Click here to load reader

Cecilia Bartoli 3 De Venècia a Sant Petersburg · PDF fileDiMARTs, 3 DE NOVEMBRE DE 2015 – 20.30 h Sala de Concerts Cecilia Bartoli, mezzosoprano I Barocchisti Diego Fasolis, director

  • View
    216

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Cecilia Bartoli 3 De Venècia a Sant Petersburg · PDF fileDiMARTs, 3 DE NOVEMBRE DE...

DiMARTs, 3 DE NOVEMBRE DE 2015 20.30 h Sala de Concerts

Cecilia Bartoli, mezzosopranoI Barocchisti Diego Fasolis, director

Cecilia BartoliDe Vencia a Sant Petersburg

3

Programa

I

Antonio Vivaldi (1678-1741)

Obertura en Do major, de Farnace (1727) (Allegro) Andante Allegro

Gelosia, tu gi rendi lalma miaria de Caio, dOttone in villa (1713)

Sol da te, mio dolce amoreria de Ruggiero, dOrlando furioso (1727)Jean-Marc Goujon, flauta

Agitata da due ventiria de Costanza, de Griselda (1735)

Concerto alla rustica, en Sol major, per a cordes, RV 151 Allegro Adagio Allegro

Gelido in ogni venaria de Farnace, de Farnace (1727)

Sventurata navicellaria de Leocasta, de Giustino (1724)

Hermann Raupach (1678-1741)

Marxa dAltsesta* (1758)

Idu na smert*

ria dAltsesta, dAltsesta (1758)

O placido il mare*

ria de Laodice, de Siroe, re di Persia (1760)

54' II

Baldassare Galuppi (1706-1785)

Obertura dIphigenia in Tauride (1768)

Francesco Domenico Araia (1709-c. 1770)

Pastor che a notte ombrosaria de Demetrio, de Seleuco (1744)Pier Luigi Fabretti, obo

Johann Adolf Hasse (1699-1783)

Obertura de La clemenza di Tito (1727)

Se mai senti spirarti sul voltoria de Sesto, de La clemenza di Tito (1727)

V disperato a morteria de Sesto, de La clemenza di Tito (1727)

Francesco Domenico Araia

Obertura de Bellerofonte (1750)

Nicola Porpora (1686-1768)

Nobil ondaria dAdelaide, dAdelaide (1723)

*La interpretaci daquestes obres s possible grcies a lArxiu Musical del Teatre Nacional Acadmic Mariinski (Sant Petersburg), que ha posat a disposici les partitures originals.

40'

Ascensores Jord, S.A. Clos Interiors, S.L. Dalkia Catalunya, S.A. Eurofirms ETT S.L.U. Fundaci Antoni Serra Santamans Horaci Miras Giner Teatre Romea

Amics Benefactors

Aena Aenor Almirall, S.A. Armand Basi Autoritat Porturia de Barcelona Bagus-Masriera Joiers Coca-Cola Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports Collegi dEnginyers Graduats i Enginyers Tcnics Industrials de Barcelona Collegi de Farmacutics de Barcelona Deloitte Esteve Fluidra, S.A. Fundaci Castell de Peralada Fundaci Metalquimia Hoteles Catalonia La Fageda Loteria de Catalunya Memora Quadis Roca Junyent, S.L.P. Saba Infraestructures, S.A. Serunion Vesta Rehabilitacin

Collaboradors

Mecenes Protectors

Media Partners

Tots sou part del Palau

Mecenes dHonor

Grcies!

