: 1

ÉS UNA REVISTA DE LLIBRES

I AQUEST N’ÉS EL NÚMERO 16.

SEGONA ÈPOCA • JUNY DE 2001

Enric Sòria: “Balanç poètic de l’any 2000”.

Entrevista a Verònica Cantó (editora de Marfil).

Julio Màñez: “Una biennal benvinguda”.

Ada Garcia: “Esclar, Monzó”.

Vicent Alonso: “Cinc narradors d’interès: Monzó, Cercas, Borràs, Usó i Fonalleras”.

Marc Soler: “Jordi Coca. Aproximació a una escriptura subtil”.

Vicent Raga: “«Continuïtat» i «context» en un llibre recent de Toni Mollà”.

Pàgines centrals dedicades a Jordi Coca.

`

2 :

Il·lustracionsd’aquest número:

Miquel Guillem

Distribució:Gea llibres, tel. 96 158 03 11La Tierra, tel. 96 511 01 92

Nordest llibres, tel. 972 67 23 54

Impressió:Impremta Palàcios, Sueca.

P.V.P.: 500 pessetes

ISSN: 1132-7820Dipòsit legal: V. 3755-1997

Edita:Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Coordinació:Vicent Alonso, Gustau Muñoz,

Francesc Pérez Moragón, Felip Tobar,Jaume Subirana (Barcelona)

Col·laboradors:Pasqual Alapont, Rafael Alemany,Enric Balaguer, Carme Barceló,

Josep Lluís Barona, Adolf Beltran,Vicent Berenguer, Josep Bernabeu,

Assumpció Bernal, Josep Lluís Blasco,Emèrit Bono, Francesc Calafat,Ferran Carbó, Enric Casaban,

Emili Casanova, Jordi Colomina,Agustí Colomines, Germà Colón,Antoni Ferrando, Josep Franco,

Antoni Furió, Ferran Garcia Oliver,Lluís Gimeno, Marc Granell,Carme Gregori, Albert Hauf,

Josep Iborra, Joan Josep Isern,Ramon Lapiedra, Gemma Lluch,

Josep Lozano, Josep Martines,Tomàs Martínez, Josep Martínez Bisbal,

Lluís Meseguer, Isabel Morant,Vicent Olmos, Manel Pérez Saldanya,

Vicent Pitarch, Joan Ponsoda,Eugeni Portela, Vicent Raga,

Ramon Rosselló, Pedro Ruiz Torres,Vicent Salvador, Vicent Simbor,

Enric Sòria, Ferran Torrent,Pau Viciano, Rafael Xambó.

Redacció:Av. Blasco Ibáñez, 32 - 46010 València

Telèfon: 96 386 40 90 - Fax: 96 386 44 93E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

http://www.uv.es/caracters

núm. 16.

Fet a la Ribera del Xúquer

LLIBRE RECOMANAT:

D. Sam Abrams (a cura de)

Tenebra blanca

Proa, 2001.

LLIBRE RECOMANAT:

`

.

J. V. Foix

Obra poètica en vers i en prosa

edicions 62, 2001.

Un

llibr

e, i

parl

e de

ls p

ropi

s, és

una

incò

gnita

fins

que

has

dec

idit

dest

ruir

-lo.

Des

prés

, de

stru

ït o

no,

sem

pre

es c

onve

rtir

à en

un

càst

ig o

un

pene

dim

ent. Si no hi ha Déu, no pas jo, D

ostoievskini

elm

eudoble,

ésclar,sinó

elsmeuspersonatgessónDéu.

La tendènciainexorable

detota

pinturaés

capal

blancabsolutiladestrucció.

: 3

Si haver de judicar una obra d’art éssempre una aventurada empresa, en elcas de la poesia, que és la més secreta ialhora la més virtualment inesgotable deles arts de la paraula, es tracta simple-ment d’una temeritat. De la mateixamanera que, en principi, cap recurs ex-pressiu que poguem imaginar li és aliè,la poesia no accepta, també en i perprincipi, cap limitació. La seua naturale-sa és proteica; només la nostra capacitatde llegir-la és limitada. D’altra banda,s’ha dit, amb alguna raó, que elpoema només es perfà en la lec-tura, i que els poemes millors, oalmenys els mes rics, són aquellsque permeten o suggereixen alsdiferents lectors una multiplici-tat de sentits. Mal equipat estic,llavors, per valorar aquesta vas-tedat que reclama obertura sipartesc, com necessàriament hohe de fer, d’un punt de vistaparticular, el meu. A aquesta in-evitable limitació n’he d’afegiruna altra, perquè a més de tenirl’hàbit més aviat compulsiu dellegir versos, en tinc també eld’escriure’n i, per tant, formepart —modesta, però part— delfenomen que observe i no pucal·legar la confortable garantiade cap distància crítica.

El que puc oferir, doncs, no ésmés que una lectura —millor dit,el ràpid resum d’unes notes de lectura—,una entre tantes possibles, amb la volun-tat de compartir amb vostés l’estima peraquesta art i per les seues consecucions en-tre nosaltres. Crec que la mereixen de so-bres. Com totes les arts, la poesia és unjoc. Però com va dir molt bé, en un poe-ma, Jaime Gil de Biedma, és «un juego queva en serio». Crec que són molts els poe-tes catalans que juguen així, en serio, i peraixò tenen dret a reclamar el nostre temps,perquè juguem amb ells en aquest altre joca fons que és la lectura.

Abans de començar, voldria recordarque aquest any ens ha abandonat un po-eta que mereixia més record del que hatingut: Jaume Bru i Vidal. Bru va ser unpoeta d’una irregularitat desconcertant,amb massa anys de silenci entre una pri-mera etapa sòlida i francament brillantals anys 50 (quan no es prodigaven

De les festes de la paraula(Balanç poètic de l’any 2000

per als Jocs Florals de Barcelona, 2001)

aquestes alegries), en què els seus versosen certa manera preludien els de VicentAndrés Estellés, i una represa, a partirdels anys 80, en què va publicant unapoesia de senectut progressivament in-consistent. El mateix any de la seuamort publicava un últim llibre de versos,Cants d’ardida confessió, i s’editava elsegon volum de la seua obra completa,amb la poesia tardana. Caldria reeditar-ne urgentment el primer, ara introbable,per fer verdadera justícia, amb els seus

la qualitat de El contorn del poema, dePere Ballart, que ens acostumen mala-ment. Sense ser una reflexió d’abast ge-neral com aquella, sí que en conté, dereflexions així, un bon recull d’articlessobre diversos autors del professor i po-eta Vicent Salvador: Poesia, ciutat ober-ta. Un llibre de grata lectura i ple devisions penetrants, on se’ns recorda quela poesia és l’escola i el territori dels sen-timents. Quant a l’estudi d’autors con-crets, ha produït obres destacades, com

el treballadíssim Josep Car-ner, l’exili del mite, del tambépoeta Jaume Subirana, o els tre-balls sobre Estellés de DominicKeown —Polifonia de la subver-sió. La veu col·lectiva de VicentAndrés Estellés— o sobre Mi-quel Martí i Pol, de CarlotaTorrents —Miquel Martí i Pol,1948-1998, cinquanta anys depoesia.

La reflexió sobre la poesiatambé es pot arrecerar en elspròlegs, i l’any passat n’hempogut llegir de vistosos i excel·-lents. Com a exemple, nomésrecordaré els sempre detallats iperceptius de Sam Abrams (aBartomeu Fiol i Lluís Solà, en-tre altres), els d’Isidor Cònsula Subllum de Màrius Sampere ide Ramon Balasch a Signe d’ai-re de Ràfols-Casamada, o el

combatiu d’Albert Roig a Ombres, deFrancesc Garriga.

Pel que fa a la difusió de la poesia encatalà, fa temps que observem un gradu-al i perillós relegament en diversos àm-bits de d’informació i debat intel·lectualon sempre havia comptat. Per exemple,en les seccions de crítica dels diaris, iamb totes les excepcions que calga, fa laimpressió que l’espai que la poesia ocu-pa és cada volta més reduït, quasi testi-monial. Però també la discussió estètica,quan es refereix a la literatura en vers,adopta aires més aviat catacumbals.Aquest possible relegament coexisteix,de forma paradoxal, amb l’èxit d’inicia-tives com la setmana de poesia al carrer,que hem de felicitar. És cert que ja famés d’un segle que la poesia, quan no éscantada, té un públic minoritari (i algu-na només en busca aquest), però, fins

millors versos, a l’obra d’un poeta queva ser important.

Devem a les curiositats de la cronolo-gia que l’any 2000 haja estat ni més nimenys que l’últim del segon mil·lennidesprés de Crist, cosa que vol dir que,en parlar dels poemes publicats l’anypassat, ens haguem de referir a la poe-sia del mil·leni anterior. A part d’aques-ta amenitat, no crec que l’any 2000s’haja distingit fins a un punt alarmant,ni en poesia ni en la resta de coses, delsanys precedents ni del que ara anempassant. Intentaré ressenyar que hadonat de si, subdividint la meua exposi-ció en textos sobre poesia, traduccionsi poesia original en català.

L’any 2000, el capítol de textos sobrepoesia, francament, no ha estat gaire es-ponerós. És clar que no tots els anys enspodem regalar amb llibres de la unitat i

4 :

ara, les propostes poètiques sempre ha-vien influït en la generalitat dels escrip-tors i en allò que se’n deia el públic cul-te. La poesia ha estat, per dir-ho així, elgran front d’avanç de la literatura, i tam-bé ha estat, com deia un mestre que res-pecte, l’art de dir les coses importants.Crec que la poesia catalana va perdent apoc a poc (sense cap raó aparent) la ca-pacitat d’influir en aquests àmbits, mésenllà del cercle restringit dels seus segui-dors militants i del públic ocasional delsespectacles poètics.

Llibres, en canvi, se’n publiquenmolts. No tants potser com als anys 80i inicis dels 90, quan el gènere vadisfrutar d’una hipertròfia entusiasta queen tot cas ha servit, a la llarga, per con-solidar un grapat de veus joves. Ara,aquella frenesia editorial ha passat, peròes continua editant molt i demanera estable, i, en la mesuraque això es pot jutjar, crec queel nivell de qualitat mitjana tam-bé ha pujat. Cert que alguneseditorials han disminuït darrera-ment el ritme de publicacions,però unes altres n’han pres deseguida el relleu. Es constatal’aparició o el reforç de nom-broses col·leccions poètiquesfora de Barcelona, i un fenomenidèntic passa a València, mentreque a les Balears s’ha produït unautèntic esclat editorial. Vivimtemps, doncs, de descentralitza-ció, no per programa, sinó perla força dels fets. Això, que ensi és positiu, només crea algu-na dificultat a l’hora de trobarels llibres i, és clar, a la de ferbalanços.

També cal dir que, sobretotgràcies als nombrosos premis que com-porten edició, les portes continuen ober-tes per als poetes novençans, fet impor-tant de cara a la renovació i la continu-ïtat de l’escenari. En tenim un bonexemple en l’obra guardonada al santJordi de l’any 2000, Trànsit entre dosvols, d’Anna Aguilar-Amat. Un llibreintens i dens que ens descobreix una veunova i molt personal, que caldrà seguiramb atenció.

El capítol de traduccions no ha estatpoc ni mal representat aquest any. En-tre els clàssics, en destacarem la traduc-ció de La divina comèdia del Dant fetaper Joan Francesc Mira, rigorosa i moltatenta al sentit, i la reedició de la ja clàs-sica, al seu torn, de Josep M. de Sagarra;l’edició completa de Les flors del mal deCharles Baudelaire en la versió de XavierBenguerel; l’antologia de poemes de

Goethe a càrrec de Miquel Desclot, unrecull excel·lent que és alhora un repàsa les diverses incursions que han fet elsautors catalans en l’univers de l’olímpicde Weimar, des de Maragall al mateixDesclot, passant per gent com Zanné,Lleonart o Feliu Formosa. Un llibred’aparença modesta, però que honora lacultura catalana. També cal ressaltar lareedició de El poema del vell mariner deColeridge, traduït per Marià Manent; lesintenses versions dels poemes de PaulCelan fetes per Karin Müller i AndreuVidal; una àmplia antologia dels Cantosd’Ezra Pound en titànica versió deFrancesc Parcerisas; els curiosos poemesd’amor del sisè dalai lama del Tibet,Tshang-Iang Guiamtso, entre el carpediem i l’elegia, a càrrec de Josep LluísAlay i Jaume Subirana; les mostres d’un

dels clàssics de la poesia flamenca,Guido Gezelle, de mà de Ferran Bach, ide l’armeni Daniel Varujan, traduït perMaria Àngels Anglada i Maria Ohan-nesian, i, last but not least, la notabletraducció de Maria del Mar Díaz Amatdels Poemes i mirlitonades de SamuelBeckett, un llibre pertorbadoramentmordaç.

Entre els poetes vius, la collita tambéha estat important i variada: FrankBanton, Hélène Dorion, Ted Hughes,Les Murray, els poetes hebreus i anglo-saxons versionats en el seminari de tra-ducció poètica de Farrera, etc. És a dir,en conjunt, molt i bo. El resultat d’unesforç constant per mantenir i acréixerel contacte de la poesia catalana amb lagran tradició universal, en el passat i enels temps actuals.

Com és lògic, la poesia original en ca-

talà representa la part del lleó de l’edi-ció. Un còmput casolà em diu que l’any2000 es van publicar vora un centenar dellibres de poemes escrits en català. Moltprobablement em quede curt. Per raonsòbvies, ací no m’hi puc referir més qued’una manera telegràfica, i encara selec-cionant-ne només uns quants exemples,que trobe particularment brillants o re-presentatius. Voldria que els injustamentpostergats pogueren perdonar-m’ho.Com a conjunt, cal destacar que conti-nua la recuperació de poetes sèniors, oalmenys plenament madurs, que, per unaraó o una altra, havien quedat al margedels corrents dominants. Aquests exer-cicis de recuperació van permetent ferveure que el patrimoni poètic català ésmolt més ric i variat (i més valuós) quela successiva imposició de monotonies

etiquetades que se’ns havia vol-gut vendre. Crec que aquestaugment de la diversitat, de toi estil, d’àmbits d’exploració i deveu, també salta a la vista en lapoesia més jove. No hi ha unaestètica clarament dominant,sinó molts camins vàlids. Si elssaben seguir de veritat, serà mi-llor així. En poesia, com en to-tes les arts, l’existència de moltscamins, en diàleg entre ells, potcrear una xarxa d’harmonies icontrastos tan articulada i tancomplexa com el món que re-flecteixen. Per contra, un solcamí, en el fons, no significa resi no va enlloc. Parlant de ca-mins, la poesia catalana, a mésde variada, se’ns ha tornat no-tablement viatgera. Així, els lli-bres publicats l’any 2000 ensconvidaven a viatjar a Washing-

ton amb Teresa Costa-Gramunt, Grèciai Orient amb Manuel Forcano, Chiapasamb Gerard Horta, Roma amb IbanLlop, Praga amb Miquel López Crespí,Petra amb Montserrat Manent i l’Antàr-tida i Islàndia amb Josep Ribera. No estàmalament.

El 2000 no ha estat un any fructíferper a les antologies. N’hi ha una dedi-cada als nous valors, Dotze poetes jovesvalencians, a cura de l’infatigable MarcGranell, informativa i engrescadora, iunes quantes de comarcals, com Horad’argent, del Berguedà o Solcs de parau-les, de l’Horta Nord. Tampoc ha estat ungran any per a les edicions dels clàssics.Amb tot, cal citar en aquest apartat elCorpus d’antiga poesia popular de JosepRomeu i Figueras, que és tot un mo-nument a l’erudició i el gust literarid’aquest estudiós que és també poeta.

: 5

En canvi, el capítol d’edicions de po-etes del segle XX que ja no estan ambnosaltres sí que és nodrit. En destacal’acurada edició de l’Obra poètica en versi en prosa de J.V. Foix a càrrec de JordiCornudella. Seguidament, i a més delvolum ja esmentat de l’obra de JaumeBru, cal citat la Poesia completa de JosepM. Llompart, a cura de Gabriel JanerManila i Cèlia Riba, una compilació moltil·luminadora, que ens acosta a la savie-sa irònica i serena del seu art. D’un al-tre gran poeta mallorquí, Blai Bonet,s’ha publicat una important col·lecció deSonets; un bon tast, mentre espereml’edició d’una obra completa rigorosa iexhaustiva. Sí que s’ha publicat, final-ment, l’obra completa d’un altre interes-sant poeta mallorquí, Guillem Cabré,desgraciadament desaparegut en plenajoventut als anys 80. També ésun bon esforç l’antologia i tra-ducció al castellà de poemes deRosa Leveroni, amb nombrososinèdits, que amb el títol de Lacasa desierta y otros poemas hafet Rosa Lentini. Entre els poe-maris solts, en destaca l’últimllibre de Maria Mercè Marçal,Raó del cos, un darrer i corpre-nedor testimoni del sentit delscossos i els mots vius, vora lamort i contra ella, i dos llibresde Joan Brossa, Poemes visuals iPassat festes.

També hi ha hagut una con-siderable quantitat d’obres com-pletes (de moment) d’autorsvius i en plena activitat. Es trac-ta d’un tipus d’edició que es faparticularment necessària enaquests moments, en què els lli-bres tenen una vida tan curtaque, a la que bades, es fa pràcticamentimpossible seguir la trajectòria dels au-tors, mentre que els aficionats nous hand’anar explorant una oferta tancada en elpresent més immediat, sense cap pers-pectiva temporal. Comencem per Signed’aire, del poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada, exhaustiva i bellament edita-da; seguim amb Cròniques bàrbares, pri-mer lliurament de les obres completes,que s’endevinen extenses, de BartomeuFiol. Fiol és un poeta arquitecte tan fi-del a la poesia com descregut d’ella; unescèptic d’inusitada intensitat que ens hafet saber, entre altres, aquesta veritat:«Els incendis no compten, /el quecompta és el foc». Es tracta, doncs, dela recuperació d’un poeta notable, ambcategoria d’estrena. Una altra sorpresaha estat el primer volum de la poesiacompleta de Lluís Solà, De veu en veu,

que recull, amb els seus llibres publicats,una àmplia mostra d’inèdits, que el re-fermen entre els bons poetes de la seuageneració, amb veu pròpia, densitat re-flexiva i fluència verbal. També MarcGranell ha reunit ara la seua obra en unvolum que permet comprovar la cohe-rència del seu univers poètic, que man-té, entre la desolació i l’esperança, unacrispada recerca del sentit en versos crus,descarnats, extremadament expressius.

Entre els llibres individuals, cal ressal-tar les obres d’alguns poetes veterans,com Subllum, poemari d’una dicció fos-ca i poderosa, sense concessions, que enspermet aventurar-nos en la cosmovisióobsessiva, tumultuosa, sempre inquisiti-va, de Màrius Sampere; Immediacions, deFeliu Formosa, és un gran llibre subtil,entre l’aforisme i la condensació lírica,

una poesia suggestiva i secreta, com unconjur contra la constant amenaça de lescoses no dites. Ombres, de FrancescGarriga, és una meditació sobre l’estranyperiple humà a través dels malconegutsterritoris del temps, feta amb astúcia iveu baixa.

En Lírica lleugera, Narcís Comadira hademostrat que en poesia pot haver-higèneres lleugers, però no menors, ambun llibre feliç i jocundament lliure. Na-tura morta amb nens, de Francesc Par-cerisas, és un llibre sens dubte més greu,amb densos poemes meditatius, entrel’evocació i el símbol, que es resolen enl’extens i intens tour de force del poemafinal. Antoni Clapés ha seguit, en innuce, la seua particular exploració delslímits de la paraula poètica, en un afanyde donar veu al silenci, d’escoltar l’inau-dit a través del poema.

Una altra de les sorpreses de la tem-porada ha estat el segon llibre de versosde Valentí Puig, Blanc de blancs. Un re-cull d’intuïcions i comentaris plensd’ironia, humanitat i amor a la nostracivilització. Puig sap copsar com pocs lanota grotesca i entranyable de la naturahumana i convertir-la en poema. Tambésap fer elegies memorables. Cant tempo-ral, d’Antoni Ferrer, és la torna seculardel seu esplèndid Cant espiritual; un lli-bre, com tots els seus, ple d’una apassi-onada expressivitat barroca que es trans-cendeix en càntic, ací resoltament com-promès amb el dolor humà. Un altrepoeta d’arrel cristiana i expressió barro-ca és Llorenç Moyà, i en Via Crucis ensen dóna una mostra, hàbil i emotiva.Entre els llibres que han causat algunaremor, cal recordar també Nou homenat-

ges i altres poemes, de JordiIbáñez, un llibre sarcàstic iamarg que inclou un retrat alvitriol de Josep Pla, tens, exas-perat i poderós com una tra-muntanada verbal, de pura anto-logia. Bastant més serè és Pòn-tiques, de Gaspar Jaén Urban,un aplec de bells alexandrinsque evoca amb sensibilitat latrista sort d’Ovidi. Jaume Me-dina ha compost un llibre mis-cel·lani, D’ara i de sempre, ondestaca un grapat de bones tra-duccions llatines. Un poemaridisfressat de traducció, però queés ben original, és El llibre de lafrontera, de Jaume Pont: una an-tologia imaginària de poetesàrabs de Lleida, que li permetconstruir un joc de polifonia omultiheteronomia històrica queexalta els goigs de l’amor i in-

terroga els secrets de la paraula.El 2000 també ha estat un any molt

productiu per al següent esglaó genera-cional. Entre les nombroses obres publi-cades, voldria assenyalar-ne veloçment lade Pep Rosanes-Creus, Voltor, que dibui-xa un univers tendre i amarg que va dela quotidianitat al paroxisme, amb nota-ble contundència verbal i sentit del vers;els dos llibres d’Isidre Martínez Marzo,La veu de Sòcrates i, especialment, Elsadéus, un llibre reticent, dens, corprene-dor —Martínez Marzo és un dels poe-tes més profunds, i dotats de la jovepoesia catalana, i aquests llibres posen derelleu, una vegada més, la singular cohe-rència burxadora del seu món expres-siu—. Fortament expressius són tambédos llibres que converteixen els territo-ris inhòspits de la ciutat en un paisatgemoral, El pont de Mühlberg de David

6 :

Martínez Inglés, que explora la geogra-fia inhòspita de l’ànima, i el segon llibred’un poeta en formació, Els espadats deMorris Jesup, de Josep Ribera, conjuntde poemes d’una crispació sorprenent-ment estilitzada, que sovint sap conclou-re en versos clamorosos.

La diversitat, la recerca de la intensitat ila comprensió dels mecanismes de l’oficisón trets característics d’aquesta poesiaque sorgeix ara i que ens proposa des dela revisitació especular dels clàssics o larelectura del paisatge com a símbol moral,fins a l’al·legoria circens o el relat de mà-gia i bogeria. Amb noms com Joan EliesAdell, Mireia Lleó, Tomàs Llopis, NúriaMartínez Vernis, Begonya Mezquita,Alexandre Navarro, Manuel Queralt i unllarg etcètera, el futur de la poesia catala-na és variat i, per tant, esperançador.

Castillo —tot un itinerari per la desola-ció— i Al Raval de Rafael Vallbona, queha fet d’aquest barri destruït el seu pa-radís i el seu infern. Caldria esmentartambé obres tan diverses i reeixides comJardins d’amor advers de Susanna Rafart,una excel·lent col·lecció de sonets queaconsegueix convertir en vehicle per a lapròpia veu, amb sensible destresa i sen-se por, una estrofa tan indòcil i amb unatradició tan imponent, ací plenamentassumida; el Llibre de les mercès, deJosep Planapachs, busca la musicalitaten sonets i cançons; Darrere les tanques,d’Ester Xargay, al seu torn, experimen-ta amb les possibilitats renovadores de laparaula; o el poderós Sota la volta deferro de Miquel Cardell, un llibre queagafa volum i autoritat de mica en micai es conclou amb un grapat de poemesextraordinaris, més els reflexiusLes hores roges de Joan Fortuny,La ira dels dies d’Agustí Colo-mines i El somni de CarlesDuarte, o el càntic desolat, enrecord d’una mitologia impossi-ble, que és Èpica per a infantsd’Antoni Gómez.

Entre els poetes més joves oque han començat fa poc a pu-blicar, voldria destacar quatrellibres de molt alt nivell, queindiquen possibles camins defutur. Corint, de Manuel Forca-no, un recull de vibrants i savispoemes d’amor, dits amb sug-gestiva concisió; Blue hotel,d’Iban Llop, també suggestiu iamorós, fluctuant en un tempssense ancoratges, com els hotelsefímers de la vida; l’aspre i ro-tund La nit sense alba de Txema

I això, i moltes coses més, és el quehi ha. Per acabar, voldria citar unes sà-vies paraules d’un predecessor meu enaquesta tessitura, Sam Abrams, que ensrecorden quina és l’exigència i l’inde-fugible deure de l’art de fer versos: «lapoesia és com la filosofia en la mesu-ra que és un instrument per a transfor-mar el caos en ordre, per convertir laconfusió en concordança mitjançant laforma». Aquesta, si més no, és l’aspi-ració. És alta, però no s’hi pot renun-ciar. Certament, la poesia és l’art dedir les coses importants perquè és l’artde trobar sentit, de trobar-lo i de dir-lo. Per això es va dir amb justícia queel poeta era un trobador. El nostreofici és trobar les veritats, les emoci-ons, les angoixes i les esperances delshumans del temps en què ens toca viu-

re, entendre-les per dins i dir-les d’una manera memorable.O com ho va dir, molt millori en vers, un poeta que admire,Carlos Marzal: «La gloria, enun poeta, es haber dicho,/ conexactas palabras para el dolordel hombre,/ algo que loacompañe en la noche futura,/y que secretamente el hombrelo agradezca». De vegades, lapoesia catalana ha sabut diramb paraules exactes allò quepot acompanyar-nos en lesnits a venir, i caldria saber-horeconèixer i agrair-ho. Si hepogut transmetre’ls algun indi-ci nou d’aquesta riquesa, lesmeues paraules també haurantingut sentit.

Enric Sòria

: 7

Verònica Cantó(editora de Marfil):

«Hi ha una reticència específica per part de Catalunyaa llegir en la variant occidental del català»

—¿Com van ser exactament els orígensde l’editorial i els teus com a principal res-ponsable?

