245
Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761] DECRETO 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo del bachillerato en la Comu- nitat Valenciana. [2008/8761] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les lleis orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el desenrotllen, de les facul- tats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, determina en l’article 6.2 que, amb la fí d’assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern fixarà, en relació amb els objectius, competències bàsiques, continguts i criteris d’avaluació, els aspectes bàsics del currículum que constituixen les ensenyances mínimes als que es referix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei Orgànica 8/1995, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació. De la mateixa manera, l’apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currículum de les distintes ensenyances regulades en la llei, el qual serà desenrotllat i completat pels centres docents fent ús de la seua autonomia. L’apartat 3, així mateix, especifica, amb caràcter general per a totes les comuni- tats autònomes, que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 65% dels horaris escolars. En aquelles comunitats autò- nomes –com la Comunitat Valenciana– que compten amb dos llengües oficials, els dits continguts bàsics suposaran el 55% dels horaris esco- lars. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ense- nyament del Valencià, en l’article 18, declara obligatòria la incorpora- ció del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius. El Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu esta- blida per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, disposa que en els anys acadèmics 2008-2009 i 2009-2010 s’implantarà, amb caràcter general, la nova ordenació de les ensenyances previstes en el primer curs de batxillerat i en el segon curs, respectivament. Establida l’estructura del batxillerat i fixades les seues ensenyan- ces mínimes per mitjà del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que s’establix l’estructura del batxillerat i es fixen els seus ense- nyaments mínims, correspon a la Generalitat establir el currículum propi per a la dita etapa, per a la seua aplicació als centres que perta- nyen al seu àmbit de gestió. En desplegament d’este mandat, el present decret organitza les matèries en cada un dels cursos de batxillerat, concreta els objectius que l’alumnat ha d’aconseguir quan finalitze l’etapa, així com els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació corresponents a cada una de les matèries que la integren. Com en la resta de les etapes educatives, les característiques físi- ques i psicològiques de l’alumnat i la realitat educativa de cada centre determinaran la pràctica docent. L’alumnat que inicia el batxillerat ha adquirit un cert grau de des- enrotllament intel·lectual, que li conferix una major capacitat de rao- nament. La formació intel·lectual pròpia d’esta etapa exigix l’apro- fundiment en els continguts que configuren el currículum i el domini de les tècniques de treball. Amb caràcter general, ha d’utilitzar-se una metodologia educativa activa que facilite l’autonomia dels alumnes i, al mateix temps, constituïsca un estímul per al treball en equip i servis- ca per a fomentar les tècniques d’investigació, aplicar els fonaments teòrics i traslladar allò que s’ha aprés a la vida activa. L’estructura del batxillerat possibilita que l’alumnat curse els estudis d’acord amb les seues preferències, gràcies a l’elecció d’una El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquélla, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, determina en su artículo 6.2 que, con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, el Gobierno fijará, en relación con los objetivos, competencias básicas, contenidos y cri- terios de evaluación, los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas mínimas a las que se refiere la disposición adicional primera, apartado 2, letra c), de la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educación. De igual forma, el apartado 4 del mismo artículo precisa que las Administraciones educativas competentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la Ley, el cual será desarrolla- do y completado por los centros docentes en uso de su autonomía. El apartado 3, asimismo, especifica, con carácter general para todas las Comunidades Autónomas, que los contenidos básicos de las enseñan- zas mínimas requerirán el 65% de los horarios escolares. En aquellas Comunidades Autónomas –como la Comunitat Valenciana– que cuen- ten con dos lenguas oficiales, dichos contenidos básicos supondrán el 55% de los horarios escolares. La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseñanza del Valenciano, en su artículo 18, declara obligatoria la incorporación del valenciano a la enseñanza en todos los niveles edu- cativos. El Real Decreto 806/2006, de 30 de junio, por el que se establece el calendario de aplicación de la nueva ordenación del sistema educa- tivo establecida por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educa- ción, dispone que en los años académicos 2008-2009 y 2009-2010 se implantará, con carácter general, la nueva ordenación de las enseñan- zas previstas en el primer curso de bachillerato y en el segundo curso, respectivamente. Establecida la estructura del bachillerato y fijadas sus enseñanzas mínimas mediante el Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseñan- zas mínimas, corresponde a la Generalitat establecer el currículo pro- pio para dicha etapa, para su aplicación en los centros que pertenecen a su ámbito de gestión. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto organiza las materias de cada uno de los cursos del bachillerato, concreta los obje- tivos que el alumnado debe alcanzar al finalizar la etapa, así como los objetivos, contenidos y criterios de evaluación correspondientes a cada una de las materias que la integran. Como en el resto de las etapas educativas, las características físi- cas y psicológicas del alumnado y la realidad educativa de cada centro determinarán la práctica docente. El alumnado que inicia el bachillerato ha adquirido cierto grado de desarrollo intelectual que le confiere una mayor capacidad de razona- miento. La formación intelectual propia de esta etapa exige la profun- dización en los contenidos que configuran el currículo y el dominio de las técnicas de trabajo. Con carácter general, debe utilizarse una meto- dología educativa activa que facilite la autonomía del alumnado y, al mismo tiempo, constituya un estímulo para el trabajo en equipo y sirva para fomentar las técnicas de investigación, aplicar los fundamentos teóricos y dar traslado de lo aprendido a la vida activa. La estructura del bachillerato posibilita que el alumnado curse sus estudios de acuerdo con sus preferencias, gracias a la elección de una

Currículo Bach.País Valencià

Embed Size (px)

Citation preview

  • Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin

    DECRET 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761]

    DECRETO 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo del bachillerato en la Comu-nitat Valenciana. [2008/8761]

    LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula-ci i administraci de lensenyana en tota la seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti-cle 27 de la Constituci Espanyola i les lleis orgniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el desenrotllen, de les facul-tats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci Espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu compliment i garantia.

    La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, determina en larticle 6.2 que, amb la f dassegurar una formaci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents, el Govern fixar, en relaci amb els objectius, competncies bsiques, continguts i criteris davaluaci, els aspectes bsics del currculum que constituixen les ensenyances mnimes als que es referix la disposici addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei Orgnica 8/1995, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEducaci.

    De la mateixa manera, lapartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currculum de les distintes ensenyances regulades en la llei, el qual ser desenrotllat i completat pels centres docents fent s de la seua autonomia. Lapartat 3, aix mateix, especifica, amb carcter general per a totes les comuni-tats autnomes, que els continguts bsics de les ensenyances mnimes requeriran el 65% dels horaris escolars. En aquelles comunitats aut-nomes com la Comunitat Valenciana que compten amb dos llenges oficials, els dits continguts bsics suposaran el 55% dels horaris esco-lars.

    La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ense-nyament del Valenci, en larticle 18, declara obligatria la incorpora-ci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius.

    El Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestablix el calendari daplicaci de la nova ordenaci del sistema educatiu esta-blida per la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, disposa que en els anys acadmics 2008-2009 i 2009-2010 simplantar, amb carcter general, la nova ordenaci de les ensenyances previstes en el primer curs de batxillerat i en el segon curs, respectivament.

    Establida lestructura del batxillerat i fixades les seues ensenyan-ces mnimes per mitj del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que sestablix lestructura del batxillerat i es fixen els seus ense-nyaments mnims, correspon a la Generalitat establir el currculum propi per a la dita etapa, per a la seua aplicaci als centres que perta-nyen al seu mbit de gesti.

    En desplegament deste mandat, el present decret organitza les matries en cada un dels cursos de batxillerat, concreta els objectius que lalumnat ha daconseguir quan finalitze letapa, aix com els objectius, els continguts i els criteris davaluaci corresponents a cada una de les matries que la integren.

    Com en la resta de les etapes educatives, les caracterstiques fsi-ques i psicolgiques de lalumnat i la realitat educativa de cada centre determinaran la prctica docent.

    Lalumnat que inicia el batxillerat ha adquirit un cert grau de des-enrotllament intellectual, que li conferix una major capacitat de rao-nament. La formaci intellectual prpia desta etapa exigix lapro-fundiment en els continguts que configuren el currculum i el domini de les tcniques de treball. Amb carcter general, ha dutilitzar-se una metodologia educativa activa que facilite lautonomia dels alumnes i, al mateix temps, constitusca un estmul per al treball en equip i servis-ca per a fomentar les tcniques dinvestigaci, aplicar els fonaments terics i traslladar all que sha aprs a la vida activa.

    Lestructura del batxillerat possibilita que lalumnat curse els estudis dacord amb les seues preferncies, grcies a lelecci duna

    El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aqulla, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1 del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccin necesaria para su cumplimiento y garanta.

    La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, determina en su artculo 6.2 que, con el fin de asegurar una formacin comn y garantizar la validez de los ttulos correspondientes, el Gobierno fijar, en relacin con los objetivos, competencias bsicas, contenidos y cri-terios de evaluacin, los aspectos bsicos del currculo que constituyen las enseanzas mnimas a las que se refiere la disposicin adicional primera, apartado 2, letra c), de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educacin.

    De igual forma, el apartado 4 del mismo artculo precisa que las Administraciones educativas competentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladas en la Ley, el cual ser desarrolla-do y completado por los centros docentes en uso de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especifica, con carcter general para todas las Comunidades Autnomas, que los contenidos bsicos de las ensean-zas mnimas requerirn el 65% de los horarios escolares. En aquellas Comunidades Autnomas como la Comunitat Valenciana que cuen-ten con dos lenguas oficiales, dichos contenidos bsicos supondrn el 55% de los horarios escolares.

    La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseanza del Valenciano, en su artculo 18, declara obligatoria la incorporacin del valenciano a la enseanza en todos los niveles edu-cativos.

    El Real Decreto 806/2006, de 30 de junio, por el que se establece el calendario de aplicacin de la nueva ordenacin del sistema educa-tivo establecida por la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educa-cin, dispone que en los aos acadmicos 2008-2009 y 2009-2010 se implantar, con carcter general, la nueva ordenacin de las ensean-zas previstas en el primer curso de bachillerato y en el segundo curso, respectivamente.

    Establecida la estructura del bachillerato y fijadas sus enseanzas mnimas mediante el Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus ensean-zas mnimas, corresponde a la Generalitat establecer el currculo pro-pio para dicha etapa, para su aplicacin en los centros que pertenecen a su mbito de gestin.

