núm. 212

GENER13ANY XIX

facebook.com/diarilamarina

la marinaTEMA DEL MES

Entrevista a JoséAntonio Calleja (PPC),Conseller del Districte"Un aprovat justet". Aquesta és la notaque José Antonio Calleja, conseller delDistricte pel PPC, li dóna a l'actualgovern municipal. Considera que, des-prés d'un any i mig, ens trobem amb"més del mateix", i que, tot i algunscanvis positius, hi ha temes que sónprioritaris i no s'estan abordant. Pelque fa a la Marina, ho té clar: "Caldonar més suport al desenvolupamentd'un pla sociocomunitari i introduirmillores al transport públic per pal·liarel dèficit de metro". Pàg. 3

anys decomunicació local25

El 1988 iniciava lesemissions Ràdio ZonaFranca (actual Sants-Montjuïc Ràdio), primerprojecte de l'AMCL, queel 1994 es constituiriaoficialment coincidintamb el llançament deLA MARINA

"Dotar els nostres barris d'uns mit-jans de comunicació arrelats alterritori i a la seva gent". Amb

aquesta filosofia va néixer fa 25 anysRàdio Zona Franca, marcant així el camídel que després seria l'Associació deMitjans de Comunicació Local (AMCL),entitat que fomenta la comunicació de pro-ximitat a la ciutat i que edita, des del generde 1994, LA MARINA. Després de 25anys, l'AMCL afronta el futur amb il·lusió,conscient que la difícil situació econòmicaque vivim fa més difícil que mai tirar enda-vant. Per aconseguir-ho, busca noves fór-mules de finançament, reivindica un relleugeneracional i la col·laboració activa de totel teixit cívic i associatiu del Districte.Pàgs. 14-15 i editorial

RAFEL VIDAL

ACTUALITAT

Onada de robatoris alsbarris de la Marina

Escoles, botigues, equipaments, enti-tats, oficines... La llista és interminablei el marge de temps en què els delic-tes s'han produït, molt reduït. Els veïnsreclamen més seguretat i assegurenno entendre com no s'actua amb méscontundència per evitar uns fets queper desgràcia comencen a formar partde la quotidianitat del barri. Pàg. 8

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

DANI FERNÁNDEZ / FÈLIX PRIETO

Edita:

associació mitjanscomunicació local

la marina // Gener 2013MIRADES2

És habitual, sempre que arriba unaniversari, aturar-nos un moment areflexionar sobre els anys viscuts,

les experiències passades, els errorscomesos, les fites assolides o els reptespendents. Quan a més l'aniversari coinci-deix amb una xifra rodona (10, 25, 50anys) això es fa gairebé obligat. Arriba elmoment de fer balanç i de treure conclu-sions que ens ajudin a afrontar el futur.

Doncs bé, precisament en aquest puntes troba l'Associació de Mitjans deComunicació Local (AMCL), que editaaquesta publicació i s'encarrega de ges-tionar Sants-Montjuïc Ràdio. El 1988,amb l'inici de les emissions de RàdioZona Franca, es posava el primer granetde sorra per al que després seria unaentitat sense ànim de lucre destinada afomentar la comunicació de proximitat ala ciutat (reportatge i entrevistes a lespàgs. 14 i 15). Dotar els nostres barrisd'uns mitjans de comunicació arrelats alterritori i a la seva gent va ser des dels ini-cis la gran obsessió. Per aconseguir-hoera imprescindible comptar el suport ireconeixement institucional, però senseel recolzament i la complicitat del teixitcívic i associatiu de la Marina i de la restadel Districte hauria estat una missióimpossible. Aquests mitjans havien deser de tots i per a tots. És curiós comaquesta premissa és encara vigent.

Amb una crisi que està afectant moltdurament el sector dels mèdia, els mésfebles del sistema -els mitjans locals- estroben amb tantes dificultats que sovintno hi ha altra alternativa que abaixar lapersiana. En tenim molts exemples,alguns de propers, com el cas del'Hospitalet, que ja fa un any va decidirtancar la ràdio i la TV, i això que erenmunicipals i comptaven amb el paraigüesde l'Ajuntament. Són moments compli-cats, tothom ho sap, i per a entitats coml'AMCL (que es finança únicament a tra-vés d'uns ajuts públics cada cop mésreduïts, de la publicitat del comerç local -també en crisi- i de les aportacions volun-tàries dels seus socis i col·laboradors)tirar endavant es fa cada dia més dur. Haarribat doncs el moment de rendir-se? Nimolt menys. Si una cosa hem après d'a-quests 25 anys és que fins i tot els reptesmés difícils es poden superar. Ara bé, nopodrem aconseguir-ho sols. També ara,com al principi, necessitem que els ciuta-dans, les entitats, els comerciants, enten-guin que aquests mitjans són de tots i pera tots i que la seva col·laboració, per peti-ta que sigui, sempre serà benvinguda.

Diumenge 13 de gener tornàvem a viure un lamentable episodi als nostres barris: uns lla-dres van entrar al local de la Unió d'Entitats de la Marina, i a part de robar el que han pogut,han fet una destrossa descomunal. Imaginem que són els mateixos que ja van intentarrobar la nit de Reis. Realment lamentable. Roben on es construeix la il·lusió del barri!

Fer anys,pensar en el

futur

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catfacebook.com/diarilamarina

C.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Martí Molina,Natàlia Morales, TomásMorgenstern, Carla Palomo,Sara Torremocha, Rafel Vidal iIris Vieiros

Col·laboradorsRamon Anglés, Felipe Ayala,Juan Bibián, Agustín Forteza,Mireia Gargallo, Imma Gil,Oriol Granados, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Carlos Reyes,Míryam Reyes, Xavier Sanz,Albert Soler i M. JesúsValderas

Maquetació i edicióMartí Molina

PublicitatErnest Millet (699 27 18 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

la marina // Gener 2013 TEMA DEL MES 3

“Al govern delDistricte li dono unaprovat justet, ésmés del mateix”

ENTREVISTA A: José Antonio CallejaConseller del Districte (PPC)

SÒNIA MAZA

Ja fa un any i mig que CiU governa alDistricte. Quina és la seva valoracióde la seva gestió?

Un aprovat justet. Reconec que el regidorés una persona molt treballadora i és veritatque ha aportat coses noves, com una novadinàmica de treball i de relació amb les enti-tats, però d'altra banda ens trobem ambmés del mateix...

Per què?Estem en moments d'ajustos, però hi haprojectes urbanístics, reivindicacions històri-ques, que l'actual PAD no recull. La justifica-ció és que per no complir-les millor noposar-les. Tampoc no sóc partidari de pro-metre per prometre, però així correm el riscd'oblidar-les. A més, CiU les portava al seuprograma electoral i ja llavors hi havia crisi.Després està el tema de la participació...

Quin és el problema?Doncs que ha augmentat el volum de reu-nions, però no per fer més reunions, hi hamés participació. A més, s'han buidat decontingut. Cal un replantejament del funcio-nament i establir un calendari clar.

Deixem de banda les crítiques. Quinessón les prioritats del PPC a la Marina?Sovint parlem massa de projectes urbanís-tics i el que cal en temps de crisi és que par-lem més de les persones. Cal donar moltmés suport al desenvolupament d'un plasociocomunitari. Hem de treballar en favorde la inserció laboral dels joves i la gentgran, hem de lluitar contra el fracàs escolari hem d'adequar l'oferta formativa al mercatlaboral. D'altra banda, altra de les nostresprioritats és millorar el transport públic, queés la gran assignatura pendent.

Com?És prioritari que el bus de barri torni a funcio-nar els caps de setmana i festius, reforçar elservei a les nits, posar autobusos llançado-ra que connectin amb la centralitat de la ciu-tat, crear una nova parada de taxis... En

L'incivisme i la inseguretat també cen-tren les queixes veïnals.Malauradament aquesta és la temàticaestrella de la majoria de Consells de barrique es fan a la Marina. Crec, però, que s'es-tà actuant en la bona direcció. Ara tindremuna nova promoció de Guàrdia Urbana,també necessitem més Mossos i, moltimportant, definir clarament les competèn-cies de cada cos i millorar la coordinació.Però no tot es soluciona amb més policia.Cal que s'aposti més per la prevenció. Totsplegats hem de ser més cívics i respectuo-

sos amb els nostres carrers, places i equi-paments.

I ja per últim, quins reptes es planteja elPPC al Districte per al 2013?Intentar fer una oposició constructiva. Hemde diferenciar el que és Espanya iCatalunya, de la ciutat, i ser capaços d'arri-bar a pactes en els projectes importants peral Districte. D'altra banda, com a partit quegoverna Espanya, incidirem i pressionaremperquè les polítiques estatals reverteixin enbenefici dels nostres barris.

definitiva, pal·liar el dèficit de metro ambnoves mesures.

Pel que fa al metro, toca esperar al 2016.Sí, i és emprenyador que s'hagi apostat per-què arribi primer a l'aeroport.

Segons la Generalitat, en no disposardels diners que els deu el govern espa-nyol es veuen obligats a prioritzar...Això no deixa de ser una mitja veritat i unamitja mentida. És la llegenda negrad'Espanya ens roba... Estem instal·lats enun govern que està més preocupat per crearestructures d'Estat que no pas per governar.Jo crec que tots els polítics en general hau-ríem de deixar de llençar-nos les culpes elsuns als altres, perquè de diners ens endevem tots, i centrar-nos a solucionar elsproblemes dels ciutadans.

Com resoldre el dèficit d'equipamentsque pateix la Marina?Una solució seria que la Generalitat poguéspagar els seus deutes amb l'Ajuntament através de la cessió dels espais que no utilit-za. Això també seria aplicable a l'Estat.D'altra banda, cal treure més rendiment alsequipaments que ja tenim i que estan des-aprofitats, com pot ser la Bàscula. Ara bé,en el cas del poliesportiu del carrer Energia,ens hauríem de preguntar perquè no es fa sitant el PSC com CiU estan presumint cons-tantment de l'economia tan sanejada que tél'Ajuntament.

El perfilTot i haver-hi viscut durant només vuit mesos, José Antonio Calleja (Espluguesde Llobregat, 1968) coneix de prop els barris de la Marina. Llicenciat en crimi-nologia, és conseller portaveu del PPC al Districte des de 1999 (un dels mésantics al càrrec). Ja el 1986 s'afilia al partit i de 1989 a 1997 exerceix de presi-dent de Noves Generacions a Sants-Montjuïc. És en aquella època de joventutquan entra en contacte per primer cop amb la Marina. "Recordo que vaig parti-cipar en les manifestacions en contra de la incineradora i també a les protestespels problemes d'inseguretat i drogoaddicció que provocava Can Tunis". Sipogués demanar tres desitjos per al barri, aquests serien: "Feina per a la gent,que arribi el metro el més aviat possible i més seguretat".

Millorar el transport públic isuport al desenvolupamentd'un pla sociocomunitari”“ PRIORITATS

Per què no es fa el poliesportiudel carrer Energia si l'economiamunicipal està tan sanejada?”“ CRÍTIQUES

RAFEL VIDAL

la marina agraeix les cartes dels lectors.Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió nosuperior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reser-

va el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

carte

s@la

mar

inad

igita

l.org

La gent opina:Què penseu de la reforma educativa que proposa el govern espanyol?

DolorsCodony

Escriptora

“Som a Catalunya i hem de par-lar català. Quan jo era petitaestava totalment prohibit perculpa de la dictadura franquista,després ens va costar molt recu-perar la nostra llengua i ara ensla volen tornar a arrabassar! ”

SusiLucio

Artesana

“No crec que el govern centraltingui dreta a opinar, ja que somnosaltres els que hem de decidirsobre la nostra llengua aCatalunya.”

InmaValle

Dependenta

“La propuesta que quiereimplantar el Gobierno creo quesería la más normal. Las imposi-ciones no son buenas. Cada ciu-dadano tendría que poder elegiren que lengua quiere estudiar.”

JoaquinaCubero

Pensionista

“Jo estic a favor de tot el que siguibo per als catalans però sensepressions, ser lliure per expressar-se com cada ciutadà vulgui.”

Mariano Ayza Passeig de la Zona Franca @

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

la marina // Gener 2013OPINIÓ4

Quan érem ecologistes sense saber-ho

Abans dels anys cinquanta la Marina garantia el subministrament agrícola deBarcelona. Els conreus del nostres camps eren farratges com la melca i l'alfalsper a les vaqueries de la ciutat, i remolatxes, pastanagues i verdures en general.

Des de la matinada fins que enfosquia, el passeig de Can Tunis i el de laZona Franca s'omplien de carros i carreters amunt i avall que se'n cuidaven dela càrrega i del transport, evidentment sense consumir ni un litre de benzina.

Després la gent anava a les vaqueries amb les seves lleteres d'alumini i seles feia omplir de les greixoses llets acabades de munyir, sense necessitar capenvàs. De fet els envasos en general, si n'hi havia, calia retornar-los a les boti-gues pel seu reciclat a les fàbriques. Quan anàvem a comprar el vi o l'oli portà-vem el nostre recipient, i tot el que es comprava era a granel, sense plàstics nicartrons embolcallant els aliments. Potser tot plegat, direu, no era tan higièniccom avui dia, però no em negareu que les nostres escombraries eren del totorgàniques i que encara que ningú no havia sentit mai dir la paraula "ecologia",llavors tots érem ecologistes sense saber-ho.

Marta Carrera Plans L’Eixample @

A Catalunya gran part de la despesa pública de sanitat (el 54% l'any 2010 i aixòsón molts diners) va a la compra de serveis en formes diverses (contractes, con-certs, concessions) a múltiples entitats privades amb o sense ànim de lucre peròamb difícil control econòmic, entre altres causes perquè s'aplica el dret administra-tiu privat. Les dades que han sortit a la llum fins ara fan sospitar que els conflictesd'interès i la corrupció estan repartits entre les quatre províncies perquè, entrealtres raons, aquestes lleis ho faciliten. Hem de tornar a proclamar la universalitatde l'atenció sanitària i la gestió totalment pública dels diners públics. És indispen-sable perquè aquesta gestió sigui transparent, revertir les modificacions legislativesque permeten l'actual pèrdua de sobirania sobre el control dels nostres diners ideixar de pensar que nosaltres "som molt diferents".

Ascensión del Río La Bordeta @

La dignidad perdida de muchos ciudadanos

También los monjes de la montaña mítica tienen ganas de echar más leña alfuego. Claro que entre tanta altura y rodeados de montañas y vientos huracana-dos deben tener mucho frío y, hala, leña va. No me quiero extender en unaclase de historia porque entre otras cosas estoy del tema un poco harta.

Si Catalunya quiere la independencia, que la pida. Que se haga un referén-dum para cambiar la Constitución para posibilitar su separación de España, peropor favor, que dejen a la historia tranquila, que no se inventen reinos que nuncahan existido, que no fabulen robos de tierras e identidades. Aquí y ahora losúnicos robos que nos debieran interesar son los robos de los políticos, el trasie-go de maletas que vienen y van, cargadas de billetes catalanes, castellanos,andaluces, gallegos… Porque son como una plaga, como una mancha de aceiteque se extiende por toda la piel de toro. Esto es lo que en este momento debeimportar, y los miles de catalanes que han perdido su empleo, los miles de cata-lanes que se alimentan en comedores sociales o de los contenedores de labasura, las miles de empresas catalanas que han bajado la persiana. Esto ten-dría que ser lo primero en la hoja de ruta de CIU y ERC. La obligación de unpresidente es devolver la dignidad a los ciudadanos que lo han perdido todo,que carecen de lo más elemental como es un techo donde guarecerse, devol-verles su autoestima a través de un trabajo para dejar de vivir de limosnas.Después ya tendremos tiempo para reclamar nuestro sueño, de forma pacífica ylegal. Pero desgraciadamente ningún político de los que nos gobiernan tienen latalla moral que se necesita para olvidarse de sus intereses personales y volcar-se en recuperar el bienestar del pueblo, ese pueblo que le paga y muy bien, nopara robar, sino para que haga una buena gestión del dinero público, del dinerode todos, que a la vista está, es lo que no hacen.

No som tan diferents

Hi ha moltes protestes per la privatització de la Sanitat a la Comunitat de Madrid(CM) però a Catalunya no se sent tant de soroll, tot i que la privatització aCatalunya està igual o potser més avançada que a Madrid en alguns aspectes.Opino que aquí ens passa com a la granota del conte que van tirar a l'olla amb l'ai-gua freda i es va deixar cuinar després d’escalfar-la poc a poc.

Cal recordar que hem arribat aquí pas a pas amb progressius canvis legislatius.Des de la promulgació de la Llei General de Sanitat (LGS) l'any 86 que ja permetiala duplicitat de serveis per als funcionaris de l'Administració Civil de l'Estat i lesmútues laborals, per exemple. A Catalunya no es va aprofundir en el principi desubsidiarietat en la compra de serveis no públics que establia la LGS i es va lega-litzar la "competència" (l'any 90) entre proveïdors, ja que es va separar el finança-ment (tot ell públic) de la provisió de l'assistència sanitària que podria fer-se tambéper la compra de serveis a proveïdors no públics. Aquest canvi es va consolidardesprés en la Llei 15/97 a nivell estatal. Un dels últims "retocs" ha estat la Llei del’Institut Català de la Salut (ICS) aprovada l'any 2006 que convertí l’ICS en empre-sa pública (obrint pas a la gestió "privada" i a la col·laboració públic/privada). Ja enaquest moment el Consell de Treball Econòmic i Social va emetre un dictamen enquè deia: "La transformació d'alguns serveis sanitaris en empreses públiques coml'Institut Oncològic de Catalunya, entre d'altres, no han suposat una millora de laseva gestió respecte de l'actual ICS en termes d'eficiència i eficàcia, ni tampoc enel nivell de satisfacció dels usuaris, aquests canvis són també possibles en elmarc de la Llei actual."

la marina // Gener 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaANA T. HERRERA CRONISTA

Estem al post-part del naixement d'una nova icona: lareialesa adaptada a la crisi o com mantenir una institu-ció anacrònica en moments de màxim empipament ciu-

tadà. S'han fet moltes lectures de l'entrevista a sa Majestat, fauns dies, del teatral Hermida per tal de canviar la imatge d'unainstitució que sempre que s'ha enfonsat no li ha calgut l'ajudade ningú. Les famílies reials (siguin de la modalitat que siguin)porten en els seus privilegis l'essència de la seva desintegra-ció i una de les seves batalles és com evitar-ho superant-seaixí mateixos. No és res més que un canvi d'imatge ja perce-but al missatge de Nadal, amb el monarca recolzat a la tauladel seu despatx, convertint l'aparença en l'eslògan: "Ja podeuveure que no estic tan arrossinat".

I una vegada més la realitat ens sorprèn amb la transcen-dència de la representació per sobre de l'evidència. Així jaqueda justificada la despesa en assessors d'imatge, massavegades, per cert, sufragada amb diners públics.

Però no cal pujar a la més alta representació de l'Estat percomprovar el poder del continent amb menyspreu del contin-gut: no hi ha res més significatiu que els símbols a les compa-reixences del president Mas començant per ell mateix. Tot unaicona però d'un altre model.

Quin patiment! Vaig construir una cadira atamany natural de fang refractari fa unsanys i ai, quin patiment! I és que és un fang

de molta duresa i en coure-ho vitrifica (a tempera-tures d'entre 1200 i 1300ºC). Potser pensaran queestic a la lluna de València, amb totes les qüestionsimportants que ens envolten. Com ara el casPallerols, una trama de finançament irregular delsanys 90 que implica UDC i que al final ha acabatamb acord i sense presó. Sembla que aquí, aCatalunya, també hi ha corrupció. Ah! I tambéimputats els alcaldes de Sabadell i Montcada enuna trama de pagament de comissions. No obli-dem Rato i Bankia, ni el casos Gürtel, PalmaArena, Nóos i Campió, ni els ERO falsosd'Andalusia. I més i més. Uf! Quin balanç! És clarque si amb tots aquests casos hi ha penediment, hiha absolució, no sigui que una cosa nos lleve aotra. Així doncs, millor torno a somiar truites.M'agrada la textura de barrejar l'argila amb aigua,ja que es torna manejable i en sotmetre el produc-te a la calor es fa consistent i dur. Una matèria quees transforma, amb moltes possibilitats, com elséssers humans. I pel plaer de crear neix una cadi-ra de fang a tamany natural. Per descansar?Esperar? Contemplar ? Pensar? Ignorar?

la m

arin

ani

com

part

eix

ni e

s re

spon

sabi

litza

de

les

opin

ions

del

s se

us c

ol·la

bora

dors

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Enmig d'una dura crisi que ofega les economies fami-liars, portem uns mesos on els mitjans de comunicacióens mostren molts pressumptes casos de corrupció

que afecten a responsables polítics de diversos partits, jasiguin de l'àmbit estatal o català. Aquests fets afecten, pres-sumptament, totes les administracions públiques i envien unmissatge contundent de desconfiança sobre tota la classepolítica del país.

La crisi pot suposar una oportunitat per reivindicar la polí-tica i les institucions com a elements centrals del lideratge dela societat en moments d'incertesa. Però cal actuar amb dili-gència davant la corrupció, transparència i contundènciadavant els corruptes i recuperar els valors de la bona gestió,la honestedat i la responsabilitat. Tot plegat passa per uncanvi d'actitud davant la corrupció.

És injust que els que defensem el paper de la política i lesinstitucions ens quedem sols davant la gent quan apareix lacorrupció política. Ni és general ni generalitzada, la granmajoria dels polítics són gent honesta, que fa grans sacrifi-cis, però una minoria envia missatges equivocats. I són elsmateixos representants polítics els que han de resoldreaquesta equació.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Costa-Gavras, director de pel·lícules políti-ques emblemàtiques (Z, Desaparegut,Estat de setge, La confessió) es proposa

donar-nos un bany de crua realitat amb la sevaúltima pel·lícula: El capital.

De la mà del seu protagonista, Marc (GadElmaleh), un recent ascendit banquer delPhenix Bank, ens mostrarà un tèrbol món queté per Déu els diners i el capitalisme per religió.

Un món on no queda espai per a la caritat,perquè el desig d'enriquir-se més i més l'ocupatot. No hi ha amistats, només aliances. No hi haconfiances, només conveniències.

Se'ns retrata un joc que no es pot abandonar,en el qual es pot guanyar molt o perdre-ho tot.El pitjor? Que aquest és un reflex real de lasocietat de la qual formem part.

Hi ha escenes memorables, com la de la reu-nió familiar, amb la fantàstica contraposicióentre la generació de gent gran, entre claudi-cant i encara lluitadora pels drets socials adqui-rits, i la nova generació, encara nens, de fet,totalment alienats gràcies als passatempsaudiovisuals.

Per acabar, cal destacar que El capital és unvisionat imprescindible en aquests temps quecorren. La disposició que té de despullar l'entre-llat financer, que tan d'actualitat està, desenvo-lupat d'una manera que qualsevol espectador elpugui entendre, fa el film encara més gran.

No t'has de perdre aquesta pel·lícula sobre unRobin Hood al revés, que roba als pobres perdonar-ho als rics. Podem concloure que la ditacastellana Poderoso caballero es don dineromai ha estat millor reflectida en una pantalla.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

Quan a Catalunya esparla d'escola tot esredueix a un debat

sobre el català realment avuigreument amenaçat i tota laresta són tonteries. Per a miés perillós separar la reivindi-cació del nostre model esco-lar, que ha significat aquestsanys cohesió social i la millorforma d'evitar la separacióartificial dels nostres nois inoies en dos o tres tipus d'es-coles seguint el modeld'Euskadi, del rebuig de lesaltres modificacions que intro-dueix la nova llei, que sónuna imposició al món de l'e-ducació de la ideologia neoliberal ambunes aportacions importants de laConferència Episcopal i una limitació deles competències en matèria educativaque ens permetia l'Estatut.

Ara estem d'acord en plantar cara alPP i al senyor Wert, persona entesa enenquestes i bon especialista en emboli-car situacions, però, estarem junts en ladefensa d'una Escola sense discrimina-ció lingüística, econòmica, social, de pro-cedència o sexual? Crec que no.

El govern de CiU, que s'indigna ambraó davant l'espanyolització, defensaràl'Escola Pública de la que és responsa-ble i està amenaçada per la LOMCE?Deixarà de concertar aquells centres quesegreguen per sexe? S'oposarà a l'am-

pliació dels concerts amb les escoles pri-vades a tots els nivells educatius, fins itot els no obligatoris? Frenarà la seleccióde l'alumnat en determinats centres?Acceptarà la imposició de la ReligióCatòlica amb més càrrega lectiva?Permetrà la desaparició d'Educació per ala Ciutadania, matèria que instava a laparticipació en la vida democràtica?

La resposta l'hem pogut veure aquestdesembre amb la doble resposta donadaal projecte del PP. El govern de laGeneralitat i tot el seu entorn mediàticvan publicitar la convocatòria de SOMESCOLA. Hi varen participar molts ciuta-dans i ciutadanes, així com representantsde totes les forces polítiques oposades ala Llei del sr Wert omplint les places de

Catalunya. Tres dies des-prés, una important manifes-tació pel centre de la ciutatde Barcelona -organitzadapel MUCE (Marc Unitari de laComunitat Educativa) endefensa del model d'immer-sió lingüística i en contra deles privatitzacions en el sec-tor públic- tingué significati-ves absències. No es vaveure a cap regidor del partitde govern de la ciutat ni acap responsable de laGeneralitat recolzar la marxai els mitjans de comunicaciópassaren de puntetes. S'estàproduint una greu divisió en

la comunitat educativa catalana i CiUn'és responsable.

Els dos governs que tenen competèn-cies en educació han fet servir un projec-te de llei per amagar les vergonyes d'unagestió ideològica de l'escola al serveid'una minoria. Un encen les brases i l'al-tre envia fum. Que no juguin amb els nos-tres nois i noies, que no juguin amb elsmestres i les mestres, que no juguin ambla ciutadania. L'escola és una eina decohesió social com ha demostrat durantmolts anys l'Escola Pública, i no ha deser un arma d'instrucció dels poderosos.

JOAN SANROMÀProfessor de Secundària i Conseller

del Districte ICV-EUiA

L'Escola catalana,entre les brases i el fum

la marina // Gener 2013SALUT6

Els múltiplesbeneficisde la dieta

mediterràniaIMMA GILDoctora CAP Carles Ribas

"He començat a seguir la dietamediterrània i em trobo pitjor".Això és el que ens va dir una

persona que seguiales nostres indica-cions de realitzaruns hàbits més salu-dables a la sevavida. Ara que heminiciat un any nou i,possiblement moltsde vosaltres teniu elpropòsit de canviarel vostre estil devida, no volem queus passi el mateix.Molt sovint quan esfa poc exercici, esbeu cafè o caca-colai es deixa de fumarde cop, es pot tenirla sensació de "tro-bar-se malament".Perquè us sigui fàcild'entendre, totsconeixereu perso-nes que han deixatde fumar i, al

Algunesrecomanacions

bàsiques

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

Utilitzeu l'oli d'oliva com a princi-pal greix d'adició.Consumiu aliments d'origenvegetal en abundància: fruites,verdures, llegums i fruits secs. El pa i els cereals i derivats(pasta, arròs) s'han de menjartots els dies i principalment hande ser integrals ja que ens apor-ten més fibra, vitamines i mine-rals al nostre organisme.Els millors aliments són els pocprocessats, frescos i de tempora-da. També seran els més barats. Consumiu diàriament producteslactis, iogurt i formatges. Ensaporten proteïnes, calç i fòsforper als ossos, a més de vitaminesi minerals. Hem de consumir carns verme-lles amb moderació, millor for-mant part de guisats i altres platsamb verdures i cereals. Ens apor-ten proteïnes i ferro, però tambégreixos saturats que els hem deconsumir en poques quantitats.Mengeu peix de forma abundant;i el blau 1 o 2 cops a la setmana jaque ens aporta greixos saluda-bles. Els ous els consumirem deforma moderada, 3 o 4 a la setma-na; ens aporten proteïnes, vitami-nes minerals i greixos necessarisper al nostre cos. Les nostres postres habitualshan de ser la fruita fresca i elsdolços i pastissos deixar-los pera les festes i celebracions. L'aigua ha de ser la nostra princi-pal beguda, i convé que pren-guem el vi amb moderació en elsàpats.I no oblidem de menjar en famíliasempre que es pugui i de fer acti-vitat física tots els dies. No calanar al gimnàs però sí caminarsempre que puguem, pujar esca-les, jugar amb els nens, ballar...En definitiva, mantenir-nosactius.

