Els Tarongers- Associaci dEstudiants de Clssiques

3. El grec septentrional

3.1 Grec occidental o dori1

Fitxa tcnica QESTI DE NOMS

Segons Mndez Dosuna, cal considerar sempre el dori i el grec del NO en conjunt (per

la qual cosa, grec occidental= dori), ats que les diferncies sn mnimes i noms van

comenar a aparixer amb la migraci al Pelopons, entre els emigrats i els que van

romandre a les llars originals.

SITUACI GEOGRFICA

De lEpir fins a Delfos; costa del Pelopons; Creta, el Dodecans i les colnies dries

(Siclia i Magna Grcia) i Macednia [??]. El grec del NO es parla de lEpir (Dodona) a

Delfos.

PROBLEMA DE LA GNESI

Invasi [o migraci] dria dels palaus micnics?

Revolta de les classes socials inferiors (Chadwick: 1976)2?

s el dori el micnic especial?

Cap de les caracterstiques es pot adscriure necessriament al proto-dori i

sociolingsticament, difcilment els canvis lingstics seleven dels estrats baixos als

elevats, sin al revs.

GNERES LITERARIS BASATS EN EL DORI- FIGURES RELLEVANTS

Lrica coral (Pndar, Baqulides, Simnides, Estescor)

1 pp. 444-459 2 Who were the Dorians? pp 31:103-17.

Arqumedes, gran matemtic grec, orind de

Siracusa, colnia dria. Escrigu la seva produccinen

aquest dialecte

Reconstrucci moderna del Temple de Zeus a Olmpia, territori

del dori ~grec del NO. Una de les 7 meravelles del mn antic

o en deriven els cors de tragdia tica doritzants

Poesia buclica (poca hellenstica) (Tecirt, Moscus, Bit)

PERVIVNCIA DEL DORI

Es van crear dries en poca Hellenstica (323 aC -), que reben, en major o

menor grau, la influncia de la general jnico-tica, emprades als estats i a les

confederacions de les seves zones, de les quals destaquen

El de la Lliga Etlia (290-146 aC) [estrictament, grec del NO]

El de la Lliga Aquea (280-146 aC) [per Polibi escriu en ]

El de Creta

El de Siclia

Segons diversos testimonis, el dori es va parlar a Esparta fins entrat el segle V aC, la

zona que ms va resistir lempenta de la jnico-tica.

A LACTUALITAT

Lactual tsaconi, parlat a linterior del Golf Arglic per pocs centenars de

persones, descendeix de la variant lacnia de la , fortament doricitzada

(o dun laconi fortament itzat?).

Segons Rohlfs el , parlat a Calbria i a lAplia, s descendent

intermitent dels colons doris del I millenni aC, ats que preserva alguns

dorismes ( per , en grec modern /nisos/).

CLASSIFICACI DIALECTAL DETALLADA

a. Dori (Costa del Pelopons, Creta i el Dodecans)

i. Doris severior

1. Laconi

2. Heracleu

3. Messeni

4. Cretenc

5. Cirenenc

ii. Doris media

1. Arglic occidental

2. Dori de lEgeu Oriental (Tera, Rodes)

iii. Doris mitior

1. Megars

2. Corinti

3. Arglic oriental

b. Grec del NO (De lEpir fins a Delfos), tamb classificat com a doris mitior

i. Epirota

ii. Acarnani

iii. Etoli

iv. Locri

v. Foci

vi. Eleu

c. Macedoni (?)

DO

RI

CARACTERSTIQUES FONTIQUES

Vocalisme

1) Retenci de la /a:/ indoeuropea: , cf. llat mter; snscrit

mta- vs. jnico-tic .

2) diferents resultats a les contraccions vocliques3:

a. +o= : / /

/ /, /

b. + = : >/

c. += : / / /

3) diferents vocalitzacions que el jnico-tic:

a. / (>*kwtuer)

b. / (>*sebdmos> *septmos)

c. / (>*kweturdkomt)

d. , / (per a Creta ).

(>*gwel). Les formes amb velar sn analgiques (vegeu Beekes

ad loc).

4) Varietat de resultat en la seqncia PIE *Hr:

a. *prh3tos: /

b. *ish1ros: / (o senzillament per :

/)

5) accentuaci diferenciada de ltica (no sabem si era general en dori

o no):

a. / / /

b. / /

c. / /

d. /, /

//

/ / /

6) Tot i que no es troba en tot el dori (laconi, heracli, arglic

occidental i cretenc, sobretot): , , > , , . No afecta els

hiats resultants de la caiguda de : /

/.

7) En alguns dialectes >: /.

8) Apcope de les preposicions , , , especialment

davant de dentals: / .

9) Gran diversitat dialectal en levoluci de les vocals llargues.

Consonantisme

1. canvi espordic de L+dental>N+ dental: /.

2. Dilatada supervivncia de la (almenys fins el s. IV aC, per

sobreviu grafiada a Lacnia, Creta, lide i Arglida: a

Hesiqui per .

3 tot i que fins ara no hem estat tan sistemtics, a partir dara, lelement en negreta s el que pertany al

dialecte descrit i laltre, latens

DO

RI

CARACTERSTIQUES MORFOLGIQUES

Nominals

a) la -- de larticle sestn al nominatiu plural ( ). cf. snscrit te

(>*tai); t (ist (>*toi), istae), vs. j-a , .

b) el demostratiu de 3a persona s (>).

e) 3a persona de limp. Plural en a la veu activa i en (/-

) a la mitjana: / ,

/ , /

/.

f) Tendncia dels verbs - a fusionar-se amb els acabats en -:

/ /

Divisi til des del punt de vista sincrnic per no diacrnic. Els resultats de

cada allargament varien en cada varietat. El resultat de la classificaci, com

veurem, s merament orientatiu.

Realment, cada dialecte escull si allargar les vocals en timbre obert (, ) o

tancat (, ) una mica arbitrriament.

1. Prdua de la lquida/ nasal en els grups rs, ls, ms, ns, sr, sl, sm, sn, ln, sw i

allargament de la vocal anterior. En tic s previ a loclusi de la (>).

2. Prdua de la nasal al grup -ns (posicin final) i -ns- (posicin medial) i

allargament de la vocal anterior.

3. Prdua de la en les seqncies rw, lw, nw.

ALLARGAMENT COMPENSATORI

dialecte 1 realitzaci 2 realitzaci 3 realitzaci

SE

VE

RIO

R Laconi X X -

Heracleu X X -

Messeni X X -

Cretenc X - X

Cirenenc X - X

ME

DIA

Arglic occidental X - X

Dori de lEgeu Oriental

(Tera, Rodes)

X X X

MIT

IOR

Megars X X -

Corinti X X -

Arglic oriental X - X

Grec del NO X X -

eleu X ~ -

EO

LI

Lesbi - - -

Beoci X X -

Tessali - - -

joni X X X

tic X X -

Arcado-xipriota X * X X

Pamfili X * X - *

PROTO-GREC * * *

LACONI

CARACTERSTIQUES FONTIQUES

Consonantisme

Reordenaci profunda de les sibilants.

a) La -[s]- intervoclica esdev [h]. Es deixa descriure al s III aC.

a. h / h/ . /

b. >/ /. Tsaconi [orua] .

d) A partir del segle IV aC., [th] (>[ts])> [s]:

a. / /.

e) = tica. [dd] es dissimila en [nd] en tsaconi.

a. / /

b. */> [serindu] en tsaconi.

CRETENC

CARACTERSTIQUES FONTIQUES

Consonantisme

a) Prdua primerenca de laspiraci inicial.

b) Desenvolupament propi de la seqncia *ts; *t(h)j; *k(h)j:

a. ss. VII-VI aC.: : /, /.

Ocasionalment, .

b. ss. V-IV aC.: : / /.

c. ss. III aC.: : / /.

c) Desenvolupament similar dels equivalents sonors *dj; *gj, *gwj; *j:

a. ss. VII-VI aC.: : / (

1. per [sth]? sobretot en les inscripcions ms antigues:

/- /.

CARACTERSTIQUES MORFOLGIQUES

1. Tendncia del datiu singular temtic a acabar en -

a. / .

2. Tendncia del datiu plural atemtic a acabar en -.

a. / / /.

3. El participi mitj acaba en -/ (, in) amb un sufix sibilant

anleg a / (cf llat e/ex; ab, aps).

Particularment trobem al grec de llide un seguit de caracterstiques prou

idiosincrtiques que el podien fer titllat de brbar entre els grecs, ats que t aquestes

caracterstiques, les a, b.a, c.b del consonantisme cretenc; les a, b del laconi (que

desenvolupa en altres moments histrics) i les segents:

ELEU

CARACTERSTIQUES FONTIQUES

Vocalisme

1) Sistema voclic integrat per sis vocals, ja que distingeix l/e:/ provinent dels

allargaments compensatoris (/e:/) i l/e:/ proto-grega inicial, que es grafia tant

com , cosa que fa pensar en una realitzaci /ae:/ (cf. angls bad).

Consonantisme

1. La seqncia es mant a final de paraula, encara que amb diferents

resultats (abans del rotacisme):

a. diftongaci a lacusatiu plural: / /

b. allargament de les vocals: / /.

c. aix provoca una hipercorrecci al datiu plural, que tamb alterna

entre el diftong -/ i /: / .

CARACTERSTIQUES MORFOLGIQUES

2. Verbs denominatius en - (- desprs de --).

a. / /

/

3. Possiblement, en alguns casos, desinncia per als masculins de la 1a decl.

a. / /.

CARACTERSTIQUES SINTCTIQUES

1. la partcula modal t un valor prescriptiu:

a. , /

, : ha dexistir una aliana durant

mil anys, que comenci enguany!