    En desarrollo de este mandato, el presente Decreto organiza las materias de cada uno de los cursos del bachillerato, concreta los obje-tivos que el alumnado debe alcanzar al finalizar la etapa, as como los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin correspondientes a cada una de las materias que la integran.

    Como en el resto de las etapas educativas, las caractersticas fsi-cas y psicolgicas del alumnado y la realidad educativa de cada centro determinarn la prctica docente.

    El alumnado que inicia el bachillerato ha adquirido cierto grado de desarrollo intelectual que le confiere una mayor capacidad de razona-miento. La formacin intelectual propia de esta etapa exige la profun-dizacin en los contenidos que configuran el currculo y el dominio de las tcnicas de trabajo. Con carcter general, debe utilizarse una meto-dologa educativa activa que facilite la autonoma del alumnado y, al mismo tiempo, constituya un estmulo para el trabajo en equipo y sirva para fomentar las tcnicas de investigacin, aplicar los fundamentos tericos y dar traslado de lo aprendido a la vida activa.

    La estructura del bachillerato posibilita que el alumnado curse sus estudios de acuerdo con sus preferencias, gracias a la eleccin de una

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • modalitat en qu cursa diferents matries de modalitat, la qual cosa ha de repercutir en el seu futur acadmic i laboral. Esta elecci es com-pagina, duna banda, amb lestudi duna srie de matries comunes que tenen la finalitat de proporcionar una formaci i uns coneixements generals, aix com augmentar la seua maduresa intellectual i humana i aprofundir en competncies de carcter ms transversal; daltra banda, amb lestudi de matries optatives, que contribuxen a completar la formaci aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada o ampli-ant les perspectives de la prpia formaci general. A fi de completar la formaci de lalumnat, lhbit de lectura i la capacitat dexpressar-se correctament en pblic, aix com ls de les tecnologies de la informa-ci i la comunicaci, estaran integrats en el currculum.

    El currculum incorpora, a ms dels coneixements acadmics dar-rel cientfica, un conjunt dactituds, valors i normes, amb la finalitat de permetre que els alumnes actuen amb autonomia i responsabilitat en el si duna societat plural.

    Els centres docents juguen un paper actiu en la concreci del cur-rculum, ja que els correspon desenrotllar i completar, si s el cas, el currculum establit en este decret. Es refora aix el principi dauto-nomia pedaggica, dorganitzaci i de gesti que la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, atribux als centres educatius, a fi que el currculum siga un instrument vlid per a donar resposta a les caracterstiques i a la realitat educativa de cada centre, aix com a les caracterstiques especfiques de lalumnat.

    Per tot aix, amb un informe previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 11 de juliol de 2008,

    DECRETE

    Article 1. Objecte i mbit daplicaci1. El present decret t com a objecte establir el currculum del

    batxillerat en la Comunitat Valenciana, que sincorpora com a annex nic, dacord amb lestablert en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i el Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que sestablix lestructura del batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mnims.

    2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum del batxillerat el conjunt dobjectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta etapa educativa.

    3. Este decret ser aplicable en els centres docents pblics i privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyances del batxillerat.

    Article 2. Finalitat1. El batxillerat s una etapa postobligatria de leducaci secun-

    dria que t com a finalitat proporcionar als alumnes formaci, madu-resa intellectual i humana, aix com els coneixements i les habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competncia.

    2. Les ensenyances del batxillerat capacitaran els alumnes per a accedir a leducaci superior, tant a lensenyana universitria com a les ensenyances artstiques superiors, la formaci professional de grau superior, les ensenyances professionals darts plstiques i el disseny de grau superior i les ensenyances esportives de grau superior.

    Article 3. Principis generals1. El batxillerat s una etapa postobligatria de leducaci secun-

    dria i, per tant, t carcter voluntari.2. El batxillerat comprn dos cursos acadmics i es desenrotlla en

    modalitats diferenciades, organitzades de forma flexible i, si s el cas, en diferents vies dins de cada modalitat, a fi que puga oferir una pre-paraci especialitzada a lalumnat dacord amb les seus perspectives i interessos de formaci o permeta la incorporaci a la vida activa una vegada finalitzada el mateix.

    modalidad en la que cursa diferentes materias de modalidad, lo que ha de repercutir en su futuro acadmico y laboral. Esta eleccin se com-pagina, por una parte, con el estudio de una serie de materias comunes que tienen la finalidad de proporcionar una formacin y unos conoci-mientos generales, as como aumentar su madurez intelectual y huma-na y profundizar en competencias de carcter ms transversal; por otra parte, con el estudio de materias optativas, que contribuyen a comple-tar la formacin profundizando en aspectos propios de la modalidad elegida o ampliando las perspectivas de la propia formacin general. Con el fin de completar la formacin del alumnado, el hbito de lec-tura y la capacidad de expresarse correctamente en pblico, as como el uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, estarn integrados en el currculo.

    El currculo incorpora, adems de los conocimientos acadmicos de raz cientfica, un conjunto de actitudes, valores y normas, con la finalidad de permitir que los alumnos acten con autonoma y respon-sabilidad en el seno de una sociedad plural.

    Los centros docentes juegan un papel activo en la concrecin del currculo, puesto que a ellos les corresponde desarrollar y completar, en su caso, el currculo establecido en este decreto. Se refuerza as el principio de autonoma pedaggica, de organizacin y de gestin que la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, atribuye a los centros educativos, con el fin de que el currculo sea un instrumento vlido para dar respuesta a las caractersticas y a la realidad educativa de cada centro, as como a las caractersticas especficas del alumnado.

    Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con-sell, en la reunin del da 11 de julio de 2008,

    DECRETO

    Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin1. El presente Decreto tiene por objeto establecer el currculo del

    bachillerato en la Comunitat Valenciana, que se incorpora como anexo nico, de acuerdo con lo establecido en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y el Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviem-bre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas.

    2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto, se entiende por currculo del bachillerato el conjunto de objetivos, contenidos, mto-dos pedaggicos y criterios de evaluacin de esta etapa educativa.

    3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y privados de la Comunitat Valenciana que, debidamente autorizados, impartan enseanzas del bachillerato.

    Artculo 2. Finalidad1. El bachillerato es una etapa postobligatoria de la educacin

    secundaria que tiene por finalidad proporcionar a los alumnos y las alumnas formacin, madurez intelectual y humana, as como los cono-cimientos y habilidades que les permitan desarrollar funciones sociales e incorporarse a la vida activa con responsabilidad y competencia.

    2. Las enseanzas del bachillerato capacitarn a los alumnos y las alumnas para acceder a la educacin superior, tanto a la enseanza universitaria como a las enseanzas artsticas superiores, la formacin profesional de grado superior, las enseanzas profesionales de artes plsticas y diseo de grado superior y las enseanzas deportivas de grado superior.

    Artculo 3. Principios generales1. El bachillerato es una etapa postobligatoria de la educacin

    secundaria y, por tanto, tiene carcter voluntario.2. El bachillerato comprende dos cursos acadmicos, se desarrolla

    en modalidades diferentes, se organiza de modo flexible y, en su caso, en distintas vas dentro de cada modalidad, a fin de que pueda ofrecer una preparacin especializada al alumnado acorde con sus perspecti-vas e intereses de formacin o permita la incorporacin a la vida acti-va una vez finalizado el mismo.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 3. Amb carcter general, els alumnes i les alumnes podran roman-dre cursant batxillerat en rgim ordinari durant quatre anys, consecu-tius o no.

    4. En esta etapa es prestar especial atenci a lorientaci educa-tiva i professional de lalumnat. Amb este fi, la conselleria competent en matria deducaci adoptar les mesures oportunes.

    5. Les estratgies per a ladquisici de lhbit de lectura i la capa-citat dexpressar-se correctament, ladquisici de valors, aix com ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, estaran integrats en el currculum.

    Article 4. AccsEls alumnes i les alumnes podran accedir al primer curs del bat-

    xillerat desprs dobtindre el ttol de Graduat en Educaci Secund-ria Obligatria o qualsevol dels ttols establits en larticle 4.2 i 4.3 del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que sestablix lestruc-tura del batxillerat i es fixen els seus ensenyaments mnims.

    Article 5. ObjectiusEl batxillerat contribuir a desenrotllar en lalumnat les capacitats

    que li permeten:a) Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global,

    i adquirir una conscincia cvica responsable, inspirada pels valors de la Constituci Espanyola aix com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcci duna societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

    b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actu-ar de forma responsable i autnoma i desenrotllar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre pacficament els conflictes personals, familiars i socials.

    c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hmens i dones, analitzar i valorar crticament les desigualtats exis-tents i impulsar la igualtat real i la no discriminaci de les persones amb discapacitat.

    d) Refermar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condi-cions necessries per a lefica aprofitament de laprenentatge, i com a mitj de desenrotllament personal.

    e) Dominar, tant en la seua expressi oral com escrita, el castell i el valenci, i conixer les obres literries ms representatives escrites en ambds llenges fomentant el coneixement i lestima del valenci; aix com la diversitat lingstica i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

    f) Expressar-se amb fludesa i correcci en una o ms llenges estrangeres objecte destudi.

    g) Utilitzar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

    h) Accedir als coneixements cientfics i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques prpies de la modalitat triada; aix com els seus mtodes i tcniques.

    i) Conixer i valorar crticament les realitats del mn contempo-rani, els seus antecedents histrics i els principals factors de la seua evoluci. Participar, de forma solidria, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

    j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigaci i dels mtodes cientfics. Conixer i valorar de forma cr-tica la contribuci de la cincia i la tecnologia en el canvi de les con-dicions de vida, aix com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

    k) Refermar lesperit emprenedor amb actituds de creativitat, fle-xibilitat, iniciativa, treball en equip, confiana en un mateix i sentit crtic.

    l) Desenrotllar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci i enriquiment cultural.

    m) Utilitzar leducaci fsica i lesport per a afavorir el desenrot-llament personal i social.

    n) Refermar actituds de respecte i prevenci en lmbit de la segu-retat viria i de la salut laboral.

    3. Con carcter general, los alumnos y las alumnas podrn perma-necer cursando bachillerato en rgimen ordinario durante cuatro aos, consecutivos o no.

