EL SURO (març 2013)

El Suro

2013

EL SURO

març 2013

SUMARI

EditorialInstitut... endavant!Parlament VerdDissabte Transfronterer de les Mate

màtiques 2013Fem una Llei 2013Intercanvi amb HolandaEquip de mediacióViatge final de curs 4t ESOEntrevistes

Jordi BoschCol•laboracionsAssetjament escolarVisita de Ciències Naturals al Zoo de Bar

celona 1r i 2n d’ESOVisita a la Facultat de Ciències de la Universitat

de GironaEnquestesEnquesta sobre “bullyng” (1r i 2n d’ESO)Enquesta sobre el temps lliure setmanal (4td’ESO i Batxillerat)Seccions temàtiquesGastronomiaTres receptes de cuina d’hivernCinemaBibliotecaViatgesConcursos1r Concurs de Fotografia Mediambiental

EDITORIAL

Un trimestre més encetem la redacció de la revista ElSuro en la seva divuitena edició. Com acostuma a serhabitual en aquests darrers dos anys, la publicació deprimavera s’edita només en format digital i es fa coincidirla data d’edició amb el lliurament de notes del segon tri-mestre i amb les vacances de Setmana Santa.

Ja sabeu que podeu trametre’ns tot allò que us agradariaque us publiquéssim. Igualment, acceptem tot tipus desuggeriment i/o queixa que tingueu.La nostra adreça és:

[email protected]

La revista es publica trimestralment com a fruit de les ac-tivitats generades al llarg d’aproximadament tres mesosper l’alumnat que cursa aquesta matèria optativa de 3rd’ESO.

Al llarg d’aquest segon trimestre del curs2012-2013 els responsables d’elaborar larevista han estat:

Joan Besalú ColomerNataly Galeano SalgadoGuilver García CossioAinhoa González HernándezLluís Guntín XirinachsMohamed LalouhHani Lamdaghri El IdrissiManuel Martínez LuqueEric Moreno FerrerFrancesc Xavier Muñoz Guinaldo

Bernardo Adrian Reyes GonzálezAxel Aron Robinzon PreciadoLuis Miguel Rodríguez LeónGerard Sánchez Roca

Ivan Vergara Virginio

Volem agrair la col•laboració de tots aquells que ens heutramès els vostres articles i als qui ens heu facilitat lafeina permetent-nos interrompre les vostres classes perdeixar-nos fer les enquestes i ens heu facilitat la informa-ció que us hem demanat.

La portada d’aquesta edició és una creació original deLaura Rueda Pérez, alumna de 4t A d’ESO, a qui, desd’aquí, agraïm la seva aportació desinteressada.

El coordinador de la revista enguany és Eduard Fer-nando, però qui s’encarrega de maquetar-la és DanielLeIva, que aconsegueix fer molt més atractiu el seu con-tingut amb un disseny nou per a cada ocasió. I, per aca-bar el procés, Quim Saurina és l’encarregat d’editar-la enel web del centre.

INSTITUT ... ENDAVANT!

PARLAMENT VERD

En la sisena sessió del curs 2012/2013, corresponent al mes de GENER es va acordar,entre altres assumptes:

Fer el buidatge de les puntuacions dels controls de l’Aula Neta un cop cada quinze dies.Organitzar un concurs de fotografia mediambiental a nivell de tot el centre per tal de trans-

metre els problemes de la nostre comarca en aquest àmbit.Trobareu les bases del concurs de fotografia en l’apartat “concursos” d’aquesta revista.Classificació de l'aula neta i evolució de cada aula. Actualitzada el 18/02/2013:

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes siguin responsables del material i del mobiliari dela seva aula i que prenguin consciència de l’estalvi energètic i de tenir cura del medi que ens en-volta. La classe que hagi acumulat més punts a final de curs serà premiada.

DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES 2013

Louis Clergue i Quim Cruañas guanyen el Dissabte transfronterer de les matemàtiques 2013

El dia 2 de febrer de 2013, es va celebrar a Fi-gueres el dissabte transfronterer de les matemà-tiques a l'Alt Empordà 2013. Aquesta activitatestava organitzada per la Fundació Príncep deGirona i la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer,amb la col•laboració de l’Ajuntament de Figue-res i del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.Els alumnes de Batxillerat Louis Clergue, QuimCruanyes, Eva Espigulé, Ferran Lambea i XaviVila van participar als diferents tallers. LouisClergue i Quim Cruañas, que l'any passat ja vanser finalistes, van guanyat el taller "Vols sabercalcular probabilitats amb l'ordinador?".

