L’ESCULTURA L’ESCULTURA

L’ART GRECL’ART GREC

L’ESCULTURA GREGAL’ESCULTURA GREGA

L’ESCULTURA GREGA

1- Característiques generals1- Característiques generals

2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.).2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.).

4.1 - Protoclàssicisme (Inicis del segle V a.C.).4.1 - Protoclàssicisme (Inicis del segle V a.C.).

4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.)4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.)

3- El període Clàssic (segles V- IV a.C.).3- El període Clàssic (segles V- IV a.C.).

4.2- Classicisme sublim ( segle V aC.)4.2- Classicisme sublim ( segle V aC.)

4.3- Classicisme tardà ( segle IV aC.)4.3- Classicisme tardà ( segle IV aC.)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori.Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori.

Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals.Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals.

Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars)I l’escultura exempta Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars)I l’escultura exempta

Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana).Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana).

Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre La bellesa física i espiritual.

Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre La bellesa física i espiritual.

Policromia: Les escultures originals estaven policromadesPolicromia: Les escultures originals estaven policromades

Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...)Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...)

Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres)Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGACARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA ( RESUM )

Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori.Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori.

Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals.Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals.

Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i l’escultura exempta Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i l’escultura exempta

Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana).Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana).

Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat, en el que s'aconsegueix representar de manera gairebé perfecte, la síntesi entre bellesa física i espiritual.

Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat, en el que s'aconsegueix representar de manera gairebé perfecte, la síntesi entre bellesa física i espiritual.

Policromia: Les escultures originals estaven policromadesPolicromia: Les escultures originals estaven policromades

Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, guerrers...)Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, guerrers...)

Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres)Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGACARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA

ETAPES :

En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes històriques de la civilització grega.

Arcaica (S.VII-499 aC)

Formació de les Polis. Fundació de les colònies.Es fixen els estils arqui-tectònics i s’inicia l’evolució de l’escultura grega.

Clàssica(499 -323 aC)

Entre l’inici de les guerres mèdiques i la mort Alexandre.Moment de màxima esplendor artística grega.

Hel.lenística (323 - 146 aC)

Grècia exporta el seu art als regnesorientals formatsdesprés de la mortd’Alexandre i fins que és conquerida per Roma.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGACARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA

ÈPOCA ARCAICAÈPOCA ARCAICA

(segles VII – VI aC) (segles VII – VI aC)

El tema principal i gairebé únic és la representació de la figura humana tan masculina com femenina.

Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre)

Figures femenines que representendones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents.

Figures masculines que representen atletes nus o herois

Presenten gran rigidesa i hieratisme: Formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front.Concepció esquemàtica i geomètrica de les diferents parts del cos i el rostre.

ÈPOCA ARCAICAÈPOCA ARCAICA

Aquestes escultures presenten una notable Influència dels models orientals,sobretot dels egipcis.

Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme ....

Però també presenten diferències Importants:

- Figura masculina completament nua.

- Absència de suport al darrera.

- Clara tendència al naturalisme.

- Intent d’expressivitat (somriure arcaic)

ÈPOCA ARCAICAÈPOCA ARCAICA

ALTRES CARACTERÍSTIQUES:

Frontalitat: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front

Simetria: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals

Estatisme: Absència de dinamisme. El peus estan sòlidament fixats en terra i, tot i que la cama esquerra està avançada, no s’aconsegueix cap sensació de moviment

Esquematisme i geometria: Realització de les formes del cos de forma esquemàtica i amb ús d’elements geomètric.

L’ús de l’element geomètric es fa especialment patent en la realització de la cabellera i el tors de les figures i alguns i algun detall del rostre.

ÈPOCA ARCAICAÈPOCA ARCAICA

Ús de convencionalismes en la realització del rostre:

L’Escultura GregaL’Escultura Grega

Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa

“Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats

LES KÓRAI

L’Escultura GregaL’Escultura Grega

Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei del temple. Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant

CARACTERÍSTIQUES:

Es representen vestidesEs representen vestides

L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del vestit L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del vestit

Cabells endavant, amb rissos geomètricsCabells endavant, amb rissos geomètrics

El somriure és més marcatEl somriure és més marcat

Més moviment que els Kuroi: la ma dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat –amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de súplica o agraïment al deu

Més moviment que els Kuroi: la ma dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat –amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de súplica o agraïment al deu

Són més petites i sovint no aconsegueixen la mida del natural Són més petites i sovint no aconsegueixen la mida del natural

El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), ambpolicromia de la que encara queden restes clares. El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), ambpolicromia de la que encara queden restes clares.

EVOLUCIÓN DE LES KÓRAI

Dama de Auxerre650 a. C.

Hera de Samos560 a.C

Koré del pèplum530 a. C.

Koré de l’himation (510 a.C.)

ÈPOCA ARCAICAÈPOCA ARCAICA

Frontalitat

Esquematisme formes

Somriure arcaic

Ulls ametllats

Policromia

Influència egípcia

(Segle VII – VI a,C)

Hieratisme

Simetria

Cabells geomètrics

Rigidesa

PAU15

PAU15

PAU15

ÈPOCA ARCAICAÈPOCA ARCAICA

OBRES ÈPOCA ARCAICA PAU 2015

ÈPOCA CLÀSSICAÈPOCA CLÀSSICA (segles V – IV aC) (segles V – IV aC)

ÈPOCA CLÀSSICA: CARACTERÍSITQUES GENERALSÈPOCA CLÀSSICA: CARACTERÍSITQUES GENERALS

Recerca del model ideal de bellesa humana

Major naturalisme en la representació de les formes

Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior

Dinamisme contingut: “Contrapposto”

Us de canons per assolir: equilibri, proporció i bellesa

Temes representats: Atletes, Deus i Herois

Funció: Essencialment la contemplació estètica

Expressió serena, continguda i equilibrada.