    4. En esta etapa se prestar especial atencin a la orientacin edu-cativa y profesional del alumnado. A tal fin, la Conselleria competente en materia de educacin adoptar las medidas oportunas.

    5. Las estrategias para la adquisicin del hbito de lectura y la capacidad de expresarse correctamente, la adquisicin de valores, as como el uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, estarn integradas en el currculo.

    Artculo 4. AccesoLos alumnos y las alumnas podrn acceder al primer curso del

    bachillerato tras obtener el ttulo de Graduado en Educacin Secun-daria Obligatoria o cualquiera de los ttulos establecidos en el artcu-lo 4.2 y 4.3 del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas.

    Artculo 5. ObjetivosEl bachillerato contribuir a desarrollar en el alumnado las capaci-

    dades que le permitan:a) Ejercer la ciudadana democrtica, desde una perspectiva global,

    y adquirir una conciencia cvica responsable, inspirada por los valores de la Constitucin Espaola as como por los derechos humanos, que fomente la corresponsabilidad en la construccin de una sociedad justa y equitativa y favorezca la sostenibilidad.

    b) Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autnoma y desarrollar su espritu crtico. Pre-ver y resolver pacficamente los conflictos personales, familiares y sociales.

    c) Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar crticamente las desigual-dades existentes e impulsar la igualdad real y la no discriminacin de las personas con discapacidad.

    d) Afianzar los hbitos de lectura, estudio y disciplina, como con-diciones necesarias para el eficaz aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.

    e) Dominar, tanto en su expresin oral como escrita, el castella-no y el valenciano, y conocer las obras literarias ms representativas escritas en ambas lenguas fomentando el conocimiento y aprecio del valenciano; as como la diversidad lingstica y cultural como un dere-cho y un valor de los pueblos y de las personas.

    f) Expresarse con fluidez y correccin en una o ms lenguas extranjeras objeto de estudio.

    g) Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologas de la informacin y la comunicacin.

    h) Acceder a los conocimientos cientficos y tecnolgicos funda-mentales y asegurar el dominio de las habilidades bsicas propias de la modalidad escogida; as como sus mtodos y tcnicas.

    i) Conocer y valorar crticamente las realidades del mundo con-temporneo, sus antecedentes histricos y los principales factores de su evolucin. Participar, de forma solidaria, en el desarrollo y mejora de su entorno social.

    j) Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigacin y de los mtodos cientficos. Conocer y valorar de forma crtica la contribucin de la ciencia y la tecnologa en el cambio de las condiciones de vida, as como afianzar la sensibilidad y el res-peto hacia el medio ambiente.

    k) Afianzar el espritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, trabajo en equipo, confianza en uno mismo y sentido crtico.

    l) Desarrollar la sensibilidad artstica y literaria, as como el crite-rio esttico, como fuentes de formacin y enriquecimiento cultural.

    m) Utilizar la educacin fsica y el deporte para favorecer el desa-rrollo personal y social.

    n) Afianzar actitudes de respeto y prevencin en el mbito de la seguridad vial y de la salud laboral.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • o) Conixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i his-tric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autno-mes dEspanya i contribuir a la seua conservaci i millora.

    p) Participar de forma activa i solidria en el desenrotllament i millora de lentorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenrotllat pels jvens.

    Article 6. Organitzaci1. Les modalitats del batxillerat seran les segents: Arts; Cincies

    i Tecnologia; Humanitats i Cincies Socials. La modalitat dArts sor-ganitzar en dos vies, referides, una delles a arts plstiques, imatge i disseny, i laltra a arts escniques, msica i dansa.

    2. El batxillerat sorganitzar, en cada una de les modalitats, en: matries comunes, matries de modalitat i matries optatives.

    3. Els centres hauran doferir totes les matries de les modali-tats autoritzades que simpartisquen al centre, agrupades en vies, en el cas de la modalitat dArts; o en blocs de matries, en el cas de les modalitats de Cincies i Tecnologia, i dHumanitats i Cincies Soci-als, dacord amb els criteris pedaggics i organitzatius que establisca la conselleria competent en matria deducaci, en atenci amb el que disposa larticle 5, apartats 4 i 5, del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que sestablix lestructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mnimes. Noms es podr limitar lelecci de mat-ries per part de lalumnat quan hi haja un nombre insuficient dells, segons criteris objectius establits prviament per la conselleria compe-tent en matria deducaci.

    4. Lalumnat haur de cursar sis matries de modalitat, tres en cada curs. Almenys, cinc destes matries hauran de ser de la modalitat tria-da per lalumne o lalumna.

    5. La conselleria competent en matria deducaci regular les condicions perqu un alumne o alumna que ha cursat el primer curs de batxillerat en una modalitat concreta puga passar al segon curs duna modalitat diferent. De la mateixa manera, ser objecte de regulaci, si s el cas, el canvi de via en la modalitat dArts. Tamb ser objecte de regulaci la possibilitat de canvi de la primera llengua estrangera cur-sada per lalumne o alumna.

    Aix mateix, regular les condicions que permeten que un alumne o alumna puga matricular-se en alguna matria, en altres centres esco-lars o en la modalitat de distncia, per no oferir-se en el seu centre les dites matries per raons organitzatives.

    6. La conselleria competent en matria deducaci regular les condicions en qu lalumnat que acabe batxillerat puga cursar una modalitat diferent de la ja cursada; en tot cas, el ttol de Batxiller que ser nic(no ser distint al ja obtingut per lalumne o lalumna.

    Article 7. Matries comunes1. Les matries comunes del batxillerat tenen com a finalitat apro-

    fundir en la formaci general de lalumnat, augmentant la seua madu-resa intellectual i humana i aprofundir en aquelles competncies que tinguen un carcter ms transversal i que afavorixen seguir aprenent.

    2. Sn matries comunes per a tot lalumnat, amb independncia de la modalitat triada, les segents:

    a) En primer curs: Cincies per al mn contemporani. Educaci fsica. Filosofia i ciutadania. Llengua castellana i literatura I. Llengua valenciana i literatura I. Llengua estrangera I.b) En segon curs: Histria dEspanya. Histria de la filosofia. Llengua castellana i literatura II. Llengua valenciana i literatura II. Llengua estrangera II.

    o) Conocer, valorar y respetar el patrimonio natural, cultural e histrico de la Comunitat Valenciana y del resto de las Comunidades Autnomas de Espaa y contribuir a su conservacin y mejora.

    p) Participar de forma activa y solidaria en el desarrollo y mejora del entorno social y natural, orientando la sensibilidad hacia las diver-sas formas de voluntariado, especialmente el desarrollado por los jve-nes.

    Artculo 6. Organizacin1. Las modalidades del bachillerato sern las siguientes: Artes;

    Ciencias y Tecnologa; Humanidades y Ciencias Sociales. La moda-lidad de Artes se organizar en dos vas, referidas, una de ellas a artes plsticas, imagen y diseo, y la otra a artes escnicas, msica y danza.

    2. El bachillerato se organizar, en cada una de las modalidades, en: materias comunes, materias de modalidad y materias optativas.

    3. Los centros debern ofrecer todas las materias de las modali-dades autorizadas que se impartan en el centro, agrupadas en vas, en el caso de la modalidad de Artes; o en bloques de materias, en el caso de las modalidades de Ciencias y Tecnologa, y de Humanida-des y Ciencias Sociales, de acuerdo con los criterios pedaggicos y organizativos que establezca la Conselleria competente en materia de educacin, en atencin con lo dispuesto en el artculo 5, apartados 4 y 5, del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se esta-blece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas. Slo se podr limitar la eleccin de materias por parte del alumnado cuando haya un nmero insuficiente de ellos, segn criterios objetivos establecidos previamente por la Conselleria competente en materia de educacin.

    4. El alumnado deber cursar seis materias de modalidad, tres en cada curso. Al menos, cinco de estas materias debern ser de la moda-lidad elegida por el alumno o la alumna.

    5. La Conselleria competente en materia de educacin regular las condiciones para que un alumno o una alumna que ha cursado el primer curso de bachillerato en una modalidad concreta pueda pasar al segundo curso de una modalidad diferente. Del mismo modo, ser objeto de regulacin, en su caso, el cambio de va en la modalidad de Artes. Tambin ser objeto de regulacin la posibilidad de cambio de la primera lengua extranjera cursada por el alumno o la alumna.

    Asimismo, regular las condiciones que permitan que un alumno o una alumna pueda matricularse de alguna materia, en otros centros escolares o en la modalidad de distancia, por no ofertarse en su centro dichas materias por razones organizativas.

    6. La Conselleria competente en materia de educacin regular las condiciones en las que el alumnado que acabe bachillerato pueda cur-sar una modalidad distinta de la ya cursada; en cualquier caso, el ttulo de Bachiller que ser nico no ser distinto al ya obtenido por el alumno o la alumna.

    Artculo 7. Materias comunes1. Las materias comunes del bachillerato tienen como finalidad

    profundizar en la formacin general del alumnado, aumentar su madu-rez intelectual y humana y profundizar en aquellas competencias que tienen un carcter ms transversal y favorecen seguir aprendiendo.

    2. Son materias comunes para todos los alumnos y alumnas, con independencia de la modalidad elegida, las siguientes:

    a) En el primer curso: Ciencias para el mundo contemporneo. Educacin fsica. Filosofa y ciudadana. Lengua castellana y literatura I. Lengua valenciana y literatura I. Lengua extranjera I.b) En el segundo curso: Historia de Espaa. Historia de la filosofa. Lengua castellana y literatura II. Lengua valenciana y literatura II. Lengua extranjera II.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • Article 8. Matries de modalitat1. Les matries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat

    proporcionar una formaci de carcter especfic vinculada a la modali-tat elegida que oriente en un mbit de coneixement ampli, desenrotlle aquelles competncies amb una major relaci amb el mateix, prepare per a una varietat destudis posteriors i afavorisca la inserci en un determinat camp laboral.

    2. Les matries de la modalitat dArts sn les segents: a) Arts plstiques, imatge i disseny. En el primer curs: Cultura audiovisual, Dibuix artstic I, Dibuix

    tcnic I, Volum. En el segon curs: Dibuix artstic II, Dibuix tcnic II, Disseny,

    Histria de lart, Tcniques dexpressi graficoplstica i Literatura universal.

    b) Arts escniques, msica i dansa. En el primer curs: Anlisi musical I, Anatomia aplicada, Arts

    escniques, Cultura audiovisual. En el segon curs: Anlisi musical II, Histria de la msica i de

    la dansa, Llenguatge i prctica musical, Literatura universal i Histria de lart.

    3. Les matries de la modalitat de Cincies i Tecnologia sn les segents:

    a) En el primer curs: Biologia i geologia, Dibuix tcnic I, Fsica i qumica, Matemtiques I, Tecnologia industrial I.

    b) En el segon curs: Biologia, Cincies de la Terra i mediambien-tals, Dibuix tcnic II, Electrotcnia, Fsica, Matemtiques II, Qumica, Tecnologia industrial II.

    4. Les matries de la modalitat dHumanitats i Cincies Socials sn les segents:

    a) En el primer curs: Economia, Grec I, Histria del mn contem-porani, Llat I, Matemtiques aplicades a les cincies socials I.

    b) En el segon curs: Economia de lempresa, Geografia, Grec II, Histria de lart, Llat II, Literatura universal i Matemtiques aplica-des a les cincies socials II.

    Article 9. Matries optatives1. Les matries optatives en el batxillerat contribuixen a completar

    la formaci de lalumnat aprofundint en aspectes propis de la modali-tat elegida, o ampliant les perspectives de la prpia formaci general.

    2. Lalumnat cursar una matria optativa en el primer curs de bat-xillerat i una altra en el segon, triades entre les oferides pel centre amb la finalitat de complementar la seua formaci.

    3. Lalumnat podr cursar com a matries optatives:a) Matries optatives comunes per a totes les modalitats, entre les

    quals, obligatriament, haur dincloures una Segona llengua estran-gera i Tecnologies de la informaci i la comunicaci.

    b) Matries optatives especfiques de cada modalitat, segons el repertori que establisca la conselleria competent en matria deduca-ci.

    c) Matries de modalitat, ja siga de la modalitat triada o duna modalitat diferent que simpartisquen al centre en les condicions que establisca la conselleria competent en matria deducaci.

    4. La conselleria competent en matria deducaci establir el repertori de matries optatives i el seu currculum, els procediments i les condicions per a la seua impartici als centres.

    Article 10. HorarisLa conselleria competent en matria deducaci establir els hora-

    ris setmanals, respectant lhorari escolar arreplegat en lannex II del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual sestablix les-tructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mnimes.

    Article 11. Avaluaci1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de batxille-

    rat ser contnua i diferenciada segons les distintes matries, i es dur a terme tenint en compte els diversos elements del currculum.

    Artculo 8. Materias de modalidad1. Las materias de modalidad del bachillerato tienen como finali-

    dad proporcionar una formacin de carcter especfico vinculada a la modalidad elegida que oriente en un mbito de conocimiento amplio, desarrolle aquellas competencias con una mayor relacin con el mismo, prepare para una variedad de estudios posteriores y favorezca la insercin en un determinado campo laboral.

    2. Las materias de la modalidad de Artes son las siguientes: a) Artes plsticas, imagen y diseo. En el primer curso: Cultura audiovisual, Dibujo artstico I, Dibu-

    jo tcnico I, Volumen. En el segundo curso: Dibujo artstico II, Dibujo tcnico II, Dise-

    o, Historia del arte, Tcnicas de expresin grfico-plstica y Literatu-ra universal.

    b) Artes escnicas, msica y danza. En el primer curso: Anlisis musical I, Anatoma aplicada, Artes

    escnicas, Cultura audiovisual. En el segundo curso: Anlisis musical II, Historia de la msica y

    de la danza, Lenguaje y prctica musical, Literatura universal e Histo-ria del arte.

    3. Las materias de la modalidad de Ciencias y Tecnologa son las siguientes:

    a) En el primer curso: Biologa y geologa, Dibujo tcnico I, Fsica y qumica, Matemticas I, Tecnologa industrial I.

    b) En el segundo curso: Biologa, Ciencias de la Tierra y medio-ambientales, Dibujo tcnico II, Electrotecnia, Fsica, Matemticas II, Qumica, Tecnologa industrial II.

    4. Las materias de la modalidad de Humanidades y Ciencias Sociales son las siguientes:

    a) En el primer curso: Economa, Griego I, Historia del mundo contemporneo, Latn I, Matemticas aplicadas a las ciencias sociales I.

    b) En el segundo curso: Economa de la empresa, Geografa, Grie-go II, Historia del arte, Latn II, Literatura universal y Matemticas aplicadas a las ciencias sociales II.

    Artculo 9. Materias optativas1. Las materias optativas en el bachillerato contribuyen a comple-

    tar la formacin del alumnado profundizando en aspectos propios de la modalidad elegida, o ampliando las perspectivas de la propia forma-cin general.

    2. El alumnado cursar una materia optativa en el primer curso de bachillerato y otra en el segundo, elegidas de entre las ofertadas por el centro con la finalidad de complementar su formacin.

    3. El alumnado podrn cursar como materias optativas:a) Materias optativas comunes para todas las modalidades, entre

    las que obligatoriamente deber incluirse una Segunda lengua extran-jera y Tecnologas de la informacin y la comunicacin.

    b) Materias optativas especficas de cada modalidad, segn el repertorio que establezca la Conselleria competente en materia de edu-cacin.

    c) Materias de modalidad, ya sea de la modalidad elegida o de una modalidad diferente que se impartan en el centro en las condiciones que establezca la Conselleria competente en materia de educacin.

    4. La Conselleria competente en materia de educacin establecer el repertorio de materias optativas y su currculo, los procedimientos y las condiciones para su imparticin en los centros.

    Artculo 10. HorariosLa Conselleria competente en materia de educacin establecer los

    horarios semanales, respetando el horario escolar recogido en el anexo II del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se esta-blece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas.

    Artculo 11. Evaluacin1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del alumnado de

    bachillerato ser continua y diferenciada segn las distintas materias, y se llevar a cabo teniendo en cuenta los diferentes elementos del currculo.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 2. El professorat avaluar lalumnat tenint en compte els objectius especfics i els coneixements adquirits en cada una de les matries, segons els criteris davaluaci que sestablisquen en el currculum per a cada curs. Aix mateix, hauran de considerar la maduresa acadmi-ca de lalumnat en relaci amb els objectius del batxillerat i les seues possibilitats de progrs en estudis posteriors.

    3. El professorat de cada matria decidir, al final del curs, si lalumne o lalumna ha superat els objectius desta, prenent com a referent fonamental els criteris davaluaci.

    4. Lequip docent, constitut pel professorat de cada alumne o alumna coordinat per la professora o el professor tutor, valorar la seua evoluci en el conjunt de les matries i la seua maduresa acadmica en relaci amb els objectius del batxillerat, aix com, al final de letapa, les seues possibilitats de progrs en estudis posteriors.

    5. El professorat avaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent.

    Article 12. Criteris per a la promoci1. Quan finalitze el primer curs, i com a conseqncia del procs

    davaluaci, el professorat de cada alumne o alumna adoptar les deci-sions corresponents sobre la seua promoci al segon curs.

    2. Es promocionar al segon curs quan shagen superat totes les matries cursades o es tinga avaluaci negativa en dos matries com a mxim.

    3. Els qui promocionen al segon curs sense haver superat totes les matries hauran de matricular-se de les matries pendents del curs anterior. Els centres organitzaran les consegents activitats de recupe-raci i lavaluaci de les matries pendents.

    4. Lalumnat podran realitzar una prova extraordinria de les mat-ries que no hagen superat, en el mes de setembre.

    Article 13. Permanncia dun any ms en el mateix curs1. Lalumnat que no promocione al segon curs haur de romandre

    un any ms en el primer, el qual haur de cursar novament en la seua totalitat si el nombre de matries amb avaluaci negativa s superior a quatre.

    2. Els que no promocionen al segon curs i tinguen avaluaci nega-tiva en tres o quatre matries podran optar per repetir el curs en la seua totalitat o per matricular-se de les matries de primer amb ava-luaci negativa i ampliar la dita matrcula amb dos o tres matries de segon en els termes que determine la conselleria competent en mat-ria deducaci. En tot cas, estes matries de segon no podran requerir coneixements inclosos en matries del primer curs no superades, de conformitat amb all que dispose la conselleria competent en mat-ria deducaci. La matrcula en estes matries de segon tindr carcter condicionat, i s necessari estar en condicions de promocionar a segon dins del curs escolar perqu les dites matries puguen ser qualifica-des a la finalitzaci del curs escolar. Lalumnat menor dedat haur de comptar amb lautoritzaci dels seus pares o tutors per a este rgim singular descolaritzaci en el primer curs de batxillerat.

    3. Els alumnes i les alumnes que al terme del segon curs tingueren avaluaci negativa en algunes matries podran matricular-se destes sense necessitat de cursar novament les matries superades.

    4. La permanncia en el batxillerat ocupant un lloc escolar en rgim ordinari dirn ser de quatre anys, com a mxim.

    5. Els alumnes i les alumnes que estiguen en condicions de pro-mocionar al segon curs podran optar tamb per repetir el curs en la seua totalitat, renunciant a les matries aprovades en els termes que determine la conselleria competent en matria deducaci. Lalum-nat menor dedat haur de comptar amb lautoritzaci dels seus pares o tutors per a esta decisi de repetici del curs sencer. En qualsevol cas, lany acadmic cursat li comptar als efectes del cmput per a la permanncia en el batxillerat en rgim ordinari dirn. Tamb podran acollir-se a esta norma els alumnes i les alumnes als quals els queden matries pendents en el segon curs del batxillerat.

    2. El profesorado evaluar al alumnado teniendo en cuenta los objetivos especficos y los conocimientos adquiridos en cada una de las materias, segn los criterios de evaluacin que se establezcan en el currculo para cada curso. Asimismo, deber considerar la madurez acadmica del alumnado en relacin con los objetivos del bachillerato y sus posibilidades de progreso en estudios posteriores.

    3. El profesorado de cada materia decidir, al trmino del curso, si el alumno o la alumna ha superado los objetivos de la misma, tomando como referente fundamental los criterios de evaluacin.

    4. El equipo docente, constituido por el profesorado de cada alum-no o alumna coordinado por la profesora o el profesor tutor, valorar su evolucin en el conjunto de las materias y su madurez acadmica en relacin con los objetivos del bachillerato, as como, al final de la etapa, sus posibilidades de progreso en estudios posteriores.

    5. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnado como los procesos de enseanza y su propia prctica docente.

    Artculo 12. Criterios para la promocin1. Al finalizar el primer curso, y como consecuencia del proceso

    de evaluacin, el profesorado de cada alumno o alumna adoptar las decisiones correspondientes sobre su promocin al segundo curso.

    2. Se promocionar al segundo curso cuando se hayan supera-do todas las materias cursadas o se tenga evaluacin negativa en dos materias como mximo.

    3. Quienes promocionen al segundo curso sin haber superado todas las materias debern matricularse de las materias pendientes del curso anterior. Los centros organizarn las consiguientes actividades de recuperacin y la evaluacin de las materias pendientes.

    4. El alumnado podr realizar una prueba extraordinaria de las materias que no haya superado, en el mes de septiembre.

    Artculo 13. Permanencia de un ao ms en el mismo curso1. El alumnado que no promocione al segundo curso deber per-

    manecer un ao ms en el primero, que deber cursar de nuevo en su totalidad si el nmero de materias con evaluacin negativa es superior a cuatro.

    2. Quienes no promocionen al segundo curso y tengan evaluacin negativa en tres o cuatro materias podrn optar por repetir el curso en su totalidad o por matricularse de las materias de primero con eva-luacin negativa y ampliar dicha matrcula con dos o tres materias de segundo en los trminos que determine la Conselleria competen-te en materia de educacin. En todo caso, estas materias de segundo no podrn requerir conocimientos incluidos en las materias del primer curso no superadas, de conformidad con lo que disponga la Conselle-ria competente en materia de educacin. La matrcula en estas mate-rias de segundo tendr carcter condicionado, siendo preciso estar en condiciones de promocionar a segundo dentro del curso escolar para que dichas materias puedan ser calificadas a la finalizacin del curso escolar. El alumnado menor de edad deber contar con la autorizacin de sus padres o tutores para este rgimen singular de escolarizacin en el primer curso de bachillerato.

    3. Los alumnos y las alumnas que al trmino del segundo curso tuvieran evaluacin negativa en algunas materias podrn matricularse de ellas sin necesidad de cursar de nuevo las materias superadas.

    4. La permanencia en el bachillerato ocupando un puesto escolar en rgimen ordinario diurno ser de cuatro aos, como mximo.

    5. Los alumnos y las alumnas que estn en condiciones de pro-mocionar al segundo curso podrn optar tambin por repetir el curso en su totalidad, renunciando a las materias aprobadas en los trminos que determine la Conselleria competente en materia de educacin. El alumnado menor de edad deber contar con la autorizacin de sus padres o tutores para esta decisin de repeticin del curso entero. En cualquier caso, el ao acadmico cursado le contar a los efectos del computo para la permanencia en el bachillerato en rgimen ordinario diurno. Podrn acogerse a esta norma tambin los alumnos y las alum-nas a los que les queden materias pendientes en el segundo curso del bachillerato.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • Article 14. Orientacions metodolgiques1. La metodologia en el batxillerat afavorir la capacitat de lalum-

    nat per a aprendre per si mateixos, treballar en equip i aplicar els mtodes dinvestigaci apropiats; tamb safavorir la coordinaci i interdisciplinarietat dels distints departaments didctics. De la mateixa manera, es procurar que relacionen els aspectes terics de les dife-rents matries amb les seues aplicacions prctiques.

    2. Els departaments didctics inclouran en les seues programacions lexercici dactivitats que estimulen linters i lhbit de la lectura i de lexpressi oral. Els centres hauran delaborar, a este respecte, plans anuals, que inclouran les aportacions dels departaments i formaran part de la programaci general anual, amb lobjecte de facilitar la con-secuci destos objectius. El professorat desenrotllar la seua activitat educativa dacord amb les programacions didctiques establides en els seus corresponents departaments didctics.

    3. Els centres promouran les mesures necessries perqu en les diferents matries sexercisquen activitats que estimulen linters i la capacitat ds de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, aix com de les llenges estrangeres.

    Article 15. Ttol de Batxiller1. Per a obtindre el ttol de Batxiller ser necessria lavaluaci

    positiva en totes les matries dels dos cursos del batxillerat.2. Dacord amb el que establix larticle 50.2 de la Llei Orgnica

    2/2006, de 3 de maig, dEducaci, lalumnat que finalitze les ense-nyances professionals de msica i de dansa obtindr el ttol de Batxi-ller si supera les matries comunes del batxillerat. La conselleria com-petent en matria deducaci podr establir mesures que permeten la simultanetat de les ensenyances del batxillerat amb les ensenyances professionals de msica i de dansa.

    Article 16. Autonomia dels centres1. La conselleria competent en matria deducaci fomentar lau-

    tonomia pedaggica, organitzativa i de gesti dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i estimular lactivitat investigadora a partir de la prctica docent. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte, la consideraci i el respecte dacord amb la importncia soci-al de la seua tasca.

    2. Els centres docents desenrotllaran i completaran el currculum, i ladaptaran a les caracterstiques de lalumnat i a la seua realitat edu-cativa. El resultat desta concreci formar part del projecte educatiu del centre.

    3. Amb lobjecte de respectar i potenciar la responsabilitat fona-mental de les famlies en esta etapa, els centres cooperaran estretament amb estes i establiran mecanismes per a afavorir la seua participaci en el procs educatiu dels seus fills, i recolzaran lautoritat del pro-fessorat. En este sentit, els centres docents promouran compromisos amb lalumnat i amb les seus famlies en els que sespecifiquen les activitats que uns i altres es comprometen a desenrotllar per a facilitar el progrs educatiu.

    4. Per a afavorir el dret a lestudi de tots els alumnes i les alumnes, lequip directiu propiciar un clima ordenat, cooperatiu i de convivn-cia adequat entre tots els membres de la comunitat educativa.

    5. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lela-boraci de projectes dinnovaci; aix mateix, podr aportar models de programaci docent i materials didctics que faciliten al professorat el desenrotllament del currculum, el treball en equip i la coordinaci de tots els membres del equip docent.

    6. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria compe-tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, simposen aportaci-ons de les famlies ni exigncies per a esta.

    Article 17. Avaluaci de letapa1. La conselleria competent en matria deducaci, dacord amb

    el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot lalumnat al finalitzar qualsevol dels cursos del batxillerat.

    Artculo 14. Orientaciones metodolgicas1. La metodologa en el bachillerato favorecer la capacidad del

    alumnado para aprender por s mismos, trabajar en equipo y aplicar los mtodos de investigacin apropiados; tambin se favorecer la coordi-nacin e interdisciplinariedad de los distintos departamentos didcti-cos. De igual modo, se procurar que relacionen los aspectos tericos de las diferentes materias con sus aplicaciones prcticas.

    2. Los departamentos didcticos incluirn en sus programaciones el desarrollo de actividades que estimulen el inters y el hbito de la lec-tura y de la expresin oral. Los centros debern elaborar, a este respec-to, planes anuales, que incluirn las aportaciones de los departamentos y formarn parte de la programacin general anual, con el objeto de facilitar la consecucin de estos objetivos. El profesorado desarrollar su actividad educativa de acuerdo con las programaciones didcticas establecidas en los correspondientes departamentos didcticos.

    3. Los centros promovern las medidas necesarias para que en las diferentes materias se desarrollen actividades que estimulen el inters y la capacidad de uso de las tecnologas de la informacin y la comu-nicacin, as como de las lenguas extranjeras.

    Artculo 15. Ttulo de Bachiller1. Para obtener el ttulo de Bachiller ser necesaria la evaluacin

    positiva en todas las materias de los dos cursos del bachillerato.2. De acuerdo con lo que establece el artculo 50.2 de la Ley Org-

    nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, el alumnado que finalice las enseanzas profesionales de msica y de danza obtendr el ttulo de Bachiller si supera las materias comunes del bachillerato. La Conselle-ria competente en materia de educacin podr establecer medidas que permitan la simultaneidad de las enseanzas del bachillerato con las enseanzas profesionales de msica y de danza.

    Artculo 16. Autonoma de los centros1. La Conselleria competente en materia de educacin fomenta-

    r la autonoma pedaggica, organizativa y de gestin de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y estimular la activi-dad investigadora a partir de la prctica docente. Adems, velar para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia social de su tarea.

    2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currculo adaptndolo a las caractersticas del alumnado y a su realidad educati-va. El resultado de esta concrecin formar parte del proyecto educa-tivo del centro.

    3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-mental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha-mente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici-pacin en el proceso educativo de sus hijos, apoyando la autoridad del profesorado. En este sentido, los centros docentes promovern com-promisos con el alumnado y con sus familias en los que se especifi-quen las actividades que unos y otros se comprometen a desarrollar para facilitar el progreso educativo.

    4. Para favorecer el derecho al estudio de todos los alumnos y las alumnas, el equipo directivo propiciar un clima ordenado, cooperati-vo y de convivencia adecuado entre todos los miembros de la comuni-dad educativa.

    5. La Conselleria competente en materia de educacin favorecer la elaboracin de proyectos de innovacin; as mismo, podr aportar modelos de programacin docente y materiales didcticos que facili-ten al profesorado el desarrollo del currculo, el trabajo en equipo y la coordinacin de todos los miembros del equipo docente.

    6. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la Con-selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para la misma.

    Artculo 17. Evaluacin de la etapa1. La Conselleria competente en materia de educacin, conforme

    a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos del bachillerato.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 2. Els centres utilitzaran els resultats destes avaluacions per a, entre altres finalitats, organitzar mesures i programes dirigits a millo-rar latenci de lalumnat i a garantir que abaste els objectius del bat-xillerat.

    3. Les avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci dels processos densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reori-entar si s procedent les distintes actuacions educatives.

    Article 18. Atenci a la diversitat1. Lalumnat amb necessitats educatives especials degudament dic-

    taminades podr beneficiar-se de les mesures extraordinries daten-ci educativa que sestablixen en el captol III (articles 15 al 19) de lOrde de 14 de mar de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, per la qual es regula latenci a lalumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres que impartixen educaci secundria. En tot cas, la conselleria competent en matria deducaci establir les condicions daccessibilitat i recursos de suport que afa-vorisquen laccs al currculum de lalumnat amb necessitats educa-tives especials i adaptaran els instruments i, en el seu cas, els temps i suports que asseguren una correcta avaluaci deste alumnat.

    2. Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificaci i en els termes que determine la conselleria competent en matria deducaci, es flexibilitzar en els termes que determine la normativa vigent.

    3. La conselleria competent en matria deducaci establir mesu-res per a promoure i facilitar la formaci i educaci, i per a facilitar laccs al batxillerat, de lalumnat esportista dalt nivell i alt rendi-ment.

    Article 19. Tutoria i orientaci1. La funci tutorial i orientadora, que forma part de la funci

    docent, es desenrotllar al llarg del batxillerat.2. Cada grup dalumnes tindr un tutor o tutora que, sense perju

    daltres funcions que puguen encomanar-se-li, ser responsable de coordinar lavaluaci i lorientaci personal dels estudiants, amb el suport, si s el cas, del departament dorientaci del centre o de qui tinga atribudes les seues funcions.

    3. Lorientaci educativa i professional tendir que els estudiants aconseguixen al final del batxillerat la maduresa necessria per a rea-litzar les opcions acadmiques i professionals ms coincidents amb les seues capacitats, interessos i motivacions.

    DISPOSICIONS ADDICIONALS

    Primera. Documents oficials davaluaciLa conselleria competent en matria deducaci elaborar els

    documents corresponents a les dades de lalumnat, aix com als docu-ments oficials davaluaci i mobilitat, de conformitat amb el que dis-posa la disposici addicional primera del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual sestablix lestructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mnimes.

    Segona. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llenges estrangeres

    1. La conselleria competent en matria deducaci podr autorit-zar la implantaci de programes deducaci plurilinge, que permetr als centres docents impartir una part de les matries del currculum en llengua estrangera, sense que aix supose modificaci dels aspectes bsics del currculum establit en el present decret. En este cas, procu-rar que al llarg dambds cursos sadquirisca la terminologia bsica de les matries en ambds llenges.

    2. Els centres que impartisquen una part de les matries del cur-rculum en llengua estrangera aplicaran, en tot cas, per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat Valenciana. Entre eixos criteris, no sinclouran requisits lingstics.

    2. Los centros utilizarn los resultados de estas evaluaciones para, entre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar la atencin del alumnado y a garantizar que alcance los objetivos del bachillerato.

    3. Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacin de los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar y reorientar si procede las distintas actuaciones educativas.

    Artculo 18. Atencin a la diversidad1. El alumnado con necesidades educativas especiales debidamen-

    te dictaminadas podr beneficiarse de las medidas extraordinarias de atencin educativa que se establecen en el captulo III (artculos 15 al 19) de la Orden de 14 de marzo de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educacin y Deporte, por la que se regula la atencin al alumnado con necesidades educativas especiales escolarizado en centros que impar-ten educacin secundaria. En todo caso, la Conselleria competente en materia de educacin establecer las condiciones de accesibilidad y recursos de apoyo que favorezcan el acceso al currculo del alumnado con necesidades educativas especiales y adaptarn los instrumentos y, en su caso, los tiempos y apoyos que aseguren una correcta evaluacin de este alumnado.

    2. La escolarizacin del alumnado con altas capacidades intelec-tuales, identificado como tal por el personal con la debida cualifica-cin y en los trminos que determine la Conselleria competente en materia de educacin, se flexibilizar en los trminos que determine la normativa vigente.

    3. La Conselleria competente en materia de educacin establecer medidas para promover y facilitar la formacin y educacin, y para facilitar el acceso al bachillerato, del alumnado deportista de alto nivel y alto rendimiento.

    Artculo 19. Tutora y orientacin1. La funcin tutorial y orientadora, que forma parte de la funcin

    docente, se desarrollar a lo largo del bachillerato.2. Cada grupo de alumnos y alumnas tendr un tutor o tutora que,

    sin perjuicio de otras funciones que puedan encomendrsele, ser el responsable de coordinar la evaluacin y la orientacin personal de los estudiantes, con el apoyo, en su caso, del departamento de orientacin del centro o de quien tenga atribuidas sus funciones.

    3. La orientacin educativa y profesional tender a que los estu-diantes alcancen al final del bachillerato la madurez necesaria para tomar las decisiones sobre las opciones acadmicas y profesionales ms acordes con sus capacidades, intereses y motivaciones.

    DISPOSICIONES ADICIONALES

    Primera. Documentos oficiales de evaluacinLa Conselleria competente en materia de educacin elaborar los

    documentos correspondientes a los datos del alumnado, as como a los documentos oficiales de evaluacin y movilidad, de conformidad con lo dispuesto en la disposicin adicional primera del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas.

    Segunda. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en lenguas extranjeras

    1. La Conselleria competente en materia de educacin podr auto-rizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que per-mitir a los centros docentes impartir una parte de las materias del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin de los aspectos bsicos del currculo establecido en el presente Decreto. En este caso, procurar que a lo largo de ambos cursos se adquiera la terminologa bsica de las materias en ambas lenguas.

    2. Los centros que impartan una parte de las materias del currcu-lo en lengua extranjera aplicarn, en todo caso, para la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la Comunitat Valenciana. Entre tales criterios, no se incluirn requisitos lingsticos.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • Tercera. Ensenyances de la religi1. Les ensenyances de la religi, que simpartiran en el primer

    curs, sajustaran al que disposa la disposici addicional tercera del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que sestablix lestruc-tura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mnimes.

    2. La conselleria competent en matria deducaci garantir que, a linici del curs en qu simpartisca la religi, els alumnes i les alumnes majors dedat i els pares o tutors legals dels alumnes i de les alumnes menors dedat puguen manifestar la voluntat de rebre o no ensenyan-ces de religi. La dita decisi podr ser modificada al principi de cada curs acadmic. Aix mateix, garantir que les dites ensenyances sim-partisquen en horari lectiu i en condicions de no discriminaci horria.

    Quarta. Educaci de persones adultes1. Dacord amb el que disposa larticle 69.1 de la Llei Orgnica

    2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat-ria deducaci promour mesures tendents a oferir a totes les persones loportunitat daccedir a les ensenyances de batxillerat en els rgims de nocturn i a distncia.

    2. Els alumnes i les alumnes que no obtinguen el ttol desprs de cursar les ensenyances del batxillerat en rgim ordinari, en rgim noc-turn o a distncia, podran optar a les proves per a majors de 20 anys que peridicament organitzar la conselleria competent en matria deducaci, en virtut del que disposa larticle 69.4 de la Llei Orgni-ca 2/2006, de 3 de maig, dEducaci. Dites proves sorganitzaran de manera diferenciada segons les modalitats del batxillerat.

    3. Segons el que disposa lapartat 2 de la disposici addicional segona del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que ses-tablix lestructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mni-mes, a fi dadaptar loferta del batxillerat al principi de flexibilitat que regix leducaci de persones adultes, en loferta que realitze la conse-lleria competent en matria deducaci per a les persones adultes no ser daplicaci el relatiu a la promoci establit en el present decret.

    Quinta. Autoritzaci de modalitats1. Els centres que a lentrada en vigor deste decret estiguen

    impartint les modalitats de batxillerat dHumanitats i Cincies Socials, i de Cincies de la Naturalesa i de la Salut, queden autoritzats a impar-tir les noves modalitats dHumanitats i Cincies Socials, i Cincies i Tecnologia.

    2. Els centres que a lentrada en vigor deste decret estiguen impartint les modalitats de batxillerat dHumanitats i Cincies Soci-als, i de Tecnologia, queden autoritzats a impartir les noves modalitats dHumanitats i Cincies Socials, i Cincies i Tecnologia.

    3. Els centres que a lentrada en vigor deste decret estiguen impartint les modalitats de batxillerat de Cincies de la Naturalesa i de la Salut, i de Tecnologia, queden autoritzats a impartir les noves moda-litats dHumanitats i Cincies Socials, i Cincies i Tecnologia.

    4. Els centres que a lentrada en vigor deste decret estiguen impartint la modalitat dArts podran continuar impartint esta modalitat en la via dArts Plstiques, imatge i disseny.

    Sexta. Correspondncia amb altres ensenyances1. Per a les correspondncies entre matries del batxillerat i altres

    ensenyances, a excepci de les convalidacions que es mencionen en el segent apartat, i per als efectes que sobre la matria dEducaci fsica haja de tindre la condici desportista dalt nivell i alt rendiment a qu es referix el Reial Decret 971/2007, de 13 de juliol, caldr ajus-tar-se al que preveu la disposici addicional sptima del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel que sestablix lestructura del bat-xillerat i es fixen les seues ensenyances mnimes, i les normes que el desenrotllen a este respecte.

    2. La conselleria competent en matria deducaci podr establir convalidacions de matries optatives del batxillerat per a aquells alum-nes que simultniament cursen ensenyances professionals de msica o de dansa.

    Tercera. Enseanzas de la religin1. Las enseanzas de la religin, que se impartirn en el primer

    curso, se ajustarn a lo dispuesto en la disposicin adicional tercera del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se estable-ce la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas.

    2. La Conselleria competente en materia de educacin garantizar que, al inicio del curso en el que se imparta la religin, los alumnos y las alumnas mayores de edad y los padres o tutores legales de los alumnos y las alumnas menores de edad puedan manifestar la voluntad de recibir o no enseanzas de religin. Dicha decisin podr ser modi-ficada al principio de cada curso acadmico. As mismo, garantizar que dichas enseanzas se impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin horaria.

    Cuarta. Educacin de personas adultas1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 69.1 de la Ley Org-

    nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la Conselleria competen-te en materia de educacin promover medidas tendentes a ofrecer a todas las personas la oportunidad de acceder a las enseanzas de bachillerato en los regmenes de nocturno y a distancia.

    2. Los alumnos y las alumnas que no obtengan el ttulo tras cursar las enseanzas del bachillerato en rgimen ordinario, en rgimen noc-turno o a distancia, podrn optar a las pruebas para mayores de 20 aos que peridicamente organizar la Conselleria competente en materia de educacin, en virtud de lo dispuesto en el artculo 69.4 de la Ley Org-nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. Dichas pruebas se organiza-rn de manera diferenciada segn las modalidades del bachillerato.

    3. Segn lo dispuesto en el apartado 2 de la disposicin adicio-nal segunda del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas, con el fin de adaptar la oferta del bachillerato al principio de flexibilidad que rige la educacin de personas adultas, en la oferta que realice la Conselleria competente en materia de educacin para dichas personas adultas no ser de aplicacin lo relativo a la promocin esta-blecido en el presente Decreto.

    Quinta. Autorizacin de modalidades1. Los centros que a la entrada en vigor de este decreto estn

    impartiendo las modalidades de bachillerato de Humanidades y Cien-cias Sociales, y de Ciencias de la Naturaleza y de la Salud, quedan autorizados para impartir las nuevas modalidades de Humanidades y Ciencias Sociales, y Ciencias y Tecnologa.

    2. Los centros que a la entrada en vigor de este decreto estn impar-tiendo las modalidades de bachillerato de Humanidades y Ciencias Socia-les, y de Tecnologa, quedan autorizados para impartir las nuevas modali-dades de Humanidades y Ciencias Sociales, y Ciencias y Tecnologa.

    3. Los centros que a la entrada en vigor de este decreto estn impartiendo las modalidades de bachillerato de Ciencias de la Natura-leza y de la Salud, y de Tecnologa, quedan autorizados para impartir las nuevas modalidades de Humanidades y Ciencias Sociales, y Cien-cias y Tecnologa.

    4. Los centros que a la entrada en vigor de este decreto estn impartiendo la modalidad de Artes podrn seguir impartiendo esta modalidad en la va de Artes plsticas, imagen y diseo.

    Sexta. Correspondencia con otras enseanzas1. Para las correspondencias entre materias del bachillerato y otras

    enseanzas, con excepcin de las convalidaciones que se mencionan en el siguiente apartado, y para los efectos que sobre la materia de Educacin fsica deba tener la condicin de deportista de alto nivel y alto rendimiento a la que se refiere el Real Decreto 971/2007, de 13 de julio, se estar a lo previsto en la disposicin adicional sptima del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas, y las normas que lo desarrollen a este respecto.

    2. La Conselleria competente en materia de educacin podr esta-blecer convalidaciones de materias optativas del bachillerato para aquellos alumnos que simultneamente cursen enseanzas profesiona-les de msica o de danza.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • Sptima. Premis Extraordinaris de BatxilleratEn el marc del que dispose el ministeri competent en matria

    deducaci, la conselleria competent en matria deducaci, en virtut de les competncies reconegudes a les comunitats autnomes en lar-ticle 89 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, podr convocar anualment els Premis Extraordinaris de Batxillerat en el seu mbit territorial. Lobtenci del Premi Extraordinari de Batxillerat per part dun alumne o alumna ser consignada en lexpedient acadmic i en lhistorial acadmic de batxillerat, i podr donar lloc, a ms, a un altre tipus de compensacions, dacord amb el que determine la conse-lleria competent en matria deducaci.

    DISPOSICIONS TRANSITRIES

    Primera. Calendari dimplantaciDe conformitat amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel

    qual sestablix el calendari daplicaci de la nova ordenaci del sis-tema educatiu establida per la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci:

    a) Lany acadmic 2008-2009 simplantaran, amb carcter general, les ensenyances corresponents al curs 1r de batxillerat regulades per la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i deixaran dimpar-tir-se les ensenyances corresponents al curs 1r de batxillerat regulades per la Llei Orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu.

    b) Lany acadmic 2009-2010 simplantaran, amb carcter general, les ensenyances corresponents al curs 2n de batxillerat regulades per la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i deixaran dimpartir-se les ensenyances corresponents al curs 2n de batxillerat regulades per la Llei Orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu.

    Segona. Currculum de les matries optativesEl currculum de les matries optatives que es proposen per a 1r de

    Batxillerat per al curs acadmic 2008-2009 ser el que es contempla en lOrde de 10 de maig de 1995, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual sestablixen les matries optatives del batxillerat i es regula el seu currculum, modificada per lOrde de 7 doctubre de 1998, del conseller de Cultura, Educaci i Cincia, aix com per lOrde de 18 de juny de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educaci.

    Tercera. Impartici de matries de la modalitat Cincies i Tecnologia1. Els centres pblics i centres privats concertats que tenen auto-

    ritzades les ensenyances de batxillerat en la modalitat de Tecnologia, dacord amb la Llei Orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu, continuaran impartint, en el curs 2008-2009, la matria Tecnologia industrial I corresponent al primer curs del batxillerat regulat en este decret. Aix mateix, estos centres conti-nuaran impartint, en el curs 2009-2010, a ms de la matria Tecnolo-gia industrial I, les matries dElectrotcnia i Tecnologia industrial II corresponents al segon curs.

    2. La resta de centres docents pblics i privats concertats que, en aplicaci de la disposici addicional quinta del present decret, queden autoritzats per a impartir la modalitat de Cincies i Tecnologia, aix com els centres de nova creaci, podran impartir, durant els cursos escolars 2008-2009 i 2009-2010, les matries esmentades en lapar-tat anterior, amb lautoritzaci prvia per la conselleria competent en matria deducaci, si compten, com a mnim, amb 15 alumnes per grup i espais disponibles (aula o aules de Tecnologia) per a la docncia de les dites matries.

    Quarta. Horari de1r de batxillerat per al curs acadmic 2008-2009

    En tant no saprove lorde que regule lhorari del batxillerat en la Comunitat Valenciana, lhorari, la distribuci de modalitats, vies i matries optatives per a primer curs de batxillerat per al curs 2008-2009 ser el segent:

    Sptima. Premios Extraordinarios de BachilleratoEn el marco de lo que disponga el Ministerio competente en mate-

    ria de educacin, la Conselleria competente en materia de educacin, en virtud de las competencias reconocidas a las Comunidades Autnomas en el artculo 89 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educa-cin, podr convocar anualmente los Premios Extraordinarios de Bachi-llerato en su mbito territorial. La obtencin del Premio Extraordinario de Bachillerato por parte de un alumno o una alumna ser consignada en el expediente acadmico y en el historial acadmico de bachillerato, y podr dar lugar, adems, a otro tipo de compensaciones, de acuerdo con lo que determine la Conselleria competente en materia de educacin.

    DISPOSICIONES TRANSITORIAS

    Primera. Calendario de implantacinDe conformidad con el Real Decreto 806/2006, de 30 de junio, por

    el que se establece el calendario de aplicacin de la nueva ordenacin del sistema educativo establecida por la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin:

    a) En el ao acadmico 2008-2009 se implantarn, con carcter general, las enseanzas correspondientes al curso 1 de bachillerato reguladas por la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y dejarn de impartirse las enseanzas correspondientes al curso 1 de bachillerato reguladas por la Ley Orgnica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenacin General del Sistema Educativo.

    b) En el ao acadmico 2009-2010 se implantarn, con carcter general, las enseanzas correspondientes al curso 2 de bachillerato reguladas por la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y dejarn de impartirse las enseanzas correspondientes al curso 2 de bachillerato reguladas por la Ley Orgnica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenacin General del Sistema Educativo.

    Segunda. Currculo de las materias optativasEl currculo de las materias optativas que se proponen para 1 de

    bachillerato para el curso acadmico 2008-2009 ser el que se con-templa en la Orden de 10 de mayo de 1995, de la Conselleria de Edu-cacin y Ciencia, por la que se establecen las materias optativas del bachillerato y se regula su currculo, modificada por la Orden de 7 de octubre de 1998, del conseller de Cultura, Educacin y Ciencia, as como por la Orden de 18 de junio de 2002, de la Conselleria de Cultu-ra y Educacin.

    Tercera. Imparticin de materias de la modalidad Ciencias y Tecnologa1. Los centros pblicos y centros privados concertados que tienen

    autorizadas las enseanzas de bachillerato en la modalidad de Tecnolo-ga, de acuerdo con la Ley Orgnica 1/1990, de 3 de octubre, de Orde-nacin General del Sistema Educativo, continuarn impartiendo, en el curso 2008-2009, la materia Tecnologa industrial I correspondiente al primer curso del bachillerato regulado en este decreto. As mismo, estos centros continuarn impartiendo, en el curso 2009-2010, adems de la materia Tecnologa industrial I, las materias de Electrotecnia y Tecnologa industrial II correspondientes al segundo curso.

    2. El resto de centros docentes pblicos y privados concertados que, en aplicacin de la disposicin adicional quinta del presente Decreto, queden autorizados para impartir la modalidad de Ciencias y Tecnologa, as como los centros de nueva creacin, podrn impar-tir, durante los cursos escolares 2008-2009 y 2009-2010, las materias citadas en el apartado anterior, previa autorizacin por la Conselleria competente en materia de educacin, si cuentan como mnimo con 15 alumnos o alumnas por grupo y espacios disponibles (aula o aulas de Tecnologa) para la docencia de dichas materias.

    Cuarta. Horario de 1 de bachillerato para el curso acadmico 2008-2009

    En tanto no se apruebe la Orden que regule el horario del bachille-rato en la Comunitat Valenciana, el horario, la distribucin de modali-dades, las vas y las materias optativas del primer curso de bachillerato para el curso 2008-2009 sern los siguientes:

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • PRIMER CURS BATXILLERAT

    Matries ComunsTotal: 18 hores/setmana

    Valenci: Llengua i Literatura ICastell: Llengua i Literatura IFilosofia i CiutadaniaLlengua Estrangera I: Cincies per al Mn ContemporaniEducaci FsicaTutoria

    3 hores3 hores2 hores3 hores2 hores2 hores1 hora

    Religi 2 hores

    Matries de ModalitatTres o quatre matries: 4 hores cada una

    Modalitat dArts Modalitat de Cincies i Tecnologia Modalitat dHumanitats i Cincies Socials

    Via dArts Plstiques, Imatge i Disseny Via dArts Escniques, Msica i Dansa

    Dibuix Artstic IDibuix Tcnic IVolumCultura Audiovisual

    Anatomia AplicadaAnlisi Musical IArts EscniquesCultura Audiovisual

    Matemtiques IFsica i QumicaBiologia i GeologiaDibuix Tcnic ITecnologia Industrial I

    Llat IHistria del Mn ContemporaniMatemtiques Aplicades a les Cincies Socials IEconomiaGrec I

    Matries OptativesUna matria: 4 hores/setmana

    PsicologiaSegona Llengua Estrangera I (Segon idioma estranger)Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci I (Informtica I)Valenci: Llengua i ImatgeCastell: Llenguatge i DocumentaciFonaments Lxics de les Cincies i de la Tcnica

    Total dhores de 1r Batxiller: 34 hores.

