carrer de Sants. ESTEL OLEART

Barricada feta amb contenidors.

ESTEL OLEART

ESTEL OLEART

al davant. Hem de continuar parlant perquè les entitats de Can Vies puguin seguir fent les seves activitats en altres llocs, a l’edifici actual no podrà ser.

Quina solució immediata proposa?

Mentre hi hagi violència injustificable i delinqüència tipus kaleborroka és impossi-ble arreglar res.

Pau Guerra, membre de Can Vies (declaracions del dia 3 de juny)

Continuaran les negociacions amb l’ajuntament per arribar a una solució?

Can Vies no té res a negociar amb l’Ajuntament. Nosaltres el que fem és treba-llar i fer propostes per seguir amb el nostre projecte. Seguim amb la reconstrucció, hi tenim planejades diverses jornades de feina.

Que en pensa de la violència que s’ha vist aquests dies a Sants?

Nosaltres estem en contra de la bruta-litat policial i de la militarització que hem patit, tant a les mobilitzacions com al barri, aquest mes. Les manifestacions han estat pacífiques, fins que la poli-cia ha impedit el seu pas. A partir d’aquí, de violèn-cia en parlaria al propi desallotja-ment, o de tota la violència estruc-tural que patim. No és un tema tan fàcil d’analitzar: cal veure d’on ve, quines conse-qüències té o quin és el seu rerefons.

Estem parlant d’una societat que porta anys patint, cada cop ens aboquen més a la misèria i al final la gent ha escla-tat, no només per Can Vies. Això no ho condemnem. Si es cremen conte-nidors, no és com a passatemps, ni és gratuït, és per defensar-se de la policia. No estic ni a favor ni en contra dels atacs contra el mobiliari urbà, no ho condemno. Entenc que la situació so-cial genera aquest tipus de reaccions. Nosaltres estem a favor de seguir cons-truint, de forma autogestionada i treba-llant amb el barri i no anem més enllà.

"Can Vies no té res a negociar amb l'Ajuntament. Treballem per seguir amb el nostre projecte."

Si es pot acabar de reconstruir l’edifici, amb el suport o no de l’Ajuntament, quines activitats oferiríeu als veïns?

El que hem fet fins ara: tallers per donar vida al barri, un local per als col•lectius que vulguin auto organit-zar-se, el local d’assaig, el gimnàs, el grup de teatre i tot el que es pugui. ■

El 31 de maig, fins un miler de persones començen la reconstrucció del espai

10 PUBLICITAT juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

11PUBLICITATjuny 2014 // www.lamarinadigital.cat

12 ACTUALITAT juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

|| Sara Torremocha || REDACCIÓ

El passat 25 de maig van tenir lloc les eleccions al Parlament Euro-peu, uns comicis que van deixar resultats ben diferents. Tot i que eren uns comicis que s'albiraven com poc trascendents per la polí-tica nacional, finalment han supo-sat un canvi rellevant.

La sorpresa és l'arribada de Po-demos, amb cinc escons, que tren-ca el bipartidisme que, per primer cop, no sumen la meitat dels vots emesos. A la Marina, amb més de 30.000 habitants, van anar a votar 7.913 persones (sense compatbilit-zar els vots nuls i en blanc).

A la zona de la Marina del Prat Vermell ha registrat la xifra d'abstenció més alta de la ciutat amb un 23,8i%. És a dir, només dos de cada veïns d'aquesta zona va anar a votar. En dades concre-tes, només 159 persones han votat (sense tenir en compte els vots nuls i en blanc).

En el conjunt del barri, la ma-joria de vots van anar a parar al Partit Socialista de Catalunya, que s'alça com a primera força política amb 2.024 vots, una xifra que co-rrespón al 26% del total.

La segona força és Esquerra Re-publicana de Catalunya, amb 1.428, seguida del Partit Popular amb 1.295, uns vots que corresponen a 18% i 16% respectivament. Unes dècimes per sota del PP està Iniciati-va de Catalunya- Verds, que compta amb 1.276 vots, sent la quarta força.

La Marina del Prat Ver-mell és el barri barcelo-ní amb menys votants

Els partits menys votants al conjunt de la Marina són Convergència i Unió i Ciutadans, amb menys de 1.000 vots,

situant-se al voltant del 12%. Menys socialista que al 2009 Si fem una mirada al passat, es

posa de manifest, que el Partit So-cialista, tot i que també era la pri-mera força fa cinc anys, ha perdut en aquest període 1.700 vots.

PSC continua com a primera força, però perd 1.700 vots

Un altre fet destacat és el canvi que s'ha produit en l'ocupació del segon lloc. El PP era aleshores el número dos, amb 1.630 vots, uns 300 vots menys que a les eleccions actuals. Ara, el segon lloc és per Esquerra Republicana de Catalun-ya que ha triplicat els vots, passant de quasi 400 a 1.428.

Iniciativa per Catalunya - Verds es manté en el temps en la quar-ta posició, tot i que ha duplicat el nombre de vots (ha passat de 500 a 1200).

CIU ha experimentat un des-cens important en la jerarquia de forces, baixant del tercer lloc al 2009 al cinquè als comicis actuals, tot i que la diferència de vots entre els anys és de 100.

Pel que fa la xifra de Ciutadans, no es duu a terme la comparativa, perquè fa quatre anys els seus vots es compatibilitzavem de forma conjunta sota el terme "

La Marina de Port D'acord amb les dades avança-

des, la força política amb major su-port a la Marina de Port és el PSC, amb 1.968 vots, seguit d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb 1.415 vots, que ocupa el segon lloc.

La tercera força és el Partit Po-pular, que va obtenir 1.269 vots, mentre que Iniciativa per Catalun-ya- Verds va aconseguir el quart lloc, amb 1.241. Convergència i Unió i Ciutadans resten com a últimes forces amb 896 i 895 vots,

respectivament.Com s'ha indicat en els resul-

tats conjunts, tot i que el PSC era aleshores la força majoritària ha experimentat un descens de 1.700 punts, mentre que ERC ha passat de 390 vots a 1.415. El PP ha perdut en aquests cinc anys uns 400 vots, mentre que Iniciativa per Catalun-ya- Verds ha passat de 498 a 1.241. Convergència, que comptava amb 806 vots al 2009, ha incrementat en 90 en aquests darrers comicis.

La Marina del Prat VermellAquesta zona de la Marina, la

força política guanyadora també és el PSC, tot i que les proporcions són més reduïdes. Si en el cas de la Marina de Port, aquest partit s'alçava amb la victòria amb quasi 2.000 vots, en la Marina del Prat Vermell han bastat amb 56.

Aquesta xifra que deixa cons-tància de la reduïda participació electoral d'aquesta zona, que es limita a 159 persones.

Així, la segona força és ICV- EUiA, amb 35 vots,mentre que la tercera és PP, amb 26. D'acord a les xifres de la Marina de Port, el Partit Popular ha passat de quarta posició a tercera, mentre que Ini-ciativa per Catalunya Verds arriba a la segona.

En contraposició, Esquerra Repúblicana que havia quedat en segon lloc a la Marina de Port, en aquesta zona resta en una cinque-na posició, amb 13 vots, per sota de CIU que arriba als 19. Ciuta-dans és la darrera força amb no-més 10 vots.

Les dades reduïdes es mante-nien al 2009, amb un total de 171 votants (amb vots en blanc i nuls), davant dels 159 dels comicis actuals.

ERC treu el segon lloc al PP, triplicant els vots de l'any 2009

Aleshores els vots es van distri-buir així: el PSC tenia 106; CIU,14; PP, 25; ICV, 15 i ERC, 2. ■

La Marina continua sent socialistaEl PSC perd 1.700 vots i ERC treu el segon lloc al PP triplicant el suport de fa quatre anys

▶ La Sala Pepita Casanellas va ser un dels centres on els veïns es van poder adreçar per exercir el seu dret a vot en aquests comicis. Eva Albiol

Resultats a la Marina del Prat Vermell

Resultats a la Marina de Port

Elaboració pròpia

Resultats al conjunt de la Marina

Elaboració pròpia

13juny 2014 // www.lamarinadigital.catjuny 2014 // www.lamarinadigital.cat

de la

fest

aSe

guei

x-no

s en

:

ww

w.la

mar

inad

igit

al.c

at

face

book

.com

/dia

rila

mar

ina

@la

mar

inac

at

Suplement especial

Edita:

Amb el suport:

I la col·laboració:

amclassociació mitjans comumicació local

LA MARINA DE LA FESTA

Elaboració pròpia

14 juny 2014 // www.lamarinadigital.catLA MARINA DE LA FESTA

Divendres 20 de juny

Jardins de Can Farrero - Casa del Rellotge

18.30 h. Refresc de benvinguda.19.00 h. Dansa, DELTA VICTOR, companyia La Intrusa – Virginia García & Damián Muñoz, a càrrec d’EL GRANER.20.00 h. Pregó i parlaments, “I ja van 10 Bacanals!”.20.15 h. Actuació Falcons de Barcelona.20.30 h. Inauguració de l’exposició “Lluita veïnal a Can Farrero”.

Plaça de la Marina

22.30 h. Correfoc adults, a càrrec de Diables de Port i les colles convidades: Guspires de Sants, Casc Antic, Nou Barris, Jove de Terrassa.

Plaça de la Porta Firal de la Marina

22.00 h. Concert de The Scale Dogs i Puerta 104 a càrrec de l’Espai Musical Bàscula.24.00 h. Concert de l’Escola Jam Session. 01.30 h. DJ Marc López.

Dissabte 21 de juny

Passeig de la Zona Franca amb Foneria

CAMPANYA ESPECIAL DONACIÓ DE SANGA l’estiu no deixis de donar sang!. En nom de totes les persones que necessiten sang. Moltes gràcies per donar-ne! De 10 a 14 h. Unitat mòbil.

MATINAL ESPORTIVA, a càrrec de la Taula d’Esports de la Marina.

9.00 h. Tercera Milla BAUHAUS de la Marina.

10.00 h. Jornada d’escacs.

10.00 h. Quarta Pedalada familiar.

10.30 h. Arts Marcials.NO ES FARÀ!

10.30 h. Activitats esportives adaptades a càrrec de la Fundació Pere Mitjans.

11.00 h. Rugbi, beisbol, tamborí i circuit de patins.

