ART GREC-III-

CERÀMICACERÀMICA

TIPUS DE CERÀMICA

Arcaisme. Segle VI a C. Tècnica de figures negres sobre fons vermell. Es crea el volum a base d’incisions. L’ull es pinta sempre de front i amb la pupil.la en el centre. El tors es pinta de front i el cap i les cames de perfil. Els ceramistes firmen les seves obres, reflex del sentiment d’individualitat.

Clasicisme. (Segle V a C.) Tècnica de figures vermelles sobre fons negre. La tècnica consisteix en deixar per les figures el fons vermell de l’argil.la del vas i donar un vernís a la resta. Els detalls s’assenyalen amb fines pincellades conseguint així una més gran flexibilitat en l’expresió. Millora el sentit de la composició i es domina la perspectiva. L’ull ja es pinta de perfil i s’aconsegueix major intensitat en l’expresió. Les figures guanyen en naturalitat, gràcia i moviment. Els vestits reflecteixen el volum.Segueixen representant temes mitològics però predominen les escenes de la vida qüotidiana.

Període del s. IV a C. Apareix un estil ornamental amb més colors. En aquesta època estan en plena producció els tallers itàlics, que imiten els atenesos, on la ceràmica decau.

        La forma dels vasos estava relacionada amb la seva funció. Alguna

de les formas, l’aríbal       

i ’alabastró per exemple, eren utilitzats com a vasos de perfum.

Per això són tan estrets de coll, per tal de fer la sortida del líquid

més lenta i pausada. La forma de la boca era especialment adient per extendre sobre la pell l’oli perfumat.  

Vas igualment destinat a contenir olis, el lekythos va tenir un ús molt ampli a Atenes com a ofrena funerària. Contenia els olis i perfums rituals deixats en la tomba pels familiars i amics del difunt.        

Una de les creacions gregues més peculiars creaciones és l’àmfora, vas amb dues nanses

verticals destinat a transportar i conservar líquids; entre elles la utilitzada per portar

aïgua al bany, anomenada loutròfor. Variant de l’àmfora és el pelike en el qual la

major amplada del cos o panxa correspón a la seva meitad inferior.

      

  La hydria, vas amb tres nanses, dues horitzontals i una de vertical,

era utilitzada, generalment per les dones, per

transportar l’aïgua de la font. La nansa vertical permetía aixecar

la hydria, així com buidar el

líquid.       

La cratera es destinava a barrejar el vi amb l’aigua. Beure el vi pur i sense barrejar era costum bàrbara. Es caracteritza la cratera per un cos de cavitat profunda i una boca ampla que facilitava als comensals introduir la copa en ella i servir-se directament. Es distingeixen, per la forma del cos i la posició de les nanses, quatre varietats:

cratera de calze

cratera de columnes

cratera de campana

cratera de volutes.

  El lebes, dit també dinos, és un gran recipient sense nanses. Una varietat de aquest tipus, amb nanses verticals, és el lebes nupcial, així nomenat per la seva utilització exclusivament ritual en les cerimònies del matrimoni.

  L’stamnos, vas amb dues petites nanses horizontals, era generalment utilitzat com a una gran gerra de vi.

 És, no obstant, l’oinocoe el vas més característic i adeqüat per servir vi en les copes, donades la disposició i forma de la seva nansa, vertical, i de la seva boca, generalment trilobulada per poder canalitzar el líquid.

   Amb una forma similar, tot i que una mica més esbelta, l’olpes es feia servir per contenir oli.

El tipus més comú de copa es diu kylix, vas ample i poc profund de nanses horitzontals i generalment amb un peu alt. Les seves dimensions, de vegades molt grans, poden explicar-se pel seu ús comunitari en el banquet, on circularia de mà en mà entre els comensals.

Altres copes per beure són: el skyphos o copa profunda, de vegades sense peu.

el kyathosamb una sola i alta nansa vertical

El kantharos, copa amb dues nanses verticals

El pyxis era una mena de capsa cilíndrica utilitzada per les dones gregues per guardar joies i objectes de tocador.

        

 Utilitzada també com a capsa, una variant del pyxis nomenada lekanis va servir probablement per contenir regals i ofrenes d’amor.        

També hi havia un tipus de plateret ample i circular, el fiale, i fonts també circulars amb nanses.

Kylix de

Dionís