—El primer gerent i podríem dir queel fundador, juntament amb el consell ad-ministratiu de Papeleras Reunidas, va serdon Alfonso Carbonell, un home queavui encara està ple de vida. Amb motiudels cinquanta anys de l’editorial els vamdedicar un homenatge, a ell i a tantes al-tres persones que han estat fonamentalsper a la casa, com ara Jorge Silvestre. Johi estic des del 89 i podríem dir que pro-vinc del món de l’ensenyament, ja queestava fent classes de valencià en un ins-titut d’Alacant quan m’ho van proposar.En Marfil veien la necessitat d’incorpo-rar personal més jove i de crear una polí-tica editorial distinta. L’any 83 s’haviaaprovat la Llei d’Ús i Ensenyament delValencià i volien gent que estiguera pre-parada per dur endavant nous planteja-ments i noves línies.

—Quan vas acceptar el càrrec, ¿l’edito-rial ja publicava llibres en valencià?

—No, va ser a partir de la meua etapa.Em vaig trobar amb una editorial que te-nia col·leccions universitàries molt bones,molt coneguda pel que feia a l’ensenya-ment mitjà —que aleshores era BUP—,sobretot gràcies a texts excel·lents comels de matemàtiques de José GarcíaGarcía i de Manuel López Pellicer, dosautors valencians amb un prestigi increï-ble en tot l’estat, o els d’història d’Al-berto Comte Freixenet, un autor catalàque ja és mort... Tot plegat constituïa unfons molt ric, però que estava quedant-se obsolet. El món editorial començava acanviar a un ritme vertiginós i el nouConsell d’Administració veia claramentque, per tal d’enfrontar-se a aquests can-vis, l’editorial necessitava gent nova.Aquest és el moment en què em contrac-ten. Quan em van oferir la possibilitat detreballar allà jo tenia molt clar que s’ha-via de fer una línia de productes en va-lencià, que calia marcar una política edi-torial clarament orientada al valencià, co-mençant pels llibres de llengua, lògica-ment, però també incorporant altres líni-es. Això ha provocat que, actualment, totel que fa Marfil per a l’ensenyament hofa en bilingüe: matemàtiques, històriacontemporània... Va ser una política quevam començar a marcar nosaltres, el nou

L’editorial Marfil es va fundar a Alcoil’any 1947 i ha estat publicant de formaininterrompuda des d’aleshores, cosa que laconverteix en la segona més antiga del PaísValencià després d’ECIR (1942). Ara fadotze anys que es troba sota la responsabi-litat de Verònica Cantó, que en va assumirel paper d’editora el 1989. Marfil va nàixercom a filial d’una altra empresa alcoiana,Papeleras Reunidas (S.A.), una de les pape-reres més grans de l’estat espanyol. A finalsdels 60, coincidint amb la posada en funci-onament de la reforma educativa, Marfil ex-perimenta un gran creixement que la duu aconvertir-se en una editorial de referènciapel que fa als llibres de text. Aquesta novaetapa també ha estat marcada per la publi-cació de dues col·leccions de literatura in-fantil, «La Carrasca» i «El Drac de Paper»,i per l’aparició de la primera col·lecció denarrativa general de la casa, «Autors d’Ara».

sava. Véns d’un àmbit universitari en quèsaps utilitzar els llibres, manejar biblio-grafia, ets lector... Però, quan passes a l’al-tra banda —a saber com es fa realment unllibre—, descobreixes tot un món nou,un ofici completament distint. Allò teniael seu repte, el seu encant i també els seusmoments d’angoixa. Continue treballantmolt i dedicant-li moltes hores a l’edito-rial, però en aquell moment no vull ni re-cordar les hores que li dedicava: unes set-ze o disset tots els dies. Era un altre món,havies d’aprendre-ho absolutament tot,havies d’estar en relació constant amb au-tors als quals no coneixies de res, i a mésde mantenir allò que valia la pena de l’an-tiga etapa de l’editorial també haviesd’obrir noves línies.

—¿Quines línies són les que no es vanmantenir de l’antiga etapa de l’editorial?

—Moltíssimes. Hi havia una col·leccióde traduccions de llibres de psicologiaque s’havien quedat molt antics, pertanyi-en a una línia excessivament clàssica i nooferien cap tipus de renovació. Tambévam tancar línies d’ensenyament, n’hihavia per exemple una col·lecció precio-sa de llibres exclusivament en francès,però desgraciadament aquella era l’èpocaen què l’anglès començava a substituir elfrancès en tot l’ensenyament, de maneraque ens vam veure obligats a tancar tam-bé aquella col·lecció. Però alhora que eli-minàvem línies anteriors n’obríem tam-bé moltes de noves, fonamentalment envalencià, i això és una cosa que no hemparat de fer: primer van venir els llibresde text de l’àrea específica de valencià,després els d’altres àrees i finalment lescol·leccions de narrativa.

—¿No hi havia llibres de creació abansque tu entrares a l’editorial?

—No, no n’hi havia. El tema de la cre-ació literària, una mica per (de)formacióprofessional, era una mena d’assignaturapendent que jo tenia, com a llicenciada enfilologia i com a lectora. Jo creia que unainfraestructura com la nostra —integra-da per dotze promotors i promotores ique ens permet d’arribar a tots els cen-tres— s’havia d’aprofitar necessàriamentper editar també obres de creació literà-ria, independentment de la narrativa in-fantil que ja publicàvem. Vam estar unany fent voltes al tema —amb reunions,programacions i treball constant—, i

equip, malgrat que jo en teoria només hifigurava com a especialista pel tema de lallengua: hi vaig entrar gràcies a la meuacondició de filòloga, llicenciada per laUniversitat d’Alacant amb l’especialitatde catalana. Jo en aquell moment teniavint-i-quatre anys i vaig decidir deixarl’ensenyament per formar part d’allò.Recorde que els començaments em resul-taven molt durs: coses com el gramatgedel paper m’eren totalment estranyes,perquè jo no sabia ni que el paper es pe-

8 :

quan dic «vam» em referesc al director li-terari de la col·lecció, Jordi Botella, i a mimateixa. Va ser un any molt intens, per-què vam veure absolutament tot el que hihavia al mercat i, a partir d’això, vam de-finir què era el que nosaltres volíem. Pre-teníem marcar unes distàncies, una edi-torial ha de distingir-se de les altres. Trau-re un producte idèntic als que ja podiestrobar al mercat hauria estat absurd, almón editorial hi ha com una inèrcia quefa que tinguen lloc aquestes coses, i no-saltres volíem trencar amb aquesta inèr-cia creada i fer una cosa distinta. La col·-lecció «Autors d’Ara» naix d’un estudimolt profund, després d’haver-nos rela-cionat amb gent de tota mena vinculadaal món literari. És un projecte molt dis-tint al de les col·leccions de narrativa queja teníem, adreçades als primers lectors(«El Drac de Paper») i als lectors d’uns8 o 9 anys («La Carrasca»).

—¿I la col·lecció «Autors d’Ara» no estàorientada justament a un lector d’institut?

—No, està orientada a un lector gene-ral. És una col·lecció molt eclèctica: t’hipots trobar llibres que els podria llegir unxiquet de setze anys, d’acord, però tam-bé els podria llegir un adult, encara queòbviament d’una altra manera.

—Pel disseny dels llibres [amb il·-lustracions de coberta de Miguel Calata-yud], per l’extensió i pels arguments (comara el tipus de novel·la que és el primer nú-mero, La mirada d’al-Azraq), algú podriadir que sí que es tracta d’una altra col·-lecció orientada als instituts...

—Això és totalment fals. En aquestacol·lecció han aparegut llibres de quatre-centes o cinc-centes pàgines, com ara elrecent Il·legals de Bienve Moya. És una his-tòria preciosa, igual com Estació terminal,de Jordi Botella, que tampoc és precisa-ment un llibre d’adolescents: el pot llegirun xaval, evidentment que sí, però si tu elllegeixes com a adult segurament n’extrau-ràs unes altres reflexions. A més, el temade la literatura juvenil no m’ha semblat maimassa clar... ¿Què és això de fer «llibres pera joves»? No ho entenc. Ara bé, això deldisseny de la col·lecció sí que és una cosaque m’ha dit molta gent...

—És que és un il·lustrador molt relaci-onat amb aquest tipus de literatura.

—Sí, però vejam... La portada d’un lli-bre t’agradarà o no t’agradarà, però hemde pensar en el tipus de portada al qualestem acostumats. Si jo estic acostuma-da a veure una fotografia a la portada, queés el més habitual, el que faré serà adop-tar una actitud que trenque amb això. Ami ningú no em pot negar que MiguelCalatayud és un artista, i jo personalmentconsidere que és un dels millors il·-

lustradors que hi ha ara mateix al PaísValencià, i a més és reconegut en l’àmbitinternacional. Ha creat un estil inconfu-sible, com Manolo Boix o Toni Miró. Elque no es pot negar és que cada una deles portades aparegudes és una obra d’art.A tu t’agradarà més o menys, com quanveus un quadre de qualsevol artista, peròque una portada siga vista així com tudius és una simple qüestió de prejudicis.Jo conec gent de més de quaranta anys aqui li encanten aquestes portades.

—Jo no estic negant que tinguen quali-tat, sinó afirmant que s’associen més ambun tipus de literatura que no amb un al-tre...

—De tota manera no hi estic d’acord,perquè, per exemple, ¿tu coneixes la col·-lecció de cartells de Calatayud?

—No.—Ah, és clar. Això és el que vull dir-

te: crec que les persones tenim uns pre-judicis excessivament marcats, i qualsevolnovetat que vegem tendim a menyspre-ar-la. Per a mi la portada és la carta depresentació d’un llibre, t’ha de dir algu-na cosa sempre, i això estem aplicant-hotambé als llibres de text. I l’interior delsllibres d’«Autors d’Ara» està també moltmeditat: el tipus de lletra és perfectamentintel·ligible, amb molta interlínia, moltclara i de forma rodona —no de pal—,que invita a llegir... Així treballen aramateix editorials com Siruela, per exem-ple. Crec que tot això és fonamental iafavoreix justament que el lector llegescal’obra sense cap tipus de prejudici, queseria l’objectiu ideal.

—¿Ens podries parlar una mica de lesúltimes novetats d’aquesta col·lecció?

—Coses de la Lluna, de Mercé Viana[número 6], és la primera aproximació del’autora —fins ara escriptora de públicinfantil— a un tipus de literatura mésadult. Són relats fantàstics, amb un estilsemblant al de Pere Calders, abstractes isorprenents però sense arribar a ser im-possibles. Per exemple, un el protagonit-za un il·lustrador a qui les mans se li de-claren en vaga. Il·legals és la segona obrade Bienve Moya en la col·lecció [desprésde Llegendes urbanes i relats suburbials,número 2]. Les altres dues novetats sónA la vora de la llar, de Jordi Raül Verdú(un llibre també en principi infantil-juve-nil, és la recuperació de la tradició oral decomarques com l’Alcoià, el Comtat, laFoia de Castalla, l’Alacantí, una mica dela Vall d’Albaida... però des d’un punt devista diferent al d’Enric Valor, queliteraturitzava aquestes rondalles, ja queVerdú s’estima més recollir aquesta tra-dició oral literalment, de manera quel’única cosa que ha fet és depurar la llen-

gua a partir d’un treball de quatre anys degravacions), i Al cor de l’Aitana, deLeandre Iborra (són llegendes, que enaquest cas sí que estan literaturitzades,dels pobles que hi ha al voltant del’Aitana; ha tingut un èxit fulgurant, ésun dels llibres més venuts a Alacant). Enaquests moments disposem de més ori-ginals sobre la taula, crec que cal desco-brir nous valors i a més consolidar els queja tenim.

—¿Heu tingut problemes a l’hora de dis-tribuir els vostres llibres a les Illes o aCatalunya? ¿Us ajuda tenir un autor comBienve Moya o això no us afecta gens?

—El mercat català és un mercat difícilsi no ets català. Tots parlem la mateixallengua, és cert, però hi ha una reticènciaespecífica per part de Catalunya a llegiren la variant occidental del català. Percontra, ací no solem tenir cap problemaa l’hora de llegir la varietat oriental, i lle-gim per exemple Isabel-Clara Simó, unaalcoiana que fa molts anys que resideix aBarcelona i que ha adoptat aquesta vari-ant.

—¿Com compagines tota aquesta tascad’editora per a una empresa privada ambla presidència de l’Associació d’Editors delPaís Valencià?

—Jo no tinc cap problema a l’hora decompaginar-ho, però m’agrada marcar ladiferència quan estic parlant com a edi-tora de Marfil i quan estic parlant com apresidenta de l’AEPV. No ocupes el càr-rec tota la vida i precisament per això ésideal: és un càrrec pel qual haurien depassar tots els editors, perquè et fa pren-dre consciència d’altres tipus d’històries,de problemes que cal solucionar, i tambéet fa veure el sector des d’una perspecti-va global.

—¿No ens podries avançar cap dels vos-tres projectes?

—Ara mateix estem treballant a curt ter-mini. Hi ha projectes nous damunt la tau-la, sí, però sóc molt supersticiosa i nom’agrada parlar-ne fins que no els tinguemben embastats. Consolidar col·leccions li-teràries existents, obrir nous camps en elmón del llibre de text, fer coses que no secentren exclusivament en les assignaturestroncals —la col·lecció «Ara i Ací»—, pro-jectes que reforcen l’educació amb valorsmirant de ser innovadors en tots els aspec-tes... Recorde que un periodista, a propò-sit del nostre Premio Nacional més recent,em va preguntar com s’ho feia Marfil percompetir amb les grans editorials de llibresd’ensenyament. Li vaig respondre: «fent elllibre que aquestes editorials no farienmai».

Felip Tobar

: 9

Unabiennal

benvinguda

L’aposta del comissari Luigi Settem-brini com un dels organitzadors de laBiennal de València, i no de la deMerimée veneciana, és clara: es tractade mesurar la ressonància d’un esdeve-niment quantificant la magnitud delsimpactes mediàtics que siga capaç degenerar. És una mica el món a l’in-revès, perquè no es pot dubtar que, enefecte, s’aconseguirà aquest objectiuprimordial, car figura en el propòsitinicial de la seua pròpia posada en fun-cionament.

Organitzem amb diners públics, i enel context d’una comunitat que pateixgreus mancances culturals —i de les al-tres— en termes estructurals, la versióficcionada d’un gran encontre paracul-tural que només serà rendible si: en pri-mer lloc, té rang internacional, tot i queesdevé imprescindible convidar als ine-vitables artistes locals més addictes al’organització institucional; si, en segonlloc, és capaç de situar-se d’entrada enun terreny de ningú o encara no total-ment explorat en aquesta mena d’apara-dors polítics, i d’ací el recurs al diàlegmultidisciplinar entre les alegres arts quealimenten el nostre esperit internacional;i, en tercer lloc, però primer en impor-tància, si als seu 1000 milions de pres-supost els hi corresponen, com a mínim,els 800 milions d’impactes mediàtics queassegura l’expert en publicitat artística

Luigi Settembrini, comissari en cap del’afer.

Ha dit Consuelo Ciscar Casabán, mésd’una vegada, que els qui es manifestencrítics amb el projecte ni tan sols s’hanmolestat a conéixer-lo mínimament.Confia, sens dubte, que la lluentor debona part dels invitats en serà prou coma salconduit de les bondats d’una Bien-nal que, malgrat tot, exhibeix una granprecarietat quant a la lògica interna delsactes que la conformen. Des d’aquestpunt de vista em sembla prescindiblel’anàlisi de la programació d’una Biennalque avança amb tanta desimboltura elseu propòsit final —les xifres milionàri-es del seu presumpte impacte mediàtic,esbombat de manera tan insistent quecaldria preguntar-se si no deuen estar ad-judicades de bestreta en qui sap quinavariant de mercat dels encants— i fins itot vorejaria l’argúcia autocomplaent latemptació de desmuntar la importànciad’aquest encontre a partir de l’esmentdel llistat dels seus il·lustres convidats.N’hi haurà prou de dir, quant a això, quela presència d’Umberto Eco als fastspassats del Tercer Mil·lenni de RitaBarberà, respecte del qual hi ha acordgeneral sobre la seua inutilitat profunda,ni prestigià la nostra ciutat en cap fòruminternacional de la cultura mil·lennària niserví tampoc per a oferir la millor carad’un assagista remarcable que s’estimà

més d’esplaiar-se sobre els problemes del’escassessa de cel·lulosa que es produi-ria si als xinesos se’ls acudia de ser unamica més occidentals en la higiene de lesseues urgències fisiològiques. Uns xine-sos, d’altra banda, equivalents si fa no faen nombre als impactes mediàtics que esproposa d’obtenir aquesta convocatòria.

Dit d’una altra manera: no hi hadubte que Robert Wilson o Irene Pa-pas, Peter Greenaway o Emir Kustu-rika, entre tants altres grans noms quevisitaran l’Albufera entre els mesos dejuny i octubre, són persones de granconsideració cultural pertot arreud’aquest món, i que paga la pena defer-se un café amb ells. Per això,imagine, se’ls convida, i imagine tam-bé que fent-los una oferta que no po-den rebutjar. Ara bé, i com ja es vaveure en altres ocasions (curiosamentinaugurades per l’Encontre d’Intel·lec-tuals que propiciaren Ciprià CiscarCasabán i Ricardo Muñoz Suay acompte de l’aleshores puixant socialis-me valencià), el que passa amb aques-ta mena de muntatges és, d’una banda,que els invitats s’ho prenen com unpartit amistós, de forma que no esconsideren obligats a subministrar mésque un lleu espurneig del millor de simateixos, i, de l’altra, que aquesta ir-rupció sobtada d’invitats internacionalsa una festa força ben remunerada pro-

10 :

dueix coïssor entre els professionalslocals, aliens a una taula a la qual cre-uen haver opositat tant com per a fi-gurar-hi, almenys, a l’hora de les pos-tres... Comptat i debatut, allò que ensinteressa dels caps d’obra invitats noho veurem, perquè reserven el bo i mi-llor de si mateixos per a celebracionsmés encimbellades encara, mentre queallò que ens podria interessar delculturam o l’arteram local tampoc noho veurem, en la mesura que els em-murria l’obligació de figurar en un se-gon pla respecte dels grans impactesmediàtics d’un esdeveniment més pro-pi de qualsevol de les estimulants fi-nals de la Champions League qued’una apassionant trobada estrictamentcultural, tot i que també interdiscipli-nària, faltaria més.

Arribats en aquest punt podríem in-córrer en la crueltat gratuïta mitjançantel joc de les associacions lliures. Si veKusturika ningú en farà cas de ToniCanet, si figura al programa Irene Papasningú es fixarà en Amparo Ferrer, siRobert Wilson en fa una de les seues,Carles Alfaro es quedarà mut i a la gà-bia, si hom revisita Henry Moore,Ramón de Soto ja es pot amagar a sacasa mentre que Sanleón o MiquelNavarro es lliuraran a la beguda, etcè-tera. El risc de portar una cosa d’aquestrang és que suposa un desdeny conside-rable cap al repte entusiasmant de lesnostres arts locals, pilar de llançament deConsuelo Ciscar Casabán als inicis de laseua animosa carrera artística i nit obs-cura de l’ànima per als seus artistes enles seues conclusions finals.

Ja és greu que hom es pregunte per-

què dimonis serveix un esdevenimentd’aquesta mena, puix que, i ací es plan-teja un cert interrogant inicial, qualsevold’aquests invitats podria participar sen-se problemes en la programació regulardels nombrosos dispositius culturals quedepenen de la Subsecretaria de Promo-ció Cultural de la Conselleria del mateixnom, sia Teatres de la Generalitat, la Fil-moteca Valenciana o el Consorci de Mu-seus, la qual cosa, dit siga de passada,contribuiria no poc a dignificar-los en lamesura d’allò possible. Però el que sem-bla buscar-se és un esdeveniment extra-ordinari, pràcticament als mesos d’estiu,i no se sap si lligat a la incertesa d’ús delTeatre Romà de Sagunt. És una decisiópolítica revestida de servei cultural a unacomunitat que té necessitat de tot, tretd’aquesta classe de demostracions denou ric. Perquè, i en faig esment perquèestà lligat a aquest festival biennal enuna mesura sense la qual el projectemateix fóra incomprensible, s’ha ditmoltes vegades que la política cultural dela Generalitat es confon amb els propò-sits de l’art d’aparador, sense insistir,però, igualment en el fet que s’hi tractad’una política característica del nou ricque, com el personatge famós de Moliè-re, parla en prosa sense saber-ho, con-vençut que fins la dicció escaient es potcomprar al mercat.

En aquest estimulant i no menys apas-sionant invent hi ha dos arguments d’unacerta volada, més enllà del pes d’uns in-vitats del circuit internacional als qualstant els fa dictar una conferència de vintminuts a l’Escola de Guionistes que feruna instal·lació a l’Almodí, muntar unrecital al recinte emmurallat de Sagunt

NOVETATSPersonatgesSantiago IZQUIERDO BALLESTER: Pere Coromines (1870-1939). Pròleg de Josep Ter-mes, 262 pp. [3.900 ptes.]El mon de les nacionsDaniele CONVERSI: La desintegració de Iugoslàvia, 212 pp. [2.000 ptes.]Recerca i pensamentPau VICIANO: Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500).Pròleg de Guy Bois, 200 pp. [3.120 ptes.]Els llibres del contemporaniCarles SANTACANA: El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacionaldel Movimiento (1962-1971), 2a ed., 148 pp. [1.800 ptes.]Arxius de Ciències SocialsGonzalo ANAYA (Coord.): Educació i democràcia, 120 pp.Afers. Fulls de recerca i pensamentXV:37 (2000), Mil·lenarisme i utopia. Coordinació i presentació de Joan Bada i Elias,260 pp. [3.120 ptes.]

La Llibertat, 12 / Apartat de Correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià) / tel. 961 26 86 54 / fax 961 27 25 82 / E-mail: afers@provicom.com / http://www.provicom.com/afers

aeditorial afers

que passejar amb barca per l’Albufera. Elprimer n’és el caràcter interdisciplinari del’assumpte i el segon la qüestió del sor-teig amb premi dels impactes mediàtics.Pel que fa al primer, n’hi ha prou de dirque aquesta Biennal ve a omplir un buitmés aviat imaginari i detectat ad hoc: elfet que a ningú li haja calgut fins ara re-córrer a aquesta mena de tripijocs per allançar les seues biennals, ja el desauto-ritza amb escreix. No és previsible queaquesta mirada original aporte res que nosiga una simple juxtaposició immotivada.I pel que fa a l’impacte mediàtic, verita-ble objectiu d’aquesta aventura instituci-onal, i gairebé l’únic dels anunciats queestà a l’abast del seu talonari, es pot su-posar que en tindria molt més d’organit-zar una supercopa de finalistes de lafutbolera Copa d’Europa a Mestalla du-rant el mes d’agost, amb més de 50.000espectadors fixos al camp i uns quantsmilions a tot el món per raó dels dretsd’emissió, la qual cosa contribuiria depassada a sanejar els comptes de la RTVV.El moll de l’os és que la inductorad’aquest aparador amb pretensions creudedicar-se —i només Déu, o el seu ma-rit, sap en nom de quin equívoc sinistre—a la cultura, en el seu vessant majorità-riament plàstic. Què hi farem! Potserreafirmar-nos en la idea que la cultura ésencara quelcom de massa seriós per a dei-xar-la en mans d’animoses subsecretàriesinstitucionals encegades en la seua pro-moció. ¿Que exagere? D’acord. Però,¿per què Andreu Alfaro, invitat diversesvegades a la Biennal vertadera, la de Venè-cia, no figura al casting d’aquest invent?

Julio Máñez

: 11

Edicions de La Guerra:quinze anys

Quinze anys d’una col·lecció de poe-sia en la nostra llengua, ací a València de-manen, almenys, un comentari. Altreseditorials han celebrat recentment ani-versaris —l’any passat Tàndem celebra-va els deu anys, enguany Bromera encompleix quinze— que són un bonsímptoma de l’estat de la recerca d’unacerta normalitat en la nostra literatura.Però quinze anys tractant-se d’una col·-lecció exclusivament de poesia és unadada important que ens parla d’una re-eixida consolidació. De fet, si aprofiteml’avinentesa per mirar enrere i fem unaullada als títols publicats a Edicions dela Guerra al llarg d’aquests quinze anys,podem veure quina ha estat la trajectò-ria que ha seguit i descobrir com ha anatdiversificant-se de manera que, actual-ment, més que una col·lecció, en sóndiverses i la seua varietat esdevé un delseus valors.

De fet, aquesta varietat ha enriquit lacol·lecció, que, amb la distànciad’aquests anys ha estat la fotografiad’una generació poètica valenciana, laque va encetar l’editorial —Josep Bonet,Pere Besó, Joan Navarro, etc.— i queencara hi continua publicant. La recentPoesia reunida de Marc Granell o pocabans, el darrer llibre de Wences Ventu-ra en són l’exemple. Evidentment aquestfet converteix l’aparició de l’editorial enuna fita històrica d’una generació, comaltres col·leccions de poesia han estat in-defectiblement unides a les vivènciesd’un grup poètic (recordem ara, perexemple, el que ha estat Adonais oColliure per a la Generació espanyoladels 50). Sens dubte, Edicions de laGuerra és un element més dels trets de-finitoris d’aquesta generació.

D’altra banda, altres poetes molt jovesvan publicar els seus primers llibres aEdicions de la Guerra: Josep Porcar,Júlia Zabala, Sergi Torró, etc. en són unexemple. La qual cosa confirmava quel’editorial no era només una mena deplataforma de difusió d’un grup de po-etes, els dels setanta, també tenien el seulloc els que anaven arribant a la poesiatot i el risc editorial que suposa. Però,abans de l’entrada d’aquest joves poetes,una antologia, Camp de mines, marcavaun punt d’inflexió de la poesia valencia-na. Entre els poetes dels setanta esmen-tats abans i els més joves, una generació,la dels vuitanta, feia acte de presència ala poesia valenciana i a la col·lecció. Al-guns dels poetes antologats també publi-caren els seus llibres a Edicions de laGuerra: Manuel Garcia Grau, EnricSòria, etc. De manera que, a poc a poc,la col·lecció anava convertint-se en unmosaic on eren representades totes lesgeneracions poètiques valencianes.

Entre un fet i l’altre, el de la publi-cació d’uns poetes grans i d’altres demés joves, es va encetar una altra di-recció de la col·lecció, la de les traduc-cions, que ja compta amb títols moltinteressants i representatius de diver-ses tendències o camins de la poesia.I això amb dos valors afegits: el fetque algunes d’aquestes han estat lesprimeres traduccions dels poetes a la

península —és el cas, per exemple, deClaes Andersson o Iorgos Seferis— i,sobretot, que presenten sempre el textoriginal juntament amb la traducció.Gerald M. Hopkins, Zbigniew Her-bert, Adrienne Rich, Emily Dickinson,etc., són alguns dels poetes traduits.L’esforç que demana una traducció, enalguns casos difícil per la procedèncialingüística i per la novetat editorial,evidentment n’augmenta la importàn-cia. Aquesta nova direcció, sobretot, ésun regal als lectors de poesia pel fetque ens ha fet accessibles grans obrespoètiques forànies. Inopinadamentaquesta línia s’ha convertit en insígniade la col·lecció i, en certa manera, enla seua plataforma de difusió fora delnostre territori.

