País Valencià - uv.es · País Valencià 2 Sumari Coordina: M.ª Jesús Pérez P AÍS VALENCIÀ La Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià no s’identifica neccessàriament

1 País Valencià

Cristina,

adéu

Especial 8 de marçUnitats didàctiques

País Valenciàwww.pv.ccoo.es/ensenyamentNÚM. 250 - FEBRER 2004

2País Valencià

Sumari

Coordina:

M.ª Jesús Pérez

P A Í SVALENCIÀ

La Federació d’Ensenyament de CCOO del PaísValencià no s’identifica neccessàriament ambles opinions exposades en els articles signats.

Oficina de Promoció i d'Ús delValencià de CCOO PV:

Purín MorantLaura Armero

Fotos: Pilar Tabuenca iSonsoles Giner

Edita:

Federació d’Ensenyament de CCOO PV

www.pv.ccoo.es/ensenyament

Consell de Redacció:

Manuel Picó, Rafael Domènech,Pep Lloret, Miguel Angel Vera,

José Manuel Mora, Pilar Paniagua,Pepa Ramis, Luis G. Trapiello,

Maribel Belda, Paco García

Col·laboren:

Manolo del Álamo, ManoloFuambuena, Ferran Vicent Garcia,

Ramón Martínez, Lola Blasco,M.ª José Liañez

NÚMERO 250 - FEBRER DE 2004

Editorial

Sempre 8 de març, sempre amb els drets deles dones

Manolo Picó i Maribel Belda ................................. 3

Dones científiques

Xelo Valls ............................................................... 4

Las mujeres en el mercado laboral: viejas ynuevas desigualdades

M.ª José Frau i Begoña San Miguel ........................ 6

Los invisibles de las invisibles

M.ª Ángeles Gea ..................................................... 8

Globalització, també en femení

Xelo Valls ............................................................... 9

Mestres republicanes valencianes: ciutadanesde ple dret

M.ª del Carmen Agulló Díaz .................................. 10

PÀGINES CENTRALS

Unitat didàctica sobre Maria MercéMarçal elaborada per Gemma Marrahí.

Unitat didàctica: Dona i publicitat ela-borada per Rosalia Salcedo.

NOTÍCIES SINDICALS

Dona i educació

Dolors Monferrer Ferrando.................................... 12

Davant del «gran potser», una dona quesempre ha lluitat i viscut cada potser ambesperança

Joan Sifre Martínez ................................................ 14

Claus coeducatives ...................................... 15

1 País Valencià

País Valenciàwww.pv.ccoo.es/ensenyament

FEBRER 2004

ACCIÓ SINDICAL

DURANTE EL mes de enero se ha ce-rrado el Acuerdo de la Mesa Sectorial yCIVE de 23 de Diciembre de 2003, conla firma de todos los sindicatos.

CCOO, después de un estudio ex-haustivo de su contenido, valora positi-vamente la firma del mismo.

El Acuerdo contempla tres aspectosen lo que a condiciones laborales se re-fiere:

— Retribuciones, jornada y vacaciones.

— Modificaciones del Decreto 33/99.

— Grupos de trabajo.

Respecto al primer punto de RETRI-BUCIONES, JORNADA Y VACACIO-NES:

Se crea un «complemento compensa-torio» que supondrá el equivalente al100% del complemento de destino de laspagas extras en el 2006 y que llegará al120% en el 2007. Complemento que sepercibirá en los meses de marzo y sep-tiembre.

Se amplía el horario de verano del 1de junio al 30 de septiembre a partir de2004. Desde el 2005 al 2007 progresiva-mente se va reduciendo la jornada sema-nal en una hora y cuarto. Para el 2007 elcómputo anual trabajado se reducirá en70 horas.

Las vacaciones anuales, a partir del2004 se amplían en un día más de vaca-ciones por 15 años de servicio, dos díasmás por 20 años tres por 25 y cuatro máspor 30 años.

Respecto al segundo apartado de MO-DIFICACIONES DEL DECRETO 33/99:

Las Comisiones de Servicio de libredesignación no tienen limitación tempo-ral, en el resto de puestos se mantiene lalimitación temporal.

En el art. 17, que hace referencia alnombramiento de los funcionarios interi-nos, el acuerdo contempla la negocia-ción de una nueva Orden de bolsas parael acceso del personal interino.

El apartado que habla de los GRU-POS DE TRABAJO contempla la crea-ción de tres: el de conciliación de la vidafamiliar, el de adaptación del puesto detrabajo para el personal discapacitado yun tercero de absentismo laboral.

Evidentemente este Acuerdo no refle-ja al completo todas las reivindicacionesplanteadas por CCOO, tales como la apli-cación de la jornada de 35 horas en el2004, cobro de las pagas extraordinariascompletas y cláusula de revisión salarial.Sin embargo, supone un avance conside-rable tanto en el tema de retribucionescomo de condiciones de trabajo.

PSEC

Acuerdo Mesa Sectorial deFunción Pública y CIVE,

sobre condiciones detrabajo de los empleados públicos

de la Generalitat Valenciana

Pilar PaniaguaResponsable PSEC

Sumario2. ENSENYAMENT PÚBLIC

És urgent realitzar l'adscripciódel professorat del Cos de Mestresal Primer Cicle de l'ESOal País Valencià

3. ENSENYAMENT PÚBLIC

Les unitats escolars habilitadesd'Educació Infantil previstesper al proper curs són insuficientsper escolaritzar tot l'alumnat

4. FORMACIÓ DE PERSONESADULTES

ara formació de persones adultes.De la denúncia a l'anuncide propostes

6. ENSENYAMENT PÚBLIC

Noticiari de les direccionsterritorials

Calendari de negociació 2ntrimestre

7. ENSENYAMENT PRIVAT

Bienestar Social pone en graveriesgo al sector de menores

8. TEMPS LLIURE

Imprès en paper reciclat

3 País Valencià

EDITORIAL

Sempre 8 de març, sempreamb els drets de les dones

Manolo PicóSecretari General

FE CCOO PV

Maribel BeldaSecretaria de la

Dona

PRESENTEM ARA un número dedicat íntegrament al8 de març, dia de la Dona. Com tots els anys us proposemdiversos articles de reflexió i també propostes didàctiquesper incorporar, si us interessa, al treball de l’escola. Hovolem fer novament per destacar de nou, i com sempre, lalluita de les dones per la igualtat, així com el nostre compro-mís sindical amb aquesta lluita. Ho volem significar també iespecialment perquè ara no és un bon temps d’avanç delsdrets de les dones. El primer motiu és el retrocés que s’hapatit en allò més essencial que és el dret a la vida. Les dadesabsolutament alarmants que ens donen una xifra de 97 do-nes mortes a l’Estat espanyol durant l’any 2003 ens fanpensar en un sever retrocés de la consideració a l’àmbitprivat i públic de les dones. El fet que el País Valencià siga lasegona comunitat autònoma en nombre de morts, ens apro-pa dolorosament al problema.

Veiem que conceptes fins ara conquerits en la democrà-cia, com eren el dret a la igualtat en drets i oportunitatsentre hòmens i dones, s’han posat en qüestió davant la fortaonada conservadora propiciada pel govern del Partit Popu-lar. Allò s’ha fet evident en el discurs polític i en la promul-gació de lleis que comporten el retorn de vells estereotips iimatges patriarcals i androcèntriques. Ho podem veure a lanova llei que regula tots els ensenyaments anteriors a laUniversitat: la LOCE. En aquesta llei els valors individualsexcloents —esforç, sacrifici— es posen davant dels valorsque propicien actituds cooperatives i de solidaritat. L’apre-nentatge dels continguts curriculars es posa davant de laformació integral i crítica per formar persones capaces d’ana-litzar la realitat com pretenia l’anterior llei educativa araderogada, la LOGSE. Recordem aquesta frase que estavacontinguda en el preàmbul d’aquesta llei: «l’educació pot i ha deconvertir-se en un element decisiu per a la superació dels estereotips socialsassimilats a la diferenciació per sexes, tot i començant per la mateixaconstrucció i l’ús del llenguatge». Tot al contrari, l’actual lleiarriba a reconéixer que el sexe pot arribar a ser causa dediscriminació per a l’admissió de l’alumnat ja que el fadesaparéixer de les causes de no discriminació. Creiem queaçò és totalment anticonstitucional i que propícia l’educaciósegregada de l’alumnat. A casa nostra sis centres dependentsde l’Opus i de la seua organització propera, Fomento, man-tenen segregat l’alumnat tot i haver estat concertats fa qua-

tre anys. En aquell moment, des de CCOO recorreguéremla concessió dels concerts justament per aqueixa causa.

La LOCE, doncs, torna de nou a invisibilitzar i menys-prear les dones per haver introduint una vegada més en elscurrículums una visió masculina de la història, i torna de noua donar a la dona el paper relacionat amb les tasques de lamaternitat i no aquelles que en igualtat amb l’home tractende crear una veritable educació afectivo-sexual que eviten lareproducció dels rols patriarcals de dominació de l’homerespecte de la dona.

Dues iniciatives hem impulsat per tal d’oposar-nos aaquestes situacions: una és la publicació d’un material didàc-tic el CD «Claus coeducatives» que pretén donar alguns ele-ments al professorat amb la intenció d’introduir un discursveritablement coeducatiu al treball a l’aula. Un material queha estat coeditat per les federacions d’ensenyament deCCOO de Catalunya, les Illes i el País Valencià. El CD, amés, ha volgut incidir en el debat-conflicte de la llengua pertal de reconéixer-ne la unitat i la pluralitat de les seuesparles. Algú pot pensar que tornar a recordar les pràctiquescoeducatives que es basen en un enfocament educatiu espe-cífic i no solament en la «coexistència pacífica» de xiquets ixiquetes a l’aula és una tasca ja superada, però l’evidènciaque les pràctiques coeducatives estan allunyades de moltesde les nostres aules, ens fa pensar que no podem deixard’insistir en aquest aspecte fonamental per construir unasocietat més justa i més igualitària.

La segona iniciativa, conjunta amb altres sindicats, és lacampanya «Per la coeducació, contra la LOCE» que hememprés a tot l’Estat i que pretén crear un moviment que alertedels perills que comporta la LOCE per introduir un tipusd’ensenyament que resulta absolutament discriminatori.

Us animen a tots i a totes a construir i a aprofundir undiscurs alliberador i unes pràctiques coeducatives a l’escolaque tracten de transformar la realitat, compensen desigual-tats i intenten fer més lliures i feliços el nostre alumnat.

Amics, amigues, no hi haurà democràcia sense ciutada-nia, no hi haurà ciutadania sense igualtat de gènere i lliber-tat per a les dones.

Visca el 8 de març!