De Vencia a Sant Petersburg

Qu tenen en com Maria Malibran, els castrati, Antonio Vivaldi, el Festival de Salzburg i Caterina la Gran, tsarina de Rssia? Cecilia Bartoli. S, perqu la inquieta mezzosoprano romana fa temps que ha centrat la seva carrera a investigar en biblioteques, museus i arxius teatrals, per recuperar tresors musicals oblidats, revisar-los, transcriurels a la notaci moderna, editar-ne les partitures, gravar un disc amb el millor del material trobat i promocionar-lo amb gires per les principals capitals europees. Les seves incursions als escenaris operstics, sempre saludats com un esdeveniment, sn cada vegada ms episdics en la seva agenda. Per qu? Perqu igual que va fer Montserrat Caball al final de la seva carrera, Bartoli busca, descobreix, senamora, exhuma i dna a conixer. Desprs de cantar tot el repertori usual duna mezzo de coloratura al Liceu va cantar a principi dels anys noranta un inoblidable Barbiere di Siviglia, Cecilia Bartoli es va anar interessant de mica en mica per autntiques rareses. En parallel va passar per Mozart, i va deixar tothom atnit en assumir papers que acostumen a interpretar sopranos, com Fiordiligi de Cos fan tutte potser el paper ms complicat dels concebuts per Mozart, o Donna Elvira de Don Giovanni, o Susanna de Le nozze di Figaro, aix sense parlar de desenes dries de concert i fins i tot de lExsultate, jubilate, per a soprano lleugera... Ella pot amb tot. Amb Mozart la veu viatja gaireb nua, assegura. Les seves sn melodies que has de sostenir: el compositor et permet ser lliure, per tamb les seves creacions sn duna simplicitat que desarma.

Bartoli sempre ha volgut mirar al passat per reescriure la histria. El millor exemple daix el podrem trobar en la seva Norma (1813): s, perqu la mezzo italiana es va atrevir a interpretar el mtic paper bellini. El va gravar i representar lany 2013. En aquestes decisions, hi ajuda el seu crrec de directora artstica del Festival de Pentecosta de Salzburg, crrec que ha renovat, tot donant mostres dmplia intelligncia musical i dolfacte comercial a lhora de programar. Ella mateixa defensa la seva visi davant aquesta nova Norma: s una versi tal com Bellini la va concebre en el moment de lestrena: no s la de la tradici, perqu recuperem les tonalitats originals. Lopci s revolucionria, ja que de vegades la tradici pot esdevenir una traci. El personatge dAdalgisa va ser creat per a Giulia Grisi, que tamb va ser la primera Norina de Don Pasquale (Donizetti, 1843). Norma era Giuditta Pasta, que tamb va cantar La Cenerentola (Rossini, 1817). s una Norma filolgica, interpretada amb instruments dpoca. Aix ho deia en una temporada en qu alternava el paper de Norma amb dues peres de Rossini, Le Comte Ory i Otello, a ms del Giulio Cesare de Hndel.

Abans, els seus sondejos es van aturar en Antonio Vivaldi, el gran faedor del concerto grosso itali, el cim del qual, Les quatre estacions, s un hit del Barroc. Ja el 1999 Bartoli va publicar un Vivaldi Album que va revolucionar la percepci que el pblic modern tenia del compositor veneci, tot descobrint-hi un gran autor dperes. Fins llavors era conegut per les seves Quatre estacions i per uns quants concerts, per ara se lha revalorat i crec haver contribut a fer conixer el Vivaldi operista, apuntava. I t tota la ra, tanta, que lautor sembla estar vivint una segona joventut. Ja tenia gravada dabans Agitata da due venti, lria de Ruggiero de lpera Orlando furioso (1727) que Bartoli ha fet famosa i que aquesta nit reviur en el seu concert al Palau al costat dun grapat dries daltres peres de Vivaldi: Farnace (1727), Ottone in Villa (1713),

Griselda (1735) i Giustino (1724).Lany passat Bartoli tornava a causar sensaci amb una novetat absoluta

que incloa onze primeres gravacions absolutes. El material provenia dels arxius de la ciutat de Sant Petersburg, on va trobar joies escrites per a les tsarines pels principals compositors de lpoca. Grcies als seus interessos renaixien autors avui desconeguts com Francesco Domenico Araia (1709-c.1770) o Hermann Friedrich Raupach (1728-1778), dels quals aquesta nit escoltarem brillants exemples. En els meus viatges he trobat peres italianes per tot Europa, a Alemanya, Frana, Anglaterra, Espanya... I com que al conservatori ens van ensenyar que lpera a Rssia comena amb Una vida pel tsar de Glinka (1836), em va deixar intrigada saber que hi havia compositors italians a Sant Petersburg ja el 1730, explica. Som davant el millor barroc itali cantat fins i tot en rus, dries plenes de coloratura impossible i dexigncia virtuosa. Una cosa per lestil pot gaudir-se amb les obres de Johann Adolf Hasse (1699-1783), compositor frontissa entre el Barroc i el Classicisme i un xic ms conegut, de qui sescoltaran escenes de la seva Clemenza di Tito (1727), versi escrita 64 anys abans que la de Mozart.

Acompanyen la cantant I Barrocchisti, capitanejats per Diego Fasolis: van treballar junts per primer cop al disc amb msica dAgostino Steffani (Mission, 2012) i la mateixa cantant assegura que mestre i msics posseeixen una energia i un talent portentosos. Com els della mateixa.

Pablo Melndez-Haddad s periodista i crtic musical

Discografia

St PetersburgFrancesco Domenico Araia: ries de La forza dellamore e delodio i Seleuco; Hermann Raupach: ries de Gerkules, Altsesta i Siroe, re di Persia, Marxa dAltsesta; Domenico DallOglio-Luigi Madonis: prleg de La clemenza di Tito de Hasse; Vincenzo Manfredini: ries de Carlo Magno; Domenico Cimarosa: ria de La vergine del sole. Cor de la Radiotelevisi Sussa (RSI). I Barocchisti. Diego Fasolis, director. Decca.

MissionAgostino Steffani: ries dAlarico, il Baltha, cio Laudace re deGothi; Servio Tullio; Tassilone; Niobe, regina di Tebe; I trionfi del fato; Arminio; La superbia dAlessandro; La libert contenta; La lotta dHercole con Acheloo; Le rivale concordi; Henrico Leone, i Marco Aurelio. Cor de la Radiotelevisi Sussa (RSI). I Barocchisti. Diego Fasolis, director. Decca.

SacrificiumNicola Porpora: ries de Siface, Germanico in Germania, Semiramide riconosciuta i Adelaide; Antonio Caldara: ries de Sedezia i La morte dAnel figura di quella del nostro Redentore; Francesco Araia: ria de Berenice; Carl Heinrich Graun: ries de Demoffonte i Adriano in Siria; Leonardo Leo: ria de Zenobia in Palmira; Leonardo Vinci: ria de Farnace; Riccardo Broschi: ria dArtaserse; Georg Friedrich Hndel: ria de Serse; Geminiano Giacomelli: ria de Merope. Il Giardino Armonico. Giovanni Antonini, director. Decca.

Opera proibitaAlessandro Scarlatti: ries de la Cantata per la Notte del SS.mo Natale, Il Giardino di Rose; Sedicia, re di Gerusalemme; San Filippo Neri; Georg Friedrich Hndel: ries dIl Trionfo del Tempo e del Disinganno, Oratorio per la Resurreione di Nostro Signor Ges Cristo; Antonio Caldara: ries dIl Trionfo dellInnocenza, La Castit al Cimento, Oratorio per Santa Francesca Romana i Il Martitio di Santa Caterina. Les Musiciens du Louvre. Marc Minkowski, director. Decca.

The Vivaldi AlbumAntonio Vilvaldi: ries de Dorilla in Tempe, Griselda, Do, LOrlando finto pazzo, La fida ninfa, Giustino, LOlimpiade, Farnace, Bajazet i Teuzzone. Cor Arnold Schoenberg. Il Giardino Armonico. Giovanni Antonini, director. Decca.

Selecci a crr

Search related