Guia valencià

GUIA PER UN LLENGUATGE IGUALITARI EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓAJUNTAMENT DE SAGUNT

AJUNTAMENT DE SAGUNT

Guia per un llenguatge igualitari en els mitjans de comunicació 1a edició. Sagunt: Ajuntament de Sagunt, 2009141.72 (Feminisme)81 (Lingüística i llengües: semàntica)

© Ajuntament de Sagunt. Àrea de la Dona

Coordinació: Òscar Pérez SilvestreTextos: Maria Martí López i Òscar Pérez Silvestre

ISBN: 978-84-89395-27-5Depòsit legal:

Disseny i maquetació: Sergi BonaqueImpressió: Martínez Impresores

En els últims anys, s'estan produint grans canvis en la nostra societat en relació al paper de la igualtat d'oportunitats i del tracte entre hòmens i dones. Això no obstant, hi ha un debat obert sobre els mètodes més eficaços per a eradicar les desigualtats en la vida real. Per això, les administracions públiques no hem de descansar en el nostre interés d'eliminar qualsevol obstacle per a aconseguir que la legislació no siga paper mullat sinó una realitat quotidiana, una igualtat plena.

L'àmplia presència de les dones en la vida pública i en llocs de responsabilitat ens fa adoptar nous hàbits lingüístics. Es fa imprescindible acabar amb la visió dels rols tradicionals i promoure la visibilització de les dones tant en la història com en el llenguatge.

Per este motiu, en la construcció de les polítiques d'igualtat, l'Ajuntament de Sagunt no vol perdre de vista la importància de les polítiques lingüístiques, perquè, en massa ocasions, la dona encara continua estant en desavantatge enfront de l'home. Fins que esta situació no canvie, no aconseguirem una societat igualitària ni desfarem la discriminació de les dones.

Sobre estos continguts tracta la guia que tens a les mans, un nou document sobre com afecta la nostra concepció de les coses i de les persones als usos lingüístics, i viceversa. No hem d'oblidar que el llenguatge és important en la imatge subconscient que ens creem de la nostra societat i de les persones que la componen i en la manera en què les percebem i com les valorem. Només a través d'estos canvis podrem ser un model per a les generacions futures, les quals aprendran per mitjà de la llengua noves formes de percebre la realitat i adequaran a ella els seus comportaments.

Es tracta d'una important guia que naix com a fruit de l'aposta de l'Ajuntament de Sagunt per aconseguir una real i efectiva igualtat d'oportunitats en tots els àmbits de la societat.

Davinia Bono PozueloRegidora de la Dona

Els darrers anys, el marc normatiu en matèria d'igualtat ha operat canvis notables que cal atendre. La mateixa Llei Orgànica, de març de 2007, d'igualtat efectiva entre dones i hòmens, tracta específicament i protegeix normativa-ment el tema del llenguatge no sexista i la ruptura d'estereotips sexistes en diferents punts del seu articulat (Títol II, capítol 1, article 14, apartat 11; Títol II, capítol 2, article 24; Títol II, capítol 2, article 28, punt 4). La promoció de la igualtat efectiva entre dones i hòmens és una assignatura pendent en molts àmbits de la societat. Una manera de contribuir a aquest fi és capacitar, en els processos de socialització, els agents implicats, entre els quals els mitjans de comunicació exerceixen un paper central.

L'Ajuntament de Sagunt va publicar l'any 2006, en coedició amb l'Oficina de Promoció i Ús del Valencià de la Confederació Sindical CCOO PV, l'opuscle Criteris de llenguatge no sexista, com una de les accions del Pla d'Igualtat de Gènere del nostre Ajuntament. En línies generals, aquell manual continua sent vàlid per al personal dels diferents departaments de l'Ajuntament i per als mitjans de comunicació de titularitat pública municipal. La realitat, però, és més àmplia i la nostra ciutat i comarca compten amb un ampli ventall de mitjans de comunicació propis i de delegacions de premsa, ràdio i televisió centralitzades a Sagunt, per a les quals oferim ara uns consells que els ajudaran a practicar un ús del llenguatge més igualitari, modern i de qualitat.

Aquesta publicació sobre l'ús no sexista del llenguatge pretén servir com a instrument per a complir les actuacions previstes en el Pla d'Igualtat de Gènere (2006-2010), aprovat per

l'Ajuntament en el Ple del 28 de setembre de 2006, que en l'estratègia 1, objectiu 1.4 diu: «Facilitar instruments i recursos didàctics no sexistes a professionals que intervenen com a agents de socialització». Això es concreta en l'acció 31: «Elaboració de pautes per a una comunicació no sexista dirigides a professionals dels mitjans de comunicació i de la mediació social en general». El Pla d'Igualtat de Gènere 2006-2010 estableix aquestes estratègies, objectius i actuacions per a dur a terme l'actuació transversal al si de l'Ajuntament de Sagunt per a l'eliminació de l'ús sexista, tant a nivell escrit i oral, presencial i telefònic, així com també en els mitjans de comunicació social de l'Ajuntament (BIM, web...). És a dir, té vocació de ser un instrument per a la dinamització d'igualtat i per al canvi social necessari, que permeta avançar cap a la realitat de Sagunt com a referent de municipi igualitari.