4País Valencià

Dones científiques

4País Valencià

SOMOS MUJERES

Todos los días son nuestros

Los días son todos nuestrosSon todos los días nuestrosLos días todos son nuestros

Son los días todos nuestrosNuestros son todos los días

Somos mujeres

Todas las noches son nuestrasLas noches son todas nuestrasSon todas las noches nuestras

Las noches todas son nuestrasSon las noches todas nuestrasNuestras son todas las noches

Somos mujeres

y

los días y las nochesson de todaslas que ya no están

las que permanecenlas que están por llegarlas que trabajan

las que sufrenlas que amanlas madres solteras

las filósofaslas burguesaslas vegetarianas

las maestraslas sindicalistaslas lesbianas

las artistas

y todas las madresy todas las hijas

M.ª Ángeles Lence GuilabertUniversidad Politécnica de Valencia

LA CIÈNCIA és una d’aqueixesparcel·les del saber considerada pocfeminitzada. És més freqüent la pre-sència de les dones en altres àrees.Però això no vol dir que no hi hajadones dedicades a ella, ara i en altresèpoques.

La invisibilitat de les dones en lestasques i aportacions científiques haestat manifesta durant molt de temps.Per comprovar-ho només podeu feruna petita prova pràctica: pregunteua qualsevol, dins o fora de les aules,que posen en una columna tots aquellsnoms d’hòmens científics que cone-guen i en una altra els noms de donescientífiques. Comprovareu que men-tre que la columna masculina tindràalguns dels científics de tots els temps,la femenina possiblement tan solstinga un nom Marie Curie.

És curiós que perquè una dona sigarecordada com a científica haja hagutd’obtenir el que cap altra persona finsara ha obtingut: dos Premis Nobels,un per física i un química. Açò refor-çaria el que ja sabem i és que si etsdona has de demostrar molt més (simés no el doble) la teua vàlua perquèet reconeguen o, si més no, perquè etrecorde la història.

Moltes són les investigacions femi-nistes que intenten posar a la vista

totes aquelles dones dissimulades,invisibilitzades en molts dels àmbitsdel saber, en la política,… Tan solsposarem de manifest algunes d’aque-lles que, al llarg de tots els temps, hancontribuït a la ciència i la seua tascano ha estat reconeguda. Divulgar eltreball d’aquestes dones és un com-promís al que no es pot renunciar.

Podríem començar el passeig al se-gle II, a Alexandria. Maria la juevaens ha deixat a tota la humanitat unagran aportació: per poder escalfar len-tament o mantenir una temperaturaconstant tothom recorrem a l’anome-nat «bany Maria». Aquesta dona quepracticava l’alquímia va inventar al-tres aparells que feia servir al seu la-boratori: forns, destil·ladors i aparellsper a coure. Per sort, encara conser-vem el seu nom en la contribució queens va fer.

Passem per Grècia.Al segle VI, Hipàtia vaser oficialment nome-nada per explicar lesdoctrines de Plató,Aristòtil, etc. Va en-senyar filosofia, àlge-

bra, astronomia i geometria, i es vainteressar també per la mecànica i latecnologia aplicada. Va dissenyar l’as-trolabi pla, que s’utilitzava per a me-surar la posició de les estrelles, delsplanetes i del sol.

A l’Edat Mitjana(1098-1179), Hilde-garda de Bingen vaser abadessa del Mo-nestir de Rupertsbergdes del 1147. A mésd’exercir una funció

fonamental en la vida política i eclesi-

És curiós que perquè unadona siga recordada com acientífica haja hagutd’obtenir el que cap altrapersona fins ara haobtingut: dos PremisNobels, un per física i unquímica

Xelo VallsSecretaria General

Comarques del Nord

5 País Valencià5 País Valencià

àstica del seu temps —va estar conse-llera del Papa i de l’Emperador— i dededicar-se a la poesia i a la música,tenia vocació científica. Va estar laprimera astrònoma que escodrinyantel cel de nit i de dia afirmà que el solera el centre del sistema planetari. Elseu llibre «LIBER SUBTTILITATUM»està considerat com el llibre més va-luós de les ciències mèdiques i natu-rals de l’Edat Mitjana.

A la França del segle XVIII va viureEmile du Châtelet. Disfressada d’ho-me, es trobava amb els seus amicscientífics per parlar de filosofia. Al1733 va conéixer Voltaire i es van feramants. La seua casa de Cirey la varenomplir de llibres i el saló de la casa elconvertiren en laboratori on Emilerealitzava experiments sobre òpticanewtoniana. Quan es va publicar ELE-MENTS DE LA PHILOSOPHIE DENEWTON (traducció al francès del’obra de Newton, que era anglés) esva atribuir a Voltaire, encara que ellva repetir moltes vegades que n’eraella l’autora. La següent obra d’Emile,INSTITUTIONS DE PHISIQUE, erafidel a la física newtoniana, però laseua filosofia purament científica i ma-terialista no la va satisfer per completi va decidir reescriure els capítols ini-cials. La darrera de les seues traducci-ons, PRINCIPIA de Newton, la vaescriure poc abans de morir. La seuacontribució a la divulgació de l’obrade Newton és essencial i el seus co-neixements de física per poder traduir-la, inqüestionables.

Marie-Anne Paul-ze, coneguda comMadame Lavoisier, vaestar una altra donadesdibuixada per lafama del seu marit.Quan es va casar amb

ell als 14 anys, ell ja era un professio-nal establert que en les seues horeslliures experimentava en un laborato-

ri químic instal·lat a casa seua i es vafer càrrec de l’educació de la seua es-posa. La contribució de Marie-Annea l’equip de treball va ser importantpel seu coneixement de l’anglés. Vaparticipar activament en la realitzaciód’experiències, en la redacció de qua-derns, en les seues il·lustracions i lacorrespondència científica i va con-tribuir a la publicació del Tractat Ele-mental de Química, del qual ella n’és l’au-tora de les il·lustracions amb una re-presentació detallada dels aparells uti-litzats per a l’experimentació, la qualcosa demostra el coneixement que te-nia de la matèria i del treball de labo-ratori.

Deien de MilevaMaric: «Per què aque-lla dona de talent nova assolir mai en la ci-ència un lloc corres-ponent a la seua và-lua? Sempre va ser tan

sols la dona que una vegada aban-donara el “gran” científic Albert Eins-tein, anys abans de concedir-li el Pre-mi Nobel de Física.» La seua col·la-boració científica va ser molt profito-sa i sembla que Mileva va ser l’autoradels raonaments matemàtics per esta-blir la Teoria General de la Relativi-tat. Companys de l’època deien d’ella:«Els problemes matemàtics senzills elsresolia mentalment en un instant, i notardava més de dos dies en aquellsque ocupaven algunes setmanes alsespecialistes més hàbils. I per resol-dre’ls trobava vies originals i pròpies,les més curtes. Nosaltres sabíem queella era la base sobre la qual Alberts’alçava, que era famós gràcies a ella.Ella li resolia tots els problemes mate-màtics, en especial els de la teoria dela relativitat.»

Malauradament va subordinar to-tes les seues aspiracions i coneixe-ments matemàtics als objectius del seuespòs.

I no podem deixarde nomenar a MariaSklodowska Curie.Educada en una famí-lia polonesa que valo-rava l’educació, molt

jove va fer tot el possible per anar aestudiar matemàtiques, física i quími-ca a la que era aleshores la capital dela ciència, Paris. Va ser la primeradona que va ensenyar a La Sorbonneel 1891. Maria es va casar amb PierreCurie i junts feien investigació sobrela conducta de substàncies radioacti-ves. Pel descobriment d’elements quí-mics amb propietats radioactives, elradi i el poloni, li va ser concedit elPremi Nobel de Física el 1903, com-partit amb el seu home i amb Bec-querel. Després de la mort del seuespòs, Marie va continuar el seu tre-ball amb elements radioactius i el 1911se li va concedir el Premi Nobel deQuímica per aïllar el radi i estudiar lesseues propietats químiques. Durant laprimera guerra mundial va col·laboraren tasques sanitàries en proposar queles radiografies ajudarien a localitzarles bales en les ferides i facilitar lacirurgia sense necessitat de moure elferit, fent una aportació valuosíssimaa la medicina.

Per concloure, fer esment de la seuafilla, Irene Joliot-Curie. Després d’es-tudiar en la Facultat de Ciència deParís, va fer d’ajudanta radiològica du-rant la primera guerra mundial. Aca-bada la guerra, va investigar sobre ra-dioactivitat natural i artificial junt ambel seu marit, amb qui va compartir elPremi Nobel de Química el 1935 perla síntesi d’elements radioactius.

El llistat seria interminable, peròaquesta petita mostra tan sols vol re-conèixer la presència de les dones enla ciència al llarg del temps i la invisi-bilitat a la qual moltes d’elles han es-tat sotmeses tan sols pel fet d’havernascut dones.

6País Valencià

Las mujeres en elmercado laboral: viejasy nuevas desigualdades

6País Valencià

ES INDUDABLE que, en los últi-mos veinticinco años, las mujeres hansido las protagonistas de los más signifi-cativos procesos de cambio social. Ensu lucha por la igualdad, han desenvuel-to estrategias de acción que han trans-formado profundamente el trabajo, laspautas de fecundidad, la familia, la cul-tura y las relaciones sociales en su con-junto. A riesgo de simplificar en exceso,cabe considerar que, para el logro de laigualdad, la estrategia de las mujeres seha apoyado sobre dos bases: un aumen-to muy relevante del nivel de estudios,aprovechando el igualitarismo formalde los sistemas educativos; y la entradamasiva en el mercado de trabajo, favo-recida sin duda por la mejora de sucualificación. Del éxito de dicha estra-tegia dan cuenta suficiente los datossobre evolución de las tasas de activi-dad y ocupación femeninas. Sin em-bargo, este asalto femenino al merca-do de trabajo sólo ha sido posible porla asunción, más o menos resignada,de dos contrapartidas: la aceptaciónen la práctica de una posición subordi-nada en el mercado de trabajo y elmantenimiento del protagonismo enlas tareas de la reproducción. Por ello,aunque el crecimiento de actividad fe-menina ha tenido consecuencias enmuchos órdenes, su impacto sobre elconjunto de la organización y las rela-ciones sociales no ha sido tan intensocomo cabría esperar de esta auténticarevolución del trabajo.