En Louis Clergue considera que el Dissabte de les Matemàtiques és una bona experiència que permet descobrir noushoritzons respecte la varietat d'ús de les matemàtiques. Fa veure aplicacions pràctiques dels coneixements teòrics ques'ensenyen a l'institut.El taller que va guanyar el troba molt divertit i enriquidor. El taller de probabilitat i atzar estava dividit en dues parts, unapart teòrica i un segona part pràctica:o La part teòrica va consistir en l'explicació de la paradoxa de Monty Hall, com es generen nombres aleatoris i coms'utilitzen per calcular les probabilitats dels diversos resultats d'un esdeveniment aleatori.o La part pràctica consistia en determinar la probabilitat d'algun cas concret (p.ex. treure només un parell de sisllançant 3 daus) amb l'ajut d'un Full de Càlcul. Després de repetir l'experiment un gran nombre de vegades introduintles dades al full de càlcul, i amb les funcions (suma, contar, si, i, o...) incloses al programa informàtic, es calculava laprobabilitat del cas estudiat.

Els alumnes de l’optativa del Batxillerat Huma-nístic participen durant aquest curs en el Pro-jecte “Fem una Llei” al Parlament de Catalunya.La primera sessió fou el 18 de gener i vam tre-ballar conjuntament amb els instituts: Bisbe Si-villa de Calella, Lluís de Peguera de Manresa iel Flos i Calcat de Barcelona.Enguany el Projecte de Llei sobre el qual escentraran les discussions és “La protecció delsdrets d’autor en relació a les activitats dels me-nors d’edat en usos públics i privats i en en-torns educatius”.Més endavant es faran dues trobades més perunificar posicions.Aquesta activitat està organitzada des del Par-lament de Catalunya, i té com a objectiu princi-pal que els alumnes coneguin la tasca delsdiputats i les diputades -a partir de la pròpia ex-periència-, i el significat i els valors del treballparlamentari.Se simula la tasca feta pels diputats i les dipu-tades a les comissions i al plenari. Es parteix dela simulació d'un "Projecte de llei", al qual espresenten esmenes que es discuteixen en co-missió, i s'elabora el dictamen que després es

discutirà i votarà en el ple.Els alumnes dels vint centres que hi participenes constitueixen en cinc "grups parlamentaris",els quals elaboren esmenes al projecte de llei.Cada "grup parlamentari" té un portaveu. Final-ment, els alumnes es reuneixen en una "sessióplenària" (Fem una llei), amb la participació delPresident del Parlament i de representants delsgrups polítics de la Cambra. Els alumnes hande ser capaços de valorar el treball lent i acuratque suposa arribar a un consens entre tots elscentres.Des de fa 6 anys, l'Institut Cendrassos participaen aquest projecte, amb 19 instituts més d'a-rreu de Catalunya. Cada any canvia el temaque se'ns proposa des del Parlament. Enguanytracta de: “La protecció dels drets d’autor en re-lació a les activitats dels menors d’edat en usospúblics i privats i en entorns educatius”Val a dir que els nostres alumnes hi treballendurant les hores d'esbarjo. Anem al Parlament3 vegades, dues per discutir les esmenes iposar-se d'acord, i la tercera, la votació en ses-sió plenària. L'entusiasme amb el qual treba-llen, ens anima a seguir endavant any rere any.

En el moment de tancar aquest número de larevista està a punt de començar l’intercanviamb Holanda.Des del dijous 7 de març i fins al dijous se-güent, 14 de març, un grup d’estudiants de se-cundària holandesos conviuran amb lesfamílies d’una colla d’alumnes de 1r de Batxille-rat del nostre institut.Els nostres companys i companyes aniran aHolanda la setmana compresa entre el 17 i el24 d’abril.Per a més detalls de la planificació de l’inter-canvi, aneu a:http://issuu.com/el_suro_cendrassos/docs/inter-canvi_2013/1#shareEn el proper número de la revista informaremamb detall de com s’han desenvolupat les dife-rents estades.

Intercanvi de llengua anglesa a Holanda

EQUIP DE MEDIACIÓ

Optem per la mediacióUn curs més a l’optativa “Optem per la mediació”la professora Dolors Vergés ens ha format perser mediadors. Hem après tècniques de comuni-cació, els passos per realitzar una bona media-ció, a tenir empatia, a saber escoltar i a tenir encompte l’opinió dels altres.Hem practicat simulacions de mediacions entrenosaltres, abans i després de saber els passosde mediació i hem entès la importància de poderoferir un espai als alumnes per poder resoldreconflictes lleus sense la intervenció de cap pro-fessor/a, tutor/a o de la cap d’estudis.També hem elaborat cartells enunciant el serveide mediació, i un tríptic per els professors, alum-nes i pares del centre informant sobre la impor-tància de la mediació. Aquest tríptic us el

presentarem aquest segon trimestre un dia al’hora de tutoria. Hi hem afegit el logotip que vanrealitzar els companys/es mediadors del curspassat.Nosaltres aconsellem els alumnes que accedei-xin a la mediació quan tinguin un conflicte per re-soldre d’una manera diferent i pacífica. Pensemque és interessant aquesta optativa per donaropció a que tots els alumnes puguin ser media-dors.De moment, la mediació, la realitzem partint deconflictes lleus amb alumnes entre iguals. El curspassat es van realitzar força mediacions i la valo-ració dels mediadors va ser molt positiva.Article de: Andrea Martínez (3r A ESO), F. XavierMuñoz (3r A ESO), Ariadna Pérez (3r D ESO)

Viatge final de curs, 4t d’ESO

En el moment de tancat aquest número de la revista gairebé tot és a punt per iniciar el viatge definal de curs de 4t d’ESO cap a Itàlia.Per a més detalls de la planificació del viatge, aneu a:http://issuu.com/el_suro_cendrassos/docs/italia2012En el proper número de la revista informarem amb detall de com s’han desenvolupat les diferentsetapes.

Jordi Bosch

1. Et sents a gust en aquest institut?Sí, en aquest institut sí. Al principi no gaire, em va costarmolt adaptar-m’hi l’any passat, però és una cosa que jasol passar a tot arreu al principi. Els alumnes pressupo-sen coses que no acaben sent i, a més, es nota que notenen confiança en tu. També el fet que no sàpigues comfunciona el centre, que no coneixes els companys i elsalumnes... això influeix molt. Ara que sé els vostres nomsés una altra història. Conec el caràcter que té més omenys cadascú. Quan arriben professors substituts emfan molta pena, vénen uns quants dies i se’n van i a ve-gades els alumnes se n’aprofiten una mica.

2. T’han afavorit els horaris nous o era millor abans?A mi m’agraden més els de ara perquè soc de fora i pre-fereixo que la jornada estigui mes concentrada, peròtambé hi ha la part negativa que trobo que els alumnesarriben adormits a classe per que s’aixequen molt d’horatot i que crec que és perquè els alumnes no ho tenen encompte i van a dormir molt tard. Com que jo sóc molt dematins no tinc problemes per aixecar-me. A mi em va fan-tàstic; en canvi, a la tarda m’adormo de seguida. Si foshorari intensiu de tarda seria mes complicat. I aquestsdos patis els trobo excel•lents, són molt ràpids i s’ha d’es-morzar de pressa. Jo crec que si fessin una enquesta alsalumnes opinarien el mateix, i ara si canviessin els hora-ris els alumnes dirien que NO.

3. Quan no tens classes, on passes més temps enl’institut?Una mica a tot arreu: a la sala de professors no hi acos-tumo a ser si és que tinc guàrdia. M’agrada aprofitar eltemps, m’agrada molt llegir, m’agrada molt escriure...

professor de Llenguai Literatura catalanes

Jordi Bosch4. Si no fossis professor, a què et dedicaries?M’agrada l’aviació per les histories que ens expli-quen de petits. Pot ser hauria fet medicina ja que lameva germana és metgessa i a mi m’agrada molt eltracte humà. Trobo que escoltar és molt important iaixò, si ho fas, ja tens mig diagnòstic fet. Jo crecque seria metge.

5. Has tingut o tens preferència per algun tipusd’alumne?Sí, és inevitable, tu intentes tractar a tothom igualperò els alumnes no et tracten pas d’igual, notesl’energia. Hi ha alumnes que tenen característiquesque et criden l’atenció, que penses ja m’agradariatenir alguns aspectes dels alumnes; fins i tot, hi haalumnes que encara que passin els anys te’n recor-des d’ells. Me’n recordo d’un que sempre que arri-bava a classe el primer que feia era mirar si haviavingut.

6. Com et veus com a professor?Em veig diferent de com em veia. Veig que evolu-ciono molt. M’agrada molt aquesta feina ja que, apart d’ensenyar, m’agrada molt aprendre. Sóc auto-crític i sé que puc millorar.