Per tant, aquest material està dirigit especialment a professionals que necessiten reciclar i ajustar els seus coneixements en matèria de llenguatge no sexista, en general, i en la transmissió d'informació no sexista en la xarxa, en particular. A més de complir la seua funció formativa, es converteix en una eina que facilitarà la difusió per a la sensibilització de la ciutadania en matèria de violència, gènere i igualtat d'oportunitats, i que podrà ser utilitzada pel personal tècnic i professional. Igualment, posa a la disposició d'aquestes i d'aquests professionals eines per a afrontar els canvis legislatius i estratègics que s'estan produint en aquesta matèria, per tal de facilitar la concreció de la igualtat de gènere com a eix transversal amb la finalitat de millorar la vida de les persones en general i de les dones en particular.

5

6

Sobre els usos sexistes en la comunicació habitual

Criteris generals i específics per a l'ús del llenguatge no sexista en el treball diari dels mitjans de comunicació social

Recomanacions per a l'ús no sexista en els mitjans de comunicació locala) Causes d'un ús incorrecte de la llenguab) Recomanacions generals per a l'ús d'un llenguatge no sexista en la informació escrita i audiovisualc) Recomanacions per a no utilitzar imatges sexistes en la fotografia, disseny gràfic i publicitat

Com podem abordar millor les situacions informatives de violència de gènere

2.

3.

1.

4.

SOBRE ELS USOS SEXISTES EN LA COMUNICACIÓ HABITUAL

1

8

El llenguatge és l'instrument que interpreta la nostra vida i per això hem de pensar que aquesta utilització no és un bé menor. Per mitjà del llenguatge ens comuniquem, reflectim la realitat i transmetem valors que poden canviar-la o perpetuar-la, que condicionen el nostre pensament i comportament i, per tant, també el nostre desenvolupament social. Si allò que transmetem amb el nostre ús del llenguatgeja siga de forma escrita, verbal o visualés un missatge basat en estereotips o prejudicis, estarem contribuint a arrelar-los en les nostres relacions de convivència. De la mateixa manera, si quan parlem reproduïm l'ocultació de les dones sistemàticament, estarem contribuint a una major invisibilització.Les paraules denominen les coses, i des dels primers estadis de la socialització aprenem a agrupar la forma i les idees (la realitat) que hi ha darrere de cadascuna. Qualsevol llengua

reflecteix el sistema de pensament col·lectiu i amb ella transmetem una gran part de la manera de pensar, sentir i actuar de cada societat. Coincidim amb qui busca arguments per a desmentir el sexisme lingüístic en el fet que la llengua no és sexista en si mateixa, però, al contrari, considerem que sí que ho són els usos que en fem. A més, qualsevol llengua és un sistema flexible, viu i en evolució permanent que disposa dels recursos per a ser actualitzada i per a respondre a les necessitats i als reptes de cada moment històric.L'ús sexista del llenguatge és el reflex d'una societat androcèntrica en què es valoren les capacitats i funcions dels hòmens i s'oculten o no es reconeixen les de les dones. Molts dels documents informatius i administratius que s'elaboren són un reflex d'això, ja que prenen el masculí com a punt de referència.*

* Volem agrair l'amabilitat del Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament d'Aldaia, que ens ha facilitat alguns documents de treball que han orientat l'elaboració d'aquest opuscle.

9

QUINES ACCIONS ES PODEN PRENDRE I COM ES PODEN DUR A TERME

Quines accions?*-Analitzar l'ús inconscient que fem del llenguatge per a transformar-lo en un ús conscient.

-Compromís cívic a favor d'un ús no sexista, no discriminatori i no androcèntric del llenguatge en qualsevol de les seues manifestacions (escrit, oral i visual).

-Garantir l'ús d'un llenguatge no sexista en tots els textos i imatges, tant els d'abast i difusió interna com pública.

-Incloure l'ús no sexista del llenguatge com a requisit que han de complir els mitjans públics i privats que compten amb la participació o la publicitat de l'Ajuntament.

-Facilitar formació pràctica sobre l'ús no sexista del llenguatge als equips de redacció.

*Adaptació de la guia pràctica La inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques locals del Camp de Morvedre. Ajuntament de Sagunt, 2004; p. 71.

10

Com?• Parant atenció en el fet que el gènere gramatical masculí no siga utilitzat amb un valor universal o genèric. Per exemple, parlant de «la humanitat» en compte de «els hòmens» quan ens referim a la totalitat d'hòmens i de dones.

• Tenint cura de no restar importància o valor, per mitjà del llenguatge, a les característiques i/o comportaments atribuïts tradicionalment a les dones. Per exemple, evitar expressions del tipus «marujeo», «ser una maria», etc.

• Procurant de no ocultar o invisibilitzar les dones en l'ús del llenguatge. Per exemple, evitar expressions com «la història de l'home».

• Valorant convenientment l'ús de metàfores, frases fetes o refranys que puguen resultar denigrants o discriminatoris, o fins i tot acudits, encara que formen part del costum popular i puguem suposar que atrauran el públic lector o televident. Per exemple, «ser la reina de la casa», «la dona i l'hort, un sol amo».

• Eliminant expressions i imatges sexistes.

• Utilitzant exemplificacions sobre diferents papers i característiques de dones i hòmens no convencionals.

• Utilitzant exemples que permeten donar valor per igual a allò que tradicionalment fan les dones i els hòmens.

• Procurant utilitzar una quantitat igualitària de personatges femenins i masculins.

• Mostrant una realitat canviant cap a models igualitaris basats en la corresponsabilitat domèstica i social.

2

CRITERIS GENERALS I ESPECÍFICS PER A L'ÚS DEL LLENGUATGE NO SEXISTA EN EL TREBALL DIARI DEL PERSONAL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL

12

Malgrat que en un text escrit, o quan parlem, sempre podem fer explícita l'aparició dels dos gèneres, convé fer servir un mot col·lectiu, genèric o abstracte per tal d'evitar fer un escrit enfarfegat amb massa repeticions. Ara bé, el fet d'utilitzar aquest tipus de paraules té un inconvenient i és que dilueixen els subjectes. Per tant, no sempre ens convindrà usar aquests mots i pot ser més útil l'ús de paraules més personalitzades (en compte d'empresariat, fer ús d'empresària…).

També cal tindre en compte que no sempre hi ha paraules genèriques per a tots els casos, ni els masculins fan una exclusió sistemàtica de la referència a dones.

Cal parar esment en el fet que l'ús d'una paraula d'aquest tipus (genèrica o col·lectiva) no implica que tothom interprete que també es fa referència a les dones (el professorat, la regidoria), perquè hi ha persones que encara pressuposen la presència exclusiva dels hòmens en aquest tipus de faenes. De tota manera, independentment de quina siga la interpretació subjectiva que se'n faça, fruit de l'educació rebuda al llarg dels anys, amb l'ús d'aquestes fórmules genèriques el llenguatge és respectuós amb les marques sexistes, que és en definitiva el que ara ens ocupa.

Per tant, aquests usos no fan que les dones siguen més visibles, però sí que el masculí no hi predomine ni domine l'escrit, cosa que pot considerar-se una passa en la lluita per la igualtat.

Com a criteris generals d'aplicació per a incorporar un llenguatge no sexista en el treball diari, tal com preveu la normativa vigent, el personal dels mitjans de comunicació social ha d'observar els següents:

1. Elaborar models i documents tipus amb perspectiva de gènere.

2. Com a norma general, aplicar la «regla d'inversió», és a dir, substituir la paraula d'un determinat gènere per l’altre: si la segona frase és ofensiva per a un dels dos sexes o exclou l'altre, segur que la primera també ho és.

3. No utilitzar el genèric masculí com a integrador dels dos sexes, perquè amb això les dones continuen sent invisibles en el llenguatge exprés i simbòlic. Cal tindre en compte que les paraules són un instrument de poder, i «pesen» per allò que diuen, però també pel que ometen o exclouen.

4. Utilitzar les paraules autènticament neutres més adequades.

5. Fer servir les oracions en relatiu (qui...).

6. Utilitzar termes epicens (nom comú que, amb un sol gènere gramatical, masculí o femení, puga designar el masculí o el femení indistintament o conjuntament).

7. Evitar l'ús exclusiu del masculí per a referir-se a oficis, càrrecs, etc., especialment quan qui el realitza és una dona.

8. Evitar la utilització del masculí singular i del masculí plural que acompanya un nom de gènere comú, per a anomenar presumptivament un conjunt de dones i hòmens.

9. Controlar en els textos o discursos l'ordre d'aparició masculina i femenina.

10. Evitar els problemes de concordança.

11. Evitar la subordinació del gènere femení.

13

I com a criteris específics:a) Ús de mots genèrics reals: col·lectius, epicens i abstractesAmb les paraules genèriques designem de forma real tant a dones com a hòmens.Els noms abstractes poden tindre dues accepcions: per exemple, tutoria pot referir-se a l'acció tutorial o a les persones que exerceixen aquesta activitat. En alguns casos, es poden posar aquests noms per a generalitzar. També podem anteposar la paraula persona a la particularitat, i així evitarem el tractament sexista o discriminatori.

Per exemple:

A continuació presentem una relació d'algunes solucions genèriques, a partir de les quals se'n poden generar moltes més:

Expressió sexista

-Els funcionaris-Els alumnes-Els empresaris-Tutor-Secretari-Graduat-Discapacitat-Emprenedor-Sol·licitant

Expressió no sexista

-El funcionariat-L'alumnat -L'empresariat-Tutoria-Secretaria-Grau-Persona discapacitada-Persona emprenedora-Persona sol·licitant

- Administració- Adolescència- Advocacia- Afiliació- Agrupació- Alcaldia

- Alumnat- Assemblea- Assessoria- Autoritats- Categoria- Ciutadania. Ciutat

14

- Civilització grega. Poble grec. Persones d'origen grec- Classe. Classe treballadora- Col·lectiu. Col·lectivitat- Col·legi- Colla- Comandament (militar)- Comissió- Comité- Consell- Conselleria- Cos bombers. Cos mèdic-Comunitat. Comunitat de votants. Persones amb dret al vot. Comunitat escolar- Defensa- Deganat- Delegació- Electorat- Empresariat- Equip- Ésser humà- Estudiantat- Executiva- Família- Funcionariat- Gent. Gent gran. Gerència- Grau (abans Llicenciatura o Diplomatura)- Grup- Humanitat. Espècie humana. Gènere humà. Totes les persones. Tots els éssers humans- Infància. Infantesa. La canalla. Les criatures- Infermeria- Jovent. Joventut- Judicatura

- Jurat- La intel·ligència humana- Legislació- Llicenciatura- Mà d'obra- Mainada- Membres- Ment humana- Militància- Ministeri- Minoria. Majoria- Natural de...- Nòmina- Oficina- Pagesia- Part creditora. Part demandada. Part demandant- Persona. Persones- Persona deutora- Persona interessada- Persona de lletres. Persona lletraferida. Persona literata- Persona de negocis. Gent de negocis. Persona que es dedica als negocis- Persona de paraula. Gent de paraula- Persona que presenta la seua candidatura- Persona representant- Persona sol·licitant- Personal. Plantilla- Personal de neteja- Persones adultes. Persones d'edat adulta- Persones grans. Persones majors- Poble. Població- Població en atur

15

- Població estudiantil- Població immigrant. Persones immigrants- Població urbana- Presidència- Professió- Professorat- Professionals de la medicina. Cos mèdic- Professorat. Personal docent- Progenitors- Proletariat- Públic. Públic assistent a l'acte- Quadres- Rectorat- Redacció- Regidoria. Regidorat- Representació- Secció- Secretaria. Secretariat- Sector- Servei/Servici- Sindicat- Titulació- Tota la gent del barri. Les persones que viuen al barri- Tresoreria- Tropa- Tutoria- Veïnat- Vicepresidència- Víctima- Voluntariat. Voluntariat de l'organització. Persones voluntàries

16

Així, cal utilitzar sempre que siga possible termes epicens (tenen doble gènere) o col·lectius en compte dels termes marcats amb desinència masculina o femenina. Cal tindre en compte que quan parlem d'una dona o ens hi referim a una, de la mateixa manera que si es tracta d'un home, utilitzarem lògicament el femení o el masculí, segons corresponga.

No hem de fer esment de les dones com un grup a banda després d'una llista de masculins, si segons el context aquests masculins també hi volen fer referència.

Per tant, hem de seguir les següents passes:

1. Col·lectius o epicens.

2. Si no és possible, utilitzarem les dobles formes senceres: hòmens i dones o viceversa. En cas d'aparéixer amb article, també s'haurà de posar amb el gènere correcte.

Els noms amb gènere comú no es repeteixen, encara que els articles que l'acompanyen han d'aparéixer en les formes femenina i masculina.

Expressió sexista

-Treballadors-Adjudicataris-Els consumidors


-Treballadors i treballadores -Adjudicataris i adjudicatàries-Els consumidors i les consumidores

Expressió sexista

-El denunciant-El sol·licitant-El demandant


-El/la denunciant-El/la sol·licitant-El/la demandant

17

b) Ús de barres inclinadesS'empren molt en l'administració en models generals amb necessitats especials d'abreujament (CIF/DNI, Sr./Sra., per exemple), però s'ha de tindre en compte que no s'han d'utilitzar en un text ampli i encara menys que siga per a ser llegit. Si hi ha articles, aquests també es posaran en el gènere que corresponga.

En els casos dels substantius que tenen una forma idèntica per al femení i per al masculí (epicens), cal incloure les dues formes de l'article:

c) Ús de pronoms i altres recursos gramaticalsSi no volem concretar el gènere perquè no sabem si la persona és home o dona, convé evitar l'ús de el, els i aquells seguits del relatiu. Hi ha altres recursos al nostre abast més rendibles i gens sexistes, com els pronoms indefinits algú, cadascú, hom, qualsevol, qui, tothom.

Expressió sexista

-Sr.-Fill-Candidat-El xiquet


-Sr./Sra.-Fill/a-Candidat/a-El/la xiquet/a

Expressió sexista

-El representant-El pacient-Els components


-El/la representant-El/la pacient-Els/les components

18

d) Ús del símbol @Aquest símbol no es pot emprar en valencià perquè no funciona. En castellà, en canvi, malgrat que el seu ús no és recomanable, s'utilitza en moltes ocasions, sobretot en publicitat. Soluciona el problema en el llenguatge escrit, però no en l'oral. Pot ser vàlid com a últim recurs, però l'alternativa ha de ser una altra de les que hem esmentades.

En resum, podem concloure que:

1. El text s'ha de poder llegir i entendre a la primera, sense cap dificultat. Això és el més important per damunt de tot.2. El més recomanable (per tal d'evitar l'ús sexista en la comunicació) és la combinació de recursos en un mateix text.

Expressió sexista

-Serà el jutge el que determine-Ells reclamen coses diferents


-Qui jutge serà qui determine -Cadascú reclama coses diferents

3

RECOMANACIONS PER A UN LLENGUATGE NO SEXISTA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCAL

20

Si seguim els criteris generals i específics descrits, s'han de remarcar unes recomanacions específiques en el tractament del llenguatge periodístic en els nostres mitjans de comunicació social per a un ús no sexista del llenguatge informatiu. La comunicació informativa oberta (escrita i audiovisual) té una incidència especial en l'educació i la cultura. Per això, cal introduir la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació, mitjançant la util ització d'estratègies gramaticals i sintàctiques per a compaginar un estil periodístic correcte amb un llenguatge respectuós i més concret.

a) Causes d'un ús incorrecte de la llenguaTotes les mirades, totes les cosmovisions, estan esbiaixades per diferents condicionants socials (ètnia, sexe, edat, religió, ideologia, etc.). L'androcentrisme és una manera de mirar, una cosmovisió, i com a tal està esbiaixada. En aquest cas, el biaix és per sexe i prové de considerar els hòmens com a subjectes de referència i les dones com a éssers dependents i subordinats a ells. L'androcentrisme re-presenta, per tant, la consideració dels hòmens com el centre i la mesura de totes les coses. Darrere de la paraula home no sabem si es pretén englobar les dones: si és així, aquestes queden invisibilitzades, i si no és així, queden excloses.L'androcentrisme, com qualsevol altra cos-movisió o pensament esbiaixat, es reflecteix en els usos de la llengua.

D'altra banda, el sexisme és l'assignació de valors, capacitats i rols diferents a hòmens i dones exclusivament en funció del seu sexe, desvaloritzant tot el que fan les dones davant el que fan els hòmens, que és allò que es considera que està bé, «el que té importància».Fem un ús sexista i androcèntric del llenguatge perquè vivim en una cultura sexista i androcentrista en què es valoren les capacitats i funcions atribuïdes als hòmens, però no es reconeix el valor social d'aquelles capacitats i funcions que són atribuïdes a les dones. A través del llenguatge reflectim aquesta realitat desigual però també la reforcem, ja que a pesar de la profunda transformació que ha ex-perimentat el paper social de les dones, els missatges transmesos continuen mostrant una imatge parcial i les situen en una posició subordinada respecte dels hòmens. El sexisme no està en la llengua, sinó en la ment de les persones. Ja hem dit més amunt que no podem parlar de llenguatge sexista, sinó d'ús sexista del llenguatge, ja que la llengua, per la seua varietat i riquesa, ofereix moltes possibilitats per a descriure una realitat i per a expressar tot el que la nostra ment és capaç d'imaginar. Per tant, totes i tots podem fer un ús correcte de la llengua i expressar el que volem amb més precisió. La llengua disposa dels elements necessaris, tan sols hem d'escollir-ne els més adequats.

21

b) Recomanacions generals per a l'ús d'un llenguatge no sexista en la informació escrita i audiovisual

-Evitar l'ús exclusiu de termes masculins. L'ús del gènere gramatical masculí com a genèric per a fer referència tant a hòmens com a dones pot excloure les dones («Els xiquets estaven jugant a bàsquet») o pot invisibilitzar-les («Destacats escriptors, filòsofs, historiadors, psiquiatres i humanistes»). Usar el gènere gramatical masculí per a referir-se a un grup mixt exclou les dones de determinats llocs o àmbits socials o invisibilitza la seua existència, el seu treball, l'aportació a la cultura... Considerar que el gènere gramatical masculí engloba el femení genera confusió, és ambigu i erroni. El masculí no és un genèric ni és ambivalent, i això es reflecteix en molts dels anuncis d'ofertes d'ocupació que apareixen en la premsa i en les publicacions oficials.

-Evitar sempre que siga possible els doblets de gènere (exemple: xiquets i xiquetes). Ajuda molt la utilització d'epicens (nom que amb un sol gènere gramatical designa els dos sexes), així com paraules neutres o genèriques (infància, joventut, alumnat, persones majors, adolescència, personal, professorat, ciutadania, afiliació, funcionariat, direcció...).

-Evitar totalment estereotips que posen valors distints a les dones i als hòmens, i així conformen una falsa realitat que cal evitar.

Exemples:

-Utilitzar el pronom impersonal es, gerundis, passives reflexes o perifràstiques i desviacions semàntiques per a evitar l'ús exclusiu del masculí.

-Home = agressivitat-Home = valentia-Cotxe de papà

-Dona = tendresa-Dona = por-Aspiradora de mamà

22

-Corregir l'enfocament androcèntric de la nostra expressió i evitar anomenar les dones com a dependents, complements, subalternes o propietat dels hòmens.

-Passar l'oració a activa per a evitar la dificultat de concordança en el cas de la passiva.

Recomanable

-Sempre es critica sense aportar solucions -Treballant es pot aconseguir el canvi-Es proposaran solucions-La renda per càpita a Sagunt és…

No recomanable

-Els ciutadans critiquen sense aportar solucions -Si els polítics treballem, podem aconseguir el canvi -Els membres del govern proposarem solucions -Els saguntins tenen una renda per càpita...

Recomanable

-En la festa, les persones convidades

No recomanable

-En la festa, els convidats i les seues dones...

Recomanable

-La directora va convocar les mestres i el monitor

No recomanable

-Les mestres i el monitor van ser convocades i convocat per la directora

23

-Abandonar el prejudici que fa identificar treballs amb sexes. Sovint expressem la realitat no com és, sinó tal com la tenim interioritzada. És a dir, verbalitzem opinions prèvies (prejudicis) sobre el repartiment tradicional del treball per sexes, atribuint funcions laborals diferenciades.

-Combinació de diferents possibilitats. Els múltiples recursos de què disposa la llengua ens permeten elaborar discursos variats, no repetitius, precisos i no esbiaixats, sense haver de renunciar a l'estètica i a l'economia del llenguatge. En qualsevol cas, recordem que la funció principal de la llengua és la comunicació, i millor si és de qualitat. Aquesta comunicació serà òptima com millor reflectisca la realitat d'allò que volem explicar.

c) Recomanacions per a no utilitzar imatges sexistes en la fotografia, disseny gràfic i publicitat institucional Les imatges són recursos essencials per a la persuasió i la implantació de models i pautes de conducta, i sovint traslladen l'anàlisi i la reflexió. Per això, és important fer-ne un bon ús, sobretot si tenim en compte la gran implantació que tenen els mitjans audiovisuals en l'actualitat.

Com a norma general, no s'han d'utilitzar imatges sexistes, denigrants o discriminatòries cap a la dona, tant en la fotografia de la premsa escrita o pàgines web com en mitjans audiovisuals, disseny gràfic o publicitat institucional.

Per a utilitzar les imatges més adequades, la millor opció és saber identificar les que transmeten un missatge sexista i discriminatori contra la dona.

Recomanable

-El personal de neteja-La consergeria, el personal de la consergeria-El personal mèdic o el personal de salut-El personal d'aviació, el personal de vol, els membres de la tripulació

No recomanable

-Les dones de neteja-El conserge-Els metges i les infermeres-Els pilots i les hostesses

24

INDICADORS PER A DETECTAR EL SEXISME EN LA IMATGESón imatges sexistes aquelles que:

-Fan invisibles les dones sota el genèric masculí. -Exclouen, discriminen, parodien o agredeixen les dones. -Utilitzen missatges masclistes. -Tracten les dones com a éssers dependents respecte dels hòmens.-Transmeten la idea que les dones han de ser mantingudes pels hòmens. -Identifiquen les dones sols com a mestresses de casa i mares. -Transmeten la idea que les tasques domèstiques són sols exclusives de les dones. -Transmeten rols i estereotips de gènere. -Obliden els valors intel·lectuals de les dones i tan sols realcen el físic. -Presenten les dones com a mers objectes eròtics i sexuals. -Hi apareixen les dones en professions, treballs o posicions de menor rellevància que els hòmens.

RECOMANACIONS

És bona idea

-Buscar imatges amb un contingut de qualitat garantida, que no resulten estereotipades.-Redactar el text del missatge i el suport audiovisual de manera no sexista i directa.-Mostrar dones i hòmens interactuant per igual en l'entorn (treballant, practicant un esport, passejant, etc.).-Valorar les característiques i la riquesa pròpia de l'entorn. -Promocionar els espais i recursos d'oci que hi ha a la zona, sense més reclam que les instal·lacions.-Destacar, entre els valors promocionables, el compromís amb la igualtat dels municipis de la comarca.

Cal evitar

-Utilitzar estereotips per a aconseguir més publicitat.-Utilitzar dones com a reclam sexual publicitari. -Mostrar dones només en actituds passives, de mera exhibició o automatitzades (tombades al sol, fent de models publicitaris, com a acompanyants, etc.).-Mostrar només hòmens en actituds actives i esportives (parlant amb altres persones, conduint, treballant o practicant un esport).-Utilitzar missatges ambigus que porten a equívocs sobre allò que s'inclou en el servei dels recursos i instal·lacions d'oci.-Oferir una imatge sexista.

-Explicitar la presència dels dos sexes en les imatges, missatges institucionals, veus en off i campanyes de sensibilització ciutadana. Transmetre la idea de l'existència de dos sexes i exercir indistintament funcions en els àmbits privat i públic.

4

COM PODEM ABORDAR MILLOR LES SITUACIONS INFORMATIVES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

26

El tractament informatiu sobre la violència de gènere ha variat durant els últims anys. Abans, els maltractaments s'atribuïen a la gelosia, a la passió, a l'amor, a la infidelitat, a l'alcohol o als nervis, però actualment sabem per què es produeixen, qui són els agressors, qui en són les víctimes, quines són les circumstàncies que els envolten i quin és l'abast i la magnitud del problema. Per tant, la sensibilitat que podem tindre cap al tema és totalment diferent. I aquesta sensibilitat no ens pot deixar neutres en la redacció de les notícies: hem de prendre-hi partit, sense faltar a la veritat dels fets. Cal manifestar la repulsa cap als maltractaments, cap a qui els infringeix i cap a les autèntiques causes que els provoquen. La redacció de la informació ha de ser objectiva, però entenem que la defensa dels drets humans, de la llibertat i de la dignitat de les dones víctimes dels maltractaments mai no ha de ser contradictòria amb l'objectivitat informativa.*

Per a elaborar una bona notícia, vos detallem les recomanacions següents:

1. Situar la violència domèstica en el marc dels drets humans. Els maltractes a les dones són una violació dels drets humans, ja que eliminen la llibertat i la dignitat de les persones.

2. Evitar presentar la notícia desconnectada d'altres similars. Els maltractes són una violència

contra les dones i no un assumpte privat. Per tant, parlem d'un problema social, i es falta a la veritat si es presenta la notícia d'una agressió com un cas aïllat o individual.

3. No caure en estereotips, prejudicis o tòpics per a explicar la violència de gènere. Els maltractes no són producte d'un fet passional, sentimental o de gelosia; són delictes que poden arribar a crims. I com a tals, han de constar en la informació si volem que siga vertadera i objectiva.

4. Investigar també el que no es veu. Els maltractes físics van també habitualment acompanyats de maltractes psíquics, amb les corresponents seqüeles no visibles. La notícia també ha de reflectir aquesta realitat amagada.

5. Distingir clarament entre víctima i agressor. Respecte de la persona agressora, el/la periodista ha de tindre en compte que l'anonimat li assegura impunitat. I encara que hem de concedir-li la presumpció d'innocència fins que una sentència ferma condemne, per a explicar el cas s'hi haurà d'incloure el seu historial i les seues dades penals. Respecte de la víctima, hem de ser sempre exquisits en el seu anonimat, i el rigor informatiu exigeix una mínima explicació de la seua història.

* Si voleu més informació sobre aquest tema podeu consultar la publicació bilingüe següent: UNIÓ DE PERIODISTES VALENCIANS, Notícies amb llaç blanc. Manual per a periodistes sobre la violència domèstica, en la qual estan basades aquestes recomanacions.

27

6. Crear opinió i influir en la societat. Qualsevol notícia de maltractes ha d'incitar clarament al rebuig social d'aquest tipus de violència i no recrear-se en cap interés malsà. Sempre que la notícia ho permeta, cal recordar que està l'alternativa de denunciar i enfrontar-se al problema per a superar-lo, que altres dones ho han fet abans i han tingut èxit, que cada vegada són més les que ho intenten i ho aconsegueixen. Si remarquem l'existència d'una eixida podem generar una actuació positiva en la víctima que servirà d'exemple per al seu entorn.

7. No recrear-se en el sensacionalisme. Quan es tracten els temes de violència s'ha d'anar sempre alerta de no sobrepassar la subtil línia que separa la informació que enganxa el públic d'aquella altra que únicament explota el sensacionalisme o el sentimentalisme paralitzant.

8. Transmetre l'existència de suport social a les víctimes.

9. Contrastar la informació amb diverses fonts informatives. Si volem que la notícia tinga rigor informatiu, hem de comptar, a més de la versió judicial i policial, amb l'opinió d'altres especialistes.

10. Donar també informació útil i comple-mentària. Sempre que l'espai i el temps de la notícia ho possibiliten, es recomana donar consells útils sobre com ajudar les víctimes i els recursos que té l'administració per a això. També hem d'adjuntar telèfons útils. Serà especialment

pràctic per a les persones que encara no saben com actuar en aquests casos.

11. Defendre la conveniència d'utilitzar l'expressió «violència de gènere». Davant qui, per raons en principi merament gramaticals, recorre sovint a expressions alternatives com violència masclista, violència sexual, violència sexista, violència contra les dones, violència cap a les dones, violència dels hòmens, violència domèstica, violència familiar i, fins i tot, terrorisme domèstic, apostem per la utilització del terme «violència de gènere» perquè és l'abstracció cultural a través de la qual es defineix amb intencionalitat ideologicopolítica la discriminació de les dones. El seu ús en aquest àmbit fou pactat en el si de les Nacions Unides, amb motiu de la Cimera de la Dona de Pequín (setembre de 1995) per a disposar d'una denominació d'acceptació universal que servira per a identificar la distinta posició històrica i actual d'hòmens i dones en la societat, així com les conseqüències que se'n deriven.

12. Assegurar que la violència contra les dones és una violència ideològica, exercida pels hòmens que les consideren un objecte de la seua propietat. Açò és així perquè la ideologia patriarcal continua activa en els ciments de la societat i s'acomoda als canvis que aquesta experimenta. Hem d'evitar adjectivacions i eufemismes per a descriure el que són atemptats contra la llibertat i la dignitat de les dones en vulneració flagrant dels drets humans.

28

13. Respectar el dret de les persones individuals o jurídiques a no facilitar informació ni respondre preguntes. Sense perjudici del deure dels/de les periodistes d'informar i del dret constitucional de la ciutadania a ser informada, ens correspon abstindre'ns d'insistir i assetjar les dones i les seues famílies afectades per la violència per a obtindre informació o testimonis en contra de la seua voluntat. Ens concern la responsabilitat de guardar l'anonimat dels llocs on viuen, siguen domicilis particulars, cases d'acollida o centres de recuperació integral. La nostra obligació és protegir, sobretot, la vida de les dones, i evitar la seua identificació (llevat que elles mateixes expressen el seu desig contrari).

14. Considerar important destacar el valor de les dones que denuncien maltractes per a no caure en la victimització, però sense crear falses il·lusions. Les dones continuen insegures després de donar aquest pas, de fet, la denúncia marca el punt de màxim risc perquè ni la justícia ni les forces de seguretat protegeixen la dona amb el rigor i l'eficàcia que necessita.

15. Identificació dels agressors. És fonamental per a evitar noves agressions i contribuir al rebuig social, sempre ponderant la seguretat de les víctimes.

16. No considerar la violència de gènere com a privativa d'un grup social, ètnic, cultural o econòmic. S'ha d'evitar qualsevol relació causa-efecte, tant pel que fa a la situació sociocultural com a qualsevol de les circumstàncies personals dels implicats.

17. Lluitar perquè la violència de gènere ocupe

llocs destacats en els nostres mitjans. No s'ha de relegar a les pàgines de successos o a les notícies breus de societat, però tampoc allargar-ho exageradament ni artificialment tan sols per motius d'espai o temps. A més a més, és essencial garantir el seguiment de la informació. Es recomana abordar casos concrets, ja que posar noms, cognoms i cara a la violència és indispensable per a sensibilitzar. S'han de destacar aquelles dones que tinguen un discurs clar, és a dir, que a més de contar el que han viscut, sàpien i puguen analitzar-ho.

18. Utilitzar els testimonis de terceres persones (veïnat o familiars) només si aporten dades concretes sobre el cas i mai amb l'únic objectiu d'allargar les cròniques. En general, els agressors són hòmens sociables que tenen cura de la seua bona imatge; a més, la violència de gènere poques vegades té lloc al carrer. Per tant, hem de desterrar testimonis i opinions del tipus: «era una parella normal», «s'estimaven molt», «mai no sospitàrem res», etc. Al contrari, hem d'acudir a l'opinió dels experts.