    Els alumnes i les alumnes hauran de cursar les sis matries comunes, tres matries de modalitat i una optativa. Esta pot ser del grup de les matries de modalitat, del grup doptatives o del grup de matries de modalitat duna altra modalitat diferent de la triada. Els alumnes i les alumnes hauran de tindre en compte que per a cursar en 2n de Batxillerat determi-nades matries comunes o de modalitat s necessari haver cursat prviament les corresponents matries de 1r.

    *********************************************

    PRIMER CURSO BACHILLERATO

    Materias ComunesTotal: 18 horas/semana

    Valenciano: lengua y literatura ICastellano: lengua y literatura IFilosofa y ciudadanaLengua extranjera I: Ciencias para el mundocontemporneoEducacin fsicaTutora

    3 horas3 horas2 horas3 horas

    2 horas2 horas1 hora

    Religin 2 horas

    Materias de ModalidadTres o cuatro materias: 4 horas cada una/semana

    Modalidad de Artes Modalidad de Ciencias y Tecnologa Modalidad de Humanidades y Ciencias Sociales

    Va de Artes Plsticas, Ima-gen y Diseo Va de Artes Escnicas, Msica y Danza

    Dibujo artstico IDibujo tcnico IVolumenCultura audio-visual

    Anatoma aplicadaAnlisis musical IArtes escnicasCultura audiovisual

    Matemticas IFsica y QumicaBiologa y GeologaDibujo tcnico ITecnologa industrial I

    Latn IHistoria del mundo contemporneoMatemticas aplicadas a las Ciencias Sociales IEconomaGriego I

    Materias OptativasUna materia: 4 horas/semana

    PsicologaSegunda lengua extranjera I (Segundo idioma extranjero)Tecnologas de la informacin y la comunicacin I (Informtica I)Valenciano: lengua e imagenCastellano: lenguaje y documentacinFundamentos lxicos de las ciencias y de la tcnica

    Total de horas de 1 Bachillerato: 34 horas.

    Los alumnos y las alumnas tendrn que cursar las seis materias comunes, tres materias de modalidad y una optativa. sta puede ser del grupo de las materias de modalidad, del grupo de optativas o del grupo de materias de modalidad de otra modalidad distinta a la elegida. Los alumnos y las alumnas debern tener en cuenta que para cursar en 2 de bachillerato determinadas materias comunes o de modalidad es necesario haber cursado previamente las correspondientes materias de 1.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • DISPOSICI DEROGATRIA

    nica. Derogaci normativa1. Queda derogat el Decret 174/1994, de 19 dagost, del Consell,

    pel qual sestablix el currculum del batxillerat en la Comunitat Valen-ciana.

    2. Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o dun rang inferior soposen al que establix el present decret.

    DISPOSICIONS FINALS

    Primera. Desplegament normatiuLa conselleria competent en matria deducaci podr dictar totes

    les disposicions que siguen necessries per a la interpretaci, aplicaci i el desenrotllament deste decret.

    Segona. Entrada en vigorEl present decret entrar en vigor lendem de la publicaci en el

    Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

    Valencia, 11 de juliol de 2008

    El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

    El conseller dEducaci,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

    ANNEX

    CURRCULUM DEL BATXILLERAT

    Matries comunes

    Llengua i Literatura I i II (Castell i Valenci)Llengua Estrangera I i IICincies per al Mn ContemporaniEducaci FsicaFilosofia i CiutadaniaHistria de la FilosofiaHistria dEspanya

    Matries de modalitat

    Modalitat dArts

    Anlisi Musical I i IILlenguatge i Prctica MusicalHistria de la Msica i de la DansaAnatomia AplicadaArts EscniquesLiteratura UniversalCultura AudiovisualDibuix Artstic I i IIDibuix Tcnic I i IIDissenyTcniques dExpressi GraficoplsticaVolumHistria de lArt

    Modalitat de Cincies i Tecnologia

    Biologia i GeologiaBiologiaCincies de la Terra i del Medi AmbientDibuix Tcnic I i IIFsica i QumicaFsicaQumica

    DISPOSICIN DEROGATORIA

    nica. Derogacin normativa1. Queda derogado el Decreto 174/1994, de 19 de agosto, del Con-

    sell, por el que se establece el currculo del bachillerato en la Comuni-tat Valenciana.

    2. Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo establecido en el presente Decreto.

    DISPOSICIONES FINALES

    Primera. Desarrollo normativoLa Conselleria competente en materia de educacin podr dictar

    cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin, aplicacin y el desarrollo de este decreto.

    Segunda. Entrada en vigorEl presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publi-

    cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

    Valencia, 11 de julio de 2008

    El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

    El conseller de Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

    ANEXO

    CURRCULO DEL BACHILLERATO

    Materias Comunes

    Lengua y Literatura I y II (Castellano y Valenciano).Lengua Extranjera I y II.Ciencias para el Mundo Contemporneo.Educacin Fsica.Filosofa y Ciudadana.Historia de la Filosofa.Historia de Espaa.

    Materias de Modalidad

    Modalidad de Artes

    Anlisis Musical I y IILenguaje y Prctica Musical.Historia de la Msica y de la Danza.Anatoma Aplicada.Artes Escnicas.Literatura Universal.Cultura Audiovisual.Dibujo Artstico I y II.Dibujo Tcnico I y II.Diseo.Tcnicas de Expresin Grfico-Plstica.Volumen.Historia del Arte.

    Modalidad de Ciencias y Tecnologa

    Biologa y Geologa.Biologa.Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente.Dibujo Tcnico I y II.Fsica y Qumica.Fsica.Qumica.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • ElectrotcniaMatemtiques I i IITecnologia Industrial I i II

    Modalitat dHumanitats i Cincies Socials

    EconomiaEconomia de lEmpresaGrec I i IIHistria del Mn ContemporaniHistria de lArtGeografiaLlat I i IILiteratura UniversalMatemtiques Aplicades a les Cincies Socials I i II

    LLENGUA I LITERATURA I I IICastell i ValenciMatria comuna

    I. IntroducciLlengua i Literatura II requerix els coneixements de Llengua i

    Literatura ILensenyana de la Llengua i Literatura t com a objectius primor-

    dials lampliaci de la competncia comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llenges oficials de la Comunitat, especialment en els discursos cientfic, tcnic, humanstic, cultural i artstic; i el desenrotllament de la capacitat de comprensi dels textos literaris per mitj del coneixement dels aspectes ms rellevants de la literatura de les dos llenges.

    Estes dos matries comunes per a totes les modalitats del Batxi-llerat, en concurrncia amb altres matries i dacord amb les finalitats educatives establides per a letapa, incidixen en el desenrotllament del raonament lgic, en ladquisici de nous sabers per mitj de laccs a la documentaci i al tractament de la informaci, en leducaci de la sensibilitat artstica i en lanlisi i la valoraci crtica de la realitat.

    Leducaci lingstica especfica del Batxillerat es referir a ls actiu de la llengua en aquells mbits que resulten especialment signifi-catius per a la formaci dels estudiants desta etapa: discursos de lm-bit acadmic (cientfics, tcnics i humanstics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicaci i discurs literari.

    Satendr, per tant, laprenentatge de la producci oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadmic (memries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes textuals pre-dominants en estos gneres discursius, a travs de lanlisi i la inter-pretaci de textos de divulgaci cientfica, estudis de crtica literria, assajos, etc.; aix com la utilitzaci destratgies per a seleccionar la informaci i per a reelaborar-la per mitj desquemes, resums, fitxes, quadres sinptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast.

    s important, a ms, que lalumnat es familiaritze amb lanlisi i la posada en prctica dels esquemes argumentatius i les estratgies orientades a la persuasi, aix com amb el desenrotllament dactituds crtiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els discursos dexpressi de lopini, atesa lespecial rellevncia dels mit-jans de comunicaci social a travs dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del mn alhora que reben valoracions i aporta-cions ideolgiques que es manifesten en diversos mbits (poltic, peri-odstic, religis, publicitari, etc.) i que es transmeten a travs de canals i suports diversos diaris, cartells, rdio, pamflets, etc. Quant als dis-cursos reguladors de la vida social, es localitzen fonamentalment en lmbit de les institucions, tant pbliques com privades, i en la relaci interpersonal formal.

    Laprenentatge se centrar, per tant, en el desenrotllament dhabi-litats i destreses discursives, s a dir, el treball sobre els procediments ha darticular leix de tot el procs densenyana i aprenentatge. Aix, lestudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt especial,

    Electrotecnia.Matemticas I y II.Tecnologa Industrial I y II.

    Modalidad de Humanidades y Ciencias Sociales

    Economa.Economa de la Empresa.Griego I y II.Historia del Mundo ContemporneoHistoria del Arte.Geografa.Latn I y II.Literatura Universal.Matemticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I y II. LENGUA Y LITERATURA I y IICastellano y ValencianoMateria Comn

    I. IntroduccinLengua y Literatura II requiere conocimientos de Lengua y Lite-

    ratura I.La enseanza de la Lengua y Literatura tiene como objetivos pri-

    mordiales la ampliacin de la competencia comunicativa de los estu-diantes de Bachillerato en las dos lenguas oficiales de la Comunidad, especialmente en los discursos cientfico, tcnico, humanstico, cultu-ral y artstico; y el desarrollo de la capacidad de comprensin de los textos literarios mediante el conocimiento de los aspectos ms rele-vantes de la literatura de ambas lenguas.

    Estas dos materias comunes para todas las modalidades del Bachi-llerato en concurrencia con otras materias, y de acuerdo con las fina-lidades edu