7. Quan eres estudiant, et consideraves bonalumne?No hi pensava gaire ja que quan jo era estudianttenia problemes a casa i això feia que em preocu-pés més el de fora que els estudis, però amb altemps m’he adonat que no era bon estudiant i arame’n penedeixo. Me’n penedeixo sobretot per lesoportunitats perdudes. Quan més saps, més hogaudeixes. Per exemple, quan vas a veure unapel•lícula pots comentar les teves opinions. Quanera petit no llegia com ara, no estudiava com ho faigara i tampoc escoltava com escolto ara. Jo crec quesi ara tornés a ser alumne seria molt més respec-tuós amb els professors.8. Què fas en el teu temps lliure?Ara concretament estic escrivint un llibre i això emporta molta feina. Després també estic fent esportperquè em fa il•lusió participar en una marató im’estic entrenant, estic corrent i, si no, llegeixo.Entre això i la feina que tinc de l’institut ja estic prouben entretingut.

9. Tens bona relació amb els altres professors?Sí, sí. De fet hi ha professors amb qui tinc una re-lació més estreta, però amb tothom mantinc untracte cordial, però tampoc no hi ha massa tempsper relacionar-se, va tot molt ràpid a l’institut. Elsmeus grans amics els tinc fora de l’institut, però n’hiha molts d’aquests que són mestres. En general,estic molt bé a l’institut, però ja he dit abans quem’agrada aprofitar el temps i molts cops que esticllegint i arriba algú prefereixo continuar, si puc, ambla meva feina.

10. Des de petit tenies pensat ser professor decatalà?

No, tot i que veient el que es fa a casa –la mevamare és professora- influeix. És una cosa que vasveient. A mi m’agrada moltíssim la llengua. M’en-canten les paraules. Potser si no hagués ensenyatcatalà hauria ensenyat un altre idioma.Les matemàtiques no les entenia, no les vaig en-tendre mai. Era una cosa molt curiosa perquè jo,per exemple, vaig deixar d’entendre les matemàti-ques quan van aparèixer les lletres. Les equacionsja van ser un primer problema, però quan van arri-bar els sinus i cosinus ja no ho entenia. Ara potserm’agradaria de tornar-ho a provar algun dia.

11. T’has plantejat alguna vegada canviar defeina?

Fa tres o quatre anys ho vaig pensar perquè teniaun amic que tenia una pastisseria i volia posar unapastisseria ecològica.A mi m’agradaria molt poder experimentar. Fer debomber, fer de pallasso o anar a ensenyar a altrespaïsos. Això t’obre molt. Però bé, fas el que fas i calconformar-s’hi.

Assetjament escolarL'assetjament escolar es produeix quan una omés persones gaudeixen utilitzant el poder dequè disposen per tal de perjudicar de forma repe-tida i consistent una altra o altres persones(diana). Cal especificar que el verb perjudicar fareferència a anul•lar l'autoestima i la personalitatde l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica de-predadora. No es pot confondre un cas de asset-jament escolar amb un conflicte ja que en elprimer cas estem parlant de diferència de podersentre l'assetjat i l'assetjador mentre que en elconflicte hi ha igualtat de poders.Tot i que l'assetjament escolar no és un problemarelacional, es dóna en un context de relacions:quan el nen es comença a relacionar amb l'en-torn fora de la família. És en aquest momentquan es necessita més relació amb els seusiguals i quan els diferencials de personalitat co-mencen a treballar. El diferencial d'atracció, d'in-timitat i de poder són els que defineixenl'esmentada relació amb els iguals, és enaquests diferencials que defineixen el caràcterdel nen on el “bully” ataca.

L'assetjador fa creure a la diana que no cau bé ala resta (atracció), que no és capaç de fer-seguanyar per com és (intimitat) i que tampoc té ca-pacitat de lideratge (poder). Aquest últim diferen-cial és el que el “bully” té més desenvolupat jaque gaudint de la seva situació de lideratge uti-litza el poder per perjudicar l'altre.L'assetjament es pot presentar de moltes formes,no només físicament sinó que pot tractar-se deprocediments subtils que afecten psicològica-ment al subjecte. Es pot diferenciar entre“bullyng” directe i indirecte. El que s'explicita deforma visible i directa es tradueix en agressionsviolentes físiques però també situacions d'agres-sió no verbal (perseguir, pressionar, fer malbé orobar pertinences…) o verbal, com l'insult. En unaltre nivell es troba l’assetjament escolar indi-recte com l'exclusió i aïllament o també missat-ges i notes ofensives. Ambdós tipusd'assetjament són molt perillosos; però, tot i queel físic pot fer més impacte, el verbal o psicològicpot ser pitjor a llarg termini (requereix tractamentpsicològic).