Incluso si pensamos que el accesoal mercado de trabajo por parte de lasmujeres no responde automáticamentea los requerimientos del contexto so-cial, y que no es explicable sin valorartambién esa firme voluntad de trans-formación social que se halla en elorigen de lo que hemos denominadoal inicio como estrategia igualitarista,es preciso considerar dicho contextopara entender las peculiaridades deesta proceso y, sobre todo, las dificul-tades que las mujeres han encontradopara su incorporación al empleo enpie de igualdad. Así, la entrada en elmercado laboral ha coincidido en eltiempo con la elevación del desem-pleo y la posterior persistencia de ta-sas relativamente elevadas de paro yconcentradas en determinados colec-tivos. Ha coincidido, además, con unproceso de deterioro del trabajo alque aludimos con el término simplede precariedad, pero que incluye,cuanto menos, cuatro dimensiones: ladiscontinuidad en el trabajo, con suscorrelatos de temporalidad e incerti-dumbre; la pérdida de control tantoindividual como colectivo sobre el tra-bajo; la desprotección del trabajadory el deterioro de las condiciones detrabajo; y, para algunos sectores, labaja remuneración del trabajo.

Por todo ello, no cabe entenderexclusivamente la problemática inser-ción de las mujeres en el mercadolaboral como mera expresión de resis-

tencias masculinas, o como persisten-cia de viejas trabas y prejuicios sobresus inferiores capacidades, sino comola expresión contradictoria de una lu-cha por la igualdad que coincide en eltiempo con fuertes tendencias al cre-cimiento de la desigualdad en esteámbito. Estas tendencias son al mis-mo tiempo limitadas por el esfuerzode las mujeres, y favorecidas por ladisposición de nuevos contingentesde mano de obra dispuesta a ensan-char los márgenes del trabajo preca-rio y peor pagado.

Creemos que, bajo esta perspecti-va, toman sentido los datos que, demanera dispersa, constituyen la apro-ximación descriptiva al trabajo de lasmujeres. Así, por una parte, en la Co-munidad Valenciana, la actividad fe-menina, que representaba en 1976 el28’7% del total, ha pasado a repre-sentar en 2003 el 40’3%,1 apenas unadécima por debajo del resto del Esta-do. El incremento tan notorio de latasa de actividad se debe sobre todo ala mayor participación de las mujeresentre 25 y 54 años, que ya no seretiran del mercado laboral coinci-diendo con el matrimonio o la mater-nidad.

Sin embargo, tal y como ha ocurri-do en el mercado de trabajo español,una parte muy importante de las mu-jeres activas ha ido a engrosar las filasdel paro, incluso cuando un númerosignificativo del empleo creado ha

M.ª José FrauProfesoras de Sociología de la Universidad de Alicante

Begoña San Miguel

——————

1 Los datos corresponden a la EPA II trimestre 2003.


sido femenino. Aunque el desempleoha tendido a descender para todosdesde la mitad de los noventa, el as-pecto más negativo ha sido el mante-nimiento de la profunda brecha entrelas tasas de paro masculina y femeni-na, que en la Comunidad Valencianaasciende al 7’94% para los hombres yal 15’36% para las mujeres, lo quesignifica que las mujeres soportan eldoble de tasa de paro que los hom-bres. Que, por ejemplo, entre el gru-po de edad de 20 a 24 años, las dife-rencias en la tasa de paro sean de13’84% para los hombres y 21’7% paralas mujeres, en unas generaciones igua-ladas en su nivel educativo y crecidasbajo nuevas pautas culturales, dicemucho de la persistencia de la discri-minación en el acceso al empleo.

Otro rasgo característico del em-pleo femenino es su concentración endeterminados sectores o ramas de ac-tividad. Así, la presencia de mujeresen el sector servicios ha crecido muypor encima de la de los hombres. Éstees el único sector donde la tasa defeminización2 supera el 50%, habién-dose incrementado en 10 puntos enlas dos últimas décadas. También elempleo femenino se orienta en mayormedida al sector público que al priva-do, y a las pequeñas empresas que alas grandes. Dentro de los servicios,que acogen ya en 2003 el 78’8% delempleo femenino, se produce en unafuerte concentración de las mujeresen unas pocas ramas de actividad. Así,Comercio y hostelería acoge el 31’3% delos empleos de mujeres, y Administra-ción pública, educación, actividades sanita-rias y servicios sociales, el 21’7%.

Lo que el análisis de las ocupacio-

nes revela es que las mujeres, si bienhan conseguido ocupar una parte sig-nificativa de los empleos técnicos yprofesionales, merced a los logros edu-cativos, en estos niveles su presenciaes todavía inferior a la de los hombres.En las ocupaciones que requieren me-nor cualificación, por el contrario, es-tán sobrerrepresentadas, y la brechaentre cualificación y empleo es muchomás profunda en el caso de las muje-res. Por ejemplo, el 12% del empleode las mujeres en la Comunidad Va-lenciana se concentra en «personal delimpieza y empleadas de hogar». Latasa de feminización representa en estesector el 73’64%. La elevación del ni-vel de estudios y el aumento de lacualificación, aunque han sido facto-res esenciales de acceso al mercado detrabajo, no han bastado para igualarlas oportunidades de acceso. El estu-dio sobre inserción laboral de jóvenestitulados por las universidades valen-cianas en los últimos años ha dejadobien patente este extremo.3

Finalmente, la precariedad afectaen mucha mayor medida a las mujeresque a los hombres. Además de esaforma extrema de precariedad que re-presenta la economía sumergida, don-de las mujeres son absolutamente pro-tagonistas,4 el trabajo a tiempo par-cial, que es casi en su totalidad traba-

jo femenino (3’6% entre los hombresy 21’1% entre las mujeres), constitu-ye con frecuencia la única opción paralas mujeres que desearían trabajar ajornada completa; y en muchos casos,además, un mecanismo de ocultacióndel trabajo a tiempo completo. Porotra parte, la contratación temporal,de uso tan desmesurado entre noso-tros, sigue siendo superior en el casode las mujeres (38’6% de las mujeresfrente a 35’8% de los hombres), aun-que las diferencias han tendido a es-trecharse.

En conclusión, creemos que la meraconsideración del aumento de la acti-vidad de las mujeres, y el silencio so-bre el resto de los indicadores sobrela calidad de esta integración, arrojauna mirada en exceso optimista sobreel problema. Más allá de estos déficit,además, poco o nada se ha hechopara resolver los problemas que la in-corporación de las mujeres al merca-do laboral plantea, ni a través de re-gulaciones laborales ni de políticassociales. Sólo la intensificación deltrabajo de las mujeres, fuera y dentrodel hogar, y el desarrollo contradic-torio de la solidaridad familiar estánsoportando los costes sociales de es-tos cambios. El acceso al mercado detrabajo ha sido sólo un paso en ellargo camino de la igualdad.

——————

2 Tasa de feminización expresa la proporción que representan las mujeres sobre el total del empleo.3 VV.AA.: Seguimiento de las trayectorias ocupacionales de los titulados por las universidades de Jaume I, Valencia (E.G.) y Alacant,

Fundación Universidad-Empresa IMPIVA, 2001.4 El caso más representativo es, sin duda, el del calzado. Véase VV.AA.: Zapatos de cristal. La mujer como protagonista en la industria valenciana del

calzado, Secretaria de la Dona CC.OO., País Valencià, Valencià 2000.

8País Valencià

Los invisibles de las invisibles

8País Valencià

TODOS LOS días acudimos a nuestrasescuelas, facultades, colegios, despachos, la-boratorios, etc., y ellas, las invisibles, ya hanpasado por allí, la estela de su trabajo haquedado impresa en nuestras instalaciones,llegaron antes de que saliera el sol o se fue-ron tras su puesta, pero nadie las vio. Aveces, como fantasmas, pasan ante nuestrosojos con sus vestimentas blancas, verdes oazules, ordenando las sillas de nuestras au-las, tirando nuestra basura, limpiando lasbancadas de nuestros laboratorios o la mesade nuestros despachos, pasando la mopa ocon un trapo en la mano…

Las invisibles, como ya os imagináis, sonel colectivo de mujeres trabajadoras de lalimpieza, y decimos que son invisibles porvarios motivos: el sector de la limpieza es unsector feminizado donde no se contempla ladiversidad de género, externalizado con unaestructura de empleo deficitario en cuanto aformación personal, fuertemente tempora-lizado y con reducida cultura preventiva. Demanera que estas trabajadoras, que ocupanla categoría profesional más baja, son lasque están peor retribuidas, tienen escasasposibilidades de promoción dentro de la em-presa, lo que significa que seguirán teniendoel mismo salario durante el resto de su vidaprofesional, tienen los peores horarios y ca-recen de reconocimiento social por su labordesempeñada.

Los invisibles son los riesgos a los queéstas trabajadoras están expuestas, existien-do dos grandes grupos de riesgos: los inhe-rentes a su profesión y los relativos a lasactividades de los centros donde trabajan.

Riesgos relativos a su actividadlaboral

De los escasos y poco rigurosos estudiosal respecto, se desprende que los másdevastadores son los riesgos musculoesqueléticosproducidos en primer lugar, por la adopciónde posturas forzadas al intentar acceder arincones, estantes, etc. Muy pocas veces cuan-do distribuimos el espacio o colocamos nues-tro mobiliario pensamos en que la «señora dela limpieza» deberá acceder a él para limpiarel polvo, ¿o sí? Y en segundo lugar, los causa-dos por movimientos repetitivos en la manipula-ción de utensilios de limpieza, que no estándiseñados teniendo en cuenta las característi-cas personales de las trabajoras y que pueden

originar lesiones a medio plazo en tendones,músculos y articulaciones.

En la limpieza se utilizan productos químicoscomo lejías, desengrasantes, detergentesamoniacales, etc., no es de extrañar que de-bido a la falta de formación en cuanto a larealización de diluciones, la ausencia o elincorrecto etiquetado de las botellas que seutilizan y la falta de elementos de protec-ción individuales como guantes o gafas, pue-de provocar alteraciones cutáneas o irrita-ciones en las vías respiratorias entre otraslesiones.

Otros riesgos de no menor importanciapor la frecuencia en la que se producen sonlos riesgos por cortes o punzamientos con ba-suras y los producidos por golpes contra elmobiliario y esto sí que es responsabilidadnuestra ante todo, porque no separamosnuestra basura, porque dejamos trastos yobjetos por en medio y sobre todo, porqueinmersos en nuestro trabajo, no nos dete-nemos ni un segundo en avisarles de quécosas se han tirado en las papeleras ni delprobable riesgo que comporta, ¿de verdadcuesta tanto?