11.30 h. Tallers dels Mossos d’Esquadra per als infants de la Marina

Plaça de la Marina (matí) 9.30 h. Jornada esportiva per a la gent gran, a càrrec del Centre Cívic la Cadena.

10.00 h. Taller d’aeromodelisme, a càrrec del Club d’aeromodelisme Delta.

11.30 h. Ball en línia amb els avis de la Capa.

12.00 h. Gran tabalada, a càrrec de Diables de Port i colles convidades.

12.30 h. Espectacle d’animació i escuma.

13.30 h. La Tapeta de la Marina, a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes.

Plaça de la Marina (tarda)

17.00 Ballada de Sardanes amb les colles convidades: Colla Catalunya, Colla Joia Catalana, Colla Estiuenca, Colla Catalonia, Colla Nova Il·lusió, Colla Tot Bellvitge, Colla Encara hi Som, Amics de la Sardana Casal Progrés, Colla la Florida.19.00 h. Entrega de premis de la Matinal Esportiva.19.30 h. Ball per a la gent gran.21.00 h. Correfoc infantil, amb les colles convidades: Sant Antoni, Guspires de Sants, Casc Antic, Cubelles i les Espurnes de Port.21.30 h. Espectacle d’entitats, Yerbagüena i Amanecer.

Plaça Porta Firal de la Marina

22.00 h. Concert Tangerine24.00 h. Nit de festa amb La Loca Histèria.

Diumenge 22 de juny

Plaça de la Marina (matí)

10.00 h. Plantada de gegants, a càrrec de Gegants de la Marina amb colles convidades: Poble-sec, Sants, Sant Andreu de la Barca i els TRABUCAIRES Perot Rocaguinarda.10.00 h. Mostra de tallers de joves de la Marina a càrrec de la Comissió de participació TIAF la Marina.

13.00 h. Arribada de la cercavila gegantera, entrega de trofeus i ball de gegants.

Plaça de la Marina (tarda)

18.30 h. Espectacle d’entitats, Centre Cultural Estrelles Altes.22.00 h. Karaoke la Marina, a càrrec de l’ Esplai la Platgeta de la Marina.

Jardins de Can Farrero – Casa del Rellotge

10.30 h. Concurs de paelles a càrrec del Centre Cívic Casa del Rellotge.

11.00 h. “Gran circuit la Marina PS3”, a càrrec del Punt Multimèdia.14.00 h. Deliberació del jurat del Concurs de paelles.

16.00 h. Lliurament de premis del Concurs de paelles.

16.30 h. Batucada fi de festa a càrrec de Festimbal.

Plaça de la Porta Firal de la Marina

21.30 h. La Mercè sona. Tallers artístics de l’ Institut la Mercè.

23.30 h. Nit de rumba i rock amb Incògnits i Ponme Otra.

Dilluns 23 de juny

Parc de Can Sabaté

12.00 h. La festa de l’aigua, amb inflables i animació per a tota la família, a càrrec de La Marina Viva.

Plaça de la Marina

18.30 h. Espectacles d’entitats, l’AVV La Vinya i AVV Sant Cristòfol.

21.00 h. Flama del Canigó. Pregó i encesa del pebeter.

Parc de Cal Sèbio

21.30 h. Encesa de la foguera de Sant Joan, a càrrec de Diables de Port.

Plaça de la Porta Firal de la Marina

22.30 h. Sopar popular de revetlla.

24.00 h. Ball de revetlla amb l’orquestra Pensilvania

Dimarts 24 de juny

Plaça de la Marina

18.00 h. Batukada a càrrec de Soul of Samba.

18.30 h. Platgincana, a càrrec de l’Esplai la Platgeta de la Marina.

20.00 h. Havaneres, rom cremat i fi de festa, a càrrec de Folk Montjuïc.

Programació de les Festes Bacanals de Barcelona 2014

Unió d’Entitats de la MarinaMare de Déu de Port, 363, localParc de Can Sabaté08038 Barcelonawww.entitatslamarina.org

Tel.: 933 313 842, de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h, dijous, de 16.00 a 19.00 h.

info@entitatslamarina.org

Inscripcions a les activitats i informació:

juny 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 2

pàg. 4

pàg. 3

pàg. 3pàg. 2

Els infants posen nota al barri

Ep jove! tu si que pintes

La família opina

Save the Children

Els infants també compten

S'Endeguen amb Èxit els primer tallers de la TIAF

www.tiaflm.org

És ben normal del procés de viure en comunitat, que la intensitat i energia amb la que ens impliquem en allò

que ens ocupa el temps sigui ben diversa, i a la vegada constantment canviant. De fet, des de l’Acció Social i Comunitària, però també des de molts altres àmbits, s'entén la participació com un procés de progressiva presa de responsabilitats envers allò que ens ha cridat a implicar-nos en determinats projectes o activitats.

Si agafem com exemple els i les jo-ves i un esdeveniment concret, com l’organització d’una Festa Major, podem pensar que un primer estadi per a la seva participació en un projecte d’àmbit comu-nitari seria el poder ser incorporats en els espais tradicionalment ja constituïts per tal de compartir el seu funcionament i trobar punts d’interès que els faci valorar els beneficis que poden rebre participant en aquests espais.

En un estadi més avançat, el grup o col·lectiu definit ha de passar a tenir un espai propi de participació en base a la detecció d’algun àmbit o activitat a partir del qual implicar-se amb tota la empen-ta particular del grup. Ja haurien passat d’incorporar-se a implicar-se en el pro-jecte, amb el seu espai i els seus ritmes i, per tant, a dipositar-hi interessos i desit-jos propis. Serà a partir d’aquests interes-sos que sortiran noves idees o propostes de millora o simplement de canvi sobre el projecte original.

En aquests moments, el nou grup ja s'ha apropiat, almenys, d’una part del projecte i ha incorporat noves formes de fer, pas-sant a sentir-se part del projecte i a legi-timar altres formes d’actuar, de pensar i de pencar, aconseguint que tothom com-parteixi un espai d’interacció, un horitzó comú i noves relacions abans insospita-des. Davant els nous reptes de la ciutat del segle XXI, amb una organització social interdependent però molt "parcelitzada", el que toca és apropar-nos, deixar-nos fer, confiar en el veïnat i compartir llocs comuns on actuar amb llibertat. Perquè no hi ha participació implicada que arri-bi lluny que no reconegui la necessitat de compartir la diferència i convertir-la en valor social. Torna a ser l'hora del jovent, que ningú ens aturi! ■Jordi LlistosellaServei sociedicatiuAncor MesaFAVB

Nota Editorial: Nous reptes en la participació juvenil

Participar és implicar-se i implicar-se és compartir

1

El passat 7 de Maig la Biblioteca Francesc Candel va acollir el primer taller de participació infantil organitzat per la Tiaf i impartit per Save The Children Catalunya pàg. 2

▶ Fotos de: Rafel Vidal i Archiu TIAF

SUPLEMENT ESPECIAL

info

Espl

ai G

uino

mai

- En

sem

s

www.tiaflm.org

Web: www.tiaflm.orgA/e: tiaflm.comunicacio@gmail.comAdreça: La Bàscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacció:Grup de comunicació de la TIAF-Districte Sants-MontjuïcDirecció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.-Associació de Mitjans de Comunica-ció Local (AMCL): Joan Barutel.-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella-Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació:Ricardo BenettiImpressió: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

La família opina

Sara (13 anys) José Luis (pare)

Alex (8 anys) Nuria (mare)

A mi m’agrada jugar a l’equip de futbol i estar a l’ordinador. També vaig a un grup catòlic que es diu Ensems i els diumenges toco la gui-tarra al mateix grup.

A aquesta època de la meva vida m’agrada gaudir de la meva familia: passejar, sopar fora, veure al nens al futbol, anar a pescar, etc. També m’agrada gaudir amb els amics.

Jugar als Playmobil i dibuixar. També m’agrada jugar a futbol i a la tablet.

El que més m'agrada es gaudir de la meva família, fer manualitats, llegir un bon llibre i fer viatges tots plegats.

Edita aquest suplement:

Perquè es bo que els infants participin?

Com podem saber si es respecta els seus drets a opinar

Com podem afavorir-los en la presa de decisions

Els infants també comptenAl món, encara que els nens, ne-

nes i adolescents representen un alt percentatge de les societats on

viuen, tradicionalment, queden exclosos dels processos de presa de decisions. A què és degut? Compartim un imaginari social que percep la infància com a perso-nes sense iniciativa i maduresa suficients

▶La participació educa.▶La participació fonamenta la sociabilitat humana.▶La participació és un dret del ciutadà i ciutadana.▶La participació és un com-ponent de l’educació per a la democràcia i l’exercici de ciu-tadania.▶La participació és una necessi-tat per al ple desenvolupament psicosocial de l’ésser humà.▶La participació és una expres-sió de reconeixement personal a l’infant i al grup dels infantsLa participació es una  estratè-gia d’intervenció en situacions

de violència.▶La participació enforteix i protegeix als infants  i adoles-cents davant de situacions de vulneració de drets.▶La participació ajuda a una con-vivència harmònica basada en el respecte mutu i l’enfortiment de la cohesió social.▶La participació busca millorar substancialment la qualitat de vida i apropa la solució dels pro-blemes per al bé de tots/es.▶El dret a participar ès un nou paradigma introduït per la Convenció dels Drets de l’Infant.

▶Quan es reconeix aquesta opi-nió per ells mateixos i pels adults com un dret.▶Quan poden expressar la seva satisfacció o insatisfacció.▶Quan opinen sobre assumptes que afecten les seves vides.

▶Quan és promoguda a través d’espais o mecanismes de diàleg amb altres.▶Quan és presa en compte pels que prenen decisions.▶Quan l’opinió dels infants és lliu-rada als que prenen decisions.

▶Donar-los informació suficient i oportuna.▶Proposar una diversitat d’opcions per triar.▶Consultar-los i tenir en compte les seves opinions.▶Facilitar procediments perquè participin en la presa de deci-sions.▶Que puguin triar els seus re-presentants davant els espais de decisió.

▶Que es responsabilitzin de les seves pròpies decisions.▶Que comptin amb espais i me-canismes de presa de decisions.▶Que prenguin decisions direc-tament o indirectament sobre els assumptes que afecten les seves vides.

2

Infants i adolescents

Què t'agrada fer en el

temps de lleure?

info

com per exercir la seva llibertat d’opinió i decisió. És a dir, per participar. Però, què implica participar? Participar és un exercici en què les veus dels infants i adolescents es prenen en consideració i ells/es assumeixen, voluntàriament, di-ferents nivells de responsabilitat, segons el seu grau de maduresa i desenvolupa-ment. Així ho recull la Convenció dels Drets dels Infants, on l’Infant és con-siderat, no com a objecte de protecció, sinó com a subjecte, titular de Drets. Aquest fet suposa reconèixer-los com actors socials de ple dret, ciutadans del present amb criteris i valors propis. En l’exercici de la participació, els nens/es i adolescents aprenen a emetre opinions, decidir, actuar i influenciar en els i

les responsables de la presa de deci-sions; pel què seran persones amb més confiança i garantiran l’eficiència de les polítiques públiques d’infància. Per tant, la participació dels infants esdevé un valor transversal a integrar en diferents àmbits: familiar, lleure, polític, educatiu, comunitari....Queda, però, un llarg camí per a trencar els prejudicis que encara prevalen en els adults, en relació a les capacitats dels infants; raó per la qual, és fonamental garantitzar mecanismes per a garantir un exercici efectiu del Dret a participar.

Ester Morillas, Tècnica de voluntariat i participació

Save The Children

Jose Manuel Alonso VareaAssessor de la Tiaf la Marina.

Espl

ai G

uino

mai

- En

sem

s

www.tiaflm.org 3

Amaro (avi)

Josefa (avia)

Sobretot molt exercici físic. Esport, ballar, pescar, sortir amb els iaios a caminar, etc. També m’agrada anar a veure l’Espanyol al camp. I fer manualitats.

Tenir cura dels néts. També vaig al futbol a veure l'Espanyol i un altre cosa que faig amb el meu marit es anar a pescar.

Enguany, la Taula d’Esports de la Marina assumeix la coordinació de la Matinal Esportiva, que es durà a terme el dissabte 21 de juny en el marc de la Festa Major del barri, Les Bacanals de Barcelona.Aquesta activitat és una festa familiar on tots els membres, des dels més petits fins als més grans, podran trobar activitats esportives adaptades a tots els nivells. Començarem a les 9 del matí amb la III Milla de la Marina, en la qual si voleu participar haureu d’apuntar-vos al local de la Unió d’Entitats (Mare de Déu de Port 363).

Hi haurà la ja tradicional Milla de la Marina, la Pedalada, circuit de patinatge, arts marcials, activitats esportives adaptades, escacs, rugbi, beisbol, tamborins i futbol.Per als més grans de la família, a la Plaça de la Marina, es faran activitats esportives per a la gent gran. Qualitat de vida no es pot entendre sense l’esport, i practicar-lo en família és saludable i divertit. Us esperem a tots amb ganes de passar-vos-ho molt bé!

Taula d'esports de la Marina

Aquí tothom guanya

El pasat 7 de maig es va realitzar a la  Biblioteca Francesc Candel  el primer taller  del 2014  organitzat

per la TIAF, amb el titol ´Participació in-fantil i juvenil: eines i experiències´. Va ser dinamitzat per Ester Morillas, que es la tècnica de participació de l´organització Save the Children a Catalunya.

En aquest taller van participar di-versos representants d'entitats i serveis de La Marina,  amb

l´objectiu d’enfortir els processos parti-cipatius d’infants i  adolescents al barri. L´abundant i interesant documentació que ens ha aportat està disponible al blog de la TIAF, així com el calendari dels pro-pers tallers. Us animem a consultar-la per millorar la participació dels infants i ado-lescents del barri de la Marina!!!¨

EP! JOVE, tu sí que pintes

▶ Foto: Daniel Fernandez

Amb aquest nom es posarà en marxa una activitat d’estiu destinada a nois i noies d’entre 14 i 18 anys. Una activitat que durarà 2 setmanes i amb la què, esperem, els joves del barri podran expressar-se, cri-ticar, actuar... en el seu barri, en el seu entorn.

Les Marines de Port i Prat Vermell són barris jo-ves i actius plens de nois i noies que tenen moltes co-ses a dir i a fer. Jo-ves que participen activament a les activitats dels di-ferents esplais, de les associacions, agrupacions i pro-jectes, dels insti-tuts... que omplen els parcs i les pla-ces per parlar amb els seus amics, que practiquen esport o visiten el centre comercial.

A partir de la Trobada de nois i nois que es va celebrar a la Festa de La TIAFLM al novembre del 2013 , alguns joves van expressar que trobaven a faltar activitats d’estiu dirigides a la seva edat, que no sa-bien com participar del seu barri, de la seva ciutat... i que els hi agradaria que durant l’estiu es poguessin desenvolupar altres alternatives dirigides als que no marxen de vacances fora del barri, el barri “ofega” durant l’estiu i tenen ganes de fer coses diferents.

Amb la voluntat d’impulsar aquesta idea sorgida dels nois i noies neix el projecte d’estiu Ep! Jove, tu sí que pintes que es desenvoluparà entre el 30 de juny i el 11 de juliol als locals de la Fundació mans a les

mans ( C/ FOC 100) en el següent horari:* dilluns i divendres de 10 a 14* dimarts i dijous de 10 a 17 * dimecres de 18:00 a 21:00

Els nois i noies tindran l’oportunitat de reflexionar sobre els seu barri i de decidir i portar a terme una acció de millora i/o de crítica a partir de l’expressió

plàstica i/o un altres tipus d’expressió ( mu-sical, teatral, imatge...) col·lectiva.

Seran ells i elles els que decidiran l’acció i com es portarà a ter-me, els que proposaran l’espai en el que cal ac-tuar, els que buscaran accions a realitzar i les difondran... seran 2 setmanes de feina i complicitat entre els joves de les Marines. Però també seran 2 setmanes lúdiques, di-vertides, en les que els nois i noies podran fer propostes de futur i fer sentir la seva veu.

Esperem que molts nois i noies s’engresquin en aquest projecte que, d’entrada, s’impulsa a partir del programa Vols un cop

de mà? de la Fundació mans a les mans i el Submarí, amb la voluntat que sigui una activitat oberta i par-ticipativa.

Per més informació us podeu posar en contacte amb la Meritxell Flores del programa Vols un cop de mà? en el correu jovesvcm@gmail.com o al telèfon 932237923 ( horari de tarda).

Neus CerdàGrup de treball Espais per Adolescents

Enguany, el grup de treball de la TIAF “Sexualitat i afec-tivitat saludable”, entre els quals es troben nombrosos professionals del territori que treballen amb infants i adolescents, es proposa ofe-rir la seva experiència per tal de preve-nir situacions de risc asso-ciades a les p r i m e r e s relacions de pare-lla. En els ta-llers que s ’o f e r i r a n en diversos espais educa-tius s’abordaran qüestions com les malalties de transmissió se-xual i els embarassos pre-coços, però sobretot es tre-ballarà des de la vivència personal de les relacions sexoafectives, ajudant els i les joves a construir una vi-sió saludable del propi cos, l’amor i el sexe, on cadascú

desenvolupi la capacitat de comprendre què vol i què no, i pugui gestionar una vida sexual i amorosa com-plaent i lliure de violència.

La primera interven-ció del Grup de Treball, es

durà a terme al barri d’Eduard Aunós

durant l’estiu amb el su-

port de l’Agència de Salut Públ ica de Bar-c e l o n a , i perme-

trà sentar un prece-

dent en el treball per a la

prevenció en aquest àmbit. Si la vostra entitat està interessada en el projec-te, podeu adreçar-vos al se-güent correu electrònic: tia-flm.prevencio@gmail.com.

Gemma AndreuGrup de treball d'Afectivitat

i Sexualitat Saludable

Sexualitat: Més val prevenir

www.tiaflm.orgtiaf.lamarina@gmail.com

Save the Children

Notícies

Perquè es bo que els infants participin?

Com podem saber si es respecta els seus drets a opinar

Com podem afavorir-los en la presa de decisions

Els infants també comptende violència.▶La participació enforteix i protegeix als infants  i adoles-cents davant de situacions de vulneració de drets.▶La participació ajuda a una con-vivència harmònica basada en el respecte mutu i l’enfortiment de la cohesió social.▶La participació busca millorar substancialment la qualitat de vida i apropa la solució dels pro-blemes per al bé de tots/es.▶El dret a participar ès un nou paradigma introduït per la Convenció dels Drets de l’Infant.

▶Quan és promoguda a través d’espais o mecanismes de diàleg amb altres.▶Quan és presa en compte pels que prenen decisions.▶Quan l’opinió dels infants és lliu-rada als que prenen decisions.

▶Que es responsabilitzin de les seves pròpies decisions.▶Que comptin amb espais i me-canismes de presa de decisions.▶Que prenguin decisions direc-tament o indirectament sobre els assumptes que afecten les seves vides.

info

Jose Manuel Alonso VareaAssessor de la Tiaf la Marina.

www.tiaflm.org

Els infants posen nota al barri

Escoles participants

▶ CEIP El Polvorí

▶ CEIP Enric Granados

▶ CEIP Ramón Casas

▶ CEIP Can Clos

▶ CEIP SEAT

4 info

Aquest any 2014, és el 20è aniversari de la proclamació, per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de l'Any Internacional de la Família, que es va celebrar per primer cop al 1994, any en què es va ins-tituir el 15 de maig com a Dia Internacional de la Família. A la ciutat de Barcelona es cele-bra aquest important aniversari amb diferents actes i activitats. Des de la TIAF La Marina ani-rem fent difusió del programa.

Sabies què...?

“El Barri Espai de Convivència" (BEC), és un projecte portat a terme per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) als barris de La Marina des de finals de 2012.

El projecte consisteix en l’elaboració d’una diagnosi social participada dels barris mitjançant la recollida de per-cepcions a través d’entrevistes, i la posada en marxa de tallers per conèixer el barri als cen-tres educatius.

Aquesta és una mostra dels 294 dibuixos que hem recollit i quina és la percepcio sobre allò que més i menys els hi agrada als infants dels barris de la Marina.” ■

Bones relacions entre el veïnatge

Aprofitar els espais públics

No recollir els excrements

No recollir els excrementsContaminació acústica

Signatures en les parets

Tabaquisme al costat de l'escola

Cedir el seient a la gent gran

Delinqüència

Civisme als semàfors i reciclatge

Recollir els excrements

Civisme: llençar la brossa al contenidor

Baralles

Donar suport als més febles

Portar els gossos lligats

Solidaritat

Pixar al carrer

No reciclar

Actituds positives

Actituds negatives

M'agrada, no m'agrada...

“No m’agrada que els amos no recullin les caques dels seus gossos”

“M’agrada quan la gent resol els seus problemes parlant i no barallant-se”

“La gent no respecta els semàfors, creuen el carrer quan volen i els cotxes se’ls passen en vermell”

“Vull que els cotxes no facin soroll de clàxons quan hi ha cua”

“Me gustaría que los vecinos tiren la basura dentro del contenedor”

“No me gusta que los adultes fumen y menos en la escuela”

“No entenc per què uns veïns hagin de robar a altres veïns”

“Els més joves han de cedir el seient al bus als més grans”

“Me gusta cuando alguien pide ayuda por la calle y algún vecino le regala comida”

“No soporto que la gente no recicle”

15juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

L’alegria que la gent del barri expressa en les festes, el color del ca-pvespre que es barreja amb el blau del cel i de la proximitat del mar que dóna vida a tot al seu voltant. La col·locació del títol entre cor-

des recorda les decoracions que guarneixen els carrers amb les banderoles que porten els colors de la nostra senyera.

Això és el que ens diuen sobre el seu cartell l’Alberto March-Tobella i el Moisés Molero, els guanyadors del concurs que va convocar la Unió d’Entitats de la Marina i el Districte de Sants-Montjuïc i que podeu veu-re a la portada d’aquest programa. Un programa que recull un seguit d’activitats que, sens dubte, reflecteixen la personalitat dels veïns i veïnes del vostre barri i que, de ben segur, contribuiran a enfortir els lligams que ja us uneixen. Vull agrair a la Unió d’Entitats de la Marina i a totes les associacions i veïns i veïnes per aquests deu anys que ho heu fet possible.

Fem que, un cop més, sigui un èxit de participació i civisme!Molt bona Festa Major!

Jordi Martí i Galbis

Regidor del Districte de Sants-Montjuïc

La Festa Major de la Marina, coneguda com a Bacanals de Barcelona, com-pleix 10 anys. Unes festes que van començar amb la idea d’incorporar els barris de la Marina al calendari festiu de la ciutat i que, després de tot

aquest temps d’esforç i d’il·lusió, podem assegurar que ho han aconseguit. A l’extensa programació que se’ns presenta podem trobar l’ocasió de participar activament en el concurs de fotografia, la campanya especial de donació de sang, la matinal esportiva, sardanes, balls i, fins i tot, el concurs de paelles. També es pot gaudir dels espectacles per a petits i grans, els concerts o la plantada de gegants amb diferents colles convidades. Aprofiteu aquests dies per sortir al carrer, compartir i gaudir amb respecte, civisme i bona convivència. Vull agrair la col·laboració de les entitats, les associacions i els veïns i veïnes del barri, que han aconseguit programar activitats per a tots els gustos i per a totes les edats. Segur que amb la seva implicació i entusiasme faran que la festa d’enguany sigui tot un èxit una vegada més. Felicitats per aquests deu anys de festa i que en vinguin molts més!

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

ACTIVITATS DURANT LES FESTES:

Concurs #fotobacanal14Vols guanyar un premi BAUHAUS?

Bases del concurs:Els usuaris que hi desitgin participar hauran de pujar al mur del facebook LA MARINA VIVA, una fotografia pròpia d’un moment especial, el més divertit... de la Festa Major de la Marina, Bacanals de Barcelona 2014. Ho hauran de fer des del seu compte de facebook i la imatge haurà d’anar acompanyada del hashtag “fotobacanal14” , d’aquesta manera la persona participant queda identificada. Requisits de la fotografia: Haurà de mostrar algun element que es relacioni explícitament amb la Festa Major de la Marina, Bacanals de Barcelona 2014. Un usuari pot participar amb tantes fotografies com vulgui. Cada dia de la festa se’n seleccionaran les millors i rebran un premi sorpresa.

L’organització es posarà en contacte amb les persones guanyadores mitjançant un missatge privat al compte del facebook, per sol·licitar-los les dades necessàries de comprovació de la identitat. També es facilitarà la informació necessària per a la recollida del premi, que tindrà lloc durant les festes, als diferents escenaris. Les fotografies dels guanyadors és publicaran al Facebook i a la pàgina web de la Unió d’Entitats de la Marina. La fotografia guanyadora es tornarà a publicar per donar-la a conèixer. En el cas que l’organització observés qualsevol anomalia o sospités que un participant està impedint el normal desenvolupament de l’activitat podrà, de forma unilateral, eliminar la inscripció d’aquest usuari. 

Visita guiada Medieval al Museu Nacional d’art de Catalunya

Dissabte 21 i diumenge 22 de juny a les 11.00 h. Entrada gratuïta. Aforament limitat a 30 persones.

Fira d’atraccions a la plaça de la Porta Firal de la Marina.

Atraccions per a tothom. Des de les 16.00 h fins a les 24.00 h.

Inflables al Mercat de la Marina.

Jocs infantils. Divendres tot el dia i dissabte al matí.

LA MARINA DE LA FESTA

Qui ho anava a dir, ens trobem ja en l�edició número deu, ja fa deu anys que unes festes que tenien un objectiu clar de perdurar en el temps, aportant al barri de la Marina cultura, qualitat de vida i entreteniment, arriben al número deu!. De nou ens trobem amb la feina d’omplir els nostres carrers de música, concerts, espectacles per infants, activitats esportives i activitats de les entitats culturals del barri. El nostre públic seran els veïns i les veïnes dels nostres barris i també del districte Sants-Montjuïc, ja que la nostra festa, laFesta de la Marina, cada cop arriba més lluny.

Les festes dels nostres barris, organitzades per la nostra federació, son el resultat del treball de la Comissió de Cultura, dels voluntaris i voluntàries que col·laboren en la seva organització, que fan possible que la feina es porti a terme, dia a dia, amb la seva empenta i el seu tarannà. Les festes de la Marina es destaquen per la participació de les entitats que formen la nostra federació i que ens recolzen en la nostra feina diària, no només ens recolzen, sinó que fan possible que la programació s�ompli d�activitats proposades perels mateixos.

Aquest any, com a novetat, tenim també la participació en la programació del grup de joves impulsat per la Taula d�Infància i adolescència i famílies de la Marina, que han aportat el seu granet de sorra, per ser el primer any, i esperem que aquestgranet vagi creixent.

Agraïm la col·laboració de les grans empreses BAUHAUS, FIRA DE BARCELONA I SANTIVERI, ubicades en els nostres barris i els seus voltants, i que sense les seves aportacions, les festes no serien el que son. També, com sempre, el suport que continuem rebent de l’ajuntament, del nostreDistricte Sants- Montjuïc.

Antonio GuillenPresident

10a edició de les Festes de la Marina

I ja van 10 Bacanals!

16 juny 2014 // www.lamarinadigital.catLA MARINA DE LA FESTA

Club Esportiu la MarinaDiables i Espurnes de PortEscola Dominical Escola de Futbol Angel PedrazaEsplai La Platgeta de la MarinaFederació Catalana de TamboríFolk MontjuïcFundació Pere MitjansGegants de la MarinaGrup d’avis de la CapaLa Marina VivaMercat de la MarinaSoul of SambaZona Franca FC

Entitats col·laboradores

AVV Can ClosAVV La VinyaAVV Sant CristòfolAPALIMAssociació Amics de la Marina Zona FrancaAssociació Artistes de la Marina Zona FrancaAssociació Cultural Catalunya SardanistaAssociació d’Arts Marcials Bushin Ninki RyuAssociació de Comerciants de la MarinaAssociació de Mitjans de Comunicació LocalsBarcelona Universitari ClubCentre Cultural Estrelles AltesZona Franca FCClub Cadena EscacsClub d’aeromodelisme Delta

Equipaments que col·laboren a les Festes

CC Casa del Rellotge/Sala Pepita CasanellasCC La Cadena

Centre de les Arts en Moviment El GranerEspai Musical La Bàscula

Museu Nacional d’Art de CatalunyaPunt Multimèdia de la Marina

ACTUALITAT 17juny 2014 // www.lamarinadigital.catjuny 2014 // www.lamarinadigital.cat

L’any 2013, Energy Control, pro-grama d’ABD Associació Benestar i Desenvolupament, ha recollit 3.820 mostres de diferents drogues en el Servei d’Anàlisi de substàn-cies, el que suposa un increment del 8% respecte a l’any anterior.

Aquest augment s’afegeix al ja observat en els últims anys i confirma l’interès que el servei d’anàlisi hi ha per part de les per-sones que realitzen un consum re-creatiu de drogues.

Incrementa la quan-titat de concentració d’èxtasi a les pastilles

Les més consumidesEls tipus de substància que amb

més freqüència es van rebre en el Servei d’Anàlisi coincideixen amb les substàncies més consumides

en espais d’oci recreatius: cànna-bis, èxtasi, cocaïna i speed.

Cadascuna d’aquestes substànci-es varia considerablement respecte als seus nivells de puresa i el nom-bre i tipus de adulterants presents. Per a les persones usuàries d’aques-tes substàncies, això significa que no només fan front als riscos deri-vats de les mateixes, sinó també als riscos derivats de l›adulteració.

L'única manera de tenir certesa sobre la composició d›una droga és analitzar-la en un servei d›anàlisi de substàncies.

Disminució de les mostres de no-ves drogues. Aquest any es confirma la tendència mostrada en informes anteriors: les noves drogues aparei-xen com a substàncies adulterants i reemplaçants de les tradicionals.

Incrementa la quantitat de concentració d’èxtasi a les pas-tilles. Els riscos en el consum no només provenen de l’adulteració sinó també per la sobredosificació de les mostres.

La substància més adulterada segueix sent la cocaïna (72,3% de les mostres). ■

Les noves drogues són substàncies adulterants de les tradicionalsAmb 3.820 mostres, l'Informe Estatal d’Anàlisi de substàncies d’Energy Control conclou que la substància més adulterada segueix sent la cocaïna|| Associació Benestar || i Desenvolupament

Maylén Susaña , presidenta d’Asoprotec , creu que l’emprene-doria és l’única sortida per a totes les persones que porten anys bus-cant feina i no en troben. “Hi ha projectes que amb poca inversió ja els podries muntar, només fa falta el valor per tirar-lo endavant. “A Catalunya hi ha la meravellosa possibilitat d’assessorar-se gratuï-tament. A més a través d’Asoprotec també ajudem i donem les eines necessàries per ficar en marxa nous projectes” assegura Maylén

que creu fermament en la possibi-litat de crear nous negocis amb tots els recursos que se’ns ofereixen.