Cal diferenciar tres moments o períodes:

CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA

PROTOCLÀSSICISME ( Primera meitat segle V a.C.)

És un període de transició en el que es trenca amb l’hieratisme, la rigidesa propis de l’època arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic: Menor esquematisme i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures.

Obres més importants:

Efebus de Kritios Auriga de Delfos Zeus d’Artemision

ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISMEÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME

Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace” pel gran nombre de trets propis de l’època clàssica que ja presenten:

Aquestes obres presenten un naturalisme més gran en la composició (posició i proporcions del cos), i també en l’expressió (el rostre,)

És per tot això que podem considerar aquestes dues escultures gairebé com a clàssiques tot i que encara presenten alguns trets propis de l’època arcaica (esquematització geomètrica dels cabells)

PAU15

PAU15

PAU15

També mostren un major coneixement de l’anatomia (pèrdua de l’esquematisme ) i un major dinamisme ( lleuger contrapposto )

ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISMEÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME

LA PLENITUD CLÀSSICA ( SEGONA MEITAT S. V ) Durant la segona meitat del segle V l’escultura grega arriba al seu cim aconseguint plasmar en les seves obres el ideal de perfecció, equilibri harmonia que cercaven

Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana

Destaquen en aquest període les obres de Policlet, Miró i Fídies.

DIADUMEN 430 aCPOLICLET.

RELLEU DEL PARTENÓ s. V aC. FÍDIES

ÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIMÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIM

AUTORS PLENITUD CLÀSSICA PAU 2015

POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS”

CARACTERÍSTIQUES

DORIFOR 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C.

Major naturalisme en la representació de les formes anatòmiques.

Pèrdua de la frontalitat i rigidesa

Ús del “cànon” per dotar al cos d’harmonia i proporció.

Dinamisme contingut “contrapposto”

Expressivitat “continguda” al rostre

PAU15

PAU15

PAU15

PAU15

PAU15

ÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIMÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIM

Al segle IV els escultors comencen a abandonar l’ideal clàssic introduint a les seves obres un major dinamisme i expressivitat. (Autors: PRAXÍTELES, LISIP i ESCOPES)

EL POSTCLASSICISME O CLASSICISME TARDÀ ( SEGLE IV aC)

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES s. IV Ac

També LISIP introdueix un nou cànon més esvelt (1/8)

Apoxiòmenos de LISIP 330 aCApol·lo sauroctonPRAXÍTELES s. IV aC.

ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISMEÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME

Una altra novetat és la introducció del nu femení integral.

Afrodita de Cnido PRAXÍTELES 360 Ac

La major expressivitat i dinamisme d’aquestes obres anuncien ja, alguns dels trets que caracteritzaran l’escultura de l'època Hel·lenística.

Heracles Farnesi Lisip s. IV aC.

Menade ballantESCOPES s. IV Ac

ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISMEÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME

AUTORS POSTCLASSICISME SEGLE IV aC. PAU 2015

PRAXÍTELES: HERMES AMB DIONÍS INFANT (s. IV aC)

CARACTERÍSTIQUES

Major dinamisme: accentuació del “contrapposto” per mitjà de l’aplicació de l’anomenada “corba praxiteliana”

Harmonia i proporció de les formes anatòmiques pròpies del classicisme - Aplicació del cànon de Policlet (1/7).

Major expressivitat: Els déus són presentats en actituds humanes quotidianes

PAU15

PAU15

PAU15

ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISMEÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME

ÈPOCA HEL.LENÍSTICAÈPOCA HEL.LENÍSTICA (segles IV – I aC) (segles IV – I aC)

ÈPOCA HEL.LENÍSTICAÈPOCA HEL.LENÍSTICA

Amb la formació de l’Imperi d’Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l’oriental i la clàssica, havien entrat en contacte i s’influiran mútuament donant origen a una nova manera de concebre l’art l’escultura: L'Hel·lenisme

Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema.

Els rostres dels personatges mostraran una gran expressivitat mostrantn sentiments de sofriment i passió (pathos)

Les representacions continuaran sent naturalistes , però s’abandonarà l’idealisme en favor d’un major realisme.

També s’abordarà la representació de nous temes no tractats durant l’època clàssica temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort .

ÈPOCA HEL.LENÍSTICAÈPOCA HEL.LENÍSTICA

També s’aborda la representació de grups escultòrics amb composicions complexesque presenten un gran dinamisme expressivitat (Teatralitat)

ÈPOCA HEL.LENÍSTICAÈPOCA HEL.LENÍSTICA

Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i apareixen nous centres o escoles com Pèrgam, Alexandria o Rodes, on es desenvoluparà una important producció artística.

ÈPOCA HEL.LENÍSTICAÈPOCA HEL.LENÍSTICA

OBRES ÈPOCA HEL.LENÍSTICA PAU 2015

De l’època hel·lenística dues han estat seleccionades per les PAU 2015, ambdues realitzades a l'anomenada escola de Rodes

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS ( III – II aC)Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA (190 aC)Atribuïda a Pitòcrit de Rodes

L’Escola de Rodes és una dels centres de producció artística hel·lenística que més destaca.

Les obres d’aquesta escola tenen un caràcter monumental o colossal i mostren patetisme, tensió i un moviment exacerbat.

PAU15 PAU15

ÈPOCA HEL.LENÍSTICAÈPOCA HEL.LENÍSTICA

PAU15

PAU15

PAU15

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA

L’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINAL’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA

EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA

L’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINAL’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA