L a v e lle ta d e la GLa velleta de la Granadella Lydia Reig Gonzalez

L y d ia R e ig G o n z a le z 3 r e

Hi havia una vegada, un jove que vivia en un xicotet poble en un rac de la Comuniat Valenciana, al que tots anomenaven Peret el sabut . Un dia, Peret va decidir exir a coneixer mn, va agafar el seu cavall i va emprendre el seu viatge en busca dalguna aventura. Desprs de molts dies de caminar, Peret va arribar a un xicotet poble, on li va pregunta a una dona , on es trobava i si hi hava algn lloc on pogurera passar la nit.La dona li va dir que continuara caminat i arribara a la platja de la grava, que all a prop hi havia una xicoteta posada on podra passar la nit. Peret va comenar a caminar i quan va aribar a la posada que li hava indicat la dona, ja era de nit, va trucar a la porta i li va eixir una velleta que li va dir que podia passar all la nit.Aquella vella era una dona molt major, amb els cabells arreplegats I portava una falda amb un davantal propi d'una dona de la seua edat.A la velleta se la veia com una dona extranya I greument preocupada per alguna cosa, pero Peret, perns que seria normal perque la seua filla estava greument malalta.

La velleta li va dir a Peret que la seua filla estava molt malalta, i que la unica manera de poder salvara era que beguera un remi casol, el problema era que necessita una herba que es troba en la Cala de la Granadella, on habitava una extranya dona,i que qui anava all ja no el tornaven a veurre viu. Peret, va sentir compasi per la velleta, i al dia segent, va decidir anar a la Cala de la Granadella.De bon mat agaf el cavall,i , cap al mig dia, arrib a la cala, on vei una xicoteta casa, envoltada d'herbes i matorrals, i pens que sera la casa de la dona que buscava.Peret,va trucar a la porta i aparegu una velleta amb els cabells blancs, arreplegats en un monyo,i vesta una falda una brusa, les dues de color negre.Peret li va dir a la dona, que hava obsevat que tena moltes plantes al voltant de sa casa, i que si li podia donar alguna herba curativa ja que la filla de la posadera estava molt malalta i l'unica manera de salvar-la era que prenera un remei casol fet d'aquelles herbes.

De sobte,Pert observ com la velleta es tornava plida i molt blanca,i la acompany dins de la caseta per a que bebera un poc d'aigua.Aleshores,la velleta li conta una historia i aquest qued molt conmogut, sense saber, que dir.La velleta li cont al jove, que ella es deia Teresa i tenia una gemana besona que es deia Pascuala, i que la seua germana i ella no es portaven molt b , perque, quan ella era jove,la seua germana li tenia enveja, perque ella s'havia casat i tenia una xiqueta menuda, per, un bon dia,el seu marit, que era pescador,desparegu i ning no torn a saber res ms d'ell.

Un bon dia, Teresa decid anar a caminar amb la seua germana per la vora de la mar, i en arribar a una part ms alta, Teresa s'agenoll per a agafar una planta, i de sobte, sent que algu l'espent.Dies ms tard,es desperta en la cala de la Granadella, aleshores comprengu que havia caigut a la mar i la corrent la havia portada fins all, pero no volgu donar senyals de vida, perque la seua germana era molt perillosa i tenia por de que la intentara tornar a matar, i des d'aquell dia, comena a viure sola en la Cala de la Granadella.Per,anys desprs,uns pescadors, la descobrieren i es corr el rumor, pero la seua germana mai va saber que la vella solitaria era ella.

Teresa li cont a Peret, que d'es d'aquell dia, no torn a veure a la seua filla Marieta,i que pensava que la seua germana Pascuala l'havia criat com a la seua filla,pero ara, estava molt preocupada, perque pensava que la vida de la seua filla estava en perill. Aix,que Peret, decid tornar per a la nit a la posada, i port un a herba que Teresa li hava donat per a salvar a la seua filla.Arrib quan tot estava fosc, li deman allotjament a la dona i li don la herba que portava.Per, quan pas a vore a Marieta,la troba molt trista, pero no li torbava aspecte de malalta sn que la veia molt trista i deprimida.