Asoprotec (Associació nacional de professionals i tècnics domi-nicans a Espanya) va sorgir l’any 2012 davant la necessitat d’arribar a professionals, tècnics i estudiants dominicans. Un cop creada l’asso-ciació van començar a treballar per organitzar esdeveniments de tipus laboral per fonamentar l’esperit d’emprenedoria.

Ara treballen per a tothom que ho necessita. Com reinventar-se, formar-se i desenvolupar habi-litats empresarials són els punts

forts que intenten transmetre als seus clients.

Aquesta associació organitza pels dies 27,28 i 29 de juny el se-gon Congrés Internacional de Professionals i tècnics. L’objectiu és poder desenvolupar en un espai comú idees, compartir experiènci-es, aportar coneixements i sobretot debatre per extreure conclusions.

El TRYP Apolo de Barcelona serà l’espai de ponències sobre internet, marketing i coaching entre d’altres i una sèrie de debats dels quals esperen aprendre al màxim amb la varietat de països participants. ■

“Emprendre és l’única sortida per afrontar la crisi” || Anna Rabassó || REDACCIÓ

Torna la Fira de les Cireres i els produc-tes de la terra

L'Audiència Pública del dia 20 de maig va cen-trar-se en el transport als barris de la Marina, l'alt percentatge d'atur de Sants-Montjuïc i qüestions d'incivisme. De nou els veïns van dirigir-se cap a la Seu del Districte per poder intervenir amb recla-macions i dubtes per als representants del districte. Alguns van demanar la dimissió del Regidor, Jordi Martí, per la manca de solucions en relació al tema del metro.

Metro, Atur i Incivisme, les claus de l'Audiència Pública

El carrer Joan Güell va acollir el passat 1 de juny una mostra de productes de la terra, de màxima qualitat, arribats directament de la terra, sense passar per cap intermediari. L’objectiu és portar a la ciutat de Barcelona i concretament al barri de Sants, una mostra dels productes més preuats de la temporada. Es tracta d'una iniciativa de l' Asso-ciació d' Amics de la Pagesia.

Després de cinc anys d’obres el mercat de Sants ha tornat a obrir amb una gran afluència de veïns. Terio Galin-soga, president del mercat, ha explicat la seva satisfac-ció davant d’aquest projecte: “estem més que contents de com ha quedat el mercat i els voltants, ja que amb les obres ara la zona dóna més alegria”. Ara les parades de tota la vida conviuran amb un gran supermercat, un Mercadona de dos plantes

El mercat de Sants obre les seves portes

El passat 22 de maig, un tren de mercaderies de l’operadora Autometro (dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat de Catalunya) va envestit un autobús sense pas-satgers quan passava per un pas a nivell al polígon de la Zona Franca. Sortosament, l’impacte va provocar només contusions molt lleus als dos conductors, de forma que no va ser necessari que se'ls traslladés a cap centre hospitalari. Es desconeixen les causes d'aquest accident.

Xoc entre un tren de mercaderies i un bus buit

El mes en imatges Consulta tots els articles a www.lamarinadigital.cat

Autoria de la imatge: BTV

▶ Les substancies més consumides son les més adulterades, segon el Servei d'Análisi.

▶ Maylén Susaña , presidenta d’Asoprotec.

www.comerciantslamarina.cata.c.lamarina@gmail.comTel: 934212386

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT18 juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

El proper dissabte, 14 de juny, l’ACLM organitza la 14a Fira del Comerç del barri de La Marina. Aquell dia, els veïns troba-ran a la Plaça de La Marina una mostra dels comerços de proximitat que hi ha al nostre barri.En aquesta ocasió, els par-ticipants són 26 parades entre les quals hi podem trobar: un sector dedicat a l’activitat gastronòmica -bars, restaurant i pizze-ria-, un sector del comerç tradicional del barri, i un sector dedicat a algunes de les associacions i entitats que treballen a la zona. En aquest últim sector, exposaran, entre d’altres, l’Associació de Dones Ar-tesanes, amb una mostra de les seves manualitats; l’associació La Nova Bar-celona, que dedica la seva activitat a reciclar jogui-nes; i la Fundació Paco

Candel, que exposarà i informarà sobre la tasca que fan i on també es po-dran comprar llibres de l’escriptor. Amb aquesta jornada de festa es vol apropar l’activitat comercial que hi ha al barri als veïns de La Marina i compartir amb els clients dels comerços un dia primaveral al ca-rrer, on podran comprar articles de temporada i d’altres en promoció espe-cial per a l’ocasió. Els comerciants veuen en aquesta activitat comer-cial una bona oportunitat per donar a conèixer els seus productes i serveis a un nombre de públic més gran. En un dia com aquest, la gent pot desco-brir comerços que potser fins aleshores no havia tingut l’ocasió de visitar i pot comprovar que al ba-rri hi ha de tot per poder

comprar. L’ACLM també promo-ciona un espai infantil per als nens que s’apropin a la plaça La Marina, un inflable on podran jugar i divertir-se; l’actuació de la Joia de Montjuïc al migdia ( 13h ) i un concert musi-cal amb la banda de rock The Xarrots, que amenit-zarà el final de la jornada (de 20 a 22h). Comptarem amb la col·laboració de l’emissora del barri La Marina FM, la

qual serà l’encarregada de donar un ambient dinà-mic i festiu durant tot el dia .

Premis i regalsPer als clients que com-prin aquell dia a les pa-rades i per a aquells que participin en les diferents activitats hi haurà premis i regals. Us convidem que gaudiu d’un dia de primavera amb el comerç del barri. Us hi esperem!

14a Fira de Primavera del Petit ComerçOrganitzada per l'Associació de Comerciants La Marina

▶ El comerç de proximitat i la restauració del barri surt al carrer per celebrar la Fira de Primavera.

▶ Grup The Xarrots.

Amb aquesta jornada de festa

es vol apropar l’activitat comer-

cial que hi ha al barri als veïns de

La Marina

Participaran 26 parades de diver-

sos sectors del comerç local

El 14 de juny us convidem a gau-

dir d'un dia diferent amb el nostre comerç.

Us hi esperem a la Plaça de la

Marina!

"

"

Programació:

10H-20H: HORARI DE COMERÇ I ACTIVITATS PER INFANTS

10H-22H: HORARI DE RESTAURADORS

13H: ACTUACIÓ DE LA JOIA DE MONTJUÏCH

20H-22H: CONCERT DE ROCK DEL GRUP THE XARROTS

14 de Juny a la Plaza de la Marina

19juny 2014 // www.lamarinadigital.cat LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Botigues que participan en la Fira del Comerç

Queviures MiquelGranja Elena S.C.P.

Gestoría Franco Javier Bofill Lama

c/ Mare de Dèu del Port ,198Pg. de la Zona Franca, 228c/ Mineria 4-6, esc. A, 7º, 4ª

▶ ▶

▶

CULTURA20 juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

L'agenda de junyCentre Cívic Casa del RellotgeDivendres 13 de junySortida cultural parc de Can Mercader: Visi-ta guiada a càrrec del divulgador mediambien-tal Josep Uroz, per descobrir els racons d’aquest parc i la seva vegetació.17:15 h. Cal inscripció prèvia.

Biblioteca Francesc Candel

Dijous 12 de juny - “Iniciació a Internet: In-terpreta, classifica i gestiona la informació a Internet” “Iniciació digital: Introducció als dispositius mòbils”Dimarts 17 de juny - “Navegació avançada: Serveis a la xarxa amb registre d’usuari” “Navegació avançada: Recursos i eines per formar-te a Internet” “Navegació avançada: Inicia’t en l’ús dels dis-positius mòbils” Dijous 19 de juny - “Eines Multimèdia- El lli-bre digital: formats i repositoris”“Eines Multimèdia: Recursos audiovisuals a la xarxa”“Participa a les xarxes socials: oportunitats i

riscos”Dijous 26 de juny - “Comunica’t per videotru-cades”“Eines Multimèdia – Interpreta, classifica i gestiona la informació per Internet”“Twitter: fes microblogging per estar al dia”

Sala Pepita Casanellas

Diumenge 15 de junyEspectacle: “Cloti al circ” Clown, màgia i equilibris, a càrrec de Merche 8a & Nuria Valerio. Edat recomanada a partir dels 3 anys.12:00 h.

Espai Musical La Bàscula

Dissabte 14 de junyDissabte 14 de juny Festa de final dels tallers del 3r trimestreConcert portat a terme per alumnes que han realit-zat els tallers del 3r trimestre.18 h.

Dijous 19 de junyCicle Hivernacle: Concert de “Domino Swing”Concert de swing, bossa, bolero, waltz i interpreta-cions acústiques. 20:30 h.

Les altres festes majors del barri|| Júlia Martínez i Clara Villar || REDACCIÓ

Les festes major d'El Polvorí Enguany les festes del Polvorí tin-dran lloc del 15 al 24 de juny. Com cada any, es faran activitats molt variades i aptes per a tots els pú-blics. Les festes s’inauguraran el dia 15 a les 10h del matí amb una batucada i l’acte de clausura tindrà lloc el dia 24, amb el correfocs. La resta de dies es realitzaran ac-tivitats per a nens, com les gue-rres d’aigua o jocs infantils. Altres adreçades a la gent més jove com la mítica discomòbil i també desti-nades a la gent més gran, com pot ser l’exhibició de ball o l’actuació de l’orquestra Costa Blanca.

Les activitats més exitoses i va-lorades són aquelles dirigides als nens, assegura José Álvarez Fer-nández, president de l’AA.VV El Polvorí: “Tant els nens com els pares gaudeixen d’aquestes activi-tats, ja que és un barri petit i molt familiar”.

Pel que fa a les festes d’enguany, el President no preveu cap tipus de canvi. “Els dies de festa tothom surt al carrer a gaudir de l’ambient i segur que aquest any no serà di-ferents als anteriors”.

Les festes de Sant CristòfolEl president de l’AA.VV de Sant

Cristòfol, Fernando Abad, confir-ma que les festes majors del barri

es celebraran del 8 al 13 de juliol, tenint un petit avanç el dia 5 on tots els veïns podran gaudir del preludi de les festes. Entre les ac-tivitats més destacables trobem la jornada esportiva que es durà a terme el dia 5, la missa anual en honor a Sant Cristòfol, el famós “chupinazo” que es celebrarà di-vendres dia 11 a les 17:30 després del qual hi haurà activitats per als nens, la sardinada popular del dia 12, o els sopars veïnals dels dies 12 i 13.  A més, durant aquestes festes hi haurà sessions de ball per a tot aquell que s’hi vulgui apropar els dies 5, 11, 12 i 13.

Can Clos es queda sense festesPel que fa al barri de Can Clos,

aquest any les festes majors no es podran celebrar. L’antic president de l’AA.VV de Can Clos, Pedro Valverde, ja no exerceix com a tal i actualment es troba en funcions. El barri es troba a l’espera d’un substitut.

Pel que fa a les festes majors, no han pogut preparar la programa-ció ni pensar en les activitats que es duran a terme aquest any.

“Partint de la base que les festes se celebren el nou de juny, no hi ha temps material per preparar-les”, assegura el secretari de l’associació de veïns del barri.

A més a més dels problemes de presidència, s’ha sumat la mala administració i demanda de les subvencions correctes per tirar endavant les festes. ■

CULTURA 21juny 2014 // www.lamarinadigital.catjuny 2014 // www.lamarinadigital.cat

ÉS MOLT MÉS

DESCOBREIX QUE

BARCELONA

BarcelonaEsMoltMes@bcnmoltmes

www.barcelonaesmoltmes.cat

Pantà de Sau · Pedraforca · Cercs · Sant Sadurní d'Anoia

▶ Natsuko Sugao Trio i Sabina Witt dinamitzant l'nici de l'acte amb jazz Rafel Vidal

Bibarnabloc: el bloc de les biblioteques

El Far

Des de 2011, els professionals de les biblioteques de Barcelona fem recomanacions de documents que podeu trobar a la xarxa de bi-blioteques. L’objectiu és compartir amb els usuaris llibres, pel·lícules, música i sèries de TV que pensem que valen molt la pena. Tant clàs-sics com novetats. Des de contes infantils a llibres sobre jardineria o lluites socials, còmics, les sèries més actuals i les pel·lícules de tota la vida que ens segueixen emocio-nant.La nostra intenció, a més, és que el Bibarnabloc sigui un espai que es faci ressò dels nous hàbits de lectura a la xarxa. A través dels comentaris a cada post, escoltem les vostres opinions sobre els do-cuments que recomanem i les pro-postes que ens vulgueu fer arribar i que podem tenir en compte per a futures recomanacions o com-pres per al fons de les biblioteques.També fem videorecomanacions i pengem bookmovies (petits vide-oclips sobre novel·les) i cada mes posem en marxa algun concurs i repartim lots de llibres o entrades per a espectacles culturals a Bar-celona.Feu-hi una ullada, segur que trobeu recomanacions que us atrapen: www.bibarnabloc.cat ■

|| Iris Vieiros || REDACCIÓ

Un home que no mira només a l’espai concret, sinó a la societat. Així va ser Paco Candel”. Així definia Pere Baltà, president de la fundació Francesc Candel, a l’escriptor i pe-riodista durant la 23ª edició del Pre-mi Francesc Candel. El tema central d’aquest any ha estat la commemo-ració dels 50 anys de la publicació del llibre ‘Els altres catalans’, segu-rament l’obra amb més ressò social de l’autor. El certamen va tenir lloc, com cada any, a la Biblioteca Fran-cesc Candel.

L’inici de l’acte va ser més que en-certat: música d’estil jazz-blues, pi-ca-pica per acompanyar i una mica d’humor a càrrec del periodista Ge-nís Sinca, presentador d’aquesta edi-ció, qui afirmava que “la qualitat dels guanyadors ha estat extraordinària”.

En primer lloc, a relat curt juve-nil, ‘L’esfera maragda’ de finalista i ‘Puertas’ de guanyadora. A relat curt adult, la finalista va ser ‘Leonor’ i la guanyadora ‘Pinzellades’. I en poesia ‘Mira’m’ de finalista i ‘A les fosques’ de guanyadora. Finalment, pel que fa al reportatge periodístic, el fina-lista va ser ‘A tumba abierta’ i com a guanyadora ‘La guerra de Kalin’.

Els guanyadors van ser premiats amb un trofeu, un llibre electrònic i

un xec per valor de 200€ en material bibliogràfic. Els finalistes van rebre un trofeu i un llibre electrònic.

Aquest any la participació va ser molt més reduïda que la d’altres anys, a més “moltes de les obres van quedar fora de termini i unes altres no es van poder valorar perquè no complien les exigències de la cate-goria”, va explicar Genís Sinca. Tot i això, va animar al públic a seguir participant en un concurs que és un homenatge a la persona i obra de Paco Candel. A més, cal mantenir aquest “esperit candelià” arrelat “a La Marina”, deia el regidor Jordi Martí en un comunicat.

Precisament la seva falta va ser molt sonada entre el públic. Pere Baltà va justificar l’absència del re-gidor per “motius de treball que, a hores d’ara, són negociacions clau”. A més, va incidir en que “s’està afec-tant al respecte que han de tenir els uns als altres en aquest sistema” i que “no s’ha de silenciar a ningú, i menys a qui ha estat elegit pel poble”. Per úl-tim, va assegurar que “cal lluitar per conservar la democràcia i fer fora a tots els que no són bons demòcrates i no entenen de justícia social i llibertat”. El llibre recopilatori de les obres dels guanyadors d’aquesta edi-ció es publicarà dintre de dos o tres mesos i pel proper certamen hi hau-rà noves categories. ■

Els Premis Francesc Candel 2014 conmemoren el 50è aniversari dels "Els altres catalans"

▶ Els guanyadors i finalistes dels premis Francesc Candel 2014 Rafel Vidal

22 juny 2014 // www.lamarinadigital.catSALUT juny 2014 // www.lamarinadigital.cat

La organització mundial de la salut defineix l’obesitat i sobrepès com “la pandèmia del segle XXI”. El 28 de maig es celebra el Dia Nacional de la Nutrició sota el lema “Comer sano es divertido, la obesidad infantil no", per conscienciar d’aquest problema a la població espanyola.

A Espanya, la prevalença de l’obesitat in-fantil és molt alta i constitueix un factor de risc important per a la salut física, psicolò-gica i social dels infants.

Alimentació dolenta més poca activitat física, pro-dueix l'obesitat infantil

En l’estudi, publicat recentment sobre vigilància del creixement, alimentació i activitat física, desenvolupament infantil i obesitat (ALADINO) es va observar que 1 de cada 2 nens entre 6-9 anys tenia excés de pes i que només el 3,8% d’infants realitza un esmorzar complet. Això és important ja que el risc d’obesitat en nens és més gran si:

• No esmorzen.• Viuen lluny de centres esportius o zo-

nes verdes.

• Dediquen més temps a activitats seden-tàries.

• Dormen menys hores per dia.

Factors de risc per a l’obesitat infantil

Alimentació inadecuada: Ara la dieta de les famílies i dels nens és

molt rica en sal, greixos i sucres, aliments envasats, menjar ràpid, aliments fregits, pastes, dolços, begudes i aliments amb su-cres afegits; i quasi no es menjen verdures, fruites, làctics, llegums i peix.

L’exercici físic escàs: Els jocs ala carrer, excursions i esports

són substituïdes per activitats sedentàries (televisió, ordinador, videojocs).

Altres factors:Entre les més importants són l’existència

d’obesitat en un o ambdós pares, nadons de pes baix en néixer, la lactància materna ab-sent o de curta durada (menys de 6 messos) i el menor nombre d’hores de son nocturn.

 En resum i en forma de suma perquè si-

gui fàcil de recordar-ho: Alimentació dolenta + poca activitat física = obesitat infantil. ■

Dra Inmaculada Gil Canalda Centre de Salut Dr Carles Ribas

Aquest és el lema per al Dia Nacional de la Nutrició • La OMS defineix l'obesitat com "la pandèmia del segle XXI" Hàbits saludables per

prevenir l’obesitat infantil• Esmorzar cada dia:

-L’esmorzar és un àpat important i ajuda als nens a tenir més energia per a les activitats de l’escola.

-Un esmorzar complert per als nens ha de estar composat per: un lacti (llet, iogurt, formatge); una ració de cereals (pa, cereals, galetes) i una peça de fruita i pot ser completat amb oli d’oliva, melmelada, pernil dolç o gall dindi).

• Menjar 3 peces de fruita al dia.

• Incloure verdures al dinar i sopar.

• Menjar llegums 2-3 vegades a la setmana.

• Augmentar el consum de cereals, peix blau i blanc, llet, iogurt i formatge baix en greix.

• Disminuir la carn amb el greix visible i pell, embotits, etc.

• Servir porcions més petites.

• Moderar el consum de dolços, aperitius de bossa, begudes i aliments amb sucres afegits, formatges grassos, salses i els aliments envasats.

• Preferir preparacions caseres i utilitzant per a la cocció i les amanides oli d’oliva verge.

• Fer els àpats en família.

• Exercici físic diari (jugant a l’exterior, caminar, pujar escales...) i 2 o 3 vegades a la setmana practicar qualsevol tipus d’esport de més intensitat.

• Dormir un mínim de 8-10 hores.

• Evitar tenir la tele a l’habitació.

Menjar sa és divertit, l'obesitat infantil no

Son totes les substàncies dels aliments, que recorren tot el tracte intestinal, sense ser absorvides com a nutrients, fins a ser eli-minades per les deposicions. D’aquesta ma-nera, ens proporcionen una gran “ higiene interior”, mitjançant un seguit de funcions importants, destacant: la d’evitar el restren-yiment i frenar l’absorció dels hidrats de car-boni i els greixos, que ens ajuda a controlar

malalties com la diabetis i l’excés de coleste-rol i triglicèrids.

La recomanació actual es fer-ne una apor-tació de 25-30grams diaris en la nostra die-ta. D’aquest marge fins als 60grams diaris, esta demostrat científicament, que hi han beneficis i que no s’interfereix en la retenció i disminució en la seva assimilació de certs minerals si en fem un excès.

Aquestes substàncies no digeri-bles, si les retenim molt de temps a l’intestí(restrenyiment), poden fermentar per l’acció bacteriana i provocar-nos gasos. Per això, necessitem un bon “trànsit” intes-tinal, amb l’adequada ingesta de fibra, per a evitar aquests problemes de flatulències que se’ns poden derivar.

Seria convenient aportar dosis de fibra en tots els àpats diàris, mitjançant 5 grups prin-cipals d’aliments: els cereals integrals, els llegums, les verdures i tubercles, la fruita(no suc) i la fruita seca i oleaginosa.

Sempre serà important, per això, la in-

troducció de Fibra de forma graduada mi-tjançant l’alimentació i suplements, ja que per solucionar problemes de restrenyiment s’han de pautar adequadament segons el cri-teri d’un especialista. ■

Marc Gispert GironLlicenciat en Ciències de

l’activitat física i l’esportFisioterapeuta

Cursant 3er curs de Grau en Nutrició

marcgg0@yahoo.es

La fibra dietètica

23juny 2014 // www.lamarinadigital.cat SALUT

A l´abril de l´any passat, el New England Journal of Me-dicine (una de les revistes mèdiques de major pres-tigi ) va publicar l´estudi PREDIMED, acrònim de PREvenció amb DIeta ME-Diterrània. Es tracta d´un assaig clínic en el què han participat 239 pacients dels Centres de Salut Dr. Car-les Ribas i La Marina, que ha demostrat els beneficis de la dieta mediterrània en pacients majors amb risc cardiovascular alt.

Els participants es van distribuir a l’atzar en tres grups: dieta mediterrà-nia suplementada amb oli d´oliva verge extra, dieta mediterrània suplementa-da amb fruits secs (nous, avellanes i ametlles) i die-ta convencional baixa en greixos.

Els resultats van ser tan espectaculars que el Comi-té de Seguiment (aliè als investigadors del estudi) va decidir interrompe l´ estudi prematurament, ja que es va observar una reducció al voltant del 30% d´ infarts aguts de miocardi i ictus en els dos grups de dieta me-diterrènea en comparació amb la dieta convencional.

Els resultats van tenir ressò internacional en la prensa científica (ha sigut l’article més llegit de la re-vista l’any 2013) i en diaris de tot el món com el New York Times. Malahurada-ment en els diaris espan-yols i catalans l’estudi ha

passat més desapercebut. Aquest efecte protector de la dieta mediterrània és d’igual o superior magnitud a la de molts fàrmacs i sense efectes secundaris. En altres publi-cacions s’han comprobat d’altres efectes beneficiosos, com per exemple una menor incidència de diabetis melli-tus amb la dieta mediterrà-nia.

Hem d´ agrair als par-ticipants la col.laboració en l’estudi i encoratjar-vos a participar en la segona fase del estudi, anomena-da PREDIMED-PLUS, que començarà aviat, i que afe-geix als beneficis de la dieta mediterrània la práctica de l´exercici físic i la pèrdua de pes per demostrar re-duccions encara majors dels esdeveniments cardiovas-culars. Properament us tru-caran per demanar-vos la vostra col.laboració . Estem segurs que un barri solidari com el nostre participarà de manera entusiasta com va succeir en la primera fase de l’estudi PREDIMED.

També us animem a mi-llorar els vostres coneixe-ments en la mateixa web de l’estudi (http://www.predi-med.es) i en la de la Fun-dación Dieta Mediterránea (http://dietamediterranea.com) i a seguir la dieta acon-sellada a la Piràmide de la Dieta Mediterrànea.

Ens hi va la salut! ■Josemi Baena

Miriam Sarroca

Un assaig clínic fet amb gent del barri reafirma les bondats de la dieta mediterràniaUn estudi fet amb 239 pacients de la Marina ha demostrat importants beneficis per a la salut en pacients majors amb risc cardiovascular alt • Els resultats van tenir ressó internacional en la prensa científica

24 juny 2014 // www.lamarinadigital.catPUBLICITAT

25juny 2014 // www.lamarinadigital.cat ESPORTS

Les noies també jugaran a bèisbol

|| Jordi Gispert || REDACCIÓ

▶ Enmig de l'Anella Olímpica de Montjuïc, entre el Palau Sant Jordi i la INEF, el Camp Municipal Pérez de Rozas acull entrenaments i partits del Club Beisbol Barcelona. Enguany s'ha creat l'equip benjamí. Jordi Gispert

És l'assignatura pendent. En un club que és únic a la nostra ciutat. D'un esport que tots tenim en ment, però que pocs ens atreviríem a definir, a detallar, a poder explicar amb plens coneixements. Una pràctica derivada de diversos jocs, que remuntaríem al segle XIX, i de la qual hi ha molta tradició a Amè-rica, i a l'est d'Àsia, però escassa a casa nos-tra. A la ciutat, a prop de La Marina, un sol club permet satisfer els desitjos d'aquells afi-cionats i curiosos que desitgen passar hores jugant a Bèisbol. Té la seu als nostres barris i mica en mica mira de consolidar-se malgrat les dificultats.

Enmig de l'Anella Olímpica de Montjuïc, entre el Palau Sant Jordi i la INEF, el Camp Municipal Pérez de Rozas acull entrena-ments i partits del Club Beisbol Barcelona, l'hereu obligat del que va ser durant 70 anys la secció de Bèisbol del Barça. El 2011, la Junta Directiva presidida per Sandro Rosell va decidir prescindir-ne sense consultar nin-gú, sense opcions i de manera unilateral.

Desaparèixer era una opció. Seguir amb menys recursos i sense tot el suport i imatge que dóna un club de tanta envergadura, és la segona, la que s'ha seguit. A través d'esforç i treball, mitjançant una subvenció de l'Ajuntament i gràcies també al suport d'un patrocinador japonès, la institució ha pogut tirar endavant i anar-se consolidant mica en mica. Enguany s'ha creat l'equip benja-mí i l'any que ve, després de molt de temps d'anar-hi al darrere, les noies podran tenir el seu equip sènior. De Softbol. El softbol es diferencia del bèisbol pel tamany del terreny

de joc i de la pilota. Per reglament les noies no poden jugar a bèisbol, han de fer-ho a softbol. I si les previsions del consistori es complei-xen, a l'esplanada annexa de l'Estadi actual s'hi ha de començar a construir, el proper mes de setembre, un camp d'aquesta disciplina on hi jugarà l'equip femení i també els grups de benjamins i alevins. És una novetat que per-met recollir les demandes múltiples de noies que no trobaven lloc on dedicar temps a la seva passió, i que obre nous horitzons de cara a la difusió d'una pràctica que encara, en un 50% de mitjana, incorpora jugadors vinguts majoritàriament de països com la República Dominicana, Venezuela, Cuba, Estats Units o Japó.

Lògicament és un esport no professional. Ningú no cobra, però s'intenta que almenys hi hagi alguna petita recompensa per a juga-dors i sobretot per a entrenadors. Cal enten-dre que només hi ha 8 clubs a Catalunya, a Vic, a Manresa, i els altres a l'àrea metropoli-tana, Viladecans, Gavà, l'Hospitalet... I que a Espanya tan sols les ciutats de Gijón, Bilbao, València i Tenerife compten amb equips que competeixen a la màxima categoria, la Divisió d'Honor.

El club sobreviu després deser abandonats per la Junta Direc-tiva de Sandro Rosell al 2011

Cal entendre també que el Club Beis-bol Barcelona no té la gestió del Camp, que cada 4 anys se sotmet a concurs. La gestió li

permetria obtenir més recursos del lloguer i li obriria les portes a oferir noves activitats. Però l'última votació la va guanyar la Federa-ció Catalana de Bèisbol, així que en tot cas ara cal entendre's amb l'ens federatiu i cal seguir confiant en els diners de l'Ajuntament de Bar-celona i els derivats de les quotes de tots els associats.

El club no gestiona el camp, que li donaria més recursos del lloguer i oferir activitats

Tot això per poder mantenir uns 120 nois, dividits en tres equips sèniors, un que juga a la divisió d'Honor i els altres a la Primera Catalana, i en conjunts inferiors, un benja-mí, un aleví, un infantil, i dos grups de ca-dets. Tots amb la seva equipació. Tots amb el material necessari, i amb desplaçaments conjunts pagats, quan fa falta. El darrer, amb victòria, a Bilbao, en què el primer equip es va proclamar Campió de la Copa del Rei davant el Tenerife. "L'acció de colpejar la pi-lota amb un bat de beisbol, la de batejar, és considerada la més dificultosa, no d'aquesta pràctica, sinó de tot el món de l'esport". Ens ho explica en Josep Juaneda, el president d'un club que per damunt de tot vol seguir-se mantenint.

Per ser un punt de trobada dels que ja co-neixen aquest món, i per difondre'l entre els molts que encara no el comprenen, no saben seguir un partit, no el segueixen, no l'han tastat encara.

El Club mira de promocionar un esport maltractat com molts altres pels mitjans de comunicació a través d'activitats i a través d'acords amb les escoles. En unes 4 o 5, totes elles del districte, s'hi ofereixen demostra-cions i classes extraescolars, perquè els més menuts puguin acostar-s'hi. I també sobre-tot, a través del dia a dia. Explicant les regles als més menuts, l'essència d'un joc que es basa poc en el físic, que no és excloent des d'aquest punt de vista, a persones poc avesa-des a l'exercici exigent. Obrint entrenaments a persones de fora i fomentant el respecte per companys, entrenadors, àrbitres i rivals.

L'equip femení jugarà a una esplanada annexa que es co-mençarà a construirà al setembre

Tots els esports aporten virtuts. La coope-ració també es deriva del bèisbol, perquè no deixa de ser un esport en equip, però és so-bretot la concentració, per la importància de l'acció individual, ja sigui batejar, o "pitxar" (llançar la pilota), la que més s'incorpora.

El cas d'un nen de 7 anys, sord, amb moltes dificultats en un principi però amb una millora substancial de la seva capaci-tat d'independència des que juga a beisbol pot semblar una llegenda, però és real, i ha passat aquí, dins la gespa i entre les grade-ries de l'Estadi Municipal Carlos Pérez de Rozas, aixecat just després dels Jocs Olím-pics de l'any 1992 per ser magne per a una activitat que s'ho val. ■

El Club de Bèisbol Barcelona posarà en marxa la propera temporada el seu primer equip femení

26 juny 2014 // www.lamarinadigital.catESPORTS

El districte de Sants-Montjuïc vol evitar que un menor no pugui practicar esport per motius econòmics oferint ajudes a les famílies que ho necessitin. Per això, des del dia 2 i fins el 12 de juny es podran pre-sentar les sol·licituds per demanar l’ajuda a les Oficines d’Atenció Ciutadana.

Les sol·licituds hauran de complir uns requisits establerts a les bases del pro-grama d’ajudes que fixen fins un màxim de 300 euros per ajuda i un mínim de 50 euros. Dins els requisits s’estableix que per accedir a les subvencions les famílies han d’estar empadronades a Sants-Montjuïc i tenir uns ingressos igual o inferiors a 6.500 euros bruts al l’any per cada membre de la unitat familiar, i els menors han de practicar l’activitat esportiva dins del ma-teix districte.

El Districte ha augmentat dels 23.000 euros de la temporada anterior a 35.000 euros els recursos destinats a l’esport base, per tal d’ajudar a les famílies amb pocs re-cursos econòmics.

La máxima cateoria europea del waterpolo, la Final Six Champions League, ya té campió: el Club Natació Atlètic-Barceloneta. El club barceloní era l'amfitrió d'aquesta competició i ha aconseguit alçar-se amb el títol de cam-pió europeu davant el seu públic a les piscines Bernat Picornell de Montjuïc.

Enguany ha estat primer cop que s'ha cele-brat una final europea amb sis equips, deixant enrere el format de la Final Four i convertint-se en l'actual Final Six, on el sis millor equips europeus s'enfronten per aconseguir la coro-na europea.

Entre els equips participants figuraven els equips serbis VK Radniki i VK Partizan, els italians AN Brescia i Pro Recco Nuoto e Pa-llanuoto, el croata VK Primorje Erste Bank i l'equip amfitrió, el CN Atlètic-Barceloneta.

El CNAB va comptar amb el re-colzament de la seva afició a les piscines Picornell

Per arribar a la final i portar-se el títol, el CN Atlètic Barceloneta va haver de superar al Brescia italià per 6-4 als quarts de final i al Primorje croata per 8-10 a les semifinals. Van ser dos partits vibrants on el CNAB va comptar sempre amb el recolzament de la seva afició que va acudir a les piscines Ber-nat Piconell.

A la final es van trobar amb l'equip sebi Radnicki que, al igual que el CNAB, anava en busca del seu primer títol europeu. Tot i l'esforç dels serbis, va ser l'equip barcelo-ní qui va alçar el títol continental en una

ajustada final que va acabar amb 6-7 al marcador.

Així doncs, el CNAB culmina una magnifica temporada, en la qual ha aconseguit el seu catorzè títol de lliga espanyola i el seu primer títol europeu, després d'aconseguir el bronze en aques-ta competició la temporada pasada.

El CNAB iguala les gestes europees del CN Barcelona en 1982 i el CN Ca-talunya en 1995, convertint-se en el tercer equip europeu en guanyar el títol europeu. ■

El Districte de Sants-Montjuïc dóna ajudes econòmiques a l’esport base

El futbol del barri està d'enhorabona. Després d'una llarga temporada, la UE Sants i el Dinàmic Batlló han aconseguit una posició destacada en les seves respec-tives categories.

En el cas de la UE Sants, l'equip va haver d'esperar fins a l'últim partit per asegurar-se jugar la fase de promoció a Primera Catalana.

Aquest era l'objectiu de la UE Sants, tornar a Primera Catalana, i a l'últim par-tit només amb un empat s'asseguraven la plaça de promoció.

La UE Sants s'enfrontarà en la promoció amb la UE Campro-don de la provincia de Girona

A l'última jornada encara hi havia la possibilitat d'aconseguir l'ascens directe. Si la UE Sants guanyava i el líder, el Mo-lletense, perdia, el barri tindria represen-tació a Primera Catalana, però el Molle-tense va guanyar i la UE Sants va empatar al camp del Carmel.

Amb la fase de promoció asegurada, al dia següent es va conèixer el rival dels santsencs, l'equip gironí UE Camprodon, que porta sense perdre des de el mateix dia que la UE Sants: el 26 de gener.

Ascens a doble partitL'ascens es decidirà en una eliminato-

ria a doble partit. El partit d'anada serà diumenge 8 de juny al camp de l'Energia, on la UE Sants intentarà aconseguir un bon resultat, en el que serà l'últim partit de la temporada davant de la seva afició, per tal d'arribar amb avantatge al partit de tornada a Camprodon.

Pel que fa al Dinàmic Batlló, després d’estar a punt de classificar-se per a la fase de promoció a Segona Catalana la tem-porada anterior, aquest any han aconse-guit l’ascens directe guanyant el campio-nat de Tercera Catalana.

El Dinàmic Batlló jugava el seu úl-tim partit de la temporada al camp de l’Energia amb l’ascens assegurat, però va perdre per 0-2 i no va poder tancar l’any amb una victòria.

La temporada vinent el Dinàmic Batlló jugarà a Segona Catalana, la màxima categoria que ha assolit l’equip de la barriada de Sants en els seus 77 anys de història. ■

Els equips del barri completen una temporada brillant

El CN Atlètic Barceloneta guanya la Six de waterpolo

▶ El Club Natació Atlètic Barceloneta, equip amfitrió, ha guanyat la seva primera corona europea. Barcelona Waterpolo Final Six

|| Andrew Hernández || REDACCIÓ

|| Andrew Hernández || REDACCIÓ

La competició es va celebrar a les piscines Picornell

▶ La UE Sants jugarà la fase de promoció a Primera Catalana.

La UE Sants jugarà la fase de promoció per tornar a Primera Catalana i el Dinàmic Batlló aconseguiex l'ascens directe a Segona Catalana

UE Sants

|| Andrew Hernández || REDACCIÓ

27juny 2014 // www.lamarinadigital.cat ESPORTS

Un altre concepte de futbol. Com ja vam comentar fa uns mesos a La Marina, això és l’Escola de Futbol Ángel Pedraza. Després de la dolorosa mort de l’Ángel Pedraza, veí del barri i el primer jugador de la Masia en debutar amb el FC Barcelona, es va fundar en honor a ell l’Escola de Futbol. L'equip porta tres anys en competició i segueix sen-se abandonar el seus valors, sempre fidels a la idea de futbol d’Ángel Pedraza d’educació, ètica y respecte. Però a més d’aconseguir que els nens del club adquireixin la filosofia del club, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza vol anar més enllà i demostrar que l’esport, en

L’Escola de Futbol Ángel Pedraza no té fronteres

▶ Els nens de dues escoles de Bamako (Mali) han rebut roba esportiva de l'Escola de Futbol Ángel Pedraza

Els valors de l'Escola de Futbol Ángel Pedraza arriben a Mali en un proyecte solidari que ilusiona als nens del país africà

aquest cas el futbol, no entén de fronteres. Estem parlant d’un admirable projecte de l’EFAP a l’Àfrica, concretament a Mali.El projecte

El president del club, Gullermo Saéz, ens explica en que consisteix aquest projecte di-vidit en dos parts. En primer lloc, a través de l’Associació per la Defensa i els Drets dels Infants de Mali (ADDIM), es va entregar tot tipus de material esportiu, que sobrava d’altres temporades, a nins de dues escoles de Bamako, la capital de Mali. Aquesta ini-ciativa ha estat possible gràcies a l’ajuda dels nens i pares de l’EFAP, que han col•laborat aportant peces de roba o botes de futbol que se les hi havien quedat petites.

"A partir d'una reuníó va sortir l'iniciativa de fer un nou pro-yecte al país"

En un principi, aquesta era l’única propos-ta, però arran d’una reunió relacionada amb el tema va sorgir la segona part del projec-

te, que consistia en organitzar un torneig de futbol per 80 nens patrocinat exclusivament per l’Escola. Per tal de potenciar l’economia local, es va deixar la tasca de fer les equipa-cions a una empresa de Mali, a la qual se li va enviar l'escut del club per estampar-ho en les samarretes. Per part de l’Escola es van enviar pilotes, trofeus per als guanyadors i medalles per a cada un dels nens que va participar.

"Ens han enviat notes de prem-sa de mitjans de comunicació de Mali que s'han fet ressó"

El torneig va celebrar-se al mes d’abril i fa unes setmanes han rebut a l’EFAP fotografies i vídeos del torneig. “Ens han enviat també notes de premsa de mitjans de comunicació locals de Mali que s’han fet ressò del nostre projecte al país... També tenim notícies de que va assistir un Ministre de Mali al final del torneig, a més de l’alcaldessa de Bamako” ens comenta Guillermo.

La idea de l’EFAP es repetir l’any vinent amb aquest projecte “si el tema econòmic ho permet”, declara el president de l’Escola. Cal recordar que l’entitat ja ha aconseguit la viabilitat econòmica en els seus tres anys de història, i sempre que hi ha beneficis els hi

dediquen als nens de l’Escola i a projectes tan solidaris com aquest.

Guillermo Saéz: "Intentarem portar alguns nens al Campus d'estiu del próxim any"

Guillermo Saéz ens comenta que en un principi es pretenia portar alguns dels nens de Mali al Campus de futbol que es fa a l’estiu al Camp de la Bàscula, amb l’ajuda d’ADDIM per allotjar-los i amb una sub-venció per part del club per anar al Cam-pus. Encara que no ha estat possible per falta de temps per a tramitar el viatge dels nens des de Mali, Guillermo ens diu que intentaran per al pròxim any. Sense dub-te és un projecte admirable, on destaca la solidaritat del club i es reforcen els seus valors.Nous projectes

L’Escola de Fútbol Angel Pedraza ja posa el ulls en nous projectes i es que per a fi-nals d’aquest any, s’està mirant de posar en marxa a Etiòpia un altre projecte similar. Aquesta vegada, a diferència del projecte de Mali, la idea no es fer un torneig, sinó proporcionar menjar i accés a l’esport a 100 nens de Etiòpia durant un any sencer. ■

▶ A Mali s'han fabricat noves equipacions amb l'escut i el nom de l'Escola de Futbol Ángel Pedraza▶ Nens de l'escola de Bamako

|| Andrew Hernández || REDACCIÓ

EFAP

EFAP

EFAP

PUBLICITAT28 juny 2014 // www.lamarinadigital.cat