Si voleu saber més coses sobre la dieta mediterrània, consulteu la web de laFundació Dieta Mediterrània: http://dietamediterranea.com/

la paraula grega diaita, que significa estilde vida equilibrat. La dieta mediterràniaés més que una forma de menjar, és unestil de vida que combina una forma salu-dable de menjar amb la pràctica d'exerci-ci físic, la utilització de l'agricultura local,una forma pròpia de cuinar i les celebra-cions i tradicions pròpies de la nostraterra. Combina de forma equilibrada icompleta els aliments, es caracteritza perl'abundància d'aliments vegetals, com elpa, la pasta, l'arròs, les verdures i hortalis-ses, els llegums, les fruites i els fruitssecs; fa servir l'oli d'oliva com a font prin-cipal de greix; un consum moderat depeix, marisc, aus de corral, productes làc-tics (iogurt i formatge) i ous; el consumpetit de carns vermelles i un got de vi coma màxim amb el dinar. La importància dela dieta mediterrània no es limita a ser unaalimentació sana i equilibrada que ensaporta la proporció adequada d'hidrats decarboni, fibra, greixos (baix en saturats ialt en monoinsaturats gràcies a l'oli d'oli-va) i proteïnes; també ens aporta substàn-cies antioxidants que milloraran la nostrasalut i ens ajudaran a prevenir molts tipusde càncer; a banda de tots els beneficisde l'exercici físic.

començament es trobaven pitjor però alcap d'uns mesos tots coincideixen en quèla seva salut ha millorat.

Tenir uns hàbits de vida saludables ésseguir la dieta mediterrània. Dieta ve de

la marina // Gener 2013 ACTUALITAT 7

Tomás Cupillar i el Submarí, premis Sants-Montjuïc

El Districte reconeix l'històric líder veïnal de Can Clos i l'esplai amb méstrajectòria de la Marina en els seus guardons anuals

REDACCIÓ

"Aquests guardons volen reco-nèixer les accions rellevantsdutes a terme per persones,

entitats o col·lectius del nostreDistricte". Així s'expressava Lluïsa Erill,presidenta del Secretariat d'Entitats deSants, Hostafrancs i la Bordeta durantla presentació de l'acte de lliurament del'edició de 2012 dels Premis Sants-Montjuïc. "Els guanyadors que avui pre-miarem són fruit del consens entre elsrepresentants de tots els partits políticsamb representació al Districte, i elsrepresentants de les diferents associa-cions dels nostres barris", afegia. Lespropostes sobre les que es debat vénendel món associatiu i empresarial.

Així, el premi al reconeixement indivi-dual va ser per a Tomás Cupillar, histò-ric líder veïnal de Can Clos (veure perfilen aquesta pàgina). Cupillar es va mos-trar molt agraït pel premi i el va volercompatir "amb moltes persones quedurant molts anys hem realitzat moltes

Un esplai amb 30 anys d'històriaCARLA GENÍS

L'esplai El Submarí és un reforçescolar i educatiu format per mésde setanta nens d'entre 8 i 16 anys,

un centre diari d'acció educativa de mésde vint nens i un programa d'educació enfamília. A més, actualment també està vin-culat al projecte Mans a les mans, "Vols uncop de mà?", dirigit a persones d'entre 16i 21 anys que volen un acompanyamentper avançar de forma positiva en els seusestudis o durant el seu procésd'inserció laboral.

Aquest projecte tan completva néixer fa 30 anys sent unesplai parroquial que es reuniaels dissabtes per fer activitatslúdiques, tant dins del barricom fora. Però quinze anysdesprés de la seva creació, esva optar per transformar ElSubmarí en un reforç escolar,una iniciativa que va ser moltben acollida per la fundacióMans a les mans. Ara, i a dife-rència d'altres espais educatius

i lúdics, El Submarí aposta pel conceptede democràcia participativa: són els nensi nenes els que decideixen l'organitzaciódel programa.

El reconeixement rebut esperona elsmembres d'aquest esplai a encetar nousprojectes com el que han posat en marxaaquest mes gener de forma gratuïta per ajoves d'entre 16 i 21 anys interessats en elmón de la secretaria (per participar, cal tru-car al 93 223 79 23).

Un home compromès i discretORIOL GRANADOS

La trajectòria de Jesús Tomás Cupillar(Zaragoza, 1934) ha estat sempre lad'un home preocupat i compromès

amb el seu entorn. Home ple d'inquietudssocials que li van fer jugar un destacatpaper en el desenvolupament i consolida-ció del moviment associatiu no només alseu barri, Can Clos (on va aconseguirmillores en les condicions de l'habitatge ide la vida dels veïns), sinó també en l'àm-bit laboral i, per raons familiars,en el dels discapacitats psí-quics. Sempre, però, amb dis-creció, anteposant el treball enequip sobre el personal, sensesignificar-se, actitud que l'ha fetpassar desapercebut.

Des de la seva arribada albarri de Can Clos el 1952, vaser present en la fundació deles diferents entitats, formantpart com a secretari de laAgrupación Ajedrecista, de lajunta del Centre Social i, mésendavant, del Club de Futbol,

de l'AVV i de la Unió d'Entitats de la Marina.En el camp dels discapacitats, va tenir undestacat paper en la creació de centresd'educació especial i tallers ocupacionalsdins la Marina, fins a la constituciód'ASPROSEAT, de la que fou secretari iactualment membre del consell assessor.Tampoc podem oblidar el seu paper decronista del barri, amb un gran respectepels seus predecessors. Seva és l'obraCan Clos, un barrio olvidado.

Tomás Cupillar (el tercer per l’esquerra) durantuna reunió de la Rondalla de Can Clos l'any 57

A El Submarí són els nens i nenes els que deci-deixen l'organització del programa

Foto de grup dels premiats amb el regidor i el president del Districte

ORIOL GRANADOS tasques que han donat lloc a aquestasituació".

El premi al reconeixement col·lectiutambé va anar a parar a la Marina, con-cretament va ser per a l'esplai ElSubmarí, entitat amb més de 30 anysque fins al 2001 havia funcionat com unespai de lleure infantil i juvenil i ara secentra més en el reforç educatiu (mésinformació en aquesta pàgina). La joveLaura Toledo, que assisteix a l'esplaides de fa 7 anys, va ser l'encarregadade recollir el guardó, que l'entitat jahavia rebut en una altre ocasió quannomés funcionava els caps de setmanacom a espai de lleure.

Joaquim Mestre, president del distric-te de Sants-Montjuïc, va agrair la parti-cipació de tots els que van fer propostesi van participar en l'elecció. "Totes ellesmolt interessants i mereixedores delreconeixement", va destacar. De la sevabanda, el regidor, Jordi Martí, afirmava:"Crec que són reconeixements moltsentits, molt justos, aquí esteu la flor inata del districte de Sants-Montjuïc".

la marina // Gener 2013ACTUALITAT8

Kumon, molt més quematemàtiques i lectura

Kumon és molt més que una activitatextraescolar de la que venen gau-dint més d'onze milions d'alumnes

a tot el món. Està format per dos progra-mes d'aprenentatge individualitzat queutilitzen les matemàtiques i la lecturacom a eines per a desenvolupar al màximles capacitats acadèmiques del estu-diants.

Gràcies als principis metodològics enels que es fonamenta Kumon, l'alumnedesenvolupa autonomia en l'aprenentat-ge, hàbit d'estudi, concentració, confian-ça en si mateix i motivació per aprendre,habilitats que l'acompanyen durant tota lavida. A més, pot començar els programesen qualsevol moment de l'any, amb unmaterial personalitzat i adaptat a lesnecessitats de cada estudiant.

Kumon és una de les majors empreseseducatives del món, amb més de 50 anysd'experiència i present a més de 45 paï-sos.

Com sorgeix Kumon?El professor Toru Kumon el va crear l'any1954 com a resposta a la necessitat d'a-judar al seu fill amb els estudis.

Com estan estructurats els progra-mes?Cadascun dels programes es compond'una sèrie de nivells minuciosamentestructurats que abasten un ampli ventallde continguts de matemàtiques i lectura icontribueixen a desenvolupar el poten-

cial d'aprenentatge de qualsevol estu-diant.

Com s'aprèn amb Kumon?L'alumne comença pel nivell en què sesent més còmode; és a dir, no solamentconeix el contingut, sinó que el domina.Això és el que a Kumon anomenem "puntde partida fàcil".

A partir d'aquest moment, l'estudiantavança al seu propi ritme i de forma orde-nada fins a dominar els continguts més

complexos.Adquireix estratègies que li permeten

deduir les respostes correctes, seguintels exemples que apareixen al material iles orientacions del professor, així desen-volupa un comportament autodidactadavant l'estudi.

A partir de quina edat es pot comen-çar?Kumon és adequat per a alumnes a par-tir dels 2 anys d'edat

Desenvolupa al màxim el potencial del teu fill

Robatoris acomerços ientitats del

barriREDACCIÓ ACLM

En els últims dies s'han produït diver-sos robatoris -o intents de robatori-a diverses entitats, equipaments i

comerços del barri: la sala PepitaCasanellas, les dues Parròquies, elCentre de Dia St. Pere Claver, la Uniód'Entitats de la Marina, el Mercat, laFundació Francesc Candel, l’esplai ElSubmarí, les escoles Seat i Montserrat, ila seu de l'Associació de Comerciants,així com botigues i oficines de diferentspunts del territori.

Pel que fa a la a l'Associació de Co-merciants, el local va patir la visita noctur-na dels lladres la nit del 3 al 4 de gener.

Aquella nit també hi va haver altresrobatoris o intents de robatori, i a dosd'ells els lladres van ser enxampats in fra-ganti per la policia.

Des de l'Associació de Comerciantsconsideren que "possiblement això siguiun reflex de la situació econòmica actualque estem patint tots plegats. Però mal-grat tot, voldríem que les autoritats políti-ques competents pensessin en l'esforçque a tothom ens suposa mantenir el nos-tre dia a dia i els béns que hem aconse-guit amb el nostre treball. I amb aquestsincidents veiem com s'esfumen en un nores". Tanmateix, reclamen que "es pren-guin les mesures adients perquè aquestsfets no succeeixin amb la impunitat que lasocietat percep".

Pas d'accés de discapacitats tallatREDACCIÓ ACLM

L'Associació de Comerciants harebut la denúncia de les botiguesassociades i d'altres comerços de

la finca del carrer Mineria número 17, perla realització d'unes obres en un pas deservitud tant de la finca com de laMancomunitat de Propietaris a la qualpertany. El més greu, segons els denun-ciants, és que es tapia l'únic accés per adiscapacitats que hi ha per accedir a laporteria i a la zona de botigues. A més,

un dels comerços d'aquesta zona és deserveis sanitaris i té clients discapacitats.

Les botigues que han fet arribar aques-ta queixa han constatat el rebuig d'unagran part dels veïns, contraris a aquestesobres, que a més els han recolzat en laseva denúncia.

La Mancomunitat de Propietaris tambédóna suport als comerciants i veïns afec-tats per unes obres que consideren "queés possible que no estiguin dins de lalegalitat vigent".

Aspecte del local de l'Associació deComerciants després de la visita dels lladres

Imatge del tancament del pas de servi-tud i de la rampa d'accés

PUBLIREPORTATGE

la marina // Gener 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

ANIMALS DOMÈSTICSMón AnimalFoneria, 43-45Tel. 93 431 74 02

ASSESSORIES -GESTORIESAssessoria EmpresarialAnna Mª MadridGran Via, 146, 7è 2ªTel. 607 338 236

Icali, Gestoria i Correduriade segurosM. Déu de Port, 252Tel. 93 223 33 09

CELLERSCeller PeñaAviador Duran, 15Tel. 93 332 63 95

COPISTERIESCopisteria St. JordiM. Déu de Port. 337-339Tel. 93 421 33 23

CONCESSIONARISCOTXESA. R. Motors KIAPg. Zona Franca. 6-8Tel. 93 223 92 88

BUGADERIES -TINTORERIESBugaderia Tintoreria MariAlts Forns, 89Tel. 93 332 28 96

AUTOESCOLESAutoescola Zona FPg. Zona Franca, 186, int.Tel. 93 331 86 12

DIETÈTICA I NUTRICIÓDietètica i Salut Mª Gracia(Santiveri)Mare de Déu de Port, 257Tel. 93 296 58 83

ELECTRODOMÈSTICSElectroutletAlts Forns, 78Tel. 93 421 17 89

ESPAI INFANTILEl gall i la gallinaMare de Déu de Port, 355Tel. 93 332 26 78

ESTANCSEstanc Zona FrancaPg. Zona Franca, 244Tel. 93 332 69 46

Estanco Papelería LageAlts Forns, 70-72Tel. 93 332 65 66

FARMÀCIESFarmàcia CuscóPg. Zona Franca, 162Tel. 93 421 81 29

Farmàcia Forns - GiróMare de Déu de Port, 234Tel. 93 332 21 94

FERRETERIES -LAMPISTERIESBayot - ColladoM. Déu de Port, 168-170Tel. 93 421 49 22

Comercial AlvarezEnergia, 20Tel. 93 421 59 77

FORNS DE PA365.cafèMare de Déu de Port, 271Tel. 93 421 87 26

365.cafèMare de Déu de Port, 379Tel. 93 422 38 47

Cafè i MésMare de Déu de Port, 227Tel. 616 478 925

Boníssim Pa ArtesàFoneria, 42Tel. 93 298 98 82

Pa de CarpesM. Déu de Port, 321Tel. 681 130 198

FOTOGRAFIAFotosistemaPg. Zona Franca, 177-179Tel. 93 332 57 97

INFORMÀTICAComputer SystemsMecànica, 18Tel. 93 162 96 16 -

633 781 700

JOIERIESIbañez JoiersFoneria, 39Tel. 93 296 84 60

Joieria RellotgeriaRamon CarnéAviador Ruíz de Alda, 8Tel. 93 332 02 06

Joyeria LuraAlts Forns, 75Tel. 93 422 14 48

LLAR D’INFANTSEls GegantsJardins de la MediterràniaTel. 93 296 48 18

XumetsJardins de l'ArboredaTel. 93 431 76 72

LOTERIESLoteria CostaM. Déu de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

MATERIALS DECONSTRUCCIÓMacarroFerrocarrils Catalans, 87-89Tel. 93 332 78 56

PERRUQUERIESBallester Perruquers UnisexM. Déu de Port, 413Tel. 93 422 10 48

Perruqueria MontseAlts Forns, 76, entr. 4aTel. 93 332 21 43

MODA ICOMPLEMENTSEspai per vestirPg. Zona Franca, 200Tel. 93 332 30 46

Èxit Home Dona iComplementsM. Déu de Port, 337-339Tel. 93 296 88 92

ÒPTIQUES

Multiopticas JosaPg. Zona Franca, 155Tel. 93 432 24 98

Vista Òptica - Zona FrancaMare de Déu de Port, 252Tel. 93 331 40 47

PERFUMERIES IDROGUERIESDrogueria FeliAlts Forns, 74Tel. 93 332 28 39

PINTURES I PARQUETSMoypaPg. Zona Franca, 173Tel. 93 422 04 50MOBLES

Mobles El CisnePg. Zona Franca, 224Tel. 93 332 26 98

Mobles Zona Franca - 1Pg. Zona Franca, 141Tel. 93 432 37 99

Mobles Zona Franca - 2Pg. Zona Franca, 241-243(Ctra. del Prat)Tel. 93 421 20 70

QUADRES I MARCSArt i DecoracióMineria, 17 botiga 1Tel. 93 296 70 03

QUEVIURES

Carnisseria AngelFoneria, 26Tel. 93 332 64 44

Charcuteria SantyAlts Forns, 74Tel. 93 431 01 82

Condis SupermercatsPg. Zona Franca, 210-214Tel. 93 431 84 78

Modi II AutoserveiAlimentacióM. Déu de Port, 321Tel. 658 082 270 -

93 517 79 67

Queviures Miquel CarnéMare de Déu de Port, 198Tel. 93 421 98 64

Queviures RuizEnergia, 3Tel. 93 332 31 43

Tocineria Plus UltraAviador Ruiz de Alda, 24Tel. 93 332 64 94

REVISIÓ CARNETCONDUIRCermasaGran Via, 162Tel. 93 431 05 89

SALUTCentre d'Infermeriai PodologiaMineria, 17, botiga 2Tel. 93 332 14 98

TÈXTIL LLARDecoración Mari CarmenFoneria, 11Tel. 93 332 33 16

TALLERS MECÀNICSTalleres J.F.M. Déu de Port, 279 interiorTel. 93 332 89 95

Talleres Pérez AlonsoM. Déu de Port, 124Tel. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SystemM. Déu de Port, 305-319(Jardins de la Mediterrània)Tel. 93 421 56 17

REFORMES DE LA LLARBricolatge Zona FrancaFoneria, 43Tel. 93 432 32 54

SERRALLERIATucerrajeria.comAlts Forns, 71 local 4(Jardins de la Mediterrània)Tel. 661 991 144(també URGÈNCIES)

MERCERIAMerceria SiomiFoneria, 28Tel. 625 574 034

Botiguesassociades RESTAURACIÓ

Bar Granja AngelitaAlts Forns, 69 local 13(Jardins de la Mediterrània)Tel. 625 600 130

La Taverna del CondeFoneria, 46Tel. 93 527 08 42

Granja RestaurantLa MasiaAlts Forns, 61Tel. 696 063 500

ESTÈTICAMonik Glamour StyleM. Déu de Port, 305-319(Esc. B - 3r 2a)Tel. 655 324 497

FORMACIÓProyectaFoneria, 23Tel. 93 432 43 14

LLAMINADURES

La PiruletaAviador Ruiz de Alda, 6Tel. 93 192 77 22

REVISTES I LLIBRESQuiosc El AbueloEnergia, 7Tel. 666 622 072

www.comerciantslamarina.cat

la marina // Gener 2013ACTUALITAT10

Els casals de gent gran del Districtedonen vida als seus usuaris

SARA TORREMOCHA

Amitjan de novembre, va fer-se públicel resultat de l'enquesta realitzadapel districte de Sants-Montjuïc als

usuaris dels cinc casals municipals de gentgran que hi ha al territori (Cotxeres, ElSortidor, Sant Cristòfol, La Capa i ElPolvorí) amb l'objectiu de conèixer el fun-cionament dels centres. Segons el docu-ment, els usuaris valoren amb un notablealt les activitats (8,5) i van al casal una mit-jana de 2,75 cops a la setmana.

Per conèixer de primer mà la realitat d'und'aquests equipaments ens traslladem alcasal del barri de Sant Cristòfol, a laMarina. "Oferim un total de 30 activitats, deles quals la meitat són de voluntaris i l'altrade copagament", ens explica l'AlbertPuigventós, el dinamitzador del centre. Siels usuaris tenen targeta rosa gratuïta, elcost dels tallers de pagament és de 7,50euros, i si tenen la targeta rosa reduïda hande pagar 12,50 euros. En qualsevol cas, elmàxim que pagarien, sense aquesta targe-ta, és 15,50 euros.