19. Renunciar, en debats, seccions i programes d'opinió, a convidar persones que no rebutgen nítidament la violència de gènere. L'elecció de les persones té molta importància per la funció educativa i la influència dels mitjans de comunicació en la formació de l'opinió pública. No és recomanable propiciar directament la notícia de casos particulars a través dels mitjans si no hi ha una denúncia prèvia davant dels organismes oficials pertinents. Per descomptat, s'ha d'evitar que patir o haver patit violència de gènere servisca com a instrument d'auto-promoció mediàtica i creixement o enriquiment personal.

29

GLOSSARIEstereotip: Idea predeterminada o creença per la qual s'adjudiquen valors i comportaments a les persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça, edat, ètnia, etc.).

Gènere: Condició social (per oposició a la condició biològica) que estableix el comportament i les actituds que es consideren apropiades i que són diferents per a hòmens i dones, que han sigut apreses i evolucionen amb el temps i el context cultural.

Igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens: Absència de tota barrera sexista per a la participació econòmica, política i social.

Ús sexista del llenguatge: Llenguatge que s'utilitza des de la perspectiva d'una realitat que exclou, menysté i oculta les aportacions d'una part de la població per raó del seu sexe.

Sexisme: Actitud o comportament excloent i discriminatori respecte d'una persona per raó del seu sexe.

Androcentrisme: Visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí.

Epicé: Dit d'un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d'una espècie.

BIBLIOGRAFIA-BUITRAGO, Alfonso; MORENO, Amparo; ROVETTO, Florencia (2008): ¿De quién hablan las noticias? Guía para humanizar la información. Icaria.

-Criteris de llenguatge no sexista. Ajuntament de Sagunt CS CCOO PV, 2006.

-Guia pràctica. La inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques locals del Camp de Morvedre. Ajuntament de Sagunt, 2004.

-INSTITUT BALEAR DE LA DONA (2001): Llenguatge no sexista. La comunicació: un recurs per a la igualtat. Amadip.esment.

-LORENZO, Josemi: Análisis del impacto de género en la comunicación. Instituto de Investigaciones Feministas.

-SENABRE, Enric (2007): Mira la tele... i pensa-hi! Per a entendre la televisió des de la filosofia. Edicions del Bullent.

30

SELECCIÓ DE RECURSOS ELECTRÒNICSAGÈNCIES DE NOTÍCIES I MITJANS DE COMUNICACIÓ

AMECOPRESShttp://www.amecopress.netArtemisa: Periodisme de Gènere per a Dones i Hòmenshttp://www.artemisanoticias.com.ar/CIMAC Notícies: Comunicació i Informació de la DonaHttp://www.cimac.org.mxLes Penelopes: Agence Femmes Informations http://www.penelopes.org/ SEMLAC: Servicio de Noticias de la Mujer Latinoamericana y el Caribehttp://www.redsemlac.net/

ASSOCIACIONS I XARXES DE PERIODISTES

Associació Espanyola de Dones Professionals dels Mitjans de Comunicacióhttp://www.nodo50.org/ameco/Associació de Premsa de Cadis. Observatori de les DonesProtocol d'actuació periodística i publicitària sobre igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens i tractament informatiu de la violència de gènerehttp://www.prensacadiz.org/observatorio/documentos/documento_4.pdfFederació Dones Progressisteshttp://www.fmujeresprogresistas.org/publisexista.htm

-RINCÓN, Ana i altres (1998): El lenguaje más que palabras. Propuesta para un uso no sexista del lenguaje. Emakunde/Instituto Vasco de la Mujer.

-UNIÓ DE PERIODISTES VALENCIANS (2002): Notícies amb llaç blanc. Manual per a periodistes sobre la violència domèstica (bilingüe).

-Vegeu també l’apartat de recursos electrònics

31

Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadoreshttp://www.moncomunicacio.com/xarxa/Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènerehttp://foronairobi.blogspot.com/

MATERIALS I RECURSOS

Decàleg per a informar sobre Violència de Gènere en el diari Públicohttp://www.publico.es/espana/039014/publico/compromete/decalogo/ionformar/violencia/generoEducar en Igualtathttp://www.educarenigualdad.orgEntidad de Comunicación y Ondas de Leganéshttp://www.ecoleganes.org/ http://ecoleganes.org/mujeres/IMG/pdf/0_2103_1.pdf FEMIPÈDIA http://www.femipedia.es/ FEMITECA http://www.femiteca.com/Guia de Gènere. Junta d'Andalusiahttp://guiagenero.mzc.org.es/GuiaTemaMedios_Comu.htmlMiembras. Usos lingüísticos, políticos y sociales del lenguajehttp://miembras.blogspot.com/ Dones Precursores http://www.mujeresprecursoras.com Observatori Andalús de la Publicitat no Sexista http://www.iam-publicidad.org/Codi deontològic en publicitat no sexista per a Andalusia

Quaderns del Consell de l'Audiovisual de Catalunyahttp://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/index.jsp

PORTALS DE GÈNERE I XARXES PER LA IGUALTAT

AHIGE http://www.ahige.org Ciudad de Mujeres http://www.ciudaddemujeres.comE-Mujeres http://www.e-mujeres.netMujeres en Red http://www.mujeresenred.net Red Feminista contra la Violencia de Género http://www.redfeminista.org/ SinGENEROdeDUDAS http://singenerodedudas.com

AJUNTAMENT DE SAGUNT

Documents

Guia valencià