Darrerament, com un nou camí de lacol·lecció, ha vist la llum una sèrie dellibres que no havien estat mai publi-cats a Espanya, la major part de poe-tes castellans ja consagrats, com el sig-nificatiu Diario de Djelfa, de Max Aub,o d’altres, com és el cas de Teresa,d’Unamuno, que va publicar-se dinsd’un volum recopilatori. Es tracta dellibres que no representen el més sig-nificatiu dels seus autors. Per això, di-fícils d’aconseguir, tot i que són neces-saris per conéixer el sentit complet deles seues obres. Edicions de la Guerraens dóna, en aquest sentit, l’oportuni-tat de llegir-los.

A més d’aquestes tres línies, altres lli-bres de figures cabdals de la poesia detots els temps han tingut el seu lloc a lacol·lecció, com una Antologia poèticad’Ausiàs March, un llibre de VicentAndrés Estellés, Estat d’excepció, L’arreld’aigua de Montserrat Abelló, una altra

17,5 x 12,5 cm.

12 :

antologia d’un gran poeta gallec: Nim-bes de Xose Maria Díaz Castro, etc.

Ara bé, per tal que una col·lecció pugatrascendir el fenomen purament editorialo empresarial ha d’haver-hi al darrereuna voluntat personal que la dirigescaper uns camins que no són els estric-tament comercials. És difícil manteniruna única línia d’edicions de poesia, comés el cas d’Edicions de la Guerra. De fetés habitual sentir a dir als editors quesostenen, amb altres edicions en prosa,les col·leccions poètiques. Per contra,aquest fet, la manca de rendibilitat eco-nòmica de les publicacions de poesia, haprovocat un desinterés editorial que s’hatraduït en una falta de criteris a l’horade publicar poesia, la qual cosa ha con-tribuït a convertir les col·leccions ad hocen ghettos on només publiquen poetesd’una tendència determinada i això haanat en detriment de la qualitat de lescol·leccions.

No ha estat el cas d’Edicions de laGuerra —des de fa quatre anys és unacol·lecció dins l’editorial Denes— que hamantingut la seua independència i, amés, ha augmentat les seues publicaci-ons. Edicions de la Guerra és tan eclèc-tica com el seu editor, és el fruit d’unadirecció únicament marcada pels gustos

personals d’un lector que publica el quevol llegir, el que ha descobert i vol com-partir amb altres lectors. En aquest sen-tit, els gustos són variats, en cada mo-ment hi ha unes preferències i hem vistcom aquestes han marcat la trajectòriade la col·lecció. I, a la fi, el gust perso-nal d’un poeta entusiasta i entregat haestat un bon aliat de la qualitat.

Sembla que, a partir d’ara, un elementnou s’afegeix a la col·lecció i contribu-eix al seu enriquiment. Els darrers lli-bres publicats vénen acompanyats d’in-troduccions a càrrec d’estudiosos de lapoesia que sumen un nou valor a lacol·lecció i també un motiu més per acitar-la cada vegada que es parle de po-esia valenciana. La introducció deVicent Alonso a la Poesia reunida deMarc Granell o, d’altra banda, la deXelo Candel a Diario de Djelfa de MaxAub, etc. ens ajuden a situar l’obra enel seu context i a tenir una visió gene-ral de la producció conjunta de l’autor.Ara Vicent Berenguer no es conformaa contribuir a la difusió de la poesia,també vol contribuir al seu estudi.

Enguany, Edicions de la Guerra com-pleix quinze anys. ¡Qui ho diria!, perquèuna ullada ràpida al seu completíssim ca-tàleg ha de sorprendre fins el més opti-mista dels editors. Potser la clau és queVicent Berenguer, l’ànima de la col·-lecció, que ha anat publicant any rereany, sense cap recolzament públic impor-tant ni cap editoral gran al darrere, hoha fet amb la naturalitat del qui com-pleix un deure quotidià.

Rosa Maria Belda

19,5 x 13,5 cm.

: 13

Esclar,Monzó

D’un escriptor crític, atent als esde-veniments diaris, si més no per tald’acomplir la seua tasca periodística,què podíem esperar? El millor delsmons, ni més ni menys —encara queaquest títol potser cree expectativesfalses en un lector poc avesat a l’uni-vers monzonià. No estem parlantd ’una obra de ciència-ficció, no estracta de cap utopia que calga envejar,ni de cap desvetllament que ens llevela son. Els catorze relats d’aquest lli-bre (distribuïts en tres parts de set, un,i sis contes respectivament) tenen aveure amb la nostra realitat plaent.Esclar, Monzó ha sabut captar magis-tralment el benestar humà, la bondatde la vida i de l’home. I ho fa com quino vol, amb un llenguatge que nos’exalta davant tanta perfecció, despu-llat de sentimentalismes, amb un toneutre que atenua l’eufòria del lectori li evita l’empatia desitjada amb elsprotagonistes.

Fins i tot, tanta contenció formal re-sulta cínica en atenuar accions d’unaltruisme tan estremidor: un germàque aprén la tècnica per fingir la vidaquotidiana del cos del germà mort; unxiquet que per defensar la veritat reve-lada inconscientment per un amic («fillde puta») és capaç de sacrificar la uniófamiliar; o aquells altres a qui no elsimporta esdevenir assassins truculentssempre que siga per venjar les víctimesd’una conducció despistada. Quantahumanitat es desprén d’aquests passat-ges! Només cal un accident fortuït,sense importància, i ja està servidal’excusa per demostrar la magnificèn-cia de l’esperit humà. Els personatgesviuen situacions que pugen d’intensi-tat, es desboquen, arriben a límits in-esperats, a l’absurditat d’una ficció quesupera la realitat. Ah!... i Monzó sem-pre impedint que el lector s’hi iden-tifique.

L’autor deixa ben palesa la intencióde trencar la il·lusió mimètica, sobre-tot en la manipulació del mode i de laveu narrativa. Els diferents narradorsinterrompen sovint l’acció amb lesseues digressions metanarratives i ambreferències directes als destinataris aqui s’adrecen. L’anàlisi del llenguatge idel fet narratiu presideix molts dels

relats («La mamà», «Tot rentant plats»,«Dos rams de roses», «Davant del reide Suècia», «La venedora de mistos»).Són narradors que construeixen leshistòries a mesura que les conten, queens volen fer creure que tot allò quellegim és purament artifici! Esclaríssim,al nostre escriptor li interessa moltmés el llenguatge que el pobre lectorfidel, obligat a aturar la fruïció delmillor dels mons. Ja ens avisava, ja, enl’estrany epígraf que obri el volum:«—Connaissez-vous M. G.? / L’autrene le connaissait pas. / —Il a écrit tel,tel et tel ouvrage, dit M. G. en citantles titres».

Segurament, Raymond Queneaucomparteix en La Petite Gloire les ma-teixes aficions perverses de Monzó.¿Es deuen conéixer M. G. i Amargós,el narrador de «Davant del rei de Suè-cia»? ¿O simplement és una coincidèn-cia de caràcters el fet que s’expressed’aquesta manera: «Amargós, els diu,escriu ara un dietari. / Els Gómez tro-ben molt original que Amargós parlid’ell mateix en tercera persona. Amar-

gós no hi veu l’originalitat. Sovint hofa, fins i tot quan pensa, perquè aixímarca una distància retòrica que no empodria permetre si parlés de mi en pri-mera persona. També, de vegades, percomptes de referir-s’hi pel cognom, faservir, simplement, el poeta»?

Siga com siga, hem de reconéixer lavàlua d’aquesta nouvelle, la qual con-forma, tota sola, la segona part del lli-bre. Mitjançant un narrador que elabo-ra el seu discurs, majoritàriament, entercera persona (excepte els indicis queaboquen a un final en primera perso-na), l’autor ens presenta la històriad’un escriptor obsessionat per aconse-guir el premi Nobel de literatura. Nocal dir que es tracta d’una passió en-noblidora, per la qual sacrifica fins itot la capacitat d’enamorar-se. La qües-tió és ser exigent amb un mateix, man-tenir ben alt el llistó de la literatura,buscar l’obra perfecta.

Però Monzó vol llevar-li importànciaa les accions heroiques i, sense tenirprou amb el joc de les persones deldiscurs, encara intenta desviar la nos-tra atenció amb arguments secundaris.Fruit d’una conspiració benintencio-nada dels nous veïns—que recorda lacordialitat de La comunidad, d’Alex dela Iglesia—, el protagonista pateix unescurçament de l’altura física.

L’augment de felicitat que se’n deri-va, així com la consecució de l’anhelatguardó, fan inútil la preocupació pelscentímetres perduts. Una lliçó moralsobre la recompensa d’una dedicacióabsorbent. O caurem en el parany decreure que tot és una metàfora de lacreació artística?

En qualsevol cas, el lector gaudeixdel plaer d’una història ben travada,exempta d’absurditats i de frustra-cions, que el mena cap a un final in-esperat.

Cal fer notar la dèria irònica del nos-tre autor. Llàstima que no puga desfer-se d’aquest llast!: «La desídia de la pla-cidesa»; «És aquest el destí de tot som-ni: esbravar-se. Que es facin realitat ésexcepcional»... Ni que el millor delmons fóra només una il·lusió de la li-teratura! Esclar, Monzó.

Ada Garcia

Quim MonzóEl millor dels mons

Quaderns Crema, Barcelona, 2001288 pàgs.

21 x 13,5 cm.

14 :

Dissecciód’un antiheroi

Meditacionspedestres

Rafael EscobarEls vidres entelats

Tres i Quatre, València, 2001250 pàgs.

Per higiene i per sinceritat, quan elsnovel·listes es van cansar de l’heroièpic quasi omnipotent, inventaren l’an-tiheroi. L’antiheroi és aquell protago-nista maldestre a qui no voldríem as-semblar-nos i que, en canvi, despertaen cadascú de nosaltres una tendresacondescendent. Si és home, l’antiheroiviu amb sa mare o sol; té poc èxit ambles dones i molts detractors a la feina.La novel·la de suspens ens el presentaquasi com un franctirador, sol en latorre d’ivori —més aviat la torre dewhisky. L’antiheroi es guanya a pols lasituació precària en què es troba. Mal-grat els esforços ingents del lectorperquè aquell ésser de paper progresse,l’homenet topa amb tots els obstacles:un físic poc excels, un cap que elmenysté, una situació familiar gensexcitant.

Rocco Maldini és el personatge cen-tral d’Els vidres entelats i respon a l’ar-quetipus que acabem de descriure. Evi-dentment, la seua existència trista —itristament volguda per aquest mandrósperiodista de tercera fila— sembla quearribe a un punt d’inflexió quan el di-rector del diari per al qual treballa liencomana un article aparentment ba-nal. Rocco rep l’encàrrec de redactaruns articles sobre la profecia de SantMalaquies, que al segle XII va predircadascun dels papes que vindrien permitjà d’uns noms en clau (a voltes tangenèrics com aplicables a qualsevolpapa, i a voltes tan enigmàticamentconcrets). El darrer papa predit, a fi-nals del segle XXI, que és quan es des-envolupa l’acció, encara no ha estatnomenat. Per què és el darrer? És ques’acabarà el món? ¿Per què els preocu-pa tant, a certes altes jerarquies, el queescriga Rocco sobre els possibles nomsdel successor del papa malalt, si ho fabasant-se en una discutible profecia?

Rafael Escobar, que viatjava al pas-sat amb Les veus de la vall, viatja araa un futur força semblant al nostre, on

encara tenen importància els mitjansde comunicació escrits i l’Església, i onels antiherois encara malviuen ambcontractes escombraria i aprofitant-sede la pensió de la mare. Rocco tindràals dits un canvi de vida i el lector sim-patitzant li farà costat.

Els antiherois sorgeixen per higiene.Perquè ens desperten la commiseraciói s’assemblen a nosaltres, però no ensarriben a la sola de la sabata, i ens des-lliuren així dels complexos d’inferiori-tat. Rafael Escobar reïx a crear un per-sonatge que es troba a la vora de L’ho-me del carrer que cantava Espinàs, enuna escala descendent, al final de laqual hi hauria, amb perdó dels lletra-ferits diversos, l’infal·liblement misera-ble Mister Bean.

Els vidres entelats són els que sepa-ren el director del diari de la resta deperiodistes, una metàfora de la visióque aquell que controla les nostres vi-des té de nosaltres; a través dels vidresentelats hi veu les ombres d’allò quesom, Roccos Maldinis més o menysafortunats que maldem per la nitidesade la pròpia existència. Si ho aconse-guim, o si esbrinem el misteri de quiserà l’últim papa —Petrus romanus se-gons la profecia de Sant Malaquies—,o si, coincidint amb aquest, s’esdevé lafi del món, serà molt important per ala humanitat, però, a qui li importa?

Felicitem Escobar perquè no és fàcil es-criure destrament sobre un antiheroi tanantiheroi, i perquè contribueix a la hi-giene dels novel·listes pretensiosos, i per-què no hi ha res d’estrident en aquestanovel·la que es llegeix de seguida.

Maite Insa

18,5 x 12 cm.

Diu Vincent van Gogh, en una de lescartes al seu germà Theo: «no em sem-bla impossible que el còlera, el mal depedra, la tisi, el càncer, siguen mitjans delocomoció celest, com els vaixells a vapor,els òmnibus i el ferrocarril en són de ter-restres. Morir tranquil·lament de vellesaseria anar a peu». Jo aspiraria a això dar-rer (sense cap pressa, ep!), i per això sócpartidari i propagandista dels desplaça-ments pedestres, dels viatges curts —ollargs— a velocitat de cama humana.Supose que resulta paradoxal, en un mónon el paradigma absolutament imperantés el de la velocitat (tot el segle XX fouuna cursa enfebrida per a conquistar-lo),venir ara a vindicar el dret d’anar a peu. Itanmateix cada vegada en som més els quihem optat per aquesta via, al camp peròtambé a la ciutat, ni que siga —en aquestdarrer cas— com una estratègia pragmà-tica contra el caos quotidià del motord’explosió.

Anar a peu, al camp, et permet co-néixer realment el paisatge. No necessi-tes, doncs, inventar-lo, com quan el re-corres amb un vehicle. La velocitat neces-sita imaginar per a reconstruir, però tam-bé injecta rutina. El resultat final és queacabes no veient res. Podeu fer la provaal seient de darrere d’un cotxe o, els mésagosarats, al d’una motocicleta.

Qui ha entés molt bé això és JosepMaria Espinàs, un tipus de ciutat que hatrobat en la crònica dels seus viatges apeu això tan estimable per a un escriptor:el to i la forma unificadora de la seuaobra. I la gent, segons sembla, hi ha res-post: del seu últim report —el viatge perExtremadura— se n’han venut d’entradadeu mil exemplars.

A la ciutat, podríem pensar, el recorre-gut a peu no proporciona tantes ocasionsper al jubileu antropològic. Però no éscert. A peu per la ciutat, amb morositatper carrers i carrerons, descobrim, perexemple, el gran tresor immemorial delsgrafits, una pràctica que m’he avesat adefensar gairebé en solitari (espontanisideològics a banda). L’editorial Mediter-rània acaba d’editar precisament ambmolt de gust un enèsim recopilatori depintades urbanes: Les parets parlen. Tot ésqüestió, doncs, de caminar i mirar.

Joan Garí

: 15

Una veude dona

Carles CortésVeu de dona

Barcelona, Columna, 2001144 pàgs.

Eva, la protagonista de la novel·la deCarles Cortés Veu de dona, ens conta lahistòria de la seua vida donant testimonid’un món, el de la postguerra, que, comdiu ella, atempta contra la individualitat deles dones, que les confina a la misèria deles cases. Comença, per tant, un exercicide memòria que esdevindrà, amb el trans-córrer de la narració, memòria col·lectiva.Però, per aconseguir-ho, la novel·la fa unrecorregut estrany i arriscat que ens por-ta a l’espai del mite. I ho diem, en primerlloc, pel nom bíblic de la protagonista:Eva, la primera dona, la creadora del pe-cat i ací, en la novel·la, la portadora de lamaledicció de la família, el fruit d’un amorprohibit. Però Eva, en un moment deter-minat, es converteix en Déu perquè deixad’ésser la dona creada (l’Eva bíblica) i ésella mateixa la que s’erigeix com a creado-ra, fent pastes al forn on treballa i donant-los forma d’una dona i d’un home; alsdolços els anomenarà Eva i Adam. En aixòse sent com l’artista que aconsegueix do-minar la natura al seu gust i ens dóna laclau metafòrica de la pròpia novel·la. Alcap i a la fi, Eva ens diu: «Les dones hande tornar a inventar el món» i ella comen-ça a fer-ho des de l’origen, des del mite.

I a l’espai del mite hauríem de situar elssomnis premonitoris que, amb el trans-curs de la lectura, seran la realitat matei-xa; perquè Eva somnia i després succeeixtot allò que ella ha somniat. Per tant, tam-bé ací Eva inventa el món, inventa unarealitat diferent i torna, de nou, a l’origen,perquè en els somnis trobem una naturade terra, aigua, aire i foc.

Cal ressaltar que la novel·la es presenta enforma de monòleg (l’àvia Eva conta la his-tòria als seus néts) apropant-nos, per tant,al gènere teatral i, encara diríem més, al gè-nere tràgic (tan lligat, tradicionalment, a larepresentació de mites). I és que hi ha enl’obra un element recurrent que tots els per-sonatges assumeixen: el destí, que en la fa-mília d’Eva ve representat per la presènciaconstant de la mort i del qual ella (com l’Evabíblica) és, en certa mesura, responsable.

Però a més del destí tenim la formació co-ral, a la manera grega, de Reme i Empar(unes veïnes del poble) o el patiment de l’he-roïna, que sap quin és el destí imposat soci-alment per a ella com a dona i també el mí-tic del pecat original, però que vol lluitarcontra ell per a no ser com les dones de laseua família, «que han patit molt, perquè nohan sabut ser elles mateixes».

I així arribem al moment catàrtic en quèla novel·la, lluny de tancar el cercle, l’obriencara més, com si tota l’obra fora aquellbosc de María Zambrano amb «cercles cadavegada més oberts fins que arribem al llocon no hi ha més horitzó», trencant l’acos-tumada linealitat amb cercles que són som-nis. I fa, alhora, el seu últim i gran homenat-ge a les dones, perquè Eva acaba amb lamaledicció que plana sobre la família (el seupecat original), pel fet de contar la seua his-tòria, la història de la seua família i, al cap i ala fi, la nostra història. Eva és l’encarregadade transmetre la memòria comuna en unmarc d’oralitat (tota la novel·la, tret de l’úl-tim capítol, és una narració oral) com ho hanfet sempre les dones, i tot això deixant quela imaginació, que el somni, que el mite ar-riben a la realitat creant-la de nou (com diuEva que han de fer les dones), inventant-lade nou entre la història i la poesia, entre lamemòria i la imaginació, entre la realitat i elsomni.... com ha fet sempre la literatura, allòque Schlegel deia «un somni voluntari en lavigília». Ho diu, també, Eva amb unes pa-raules que resumirien, d’alguna manera, totel que venim dient: «Tots els secrets al des-cobert que es mantenen en el record... quees deixen en l’herència, en els papers deixats,perquè la memòria, com la imaginació i elssomnis, és tota una vida».

Raquel Hernández Gómez

22 x 14,5 cm.

Caldria endinsar-se pels laberints del’especulació més arriscada per arribara intuir quin paper hauria representatJoan Fuster si el franquisme no hague-ra existit, si el País Valencià que va tras-puar durant la II República haguera fetla seua seguida sense entrebancs, si nohaguérem patit els estralls de la llarga iinacabable «transició». Joan Fuster, aforça d’escriure sobre els ets i uts de lanació dels valencians, del nostre atza-rós passat, de la misèria del present i deles possibilitats del futur, va acabar perser interpretat per alguns com a pare dela pàtria. I vés per on que són aquestsmateixos, els qui li reiteren devoció desde l’ortodòxia més incompetent, queara volen anatemitzar la seua reflexiócívica (digueu-ne política si voleu), ésa dir els escrits més lúcids que com aciutadà va assajar Fuster. Són aquestsels qui parlen de «fusterianisme» entermes de doctrina política, com si di-gueren «blasquisme» o «lerrouxisme»,amb la diferència, però, que el de Sue-ca mai no va ocupar càrrecs en cap or-ganització política. Fuster, en paraulesd’Alfons Cucó, «va ser un escriptor ex-cepcional que va viure obsessionat peldestí del seu poble i per la seua super-vivència cultural i nacional». Tanmateix,els qui, sense respectar-lo gens, li enco-lomaren la paternitat pàtria, ara en re-neguen, i ens acusen els qui valoremFuster per la seua lucidesa, contudènciai —ai!— actualitat d’ortodoxos irre-dempts, de dogmàtics fins i tot. VicentPitarch, en un article publicat a la re-vista Serra d’Or (juny, 1997), ja ho ad-vertia: «resulten força sorprenents lespresses amb què antics reductes fuste-rians comencen a desdir-se de les ma-nifestacions de catalanitat, que havienprofessat amb convicció ostentosa…Potser aquesta inflexió en la tradiciófusteriana no tingui cap més explicacióque el fracàs, a vint anys vista de la re-presa democràtica, d’un projecte polí-tic per al País Valencià. D’un fracàs tanmonumental necessàriament se n’ha dederivar una sensació generalitzada defrustració. Ara veiem que convenia tro-bar un boc expiatori d’aquests fracassoscol·lectius».

Toni Cucarella

Bocexpiatori

16 :

«S’ha de ser molt fort per poder acabarles frases, i llavors intentar que les parau-les no traeixin tot el seu misteri.» La frasepertany a «L’última escena de seducció»,un dels contes d’Àlies Barcelona.

Fidel a l’encant d’una prosa ben trava-da, l’autor cultiva la precisió dels mots iconstrueix uns relats que desperten la cu-riositat del lector. Els canvis, la recerca, lasoledat i la mort, són el motor de les tret-ze històries d’aquest volum.

Hi ha personatges que moren sense quela paraula mort surti per enlloc, interlocu-tors presents en la ment del protagonista,identitats permutades, excitacions queapareixen com un pes golut que tiba elstesticles, fantasmes que s’apareixen al ci-nema, un novel·lista que desapareix abansd’escriure cap novel·la... Un univers par-ticular.

Pere Guixà presenta el ventall de perso-natges amb la subtilesa de la carícia d’unaploma. N’explica mirades, moviments, ac-cions fraccionades, però mai col·loca al ser-vei del lector el pensament global del perso-natge. Sabem que han patit una pèrdua, peròno en tenim tots els elements. Manté viu elmisteri. Suggereix callant i narra allò il·le-gible que la mateixa lectura desprèn.

Combina un lirisme dur, com el d’«Elparavent», amb notes d’humor surrealistacom les de «La imantació». Ambients oní-rics, però tan sols en l’interior del perso-natge, com succeeix a «Manifest tard».Ambients de laberint, com les galeriesconstruïdes per Foix. «El que passi fora demi m’és indiferent», diu el protagonista de«La piràmide de vidre», que tracta dels lí-mits de la realitat, una ratlla prima, trans-lúcida, com de paper vegetal. Les escenesargumentals són secundàries perquè des-

Silencisparticulars

Pere GuixàÀlies Barcelona

Quaderns Crema, Barcelona, 2001200 pàgs.

taca l’originalitat d’explicar allò que pas-sa i no es veu, com mostra «Goig-Art» o«L’exèrcit de Dalí».

A l’hora de fer caminar els personatges

Guixà bascula entre les frases curtes i unessubordinades llarguíssimes, tons seriososcom a «Més avall encara» o de fina ironia.La seva prosa conté un lèxic precís i acu-rat, cada verb és exacte. Si bé Guixà no tre-balla el concepte de conte tancat i la justi-ficació de cada element de la narració compostulà Txhèjov, concep els relats en unsentit lineal, fluctuant, sotmès a qualsevolcanvi, com la vida mateixa.

Al seu primer llibre de relats, L’examende l’autodidacte (Quaderns Crema, 1999),Pere Guixà concentrava la força narrativatambé en allò que no descriu però que síque anuncia. Aquest estil electritza i pro-voca la implicació del lector. Amb ÀliesBarcelona Pere Guixà es revela com un ex-plorador d’espais interiors, com el pintorque fa de la descomposició el seu mètodede treball. L’autor treballa amb la dualitatde l’ésser, l’aparença i el pou profund del’ànima. Es manté receptiu a les brutíciesde l’ànima i narra un petit mosaic de con-flictes particulars.

Un cop finalitzada la lectura i amb el lli-bre tancat damunt la falda, sorgeixen duespreguntes: per què aquest títol? Per què eldibuix d’un telèfon a la portada? Barcelonaés l’escenari que planeja per sobre de cadapàgina. Un àlies pot amagar qualsevol iden-titat, Barcelona amaga una multiplicitat demons. Potser el telèfon s’erigeix com la viade comunicació, com la solució de l’aïlla-ment personal d’aquestes petites vides queacabem de trobar al llibre, tacades per la so-ledat i la incomunicació implícita de la con-dició humana. Però tan sols un telèfon perrespondre totes les preguntes dels personat-ges d’Àlies Barcelona.

Lídia Penelo

: 17

Que la complexitat del món que un es-criptor retrata no ha d’atribuir-se a exu-beràncies –estilístiques o de qualsevolaltra mena– és cosa sabuda. Procedir peracumulació o per concentració defineixmaneres de fer en literatura, tan vàlidescom rigorosament diferents. Si, a més, laconcentració no implica ni xifrar el mis-satge amb codis que l’acosten a l’enigmani empobrir-lo fins a la banalització,aquesta manera de fer sol tenir resultatsenvejables des de tots els punts de vista.

LLIBRES...

Cinc narradors d’interès:Monzó, Cercas, Borràs, Usó i Fonalleras

una etapa i, en conseqüència, d’obrir lesportes a experiències noves. Tanmateix, elMonzó d’El millor dels mons no és rigo-rosament nou. Com era d’esperar, natu-ralment. Hi ha noves maneres d’explota-ció de les tècniques, però les línies mes-tres del seu món narratiu no han desapa-regut, sobretot la que fa de la seua lite-ratura un intent de convertir el poder dela ficció en una autèntica arma contra elretrat fidel de la realitat, que ara se’nspresenta especialment amarga. El «realis-me» monzonià, el seu «costumisme asfàl-tic» és d’una complexitat tal que no esdeixa sotmetre a esquemes. I en El mi-llor dels mons hi ha elements suficientsper comprovar fins a quin punt la matei-xa literatura, la ficció, és l’objecte de laliteratura monzoniana. Des del títol ma-teix, on el lector no pot obviar les refe-rències a Voltaire o Leibniz, fins al fetmés essencial: els mecanismes de la fic-ció acaben acomodant la realitat al text oes permeten la llicència de destruir altrestextos. Al capdavall, una manera de des-enfocar els fets —literaris o no— que ensil·lumina.