Además debemos tener en cuenta que lasegunda causa de baja laboral en el sector espor riesgos psicosociales, producidos por unaalta carga de trabajo con un horario insufi-ciente, la diversidad de zonas a limpiar, lasrotaciones, la poca cualificación del perso-nal, la deficiente o nula información, el in-adecuado estilo de dirección de los mandosintermedios, la edad y la falta de control yorganización de su trabajo, son algunas delas causas que hacen que estas trabajadoraspadezcan habitualmente estrés, depresiones,etc. En esto también podemos poner nues-tro granito de arena para evitar el agresivoataque de los invisibles. Todos y todas sabe-mos que el orden facilita en gran medida lalimpieza, es por eso que antes de irnos anuestra casa, debemos orde-nar nuestras mesas, sugerir anuestro alumnado que orde-ne las sillas de las aulas, tam-bién podemos saludarles yhablarles como personas queson, agradecerles su trabajo,informarles de todo aquelloque pueda o vaya a afectar asus tareas, de esta maneraellas se harán más visibles y

no tendrán la sensación de ser meros robotsde limpieza.

Riesgos en los centroseducativos

Las limpiadoras realizan su actividad enlas instalaciones de nuestros colegios, insti-tutos, universidades, etc., y estos no estándiseñados teniendo en cuenta a los distintoscolectivos de personal que en ellos trabajan,por tanto debemos adicionar a los riesgosinherentes a su profesión los riesgos de lasinstalaciones donde trabajan. Entre otros, sedeben considerar los producidos por condi-ciones termohigrométricas inadecuadas, puesto quelos locales suelen estar climatizados para laactividad docente o administrativa, activi-dades más sedentarias que las del sector dela limpieza. Riesgos por caídas al mismo nivelpor el estado de suelos, como por ejemplo elexcesivo vitrificado o las tarimas en las cla-ses, las caídas a distinta altura como cuando seaccede a limpiar cristales o estanterías enalto.

Debemos hacerlas visibles yhacerlos visibles

Está en nuestras manos hacerlas visiblesy también hacer visibles sus riesgos con elfin de poderlos prevenir. A grosso modo,diremos que se hace necesario intensificarlas obligaciones de coordinación empresa-rial buscando los canales adecuados de trans-misión de la información; que se han decompartir las responsabilidades siendo fun-damental dotar a las trabajadoras de un ma-yor nivel de control en su trabajo así comola revisión de las estructuras funcionales yde cometidos, competencias, etc.; que esimprescindible prestar una especial atencióna la formación integral de estas trabajadorasincluyendo aspectos preventivos y que esmuy recomendable fomentar habilidades ydestrezas para las tareas encomendadas.

M.ª Ángeles GeaSecció Sindical UPV


Globalització, també en femeníLES CONDICIONS laborals de mi-

lers de treballadores i treballadors a moltsdels països sotmesos als processos de glo-balització neoliberal són bastant defici-ents (per utilitzar una paraula suau). Elsexemples són nombrosos, però com a il·-lustració podríem observar les zones fran-ques d’exportació, zones on l’objectiu ésatraure inversions estrangeres i on el fla-grant desequilibri entre la recerca deguanys i l’exportació és desenfrenat.

En aquestes zones 43 milions de tre-balladors i treballadores, en la seua granmajoria dones jóvens, són explotades sotal’objectiu de la producció barata i nom-brosa. Incentius fiscals per a la inversió,salaris baixos i ritmes infernals és la reali-tat amb que es troba el personal, majorità-riament dones, en el dia a dia del seutreball. I no és fàcil l’acció sindical.Aquests llocs solen ser fortaleses antisin-dicals on des del començament dels anysnoranta, per exemple a Filipines, el sindi-cat TUCP i les seues principals afiliadeslluiten a diari en el terreny per tractard’ampliar les xicotetes conquistes assoli-des en matèria de drets de les treballado-res i dels treballadors. Però la pressiód’abaratiment és tan forta que les condi-cions ratllen l’esclavatge.

A la zona franca de Cavite, ChristyRamírez treballa per a l’empresa coreanaSD Philippines, que fabrica pantalons iabrics per a distintes marques nord-ame-ricà. Les hores extraordinàries són la re-gla i no l’excepció i sovint les portes de lafàbrica estan tancades amb clau per im-pedir que les treballadores i els treballa-

dors se’n vagen abans d’haver acabat elseu treball. En aquesta fàbrica les treba-lladores actualment lluiten per aconse-guir que es reconega un sindicat. Vegemun exemple concret.

Tots els dies, Christy Ramírez va atreballar des de sa casa de Rosario, on viuamb el seu marit. Els seus dos fills menutsviuen amb els seus pares al camp perquèno vol que cresquen en un barri tan po-bre. Christy treballa en la zona francaindustrial de Cavite, situada als afores deRosario. El trajecte d’anada i tornada licosta més del que guanya per hora. Ellaés una de las 330.000 persones, en la seuamajoria dones, que treballen en aquestazona o en zones semblants, per tot elterritori de Filipines.

«Em desperte a les 5 i mitja del matí.Em prepare el desdejuni i em rente. Hed’estar a la fàbrica a les 7. A la nostrafàbrica fem vestits per a hòmens. Jo sócinspectora de control de qualitat. El tre-ball és molt dur però encara ho és mésquan hem de donar-nos pressa. Hem defer les inspeccions molt ràpidament i siens equivoquem poden fer-nos un adver-timent o fins i tot suspendre’ns.»

«Són les 12 del migdia, és l’hora del’esmorzar. Ja he revisat 200 jaquetes ipantalons. Esmorze en la cantina amb elsmeus companys de treball. Ja estic moltcansada i amb fam.»

Ja són més de les cinc de la vesprada imoltes treballadores i treballadors se’nvan a les seues cases. Altres no tenentanta sort.

«A aquesta hora ja he revisat 500 ja-quetes i pantalons. Però la major partdels dies he de fer hores extraordinàriesfins a les 21. Quan tenim comandes ur-gents que no arribem a acabar, ens hemde quedar a treballar tota la nit. No enspodem anar perquè les portes estan tan-cades amb un cadenat».

«Ja són quasi les 21 i no veiem l’horad’arribar a casa. Tan sols he guanyat 240pesos —no arriba a 5 dòlars— per lajornada de treball, més altres 37 pesosper cada hora extraordinària. Però a can-vi d’això, estic esgotada.»

«De vegades, quan plou, per a arribara casa he de caminar pel mig de l’aigua dela inundació, després d’haver estat de peutot el dia. Una vegada sóc a casa, del’única cosa que sóc capaç és de seure imirar una estona la televisió.»

Com aquesta hi ha milers i milers devides explotades per l’aferrissada compe-tència mundial per brindar menors costosde mà d’obra. Treballadores en la seua ma-jor part de maquiles i tallers de tèxtil, peròtambé d’altres sectors de la producció.

Si vols, tu pots fer alguna cosa percanviar aquesta situació. Pots consultar-ho a la pàgina web www.observatorio-deltrabajo.org on pots trobar informaciód’aquesta i d’altres situacions laborals almón. Pots subscriure’t a la pàgina amb unsenzill tràmit o denunciar amb adhesióper mitjà de la pàgina nombroses situaci-ons injustes i esclavitzants en diferentspaïsos.

Xelo Valls

10País Valencià

Mestres republicanes valencianes:ciutadanes de ple dret

10País Valencià

LA COINCIDÈNCIA del 8 de marçde 2004 amb el desenvolupament de lacampanya electoral per tal de renovar elscàrrecs del Congrés ens porta a recordara les nostres companyes de professió que,fa ja 70 anys, varen ser pioneres en el seucompromís ciutadà al si de la vida políticavalenciana. Creem que, encara que mino-ritari, el grup de mestres republicanes va-lencianes, compromeses de manera simul-tània amb la transformació educativa isocial, continuen, com a col·lectiu, sot-meses, després de la llarga nit franquista ila nostra singular transició, en el silenci ien l’oblit, en la peculiar desmemòria his-tòrica que caracteritza a bona part delsnostres cercles professionals i polítics.

Recordem que el detonant que va ferpossible que participaren en aquest àmbitpúblic es troba en l’aprovació de la Consti-tució republicana. A pesar del complexprocés d’enfrontaments i debats que vacomportar, al desembre de 1931 es reco-neixia per primera vegada el dret al vot pera totes les dones majors de 23 anys senseque pogueren ser discriminades a causa delseu estat civil o la seua moralitat.

És a partir d’aquest fet clau en la nostrademocràcia quan les mestres valencianes,que ja s’havien incorporat a l’espai públicdes del seu treball professional, ho faran amés com a membres actius dels distintspartits polítics, sense limitar-se, com ve-nia sent tradicional, a tasques de caràctersecundari, sinó que s’incorporaran a llocsde direcció, seran destacades oradores enmítings i escriuran en la premsa periòdi-ca. El camí cap a la ciutadania de ple drethavia començat.

Si ens detenim a analitzar a aquestcol·lectiu de mestres compromeses ambla república, minoritari, però no per aixòmenys important i influent, se’ns fa evi-dent que comparteixen, de manera majo-ritària, una sèrie de trets comuns. Creiemque no és casual aquesta coincidència per-què, a pesar de les diferències d’edat i deformació, totes elles intenten trencar ambel model tradicional de dona que fins

aquell moment predominava en la socie-tat valenciana, la qual cosa es veu reflecti-da en una sèrie de transgressions de gène-re que les singularitzen. Passem, doncs, aesbossar algunes d’aquestes característi-ques que compartien.

En primer lloc, vam desitjar ressaltar laseua activa militància política, en un ven-tall que abraça des de la DRV fins al PCE,incloent-hi el PSOE i el PVE. La majoriavan fer visible aquesta militància per mit-jà de la seua participació en actes públics(mítings, conferències…) i en l’exercicide càrrecs en organismes directius del pro-pi partit o fins i tot, de caràcter públic.Van ser magnífiques oradores MagdalenaMarzal, del PCE, Genoveva Pons, delPSOE, o, d’Izquierda Republicana, Gui-llermina Medrano i Enriqueta Agut, co-neguda com «la palometa del Front Po-pular». A més, Magdalena Marzal va ocu-par llocs de responsabilitat en el PCE,Guillermina Medrano va ser organitzado-ra del Comité femení d’IR i membre de la

Comissió Gestora de l’Ajuntament de Va-lència en 1936, sent la primera dona regi-dora de l’esmentat Ajuntament; i AmparoNavarro Giner, que va començar militanten l’Agrupació Valencianista Republica-na, arribaria a ser Presidenta del PartitValencianista d’Esquerra (PVE).

I si destacada és la seua militància polí-tica, no menys ho és la seua afiliació sin-dical, ja que totes elles eren membres d’unmateix sindicat: la Federació Espanyolade Treballadors de l’Ensenyança, de laUGT. Voldríem destacar que, entre lespersones fundadores de la FETE valencia-na, es trobaven Francisca Sanchis Ferrer,amb el carnet núm. 10 i Carmen ValeroGimeno, amb el 12, membres des del 1-2-1931, data que podríem considerar fun-dacional del sindicat, encara en les acaba-lles de la monarquia.

