Dr. Hamadoun I. TouréSecretary-General of the International Telecommunication Union (ITU)

GENER 2015

62

Compte enrere per a la 20a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica _ 09

Metodologia DevOps i tendències en desenvolupament de software _ 14

Els Enginyers de Telecomunicació reivindiquen el seu lideratge en la concepció i disseny de les ‘smart cities’ _ 04 i 06

EDITA:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 3322www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

President de Telecos.cat:Joan Solé

DIRECCIÓ EDITORIAL:Salvador Ramon

COMUNICACIÓ I PUBLICITAT:Sònia Mazacomunicacio@telecos.cat

COORDINACIÓ:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

DISSENY I MAQUETACIÓ:www.guillermobejarano.com

FOTOGRAFIA:Diego Muñoz

COL·LABORACIONS:Antoni BreyFerran CasadevallCarlos EspinósCarlo GervasoniJoan GilHamadoun I. TouréEduardo LópezSergi LozanoCarles MartínSònia MazaJoan PàmiesSalvador RamonAnna M. SánchezDavid SuárezCarles Toronjo

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:Artes Graficas Jurado, SL.

DIPÒSIT LEGAL:B-17.897-99

L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 21 Número 62 01/2015

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Págs. SUMARI

EDITORIAL3 Nou any, nova etapa amb una Associació més enfortida

DESTACATS4 Participem a l’edició més internacional i de més èxit de l’Smart City Expo World

Congress5 Bons auguris per a les TIC a Catalunya de cara al 20156 Els ‘telecos’ reivindiquen el seu lideratge en les ‘smart cities’8 Celebrem el Nadal al Museu Marítim de Barcelona8 ‘Telecos’ i informàtics destaquen la importància dels processos de qualitat en el

desenvolupament de solucions tecnològiques9 En fem 20! Compte enrere per a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica10 Aliança amb La Salle per fomentar la societat de la informació10 Activitat dels delegats territorials de Telecos.cat10 Premiem els millors alumnes de la UPC i la UAB10 Quinze edicions de la tertúlia ‘El Cafè de les Telecos’12 John Hoffman, primer ponent del Cicle de debats Techno-Lunch12 II Premi Masvoz de Periodisme i Telecomunicacions12 I a més a més...

TECNOLOGIA14 Metodologia DevOps i tendències en desenvolupament de software

MIRADOR18 ‘Big Data’: gestió de dades massives per viure millor20 Estàndards internacionals en sistemes de gestió de la innovació i la seva avaluació22 Drets civils digitals: EUA vs. UE24 La manca d’enginyers TIC, un problema de tots26 25 anys de comunicacions via satèl·lit

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS28 Obrim les portes de la seu als membres del col·lectiu28 Gaudeix dels avantatges exclusius que t’ofereixen la Mútua dels Enginyers i Banc

Sabadell28 La Fundació puntCAT llença un servei gratuït de correu electrònic per als socis de

Telecos.cat29 Servei de Promoció Professional

VINCLES30 L’Agència Espacial Europea aterra al Campus de la UPC de Castelldefels32 La telefonia baixa del ‘núvol’ i afavoreix les empreses

L’ADVOCAT INFORMA34 Accés de l’empresari a l’email corporatiu dels treballadors

EL GESTOR INFORMA35 Compatibilitzar l’activitat pròpia amb l’aliena a efectes fiscals

’INTER NOS’36 Recerca en evolució social amb mitjans telemàtics37 Urbiotica a New York38 Grup de treball d’Energia i TIC40 Grup de treball de Radiocomunicacios i Espectre41 Nous grups de treball: ‘Smart Cities’ i Docència

CALIDOSCOPI42 Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2014

TRIBUNA43 International Telecommunications Union: 150 years connecting the world

2

SU M A R I

E DI T OR I A L

Un any després de l’anul·lació del Decret de la Generalitat pel qual es va crear el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, i de la conseqüent fragmentació de la representació de la nostra professió en dos organismes de naturalesa jurídica diferent

-sense que a data d’avui hagi estat possible reconduir-ne la situació-, encarem el futur amb un canvi important en els estatuts de la nostra entitat per enfortir-la com a associació professional representativa a Catalunya dels enginyers que treballen en el sector de la telecomunicació, l’electrònica i el multimèdia, i que volen contribuir decisivament al progrés del nostre país.