Fa temps que Monzó oxigenà la narra-tiva catalana. Fou l’antídot contra al·lèr-gies cròniques i falsos transcendentalis-mes. És cosa reconeguda per tots, críticsi un bon grapat de narradors que confes-sen haver-lo llegit i haver-ne après formesi actituds literàries. I el fet, com és ben na-tural, excedeix els límits lingüístics. Arafa uns dies, per exemple, Javier Cercas hoconfessava en un article publicat a Ba-belia. El Cercas, traductor a l’espanyoldels contes de Monzó (Ochenta y seiscuentos, Anagrama, 2001) i autor d’un al-tre dels imprescindibles dels darrers me-sos: Soldados de Salamina (Tusquets,2001). No conec cap lector d’aquestanovel·la que no haja remarcat l’originali-tat de la fórmula —una lúcida barreja dereportatge periodístic, reflexió històrica ipur relat de ficció— i la capacitat de l’au-tor per dur-nos fins a la fi sense fer-nosenyorar altres menesters. Cercas sap con-tar, una virtut no massa estesa, i ho fa amés amb un estil que rebutja tot tipusd’estridències i que fa de la sobrietat laseua millor arma. Com sol ocórrer amb

els bons narradors, al lector li semblaenormement senzill el que sens dubte ésel resultat d’un gran esforç, sobretot quanse n’adona dels sentits amagats, d’allò quel’autor dels Marginalia anomenava cor-rents subterranis de significat, que el nar-rador simplement insinua. Són impaga-bles al meu veure les possibilitats que elllibre de Cercas ens ofereix per reflexio-nar sobre la mateixa funció de la literatu-ra, com ho són també les oportunitatsque ens dóna per assistir a una original

...I DÈRIES

21 x 14 cm. 20 x 13,5 cm.

Sempre m’he sentit a gust amb la litera-tura de Monzó per l’equilibri que ha sa-but mantenir —imagine a costa de quantsesforços!— entre territoris tan desagra-dables per als lectors com l’hermetismeindesxifrable i la banalitat tediosa. Ara, lalectura d’El millor dels mons (QuadernsCrema, 2001) em confirma les impressi-ons de lectures anteriors i, a més, m’om-pli de raons contra els qui anunciaven fatemps la dificultat d’una empresa que,segons deien, presentava símptomes d’es-gotament. Monzó ha escrit un altre llibrenotable, dels que un no pot passar si volassistir al procés d’execució d’una de lespropostes literàries més coherents i inno-vadores de la literatura catalana actual. Ladecisió d’aplegar en un sol volum (Vui-tanta-sis contes, Quaderns Crema, 1999),reelaborada, tota la producció contísticapotser tenia la intenció última de tancar

manera de construcció del relat d’unaefectivitat sorprenent. De l’allau de lite-ratura sobre la Guerra d’Espanya que causistemàticament sobre nosaltres, aquestllibre de Cercas sobresurt exageradament.I ho fa perquè segurament presenta un fetanecdòtic —el singular afusellament deSánchez Mazas— que acaba sent superatamb escreix pel poder de la ficció fins aportar el lector a territoris universals.Soldados de Salamina és una novel·la onfàcilment ens toparem amb l’home i elsseus records, amb la memòria i les seuestraïcions i, sobretot, amb l’oblit i el seupoder de tergiversar fets i actituds.

Un dels problemes tècnics coneguts denarradors i lectors és la capacitat d’aquellper construir l’estructura del seu relat.Cercas resol a la perfecció l’organitzaciódel seu, a pesar que aquest presente ni-vells diferents a acoblar. En aquest sen-

18 :

tit, els problemes dels contistes són d’unaaltra entitat. Coneixen fins a quin puntels seus reculls tenen dificultats d’orga-nització interna, d’ordre per exemple, i siel que es vol consisteix a donar sentit dela unitat del conjunt, els recursos ques’han de posar en joc són ben diversos.Des que vaig llegir el primer recull decontes de Vicent Borràs, Sala d’espera(Bromera, 1996), tinc la impressió que ésun del problemes tècnics amb què s’en-fronta aquest jove i bon narrador, quepublicà també una novel·la, Notes finals(Bromera, 1999), que per al meu gust nosatisfeia les esperances obertes pel recullde contes. Ja vaig dir en un altre moment(Caràcters, núm. 1) que els contes de Salad’espera se’ns presentaven com a unitarisa partir d’una maniobra formal que almeu parer anava en detriment del con-junt. La nova novel·la de Borràs, L’últimtren (Bromera, 2001), es construeix tam-bé a partir d’un conjunt d’històries queDelfina, un personatge de la ficció, con-ta al narrador primer. Novament, doncs,un recurs formal dóna compte de la uni-tat d’unes històries la intenció de lesquals és situar-nos en el passat viscutdurant el temps de construcció del ferro-carril. Una història-marc, i actual, és ellloc on Delfina, la més jove d’una sagad’altres Delfines, submergirà el narradorprimer i el lector en un conjunt d’histò-ries del passat, que es fan arribar fins alpresent de la narració a partir d’altresrecursos afegits, com les cartes que estra-tègicament s’insereixen entre el conjunt.El que Delfina conta és, a més, allò quea ella li ha contat la senyora Antonieta,una dona vella del poble de qui Delfinas’ocupa. El recurs, aquesta vegada, nogrinyola excessivament com en el primer

recull de contes i el conjunt n’ix formal-ment guanyant. Ara, fins i tot, semblaben estudiat per a transmetre al lector lapassió pel fet de contar i per la recupera-ció de la memòria. Però a pesar delsguanys no em trec de damunt la impres-sió que la prosa de Borràs necessitariamés llibertat, no sotmetre’s a priori a es-tructures formalment complicades queacaben sent un autèntic entrebanc. Perquè no haver contat directament la his-tòria del naixement del ferrocarril, ambles cabòries dels personatges que la vis-queren, sense sotmetre-la a la dependèn-cia purament formal del narrador actualque la rememora? Més encara, i sobretot,si el que se’ns conta del present és mésaviat accessori.

De fet, hi ha una certa tendència, en-tre els narradors valencians especialment,a anar-se’n lluny, massa lluny, com si elpresent immediat o el recent els feranosa, com si la quotidianitat no donaraper a muntar històries d’interès literari.Una fugida del present, o viatge al pas-sat, amb armes i bagatges. Vull dir que lafugida implica també una certa dèria perun llenguatge amb bona cosa d’elementsarcaïtzants, fidel a l’univers que s’hi re-trata. No ho dic com un retret. És sim-plement una constatació. Tots coneixemmagnífica narrativa muntada sobre aquestrecurs. Però un no pot estar-se d’assenya-lar les tendències que són fàcilmentconstatables, sobretot perquè la insistèn-cia és excessiva i acabarà especialitzant lanarrativa d’autors valencians en avatarsmés o menys arqueològics. Vicent Usó,per exemple, un altre dels narradors va-lencians d’interès, ens introdueix tambéen el forat del temps quan a La tavernadel cau de la lluna (Tàndem, 2001) dónapas a tot un seguit d’històries que el lec-tor relaciona amb el present només peranalogies més o menys evidents. Un lli-bre que sí que resol la unitat amb un re-curs formal que amaga perfectament elque té d’artifici i amb evidents ressonàn-cies del Moncada d’Històries de la màesquerra i, sobretot, d’El Cafè de la Gra-nota. En narrativa, com en poesia, lesformes no són cap tribut que cal pagar ales convencions literàries.

Qui no sembla tenir problemes amb elreferent temàtic de l’actualitat ni ambqüestions de formes i estructures ésJosep M. Fonalleras. Amb August &Gustau (Empúries, 2001), Fonallerasmostra el seu interès per l’experimenta-ció i els resultats són més que notables.Un pèl més al costat de l’enigma indes-xifrable que Monzó, per seguir amb ladistinció que he fet al principi, aquestanarració de Fonalleras és, sobretot, un

assaig de discurs contra el temps. I aixòtant des dels contingut com des de laforma. Tant perquè les disquisicions so-bre la predestinació i el determinisme sónun dels eixos temàtics com perquè el con-junt reflecteix també en la seua organit-zació la voluntat d’ordenar el discurs desde criteris gairebé acrònics. No debadesles anècdotes a partir de les quals es mun-ta la narració, sobretot la que porta elprotagonista a recompondre el puzle d’unquadre, «El taller d’Apel·les», del pintorflamenc Willem van Haecht. De fet, elllibre ben bé podria haver-se titulat així:Puzle, ja que aquesta és bàsicament laimpressió més forta que el lector s’endu,la d’un narrador que porta al territori del’escriptura el desordre del procedimentde composició d’un puzle, del qual tenimla visió global de la mostra, però que aca-bem reconstruint a partir d’un cert atzar,d’una disciplina que trenca d’alguna ma-nera la temporalitat lògica. Fonalleras és,al meu veure, un dels narradors catalansmés poderosos. Llibres com August &Gustau ens fan una mica més optimistessobre la vitalitat de la narrativa catalana.En això, Monzó i Fonalleras s’assemblen.També en la pràctica del desenfocament,en la defensa d’una actitud rebel que posaels mecanismes de la ficció al servei d’unavisió de la realitat diferent a la que ens fancreure costums i tòpics. Potser en algunaltre moment pagaria la pena d’esbrinarquè tenen de kiut, per què són exemplesde «la veu còmico-agònica» en què l’edi-tor d’Empúries s’inspira per a construirel seu cànon. En tot cas, les seues litera-tures han mostrat sempre la voluntatd’anar més enllà. I els lectors ho agraïm.

Vicent Alonso

: 19

Vicent Borràs, en saber-se beneficia-ri del quilo i mig (de pessetes) ambquè va estar recentment premiat L’úl-tim tren, es va afanyar a assegurar queaixò no és novel·la històrica (vegeubromera.com). Que el fet que el seurelat transcórrega entre mitjan segleXIX i l’actualitat, a les comarques cen-trals valencianes, i el fet que dediqueuna bona part del text a certs esdeve-niments socials de segle i mig ençà nosón més que un escenari on fer quehabiten uns personatges amb passionsi conflictes; i que aquests sí que en sónels protagonistes, i no el teló històricde fons. És clar que, potser, caldriadeixar explicar-se millor a l’autor.

Costa molt, a hores d’ara, trobar unadefinició de les de diccionari per al ter-me «novel·la històrica». Sembla com siqualsevol relat publicat en aquest últimcanvi de segle i que situe la ficció unsvint anys enrere, o més, ja puga ser unrelat històric. De fet, és bastant impro-bable que en els temps que corren aalgú se li ocórrega fonamentar un ar-gument exclusivament en fets histò-rics, i no en els personatges, si és quenovel·la històrica és això. El cinemacomercial actual —per fer un extrem—ho confirma: tothom recula a mo-ments pretèrits d’interès, però semprecom a decorat que empaqueta una re-lació o una altra entre persones de fic-ció. I també en la literatura: un bonexemple n’és la recent La felicitat, deLluís-Anton Baulenas, de recomanablelectura. Així que, de bon comença-ment, ja podríem anar pensant a arra-conar aquest terme o usar-lo prèviadefinició personal.

L’últim tren va rebre el XXII PremiJoanot Martorell de novel·la de l’Ajun-tament de Gandia, un certamen discretperò veterà (el premi de poesia AusiàsMarch, germà d’aquest, publica ja latrenta-vuitena edició), amb un juratformat per Jeremies Barberà, JosepIborra, Glòria Llobet i Carme Miquel.Vicent Borràs ha escrit també recullsde contes (Sala d’espera, Premi Vila dePerpinyà 1995) i la novel·la Notes fi-nals.

La valenciana prosa, a força de con-vocatòries milionàries de premis pertot el país, va madurant. El llibre se-gueix una estructura complicada, a par-tir de tres línies temporals quasi simul-tànies: la meitat del segle XIX, la mei-tat del XX i l’actualitat (finals delXX). A més, s’hi entrecreuen una gar-bera de personatges: en tan sols cin-quanta pàgines n’hem conegut ja unavintena —per un moment un pensa a

Novel·la històrica,història per a novel·les

tirar mà del llapis, per veure-ho mésclar. Tot açò complica bastant la lectu-ra, si bé cap a la part central tot s’esta-billitza i podem seguir la trama ambrelativa facilitat.

Vicent BorràsL’últim tren

Bromera, Alzira, 2000200 pàgs.

La primera línia argumental és la mésactual: dos personatges que conversenal tren de rodalia, que circula justa-ment pels llocs esmentats al segonfront argumental. Aquest, relata l’arri-bada d’un nou tram de ferrocarril en-tre València i Xàtiva, cap al 1853, laqual cosa acompanya l’existència d’unaintriga entre uns quants vilatans delspobles riberencs i de l’Horta, on esbarregen tot d’amors i morts i traïci-ons. Més tard apareixerà una terceralínia temporal que farà de pont entreles dues anteriors, situada a mitjan se-gle XX. Amb tant canvi de temps, devegades el text es torna laberíntic,críptic: hi ha casos en què un simple«aquella nit» no és prou per saber finson hem de retrocedir mentalment. Lamultiplicitat de recursos és un al·-licient més del text: al costat de tantsflash-backs i anticipacions conviuenepístoles, cobles cantades (quartetesque s’acompanyen de dolçaina i taba-let), onomatopeies (el propi tabalet:pàg. 36) i un compendi de lèxic tradi-cional valencià molt apreciable.

La barroeria i la ironia en el parlarper què som mundialment coneguts elsvalencians apareixen magistralment re-tratades al text, en un discurs planer iamb sonoritats col·loquials molt vives.«La nit que Agulló es partí l’os de lacama [...] Onofre Ferrús es cagà en lamare que el va parir, a Agulló» (pàg.64): coses, en fi, que només diria und’Algemesí. I el mateix ocorre a tot eltext «històric»: és sense dubte el mésinteressant de les tres línies cronolò-giques.

Estem davant una novel·la divertida,que contribuirà a recordar vells temps(especialment els últims de la dictadu-ra franquista) i a reconstruir una micala nostra memòria històrica, tan mal-mesa pel vertiginós ritme vitald’aquests dies. Un discurs molt valen-cià, amb una trama confusa al principiperò definitivament atractiva. Deixantde banda l’indefinit concepte de no-vel·la històrica (tan probablement in-servible avui dia), els personatges aca-ben resultant-nos ben vius, accessiblesi humans —i més encara amb uns cog-noms tan coneguts.

Una bona contribució a la maduresade la narrativa valenciana. Després detot, potser els premis sí que seranútils. Diuen que l’Ajuntament deGandia vol pressupostar més dinersper a aquest premi Joanot Martorell.Veurem si és veritat.

Joan Manuel Matoses

23,5 x 15 cm.

20 :

Josep Mir obri i tanca el seu llibre ambuna invocació a la mort. Igual com MarlonBrando, el coronel Kurtz, menjant pistat-xos en la versió de Coppola d’El cor de lestenebres de Joseph Conrad, mentre pro-nuncia «l’horror, l’horror...», Josep Mirs’encara amb la mort en el seu llibre Elmim del mag amb el vers de W. Stevens ta-tuat al braç com els legionaris: «la mort ésla mare de la bellesa». Així s’entén el sen-tit vital que recorre els versos, des delmateix títol, tan contradictori com l’exal-tació de la vida que comporta la presènciade la mort. Una ironia com la d’un «mim»en el seu esforç per transmetre un missat-ge que en mans del «mag» és més a propde l’atzar o del parany que no de cap cer-tesa; la màgia ve a ser l’encert del mimquan l’espectador endevina què vol dir-nos mitjançant els gestos que reproduei-xen la jugada de daus de Mallarmé: «sobrealguna superfície vacant i superior / el xocsideralment / successiu / d’un càlcul totalen formació / vetllant / dubtant / girant /brillant i meditant / abans d’aturar-se / enalgun punt últim que la consagre / Totpensament emet una Jugada de Daus». Enles paraules preliminars de «Reducció»Mir ja adverteix que el lector no hi troba-rà cap confessió sentimental, «una pràcti-ca intimista o joista... sinó simplement unaactivitat intel·lectual».

Aquest és un text valent que en algunsmoments s’acosta a les lletres de batalla,no entre cavallers sinó amb un mateix. Acíperilla la vida de l’artista perquè treballasense cap xarxa. I per més que l’esforç delmag a través del mim tinga el mateix es-perit lúdic que els xiquets quan esgrafienles beceroles, rere la cortina de l’escenaris’amaga tota una Enciclopèdia de la Hu-manitat. Només un mag o un boig s’atre-virien a tal mampresa: disposar de set ca-pítols —els mateixos que la Gènesi enmans del déu bíblic— per fer un repàs detotes les veritats ecumèniques (l’amor, lamort, l’orgull, la llibertat, la dignitat, la so-litud...) a través de mites de la nostra cul-tura. Set, el nombre de la perfecció: setvirtuts, set pecats, els dies de la creació...Ara bé, el secret es troba, més que no enla xifra, en el mag o el déu omnipresentque la pronuncia: «set». El poemari de Mirve a ser, doncs, com un camí que traça unparal·lelisme entre l’experiència personali la cultural a través de set estacions.

Ja siguen referències al món dels troba-dors, la cavalleria, la València musulmana, elclassicisme renaixentista, la vivència mésimmediata o la imatgeria jueva, els poemescoincideixen en un doble joc idèntic al del«mim» i al del «mag», o el que és el mateix:la impossibilitat d’expressar en paraules elssecrets que s’arreceren en les mans del mag.

Les mans són més ràpides que la vista. Iallí on hi havia trobadors, prínceps i prin-ceses, Giordano Bruno en la foguera,Acteó devorat pels gossos, les portes deMedinat al-Turab, el mercat de Quart o elscinc rolls de la Torà, ara no hi ha res. ¿Comés possible que s’hagen esfumat les civi-litzacions, les muralles, les misèries indi-viduals, la dansa de l’amor cortés o lesmuralles de Jerusalem? ¿En quin forat delcopalta ha ensarronat el mag tant d’esforçper sobreviure a través del temps? ¿A quingest haurà de recórrer el mim ara per des-criure’ns aquest desgavell de la vanitat?

Redoblen els tambors. La llum es con-centra en els guants blancs del mag. I desobte apareix la resposta en una pantalladel cinematògraf, com en els cal·ligramesde Papasseit: «[...] habitar tots els indrets,/ Tots els sentits» en una mena de consci-ència global del «qui se’n va, / qui fa es-trangeria» perquè sap que només arriba a«posseir» aquell que es desprén de tot.Només arribem a «saber» quan en «qual-sevol inconsciència de l’eufòria, ens unimels dos que som, per tan bon punt tornara ignorar-nos».

De la consciència global anem a la igno-rància total. El mim i la màgia són dos llen-guatges basats en l’absència del llenguat-ge, de la despossessió: aconsegueixen unamàxima eficàcia de continguts amb la mí-nima expressió. Ací rau una idea de la des-possessió que batega al llarg del llibre através de la revisió de diferents momentsculturals que permeten a l’autor assumirun esperit nòmada: «Ni construir / casalni clos, / ni ensenyorir / ni mas ni born».

L’exili, doncs, no és producte d’una fu-gida. Ben al contrari evidencia una capa-citat d’ubicació «en el lloc dels altres». Estracta d’un exili espacial i temporal a tra-vés del qual, més que no pas inhibir-se, elque fa el viatger és «absorbir-ho tot».«Sentir-ho tot en totes les coses», tal i comreclamava Fernando Pessoa, des de «l’im-possible desig» de l’èxode israelià a travésdel desert fins al «desfici de la Princesa»,produït per l’absència del «Príncep de Pa-

lla», posseïdor d’un regne tan efímer comel del mim o el del mag: «[…] te’n vas anar/ Amb homes rucs i bruts, gents de bata-lla. / El seny del mar solcares, Est enllà».

Aquest recorregut és semblant al del po-eta-soldat que en molts moments ens sug-gereix el llibre: el cavaller que s’ha de des-plaçar a l’Orient per recuperar la TerraSanta de les mans dels infidels també éspoeta que en cada gesta comprova la inu-tilitat del seu gest, i també és un home quebusca sentit. Tanmateix, cada volta quepregunta, troba la mateixa resposta que elcorb d’Edgar A. Poe: «Nevermore». Maimés, mai més. En aquest barret de mag,però, no hi ha croats beneïts per la Provi-dència, només amants devorats per gos-sos, princeses que enyoren el seu cavaller,trobadors paletes, un moro valencià, l’au-tor d’un dietari.

Amb aquests lemes el nostre cavallermamprén un viatge l’única missió del qualés conéixer-ho tot sense plantar tenda en-lloc. Encabit en una màquina del temps,recorrerà als mateixos jocs de mans que elmag per copsar l’atenció de l’espectador:tambors provençals, mites hel·lènics, la fo-guera de Bruno, la fullaraca de la Valènciazaplanista, la derrota sota les peülles deJaume I o la sang vessada en la Diàspora.Igual com els viatgers aquest poeta-soldatassumirà la parla de tots aquells territorisque travessa en l’espai i en el temps. Aixíla seua veu actuarà com un eco on convi-uen el trobar clus occità, l’atmosfera nou-centista de Carner, l’intens sonet de Foixo la lletania dels psalms bíblics, en unamena d’encanteri que, lluny de ser cap ex-hibició o desorientació pròpia o del lector,contribueix a entendre el «desig total» queimpregna el llibre.

Un colp arribats ací, el mag enllesteix elseu últim truc: aboca a l’interior del bar-ret el llaüt del trobador, les trenes de laprincesa, els plors de la nimfa, la derrotade Xarq al-Andalus davant el punyal cris-tià, els tres dietaris del nòmada, i els cincllibres del Pentateuc, uns i altres manualsidèntics de l’exigent disciplina de la super-vivència. «Res per ací, res per allà», es fre-ga les mans. Després el mag les mostra alpúblic mentre repica el tabal la seua pellllardosa. Llavors es lleva el barret i l’ense-nya al lector. El silenci recorre l’amfitea-tre. Tots els ulls es fixen en el túnel foscdel barret i recorren el seu feltre avellutatfins que s’adonen que el resultat del joc dela pròpia experiència arriba a la culmina-ció, perquè el seu interior «no era un de-sert balder / Ni un lloc sense fronteres, /Sense sílice ni sol, / Sense cristal·lografia.Era res. Res i no-res».

Jordi Botella

Elmim del mag

Josep MirEl mim del mag

Amós Belinchón, València, 200080 pàgs.

: 21

Jordi Coca.Aproximació

a una escriptura subtil

«Un dia la Louise va començar a intuirque les coses li anaven massa bé». Ambaquesta frase comença la novel·la Louise.Un conte sobre la felicitat (1993) de JordiCoca. A Sota la pols (2001), la seva dar-rera novel·la, fa dir a un dels protagonis-tes —en Joanet—, que «quan tot va bé,jo ja tremolo...». Així mateix, la protago-nista de Mal de lluna (1993) pensa en allòque li deia una amiga, la Joana, «que totpot desaparèixer en un moment». I, perdescomptat, també la vida tal com li pas-sa a l’esmentada Joana, tan vital que es faimpossible d’imaginar que pugui ser ar-rabassada per la mort més estúpida delmón modern: un accident de circulació.Veiem, doncs, com un mateix neguit ro-sega a personatges tan allunyats per edat,època i extracció social com són la Louise(una professora universitària, feliçmentben casada, a cavall entre els Estats Unitsi Catalunya) i un adolescent de la post-guerra que viu al barri del Clot deBarcelona i que acabarà suïcidant-se a lesvies del tren.

A Louise, però, hi podem llegir un pa-rell de coses més que tenen a veure ambaquest estat de provisionalitat existencialque transmeten gairebé sempre els perso-natges de Jordi Coca des d’aquella novel·lainicial amb què es va donar a conèixer, ElsLluïsos (1971), reeditada com Un d’aquellsestius (1995). Aquesta sensació la trobemexpressada a través d’un personatge comEugene quan assegura en el curs d’unaconversa amb la Louise que «em semblaque el més apassionant de l’home és la sevafragilitat. Una fragilitat damunt la qualhem bastit construccions fabulosamentpesants». Unes quantes pàgines abans ellector haurà llegit com el mateix Eugeneexplica a la protagonista que «quan estu-dies la història dels homes t’adones quenomés compta l’emoció, que tot ho bellu-guen els sentiments, siguin de la mena quesiguin».

La breu tria de citacions que acabo d’ex-posar, ens diuen que el sentit de la fragili-tat de la condició humana (i la manera comés percebuda), així com el món sensible(l’experiència dels sentits) i les emocionsi els sentiments que provoca (en relació alsaltres i a nosaltres), són dues de lescaracteristiques, encara que no pas les úni-ques, que travessen, i sobre les quals des-cansa, tota l’obra de Coca. Cal assenyalar,però, que es tracta de dos aspectes que noes poden veure ni entendre per separat. Larelació Coca la troba explicant-se —i ex-plicant-nos a «Paisatges de Hopper»—,l’obra del pintor nordamericà com «la vo-luntat de mostrar-nos el lligam subtil quehi ha entre la dolorosa perplexitat d’un és-ser modest i l’admiració sorpresa que po-

dem arribar a sentir per la poderosa forçadel món visible». De moment, i pel queens interessa, retinguem aquí «el lligamsubtil» de què parla Coca.