"Tenim un curs de canasta de cartes,costura o mandales, però els que tenenmés demanda són els de català i ioga,aquest últim amb tres classes", explical'Albert. A més, hi ha els sis cursos d'infor-màtica, amb un curs d'iniciació perquè elsusuaris tinguin un primer contacte, i altrescursos més sofisticats, com el de xarxessocials.

Més enllà dels resultats de l'enquesta,"en general valoren molt totes les activi-tats", assegura l'Albert, en especial lesxerrades, les excursions, com la última que

es va fer a Besalú,i les caminades."Les inscripcionses fan cada tri-mestre, donemprioritat als usuarisja inscrits, querenoven la plaça, iels que no ho fan,alliberen aquestesplaces, que lesocuparan els pri-mers usuaris de lagran llista d'espe-ra", explica.

El dinamitzadorassegura que lagent del casals'implica molt: "Almatí hi ha uns 30usuaris, que a latarda es dupli-quen". Es tractade persones de 65 fins a 80 llargs ambganes de conèixer gent nova i de no deixard'aprendre coses. "Volen que obrim elsdiumenges, i que fem més hores, eslamenten ja que no saben que fer quantanquem", comenta.

Segons l'Albert, els monitors tenensovint uns 70 anys, "no accepten estar jubi-lats i els hi agrada assumir una ocupaciófixa i la responsabilitat que això comporta.Els fa sentir-se útils", afegeix. "En principi,estem oberts a tothom", continua, i per això"no hi ha cap tràmit", però si considerenque el curs no funciona, s'ho replantegen.Ara compten amb 12 o 13 voluntaris, més

DANI FERNÁNDEZ

Imatge del Casal de la Gent Gran de Sant Cristòfol

els col·laboradors que venen a les festes aajudar.

"No deixar d'aprendre mai"Entrem a l'aula d'informàtica, al tallerHistòries de vida i ràpidament DoloresRamos ens comenta que anar al casal "lidóna vida". " Vull continuar sent una perso-na molt activa, per això sempre m'apunto anous tallers i es que per a mi és molt impor-tant no deixar d'aprendre mai", assegura. Iafegeix: "Els monitors són molt simpàtics, isempre estan per nosaltres".

Sense treure la vista dels seus alumnes,Cristóbal Cabezas ens explica que no és

voluntari, com a monitor va arribar desd'una altra empresa, però per a ell no ésnomés una feina, és una tasca "molt gratifi-cant", que l'ensenya a vèncer la seva timi-desa i obrir-se a la gent. Tot i que reconeixque a vegades els usuaris s'angoixen ambla informàtica, assegura que poc a poc vanavançant. "Són simplement persones quedescobreixen com és tenir temps per aells". Carmen Miravalles, una altra usuària,ens explica que li agrada anar al casal per-què "no et veus sola mai", i va aprenent len-tament a entrar al complicat món de la infor-màtica. "Trobo que el recinte és reduït, peròper la resta, és tot una meravella".

Ens traslladem al centre deSant Cristòfol per conèixer larealitat d'un d'aquestsequipaments a la Marina

Avui en dia que et truquin per a unaentrevista és complicat i la dificul-tat augmenta a mesura que ho fa

el número de persones aturades. La pre-gunta és: estàs realment preparat per al'entrevista? Si la resposta és sí, cal queet plantegis també els punts que comen-taré per saber si realment compleixes elsrequisits perquè, com se sol dir, no ettombin.

Preparat? Comencem. Per anar prepa-rat cal un pas important, fer-se una auto-anàlisi. Et pot semblar una ximpleria,però et desvetllarà moltes coses que unentrevistador descobrirà ràpidamentsobre tu. Quina eina farem servir? Unade ben senzilla: només necessites unamiqueta de paciència, paper, bolígraf imoltes ganes. L'eina és una anàlisiDAFO. És a dir, escriure en un quadreles teves Debilitats / Amenaces /Fortaleses / Oportunitats (veure quadre).

T'has de plantejar els punts forts delteu currículum, quines coses tens quepoden afavorir la teva contractació: elnivell C de català? Anglès? Carnet deconduir? Disponibilitat geogràfica?Pensa, segur que se t'acudeixen.

Ara els inconvenients, si no tenim algu-

nes de les coses anteriors potser són lanostra debilitat: l'edat, no tenir cotxe,manca de titulació... Quines coses sónles que et demanen a les entrevistes ique penses que fan que no et contrac-tin? Ja tens una part feta, però et quedapensar: què puc fer perquè aquestesdebilitats es converteixin en fortaleses?En què realment puc millorar? Si tinc car-net però no cotxe i tinc una professió queel necessita, em costarà trobar feina,però pot ser que no em pugui permetrecomprar-me un cotxe, però sí, probable-ment, estudiar català.

Així pots veure perquè l'empresa et potdir que no els hi encaixes, és una feinaprèvia que hauries de fer perquè no t'a-gafi per sorpresa quan et diguin: no tevostè coneixements d'X? Et permetdonar bona resposta a totes les aprecia-cions que l'empresa pugui fer.

Sota el quadre tenim: oportunitats iamenaces. És a dir, quines oportunitatss'obren amb el que jo tinc i sé al mercatde treball, en quines coses que jo desta-co el mercat em pot obrir portes? I qui-nes coses té el mercat laboral que podenser una amenaça perquè trobi feina?

Plantegem-nos que tinc 50 anys. El

mercat laboral, en algunes professions,busca gent més jove, és a dir, costa méstrobar feina, però saps que si et contrac-ten poden bonificar-se les empreses?Doncs d'això has d'estar informat i hasde ser capaç de transmetre-ho, que se't

vegi motivat. També tens l'avantatge (for-talesa) que probablement els teus fillssón grans i no has de tenir cura d'ells. Sí,siguem realistes, ara et costarà molt méstrobar feina, però si no creus en tumateix, qui ho farà?

Si tens dubtes relacionats amb la recerca de feina pots enviar un mail al programa de Sants-Montjuïc Ràdio Interconnexió (interconexion.trabajo@gmail.com)

MIREIA GARGALLOPsicòloga i orientadora laboral

Preparat per a l'entrevista de feina?

OPORTUNITATS

FORTALESES DEBILITATS

AMENACES

Aspectes Positiusper aconseguir

l'objectiu

Aspectes Negatiusper aconseguir

l'objectiu

Intern(factors internsteus respecteal mercat de

treball)

Extern(factors de

l'ambient o delmercat de

treball)

la marina // Gener 2013 ESPECIAL 11

La Marinaviu el

NadalFFoottoorreeppoorrttaattggee:: DDAANNII FFEERRNNÁÁNNDDEEZZ

AG

END

A

Ge

ner

2013

>> Carnestoltes a la Marina

Dijous, 7 de febrerDijous GrasDonem el tret de sortida a la celebració del Carnaval, el diaque toca afartar-se de carn i ous! Maquilla't! Crea el teupropi personatge. Animació a càrrec de la Cia. LaCremallera Teatre Hora: 17h Lloc: Jardins de Can FarreroOrganitza: Centre Civíc Casa del Rellotge

Dissabte, 9 de febrerRua de Carnaval a la MarinaUn any més les entitats del barri de la Marina s'engresquenper organitzar la rua de carnaval.Hora: 18.30h Recorregut: Plaça de les Metamatemàtiques, Mare de Déude Port, Alts Forns, Passeig de la Zona Franca i Mineria.Organitza: Unió d'Entitats de la Marina

Dimecres, 13 de febrerDimecres de CendraPer tancar aquesta setmana esbojarrada, reserva't les ener-gies per acomiadar el Carnestoltes dignament. Guarneix lateva sardina i porta-la a enterrar. Enterrament de la sardinai declaració del dol oficial. Animació a càrrec de la Cia. LaCremallera Teatre. Focs i petards a càrrec dels Diables dePortHora: 18h Lloc: Jardins de Can FarreroOrganitza: Centre Civíc Casa del Rellotge

>> Matinals per a tota la família

Diumenge, 27 de generDansa del SolEspectacle de dansa i música a càrrec de La BotzinaEls protagonistes d'aquesta història són diferents elementsdel sistema solar. En Saturn busca els seus anells, la Llunaqueda embadalida quan veu la Terra, les Estrelles voltenper donar vida al Sol, i el Sol, dorm plàcidament fins queobre els ulls i gaudeix de la dansa de tots els astres al seuvoltantHora: 12h Lloc: Sala Pepita CasanellasPreu entrada: 2,25 euros

Diumenge 3 de febrerPloma de PingüíEspectacle de teatre amb titelles, màgia i música endirecte, a càrrec de la Cia. Puça espectaclesVisita aquest zoo on hi ha dofins, elefants, lleons i dos pin-güins mascles, en Frederic i en Ricard. Tots els animalss'estimen molt i quan arriba la primavera el zoo es començaa omplir de nous animalets. Tots els animals estan moltcontents excepte els pingüins. Per què ells no poden formaruna família? Però un dia... es troben un ou. De qui serà?Se'l podran quedar?Hora: 12h Lloc: Sala Pepita CasanellasPreu entrada: 2,25 euros

>> Divendres a escena

Divendres 18 de generThe Trumpet Comèdia absurda, a càrrec de Stefano IaboniEspectacle imperfecte on l'autor juga amb les emocions i per-cepcions del públic. Això es The Trumpet, una experiènciaescènica inoblidableHora: 20 h Lloc: Sala Pepita CasanellasPreu entrada: 2,25 euros

Divendres, 1 de febrerCalmaClown, mim i teatre d'objectes, a càrrec de Dudu &CompanyiaEl tren se'n va, el silenci envaeix l'andana. Ara només restaesperar el pròxim comboi, tic- tac, tic- tac, i de l'espera, avo-rriment; i de l'avorriment, fantasia. Personatges i situacionsimaginàries prenen vida, de la maleta broten móns onírics idel rellotge de l'estació tic- tac, tic- tac. Si un dia perds eltren, no perdis la calma. En Dudu ho sapHora: 20 hLloc: Sala Pepita Casanellas Preu entrada: 2,25 euros

>> Biblioteca Francesc Candel

Del 14 de gener al 15 de febrer Exposició "Conductor tu ets qui decideixes" i "Vianantno travessis la teva vida"A càrrec d'STOP Accidents

Dijous 17 de generConferència: Què és la banca ètica?Hora: 19h A càrrec de Xavier Rubio, Projecte Fiare Catalunya.

Dimecres 23 de generSac de rondalles. El secret de les mines de salHora: 18hA càrrec de Teresa Saladich, hi col.labora ANNIN

Dimarts 5 de febrerRoad MovieProjecció de la pel·lícula Fugitivos (Stanley kramer, 1958)Després de la projecció tindrà lloc un col·loqui conduït perPere Vall, redactor en cap de la revista Fotogramas.

>> Exposicions a la Casa del Rellotge

De l'11 al 31 de gener"Aquarel·les"Atura't i mira! Hi ha bellesa arreuLloc: Sala d'Exposicions Centre Cívic Casa del RellotgeOrganitza: Pepa Fortuny

Tot el mes de febrer"Fotografies de llocs simbòlics de Barcelona"Angles personalsLloc: Sala d'Exposicions Centre Cívic Casa del RellotgeOrganitza: Gina Compte Navarro (@gina_compte) i SergiHerrera Segovia (@sergihs10)

la marina // Gener 2013AGENDA12

la marina // Gener 2013 CULTURA 13

"STOP ACCIDENTS"

La biblioteca Francesc Candelespecialitzada en automobilismei mobilitat sostenible acollirà del

14 de gener al 15 de febrer l'exposicióitinerant: Conductor tu ets qui decidei-xes i Vianant no travessis la teva vidade l'Associació Stop Accidents, on esmostra un reflex d'aquelles infrac-cions més freqüents que comporten lamortalitat en la circulació de les viespúbliques del nostre país.

Stop Accidents és una ONG queha estat reconeguda d'utilitat pública(Associació d'ajuda i orientació a afec-tats per accidents de trànsit), i que vaser fundada per familiars i amics devíctimes d'accidents de trànsit. Laseva missió és promoure un canvicultural sobre la seguretat vial i elsaccidents a la carretera, conscienciara totes les institucions implicades i ala societat en general per reduir la vio-lència vial i els seus efectes, ajudant ales víctimes i afectats per accidents.També ofereix assessorament peractuar en defensa dels interessos deles persones afectades, ja sigui judi-cialment o davant de qualsevol proce-diment administratiu. Us ani-mem a visitar aquesta inte-ressant exposició que esta-rà a la sala polivalent.

El farL'Associació Cultural Leza apostaper la música tradicional i popular

CARLA GENÍS

Des de la dècada dels anys noranta,l'Associació Cultural Leza treballaper mostrar el valor de la música

més tradicional dins dels barris de laMarna, sempre sense deixar mai de costatla música interpretada pels grans mestreso les noves innovacions sorgides enaquest darrer segle.

L'escola de música, situada al col·legiEnric Granados, imparteix classes de canto destinades a tocar tot tipus d'instruments,des de flauta, a guitarra, baix o violí.Tanmateix, en aquest últims anys l'escolaha incorporat en el seu programa nous cur-sos orientats a ensenyar instruments poc

REDACCIÓ

Des del Far del Llobregat, les Cases Barates dels carrersCísquer i Pontils, els vells safaretjos de la Marina, l'església jadesapareguda de Can Tunis o l'edifici del col·legi Sant Raimon

Penyafort, a edificacions més recents, com la Comissaria delsMossos de Sants-Montjuïc o la seu de la residència Esclat. És part delque es pot visitar a la seu de l'Associació de Veïns d'Eduard Aunòs.No és cap broma, es tracta de l'obra en miniatura feta amb cartró pelseu president i històric del barri, Jordi Cortés. Amb 88 anys, no dónal'obra per acabada i és que si una cosa no pot fer Cortés és pararquiet. "És part de la meva teràpia", explica, i afegeix: "L'escola d'a-dults, la seu del Districte, els centres cívics del barri, la biblioteca,assistir a reunions, fer de voluntari... És que no paro!". Quan se li pre-gunta com se li va ocórrer fer les maquetes, simplement contesta:"Des de sempre he estat un manetes. He fet de tot: mecànic, llantier,lampista, conserge...". I ara, artista. Tot i que ja fa dos anys que vaencetar l'exposició, l'interès per visitar-la no ha fet més que pujar: "Nonomés venen veïns i entitats de la Marina, ha vingut gent de Sabadell,Terrassa, Sant Feliu de Llobregat...". I això que l'obra no està acaba-da: "Si algú em porta una foto històrica del barri, faig la maqueta".

Actuació d’un dels grups de l’Associació Cultural Leza

Jordi Cortés: records de cartró

coneguts com la concertina, instrumentsimilar a l'acordió.

Tot aquest programa va adreçat a unpúblic molt ampli, des de nens de més dedos anys fins a persones de la terceraedat encara amb ganes d'aprendre a tocaralgun instrument. "Fins fa un mes, perexemple, teníem una senyora de vuitantaanys fent classes", destaca el president del'associació, Antonio Beltrán. Actualment,Leza també compta amb alumnes d'altresbarris de Barcelona i fins i tot de Catalunyai Espanya, ja que és de les poques esco-les de música del país que ofereix la pos-sibilitat d'aprendre un gran ventall d'instru-ments de forma fàcil i didàctica. "Aquest

ARXIU / LEZA

+ infoESCOLA DE MÚSICA TRADICIONAL LEZATel. 636.770.281escuela.leza@gmail.com www.acleza.org

és el cas d'un noi de Jaen, que intentavenir a Barcelona de forma esporàdica perpoder practicar la concertina", explicaBeatriz Sánchez, una de les professoresdel centre.

Grups de totes les edatsUn dels objectius de Leza és fomentar queels seus alumnes toquin en grup. Per això,a banda de les classes individuals imparti-des, petits i grans es poden integrar en elsgrups que Leza ha anat formant al llargd'aquests anys. Els grups més destacatssón el PringaPringate, format pels méspetits de l'escola; l'Orquestra Infantil Lio,que acull tots els nens i nenes d'entre seti quinze anys; l'Umbela, que és el grup dejoves; i els Enreladores, el grup dels mésgrans. Finalment, està l'Orquestra deMúsica Tradicional Leza, el grup amb mésexperiència de l'associació que té un amplirepertori de música tradicional i composi-ció pròpia.

Tots aquests grups presenten el seu tre-ball final al Festival de Música Tradicional iPopular que celebra cada any l'associació.A més, durant el curs també s'organitzendiverses audicions i es col·labora amb l'or-ganització d'altres festivals i cicles de músi-ca tradicional.

FOTOS RAFEL VIDAL

la marina // Gener 2013COMUNICACIÓ14

de comunicació local25 anys

REDACCIÓ

Tot i que l'AMCL no es constitueix for-malment com a associació fins l'any1994 (coincidint amb el llançament de

la publicació LA MARINA), els seus orígenses remunten a l'any 1988 quan l'Associacióde Veïns del barri del Polvorí (a la Marina)decideix crear un taller de ràdio, que sota ladenominació de Ràdio Zona Franca, s'adre-ça principalment a joves amb risc d'exclusiósocial (problemes de drogoaddicció, adap-tació escolar, etc).

Paral·lelament al projecte radiofònic, s'en-dega un projecte formatiu adreçat a futurscomunicadors. La ràdio (i posteriorment LAMARINA) esdevenen per a molts estudiantsla plataforma ideal per adquirir coneixe-ments i experiència, indispensables perintegrar-se posteriorment al mercat laboral.A més, es desenvolupen iniciatives de for-mació dirigides a d'altres col·lectius encol·laboració amb els centres educatius delterritori, associacions professionals i entitatscíviques i culturals.

L'any 1994, l'AMCL es constitueix com aassociació i esdevé gestora de la ràdio (enfuncionament des de 1988) i editora de lapublicació LA MARINA, que llença el seu

primer número el gener d'aquell mateix any.La publicació adopta aquesta nomenclaturaamb l'objectiu (assolit) de reivindicar i recu-perar la denominació històrica dels barrisals quals s'adreça (en contraposició al nomde Zona Franca). Tanmateix, es plantejacom a prioritat el foment de la lectura i lallengua catalana entre un públic majoritària-ment castellanoparlant. Així, tot i que inicial-ment la publicació edita el seu contingut encastellà i català, el català va guanyant pespaulatinament fins a esdevenir única llen-gua de publicació l'any 2004.

Consolidació i evolucióDesprés de més de 200 edicions, LA MARI-NA ha aconseguit consolidar-se com a fontd'informació contrastada i rigorosa per alsveïns i veïnes dels diferents barris de laMarina, així com a autèntic referent per a totel teixit associatiu del districte.

Al mateix temps, el projecte radiofòniccreix i evoluciona fixant-se com a principalobjectiu el foment del voluntariat i la partici-pació ciutadana. Així, també l'any 1994, l'e-missora adopta la denominació de Districte3 Ràdio (dos anys després, Sants-MontjuïcRàdio), esdevenint la primera emissora del

Districte en donar cobertura informativa atots els barris de Sants-Montjuïc. En poctemps, la ràdio es consolida com una einad'interconnexió sociocultural entre els dife-rents barris. També esdevé instrument deconnexió entre Sants-Montjuïc i la resta deBarcelona en una doble direcció. D'una

banda, l'emissora esdevé un eficaç canal dedifusió de les activitats d'interès general deciutat, i de l'altra, la cobertura superior alslímits administratius del Districte afavoreix elconeixement de la realitat sociocultural deSants-Montjuïc a la resta de la ciutat i l'inter-canvi d'experiències més enllà del territori.Fruit d'aquesta evolució, el 2006 l'emissoraacaba adoptant la denominació d'Alter-nativa BCN, amb l'objectiu de consolidar-secom a emissora de ciutat. El març de 2012la ràdio enceta una nova etapa sota la deno-minació històrica de Sants-Montjuïc Ràdio.L'objectiu no és altre que potenciar la proxi-mitat dels seus continguts amb espais dequalitat que fomentin la participació.

Suport i reconeixementFinalment, cal destacar que al llarg de laseva història l'AMCL ha rebut el suport ireconeixement no només dels ciutadans idel teixit associatiu al qual s'adreça, sinótambé de les institucions de tots els nivells(Ajuntament, Diputació i Generalitat) quehan sabut valorar, en totes les etapes, latasca duta a terme per l'entitat. És remarca-ble, en aquest sentit, la sintonia que històri-cament s'ha mantingut amb diverses enti-tats i organismes públics, com el ja desapa-regut Institut Català del Voluntariat, la

Direcció General de Joventut, l'InstitutCatalà de les Dones, la Direcció General deMitjans Audiovisuals, el Departament deBenestar Social i Família, el Districte deSants-Montjuïc i les regidories de Parti-cipació Ciutadana, Dona i Drets Civils del'Ajuntament.

Sants-Montjuïc Ràdio neixcom a Ràdio Zona Franca el1988 a l’AVV del Polvorí

LA MARINA es publica perprimer cop el gener de 1994,quan es constitueix l’AMCL

1.Entrevista a Sau a l’estudi de l’AVV del Polvorí 2.Plantada de l’olivera, símbol de l’AMCL, a la Bàscula, amb el conseller Antoni Comas i el regidor Pere Alcober 3. Imatge actual dels estudis4.Lliurament del Premi Sants-Montjuïc a la seu del Districte 5.El desaparegut escriptor Paco Candel en una entrevista 6.Desè aniversari de l’entitat 7.Visita del president Pujol a la seu de l’AMCL

1

6

3

7

4

52

la marina // Gener 2013 COMUNICACIÓ 15

S.M.

Juan Antonio Reyes era president del'Associació de Veïns del Polvoríquan va començar a somiar amb la

idea de crear una ràdio per al barri. "Jovaig créixer amb l'escalfor de les emisso-res de l'època. Eren els anys 50 i 60 iaquella màgia de les ones es va impreg-nar en mi", recorda amb nostàlgia. Peròla "fantasia", que diu ell, no era nomésimpulsar un mitjà de comunicació per aun territori -la Marina- que no en teniacap, sinó que anava molt més enllà. "Calrecordar que llavors -Ràdio Zona Francava néixer el 1988- els nostres barris esta-ven molt estigmatitzats. Teníem un índexmolt elevat de població amb risc d'exclu-sió social, amb problemes de delinqüèn-cia juvenil i drogodependències. Vaigpensar que la ràdio podria ser un elementatractiu com a entreteniment alternatiu,també a nivell formatiu i, per què no dir-ho, de teràpia", explica. Però aquest eranomés un dels objectius del projecte ini-cial. "També era important que els barrisde la Marina deixessin de ser l'últimpegot de Barcelona, que entressin de pleen el sistema de la ciutat", afirma. La ideava ser molt ben rebuda tant a nivell asso-ciatiu com institucional, i és que, com diuReyes, "tot i que el somni va començarsent individual, si va esdevenir una reali-tat col·lectiva va ser gràcies al suport quedes del principi va rebre". És en aquestasentit que van jugar un paper destacabletant la Federació d'Associacions deVeïns de Barcelona com la Uniód'Entitats de la Marina. Des del punt devista institucional, recorda Reyes, va sermolt significatiu el recolzament delDistricte, l'Ajuntament i la Generalitat:

"Recordo especialment el suport delsregidors municipals Mercè Sala i JosepEspinàs, de la llavors directora de serveistècnics del Districte, Glòria Figuerola, idel llavors conseller de Benestar Socialdel govern català, Antoni Comas". A més,afegeix el fundador de l'AMCL, "cal agrairtambé el recolzament de persones que atítol individual van estar al nostre costatdes del principi, com el nostre estimatFrancesc Candel, José María Irurtia, unlíder com pocs, i els veïns SalvadorGarcia i Joan Alegret". Ja a nivell perso-nal, Reyes afirma: "Perquè els petits pro-jectes tirin endavant també és bàsic l'ajutde la família. Jo no hagués pogut fer ressense el suport de Maria Jesús i delsmeus fills Miryam i Carlos".

Futur i esperançaAmb els anys, el que comença sent unapetita emissora de barri, creix i evolucio-na fins a consolidar-se com a una entitat-l'AMCL- oberta a tota la ciutadania i alteixit associatiu, i que treballa pel fomentde la comunicació de proximitat a la ciu-tat. L'associació també estableix vinclesa nivell internacional dins l'àmbit de lasolidaritat: "Hem col·laborat amb lescaravanes solidàries del Sàhara, hemtreballat amb ONGs a Chiapas, Bolívia,Guatemala o Palestina. La idea des delprincipi va ser anar d'allò local a la globa-litat", explica.

I ara, després de 25 anys, quins és elbalanç? "Només pot ser positiu.Evidentment hem viscut moments bons ino tan bons, però només el fet d'arribarfins aquí ja demostra que fins i tot ensituacions tan complicades com l'actual,hi ha futur i esperança".

Juan Antonio Reyes, fundador de l’AMCL“Del somni individual a la

realitat col·lectiva”

S.M.

Joan Barutel tenia14 anys quan vadescobrir que al

seu barri existia unaemissora de ràdio. Eral'any 1989 i ja llavorstenia un estudi casolàal pis del seu tiet ongravava programes perdivertir-se. "Recordoque estava jugant alcamp de la Bàsculaquan m'ho va comentarun company de classe.Així que vaig pujar ambel meu tiet al Polvorí i alpoc temps estava fentun programa. De segui-da van veure que allòm'apassionava i micaen mica em vancomençar a donar méshores", explica. Llavorsla ràdio poca cosa teniaa veure amb el que ésara. "Allò era més aviatun club d'amics, totsfèiem de tot. Per exem-ple, si volies posar-tedavant el micròfonabans havies d'escom-brar. Era una manerade valorar el que costava tirar allò enda-vant". I és que els mitjans tècnics erenmés que limitats. "Si no hi eres no hi haviaprograma, no teníem ordinadors, connec-tàvem amb Catalunya Informació amb unradiocasset del cotxe, els jingles els can-tàvem nosaltres... De fet recordo que elregal pel meu quinzè aniversari va ser pit-jar el botó per començar a emetre enestèreo". Però tot això, afirma Barutel,també et donava l'oportunitat d'aprendre."Jugant i sense adonar-nos estàvemadquirint un bagatge increïble". Així hoprova el fet que, en poc temps i ambnomés 16 anys, Barutel fa el salt al campprofessional. Primer a Radio Tiempo idesprés a la Cadena Ser-40 PrincipalsManresa. La vinculació amb l'emissoradel seu barri, però, no es trenca mai: "El1996 i coincidint amb el trasllat de la ràdioa la Bàscula em proposen assumir ladirecció. Llavors el model canvia.Apostem per fer una ràdio més professio-nalitzada a nivell de tot el Districte. Vamarribar a tenir fins a 130 col·laboradorsamb programació en directe de vuit delmatí a dues de la matinada". Paral·lela-ment continua amb la seva carrera en elmón professional a mitjans com RNE,Televisió Espanyola, Europa FM i Kiss, ondesenvolupa càrrecs de diversa respon-

sabilitat. "És treballant en l'àmbit profes-sional quan més valores els mitjanslocals. La llibertat que tens, els coneixe-ments i l'experiència que adquireixes, noles trobes enlloc més", assegura. És peraixò que el cas de Barutel no és únic. "Elsmitjans de l'AMCL són un gran planter deprofessionals. Són molts noms, molts mit-jans. Puc destacar els més coneguts, comÒscar Dalmau, Samantha Villar, JordiCruz, Xavi Rodríguez o Oriol Carrió, peròn'hi ha molts més".

Reptes a superarI desprès de 25 anys què? "Doncs seguirlluitant per complir-ne 25 més", afirma elque des del març de 2012 és president del'AMCL. Ara bé, per aconseguir-ho, diuBarutel, cal superar alguns reptes, com laregularització definitiva de les emissorescomunitàries: "Fa 25 anys que l'esperem.Estem reconeguts però la situació d'inse-guretat és total. Si una emissora pirata ettrepitja, no pots fer-hi res". N'hi ha d'altres,i és que la situació econòmica actual famolt difícil tirar endavant: "Hem passatper una etapa molt complicada, hemhagut de reestructurar l'entitat i fer un plade futur. Necessitem buscar noves fórmu-les de finançament i també és vital elrelleu generacional".

Joan Barutel, president de l’AMCL“Els nostres mitjans són un

gran planter de professionals”

DA

NI F

ER

NÁ

ND

EZ

DANI FERNÁNDEZ

la marina // Gener 2013PUBLICITAT16