Aquesta modificació d’estatuts que acabem d’aprovar ens dota d’una estructura organit-zava sòlida, equiparable a la d’altres organismes oficials de representació, però més àgil, oberta a la realitat del segle XXI, coneixedora de les implicacions socioeconòmiques que es deriven de la transversalitat de les tecnologies de la informació, i sobretot amb capa-citat d’adaptació al nou mapa de titulacions universitàries de grau i de màster que s’està consolidant, on el nexe d’unió ja no és el nom de la professió, sinó el del sector d’activitat professional que ens és comú.

Hem volgut aprofitar la flexibilitat que ens dóna el ser associació -que no col·legi-, per obrir-nos i acollir a tots els enginyers que provenen dels àmbits de l’electrònica, del multimèdia i, com no, de la telecomunicació, amb qui compartim coneixements, estructura analítica, eines, recursos i tecnologies, malgrat que el nom de la titulació acadèmica sigui diferent.

Volem que Telecos.cat sigui el referent d’un col·lectiu cada cop més ampli i amb més pre-sència i incidència en la societat, i que trobi en nosaltres tot el suport tècnic i professional que precisa. La legitimitat que ens dóna el nombrós col·lectiu a qui representem, junt amb el rigor i la professionalitat que ens és pròpia, ha de servir per fer-nos valer com interlocu-tor privilegiat davant de les empreses i institucions catalanes.

Si amb les TIC hem provocat, i a escala global, el gran canvi de la societat que tots hem vist, just el que no podem fer es mantenir-nos aferrats a estructures i plantejaments que, si bé han fet història, són ja també història. Estem enmig d’un canvi d’època. És inútil oposar-s’hi. Al contrari, hem d’intentar liderar-lo, i podem fer-ho ja que tenim la sort de comptar amb un entorn immediat favorable a la innovació i al canvi, tot esdevenint un agent actiu del canvi que la nostra societat precisa.

Benvinguts al nou Telecos.cat!

Nou any, nova etapa amb una Associació més enfortida

3

Del 18 al 20 de novembre, l'estand de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació a la zona expositora va esdevenir punt de trobada per als professionals que van passar per la Fira, així com espai de promoció per al col·lectiu. De fet, un dels objectius de la participació de Telecos.cat en aquest esdeveniment era precisa-ment reivindicar el lideratge dels en-ginyers de telecomunicació en el mer-cat de les ciutats intel·ligents. Amb el lema ‘We have the professionals, we have the talent. Leading smart city technology”, l’entitat va voler visua-litzar el lideratge que exerceixen els enginyers de telecomunicació en el sector de les smart cities. Precisament per incentivar la presència de ‘tele-

cos’ al Congrés, i gràcies a un acord amb la Fira, es van oferir invitacions i descomptes especials en el preu de les entrades. A banda d’això, aquells membres del col·lectiu que ho van sol·licitar, van poder fer servir l’estand de Telecos.cat per promoure la seva activitat professional.

Pel que fa a les activitats programa-des, destaquen la presentació de la guia “Construint la smart city”, l’infor-me elaborat per Telecos.cat per en-càrrec de la Diputació de Barcelona a càrrec dels enginyers Ramon Palacio i Aida Agea (més informació a aques-ta mateixa pàgina) i la inauguració oficial del nou Grup de Treball Smart Cities del col·lectiu (veure p. 41). @

400 ciutats, 40 alcaldes, 41 delegacions, 240 empreses i fins a 400 ponents. Així pot resumir-se en xifres l'Smart Cirty Expo World Congress, l'esdeveniment clau del sector de les ciutats intel·ligents que en la seva edició més internacional comptava amb la participació de Telecos.cat com a col·lectiu de referència per als enginyers de telecomunicació del país.

Participem a l'edició més internacional i de més èxit de

l'Smart City Expo World CongressAmb el lema “We have the professionals, we have the talent.

Leading smart city technology”, Telecos.cat reivindica el lideratge dels Enginyers de Telecomunicació catalans en el mercat de les ciutats intel·ligents

Ajudem els municipis a “construir la smart city”En el marc de l’Smart City Expo, els enginyers de telecomunicació Ramon Palacio i Aida Agea presentaven a l'es-tand de la Diputació de Barcelona la guia “Construint la smart city”, treball encarregat per l'organisme supramu-nicipal a Telecos.cat.

L’informe pretén ser una guia me-todològica de referència per a càrrecs electes que vulguin que el seu munici-pi esdevingui “smart”, amb politíques intel·ligents en la gestió dels recursos municipals, els serveis i la participació ciutadana, i la promoció econòmica.

El document exposa de forma ente-nedora els aspectes bàsics que ha de tenir presents un ajuntament que vul-gui avançar cap a la smart city, recull conceptes clau i aporta diverses reco-manacions. @

Q L’estand de Telecos.cat a la zona expositora de la Fira va esdevenir punt de trobada, promoció i informació per als professionals assistents.

DESCARREGA’T LA GUIA:

4

DESTAC ATS

Amb Albert Murillo (director i presenta-dor de ‘Generació Digital’ a Catalunya Ràdio) com a mestre de cerimònies, la jornada arrencava amb la ponència de Jordi Puigneró, director general de Tele-comunicacions i Societat de la Informa-ció de la Generalitat. Abans de resumir els esdeveniments més notoris del 2014 en l’àmbit TIC, seqüenciats per ordre mensual, va descriure les comunicacions electròniques com “les infraestructures estratègiques del segle XXI”, i va aca-bar recordant els darrers tres acords de Govern en matèria TIC: la creació d’un òrgan gestor d’infrastructures de tele-comunicacions; la transformació del CE-SICAT en l’agència de ciberseguretat de Catalunya; i el desplegament de l’estra-tègia SmartCAT.

Tot seguit, i després de donar pas a una videopresentació de valoracions del sector al llarg del 2014, a càrrec dels ma-teixos ponents de la Trobada, s’entrava de ple en el nucli de contingut del 12x12, centrat en donar resposta a com es pre-senta el 2015, segons l’opinió dels po-nents participants: Agustín Cordón, vice-president de la MWCapital; Antoni Elias, catedràtic de la UPC; Carles Martín, direc-tor del Master of Science in IT Strategic Management de la UPF; Catalina Grimalt, presidenta del Consell de CIOS de Cata-lunya; Daniel Marco, director d'iDigital; Ernest Pérez-Mas, fundador de Parlem; Isabel Roig, directora general de BCD; Jaume Xarrié, representant de Telecos.cat i soci director de T-Partner; Xavier Casti-llo, president d'AMETIC a Catalunya; Toni Brey, CEO d'Urbiotica; i Mingo Olmos, degà del COEINF.

Daniel Marco va apuntar molt bo-nes expectatives laborals, resumides en 10.000 nous llocs de treball en mobilitat i Big Data a Catalunya. Antoni Elias va

L’auditori del Campus del Poblenou de la UPF acollia l’11 de desembre la darrera gran trobada de l’any del sector TIC del país. Sota el títol de 12x12, més de 200 persones vinculades al món tecnològic responien a la convocatòria de Telecos.cat, Tertulia Digital i iDigital, participant d’aquest gran esdeveniment de coneixement i networking patrocinat per la Fundació puntCat, Techno Trends i Nordic.

Bons auguris per a les TIC a Catalunya de cara al 2015Gran èxit del 12x12: la Trobada de Cap d’Any de les TIC Catalanes

R Taula de ponents de la Jornada 12x12.

animar a resoldre el problemes de segu-retat de la Xarxa i a fer de la política una instància de participació ciutadana a tra-vés d’una administració electrònica “més open que smart”. Jaume Xarrié va donar per descomptat que el nou any estarà ple d’oportunitats per a tots els agents de l’entorn digital, i molt especialment per a les operadores especialitzades. Ernest Pérez-Mas va refermar el seu compromís amb la dinamització del mercat de tre-ball, tant amb la contractació de professi-onals com amb la subcontractació de ser-veis. Catalina Grimalt va posar l’accent en la necessitat de prioritzar la seguretat de la Xarxa per donar solidesa al teixit em-presarial. Mingo Olmos ho va corroborar, pronosticant que el 2015 seria l’any de la ciberseguretat. Toni Brey va demanar la determinació dels professionals més joves de 40 anys, detectada de primera mà a Nova York i que aquí troba a faltar. Així i tot, va assegurar que té plena con-fiança en les potencialitats de l’anome-nat ‘Internet de les Coses’, que creu que donarà forma a un nou sector econòmic. S’hi va mostrar plenament d’acord Xavier

Castillo, que hi va afegir dos subsectors més: els videojocs i l’automoció electrò-nica. Un tercer, el disseny, va reivindi-car-lo Isabel Roig, dient que “és un driver d’innovació que convé incorporar en la gestió de tots els processos industrials”. Carles Martín va expressar l’esperança de revitalitzar el sector amb nou talent uni-versitari, a través d’un esquer infalible: la capitalitat de Barcelona en mobilitat. I el darrer ponent, Agustín Cordón, va dema-nar talent i bones idees per propulsar la tecnologia.

Per acabar, i durant la cloenda (a càrrec de Tomàs Cascante, director de Tertulia Digital, i de Salvador Ramon, director de Telecos.cat), es va convidar els assistents a la propera edi-ció del 12x12, que ja està programada per al 10 de desembre de 2015. @

VEURE VÍDEO:

Die

go M

uñoz

5

La celebració de Sant Gabriel, patró de la nostra professió, va portar l’Associ-ació Catalana d’Enginyers de Teleco-municació (Telecos.cat) a organitzar i convocar –a través del seu Grup de Treball d’Energia i TIC–, la I Jornada Ci-TIC, centrada en ‘La innovació catalana al servei de les ‘smart cities’, que es va fer a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona i va comptar amb la parti-cipació de més de 150 assistents, tots ells professionals vinculats al món de les TIC, tant des de l’empresa privada com de l’Administració.

El tret de sortida el va donar el vice-president del col·lectiu, Jordi Berenguer, assenyalant que “l’aplicació de les TIC a l’hàbitat ciutadà té la intenció de fer-lo més humà” i donant pas a la interven-ció preliminar del secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, que va introduir el debat de la taula rodona posterior. Concretament, Torres va començar presentant les ‘smart cities’ com un entorn urbà con-cebut per oferir una millor qualitat de vida als ciutadans i va reconèixer que tot just estem en el punt de partida de la revolució que suposa la introducció de les TIC en la gestió d’aquest ecosiste-ma. En aquest sentit, va dir que es tracta d’un repte que obre molts interrogants, però que cal entomar per diferents ra-ons, que va resumir en tres tipus d’in-terès: “com a font d’innovació constant, com a motor de ciutats més eficients i més humanes, i com a nucli d’activitat econòmica de valor afegit”.

Acte seguit, el coordinador del Grup de Treball d’Energia i TIC de Telecos.cat,

La commemoració del nostre patró, Sant Gabriel, el passat 2 d‘octubre, va posar l’accent en les estratègies de desenvolupament urbà des de la perspectiva de les TIC. Una reflexió desenvolupada en el marc de la I Jornada CiTIC (Ciutat i Tecnologies de la Informació), que va centrar l’atenció en ‘La innovació catalana al servei de les ‘smart cities’’. Els enginyers de telecomunicació hi van reivindicar el seu paper de líders en la concepció i el disseny de les ‘smart cities’.