En l’apartat “enquestes” d’aquest número de la revista hi trobareu els resultats d’una consulta rea-litzada a alumnat de 1r i 2n d’ESO sobre aquesta temàtica

Visita a la Facultat de Ciènciesde la Universitat de Girona

Aquest passat 20 de gener els alumnes de l’opta-tiva de química de primer i segon de batxilleratvam visitar els laboratoris de la Facultat de Cièn-cies de la UdG (Girona). Sota el lema "Químicaentre nosaltres: descobrim la química a Girona",el projecte LaQuimica.Net promou la divulgació dela química en l'entorn geogràfic de la UdG, n’esti-mula el coneixement en tots els àmbits socials ipromou l’acostament d’aquesta ciència a tot el pú-blic en general.En aquest marc s'organitzen activitats tals com: VI [Nano]Reacciona!, Jornada de QuímicaPreuniversitària, 21/3/2012 V Congrés de Docència de Química a Se-cundària, fòrum per discutir la problemàtica del’ensenyament de la Química a secundària,21/3/2012. Pràctiques a grups-classe als laboratorisdel Departament de Química al Campus de Mon-tilivi. Entre el 23 i el 27 de gener de 2012. Reacciona… explota!! Taller d’experimentsespectaculars i química recreativa, per a secun-dària i batxillerat.El centre va participar a les pràctiques a grups-classe. Les pràctiques de laboratori que es varenportar a terme van ser "Determinació de la duresad’una mostra d’aigua " i "Un remei pel mal de cap,cromatografia de capa fina".En la primera pràctica els alumnes varen poder re-

alitzar una volumetria de tipus complexomètric uti-litzant un agent quelant com a agent valorant ianalitzaren la duresa de l’aigua que ells mateixosportaven (la duresa és la suma de les concentra-cions de ions calci i magnesi presents en l’aigua,que s’origina per la dissolució, en llacs i rius, deles roques que contenen aquests cations com lesroques calcàries (calcita, CaCO3, o dolomita,MgCO3), el guix (CaSO4) o altres.En la segona pràctica varen poder descobrir quinscomponents tenen tres ingredients actius de me-dicaments que es poden trobar fàcilment a la far-màcia: àcid acetilsalicílic, paracetamol i cafeïnaemprant la tècnica de la cromatografia en capaprima (CCP) com a tècnica d’identificació. Primerdissolgueren les tres substàncies patró i la mostraproblema (medicament) en metanol (CH3OH). Acontinuació, les punxaren en la placa de cromato-grafia que introduïren dins la cambra cromatogrà-fica que contenia acetat d’etil com a eluent. Un copl’eluent s’hagué assecat procediren a la visualitza-ció del cromatograma il•luminant la placa amb unalàmpada de llum ultravioleta sabent quina mostraproblema els havia tocat a cadascun d’ells.Les pràctiques, a més, oferiren una oportunitat peral nostre alumnat de visitar les instal•lacions uni-versitàries.

Visita de Ciències Naturals al Zoo de Barcelona

Els passats dies 21 de novembre i 20 de febrerels alumnes de 1r i 2n d’ESO respectivamentvaren visitar el Zoo de Barcelona per tal de rea-litzar una sèrie de tallers educatius.Els alumnes de 1r d’ESO realitzaren un taller deFauna catalana. En aquest taller, els alumnesdescobreixen les principals espècies presents enel nostre entorn natural. En el recinte hi ha unarepresentació de tots els grups de vertebrats dela fauna del nostre país, particularment dels queestan més amenaçats i per als quals és més ne-cessària la reproducció en captivitat. El seu es-tudi permet la comprensió de l'adaptaciód'aquestes espècies al nostre entorn natural. Lacol•lecció del zoològic també dedica una especialatenció a la fauna catalana, en alguns casos aespècies ja extingides a Catalunya com ara elllop ibèric o l'ós bru. També hi ha animals com elcérvol, la daina o la cabra salvatge, difícils d'ob-servar a la natura, així com exemplars de llúdria,ferreret, tortuga mediterrània, bec planer, pollablava o cigonyes, que són objecte d'interessantsprojectes de reintroducció.

Els alumnes de 2n d’ESO realitzaren un tallerd’animals en perill d’extinció. En aquesta activitat

els estudiants descobreixen les principals cau-ses, ja siguin naturals o provocades per l'home,que han portat moltes espècies a trobar-se enperill d'extinció. També comprenen la fragilitat i lacomplexitat de la supervivència de les espècies is’adonen que molts animals depenen del nostrecomportament. Una de les funcions més impor-tants del zoològic és la conservació d'espèciesamenaçades, per la qual cosa la col•lecció d’ani-mals, formada per espècies representatives pro-vinents dels cinc continents, prioritza la cria encaptivitat d'espècies d'animals en perill d'extinciói ho fa en coordinació amb altres zoològics d'a-rreu del món.En acabar els tallers els alumnes tingueren laoportunitat d’assistir a l’espectacle educatiu delsdofins i de donar una volta pel recinte tot desco-brint ells mateixos altres espècies i indrets dife-rents.Si teniu curiositat per acostar-vos virtualment alzoo de Barcelona, aneu al web:http://www.zoobarcelona.cat/ca/coneix-el-zoo/animals-per-categories/mamifers/detall-fitxa/animal/dofi-mular/

1r i 2n d’ESO

ENQUESTES

ENQUESTA SOBRE EL “BULLYNG”

Les dades obtingudes en una mostra de 210enquestats, entre 1r i 2n d’ESO, poden ser con-siderades força alarmants per l’elevat nombrede casos i perquè no solen recórrer ni al serveide mediació del centre ni informen a la famíliadels fets.

Destaca a 1r curs que quasi un 20% de l’alum-nat és objecte d’assetjament escolar: d’un totalde 19, 9 alumnes manifesten rebre agressionsfísiques i 15 psicològiques (la majoria insults o

menyspreu).De les 19 persones que reconeixen rebre as-setjament escolar, només 4 han acudit al serveide mediació i 11 no han comunicat els fets a lafamília.

D’altra banda, més d’un 20% de l’alumnat reco-neix haver fet assetjament, efectuen agressionsfísiques (15) i psicològiques (16) [sobretottambé insults i menyspreu] que es reparteixengairebé al 50%.

ENQUESTESENQUESTA SOBRE EL “BULLYNG”T'han fet “bullyng”?

ENQUESTES

ENQUESTA SOBRE EL “BULLYNG”

A 2n curs poc menys d’un 20% de l’alumnattambé és objecte d’assetjament: d’un total de20, 4 alumnes manifesten rebre agressions físi-ques i 16 psicològiques (la majoria insults , peròtambé menyspreu, assetjament telefònic i perxarxes socials).De les 20 persones que reconeixen rebre as-setjament, només 1 ha acudit al servei de me-diació i 19 no han comunicat els fets a lafamília.

D’altra banda, poc més d’un 10% de l’alumnatreconeix haver fet assetjament, efectuen agres-sions físiques (5) i sobretot psicològiques (9)de tota mena.

ENQUESTA SOBRE COM UTILITZAR EL TEMPS LLIURE

Hem consultat als grups de 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat com distribuïen el seu temps lliure set-manal a partir de cinc paràmetres: sortir de festa, connexió amb xarxes socials, mirar la TV, llegir ipracticar esport.Han respost 85 alumnes de 4t i 115 de batxillerat.El més destacable, en observar les dades que s’exposen a continuació, seria:a) poques hores destinades a lectura, sobretot a 4t d’ESO,b) moltes hores dedicades a sortir de festa i a les xarxes socials, sobretot a nivell de batxille-rat,c) moderada contemplació de la TV en l’alumnat de 4t d’ESO






GRÀFIQUES GLOBALS (4t ESO i Batxillerat)

LA GASTRONOMIA

TRES RECEPTES DE CUINA D’HIVERN

Ingredients:

5 calçots per personaUn ouPa torratFarinaSalsa de calçots

Elaboració

Netejarem bé els calçots i els hi traurem només lacapa que té la sorra, aquella que és més dura. Ta-llem els calçots en dos o tres trossos.

Els courem al microones seguint les indicacionsdel vostre forn. El meu té l'opció "verdura", que etdiu segons els grams de verdura el temps de coc-ció. Més o menys van sortir 300 grams de calçots,que es van coure en uns quatre minuts.

Un cop cuits, els enfarinem lleugerament, desprésels passem per l'ou batut i finalment pel pa torrat.Courem els calçots en una paella amb oli abun-dant, ben calent. Ja veureu que es couran de se-guida, com a molt en dos o tres minuts. Posem elscalçots (un cop arrebossats) sobre paper de cuinaper eliminar l'excés d'oli i ja només caldrà menjar-los acompanyats de la tradicional salsa.

Per llepar-se'n els dits!

Primer plat: calçots arrebossats

LA GASTRONOMIA


Ingredients:

Per a 4 persones:12 calamars de mida mitjana4 alls tendres12 calçots1 pastanaga1 carbassópebre vermellpebre negrecerfulloli d’oliva verge extrasal

Elaboració:

Per començar, en una paella amb oli d’oliva mar-queu els calamars sencers i nets, amb sal i pebrenegre. Quan estiguin dauradets, reserveu-los.

A continuació, talleu els calçots, nets de les fullesexteriors, a tires, poseu-los a la mateixa paella ideixeu-los coure. Quan comencin a estar tous, afe-giu-hi la pastanaga, el carbassó i els alls tendrestallats a bastonets prims durant un minut perquèquedin “al dente”. Tot seguit, afegiu-hi els cala-mars, un polsim de pebre vermell i un bri de cerfull.

I ja per acabar, emplateu els calçots amb els cala-mars i les verdures i guarniu el plat amb unsquants brins de cerfull.

Segonplat:cala-mar-cetsambcal-çots

LA GASTRONOMIA


Ingredients:

10 calçots4 ous100 ml nata líquidauna culleradeta de salpebreuna mica de nou moscadasalsa per calçots

Elaboració

Per començar, courem els calçots al microones,seguint les indicacions del vostre microones (ambel meu he trigat uns 5 minuts aproximadament).

Un cop cuits els tallarem a trossets i els posaremen un bol. Hi posarem els ous, la nata líquida, lasal, el pebre i la nou moscada. Ho batrem bé, jo hefet servir la batedora normal.

Un cop obtinguem com una mena de puré, el po-sarem a les flameres que prèviament haurem pin-zellat amb mantega fosa. Courem els flams al banymaria, al forn, durant uns 35-40 minuts a 180º, ofins que al punxar-los surt sec.

Quan siguin cuits els deixarem refredar una mica idesmotllarem. Els servirem encara calents acom-panyats per la salsa de calçots.

Postres: flam de calçots

CINEMA

Aquests darrersmesos la pel•lículaque probablementha estat més vista ielogiada ha estat“Jack Reacher”SinopsiJack Reacher (TomCruise), un antic po-licia militar que viusemiclandestina-ment com un roda-món i que treballapel seu compte, de-cideix investigar elcas d'un franctiradorque ha estat acusatde matar, per puratzar, a cinc perso-nes en un tiroteig.En ser interrogat, elfranctirador es de-clara innocent i, amés, exigeix la pre-sència de Jack Rea-cher.Fitxa de projeccióTítol original: JackReacherAny: 2012Durada: 130’Nacionalitat: USAGènere: Acció, thri-llerData d’estrena: 11-01-2013Qualificació: Mésgrans de 16 anysFitxa Artística:Actors: Tom Cruise(Jack Reacher), Ro-

samund Pike(Helen), RichardJenkins (Rodin),Werner Herzog (TheZec), Jai Courtney(Charlie).Fitxa Tècnica:Director: ChristopherMcQuarrieGuió: ChristopherMcQuarrie, JoshOlson (Novela: LeeChild)Música: Joe Krae-merFotografia: CalebDeschanel

SinopsiLes protagonistes són una vella i temperamental sen-yora, la seva criada de Cap Verd i una veïna entregada acauses socials. Després de la mort de la primera, les al-tres dues se n’enteren d’un episodi del seu passat: unahistoria d’amor, crim i aventures ambientada a l’Àfrica.Fitxa de projeccióTítol original: TabúAny: 2012Durada: 118’Nacionalitat: PortugalGènere: Drama romànticData d’estrena: 11-01-2013Qualificació: Més grans de 16 anysFitxa Artística:Actors: Teresa Madruga, Laura Soveral, Anna Moreira,Carlota Cotta, Henrique Espírito Santo, Isabel Muñoz

Cardoso, Ivo Müller, Manuel Mesquita.Fitxa Tècnica:Director: Miguel GomesGuió: Miguel Gomes, Mariana RicardoFotografia: Rui Poças (B&W)Producció: O Som e a Fúria / Radiotelevisão Portuguesa(RTP)Premis: 2012: Festival de Berlín: Premio FIPRESCI y Al-fred BauerI, si voleu estar al dia en novetats cinematogràfiques, nous oblideu d’aquestes adreces:Pel•lícules en cartellera:http://www.filmaffinity.com/es/cat_new_th_es.html