Aquest compromís cívic estava acompa-nyat d’una magnífica preparació professio-nal, provinent, en les més jóvens, dels estu-dis del Pla Professional republicà i, en les demajor edat, de la preocupació per una for-mació permanent que es plasmava en l’assis-tència a cursos, seminaris… Totes elles, amés, compartien unes pràctiques pedagògi-ques innovadores entre les quals destacarí-em la participació en una de les experiènci-es renovadores més interessants de la Va-lència republicana, de molt curta existènciaper culpa de l’inici de la guerra, com va serla substitució dels establiments dependentsde la Diputació, regentats per ordes religio-sos, per mestres i mestres compromesos ambla renovació pedagògica. Així, GuillerminaMedrano, anomenada directora de la Casade la Infància «Giner de los Ríos» (abansAsil de Sant Eugeni) tindria com a compa-nya a Magdalena Marzal; Enriqueta Agut iAmparo Navarro van compartir docènciaen l’Institut d’Assistència Social «MestreRipoll» (La Beneficència), mentre queGenoveva Pons era destinada a l’IAS«Gabriela Mestral» (La Misericòrdia); iFrancisca Sanchis a la graduada del carrerGuillén de Castro (Antic Asil Romero).

M.ª del CarmenAgulló Díaz

Professora Universitatde València

11 País Valencià

El seu magisteri, però, no es va veurereduït al marc de l’escola sinó que va sercompletat per la seua intervenció en tas-ques de caràcter extraescolar: colònies d’es-tiu, excursions, Missions Pedagògiques, co-lònies d’evacuats, Milícies de la Cultura…Activitats que s’estenen, també, a iniciativesde caràcter cultural: Amparo Navarro i Mag-dalena Marzal van pertànyer a la «Aliançad’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultu-ra» de la qual aquesta última era tresorera;membres destacades de la FUE foren, entrealtres, Pilar i Teresa Uribes del Barco, de lesJ.S.U. germanes del diputat comunista i mes-tre José Uribes…

Finalment, però no menys importantque el que hem esmentat amb anteriori-tat, destacaríem les seues reivindicacionscom a dones que es reflecteixen en la seuapràctica diària, ja que, majoritàriament,van optar per una vida quotidiana «mo-derna», visible en l’establiment de relaci-ons personals de caràcter anticonven-cional; en una preocupació per la seuaaparença física, molt en la línia de les«xiques Penagos» —vestits de línies rec-tes amb mànegues curtes, cabell curt omoderns barrets—; en el fet de viatjarsoles fins i tot a altres països… una novadona dinàmica, amb una gran energia vi-tal i una alegria per viure que es reflecteixen les fotos que conservem d’elles.

Però la derrota republicana va suposartambé la dels seus ideals de vida. No sónencara freqüents les referències a la re-pressió que es va exercir sobre elles, coma professionals i, sobretot, com a dones.Separades totes de la professió que era elseu mitjà de vida, després del complexprocés de depuració del Magisteri, algu-nes van conéixer, a més, els processosmilitars, els Tribunals de Guerra i les con-demnes a mort.

Així, empresonades durant llargs anysque, després dels simulacres de judici delfranquisme es resoldrien en condemnesde mesos, cosa que podem considerar comuna burla i un menyspreu cap a les seuespersones, van estar Genoveva Pons iFrancisca Sanchis les quals, després de sercompanyes de magisteri a Llíria ho vanser de presó en la mateixa localitat i en lade Sta. Clara de València, on es van tro-bar amb Amparo Navarro i amb CarmenGarcía de Castro, professora de la Nor-mal valenciana.

Altres van haver d’exiliar-se: EnriquetaAgut a Mèxic; Magdalena Marzal aAnglaterra, Guillermina Medrano en laRepública Dominicana i EUA, Pilar Uribesa Rússia; Genoveva Pons a Colòmbia, des-prés del seu pas per les presons franquistes.

I la resta… després de la presó o deltrasllat forçós de la població, de la sepa-ració del Magisteri… van haver de co-mençar un llarg exili interior, marcat pelsilenci i, sobretot, per la destrucció d’unprojecte de vida il·lusionant. Elles, quevan començar a tindre-ho tot, van haverde tornar, de manera brusca i brutal, a unestil de vida tradicional, convencional,

ultramuntà, dins d’una societat, la fran-quista, en la qual, si els hòmens van serderrotats, les dones van sofrir la doblederrota com a ciutadanes i com a dones.Moltes d’elles van haver de subsistir rea-litzant tasques escassament retribuïdes ique, a més, no requerien cap coneixe-ment cultural. Només els somnis de tor-nar a recuperar el que tenien les van man-tenir, dins o fora del país, vives.

A elles, que van encendre la torxa de lanostra lluita feminista, política, sindical iprofessional, el nostre record de gratitudi el nostre compromís perquè el seu es-forç no reste en l’oblit.

12País Valencià

Dona i educacióSi la no violència és la llei del nostre

existir, el futur pertany a la dona.Gandhi

ABORDAR AQUESTA relació entre DONA I EDU-CACIÓ no és fàcil, ja que no és una qüestió que en principi i,de manera global, es tinga en compte a l’àmbit de l’educació,és per això, que no és una reflexió que puga plantejar-se engeneral, ni que es considere significativa i potencial. La rela-ció entre «dona i educació» es pensa i es practica en termesde dret, els que tenim les dones en una educació igualitària,sense discriminació de cap tipus, i des d’aquest plantejament,la relació existent ha esdevingut significativa.

D’altra banda, coneixem estadístiques que ens assenyalenque les dones som majoria a l’àmbit de l’educació i de laformació, i que també de manera majoritària som les donesles que estem treballant en àmbits del que es podria anome-nar cura, relacions personals i de relació amb els altres: sani-tat, serveis socials, tercera edat,…

Però no coneixem ni les causes ni les conseqüències deper què les coses són així, d’aquesta configuració de larealitat, perquè no hi ha estudis,i pot ser no se’n faran estudis —ano ser que les mateixes donesisquem del parèntesi de la igual-tat i comencem a investigar i re-flexionar sobre aquestes qüesti-ons, partint de sí mateixes—; per-què no és aquesta una qüestióque preocupe, que es considered’interès singular i comú, podersaber quines són les raons i lesemocions de per què és així, jaque les aportacions com a donesa les tasques laborals, en general,han estat considerades, fins ara,com a tasques amb un valor me-nor, de poca vàlua —minus-vàlua—, i sols referides a esbri-nar quins llocs de treball ocu-pem, en quina quantitat, en quinscàrrecs directius estem o no, etc.És a dir, les diferents variablesd’una política d’igualtat però queno aborden amb més profunditatquines són les aportacions reals,actuals i qualitatives que oferim irealitzem les dones, possiblement

perquè no es volen veure o perquè el llençol de la igualtatles amaga.

Així ha estat fins ara, ací i ara ja no, els temps estancanviant, les dones estem canviant els temps i els espais, ifruit d’aquests canvis la realitat comença a aparèixer tal i comla construïm dones —i homes—; una realitat on les diferènci-es de dones i homes ens fan considerar que el llençol igualita-ri va fer una funció, en el seu moment, però ara el quenecessitem des de la diferència de gènere és construir un mónnou, possible, si som capaços de concebre’l. Ara ja són claresi visibles les aportacions femenines que les dones aportem almón: del treball, de la política, de casa, de l’educació,… demanera generalitzada, aportacions que tenen relació amb latendresa, amb els sentiments, amb l’amor,… i que configurauna nova percepció matrística.

Potser ja siga el moment, doncs, de començar a fervisible, a dir públicament les aportacions que estem fent, de

manera singular i comuna, cadas-cuna de nosaltres com a dones,les que decidim partir de nosal-tres mateixes, dels nostres sabersde dones, les que partim del quehem anat aprenent, d’unes donesa altres, de generació en genera-ció, i també les aportacions quefem, junt a alguns homes, dia reredia, no sols a les nostres famílies,sinó també a les aules, a les esco-les, a les relacions amb els edu-cands i les educandes, etc.

Relacions a les quals donemvida, nosaltres les dones, perquèsocialment i cultural, que no es-sencialment, les dones hem estateducades per a posar-nos al llocdels altres i per aquesta raó des-envolupem una sèrie d’actituds id’habilitats per a les relacions quepossibiliten l’acceptació de rela-cions on la disparitat, que no ladesigualtat, construeix les relaci-ons d’autoritat amb la capacitatde fer aflorar la paraula de l’altre,escoltant-la, de fer sorgir relaci-

«L'arbre de la vida»GUSTAV KLIMT

Dolors MonferrerFerrandoFormació de

Persones Adultes


LA COEDUCACIÓ és una pràctica que moltes i moltsprofessionals que ens dediquem als temes de gènere i particular-ment en l’àmbit de l’educació hem estat realitzant durant totsaquests anys. I tot i que pensem que encara no s’ha aconseguit unaescola coeducadora que siga capaç d’aconseguir un equilibri enles asimetries de gènere i que contribuesca a evitar la desigualtatsociocultural que es construeix a partir de les diferències sexualsentre els uns i les altres, la Coeducació continua sent una einapedagògica vàlida i necessària per a aconseguir un veritable canvien les relacions entre homes i dones.

Malgrat que amb l’anterior llei es fa referència a la necessitatde la superació de les discriminacions per raó de sexe, les dife-rents administracions i concretament la Conselleria d'Educacióací al País Valencià, no han demostrat el suficient interès nisensibilitat per posar els recursos necessaris per al professorat, niper elaborar materials que podrien orientar i ajudar el treball delsi de les professionals.

En un tema tant complex com és el del gènere les lleiseducatives haurien, no únicament de trencar les barreres explíci-tes que discriminen directament o indirectament les dones, sinóadoptar noves solucions i estratègies que facen possible la for-mació de les persones i que realment permetesquen avançar cap auna educació de la diversitat on es desenvolupen les individuali-tats tot respectant les diferències.

La LOCE és una llei que perjudicarà l’ensenyament i no faràsinó agreujar la situació, perquè significa un pas enrera peraconseguir trencar el sexisme i avançar en el desenvolupamentde la Coeducació.

La LOCE no té en compte:

• La perspectiva de gènere en l’educació.

• Que l’escola ha de constituir un espai de canvi i progréssocial, que afavoresca noves actituds de convivència iigualtat.

• Que el fet religiós pertany a l’àmbit privat de les persones.

• La greu realitat de la violència de gènere.

• La importància de l’educació afectiva-sexual.

• Que les responsabilitats domèstiques continuen recaientmajoritàriament en les dones.

• Que la formació del professorat és molt important per a laconsecució de la igualtat d’oportunitats i la construcciód’una escola, coeducativa.

El manifest complet el teniu a la nostra web: pv.ccoo.es/ensenyament, hi teniu també la possibilitat de donar-li suport. AlPaís Valencià, està defensat pels sindicats: CGT, FE CCOO PV,FETE UGT PV i STEPV-Iv, pròximament es farà la presentaciópública mitjançant rodes de premsa i diferents actes, anireminformant a la nostra web.

ons de respecte i no de poder i domini, de concebre relacionsde diàleg, d’acceptació i de mediació amb els conflictes pro-duïts per les diferències, etc. Aquestes qualitats, les desenvo-lupem allà on som presents, on estem, perquè aqueixes relaci-ons construeixen el món dels afectes, de la cura,… relacionsper a les quals la societat educa a les dones, però que desprésla mateixa societat menysprea i no valora, plena com és devalors patriarcals: valora més la confrontació i la violènciaque el diàleg, l’exclusió més que l’acceptació i el reconeixe-ment, la lluita més que la pau, l’odi més que l’amor,…

És per això, que des d’aquesta conscienciació del quesom, del que fem, i del món en què vivim, és per la qual lesdones, i alguns homes, aporten de manera conscient, com-promesa i com un valor necessari, en aquesta societat violen-ta i d’exclusió dels i de les altres, uns processos educatius queprodueixen transformacions personals i col·lectives, amb re-lacions civilitzadores i humanitzadores, des de l’acceptació,la visibilitat de l’altre, el diàleg, la mediació… I des d’aqueixlloc construïm unes relacions que obrin nous camins de cons-trucció del coneixement, que creen món i sentit, ja que posena l’estudiant/a al centre de la tasca educativa, i partint d’elles id’ells i de nosaltres mateixes, van creant-se camins comuns isingulars.

És per això que, malgrat la realitat, no volem amagar-nosdarrere de normes que no són democràtiques ni positives,com la LOCE, per a justificar, de vegades, la nostra passivitat,encara que cal exigir que siguen normes òptimes per a totes itots però cal també, sense excuses, i si volem realment unaaltra educació diferent, possible i realment de qualitat, norenunciar a la nostra capacitat d’acció, dur a la pràctica unaeducació que construesca relacions de potenciació i de reco-neixement dels i de les altres, estudiants/es o educadores ieducadors, i constituir relacions de diàleg i d’emancipació.

Aquesta és la nostra potència, una gran potència i unesaccions que podem fer visibles i valuoses, i que cal quereconeguem que estem fent, entre nosaltres les donesmajoritàriament i entre alguns homes. I d’aquesta manerapodrem ser conscients de la nostra aportació constructiva, dedur el món a l’àmbit educatiu, aportacions que són individu-als i col·lectives, i constituir entre totes i tots, una educació iuna escola vertaderament i realment democràtica, sempreconscients que fem política, perquè l’educació mai és neutra,i perquè constituir aqueixa nova educació i escola democràti-ca és la nostra esperança i el nostre present, i hem de fer-hopartint de nosaltres mateixes, del nostre saber i de la nostracuriositat com a dones. I així poder anar establint relacionsvertaderament humanes, creatives, crítiques, autònomes, par-ticipatives i solidàries, perquè —com assenyala Anna MariaPiussi— «el sentit comú d’aquesta història, fa referència al desig/necessi-tat de valorar l’experiència pròpia i la dels altres, i deixar d’acomodar lescompetències professionals a un saber preconstituït i a models preconcebutsdes de l’exterior, objectivament, i produir modificacions al propi imaginariprofessional i personal a través d’una nova ubicació simbòlica».

Resum Manifest per laCoeducació, contra la LOCE

14País Valencià

Davant del «gran potser», unadona que sempre ha lluitat i

viscut cada potser amb esperançaARA FA exactament set mesos el

nostre sindicat retia un homenatge aCristina Piris que ens ha deixat. Volí-em, sense dir-li-ho, encetar el llarg,ara ho sabem, procés d’acomiadar-la.Vull reprendre i continuar, en altrescircumstàncies, el fil d’aquell discurs.

El sindicat com moltes altres orga-nitzacions, especialment si es mouenen un medi hostil, per mantenir lalucidesa i el coratge, les conviccions ila responsabilitat, l’entestament en elsseus propòsits, necessita reconéixer-se, preservar la memòria i inventar latradició en el seu sentit més genuícom deia E. Hobsbawm. Aquesta estàfeta de narracions i d’inventaris, deseleccions significatives i és exem-plificada per persones que la repre-senten i que ens han aportat la llumincerta, titil·lant, feble però decisi-va, en etapes més o menys d’obscu-ritat (totes d’alguna manera han es-tat i són ombrívoles), de les seuesactituds i esforços.

Cristina participà en el movimentobrer i veïnal des de les primeresmanifestacions de lluita clandestinasota el franquisme, a les assembleesde la coordinadora de CCOO, al’assemblea de la coordinadora debranques i pobles i als quatre pri-mers Congressos Confederals… ésa dir, en tot el procés viscut pelmoviment sindical i sociopolític deles CCOO i la seua transformacióen el sindicat confederal que és avui,a la lluita antifranquista i als debats iefectiva construcció del nostre pro-jecte sindical.

Cristina, des de posicions semprecrítiques, ha fet una aportació moltvaluosa, unànimement reconeguda,com a dona, com a sindicalista, com amembre d’un corrent o d’una sensibi-litat diferenciada al si de la nostraConfederació. Des d’un compromíspersonalment assumit i que la dugué aincorporar-se a moltes dimensions dela lluita pels drets i per les llibertats: almoviment feminista, a la lluita i rei-vindicació nacional, als col·lectius al-ternatius i radicals, a l’ecologisme i alpacifisme, a la resistència contra laglobalització neoliberal.

Molt bé pot representar els esfor-ços de tanta gent que, empentada per

la creativitat de qui viu la «utopiad’allò quotidià» no ha estat reconegu-da, perquè les categories empradesper a fer-ho des de les organitzacionsmés convencionals no donen més queuna visió empobrida, esbiaixada o de-formada i no poden fer justícia ni aaquesta divergència creadora, ni a es-forços personals més discontinus ocomplexius.

«El present es dóna junt a l’horitzóque hi ha en ell», deia un mestre de lautopia, Ernst Bloch. La utopia funcio-na com a crítica i com a provocació,per això aquesta permanent inquietudde qui cerca i crea, sentint properl’horitzó que es desplaça i eixampla i

serveix per a caminar. Cristina hadeixat de caminar. En el seu acomi-adament podem dir, com en altrescasos, que la seua forma de pensar id’existir estigué marcada per la in-subornable crítica i el calor humà,el corrent càlid de solidaritat, es-perança i fantasia que feia que unpoguera escalfar-se fins i tot ambels seus pensaments.

Per això l’amplia representacióde gent que passà per Ca’Revolta oanà al cementeri de València a do-nar-li l’adéu, digne colofó del «dar-rer pas de dansa», com diu MiquelMartí i Pol, qui també sapigué viu-re una mort quotidiana i tendra. Ésla forma com un viu el que qualifi-ca la mort i Cristina «pot estar se-gura de no haver decebut els qui envida li atorgaren confiança i queesperaven que la mort fora tan pre-sentable com la vida».

Joan Sifre MartínezSecretari GeneralCS CCOO PV

Cristina Piris


CLAUSCOEDUCATIVES

LA FEDERACIÓ d’Ensenyament de CCOO PV, sensi-bilitzada per afavorir la pràctica coeducativa en als nostrescentres de treball, s’ha coordinat amb les federacions d’En-senyament de CCOO de Catalunya i de les Illes per tal deposar a la disposició de tot el professorat un nou recursformatiu. Es tracta del CD «Claus coeducatives» querecull un curs sobre coeducació dirigit al professoratd’Educació Infantil, Primària i Secundària.

Amb aquest treball —coordinat per les secre-taries de la Dona de les tres federacions, a partir

d’un treball de la Secretaria de la Dona de la FederacióEstatal, editat ací, al País Valencià, amb la col·laboració del Cen-

tre d’Estudis sobre la Dona, de la Universitat d’Alacant—, no pretenemdonar «receptes», sinó elements per a ajudar a l’anàlisi de la realitat des d’una

perspectiva de gènere i al desenvolupament d’una escola coeducadora. El CD està editat encatalà i, fruit de la coordinació de les tres federacions, hem editat un material en el qual s’han

incorporat indistintament les parles i cançons populars dels tres territoris.

Es tracta d’un curs d’unes 50 hores de duració que consta de 5 mòduls:

Mòdul 1. EDUQUEM EN IGUALTAT?

Amb aquest primer apartat es tracta que el professor o professora que realitza el curs analitze en què consisteix la seua pràcticacoeducativa.

Mòdul 2. ACLARIMENT DE CONCEPTES

Aquest apartat presenta un ample aclariment de conceptes referits a:

— El sexisme.

— La igualtat d’oportunitats.

— Coeducació i transversalitat.

Mòdul 3. QUÈ PASSA ALS NOSTRES CENTRES?

En aquest cas es tracta d’analitzar la pràctica coeducativa dels nostres centres de treball.

Mòdul 4. CLAUS COEDUCATIVES

Amb aquest mòdul, hauràs arribat al punt en el qual se t’ofereixen orientacions per a portar a la pràctica i per a millorar el teu treballen coeducació.

Mòdul 5. EL MEU PLA DE TREBALL

En arribar a aquest punt, estaràs en condicions de confeccionar el teu pla de treball a partir de les reflexions personals que, al llargdel CD, has tingut oportunitat d’anotar en els diferents mòduls del curs.

A més a més, el CD t’ofereix un bon grapat de recursos:

— Bibliografia.

— Recursos audiovisuals.

— Adreces d’Internet.

— Contes dramatitzats.

El CD, que ha rebut el Premi de Qualitat al material didàctic en suport multimèdia de l’INAP, any 2003, estarà a la vostradisposició, i a la del vostre centre de treball, a les seus de la Federació d’Ensenyament; el podeu demanar també al permanent sindicalde la vostra comarca.

16País Valencià

Treballem per la igualtat!!!

Introducció del tema en totsels cursos, utilitzant la tutoriao una àrea, debatent textos onotícies.

Exposició d’objectes artístics—treballs, manualitats, artesa-nia…— realitzats per les ma-res o àvies de l’alumnat del cen-tre.

Exposició de dibuixos i cartellsrealitzats per l’alumnat, sota eltema «compartim la vida, com-partim els treballs» o qualsevolaltre al voltant de la igualtatd’oportunitats entre els sexes.

Concurs artístic-literari ambaquest mateix lema o un altre.

Realització d’una gran bande-rola lila: Cada persona del cen-tre aporta un tros de roba d’a-

El 8 de març de 1908, treballadores del sector tèxtil de la fàbricaCotton de Nova York es van declarar en vaga per reivindicar millores enles seues condicions de treball. Davant la negativa del patró a atendre lesseues reivindicacions, es van tancar a la fàbrica. Al cap de poc, es vadeclarar un incendi a la factoria i totes les treballadores van morir.

L’any 1910, durant la II Conferència de Dones Socialistes, es vadecidir proposar el 8 de març com a data per reivindicar els drets de lesdones.

La simbolització mitjançant el color lila de la lluita feminista es deua que aquest era el color de les peces de roba amb les quals aquellesdones estaven treballant.

quest color que es va cosint enel pati del centre.

Penjada de banderoles liles entotes les finestres dels centres.

Taula rodona amb participa-ció de noies del centres, ma-res, professors…

Confecció d’un gran raïm decolor lila, en el cada gra repre-sente una dona important perla seua contribució social a fa-vor de les dones (literates, cien-tífiques, compositores, artistes,esportistes…) lluitadores pelsdrets de les dones…

Qualsevol altra activitat quefaça visible les dones, queqüestione la seua situació dediscriminació i reivindique laigualtat.

ACTIVITATS que poden realitzar-se al centreper fer visible la situació de discriminació de les donesi la lluita per la igualtat

vesteixel centre

de lila8 de

març

Repartir el treball,compartir la vida

repartir les criatures,compartir el futur

repartir la gent gran,compartir l’experiència

repartir la cuina,compartir l’alimentació

repartir la neteja,compartir la higiene

repartir la llar,compartir la comoditat

repartir els serveis,compartir la seguretat

repartir el benestar,compartir la salut

repartir el descans,compartir l’alegriarepartir el temps,

compartir la llibertatrepartir l’oci,

compartir la diversiórepartir la producció,compartir la riquesarepartir la iniciativa,

compartir la responsabilitatrepartir l’educació,compartir la cultura

repartir l’energia,compartir el mónrepartir l’amor,

compartir la felicitat

1 País Valencià8 de març

Unitat didàcticasobre

Maria Mercé Marçal

Maria Mercé Marçal (Barcelona,1952-1998). Poeta, traductorai narradora. Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de

catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes. A més de prendrepart activament en la vida literària catalana, va participar en lapolítica i en moviments cívics com el feminista, que no va abando-nar mai. Un del eixos que va centrar la seua vida va ser, sens dubte,la lluita, en tots els fronts possibles, per fer visible la paraula dedona.

Maria Mercé Marçal va passar la infantesa a Ivars d’Urgell onla seua família es dedicava al camp i a la vida de pagés. Estudiàbatxillerat a l’institut de Lleida i ben prompte va començar aescriure poesia en castellà, ja que a causa de la Dictadura la seuaformació fins aleshores havia estat en castellà. Però influïda per laNova Cançó va començar a escriure els primers versos en català.

Després de llicenciar-se el 1969 en Filologia Clàssica, va viureen un col·legi major una etapa de contacte amb comunitats cristia-nes de base i va donar classes a grups obrers. El 1972 es va casaramb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Va fer classes de llenguacatalana a Sant Boí de Llobregat, dins el marc de la resistènciapolítica i cultural antifranquista de l’època.

Durant la dècada dels setanta participà amb Ramon Pinyol,entre altres, en la creació dels Llibres del Mall, una editorial quenaix amb la voluntat de publicar sobretot poesia.

El 1976, Maria Mercé Marçal guanya el premi de poesiaCarles Riba amb el recull Cau de Llunes. Comença alhora la seuaimmersió en el món polític (es va afiliar al PSAN i en fou unreferent a la circumscripció de Lleida). Amb la publicació de Bruixade dol el 1979 començava a fer-se popular com a dinamitzadora degrups feministes. Va col·laborar en publicacions com Reduccions,

Dones en lluita, Escrivint a les parets. També participà en el muntatge Lasala de nines, de Mercé Rodoreda, a càrrec del grup de Teatre Bruixesde dol, nom inspirat en el seu poemari.

Alguns cantautors del moment com Marina Rosell, TeresaRebull, Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet… musiquen poe-mes seus. No abandonarà mai la militància feminista encara queprogressivament es dedique de forma prioritària al món literari.

Els anys vuitanta s’enceten amb el naixement de la seua fillaHeura, experiència que es reflectirà en el poemaris Sal Oberta(1982) i La germana, l’estrangera (1985); aquest premi López-Picó. Elllibre següent Terra de Mai parlarà de l’homosexualitat femenina.L’últim treball com a poeta és el recopilatori Llengua abolida oninclou el poemari Desglaç, on es parla del dolor per la mort del seupare. En els últims anys va impulsar la creació del Comité de Donesdins el Centre Català del PEN, a partir de la fundació d’aquestmoviment internacional femení el 1992.

Com a traductora excel·leix en la traducció d’autores comColette, Yourcenar, Leonor Fini.

En la narrativa infantil va fer una incursió conjunta amb GlòriaPuig amb La disputa de fra Anselm amb l’ase. El relat Viratges, reminiscènci-es, inclòs en el llibre Barceldones, la va animar a escriure una de lesobres més emblemàtiques, La passió segons Renée Vivien. Aquestanovel·la li va portar una pluja de premis: el Carlemany el 1994, elde la Crítica Serra d’Or, el 1995, el Joan Creixells el 1995, elPrudenci Bertrana i el de la Institució de les Lletres Catalanes 1996.A pesar de ser una de les poetes més reconeguda dels últims temps,l’última obra la va consolidar també com a narradora.

Va morir a Barcelona, el 5 de juliol del 1998, a causa d’uncàncer.

BREU REPÀS PER LA BIOGRAFIA I L’OBRA DE L’AUTORA

federac ió d 'ensenyament comiss ions obreres pa ís va lenc ià

Unitatdidàctica

de març8

2País Valencià 8 de març

AQUESTA UNITAT vol ser una primera aproxima-ció a la poesia d’una de les escriptores més compromesesamb el feminisme català en els darrers anys. La lluita deMaria Mercé Marçal per fer presents les escriptores i lesdones en general en la societat ha estat una constant en laseua vida. Des de la literatura, la cultura, o qualsevol altreàmbit en què participara Maria Mercé Marçal ho feiasempre amb el compromís de la paraula DONA.

Aprofitant la data del vuit de març volem retre-li unpetit homenatge i us proposem un breu recorregut per laseua obra poètica que té com a objectiu final fer unrecital a classe. Això sí, abans s’hauran de treballar elspoemes per entendre’ls bé des de la forma, la mètrica,l’estructura, …i el sentit, la temàtica. Així us proposemunes activitats que us ajudaran a aconseguir el recitatfinal més conscient i més complet (per què li hauremtrobat tot el sentit), i, més plaent que, al cap i a la fi, ésdel que es tracta.

OBJECTIUS:

— Conéixer la biografia i l’obra de M. Mercé Marçal apartir dels seus poemes més emblemàtics.

— Llegir i entendre cadascuna de les poesies propo-sades.

— Repassar la mètrica i les figures retòriques.

— Fer una lectura, com una mena de minirecital, a classe.

NIVELL:

4t ESO i Batxillerat.

ACTIVITATS

Gairebé tota la poesia de Maria MercéMarçal arranca d’una constatació queapareixia ja en la primera pàgina delprimer llibre Cau de Llunes. Com expli-caries el títol d’aquest llibre?

A continuació, reproduïm l’esmentada poesia. Llig-la icontesta les següents preguntes:

Què és una divisa? Quin sentit té al text? Creus que ésfàcil identificar-se amb el que diu Maria Mercé Marçal enaquesta poesia? Per què?

Quins motius apareixen per a la rebel·lió?

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,De classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Quin és el tema de la següent poesia?Quina estructura té: conclusiva, ex-plicativa, il·lativa…? L’estructura res-pon a cap model d’estrofa de la poèti-ca catalana?

Drap de la pols, escombra, espolsadors,plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,esponja, pala de plegar escombraries,gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Després de Cau de Llunes, el segon lli-bre, Bruixa de dol, comença també amb«Divisa». Compara la Divisa anterioramb aquesta. Què tenen en comú,què tenen de diferent? Explica quèvol dir Maria Mercé Marçal en aques-ta divisa.

DIVISA

Emmarco amb quatre fustesUn pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nomI amb guix l’escric a sota.

1

2

3

8de març

UNITAT DIDÀCTICA


Del mateix llibre, de la secció Foc dePales, hem triat el següent poema.Com interpretes el significat de l’úl-tim vers? Quina figura retòrica hi apa-reix (paradoxa, antítesi…? Quina mè-trica utilitza en aquest poema MariaMercé Marçal?

VI

De primer van foradar-me les orellesi de llavors ençà duc arracades.No prengueu aquest bosc per una alzina.

El següent poema està format perdos quartets i dos tercets. Fes-ne lamètrica i la rima. Aquesta estructuracompositiva respon a un tipus depoesia clàssica però pel que fa alcontingut és avantguardista; explicaaquest contrast.

XII

Bruixa de dol, al meu cau solitari,he clos el llibre on l’òliba fa dia.A trenc d’oblit s’esquera la falziai el gessamí al tombant d’aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari,l’aranya ha pres altre cop el casal.Cendra d’amor assenyala el portal.Però la lluna em dicta que despari

el decorat —veus?, l’arbre malferitserva a l’escorça la teva divisa.I em cita al fons de l’estany sense brisa.

Torno el mirall al calaix de la niti esborro el rastre, travessat d’agulles.Se’m bada als dits la tristor de les fulles.

A continuació reproduïm una poesiatambé del llibre Bruixa de dol que vaser escrit entre 1977 i 1979. Si tensocasió escolta-la cantada per MarinaRosell.

VIII

CANÇÓ DE FER CAMÍ

Per a la Marina

Vols venir a la meua barca?—Hi ha violetes, a desdir!anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança—i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços—i serem quatre, serem cinc!—i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Sí, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,Ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.

5

64

8de març

UNITAT DIDÀCTICA


El llibre Bruixa de dol es tanca amb elpoema següent. Llig-lo i explica la rela-ció que hi apareix entre el tema i eltítol. Fixa’t sobretot en la segona estro-fa, a qui fan referència els versos 5 i 6?

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mansalçades a la lluna,obrim una finestraen aquest cel tancat.

Hereves de les donesque cremaren ahirfarem una fogueraamb l’estrall i la por.Hi acudiran les bruixesde totes les edats.Deixaran les escombresper pastura de foc,cossis i draps de cuinael sabó i el blauet,els pots i les cassolesel fregall i els bolquers.

Deixarem les escombresper pastura de foc,els pots i les cassoles,el blauet i el sabó.I la cendra que restino la canviaremni per l’or ni per ferroper ceptres ni punyals.

Sorgida de la flamasols tindrem ja la vidaper arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixaràl’inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l’airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la niti la paraula DONA.Llavors, creixerà l’arbrede l’alliberament.

Del llibre La germana, l’estrangera quepràcticament està tot dedicat a la ma-ternitat i a la relació mare-filla repro-duïm l’última poesia. Tenint en compteque el poema va adreçat a la seuafilla, quina relació té amb el títol delllibre?

Es perquè et sé germana que puc dir-te estrangera.Sense treva esbossada, sense treva abolidaaquesta guerra que m’uneix a tuen un pacte de sang inestroncable.És perquè et sé germana que puc dir-te estrangera.

El poemari Desglaç reflecteix el dolorque sent Maria Mercé Marçal per lamort del seu pare. El poema que ve acontinuació té una relació amb unaoració molt coneguda, quina?

Pare-esparver que em sotges des del celi em cites en el regne del teu nom,em petrifica la teua voluntatque es fa en la terra com es fa en el cel.La meua sang de cada dias’escola enllà de tu en el dia d’avuiperò no sé desfer-me de les velles culpesi m’emmirallo en els més cecs deutors.I em deixo caure en la temptacióde perseguir-te en l’ombra del meu mal.

7 8

9

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ— Busca informació sobre el personatge de Renée Vivien que va inspirar l’última

obra de Maria Mercé Marçal. Per donar-te alguna pista et direm que tambéera poeta i que va viure a París (a pesar del seu origen anglés) en l’època de laBelle Époque.

— Un dels debats clàssics dels estudiosos de la Literatura és i ha estat siexisteix una Literatura de dones diferent —s’entén— a l’escrita pels homes.Tu què n’opines? Escriu un text argumentatiu breu sobre la qüestió.

Elaborada per Gemma Marrahí

UNITAT DIDÀCTICA


federac ió d 'ensenyament comiss ions obreres pa ís va lenc ià

Publicitat i donaLes activitats que es presenten estan pensades per a l’alumnat

de Secundària Obligatòria

ACTIVITAT 1

OBJECTIU: Explicitar les creences de l’alumnat respecte de la publicitat.1. Llegiu aquest text on apareixen reflectides dues idees diferents de la influència de la publicitat a l’hora de

comprar un producte.

— Quina opinió plasma l’autora? Quina opinió tenen els publicistes, els venedors de somnis?

— Per quina d’aquestes dues argumentacions et decantes? Per què?

Retomo la observación de J. Luis González Yuste (1999) acerca de que el peligro de la publicidad es que de entrada damos por hechoque es engañosa y no nos paramos más a analizarla.

Además, hay una tendencia general a pensar que son, si acaso, los demás, los que puedan caer en las posibles manipulaciones de lospublicistas. Esgrimiendo argumentos de lo más superficial pensamos que es imposible creerse que por ponerse determinada colonia vamos atener al sexo contrario a nuestros pies, o que por usar determinada compresa vamos a ser especialmente felices.

Bien, y esa es la línea de defensa que usan los publicitarios, Alonso, Matilla y Vázquez (1995) señalan qué argumentan en su favorestos señores vendedores de sueños: «Los mecanismos de las convenciones sugestivas desencadenadas son conocidos o fácilmente descubriblespor el público. Es decir, que nadie se cree de verdad que por usar o consumir tal producto vaya a encontrarse en situaciones equivalentes a lasque viven los protagonistas de las historias con las que nos presentan las virtudes de ese producto, y que se entiende que tales situaciones son

Unitatdidàctica

de març8


un mero marco imaginario para realzar las características más o menos excelentes de la mercancía, con lo cual no se desencadenaría ni seproduciría engaño alguno.»

Esto es lo que aproximadamente todos creemos. Pero… hay mucho más que decir y que entender. El tema no es tan sencillo. Unapremisa fundamental de la que debemos partir es la de que el profesional de la publicidad de nuestros días construye sus anuncios comerciales«como si fueran las piezas más complejas del hardware de un ordenador», tal como W. Meyers (1991) expone, y trabaja para elaborarcuidadosamente un sistema de persuasión de los ciudadanos. En definitiva, dedican todos sus esfuerzos para conocernos mejor que inclusonosotros mismos. «Las agencias pueden obtener grandes beneficios aislando e identificando las vulnerabilidades de cada segmento de lapoblación, transformando los productos más corrientes y normales en mágicas panaceas y, después, dirigiendo sus nuevas técnicas de venta,terapéuticamente diseñadas, a las precisas capas de la población», W. Meyers (1991), en Los creadores de imagen, Barcelona, Ariel.

Existen aspectos emocionales, aspectos inconscientes de nuestra personalidad, debilidades, que en principio desconocemos, pero estánprofundamente arraigados en nosotros…

…De los cantos de sirena de la publicidad no nos libramos nadie, pero es bueno prevenirse contra estos profesionales de la persuasión.Gente que, por otro lado, no hace más que si acaso perfeccionar la línea de actuación de una sociedad en general en la que predominan lasapariencias, en la que casi todo es escaparate. Y el que esté libre de culpa que tire la primera piedra…

El papel de la mujer en la publicidad, Toni Cuadrado

ACTIVITAT 2

OBJECTIU: Reconéixer el destinatari de la publicitat i descobrir quin tipus de dona ens presenta lapublicitat d’aquestos productes així com la seua influència en l’autoimatge de cadascú.

METODOLOGIA: Desenvolupar l’activitat en petits grups de dos o tres components.

A) Retalleu d’alguna revista un anunci d’un producte de cosmètica o de perfums on aparega una imatge de persona,exposeu-los a la pissarra o al suro i contesteu a les següents preguntes:

— Quin tipus d’imatge apareix més sovint, la de l’home o de la dona?

— A qui va dirigida la venda del producte en cadascuns dels retalls? Tria o fica altra alternativa a la que hi ha alquadre.

Perfil: home, dona, jove, xiquet, adult, ancià…

Classe social/professió: alta, mitjana, baixa…Estudiant/a, professió liberal, treball domèstic…

B) Guaiteu els retalls que duen la imatge de la muller, trieu cada grup un anunci i descriviu la dona fotografiada (edat,estatura, vestimenta,…).

C) Llegiu les descripcions dels diferents grups, per a després extraure en general, el model de dona que ens voltransmetre la publicitat.

— Quines característiques es repeteixen en totes les descripcions?

— Aquest estereotip pertany a la realitat quotidiana de totes les dones? Com som físicament?

— Creus que la publicitat afecta la manera de veure’m dia a dia a l’espill i trobar-me satisfeta amb el meu cos?Podem establir algun vincle entre anorèxia o bulímia i la publicitat? Raona aquesta resposta.

UNITAT DIDÀCTICA


ACTIVITAT 3

OBJECTIU: Fer palés tres estereotips de dona a la publicitat i a la venda de quins productess’associa.

METODOLOGIA: Treballar l’activitat en grups.

Identifiquem anuncis on la dona és protagonista des de tres vessants diferents, per a després confeccionar tres muralsdiferents:

A) Anuncis on el producte no és important, si no la conquesta de la dona o l’admiració d’aquesta, o el producte duuinclòs a més del producte anunciat una bellíssima model… La dona se situa com un objecte desitjable en lacompra del producte.

— Retalleu propaganda de les revistes on aparega aquest model de dona.

— Identifiqueu quin producte es pretén vendre en cadascun dels anuncis.

— Quines qualitats del producte assenayala el publicista.

B) Anuncis en els quals s’utilitza la dona com una meravellosa esposa i excel·lent mare. Als anuncis es mostra unamare idíl·lica, jove, guapíssima, mostrant un gran somriure i gran felicitat per fer-se càrrec del desdejuni, delmenjar o del berenar dels seus fills o filles. És la mare idònia, dolça, comprensiva, submisa, feliç…

— Retalleu anuncis on aparega aquest prototip de muller.

— Identifiqueu quin producte es desitja vendre.

— Quines qualitats del producte apareixen reflectides.

C) En el cas de desenvolupar un treball remunerat ha de dividir el seu temps entre aquest i la família, tanmateix maiha de descuidar la casa i, sempre, per damunt de tot, ha d’oblidar que és «una mestressa de casa», que ha de tenircura dels seus i de la casa.

— Retalleu anuncis on aparega aquest model de dona.

— Identifiqueu el producte que es vol vendre.

— Quines qualitats del producte hi apareixen.

ACTIVITAT 4

OBJECTIU: Identificar a la publicitat impresa la dona com a consumidora de productes i la donacom a reclam publicitari.

A) Vegeu aquests anuncis publicitaris de diferents productes:

UNITAT DIDÀCTICA


— Quin és el protagonista de cadascun dels anuncis?

— Quin reclam utilitzen per vendre el producte?

— Quina explicació trobes a la resposta anterior?

— Respecte del paper de la dona, veus alguna relació entre els diferents missatges publicitaris? Explica la teuaresposta.

— Quines qualitats del producte apareixen a les imatges? I a l’eslògan?

B) Troba anuncis que suposen una utilització de la dona.

C) Vegeu aquestos anuncis:

— Quin producte s’anuncia?

— A qui volen vendre el producte? Destria d’aquestes possibilitats:

Perfil: home, dona, jove, xiquet, adult, ancià…

Classe social/professió: alta, mitjana, baixa…Estudiant/a, professió liberal, treball domèstic…

— Quina relació hi trobes entre la imatge i el producte?

— Quin és l’eslògan? Quin tipus de frase hi utilitza (enunciatives, imperatives, exclamatives, interrogatives)?

— Quin és el principal atractiu de l’anunci? Aconseguirà l’objectiu de vendre el producte?

BIBLIOGRAFIA

— Coordinador LUIS MIGUEL MARTÍNEZ, Programa Presa Escuela…, Ministeri d’Educació, 1990.— JAUME GUILLAMET, Conocer la prensa, Editorial Gustavo Gil, Barcelona, 1988.— La mujer en la publicidad, Ministeri d’Assumptes Socials, Institut de la Dona.— JOSÉ IGNACIO AGUADAD GÓMEZ, La tele, ¡cuestión de salud!, Edita Excm. Ajuntament de Huelva, juny, 1999.— JULIO CABERO ALMENARA, «Publicidad y educación. Educación y publicidad», Revista Comunicar, 8-17.— M.ª LUISA SEVILLANO DONACIANO BARTOLOMÉ, Enseñar y aprender con la prensa, Editorial CCS, Madrid, 1995.— DAVID VICTOROFF, La publicidad y la imagen, Editorial Gustavo Gili, S.A., Barcelona, 1980.

UNITAT DIDÀCTICA

Elaborada per Rosalia Salcedo

Documents

País Valencià - uv.es · País Valencià 2 Sumari Coordina: M.ª Jesús Pérez P AÍS VALENCIÀ La Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià no s’identifica neccessàriament