9. Caracterstiques de lescultura grega Lescultor grec realitza
les seves obres per plaer esttic , cercant la bellesa ideal . La
figura humana s considerada la expressi daquesta bellesa ideal,
fsica i espiritual, especialment en el cos mascul nu . Naturalisme
idealitzat en les escultures, ja que es tracta de representar lhome
sense defectes, com autntics arquetips . Hi ha una clara recerca de
la perfecci formal a travs de la mesura i de la proporci .
10. El canon ( ) s el terme que saplica a partir de lart clssic
al conjunt de proporcions ideals per a la representaci perfecta de
lsser hum. Consisteix en cercar la harmonia de les parts en el tot,
seguint relacions matemtiques. Policlet estableix el en representar
la figura humana amb una alada de set vegades el cap. Lisip , per
la seva part, el fixa en 7 i o vuit caps.
11. Policlet Lisip
12. Tamb busquen l harmonia , la serenitat i l equilibri entre
lautodomini i la manifestaci dels sentiments, especialment en els
rostres . Estudi de l anatomia en tensi i del moviment , per
equilibrat. Els temes preferits sn els mitolgics (dus i herois),
per tamb els atletes. Materials : tots (fusta, pedra, or, vori,
etc), per prefereixen el marbre i el bronze . Les Escultures sn
policromades , tot i que shan perdut les restes de color pel pas
del temps.
13. Diadomenos de Policlet
14. Dorfor de Policlet
15. Auriga de Delfos
16. Discbol de Mir
17. Hermes i Dions nen de Praxtel.les
18. Afrodita de Cnido, de Praxtel.les
19. Afrodita Mdicis , de Praxtel.les
20. Afrodita ajupida de Praxtel.les
21. Dmeter
22. Apoximenos de Lisip
23. Posid
24. Narcs
25. Atena
26. Hermes
27. Apol.lo saurcton
28. de la sandlia
29. Relleus de Fdies (Parten)
30.
31.
32.
33. Afrodita
34. Nobe
35. Els guerrers de Riace
36.
37. poca hel.lenstica
38. Prgam, laltar de Zeus Santuari dpoca hel.lenstica,
consagrat a Zeus, i edificat entre el 180 i el 160 aC. per
iniciativa dEumenes II. Estava format per tres porxos de columnes
jniques, que enmarcaven una escala monumental i laltar, a cel
obert. Un inmens zcol estava decorat amb un fris de 112 m de llarg
per 2,30 m dalada, que representava la gigantomquia segons Hesode .
(Actualment es troba a Berlin)
39. Lartista es va proposar aconseguir efectes de gran fora
dramtica: la batalla es desencadena amb una violncia terrible, en
la qual els titans sn aniquilats pels dus triunfants, i es debaten
entre el dolor i lagonia.
40. Un moviment salvatge i lagitaci dels vestits ho omplen tot.
Per aconseguir efectes ms cridaners, el relleu ja no s pl, sin que
est composat amb figures que gaireb surten totalment de la paret (
alt-relleu ) i que, en la lluita, semblen desbordarse per lescala
que porta al altar.
41.
42. El tema dominant de Zeus i Atena , un du i una deesa
poderosos, que es mouen en direccions oposades i es giren per
mirar-se mtuament, s el mateix tema de la composici del front
occidental del Parten . Es vol subratllar, daquesta manera, la
pretensi dels reis de Prgam derigir-se en hereus culturals dels
atenesos del segle V aC.