Properes estrenes:http://www.filmaffinity.com/es/rdcat.php?id=upc_th_es

Us recordem que aquest curs laBiblioteca del centre obre les tar-des de dilluns, dimarts, dijous i di-vendres de 15:45 a 17:45. Tambéestà oberta al matí a les hores depati.Podeu anar-hi a llegir llibres o re-vistes, fer deures, connectar-vosa Internet...; també podeu em-portar-vos-en llibres en préstecper llegir a casa.Com el curs passat, des de la pà-gina de la biblioteca al web delcentre se’ns faran propostes delectura. Aquest any s’han obert ala pàgina dues seccions:NOVETATS EDITORIALSNovetats de la biblioteca. Febrer2013Aprofitant que el proper 22 demarç Fernando Lalana vindrà al’institut a fer una xerrada per alsalumnes de 1r d’ESO, els quals lipodran preguntar tot el que vul-guin sobre “Mande a su hijo aMarte”, la novel•la que estan lle-gint aquest trimestre a castellà,us volem presentar alguns delsllibres d’aquest autor que podreutrobar a la biblioteca del centre.Fernando Lalana és un autor deliteratura infantil juvenil, guardo-nat amb diversos premis de l'àm-bit, incloent els Premi Nacionalde literatura infantil i juvenil deles Lletres Espanyoles, Vaixell deVapor i Gran Angular. Acumulamés de cent títols dirigits a diver-ses edats, la majoria d'ells ambtocs de misteri i aventura.Si voleu saber més coses d’a-quest autor i de les sevesnovel•les podeu consultar laseva pàgina web:http://www.fernandolalana.com/, on ell mateix respon a pregun-tes de lectors.

ELS ALUMNES PROPOSENLa Carla Puntonet de 4t C d’ESOens recomana "El món groc" d’Al-bert Espinosa.El seu autor ens diu a la seva webhttp://www.albertespinosa.com: “Elmón groc és un món fantàstic quevull compartir amb tu, és el móndels descobriments que vaig fer du-rant els deu anys que vaig estar ma-lalt de càncer. És curiós, però laforça, la vitalitat i les troballes quefas quan estàs malalt serveixentambé per quan estàs bo, en el diaa dia.”La Carla, després de llegir-lo ens elrecomana perquè, segons diu,“m’he posat a la pell de cadascundels nens que pateixen càncer i hevist la diferència que hi ha entre fervida normal a casa i viure en unhospital malalt”. “També he après adiferenciar els amics de veritat dels“grocs”.”

Segons la Carla, “El món groc ésentretingut i fàcil de llegir. Vols se-guir llegint per saber què cal fer per-què tot surti bé”. “L’aconsello – ensdiu- a tots els adolescents, ja quefins i tot jo, que no llegeixo gaire,vaig “entrar a la història” i no vaigpoder parar de llegir fins acabar-lo”.Del llibre em va agradar especial-ment – ens diu la Carla– la maneraen què A. Espinosa descriu la sevafelicitat després d’una malaltia quehauria d’haver estat una pausa a laseva vida i va acabar sent una opor-tunitat per veure-ho tot d’una altramanera. De fet – continua– no m’es-perava menys de l’Albert Espinosa;sempre ha fet llibres que t’ajuden areflexionar sobre moltes de lescoses que abans et deixaven indife-rent”

En Ferran Peralta de 4t C d’ESOens recomana "Córrer o morir" deKilian JornetKilian Jornet és l'actual campiómundial de sky-running, una de lesproves físiques més dures del pla-neta. Ha pujat i ha baixat el Kiliman-jaro més ràpidament que cap altrapersona al món. Ha participat alGR-20 de Còrsega, la Transpire-naica, el Grand Raid de les IllesReunión, la volta al llac Tahoe... Hafulminat tots els rècords mundialsen tots els reptes que s'ha propo-sat,fins i tot el més prestigiós dinsdel món del l'sky-running, del qualn'és l'actual campió de les últimestres edicions...Si vols saber més coses d’aquestesportista pots consultar la sevaweb: http://www.kilianjornet.cat/En Ferran ens diu que aquest llibreés un dels millors que ha llegit. Enell en Kilian comença a explicar lesseves vivències ja des de petit, peròes centra en les últimes travesses

que ha fet, com ara el Tahoe Run ola Transpirenaica. Ens descriu ambmolt de detall els preparatius de lescurses, però també els seus pensa-ments i el que sent mentre corre.Segons en Ferran, només amb elManifest del Skyrunner de les pri-meres pàgines ja quedes enganxati vols continuar. “Mentre llegeixes –ens diu- vas descobrint la vida d’a-quest esportista fora de sèrie, unapersona amb un gran esperit de su-peració, que no es rendeix mai.”“És un llibre que motiva –continuaen Ferran– et fa venir ganes de sor-tir a córrer i et fa veure que el límitno està en el cos sinó en la ment.“Córrer o morir” és ple de reflexionsque el lector es pot aplicar a ell ma-teix. El recomano a tothom, però elconsidero imprescindible per als es-portistes.”

Documents

EL SURO (març 2013)