Peret no es podia adormir, i a mitjanit, decid, anar a veure a Marieta a la seua habitaci.Marieta estava desperta i li conta Pert que ella no estava realment malalata, pero havia descobert que Pascuala no era sa mare,i aquesta,l'havia tancat a casa per a sempre, per a que no poguera escapar-se,i per aix Pascuala li deia a tothom que ella estava malaltaAleshores, Peret li conta a Marieta que ell havia conegut a sa mare i els dos decidiren fugir d' all. Els dos joves, sscaparen de la casa per la finesta i pujaren a una barca que hi havia prop, per quan s'adonaren, Pascuala hava pujat tamb a una barca iels perseguia, els dos joves, no feien ms que remar, per feia un vent molt fort i Pascuala els estava, seguint, pero de sobte,s' adonaren de que la vella ja no els seguia, i veiren que Pascuala caigu de la barca i s'enfons, per sempre, en la mar.

.

Quan els dos joves arribaren a la Cala de la Granadella, Teresa,la mare de Marieta , es pos molt contenta de vore a la seua filla , desprs de tant d'any sense veure' s. A partir d'aquell dia, Peret i Marieta s'enamoraren, i visqueren junt amb Teresa, en aquella xicoteta caa en la Granadella.A ms, Peret decid abandonar la vida tan mudana que portava i es feu pescador,i Marieta, aprengu les propietats curatives de les herbes.

Marieta comen a fer remeis cassolans, i molt prompte,tots els habitans del poble de Xbia comenaren a acudir a aquella modesta caseta de la Granadella, per a que Marieta, els donara un dels seus remeis casolans.Poc, a poc,els joves van anar oblidant tot el que havia ocorreugt aquella nit en la mar, ja que per a ells tamb hava resultat molt trist que Pascuala caiguera de la barca, pero el temps i la faena feren que poc a poc ho oblidaren.

Uns anys desprs,Peret i Marieta es casaren davant la mar,en la Cala Granadella, i uns anys desprs tindguren dos fills,Peret i Tereseta. Per no tot eren alegries,per a aquesta familia, ja que segos conta la llegenda,en el poble es comen a tenir por , i de sobte, en uns dies, la gent ,deix, d' anar a la mar, perque segons deien, dos mariners havien desaparegut mentre pescaven,aix que les mares comenaren a prohibir als seus fills que anaren sols a la mar, i els mariners deixaren d' eixir a pescar , per por a que els pasara alguna cosa.

Un mat , Peret estava netejant les xarxes de la pesca i d'ecideixir a la mar, perque els feia fala el peix per a poder viure i no pensava que li poguera passar res.Va agafar la seua barca i va eixir a la mar, pero de sobte, quan estava prop del cap de Sant Antoni, vei una figura humana i s'acost barca per veure que pasava. Quan Peret s'acost amb la barca,vei que la persona que estva fent senyals no era ni ms ni menys que la mateixa Pascuala, al pareixer,no s'havia ofegat aquella nit i s'havia convertit en una bruixa,i tenia segrestats als dos mariners desapareguts. Peret s'asust tant que no baix de la barca i torna a casa per a explicar-ho tot a la familia.Quan arrib a casa li ho cont a la familia i tots quedaren sorpresos perque ning pensava que Pascuala havia sobreviscut, i tampoc ,que s'havia convertit en una bruixa i hava segrestat a dos mariners

Peret decid anara al poble i all li conta a tota la gent el que hav a vist des de la seua barca, i to el mon estava molt estranyat perque, tots pensaven que Pascuala hava mort, pero decidiren fer una comisi per a anar a salvar als dos mariners. Al dia seguent, un grup d'homes,entre ells Peret ,pujaren a una barca cam del Cap de Sant Antoni. En arribar al Cap de Sant Antoni,tots veieren all als dos mariners i a Pascuala,pero tenien de por de que aquesta els tirara algun malefici , perque s'havia fet bruixa,pero de sobt Peret tingu una idea, decid dir-li a Pascuala que podia anar a viure amb ells a la Cala, si deixava la bruixeria i feia les paus amb la seua germana Teresa.

Tots pujaren a la barca i toranaren al poble.Pascuala li demana perd a la seua germana per tot el que li havia fet durant aquells anys, i les dos germanes comenarena portarse be, i mai mes tornaren a barrallar-se ni el poble va tindre mes rebombori.Les dos germanes, junt amb Peret ,Marieta, i els seus nets, visqueren una vida tranquils,i ja no ocorregueren ms histories en la Cala Granadella, on tos visqueren felios per sempre.