Les emocions que ens provoquen elssentits són, òbviament, de molt diversaíndole, però el que resulta important deveure es que estan sotmesos a les varia-cions de la pròpia experiència avançant perla línia invisible del temps. L’experiènciadels sentits tant ens pot arribar a través dela naturalesa, com de les petites coses in-ertes o dels actes reiterats de cada dia —les mateixes, vés per on han hagut de serel francesos els qui vinguessin a explicar-nos-ho i a posar-ho de moda: vegi’s si noPhilipe Delerm amb El primer glop de cer-vesa—, o bé amb la poderosa càrregainiciàtica i de descoberta meravellada de lavida que tenen durant la infància i l’ado-lescència. En aquest darrer sentit, a Sotala pols, això es fa perceptible a través de lesolors, de l’oïda —per exemple, escoltantels adults: «l’important era retenir frasesque trobava plenes de vida» tot i que esdesconeixi el significat de les paraules—,els gustos o la mirada. En canvi, en el casde la protagonista de Mal de lluna trobemque la idea o concepte de provisionalitates reflecteix de forma indirecta mitjançantuna exacerbació de la vivència més imme-diata i directa. A Mal de lluna el lector ex-perimenta, de la mà de la protagonista, unamena de suspensió de qualsevol activitat(és a dir, de «les construccions fabulosa-ment pesants» de què parla Eugene aLouise) i que resten entre parèntesis du-rant la seva estada vacacional a Menorca.Si diem que Sota la pols és una novel·lad’iniciació —tal com ho eren, encara quedes de punts de vista i amb objectius bendiferents, Els Lluïsos o L’emperador—, deMal de lluna es pot afirmar que és un vi-atge als inicis. Estem davant de dos viat-ges en direccions oposades, però coinci-dents en el fet que són històries de trans-formacions, de canvis, de trànsit, de mo-viments: de vegades imperceptibles i gai-rebé sempre confusos. I la confusió neix,sovint, de la dificultat de posar nom alspropis estadis pels quals hom passa. Finsi tot en els casos més senzills. Davant lanaturalesa, per exemple, la protagonista deMal de lluna expressa que en gaudeix pelssentits tot i concloure que és incapaç«d’anomenar-les i reconèixer-les». I recor-

dant les cartes que li escrivia el pare pensaen el que ell li deia sobre les emocions quepodia sentir gràcies al «llenguatge de lescoses inertes». Aquesta dificultat a l’horade dir —d’anomenar— les coses és el queaborda l’escriptura de Coca.

En aquest sentit i parlant de la felicitat,de qualsevol forma que pugui adoptar lafelicitat, el filòsof Norbert Bilbeny diuque quan pensa gaire en algun d’aquestsinstants «trenco l’encant de l’estona i laidentitat de la cosa, com ho trencaria si hopensés en aquell instant». Si pensar enaquests moments àlgids ja es planteja comun problema irresoluble, ¿com és possiblearribar a escriure’n alguna cosa d’intel·li-gible?. Aquí es on apunta Coca i cap a ones dirigien tots aquells textos breus—d’investigació no tan sols formal—, es-crits i publicats de forma dispersa entre1973 i 1990 i aplegats en un volum a ho-res d’ara tan indispensable com de títolsuggeridor: El cor de les coses.

Per tornar a Mal de lluna —per bé quees podria dir el mateix d’obres com ElsLluïsos, Selva i salonet, La japonesa,Louise o Dies meravellosos—, val a dirque es planteja una doble mirada. D’unabanda hi havia la possibilitat d’explicar elmón objectivable, el de la vida a Bar-celona de la protagonista, sempre presentperò mai explicitada. De l’altra tenimocassió d’assistir a un vagareig mental, aun fet de deixar-se anar dins el temps finsarribar a crear un temps i un espai nous—és a dir, la literatura—, on les paraulesdiuen alguna cosa diferent, s’omplen dematisos i es tornen substancials en la sevaincertesa. L’escriptura de Coca es plantejaser justament allò que ell mateix havia as-senyalat com un dels objectius de l’obrapictòrica de Hopper. L’escriptura de Cocaassaja de ser «el lligam subtil» que hemesmentat unes línies més amunt, intentaportar-lo a la superfície i fer que sigui vi-sible / llegible a través d’un llenguatge id’un estil transparents —dir -ne descrip-tius se’m queda curt—, capaços de tras-passar l’opacitat i el misteri del món vi-sible. L’escriptura de Coca, si se’m per-met la llicència tan poc «crítica», em fapensar en el riu que surt a L’Emperador,el Yangtze, sinuós, ample i que no sem-bla moure’s de lloc però que corre pla icalm, lentament, tocant totes i cadascu-na de les cales de la nostra consciènciafins a extreure’n un seguit de ressonàciesque amplifiquen el coneixement del món,la nostra relació amb ell i el lloc que hitenim sense necessitat d’arribar a capdefinició transcendent. Ni falta que ensfa.

Marc Soler

22 :

A R À C T E R S D E D I C A A Q U E S T E S P À G I N E S C E N T R A L S

22 x 13,5 cm.

JJJJJJ JORDI COCA: RETRAT D’UN MATEIX

19 x 12,5 cm. 21,5 x 13,5 cm.

És realment difícil parlar d’un mateix sense la màscara de la fic-ció. I, en realitat, aquesta seria la clau: escric per dir-me en rela-ció al món, al món entès tal com deia Wittgenstein, com tot allòque s’esdevé. Però hi ha una mena de pudor a dir-me directament,fins i tot a dir-me d’una manera intel·lectual. Busco, doncs, la li-teratura no pas com un substitut, sinó com un afegit que, tot iser i saber-se artificial, pot arribar a encarnar més intensament laveritat. Que aquesta màscara adquireixi les fesomies orientals,gregues, contemporànies, quotidianes, femenines o masculines,interioritzades, nord-americanes, èpiques o autistes, és el demenys.

La meva vida no comença ni s’acaba en la literatura, però sensdubte aquesta forma d’expressió ha ocupat una bona part del meutemps. Dormir i la literatura són les dues activitats que més ho-res m’han «robat». Són, a més, dues activitats plaents, enriquido-res, i el mot robat s’ha d’entendre de manera irònica. Per dir-hoamb un cert aire grandiloqüent, sense dormir i sense literatura noem sentiria humà. Com tampoc no me’n sentiria sense els altres,sense la consciència dels altres i de com m’hi relaciono. El ques’esdevé, doncs, és el son, els altres, jo mateix en la vida quotidi-ana i expressant-me a través de màscares.

Però aquest entramat subtil ha de ser real, ha de ser veritat,ha de ser poderós. Altrament potser no valdria la pena.

: 23

A L A G E N T Q U E E S C R I U E N E L C A N V I D E M I L · L E N A R I

21,5 x 13,5 cm.

20 x 12,5 cm.

NARRATIVA:Els Lluïsos. Edicions 62, Barcelona, 1971. / Un d’aquells estius (Els Lluïsos). Prò-leg de Guillem-Jordi Graells. Edicions Destino, Barcelona, 1995.Alta Comèdia. Pòrtic, Barcelona, 1973.Exòtiques. Pòrtic, Barcelona, 1975.Selva i Salonet. Robrenyo, Mataró, 1978. / Llibres del Mall, 1986.El detectiu, el soldat i la negra. Laia, Barcelona, 1970.Incidents a l’horitzó. Edicions dels Dies, Sabadell, 1983.Les coses febles. Llibres del Mall, Barcelona, 1983.Sopàrem a Royal. Èczema, Sabadell, 1983.Mal de lluna (Premi Documenta 1987). Edicions 62, Barcelona, 1988. / Nova edi-ció amb pròleg de Manel Ollé a “Biblioteca Jordi Coca”, Proa, Barcelona, 2000.El cor de les coses. Cafè Central, Barcelona, 1992. / El cor de les coses. Empúries,Barcelona, 1995. (Aquest volum recull tots els textos breus escrits entre 1973 i1990, publicats de manera dispersa i editats fora dels circuits comercials tal com espot deduir llegint aquest bibliografia.La japonesa (Premi Josep Pla 1992). Destino, Barcelona, 1993.Louise. Un conte sobre la felicitat (Premi Nacional de la Crítica). Destino, Barcelona,1993.Paisatges de Hopper. Edicions 62, Barcelona,1995.Dies meravellosos (Premi Ciutat de Palma). Edicions 62, Barcelona, 1996.L’Emperador (Premi de la Institució de les Lletres Catalanes). Destino, Barcelona,1997.De nit sota les estrelles (Premi Fundació Enciclopèdia Catalana). Proa, Barcelona,1999.Sota la pols (Premi Sant Jordi 2000). Proa - Columna, Barcelona, 2001.

BIBLIOGRAFIA CRÍTICA (SELECCIÓ):“Jordi Coca, fer d’escriptor i ser-ho”. Serra d’Or, 1978.“Tres escriptors, tres escriptures”. “Quadern” d’El País. 7-IV-1988.Broch, Àlex: “Un perdigonazo narrativo”, d’Àlex Broch. El Correo Catalán, 2-II-1978.Broch, Àlex: “L’obra narrativa de Jordi Coca”, dins Forma i idea en la literaturacontemporània (pàgs. 57-95). Edicions 62, Barcelona, 1993.Broch, Àlex: “El límit de la felicitat”. Avui, 20-III-1994.Castillo, David: “La consciència del temps en la reflexió de la llum”. Avui, 9- IV-1995.Castillo, David: “Miralls de la consciència”. El Temps, València, 11-IX-1995.Faulí, Josep: “Coca o la ruptura”. Diario de Barcelona, 28-II-1972.Guillamon, Julià: “Jordi Coca: l’estructura selvàtica”. Avui, 1985.Guillamon, Julià: “Lo trágico cotidiano”. La Vanguardia, 10-XII-1993.Guillamon, Julià: “Síntomas de desasosiego”. La Vanguardia, 12-IV-1996.Guillamon, Julià: “Un viaje a la guerra del Peloponeso”. La Vanguardia, 25-VI-1999.Malé, Jordi: “El cor de les coses de Jordi Coca”. Els Marges, 55, V-1996.Oliver, Maria Antònia: “Las «promesas» de Jordi Coca”. El Correo Catalán, 7-IX-1972.Ollé, Manuel: “Intercanvis amb la pròpia experiència”. Avui, 20-III-1994.Pla i Arxé, Ramon: “Scherzo tràgic”. Avui, 1995.Pla, Ramon: “El fulgor (oriental) del coneixement”. Avui, 10-IV-1997.Pons, Agustín: “Alta Comèdia, un aparente guiñol”. El Noticiero Universal, 8-V-1978.Puigdevall, Pons: “La burocràcia celeste”. Presència, Girona, 31-VIII/6-IX-1997.Roig, Montserrat: “La literatura de los setenta. La narrativa”. Tele-Expres, 6-XII-1972.Triadú, Joan: “Sobre «les coses febles» : Jordi Coca entre la imaginació i el record”.Avui, 8-VII-1983.

24 :

De la poesia de Lluís Roda s’ha ressal-tat, potser en excés pel que té de prete-rició d’altres aspectes, el seu virtuosismelèxic i sintàctic. I potser ha ocorregut queaqueix virtuosisme ens ha polaritzat lalectura, als seus lectors, i fins i tot lamateixa expressió al seu autor. Això ésvàlid, al meu parer, sobretot per als pri-mers poemaris de Roda, i encara, en parttambé, per a Sobre l’hamada (1989). I dicque en part, perquè ja en aquest llibre, sino abans, comença a desvelar-se un altrepol —l’altre pol: el semàntic— del virtu-osisme de Roda: els lligams insospitats dela paraula designant amb el món designat,la no vacuïtat de la passió lèxica, la des-tinació vital de la «sal» de la ironia(Aracil) o el propòsit «revelador» (Sòria)del joc sintàctic. Les paraules s’han dereinventar perquè és la realitat la que hade ser reordenada. Així, els «sentitsencertadíssims» que Roda ens descobreixrere els mots no són sinó la il·luminaciódels angles morts, de les zones fosques dela vida. Aquesta insistència a viviseccionarla realitat amb la paraula, reinventada unpoc a la manera de Juan Gelman —parau-la-bisturí—, apareix de ple en Buiracd’amor (1998) i esdevé programàtica enl’Elogi (2001).

Elogi de la llibertat, on la realitat, so-vint antipoètica, és sotmesa a una agosa-rada exploració quasi forense, mostra una

Lluís Roda:un plany per la quimera?

poesia paradoxsalment social: compro-mesa amb l’acarament dels problemes queimporten. I és que l’Elogi... és un llibrepossibilista, encara que ben amarg. Es

mou, plany desolat per la quimera, entredos absoluts irrealitzables: l’absolut per-dut (la infància) o relativitzat (l’amor,impedit tràgicament de ser immortal) il’absolut final, presa de la desolació: lallibertat és només la il·lusió que ens dis-treu dins la sala fosca on un actor boigconta una història de soroll i fúria.

Tot i tancats dins un laberint sensesortida, encara podem, però, salvaguar-dar brins de dignitat, engrunes de sen-tit: els aforismes de la part central. En-grunes de sentit, molletes caigudes de lavida que va vivint-nos: engrunes ètiques,estètiques, amoroses, polítiques, o iròni-ques. Tanmateix, el lector no s’ha decridar a engany: si «no hi ha deus, sinósols frases fetes», si l’absolut és inacces-sible i incomunicable, i malgrat que ensquede el sentit de l’home fent-se des dela seua dignitat mínima, ningú —ni elmateix autor— no li pot assegurar que«l’infinit se li descobrirà i el saludarà».És el lector qui ha d’acceptar o no, enllibertat mínima, la possibilitat —la il·lu-sió?— d’aqueix absolut benigne. I és ellector mateix qui ha de veure si aquestapoesia de Roda només parla, amarga, delfinal de la Història, o si, per contra, estàreclamant irada el final, ja, d’aquestaHistòria.

Antoni Ferrer20,5 x 13 cm.

Lluís RodaElogi de la llibertat

Bromera, Alzira, 200157 pàgs.

: 25

Pòntiques és un recull de poemes queagrada moltíssim, però que,sobretot,sorprén pel canvi de to i de temàtica tanbrusc que suposa en el conjunt de l’obrade Gaspar Jaén. De fet, els comentarisd’una simple ressenya són només unaombra molt i molt feble de la realitat in-tensa, nua i crua que podeu trobar enaquests darrers versos de Gaspar Jaénperquè, per als que d’una manera o d’unaaltra coneixem la seua obra, els versos deGaspar Jaén sempre són una festa per alssentits i per a la consciència. Cal remar-car el fet que Jaén porta quasi trenta anysfilant uns versos i unes metàfores d’unaqualitat tal que l’han fet esdevenir el nos-tre gran poeta del Sud; i és més, ara, des-prés d’haver llegit aquest últim llibre, ensatreviríem a dir que la seua veu enllaça di-rectament amb aquella poesia social quese’ns havia anat perdent amb la desapari-ció de Vicent Andrés Estellés, i especial-ment amb la comoditat mandrosa imeninfotista que ens ha anat inculcantaquest sistema polític teranyinós i rancique ens governa. Ja era hora, doncs, quealgú tingués la valentia, com ha fet Gas-par Jaén en Pòntiques, de dir que no pen-sem deixar-nos enganyar.

Si retrocedim una mica en el temps,podem recordar que Gaspar Jaén ence-tava el món literari de manera —diguem-ne— oficial allà per l’any 76, amb Ca-dells de la fosca trencada. Sis anys més

El gran poetadel Sud

Gaspar Jaén i UrbanPòntiques

Bromera, Alzira, 200050 pàgs.

tard, el 82, continuava la seua tasca po-ètica amb Cambra de mapes; el mateixany publicava també La Festa, que finsel moment havia estat pràcticamentl’únic poemari del que podriem dir te-màtica civil o social. Els primers poe-maris i també els que seguiren, com perexemple Fragments i Del temps present,es basaven en una temàtica amorosa te-nyida amb pinzellades de nostàlgia, demalenconia i amb la contradicció entrela necessitat de recordar i el desig d’obli-dar, la necessitat d’escriure-ho tot per-què el temps i la mort no ho esborra-ren per sempre, però alhora, també, d’es-criure per poder oblidar. Recordem, perexemple aquell vers de Cambra de ma-pes que deia «Hauré d’escriure molt per-què l’oblit arribe» o aquells altres deFragments, quasi totalment contraris:«Per sempre més des d’ara hauremd’anar units, / aquell que tu vas ser ro-mandrà escrit als llibres, / res no hauràexistit d’allò que jo no escriga». Ambaquelles obres el poeta va construir totun món simbòlic mitjançant l’ús de lè-xic relacionat per exemple amb les florso amb les aus, amb alguns colors, comel blau i el blanc, i emprant metàforescom «els esclats de coloms» o els «car-rers d’amors foscos» amb una marcadacàrrega sexual, que caracteritzaren laseua obra ja des dels primers versos.

Amb Pòntiques, Gaspar Jaén ens sor-prén amb un canvi de temàtica quasi ra-dical que enllaça d’alguna manera amb elcamí de la poesia social encetat amb LaFesta. Tanmateix, si en aquell poemari hihavia un jo líric absolutament enamoratdel seu poble, sobretot en els fets quoti-dians que tenien lloc durant els dies dela festa gran, ara ens trobem un personat-ge desenganyat, desencisat i decebut, quese’ns presenta com una mena de proscritcompromés amb la seua petita pàtria, exi-liat d’una terra a la qual ha entregat lavida i que ara en certa manera el rebutja.És, potser, per aquest motiu que Gasparencapçala alguns dels seus poemes amb

citacions d’Ovidi, qui, també des de l’exili—en aquest cas, físic— va lamentar i vadenunciar les injustícies comeses per ungovern tirànic.

Des d’un punt de vista formal i lingüís-tic, Jaén continua en la seua línia tradici-onal marcada per l’ús d’un lèxic agressiui d’unes metàfores amargues i violentes—més encara en aquesta última obra enconcret— que vers a vers ens van pegantpunyades a l’estómac («Van pels carrersde Roma / com mosques famolenquesque ansiegen carn pudenta, / com sobreun viu els cucs menjadors de cadàvers»),com si així ens volgués fer reaccionarcontra la munió d’injustícies que en elspoemes de Pòntiques afecten el jo líric,però que al cap i a la fi arriben a tota lanostra societat. Amb aquest últim poe-mari Jaén aconsegueix d’una manera ma-gistral encomanar al lector la ràbia i lesganes de rebel·lar-se que sent aquell jopoètic protagonista.

En resum, amb Pòntiques el poetail·icità, el nostre poeta del Sud, ens mos-tra una vegada més que la seua és una veuque encara té moltes coses a dir i sapmolt bé com dir-les; i és que, en defini-tiva, parlar d’una obra signada per Gas-par Jaén és parlar d’una qualitat impeca-ble, d’un gust exquisit, de denúncia con-tínua i, sobretot, de saber fer.

Lliris Picó Carbonell

26 :

«De bobosa bellacos»

«No entenc per què heu de parlar ca-talà si el castellà és la llengua que ente-nen tots». Alguns companys, en acabar elsopar, es van mostrar sorpresos que nohagués intervingut en l’acalorada discus-sió que es va encetar amb aquella frase.Ni la joventut ni la bellesa de la italianaque la va pronunciar mitigaven la insen-sibilitat, la intolerància que destil·lava elque havia dit. Una actitud semblant hemantingut arran de les tan famoses compatètiques paraules del Rei en el discursde l’acte d’entrega del premi Cervantes(«El español ha sido más una lengua deencuentro que de imposición»). Tambéhe resistit la invitació posterior de la mi-nistra d’Educación y Cultura, Pilar delCastillo (preguntant-se si el català haviaestat mai perseguit), i l’esquer de la de-fensa de la tesi del Rei feta pel flamant di-rector del Instituto Cervantes, JonJuaristi (sense dubte, l’autor del discursdel monarca; no hi ha res pitjor que elsconversos). No és l’abúlia el que em facallar o ser menys bel·ligerant, tot i queadmeto un cert cansament en això de fertasca pedagògica quan l’altra no volaprendre. És evident que cal lluitar con-tra declaracions d’aquesta mena. Però no

ja replicant-les, ni pensant allò tant bíblicde «Perdona’ls, Senyor, perquè no sabenel que fan (i el que diuen)». Ni moltmenys muntant exposicions a Madrid perexplicar què sóm i què hem estat. És per-dre el temps. Perquè fins i tot ells matei-xos saben que no es pot negar així la His-tòria. Tot plegat són cortines de fum, resmés; falsa boira on, d’una manera inex-plicable, Catalunya s’hi enreda infantil-ment.

S’ha d’anar per feina, perquè avui, «ya nohay bobos, sino bellacos», per utilitzar latransició del teatre espanyol del segle XVIal XVII. Les regles del joc han canviat.

Ara, el PP fa més via ideològica, socio-cultural i política fent el trasvassament del’Ebre tal i com el farà, escatimant inver-sions de l’AVE a Catalunya, realitzant laCiutat de la Ciència i ultimant l’Oceano-gràfic i un Palau de les Arts Escèniques aValència, que llançant frases programàti-ques absurdes, amb les quals, això sí, ensentretenim tots. La ideologia triomfa avuiencongida darrera el diner, disfressada demodernitat, camuflada amb el suposatprogrès econòmic... I així ho apliquen tantel Banc Mundial, com Nike i el PP. L’antí-dot contra aquesta «feina» és l’altra feina,la ben feta, la polièdrica i cosmopolita, laconstant, l’oberta, la que és fruit d’unatradició que sempre va enganxada al futur,a la modernitat entesa com a progrès. Nosé: la dels vint-i-cinc anys de la FundacióMiró de Barcelona o la dels quinze anysd’Edicions Bromera, per posar dos exem-ples culturals a l’atzar.

La noia jove italiana era al Penedès cer-cant, per a una empresa internacional, ru-tes turístiques donada la bona relacióqualitat-preu que ofereix la zona. Aquestaés la resposta. I en català.

Carles Geli

Responsabilitatde l’articulisme

Contava Francisco Umbral que un delscreadors més grans de l’articulisme espa-nyol, César González-Ruano, el va ins-truir una vegada sobre el paregut que hi haentre un article literari i un embotit. Amb-dós, deia, havien d’estar ben lligats pel co-mençament i pel final. A l’endemig, un potanar ficant-hi una mica de tot, sang, ceba,arròs, espècies, saviesa, nostàlgia, humoro desesperació. L’anècdota pot no ser es-púria, en primer lloc perquè, sens dubte,meneja raó, i en segon lloc perquè el se-nyor González-Ruano, per astorar un as-pirant a escriptor massa manifasser, eracapaç de dir qualsevol cosa.

Més equànime, i més ben lligat pertot,es mostra en un article magistral que par-la d’això mateix, de l’articulisme, i quetitula d’una forma més aviat bel·ligerant:Arenga sobre la crónica y la literatura.Repesque el text en un recull molt reco-manable, El ensayo español, los contem-poráneos, compilat per Jordi Gràcia, onté tot el dret a estar, encara que el ma-teix González-Ruano afirma que un arti-cle no ha de ser un assaig, tot i que hiparticipe, com tampoc és un conte. Peròja sabem que no cal fer gaire cas dels au-tors. Un article pot no ser un assaig, peròaquest sí que ho és, i un dels més ben

argumentats i llegidors del llibre. És a dir,que predica amb l’exemple.

I que diu González-Ruano del seu gè-nere?: dóna uns quants consells previsi-bles: que un article no té per què sostenir-se en cap notícia; que pot ser tan abstrac-te i pur com qualsevol altra especulació;que ha d’adduir una sola idea i, en tot cas,algunes subidees conseqüents; que ha deser personal, perquè el més íntim és el mésuniversal, etc. I després de tot això,ve «la»idea, exposada i defensada amb la brillan-tor de què González-Ruano era capaç: «elpunto delicado es éste: la crónica es hoydía el género más alto y expresivo de la li-teratura, contra lo que veníamos creyendo

y repitiendo de que era un género menor».La demostració, que ara no puc reproduir,és també una constatació: la literatura, laliteratura pura i dura, la que s’ompli denostàlgia, qualitat i amor per la paraula,està refugiant-se en l’article de premsa, enaquest paper barat i popular en què l’es-criptor va deixant-se la vida per continu-ar vivint. La dels escriptors d’articles, enels nostres temps vertiginosos, és, doncs,una enorme responsabilitat. Així, un gè-nere que hem anat aprenent més per ne-cessitat que per afició «nos ha cogido elalma y el tuétano, y encontramos mejorrepresentadas nuestras facultades en élque en otros sistemas de invención». Peraixò, assegura, cal buscar el millor demolts escriptors del segle XX abans en elsseus articles que en els seus llibres «ma-jors». Una subidea tan conseqüent comencertada.

Doncs ja ho veuen vostès, l’article. Uncomença lligant-li bé les puntes, i desprésla diu tan grossa que ja no se’l pot menjar.I és que el que don César, que era moltartista, sabia i no li va dir a Umbral és això:que només dins d’un article incomestiblepot haver-n’hi un d’inoblidable.

Enric Sòria

: 27

De totsels animals de la terra

Acollint-se a una denominació venera-ble que enfonsa els orígens en una tradicióallargada i diversa, aquest llibre recull unseguit d’articles fabricats per un escriptorque cal probablement considerar un delsmillors que ha produït la literatura catala-na local els darrers anys. I ho dic pensantque allò que hauria d’ajudar a distingir els“bons escriptors”, no pot ser simplementuna administració correcta de la llengua,perquè una prosa ben construïda –per noeixir ara de la prosa– podria ben bé amagarsovint una manca d’idees, d’informacions,de recursos o de temes.

No és aquest el cas de Martí Domínguez,autor que sol posar en els escrits uns conei-xements envejables de la realitat, sense mas-sa abstraccions —no diré que sense cap fan-tasia—, com pertoca a un biòleg que ha fetbé la carrera i —cosa potser més impor-tant— que s’ha interessat per allò que estu-diava. A aquestes dades afegeix àmplies do-sis de cultura literària, lectures i referènciestexuals que en general no apareixen com asobrevingudes ni com a crosses artificials,sinó que s’integren amb una aparent facili-tat amb la resta de les frases de l’escrit.

Aquests judicis estan suggerits, no cal dir-ho, per la lectura de Bestiari, però també perla d’un article de José M. Guelbenzu (“Pro-sa sublime”, El País, 4-juny-2001), que unpodria subscriure amb facilitat. En efecte calrebutjar judicis com ara “aquesta novel·la noés gran cosa, però està escrita meravellosa-ment”. I el mateix passa amb els articles.

Els del Bestiari contenen sovint referèn-cies a les impressions o a les vivències del’autor. No podria ser d’una altra manera,si pensem fins a quin punt aquest se sentimplicat personalment en el que escriu,com qui es troba a gust —i així deu ser enel seu cas— amb l’ofici que practica.

Aquesta comoditat es transmet senseproblemes al lector. O així m’ho sembla. Éspotser un dels grans secrets de cuina en elsarticles que podríem anomenar “de gène-re”, com ara aquests, on no hi ha pràctica-ment referents a la política i on les perso-nes —en general, del passat—, els paisat-ges, les bèsties i les plantes són objected’una atenció que rarament inclou judicismorals. Els judicis morals o polítics massaevidents, allò que Fuster anomenava “elsmanifestos a la nació”, acostumen a ser unade les plagues més destructores i perversesde l’articulisme local i nacional, sense que,

Martí DomínguezBestiari

València, Eliseu Climent, 2000454 pàgs.

en general semblen contribuir en una me-sura apreciable a la millora dels hàbits po-lítics o ètics de la ciutadania a què en teo-ria s’adrecen. I encara caldria dir, ja que par-lem d’un bestiari, que de vegades fins i totels animals i la Natura en la seua extensiósolen ser explotats en molts escrits depremsa amb els mateixos propòsits didàc-tics absolutament frustrats.

L’opció de M. Domínguez és tota una al-tra. Com els temes que escull. I no per aixòaquests articles són intranscendents ni ba-nals. Presidits per allò que el senyor Pla, enuna ocasió, anomenava “humor vago y ho-nesto”, no pretenen adobar res, denunciarmalifetes o inspirar solemnes consells mésben intencionats que no eficaços. Són lec-tura, matèria literària, honesta però gensvagorosa perquè està organitzada amb unaeconomia eficient. De més a més, adminis-tra la maquinària retòrica amb facilitat, cons-trueix aquest petit dimoni que és un articlesense dubtar quant a la tècnica, amb destresa.

Tanmateix hi ha alguna cosa que m’inqui-eta en els resultats i que, no sé per què, emfa venir al cap aquells versos de Maragallsegons els quals «tot és bell, el verd i el

vermell». Em fa l’efecte que hi ha un dèfi-cit en allò que el petit dimoni atractiu del'article ha de tenir d’esglaiador —un capamenaçador i violent, amb banyes bèl·liquesadreçades cap a una insatisfacció o altra, iuna cua acabada en punta de sageta, avan-çant-se a qualsevol polèmica posterior. Éstot tan amable, tan meravellós i delicat, finsi tot deixant de banda la política i els cos-tums, pràctiques de les quals més aviat espot assegurar que no tenen res de delicat,tot i que en la política s’esdevinguen sovintautèntiques meravelles i sorpreses?

Cadascú té de la Natura una idea o altra–una percepció, si es vol– i una manera derelacionar-s’hi –i ja sé que parle amb unesgeneralitzacions abusives. A la visió deMartí Domínguez, tal com apareix enaquests articles, sense resultar càndida, in-nocent o embadocada, em sembla que limanca un cert punt de tensió. No podrí-em esperar d’ell una frase com aquella quede vegades pronunciava Vicent Ventura ique no deu atribuïble només a ell: «La MareNaturalesa, sí, sí: la Puta Mare Naturalesa.»Ara, crec detectar en aquestes descripcionsacurades i harmòniques d’una realitat im-mediata, en l’evocació erudita de referèn-cies anteriors, una mena d’equilibri que emresulta excessiu: no ben fred, però tampocprou escalfat. Encara que probablement totaixò només pot ser entés com un estil, laforma d’una escriptura personal i d’un mónpropi. Sobretot si relacionem aquests arti-cles, i crec que és inevitable de fer-ho, ambles novel·les ja publicades de l’autor.

Si d’aquest recull es pot assegurar que téuna completa dignitat, no es pot dir elmateix del volum que el conté material-ment. Ja sé que és un anacronisme, no sési oblidat amb encert, això de parlar de latipografia en els darrers paràgrafs de la res-senya d’un llibre. Tanmateix, en aquest cas,jo no sabria deixar de referir-m’hi, atés quel’he llegit en un costosíssim exemplar d’unapretesa edició de luxe, amb el qual vaig serobsequiat per un amic. Tan luxós i car re-sulta, que l’enquadernació es va desballes-tar ja en la primera lectura, malgrat que notinc el costum de maltractar físicament elsllibres. Algú deu haver volgut estalviar enl’ús del pegament i aixó em fa pensar en unaaltra mena de bestiari, que per ara ningú noha emprés amb la contindència que caldria.

Francesc Pérez i Moragón23,5 x 16 cm.

28 :

Revistade revistes:

¶ L’AiguadolçEl darrer número d’aquesta Revista de Li-teratura dedica un ampli espai monogrà-fic a la figura i l’obra de J. Valls (1917-1989), el poeta d’Alcoi insistentment rei-vindicat per la qualitat intrínseca de la seuacreació i pel valor cabdal de la seua apor-tació com a «primer assaig seriós contem-porani d’implantació de la literatura cata-lana al sud del País Valencià». J. Valls fou,en efecte, referent clau de la difusió de lanostra literatura a migjorn en temps difí-cils i, a més, l’epicentre d’una sensibilitatpoètica molt forta, amb lligams socialsprofunds. En aquest «Homenatge a JoanValls» s’inclouen estudis i reflexions i tes-timoniatges diversos. Comptem aixídoncs, a partir d’ara, amb una aproxima-ció completa a un escriptor la significaciódel qual s’engrandeix amb el pas del temps.L’Aiguadolç continua d’aquesta manera laconfecció de monogràfics que aprofundei-xen en autors significatius, tot aportantmaterials molt valuosos. Els darrers mo-nogràfics havien estat dedicats a Isa Tròleci a Isabel-Clara Simó. (Núm. 26, Institutd’Estudis Comarcals de la Marina Alta,Ap. de Correus 310, 03700 Dénia).

¶ Idees«Concert d’idees per al segle XXI» és eltítol del número monogràfic que té inten-ció de no confirmar un aforisme de JoanFuster: «Totes les idees acaben patint dereuma». Es tracta d’oferir un panoramacomplet d’indagacions sobre problemes ioportunitats de la nova configuració so-cial, de diagnòstics sobre aspectes clau delnou mil·lenni. Amb voluntat sistemàtica,el sumari s’estructura en cinc seccions: bi-osfera, econosfera, sociosfera, cratosferai noosfera. Hi trobem autors i aportacionsd’allò més interessants. ¿Els temes?Doncs: sostenibilitat, biotecnologia, erade la informació, immigració, demografia,estructures familiars, tecnologia, globalit-zació, cultura de la pau, polarització soci-al a escala mundial, espais de comunicació,diàleg intercultural, diàleg interreligiós,societat del coneixement, estètica, ciència,reflexions crítiques de caràcter global.Una temptativa reexida d’aportar ele-ments per a «intentar comprendre, des dela nostra catalanitat, l’orientació de la con-temporaneïtat universal». (Núm. 8. Cen-tre d’Estudis de Temes Contemporanis,La Rambla 130, 2n, 2ª, 08002 Barcelona).

: 29

Ja fa temps que els valencians ens hem ha-gut d’acostumar a la misèria cultural. Unlustre de govern (im)popular —¿des dequan la dreta governa per a tothom?—,seguit de la insípida lletania socialista, hiha acostumat de manera preocupant unsector important de la població. Per sort,però, hi ha un grupuscle d’intel·lectualsque no s’hi acaba d’acostumar, i que arros-sega —encara!— el seu constant i rogallósinconformisme, i que bescanta, a tort i adret, les immundícies «culturals» dels po-pulars. Perquè val a dir que entre l’ostra-cisme estèril heretat com una vella conde-coració postfranquista i l’endogàmia cul-tural del neoprovincianisme valencià, nohi ha alternativa sinó la perpetuïtat de l’al-ternança conservadurista i fal·laç. La Ter-ra Mítica de les pretensions ocioses —lafoguera de les vanitats del Molt Honora-ble— i l’imperi de l’ostentació i la para-fernàlia llampant dels populars, no és,però, l’única vessana que ens han encolo-mat a un alt preu. N’hi ha, també, que ca-uen del costat esquerre o, millor dit, de labanda que encara fa servir l’etiqueta «pro-gressista» per tal de traure’n partit en cadacita electoral.

Malgrat tot, i sobretot malgré lui, hi hainiciatives, ho acabem de dir, que mirend’abonar i de fer rendible al màxim el mi-grat panorama cultural valencià —i molta pesar dels intents d’anorreament o defolklorització promoguts pel règimzaplanista. La Universitat de València ésuna de les poques institucions nostradesque ha aconseguit d’escapolir-se de lesurpes del President. Una institució quemostra, com més va més fermament, unrigor científic i una coherència ideològicaimpecables. La darrera de les iniciativesd’aquesta sacrosanta institució ha vingutde la mà del Servei de Publicacions i haestat tan atrevida com meritòria: la crea-ció d’una nova col·lecció d’assaig. Aques-ta empresa engrescadora respon a una lí-nia de publicacions que mira de tenir unamajor incidència social i que tracta d’ofe-rir una sèrie de productes que proporcio-nen els suficients elements d’anàlisi comperquè tothom puga fer el seu particulardiagnòstic de la contemporaneïtat. No ésuna iniciativa aïllada, doncs: cal emmarcar-la en la política editorial que aquesta ins-titució ha desenvolupat els darrers anys ique ha tingut en les col·leccions «Feminis-

«Assaig»,la nova col·lecció

de la Universitat de València

François DosseHistòria. Entre la ciència i el relat

Número 1, 216 pàgs.

John KeaneReflexions sobre la violència

Número 2, 228 pàgs.

Neus CampilloEl descrèdit de la modernitat

Número 3, 294 pàgs.

Universitat de València, 2001

mes» i «El món de les nacions» o en lesrevistes de cultura contemporània Pasajesi L’Espill algunes de les seues fites mésreeixides i de més anomenada.

La nova col·lecció «Assaig» s’obri ambtres títols que podem encabir pel cap baixdintre de tres disciplines d’estudi diferen-ciades: història, política i filosofia. El pri-mer dels títols de la col·lecció és obra del’historiador Françoise Dosse: Història.Entre la ciència i el relat, un llibre en quèl’autor analitza qüestions fonamentals dela pràctica i de la reflexió històrica, en unsmoments en què s’acudeix cada vegadamés a l’historiador amb la finalitat de le-gitimar els projectes polítics.

Reflexions sobre la violència, de JohnKeane és, al meu modest parer, potser el

més interessant dels assaigs de la novacol·lecció. Keane comenta el fet parado-xal que el segle XX, malgrat la difusió ipromoció de la ideologia de «la societatcivil», ha estat el més dur i violent de totala història de la humanitat. A Reflexionssobre la violència Keane constata la per-sistència crònica de la violència al si detotes les societats civils. A més d’anome-nar les diverses formes de la violènciahumana —les guerres, les violacions, elgenocidi, l’assassinat, la crueltat amb elsanimals, etc.—, hi denuncia el paper pro-tagonista de l’estat en el monopoli de laviolència: «El procés civilitzador modern[...] no sols implica una concentracióperillosa dels mitjans de violència enmans de l’estat, sinó que també és unprocés que allunya el recurs a la violèn-cia de qualsevol consideració moral i, apartir d’ací, porta al seu si la llavor de lacrueltat planificada a un nivell massiu».

I, finalment, El descrèdit de la moder-nitat, de Neus Campillo, és el més crida-ner dels títols recentment publicats a lanova col·lecció. El descrèdit de la moder-nitat, un títol d’inevitables ressonànciesfusterianes —recordeu El descrèdit de larealitat—, és, de fet, producte de la ini-ciativa del director del Servei de Publica-cions de la Universitat de València,Antoni Furió, qui va ser qui li va enco-manar el llibre a la professora de la Uni-versitat de València. A El descrèdit de lamodernitat Neus Campillo analitzal’abast dels debats que s’han caracteritzatper la posada en qüestió de la moderni-tat i constata que la falsa seqüència entretradició, modernitat i postmodernitat haestat una de les causes de la confusió enla reflexió entorn de la modernitat.

Cal felicitar, doncs, tot l’equip edito-rial del Servei de Publicacions de la Uni-versitat de València per aquesta agosara-da iniciativa bibliogràfica. Cal reconèixer-los l’atreviment d’anar a la contra delpensament únic imperant —del pensa-ment zero, que en diria Saramago— i elfet d’haver sabut situar-se a favor del’anàlisi crítica de la realitat, en uns tempsen què l’uniformisme cultural i políticestà a l’ordre del dia: a les miserables or-dres dels buròcrates i dels administradorsde la mediocritat.

Juli Capilla

30 :

A propòsitde Carver

Dins la contística nord-americana inicia-da per Allan Poe i que, a grans trets i en unadirecció, segueix la línia de Faulkner,Hemingway, Salinger, Mcullers o Cheever,trobem Raymond Carver (Oregon 1939-1988), un autor que segons la crítica especi-alitzada ha resultat determinant dins la nar-rativa contemporània.

Amb un llenguatge directe, lacònic, allu-nyat d’ornaments, Carver és un mestre al’hora de plantejar contrastos i petites ten-sions dins del relat; a crear un ambient queacaba endinsant el lector en un regust acreque engloba una visió pessimista (?) de la re-alitat americana de classe mitjana i baixa, so-vint anodina i fofa, sovint punyent i com-movedora, però sempre en el marc de situ-acions domèstiques i relacions personals iquotidianes, enganyosament trivials. El lec-tor intueix el món que hi ha darrere del queestà llegint, descobreix el contingut amagatsota els petits incidents d’una realitat que espresenta fràgil a voltes i cruel, d’altres.

Igual com el seu admirat Txèkhov, Carvercrea situacions i ambients aparentment sim-ples que t’agafen de la mà i t’arrosseguen,sense cap transcendència ni maniqueisme, avolar a ras de terra i a viure entre personat-ges solitaris que semblen moralment des-trossats; personatges vulgars de professionsi oficis comuns, que assumeixen el seu destío les seues circumstàncies sense crítica ni es-carafalls, amb resignació o submissió. Unséssers «normals», l’única finalitat dels qualsés bandejar els conflictes de la supervivèn-cia diària, tant pel que fa a les relacions per-sonals, com a les laborals o a les socials.

Amb tot, les seues històries ens relatenescenes que una vegada contades passen gai-rebé desapercebudes i alhora infonen al lec-tor una sensació de buit, l’amarga impressiód’una sensibilitat perduda fa temps.

És a dir, podríem identificar perfectamentla seua visió del món amb les imatges ambquè Robert Altman començava i acabavaaquella estupenda pel·lícula, Short Cuts (encastellà Vidas cruzadas), situada als barris pe-rifèrics de Los Ángeles i basada en les nar-racions d’aquest autor i en el seu poema«Limonada», i que representaven una avio-neta fumigant la ciutat, on tot allò que exis-teix a sota continua, immutablement i pas-siva, la seua existència. La gent viu co li hatocat de viure, sense cap indici de rebel·liani plantejament políticosocial. Viu al marged’allò amb què la fumiguen, però no deixade ser cert que estan fumigant-la.

A propòsit també de Carver, voldria plan-tejar una qüestió. L’altre dia vaig llegir en unsuplement literari que el 1999, Tess Gallagher,la viuda de Carver, havia trobat tres relats in-èdits a l’estudi del narrador que, afegits a pro-ses miscel·lànies i a d’altres textos dispersos,han dut a l’edició als EE.UU. d’un volum detres-centes pàgines. L’autor de la nota del ditsuplement no dubtava sobre la bondat o no,la validesa o no d’aquesta recopilació fetadesprés de mort l’autor, categòricament opi-nava que això, sobretot en un escriptor tanmeticulós com Carver, era una traïció.

Reflexionant sobre aquest tema, jo discre-pava i arribava a la conclusió que l’únic enga-nyat o traït en les seues expectatives podriaser la persona que havia escrit aquella petitaressenya. Si com hi comentava, la qualitat delque s’ha publicat és inferior al que ja havíem

llegit, en realitat a qui afecta? Quan un autorha adquirit el reconeixement i el prestigi, unapublicació després de mort, pot llevar-li’ls?Jo crec que no. La literatura, l’art en general,no s’alimenta de les deixalles, sempre agafael més bo i el més perfecte i ho manté en lasuperfície. És evident que s’ha vulnerat lavoluntat d’un mort, però si és o no legítim fernegoci amb allò que un autor ha rebutjat envida, això entraria a formar part del terrenyde l’ètica, no de la literatura. Entraríem en elmón de les lleis, dels hereus o els marmessors,i això és un altre assumpte. Vulguem o no, desque editem la primera paraula entrem en la di-nàmica del mercat, però no necessàriamenten la del prestigi. El prestigi, la categoria lite-rària de l’obra d’un autor, es mou en un altrenivell, tot i que de vegades pot confondre’s,sobretot a curt termini.

A més a més, una altra qüestió que caldriapreguntar-se és si tant els lectors com els es-tudiosos tenen dret a l’oportunitat de con-trastar els textos d’un autor que admiren,encara que el que llegiran siga «inferior» a allòque ja han llegit, ja que en qualsevol cas, sis’avisa en el pròleg o en la contraportada dela composició d’aquest nou llibre, no s’estafaa ningú; cadascú és lliure de comprar-lo o no.

D’altra banda, cal pensar també que a vol-tes l’autoexigència d’alguns escriptors és tanelevada i rigorosa que pot privar d’obres in-teressants al públic lector —vegeu Kafkacom a cas més representatiu— i/o deixard’aportar alguna dada més sobre la seua con-cepció literària, la seua evolució, la manerade treballar o qualsevol altre detall apetitósper als «forenses de la literatura». En qual-sevol cas el comentarista de l’article concloïaque això era un atemptat contra Carver. Jocrec que no. I vosaltres, què en penseu?

Rafa Gomar

: 31

«Continuïtat» i «context»en un llibre recent

de Toni Mollà

Per a alguns teòrics del nacionalisme, lesnocions de continuïtat i context són els ei-xos sobre els quals descansa —i alhora s’im-pulsa— el sentiment nacional. Ch. Taylor —polèmic abanderat d’un dels corrents del co-munitarisme recent— hi posa un gran èmfa-si. Per a ell, aquestes dues nocions, que homtroba en la tradició romàntica alemanya, sónelaboracions intel·lectuals que permetend’identificar el fenomen i reconéixer-ne lalegitimitat. En la consideració psicològicaque Taylor fa del sentiment nacional, l’afanyper procurar-se un context i assegurar-se’nla continuïtat constitueix el tret diferencial.

Toni Mollà ha publicat un llibre d’assaig,un dietari. L’autor és ben conegut entre no-saltres pels seus treballs com a sociolingüistai, entre altres més, per un llibre molt estima-ble sobre la qüestió nacional, La utopia ne-cessària. Nacionalisme i societat civil (1994).El que suggereix, d’entrada, aquest nou lli-bre és que, amb ell, es vol donar continuïtata una tradició cultural determinada i que esvol contribuir a la consolidació d’un contextdeterminat. Aquesta percepció contrastaamb el fet que el llibre ha estat blasmat moltspocs dies després de la seua aparició. Unblasme exagerat, desproporcionat, que haanat seguit, durant els dies de la darrera firadel llibre, d’unes vendes espectaculars.

De fet, sembla que l’objecte del vituperiha estat l’autor, més que no pas el llibre.Perquè si s’haguera tractat del llibre, la críticas’hauria d’haver pres el seu temps i hauriad’haver observat unes cauteles, cosa que noha fet. Potser cal dir que l’autor es permetpronunciaments partisans que, en principi,haurien de ser del tot benvinguts en un gè-nere que, per la seua naturalesa, reclama tantl’atac com la lloança, mentre que delibera-dament renuncia a suscitar la unanimitat.

Hi ha, però, moltes altres coses en aquestllibre. Per a començar, hi ha el testimoniatgedel que han estat uns anys de la vida de l’au-tor que interessen —haurien d’interessar—els lectors contemporanis de l’autor, més omenys majors que ell, però sobretot els moltmés joves que, per diverses raons, formen elgrup més nombrós de lectors potencials dequalsevol llibre d’aquestes característiques,publicat en català. Per als anys de 1979 a 1984tenim el dietari d’Enric Sòria; abans hi ha, clar,els de Fuster. Són documents, cadascun en elseu temps i al lloc on se’ls vulga situar, impres-cindibles. I únics, els únics que hi ha. No ensmiraríem amb interés una producció sem-blant si preteníem d’introduir-nos en el co-neixement d’un país que no fóra el nostre?No ha de meréixer aquest llibre una atenciósemblant fent com fa referència, com aquellsdos altres, al nostre propi país? Alguns crí-tics —n’hi ha estimables excepcions— sem-bla que pensen que no. El públic —com jahem avançat— diu que sí.

Toni MollàEspill d’insolències

Bromera, Alzira, 2001272 pàgs.

En aquest llibre es troba, a més del regis-tre de la qüotidianitat que l’escriptor ha vol-gut incorporar-hi, la rememoració d’untemps anterior al de l’escriptura, que resul-ta molt estimable. D’una part, els seus con-temporanis no sempre deuen haver vist lescoses com l’autor les conta; de l’altra, hi hales generacions més joves —aquest és el fet

ell— tenia l’edat dels divuit o dels vint anyso, abans, els deu o els dotze. Hi llegirà ambatenció el que conta de com era aquell po-ble de Meliana, de l’Horta i d’aquells altrespobles de la comarca, i de la ciutat de Valèn-cia i, també, dels seus avantpassats i del re-cord que aquests tenien, per exemple, d’unaguerra, l’ombra de la qual enfosquia encaramolts dies. I moltes coses més: de com ju-gava, i de què va arribar a saber ell mateixd’aquells dies foscos, quina experiència vivai directa en va tenir. Com és que aleshoresles sèquies portaven l’aigua clara? Quin n’erael preu? Com es pagava? Com és que, tempsa venir, un entrenador de futbol havia de dei-xar els seus jugadors l’endemà d’un colpd’estat? Quines perplexitats suscita l’assas-sinat d’un valencià eminent en un altre va-lencià, que és l’autor, amant de la bella terrabasca? Fins on arriba en la reflexió?

Potser aquest hipotètic lector —no enmenystinguem mai la capacitat— tambécopsarà el sentit d’altres continguts del lli-bre. Per exemple, del minuciós recompteque l’autor s’entesta a fer de determinatsaniversaris (Mururoa i Hiroshima, Nagasa-ki i Auschwitz), o del ressò que té en ell lamort d’algun amic i també la de personat-ges coneguts tan sols per la seua obra i re-cordats en senyal d’agraïment. Potseraquest mateix lector no s’interesse gaire peralguns aspectes de la política local contem-porània de la redacció del llibre; el que síque voldrà és resseguir la trajectòria morald’aquest personatge que és l’autor, que re-construeix el seu compromís cívic ambpeces noves, deslligant-se del passat —sen-se renegar-ne, en equilibri ben esforçat—mentre que tracta d’albirar alguna altra cosaper a ell més certa o més justa. Potser nosubscriurà o no entendrà les dèries perso-nals de l’autor, però ben segur que el cap-tivarà el neguit explícit de qui escriu —as-saja d’escriure— com sap, no com voldriao com li agradaria de fer-ho.

Amb una miqueta de sort, l’hipotèticlector s’hi fixarà en un jove pare de famí-lia que deixa un dia enjorn el llit i escolta,sense voler-ho, els gemecs d’una veïna so-litària. S’adonarà aleshores el jove lectord’alguna cosa de la qual comença ell tam-bé a tenir notícia. Si tot el que hem imagi-nat s’esdevé, el lector d’aquest llibre—escrit amb voluntat literària en un fluidi bell català de València— serà dels que enllegiran uns altres. Així és com l’autormostra ara la coherència de la seua trajec-tòria; només que ha volgut actualitzar-lad’una manera que no és, ni tenia perquèser-ho, del gust de tots, però que sí que ésuna aportació ben sòlida al conreu d’unesidees que defensa de fa anys.

Vicent Raga

20,5 x 13 cm.

que ací es vol subratllar— interessades a dis-posar d’uns referents que els permeten ima-ginar com era el seu país, a fi d’entendremillor el que és ara.

Imaginem, doncs, un jove o una jove dedisset o divuit anys que obri aquest llibre. Hillig, primer de tot, en un excel·lent català deValència (cosa que, per moltes raons, no ésuna oportunitat que té fàcilment, per moltque en tinga —si més no a l’escola— l’obli-gació). A aquest jove lector, no sempre liinteressarà el que opina o pensa o diu que liagrada o no li agrada aquell senyor major quel’ha escrit. Ni tampoc li interessarà massa elque diu que li passa mentre escriu. (És aquestun tret, posat per l’edat, que caracteritzaaquest lector imaginari.) El veiem atret perquelcom diferent: pel que l’autor diu que re-corda, d’un temps anterior, quan —com

32 :

: 33

Cartesde prop

El quart volum de la Correspondència deJoan Fuster, que inclou la que va mante-nir amb tres filòlegs valencians —SanchisGuarner, Josep Giner i Germà Colón—,ha estat preparat per Antoni Ferrando,que n’ha escrit una llarga i orientadora in-troducció. El dossier epistolar té l’interésde constituir, en gran part, una crònicalúcida de la vida literària valenciana. No hitrobem, com en els anteriors, l’entrellatd’una correspondència centrada en la re-lació professional o literària amb els seuscorresponsals. El que el defineix, princi-palment, és la problemàtica cultural, lin-güística, cívica del País Valencià durant elsanys cinquanta, sobretot.

El bloc de cartes Fuster-Sanchis Guar-ner resulta especialment rellevant enaquest sentit. Hi trobem un diàleg autèn-tic, no bèstia —aleshores, clar, ja no fóraun diàleg— entre tots dos, malgrat que estrobaven separats en alguns punts pel quefa a la manera d’entendre la unitat de lallengua literària. Fuster, en aquells anys,com ho demostra la lectura de les seuescartes, té ben clara teòricament i pràctica-ment la seua posició fabrista que li reprot-xen uns i altres, fins i tot els més acostatsa ell. I exposa clarament les seues raons.Ara, de fet, per qüestions de tàctica, si mésno, com li aconsellen, es mostra en prin-cipi —però a contracor i «provisional-ment»— obert a arribar a un acord. Peròen comprovar el desgavell permanent, o laincoherència dels personatges que hauri-en d’acostar i acordar les seues propostes,generalment intransigents, va preferir —diu a Sanchis— deixar-ho còrrer i tornaral seu plantejament inicial. Li diu que ellés una ànima naturaliter cartesiana. Pertant, no podia sentir-se gens a gust ni ambla multiplicitat de gramàtiques personalís-

Joan FusterCorrespondència IV

Edició dirigida per Antoni FurióVolum preparat per Antoni FerrandoPUV - Tres i Quatre, València, 2000

560 pàgs.

simes, ni amb els «arguments» confusio-naris. No podia, doncs, tolerar sinó unasolució, escriu, «definida», «normal», «ra-onable», «lògica», «a-pintoresca», «a-dia-lectal», «a-històrica»... Ell vol una lengualiterària per anar endavant. Aquesta llen-gua, creu que ja estava feta. Només cal en-riquir-la, potenciar-la, amb un criteri co-herent i pràctic cara al futur. «No sento —escriu— cap atracció pels legitimismes“lingüístics [...]”, d’això en dic “carlismeidiomàtic”, ni m’interessen les “varietatsen la unitat”, ni menys encara crec en lanecessitat de tenir o sostenir un accent re-gional dins la literatura catalana». Enaquest punt, Sanchis Guarner, no hi estàd’acord. «La unitat completa de la llengualiterària —li diu— fóra desitjable, però nola trobe factible». Aquests problemes «nopoden tenir una solució matemàtica».

El tema de la llengua literària constitueixuna part important d’aquesta correspondèn-cia. Però n’hi ha d’altres d’un interés indis-cutible, perquè Fuster fa de corresponsal dela vida literària de València. Un correspon-sal amargat: «Ací tot marxa normalment, ésa dir, anormalment». Fuster conta a SanchisGuarner, confinat aleshores a la ciutat dePalma, els incidents i baralles de les «cape-lletes» locals, enverinades. Hi fa desfilar per-sonatges, generalment grotescos, de la vida«cultural» valenciana, parla a SanchisGuarner de llibres, projectes d’ell o d’altresi, sobretot, li conta puntualment la seua re-lació amb el grup Torre i com, a poc a poc,per una raó o altra, s’hi troba cada vegadamés incòmode malgrat l’esforç que fa per re-servar-se moltes de les seues discrepàncies.

Els altres dos blocs d’aquesta Corres-pondència són més curts. El corresponenta Josep Giner és, en gran part, una comu-nicació de caràcter lingüístic. Hi ha tam-bé, però, les posicions doctrinals —grama-ticals, estètiques, polítiques— de Giner.Hi ha el seu activisme patriòtic, centrat engran part en el treball, angoixós, que fa perdifondre i vendre llibres en català, donant

facilitats a tothom, fent-los el descompteque li fan a ell, tot plegat, cansant-se i per-dent diners. Hi ha la seua por a la policia,les iniciatives per influir en l’Església, perfer que s’use en els diaris, com ha comen-çat a fer-ho Fuster, les seus crítiques al’Antologia de la poesia, etc. Un document,alhora, filològic, històric i humà.

El tercer bloc —la correspondència ambGermà Colón— ja ens situa en els anys dela transició, i de la democràcia. Es tractad’un epistolari «normal», en el millor sen-tit de la paraula, perquè és el de dos inves-tigadors ocupats en les seus respectivesfeines i intercanviant informacions i lli-bres que necessiten. Només un punt «po-lític»: la recomanació que Colón fa a Fus-ter perquè acudesca a les reunions delConsell de Cultura. Les coses estaven —li diu— «marejades», amenaçades per lamarea blava. I encara ho estan.

Un volum, doncs, imprescindible.D’una manera particular pel que fa al «pro-blema» de la llengua, que semblava ja pràc-ticament resolt al llarg de les últimes dè-cades, però que ara torna a plantejar-se ien unes condicions més perilloses queabans de l’autonomia, ja que ara es trobasituat en un marc institucional, o «cons-titucional». Val a dir que la política —l’ofi-cial, la real, la que mana— pot incidir —intervenir— negativament en la normati-va de la llengua, en el seu ús literari, i en lafixació del seu àmbit territorial. Aquestacorrespondència és una oportuna lliçó quecal tenir en compte i estudiar amb calma isentit de la responsabilitat. Si és que novolem tornar a les cavernes i a les discus-sions estèrils, a perdre un temps preciós:és el camí directe cap a la desintegració.

Josep Iborra

34 :

Friedrich NietzscheLlibre de sentències

Traducció i edició de Joan B. LlinaresSetimig, València, 2001

149 pàgs.

El migdia del 25 d’agost del 1900, nou in-augurat el segle que ara acaba d’esfumar-se,mor a la vila de Silberblick, a Weimar,Friedrich Nietzsche, el filòsof contempora-ni que amb més vehemència ha afirmat lavida, rebutjant allò que la desvaloritza ennom dels requisits morals, teològics o soci-als que aquesta hauria de reunir per comp-tar amb l’aquiescència dels remisos. Havianascut el 15 d’octubre del 1844 a Röcken beiLützen, un poblet de la província prusianade Saxònia, on son pare era pastor luterà. El3 de gener del 1889, quan feia tan sols tresdies que havia enviat al seu editor les provesd’impremta d’Ecce Homo, el llibre on haviaprocedit a «contar-se la vida a ell mateix», esdesploma en una plaça de Torí abatut per unacrisi de demència que acabarà per afonar-loen el mutisme. En a penes vint anys de pro-ducció lúcida, Nietzsche crearia una de lesobres més originals, controvertides i influ-ents de la modernitat.

Per tal d’homenatjar el gran filòsof i es-criptor durant la celebració del primer cen-tenari de la seua mort, Setimig ha donat a lesllibreries una deliciosa edició bilingüe delLlibre de Sentències, una colecció de 445 afo-rismes que l’autor va concebre entre l’estiui la tardor del 1882 i que forma part del seuimmens llegat inèdit. El volum, que es com-pleta amb Sobre veritat i mentida en sentitextramoral, un breu escrit pòstum dictat a unamic durant l’any 1873 i que és de la majorimportància per comprendre la seua filoso-fia, s’obre amb un clarificador assaig de JoanB. Llinares, el compilador i traductor, titu-lat Nietzsche, l’escriptor i el pensador. Notesper al centenari de la seua mort. Felicitem-nos, doncs, els cada cop més nombrosos lec-tors del filòsof per poder gaudir d’una obrafins ara completament inèdita en qualsevolde les llengües de l’estat, i felicitem també,molt especialment, tots aquells que han fetpossible aquesta edició per celebrar d’unamanera tan eficaç el centenari de Nietzsche.

«Tota una Via Làctia d’ocurrències», apun-ta en un dels seus quaderns de notes Lichten-berg, juntament amb Nietzsche —admira-

Tota una Via Làctiad’ocurrències

dor seu— el més important creador d’aforis-mes de la literatura alemanya de tots elstemps. Afortunada expressió per designaruna obra com la que ens ocupa, marcada perla voluntat d’unir pensament i estil, per la qualtransiten idees de distint brill i magnitud, onallò dispers crea una mena de constel·lacióque reflecteix la pluralitat d’interessos de l’au-tor sota el prisma unitari del seu projecteadult: la transvaloració de tots els valors.

Deia Fuster que «La Història de la Filoso-fia és aquell capítol de la Història de la Lite-ratura on s’arraconen els grans llibres il·le-gibles». Nietzsche, en emprar un recurs ex-pressiu inusual en el domini del discurs filo-sòfic decimonònic, llastrat pels sistemes,converteix l’elecció de la forma en una pro-vocació que tendeix a demostrar que hi ha al-tres maneres de donar vida a la filosofia, comja va succeir en l’època tràgica dels grecs, quela il·legibilitat no és consubstancial a l’expres-sió escrita de les idees, per més que s’hi en-testaren les institucions acadèmiques quedecidien què era i què no filosofia. No li faltaraó a Heinrich Mann quan comenta a propò-sit de Nietzsche que «ell no demostra la seuaqualitat de filòsof alemany per la il·legibili-tat»: el seu model no és Hegel, sinó Hölder-lin; no és Kant, sinó els moralistes francesos.

«L’estil ha de mostrar que un creu en elsseus pensaments, no sols que els pensa, sinóque els sent», escriu Nietzsche als Deu Ma-naments de l’Escola de l’Estil, que va redac-tar per a la seua amiga Lou Salomé en elmoment àlgid del seu període aforístic. Lainspirada traducció de Joan B. Llinares fasentir al lector catalanoparlant els pensamentsde Nietzsche amb la mateixa fulgor i acera-da contundència que si hagueren estat ori-ginàriament escrits en la seua pròpia llengua.

Anacleto Ferrer

George SteinerGrammars of creation

Faber & Faber, London, 2001288 pàgs.

Fer front a la idea de creació estèti-ca no és una cosa senzilla. Fer-ho ambl’erudició aclaparadora i eloqüent ambquè ho fa Steiner és admirable, tal icom es pot comprovar en aquest llibreoriginat en les Gifford Lectures de1990. Si en altres llibres Steiner haviadiagnosticat «la mort de la tragèdia» os’havia apropat a un nou concepte decultura, perquè això semblava despren-dre’s del desenvolupament històric,social i cultural, ara, amb un gest sem-blant s’apropa al tema clàssic de la«creació».

Els referents de la creativitat artísti-ca han estat les narracions de la crea-ció que s’han fet des de la religió o lafilosofia. La poesia, la filosofia i la te-ologia han estat un intent de buscarresposta a allò que dóna vida a la vidai d’apropar-se als inicis per tal de cer-car sentit. Hi ha a la base d’aquest actela creença wittgensteiniana, segons laqual els fets del món no són —no se-ran mai, afegeix Steiner— la fi de lamatèria, que ens empeny a la creativi-tat. Els poetes, els artistes, el músics itambé els filòsofs s’han mirat amb na-turalitat, tot i que amb certa incomo-ditat, en la imatge del creador diví,però, on es mirarà l’artista de la mo-dernitat que ha prescindit de Déu?Quin significat té la noció de creacióde formes expressives en l’art i en lafilosofia si la possibilitat teològica haestat rebutjada?

Steiner se submergeix en les aigüesprofundes de la cultura occidental per talde fer una crítica del concepte de crea-ció. El meridià que delimita el punt deno-retorn vindrà representat per laCommedia de Dante, «una obra que potser experimentada com a una meditacióininterrompuda sobre la creació, vistapoèticament, metafísicament i teològica-ment» —conclou Steiner després de feruna lectura brillant de l’obra.

Malgrat tot, aquestes idees encara hanseguit arrossegant-se en el temps i per

La creaciódesprés de Déu

20,5 x 13 cm.

: 35

Jordi LlavinaNitrato de Chile

Destino, Barcelona, 2001192 pàgs.

Llegir la primera novel·la del perio-dista Jordi Llavina, Nitrato de Chile, ésuna experiència anàloga a la de l’exhi-bició pirotècnica, quan la carcassamunta el cel obert i esclafeix en ga-llons de mil colors i en serpentines re-cargolades. I és que, el de Llavina, ésun treball d’orfebreria lingüística,primmirat i obsedit, fins al paroxisme,per la qüestió estilística i el detall des-criptiu. El cas és, però, que la vida delsestels luminiscents d’aquest «relat-car-cassa» és, irremeiablement, efímera i,en esfumar-se’n, només hi resta la glo-pada de nit negra, esbiaixada per unfum dens i torbador. «Els crítics tro-baran que la meua novel·la no fa mo-dern, no aporta res», declarava Llavinaen una entrevista recent al setmanariEl Temps.

Caldria demanar-se, en primer lloc,quin és el trellat d’un relat concebutper a «no aportar res». Continuem,però, amb les afirmacions de Llavina:«A mi el que m’agrada és descriure.D’inspiració en tinc molt poca i sé queno faré una novel·la molt ambiciosa.

El gust delirantpel detall

No sé fer històries recargolades i quefuncionin molt bé».

Convindran, però, que aquestes pa-raules assaonades de modèstia resultenun punt inadequades a l’hora d’incitara la lectura. Quines han de ser les ex-pectatives del lector que s’enfronta auna novel·la i sap, d’antuvi i de prime-ra mà, que la història no funcionaràmassa bé?

A Nitrato de Chile, la confirmaciód’aquesta buidesa anunciada constitu-eix, inevitablement, un motiu d’exaspe-ració. Ens trobem amb un relat sargitde retalls inconnexos, que es deleix perles descripcions en estat pur. Descrip-cions, d’altra banda, resoltes amb lacura i la minuciositat d’un cirurgià.

La plasticitat del llenguatge de JordiLlavina és admirable i assoleix quotesinsòlites, en evocar l’ambient d’unaplaça o els detalls físics dels personat-ges. On és la història, però? Potserl’autor no té res a contar o és aquestauna manera peculiar i particular denarrar?

Una cosa, però, és indiscutible i ésque Llavina ha escrit el llibre que livenia de gust. Les preferències i lespredileccions de l’autor han guiataquest relat franc, escrit, com se soldir, amb el cor a la boca i mereixedord’un dels premis més prestigiosos de lanarrativa catalana: el premi Josep Pla2001.

A Nitrato de Chile, tot és capriciós,fins i tot, el títol, que no té res a veu-re amb l’argument. A penes una refe-rència marginal en el conjunt de lanarració: un detall d’un bordell queapareix de manera esporàdica i que ésescenari d’una sola situació. Sembla,doncs, que aquest anunci d’adob ferti-litzant, fet de rajoles incrustades a laparet, ha estat rescatat d’entre els re-cords d’infantesa de l ’autor. Unad’aquelles icones privilegiades que,sense saber ben bé per què, penetrenla pupil·la de l’infant i s’hi instal·lencom una mena de tatuatge indeleble.

El «nitrato de Chile» de Llavina,doncs, adverteix del to personalíssimd’un relat que aposta, més enllà de lesmodes, pel retrat costumista, brodatamb un prosa impecable i matisada,que delectarà els paladars més exigents.Fet i fet, el lector comptarà amb la vi-talitat de la llengua de Llavina i amb lacomplaença de tenir entre les mansuna novel·la escrita, des de la més pre-gona sinceritat, amb una clara volun-tat d’estil.

Alícia Toledo22,5 x 14,5 cm.

això Steiner seguirà anant i tornant pelscamins de la filosofia, els de l’art, els dela la crítica literària i musical i els de laciència amb la finalitat d’il·luminar totsels racons de la creativitat. Perquè el ter-me «creació» porta altres significats apa-rellats que dificulten la seua aprehensió:la «invenció» o el «descobriment». Em-prem aquests termes en àmbits diferents,però, fins a quin punt és vàlida la dis-tinció? Només l’analogia amb el Creadordiví pot marcar les diferències. No hihaurà creació ex nihilo ja que les einesde la creació (ja siguen lingüístiques, pic-tòriques o musicals) ens vénen donades,però enfront de la invenció tècnica o deldescobriment científic, la creació artísti-ca serà caracteritzada per la llibertat delcreador i alhora per la contingència del’obra creada —que haguera pogut noser o ser d’una altra manera. El que noresta clar és la situació de les matemàti-ques i el mateix Steiner es declara inca-paç d’emetre un judici just sobre la «cre-ativitat» d’aquesta matèria.

A la fi, conclou Steiner, allò mésdestacat de les gramàtiques de la crea-ció és l’atemporalitat de l’obra. Unaatemporalitat no compartida per les in-vencions científico-tècniques, sotmesesa la historicitat i als mitjans tècnics,socials i polítics.

El temps de l’art no és lineal sinó es-piral on l’ascens i el descens són equi-valents: «Un motor a vapor del s. XIXés ara una curiositat històrica. Unanovel·la de Dostoievsky no». L’estèti-ca i la religió són les úniques formesque ens permeten de superar els dic-tàmens del temps físic i biològic i, pertant, ens possibiliten l’esperança. Po-dem viure sense ciència però no senseart: la veritat està en les equacions i elsaxiomes, però és una veritat menor.Almenys, això sembla que ha estat aixífins als nostres dies, però serà així enel futur? Steiner parteix de «l’objectetrobat» de Duchamp: és això creació,invenció o cap de les dues coses?

L’última part del llibre tractarà demostrar com les noves tecnologies i lesdiferents condicions de vida podenabocar a una banalització del llenguat-ge i de la creació, talment com s’habanalitzat la vida i la mort als campsd’extermini.

Amb aquests plantejaments hom nopot esperar del llibre de Steiner unalectura fàcil i ràpida, en caldrà mésd’una relectura i, aleshores, una discus-sió profunda dels temes presentats perun dels pocs savis del nostre temps.

Pol Ferrando i Martí

36 :

Qüestionar premissesinqüestionables

Zygmunt BaumanGlobalització. Les conseqüències humanes

Traducció de Marta EscribàUniversitat Oberta/Enciclopèdia

Catalana, Barcelona, 2001172 pàgs.

Zygmunt Bauman, que fou catedràtic desociologia a la Universitat de Varsòvia entre1964 i 1968, any en què s’exilià a Anglaterrai passà a ensenyar a la Universitat de Leeds,és conegut sobretot per una obra cabdali esfereïdora: Modernity and the Holocaust(1989), on tempta una aproximació a lasignificació profunda de l’Holocaust enuns termes realment inquietants, perquèhi veu tot de relacions entre el procés decivilització, la modernitat i l’Holocaust.Aquest seria un fenomen típicamentmodern, que no es pot entendre fora delcontext de les tendències culturals, de laracionalització de la vida social i dels as-soliments tècnics de la modernitat. No seria,doncs, una fallida del procés de civilització,una recaiguda en la barbàrie, sinó una deles seues conseqüències possibles. A horesd’ara l’aportació de Bauman és indefugiblea l’hora d’analitzar les contradiccions dela modernitat. Aquest sociòleg polonés, jaemèrit, autor d’una obra vasta i molt con-siderable, amb títols com Modernity andAmbivalence (1991), Postmodernity and itsDiscontents (1997) o Work, Consumerismand the New Poor (1998), practica una so-ciologia comprensiva i crítica, explicativai concreta, allunyada tant del teoricismebuit com de l’empirisme estret, bo i man-tenint l’ambició teòrica i el lligam amb lesaproximacions empíriques.

En aquest llibre (publicat originalmentel 1998 a Polity Press) dedica el seu esforça comprendre les claus més rellevants delfenomen de la globalització, sobretot desde la perspectiva de recompondre les re-lacions subjacents entre manifestacionsaparentment inconnexes i desvinculades.La globalització és el concepte de moda.Tothom el fa servir, el manlleva i l’estrafà.Serveix per a tot, és un encanteri, perquècom diu Bauman, «totes les paraules quees posen de moda tendeixen a compartirun destí similar: es tornen més i més opaquescom més experiències proven d’aclarir».

Per això l’objectiu de l’autor és de «mos-

trar que, amb relació al fenomen de laglobalització, hi ha molt més del que esveu»; el llibre «intenta penetrar fins a lesarrels socials del procés globalitzador idesxifrar-ne les conseqüències per a ferdesaparèixer part de la boira que envoltael terme».

Aquest llibre tracta sobretot de les asi-metries lligades al procés que hi ha al fonsde la globalització, la compressió de l’espaii el temps. L’aproximació a les causes i con-seqüències fa veure una dissimilitud radicald’efectes, segons posicions socials. Hi haun procés d’interconnexió planetària, d’in-tegració de fluxos econòmics, financers iinformacionals, però alhora un procés de«localització» i confinament. Hi ha una elitglobalitzadora en moviment perpetu (l’elitdels negocis, acadèmica i de la cultura il’espectacle), però alhora una immobilit-zació excloent dels perdedors. La globa-lització, de manera no tan paradoxal, «lo-calitza».

Al llarg dels seus capítols s’analitzen lesrelacions històriques entre les configura-cions diferenciades del temps i l’espai i lespautes d’organització social; les manifes-tacions més significatives d’allò que esconeix com a «espai compartit» i les pràc-tiques de delimitació social amb conseqüèn-cies espacials; el destí de les estructurespolítiques, territorialment condicionades,davant l’augment exponencial de poder deles forces econòmiques extraterritorials;les conseqüències culturals de la polarit-zació que comporta el fenomen globa-litzador, en termes de jerarquització del’experiència humana; i les manifestacionsextremes de la resposta criminalitzadoradavant el malestar difús, però que es con-densa ocasionalment en formes pertorba-dores, que genera la reestructuració globala què assistim.

Ens trobem doncs davant un text va-luós, de gran riquesa argumental, la tra-ducció del qual es pot considerar tot unencert. Davant l’allau de publicacionssobre la globalització, aquest llibre, queva al cor dels problemes, es presenta comun dels més penetrants. Per a Bauman lapolarització que s’observa al món actual«no és una interferència externa, aliena ipertorbadora en el procés de globalitza-ció; no és un pal a la roda del procésglobalitzador; n’és l’efecte».

L’autor encerta a fer les preguntes ade-quades, sense oferir respostes tancades,exhaustives. No ho pretén, d’altra banda.Vol contribuir a superar el diagnòstic deCastoriadis, quan afirmava que la desgràciade la nostra civilització era que havia deixatde qüestionar-se a ella mateixa.

Gustau Muñoz

Reformulaciódel catalanisme

Norbert Bilbeny i Àngel Pes (eds.)El nou catalanisme

Ariel, Barcelona184 pàgs.

Amb més d’un segle d’existència iuna presència política fonamental, elcatalanisme s’ha configurat com un fe-nomen persistent malgrat la duresa delnacionalisme d’estat espanyol i eltasbals de les accelerades transforma-cions socials de la segona meitat desegle XX. El catalanisme, tal com esdefiní en l’època dels estats-nació so-birans va jugar un paper positiu per ala cohesió social del país, la recerca dela modernitat i l’acostament a Europa.Aquest judici favorable del catalanisme«històric» constitueix un dels puntscomuns de les diverses reflexions ques’apleguen en aquest volum col·lectiu.Però també és compartida pels autorsla convicció que aquell model civil ipolític, d’arrels romàntiques i essenci-alistes, ja no és útil per a la societatcatalana del segle XXI. Els grans can-vis del «capitalisme informacional» i dela globalització exigeixen una redifi-nició del catalanisme. L’erosió de sobi-rania dels estats, la construcció euro-pea, la creixent diversitat de les socie-tats i l’exigència d’una democràciatransnacional ens han fet entrar en unanova època que Norbert Bilbeny nodubta a qualificar de postnacional. Arabé, tal com es reconeix, això no vol dirque el catalanisme no tinga ja sentit enaquest món globalitzat. Tot al contra-ri, ha de reconvertir-se en una eina pera conservar valors propis i cohesio-nadors en un món amenaçat per l’ato-mització individualista i l’homoge-neïtazió cultural. En aquest sentit, esproposen uns mínim per a la definiciód’un «catalanisme postnacionalista»centrats en l’augment de l’autogovernde Catalunya, la reformulació de lesrelacions amb Espanya i Europa supe-rant el sobiranisme tradicional, la de-fensa de la llengua com a element in-tegrador i, fins i tot, el coneixement dela història del país des d’una perspec-tiva plural.

Si aquesta reformulació del catalanis-

: 37

¿Filosofia per a profanso fast food?

Maite Larrauri/MaxEl desig segons Gilles Deleuze

Col. «Filosofia per a profans», núm. 191 pàgs.

La sexualitat segons Michel FoucaultCol. «Filosofia per a profans», núm. 2

98 pàgs.Tàndem edicions

València, 2000

¿Filosofia per a profans? És clar que sí.Gairebé des del mateix començament: elsdiàlegs platònics, com és sabut, no eren pasel textos que Plató i els seus deixebles discu-tien a l’Acadèmia, sinó escrits exotèrics, ela-borats pensant que serien llegits per profans,per aquells que, des de fora del treball filosò-fic, podrien interessar-se per les qüestionsplantejades allí. I això és només l’inici d’unallarga història, la de la voluntat de la pròpiafilosofia per fer-se entendre o, en tot cas, perportar les seves perplexitats i les seves refle-xions més enllà del cercle reduït definit perles diferents acadèmies. Els exemples serieninterminables: en els nostres dies, Foucault iDeleuze, sense anar més lluny, han dissertatdavant dels auditoris més heterogenis i allu-nyats del gremi filosòfic, reclamant, per a lapròpia filosofia i per al discurs filosòfic, unmoviment de descentrament i d’excentrici-tat que, de fet, la pròpia filosofia no ha deixatde practicar mai. Potser cal recordar-ho a pro-pòsit dels dos primers volums de la col.lecció«Filosofia per a profans», El desig segons GillesDeleuze i La sexualitat segons Michel Foucault,escrits per Maite Larrauri i il·lustrats per Max.Perquè aquí, com en d’altres iniciatives sem-blants, és obligat, no pas la de per si mateixalloable voluntat de portar la reflexió filosòfi-ca fora dels cercles gremials, sinó preguntar-se, sobretot, què en resta, de la lectura delstextos, què en pot restar. Per començar, si,com la pròpia autora dels volums escriu, «lafilosofia ha de ser capaç de contagiar el seupropi moviment», és difícil de trobar, enaquests dos textos, el moviment propi delpensar de Foucault i de Deleuze. Més aviathom troba exactament el contrari: un resum,segurament benintencionat, d’algunes de lesformulacions problemàtiques de tots dos,òbviament descrostades del context que lesva veure sorgir i en el qual exercitaven el seusentit, gairebé com a peces estratègiques. Lasuposada divulgació (per a profans) no no-

més no aconsegueix de traspuar l’ordre deldiscurs característic de la forma de pensar fi-losòficament de Foucault i Deleuze, sinó que,en la mesura que converteix els seus textosen un reguitzell de capsuletes mínimes decomprensió, difícilment pot aconseguir, ambles nocions que tracta, poca cosa més que unacaricatura. No sabem quan parlen Foucaulto Deleuze i quan parla Larrauri; no sabemquan se’ns interpreta el pensament dels dosautors i quan es pretén fer-ne, simplement,un resum de les seves posicions; no sabem aqui pertanyen els exemples, les aplicacionshistòriques o concretes. I el que potser és mésgreu: segurament, entre les intencionsd’aquests textos, ni tan sols s’ha plantejat lapossibilitat de reubicar el discurs al qual esrefereixen tenint en compte el seu nou em-plaçament. Al capdavall, el que en resta és unmaterial -com a molt- escolar que difícilmentpot servir de suport a una reflexió que no es-tigui a les antípodes de la reclamada pels pen-saments de Foucault i Deleuze. Per ser moltexplícit: uns productes sobre Foucault iDeleuze que, en els seus objectius i en els seusresultats, són el més antifoucaultians iantideleuzians possibles. Foucault va escriureque «un dia el segle serà deleuzià». Deleuze,poc o molt, va dir sovint alguna cosa semblantde Foucault. Poc en resta, però, o gairebé res,en aquests dos volums, de la potència i de laradicalitat d’aquests dos pensadors que, enbona mesura, han marcat el nostre temps.Ben just una petjada de aquelles reflexionsoriginàriament vives i complexes, matisadesi elaborades discontínuament: una petjadaconvertida en material institucional de con-sum cultural, pura mercaderia per ser digeri-da ràpidament i també, per sort, oblidada ambla mateixa rapidesa.

Xavier Antich

me, que es considera una realitat dife-rent del nacionalisme, és compartidaper la majoria dels autors, cal remar-car també que alguns com FerranRequejo expressen dubtes molt fona-mentats sobre el concepte de «postna-cionalisme» o de «patriotisme consti-tucional», però coincidint en la neces-sitat de superar els vells esquemessobiranistes i en la recerca de formesfederals per a l’encaix de Catalunya enl’Estat espanyol i la Unió Europea. Elque sorprèn d’aquestes reflexions, quesuposen un intent de repensar el cata-lanisme des de l’esquerra consideradano nacionalista, és la manca d’interèsper l’encaix de Catalunya amb la restadels Països Catalans. De fet, els PaïsosCatalans sols apareixen esmentats depassada com una idea vinculada al na-cionalisme que vol superar-se o comun vague espai d’interessos comunsdes del punt de vista de les infrastruc-tures o la petita empresa, sense caplligam explícit amb el mercat culturalo la defensa de la llengua, que tanma-teix es considera un tret bàsic de la na-ció catalana. Com a molt s’evoca elPaís Valencià com un model negatiu,com allò que no vol ser Catalunya. Jas’entèn que des del catalanisme que espropugna en el llibre el territori lin-güístic no pot considerar-se apriorís-ticament com una nació amb cara iulls, però moltes de les suggestives re-flexions que s’hi fan poden donar desi per a reconsiderar, des d’aquestsnous enfocaments, el tema seguramentincòmode però al capdavall indefugibledels Països Catalans.

Pau Viciano

38 :

Teresa DuranIl·lustradora, investigadora, assessora dediferents projectes, comissària-guionistad’exposicions inoblidables com la dedica-da a les fades de La Caixa o la darrera so-bre l’àlbum il·lustrat de la FundaciónGermán Sánchez Ruipérez, professora dela Universitat de Barcelona, directora dela revista Faristol... Teresa Duran és unarara avis en el món de la literatura per ainfants i joves perquè des dels inicis coma escriptora ha fet una aposta clara per laqualitat. I afortunadament les diferentsinstitucions acadèmiques li ho han reco-negut amb els premis que atorguen al tre-ball ben fet: la novel·la històrica Joanot deRocacorba (La Galera), el 1982, va gua-nyar el premi Josep M. Folch i Torres i,el 1984, el premi de Literatura Catalanade la Generalitat de Catalunya; l’àlbumper als més petits Glups, Glups (La Ga-lera) va merèixer el Crítica Serra d’Or iel 1997 el mateix premi el va guanyar lacol·lecció Popof i Kocatasca (Abadia deMontserrat). I només en fem una tria.

Sovint hom comenta com la produccióinfantil i juvenil es repeteix de maneraque crea productes semblants, propostesdiscursives que imiten les anteriors i on,consegüentment, les petjades estilístiquesque determinen o personalitzen l’obrad’un autor concret s’esborren de maneraque reconeixem abans una obra pel gène-re al qual pertany o per l’edat a la quals’adreça o per la col·lecció on s’ha publi-cat que per l’autor que n’és responsable.Si abans utilitzàvem l’expressió rara avisen referir-nos a Teresa Duran és perquèal llarg dels seus quasi 40 contes i novel·-les ha aconseguit una proposta estilísticarica de matisos i sobretot molt personali única.

19 x 12 cm.

Teresa DuranSecrets de la selva fosca

Il·lustracionsde

Gabriela RubioCol·lecció «El vaixell de vapor»

Cruïlla, Barcelona, 200160 pàgs.

L’humor és present en la majoria de lesseues obres, però un humor difícil i par-ticular, conseqüència dels jocs de llen-guatge que hi proposa. Perquè aquesta ésl’altra característica fonamental de la seuaobra: la cura estilística, el treball amorósdel llenguatge que regala cada nova his-tòria, que cerca les expressions genuïnes,el joc basat en rimes, endevinalles, etc.,que pouen des de la tradició oral que l’au-tora coneix perfectament fins d’altrespropostes més avantguardistes. El temess’allunyen dels més conreats en el gène-re i hi apareixen dimonis dolents, gallinesobsessionades per la cuines o oques viat-geres, un segle que naix, una por queemergeix, una poma que roda o l’aiguaque surt i ho anega tot són trames viscu-des per personatges trapelles, contestata-ris i poc amics de l’ordre establert. Sobre-tot perquè saben mirar el món amb ulle-res difícils de trobar a les botigues demoda.

Secrets de la selva fosca és l’últim llibrede Teresa Duran publicat a la col·lecció ElVaixell de Vapor en la sèrie de Primers lec-tors (Cruïlla) i il·lustrat per GabrielaRubio. on la imaginació del nen protago-nista o, millor dit, la manera de mirar laciutat ens aproxima a un món de fantasiaon el cotxe es transforma en un cavallblanc, els barris en boscos, una cruïlla decarrers en una clariana i una fàbrica depastissos en una mena de lloc màgic on «dela gran marmita surt una mena de boiratornassolada que puja i puja, i quan el va-por s’esvaeix, el gran orgue comença a xiu-lar i a dringar i plic i ploc i plic i ploc, co-mencen a ploure uns rocs grossos...».

Gemma Lluch

: 39

Aquestes pàginesde novetats bibliogràfiques són patrocinades

pel Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València:

EDITORIAL AFERS

Cid, Felip: Memòries inútils, col. «Perso-natges», 4, 340 pàgs., 4.500 PTA.

Viciano, Pau: Els cofres del rei. Rendes igestors de la batllia de Castelló, pròlegde Guy Bois, col. «Recerca i Pensa-ment», 12, 198 pàgs., 3.120 PTA.

Santacana, Carles: El franquisme i els ca-talans. Els informes del Consejo Nacio-nal del Movimiento (1962-1971), col.«Els llibres del contemporani», 10, 148pàgs., 1.800 PTA.

Millan, Jesús (coord.): «El passat agrari(segles XIX-XX)», Afers. Fulls de recer-ca i pensament, XV: 36 (2000), 264pàgs., 3.000 PTA.

Conversi, Daniel: La desintegració deIugoslàvia, col. «El món de les na-cions», 5, 212 pàgs., 2.000 PTA.

EDITORIAL AGUACLARA

Comendador, Luís Felipe: Paraísos delsuicida, VI Tardor de Poesia de Cas-telló de la Plana, col. «Anaquel Poesía»,67 pàgs., 1.200 PTA.

Ferrándiz Lozano, José: Azorín, la caradel intelectual, col. «Amalgama», 200pàgs., 2.000 PTA.

Ríos Longares, Carlos José: Y yo caí...enamorado de la moda juvenil. Lamovida en las letras de sus canciones,col. «Amalgama», 200 pàgs., 2.000 PTA.

Rodríguez, Juan Carlos: De piel y humo,Accésit V Premio de Poesía Ciudad deTorrevieja, col. «Anaquel Poesía», 50pàgs., 1.200 PTA.

Samper Bernad, José Ramón: Hamallaj.Crónicas desde un campo de refugiadosde Kosovo, col. «Amalgama», 130 pàgs.,1.500 PTA.

Torres Curiel, Pedro: El manantial fur-tivo, V Premio de Poesía Ciudad deTorrevieja, col. «Anaquel Poesía», 50pàgs., 1.200 PTA.

ALGAR EDITORIAL

Garrido, Vicente: Amores que matan. Aco-so y violencia contra las mujeres, col.«Sin Fronteras», 8, 328 pàgs., 2.300PTA.

Herreras, Enrique: València-Cinema: 25

Garcia-Oliver, Ferran: Pedagogia Melodi-osa. La música antiga a Gandia, 200pàgs., 1.500 PTA.

Luis Coll Alas (1916-1984), l’home, l’ar-tista, 208 pàgs., 2.000 PTA.

Mainar, Eladi: De les bombes a l’exili.Gandia, 1939, 64 pàgs., 1.000 PTA.

Nieto, Lluís: El medi subaquàtic a laSafor, 108 pàgs., 2.000 PTA.

Sucre&Borja. La canyamel dels ducs (co-edició amb la Conselleria de Cultura iel Consorci de Museus de la Comuni-tat Valenciana), 462 pàgs., 4.000 PTA.

Vinyals, Maria José; Donat, Pilar(coords.): Guia didàctica de la Marjalde la Safor, 100 pàgs., 1.500 PTA.

EDITORIAL DENES

Castellanos Martí, Andrés: Historias de latraca, 496 pàgs., 3.995 PTA.

Celaya, Gabriel: Primeras tentativaspoéticas, col. «Poesia. Edicions de laGuerra», 42, 104 pàgs., 1.497 PTA.

Ferrer Escrivà, Vicenta: Biografia Fran-cesc Ferrer Pastor (2a edició corregida iaugmentada), col. «Biografies», 4, 48pàgs., 875 PTA.

Martínez Marzo, Isidre: Sense mi, col.«Poesia», 43, 64 pàgs., 1.998 PTA.

Unamuno, Miguel de: Teresa, col. «Poe-sia. Edicions de la Guerra», 41, 192pàgs., 1.830 PTA.

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILO-

LOGIA VALENCIANA

Caplletra. Revista Internacional de Filolo-gia, 28 («El realisme en la literaturacatalana de postguerra»), 173 pàgs.

Garcia Frasquet, Gabriel: Literatura i so-cietat a la comarca de la Safor (1833-1936), col. «Biblioteca Sanchis Guar-ner», 52, 276 pàgs., 1.900 PTA.

Martines, Josep: El valencià del segleXIX. Estudi lingüístic del DiccionarioValenciano de Josep Pla i Costa, col.«Biblioteca Sanchis Guarner», 53, 458pàgs., 2.500 PTA.

EDITORIAL MARFIL

Iborra i Polo, Leandre: Al cor de l’Aitana,

años de resistencia cultural, 160 pàgs.,5.200 PTA.

Muñoz Puelles, Vicente: La ciudad en lla-mas, col. «Narrativas», 3, 224 pàgs.,1.950 PTA.

EDICIONS BROMERA

AA.DD.: Bagatges, col. «Lletra Nova», 9,96 pàgs., 850 PTA.

AA.DD.: La causa dels rebels, col. «Lle-tra Nova», 10, 80 pàgs., 750 PTA.

Borràs, Vicent: L’últim tren, Premi JoanotMartorell 2000, col. «L’Eclèctica», 74,200 pàgs., 1.950 PTA.

Casas, Mariano: Escales d’una fuga, col.«Esguard», 2, 192 pàgs., 1.200 PTA.

Caturla, Joaquim G.: Mirant la Lluna, Pre-mi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2000,col. «Espurna», 54, 160 pàgs., 1.100 PTA.

Dénia, Eva: El color del blat, il·lustracionsde Sebastià Dénia, col. «El MicaletGalàctic», 76, 64 pàgs., 775 PTA.

Garcia Grau, Manel: Anatema, PremiAusiàs March 2000, col. «Poesia», 41,96 pàgs., 1.575 PTA.

Guardiola, Pepa: Una llar en el món, col.«Espurna», 53, 168 pàgs., 1.100 PTA.

Roda, Lluís: Elogi de la llibertat, col. «Po-esia», 40, 60 pàgs., 1.575 PTA.

Torrent, Ferran: Cambres d’acer inoxida-ble, col. «L’Eclèctica», 75, 192 pàgs.,2.250 PTA.

EDICIONS DEL BULLENT

Espinós i Felipe, Joaquim: Literatura cre-ativa, col. «Recursos», 4, 88 pàgs.,1.300 PTA.

Pellicer, Joan: Costumari botànic (2), col.«La Farga», 8, 256 pàgs., 3.500 PTA.

Trigo, Xulio Ricardo: Un crim al balnea-ri, XX Premi de Novel·la Juvenil En-ric Valor, col. «Esplai».

C.E.I.C. ALFONS EL VELL

Campanes fi de segle. La Safor, inici IIImil·lenni (coedició amb la Mancomu-nitat de Municipis de la Safor), 414pàgs., 6.500 PTA.

Coll, Josep Joan: Les falles fundacionalsde Gandia, 200 pàgs., 2.000 PTA.

40 :

e inserción profesional: Competencias yentrenamiento para su práctica, col.«Universidad», 268 pàgs., 2.800 PTA.

Hernández Aristu, Jesús (comp.): La su-pervisión. Un sistema de asesoramientoy orientación para la formación y eltrabajo, col. «Edad y Sociedad», 4, 162pàgs., 2.100 PTA.

Hernández, Carlos; Veyrat, Montserrat:Lenguaje, cuerpo y cultura, 197 pàgs.,1.300 PTA.

Lara, Mª Josep; López, Empar: Fills de latelevisió, col. «Universidad», 56 pàgs.,750 PTA.

López, Andreu; Hernández, Jesús: Jóve-nes más allá del empleo. Estructuras deapoyo a las transiciones de los jóvenes,col. «Edad y Sociedad», 6, 235 pàgs.,2.700 PTA.

Moncho Pascual, Josep Rafel: Filosofía dela coacción a debate, col. «Universidad»,143 pàgs., 2.100 PTA.

Serna Mené, David: Guía para ver: Lau-ra (Otto Preminger, 1944), col. «Guíaspara ver y analizar cine», 101 pàgs.,1.050 PTA.

Vila Mustieles, Santiago: Guía para ver:La reina Cristina de Suecia (RoubenMamoulian, 1933), col. «Guías para very analizar cine», 86 pàgs., 1.050 PTA.

Zufiaurre Goikoetxea, Benjamín: Evalua-ción escolar y coparticipación educativa:Responsabilidad social y democrática,col. «Edad y Sociedad», 3, 200 pàgs.,2.600 PTA.

EDITORIAL PRE-TEXTOS

Colli, Giorgio: Introducción a Nietzsche,col. «Ensayo», 240 pàgs., 2.500 PTA.

col. «Autors d’Ara», 9, 205 pàgs., 1.425PTA.

Moyà, Bienve: Il·legals, col. «Autorsd’Ara», 7, 380 pàgs., 1.800 PTA.

Sabater, Rosa; Todolí, Dolors: Coet aTitània, col. «El Drac de Paper», 7, 45pàgs., 600 PTA.

Sabater, Rosa; Todolí, Dolors: La ratetaque col·leccionava col·leccions, col. «ElDrac de Paper», 6, 37 pàgs., 600 PTA.

Viana, Mercé; Galan, Josep Vicent: Qui-quet i l’arc del cel, col. «El Drac de Pa-per», 5, 51 pàgs., 600 PTA.

Viana, Mercé: La granota Verdorina, col. «ElDrac de Paper», 4, 61 pàgs., 600 PTA.

Verdú, Jordi Raül: A la vora de la llar, col.«Autors d’Ara», 8, 175 pàgs., 1.300 PTA.

EDITORIAL MIL999

Fuster, Joan: Nosotros, los valencianos,trad. de Josep Palàcios, 360 pàgs., 2.800PTA.

Hurtado, M.A. (et al.): Dotze cançons po-pulars catalanes per a piano i música decambra, 35 pàgs., 1.500 PTA.

NAU LLIBRES

Ballester Añón, R.: Guía para ver: Confaldas y a lo loco (Billy Wilder, 1959),col. «Guías para ver y analizar cine»,102 pàgs., 1.050 PTA.

Bazo Royo, María Teresa: La instituciónsocial de la jubilación: De la sociedadindustrial a la postmodernidad, col.«Edad y Sociedad», 5, 104 pàgs., 1.400PTA.

Blasco, Pilar; Pérez, Alfredo: Orientación

García Ortega, Adolfo: Travesía, col.«Poesía», 76 pàgs., 1.850 PTA.

Michaux, Henri: Frente a los cerrojos(seguido de puntos de referencia), trad.,intr. i notes de Julia Escobar, col.«La Cruz del Sur», 452 pàgs., 4.000PTA.

EDITORIAL SAÓ

Aguado, Cristòfor: Escrits, col. «SaviesaCristiana», 7, 422 pàgs., 2.200 PTA.

Todolí i Merenciano, Artur: Modernismei Algemesí, col. «Algadins», 12, 454pàgs., 2.100 PTA.

Vilafranca, Encarna; Fresquet, Rafael:Anys de letargia. Crònica de la pervi-vència de la llengua i la cultura al PaísValencià (1939-1975), col. «Bibliote-ca Josep Giner», 6, 148 pàgs., 2.100PTA.

EDITORIAL 7 I MIG

Navarret, Alfons: Versos d’araflà, pròlegde Vicenç Llorca, col. «Poesia», 1.995PTA.

Romano, Umberto: Més enllà dels vels delsilenci, col. «Quaderns Literaris», 1.600PTA.

Valor, Josep: El mas de Planisses, pròlegd’Antoni Torreño, col. «Quaderns Li-teraris», 1.995 PTA.

TÀNDEM EDICIONS

Benhabib, Seyla: Diversitat cultural, igual-tat democràtica. La participació política

: 41

a l’era de la globalització, trad. de Gus-tau Muñoz, col. «Arguments», 11, 132pàgs., 1.600 PTA.

Chandro, Juan Carlos; Izquierdo, Gon-zalo: Un somni redó, col. «Tombatos-sals», 32 pàgs., 1.900 PTA.

Chapa Mingo, Josep: Tingonass, col. «LaMoto», 13, 176 pàgs.

Forcano, Manuel: Com un persa, col. «LaPoesia de Tàndem», 4, 64 pàgs., 1.400PTA.

Larrauri, Maite; Max: El desig segonsGilles Deleuze, col. «Filosofia per aprofans», 1, 96 pàgs., 1.650 PTA.

Larrauri, Maite; Max: La sexualitat segonsMichel Foucault, col. «Filosofia per aprofans», 2, 102 pàgs., 1.650 PTA.

Lê, Linda: Les albes, trad. d’AntòniaPallach, col. «Valències», 6, 176 pàgs.,1.750 PTA.

Roig, Josep Lluís: Oasi breu, col. «LaPoesia de Tàndem», 3, 58 pàgs., 1.400PTA.

Salvador, Vicent: Poesia, ciutat oberta.Incursions en el discurs poètic contem-porani, col. «Arguments», 12, 140pàgs., 1.600 PTA.

Usó, Vicent: La taverna del Cau de laLluna, col. «Valències», 5, 226 pàgs.,2.400 PTA.

EDICIONS TRES I QUATRE

Almiron, Núria: De Vannebar Bush a laWWW, col. «Comunicació», 6, 256pàgs., 1.442 PTA.

Anònim: Les mil i una nits, col. «LlibresClau», 25, 208 pàgs., 1.442 PTA.

Bíblia, col. «Llibres Clau», 24, 176 pàgs.,1.346 PTA.

Domínguez i Romero, Martí: Bestiari,col. «La Unitat», 177, 432 pàgs., 3.365PTA.

Escobar, Rafael: Els vidres entelats, col.«Narratives 3i4», 67, 250 pàgs., 1.683PTA.

Fuster, Joan: Correspondència IV. ManuelSanchis Guarner, Josep Giner Marco,Germà Colón, ed. d’Antoni Ferrando,560 pàgs.,

Furió, Antoni: Història del País Valencià,col. «Biblioteca d’Estudis i Investigaci-ons», 41, 664 pàgs., 5.769 PTA.

Janer, Maria de la Pau: Els ulls d’ahir (3a

reimpressió), col. «Narratives 3i4», 4,144 pàgs., 947 PTA.

Marqués, Josep Vicent: País perplex (3a

edició, revisada i ampliada), col. «LaUnitat», 17, 296 pàgs., 2.250 PTA.

Soler i Camardons, Jordi: El políedre so-ciolingüístic, col. «Contextos 3i4», 6,244 pàgs., 1.442 PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT

D’ALACANT

Hachín Lara, Luís: Tres estudios sobre elpensamiento crítico de la ilustraciónamericana, col. «Cuadernos de Américasin nombre», 3 (coedició amb la Uni-versidad de Santiago de Chile), 110pàgs., 600 PTA.

Mateix Azuar, Remedios: Para una teoríade la cultura. La expresión americana deJosé Lezama Lima, col. «Cuadernos deAmérica sin nombre», 2 (coedició ambla Universidad de Santiago de Chile),60 pàgs., 600 PTA.

Molina Vidal, J.; Márquez Villorra, J.C.:El comercio en el territorio de Ilici, 270pàgs., 2.400 PTA.

Osorio Tejeda, Nelson: Las letras hispa-noamericanas en el siglo XIX, col.«Cuadernos de América sin nombre»,1 (coedició amb la Universidad deSantiago de Chile), 100 pàgs., 600 PTA.

Pérez Berenquel, J.F.; Jardine, A.: Cartasde España, 453 pàgs., 3.800 PTA.

Pérez de Chinchón, B.: Antialcorano.Diálogos Christianos. Conversión yevangelización de moriscos, 495 pàgs.,2.900 PTA.

Pérez Herranz, F.M.: El astuto atractorhumano. Introducción a la ética de RenéThom, 144 pàgs., 1.900 PTA.

Ríos Carratalá, J.A.: Cómicos ante el es-pejo. Los actores españoles y la autobio-grafía, 178 pàgs., 1.900 PTA.

Rodríguez Ferrándiz, R.: ApocalypseShow. Intelectuales, televisión y fin demilenio, 368 pàgs., 2.750 PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT JAUME I

Chaume, Frederic; Agost, Rosa (eds.):La traducción en los medios audiovi-suales, col. «Estudis sobre la Traduc-ció», 7, 256 pàgs., 3.600 PTA.

Docència universitària: avanços recents,324 pàgs., 2.000 PTA.

García Bacete, Francisco-Juan; Domé-nech Betoret, Fernando (coords.): Psi-cologia de la instrucció. L’aprenentatgedels continguts escolars, col. «Psique», 1,392 pàgs., 4.000 PTA.

Mayoral Asensio, Roberto: Aspectos epis-temológicos de la traducción, pròleg deMaria Teresa Cabré, col. «Estudis so-bre la Traducció», 8, 152 pàgs., 2.600PTA.

Meseguer, Lluís; Cortés, Santi (eds.): En-ric Soler i Godes. L’escola i la cultura(antologia de textos), col. «FundacióCàtedra Enric Soler i Godes», 1, 320pàgs., 2.900 PTA.

Morell, Ignacio; Hernández, Félix: El

agua en Castellón. Un reto para el sigloXXI, col. «Athenea», 1, 540 pàgs.,4.500 PTA.

Salanova, Marisa; Grau, Rosa; Peiró, JoséMaría (eds.): Nuevas tecnologías yformación continua en la empresa. Unestudio psicosocial (homenaje al profesorFernando Prieto), col. «Psique», 2, 236pàgs., 3.000 PTA.

Sanz Salla, Consuelo Olimpia: La gestiónde los residuos de la industria cerámica,col. «Athenea», 3, 184 pàgs., 3.800 PTA.

Tiempos de América. Revista de historia,cultura y territorio, 7, 148 pàgs., 1.400PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VA-

LÈNCIA

AA.DD.: III Mostra d’Art Públic per aJoves Creadors, col. «Art Públic / Uni-versitat Pública», 3, 44 pàgs., 1.000 PTA.

Cabeza Sánchez-Albornoz, María Cruz:La Biblioteca Universitaria de Valencia,col. «Cinc Segles», 9, 256 pàgs., 2.910PTA.

Campillo Iborra, Neus: El descrèdit de lamodernitat, col. «Assaig», 3, 294 pàgs.,2.019 PTA.

Dosse, François: Història. Entre la cièn-cia i el relat, trad. d’Anna MonteroBosch, col. «Assaig», 1, 216 pàgs.,1.731 PTA.

Keane, John: Reflexions sobre la violència,trad. de Carles Xavier Subiela i Ibáñez,col. «Assaig», 2, 228 pàgs., 1.731 PTA.

L’Espill. Revista fundada per Joan Fuster,segona època, 5 (coedició amb Tres iQuatre), 192 pàgs., 1.500 PTA.

Mestre, Antoni: Historias, Fueros y acti-tudes políticas: Mayans y la historio-grafía del XVIII, col. «Cinc Segles», 8,608 pàgs., 5.557 PTA.

Mètode. Revista de difusió de la investiga-ció, 26, 74 pàgs., 600 PTA.

Pasajes. Revista de pensamiento contempo-ráneo, 3 (coedició amb la fundacióCanyada Blanch), 152 pàgs., 1.000 PTA.

Sanchis Ibor, Carles: Regadiu i canviambiental a l’Albufera de València, col.«Oberta», 57, 334 pàgs., 2.885 PTA.

EDICIONS LA XARA

Grup Pangea: Quadern d’història contem-porània valenciana, col. «Estudi», 122pàgs., 1.000 PTA.

Pascual Artiaga, Mercedes: Fam, malaltiai mort. Alacant i la febre groga de l’any1804, col. «País», 184 pàgs., 2.000 PTA.

Sanchis Martínez,Vicent: Aventura al desert,col. «El Dau», 128 pàgs., 1.100 PTA.

42 :

Dostoievskide llibres

Anna Aguilar-AmatTrànsit entre dos vols17,5x13 cm.ProaBarcelona

Ferran Garcia-OliverPedagogia melodiosa24x17 cm.CEIC Alfons el VellGandia

Josep PieraEl temps feliç24x16,5 cm.edicions 62Barcelona

Isidre Martínez MarzoSense mi20x13,5 cm.Edicions de la GuerraValència

Emili Gil i PedreñoPerfum de tenebres20,5x13,5 cm.BrosquilValència

Agusti Rubio Vela(ed.)

Alfons de Borjay la Ciudad de

Valencia25x17,5 cm.

Fundación ValenciaIII Milenio

Carles DuarteEl Silenci

20x12,5 cm.La Magrana

Barcelona

Afers 37Mil·lenarisme

i utopia21x15,7 cm.

AfersCatarroja

Vicent MarçàHem fet

el Tourmalet20,5x13,5 cm.

BrosquilValència

Daniele ConversiLa desintegració

de Iugoslàvia21x13,5 cm.

AfersUniversitatde València

Catarroja/València

: 43

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

NOVETATS EDITORIALS, 2001

Caplletra, Revista internacional de Filologia

29: Monogràfic sobre Pragmaestilística.Coordinat per M. Pérez Saldanya i V. Salvador.

Col·laboradors: A. López García, M. L. Villanueva, J. L. Fiorin, A. Piquer, V. Salvador,M. Pérez Saldanya, M. J. Cuenca, A. Viana, E. Teruel Planas, J. R. Guzman, G. Saavedra Vergara.

Col·lecció “Biblioteca Sanchis Guarner”

52: Garcia Frasquet, Gabriel: Literatura i societat a la comarca de la Safor.

53: Martines, Josep: El valencià del segle XIX.Estudi lingüístic del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa

54: Pitarch, Vicent: Llengua i església durant el Barroc valencià (en premsa).

55: Martos, Josep Lluís: Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Edició crítica.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

`

Nom i cognoms:......................................................................................................................................................................................

Adreça:.................................................................................... Població:............................................ País:............................................

Codi Postal:...................................... Telèfon:...................................................... e-mail:.................................................................

Em subscric a la revista Caràcters per cinc números, a partir del número...................., raó per la qual:

OPCIÓ A: Us tramet un xec per valor de 2.300 PTA. a nom de: Universitat de València. Revista Caràcters.

OPCIÓ B: Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 2.300 PTA., a nom de la revista Caràcters, en el compte

corrent de la Universitat de València (Bancaixa, Urbana Sorolla de València: 2077-0735-89-3100159143).

Data:.......................................................

Signatura

Envieu els justificants a: Caràcters. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Blasco Ibáñez, 32, 46010 València