Els ‘telecos’ reivindiquen el seu lideratge en les ‘smart cities’

En la I Jornada CiTIC, de celebració de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicació

Joan Gil, va continuar el torn de parau-les introductòries (rematades amb una video-presentació de diferents opinions de professionals, empresaris i càrrecs institucionals relacionats amb el tema de debat), presentant les ‘smart cities’ com un concepte que va més enllà de la tecnologia, i repassant els diferents eixos de la Jornada.

S’arribava així a l’acte central, configu-rat per una doble taula rodona. Mode-rada per Marc Martín, membre del Grup de Treball d’Energia i TIC de Telecos.cat, la primera, ‘Fem intel·ligents les ciutats: tendències, estratègies, solucions i ca-sos d’èxit’, l’encapçalaven Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia Smart Cities a l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Ma-rín, director general de Microsoft Cata-lunya; Enric Bono, Solution Consulting Head a T-Systems; Francesc Bert, direc-tor de Cisco a Catalunya; Daniel Marco, director d’iDigital (Generalitat de Cata-lunya); i Carlos Yubero, director de Màr-

queting Estratègic d’Abertis.El primer, Josep Ramon Ferrer, va voler

deixar clar que l’smart city no va d’estalvi econòmic, va de reinvertir els mateixos recursos de manera que la gent visqui millor, guanyi en qualitat de vida: “Tam-bé ha de servir per posicionar la ciutat de manera que les grans multinacionals puguin fer negoci a Barcelona, i a través de Barcelona, fer negoci al món”.

De la seva banda, Daniel Marco, va posar el projecte T-mobilitat (vinculat al transport públic de tot el país) com a exemple real del concepte ‘smart city’ plantejat en clau de país. Marco també va voler destacar una idea compartida per la resta de ponents: “Les ciutats seran intel·ligents si els seus ciutadans també ho són”.

Al seu torn, Jordi Marín va afirmar que “estem parlant d’un canvi de para-digma radical de les ciutats i dels seus ciutadans, i també de la gestió pública. També té a veure amb crear noves opor-

R La jornada va aplegar més de 150 assistents vinculats al món de les TIC.

Die

go M

uñoz

6

DESTAC ATS

tunitats per a l’ecosistema d’empreses: de les grans multinacionals, però tam-bé de les petites i mitjanes empreses”.

En la mateixa línia, Enric Bono va dir que “les grans multinacionals hem d’aglutinar els coneixements que tam-bé aporten les pimes. Hem de saber va-lorar què és allò que ja està funcionat, per aplicar-ho a d’altres ciutats”.

Des d’Abertis, Carlos Yubero va re-marcar el ressò mundial que aconse-gueix la multinacional catalana treba-llant amb l’Ajuntament de Barcelona, i finalment Francesc Bert va recordar que el 2015 Cisco inaugurarà a Barcelona el seu centre d’innovació mundial en ‘smarts cities’. Una adjudicació que Bert va justificar al·legant que es tracta d’una ciutat ‘smart’, la definició de la qual és que “tingui una visió estratègica, capa-citat d’innovació i un marc legal que la permeti avançar”.

El rol de l’enginyer de telecomunicacióEn la segona taula rodona, ‘El rol de l’enginyer de telecomunicació en el mercat de les smart cities’, moderada per Rosa Paradell, hi van participar Marc Boher, director comercial d’Urbiotica; Jaume Salvat, soci fundador d’Aggaros; Ramón Martín de Pozuelo, coordinador

del postgrau en Smart Cities de La Salle Campus Barcelona-URL; i Antoni Elias, catedràtic de la UPC.

Per a Marc Boher, és imprescindible combinar les competències TIC amb altres competències: “Hem de ser capa-ços de liderar equips multidisciplinars i això requereix d’una formació més àm-plia. Hem de jugar un rol central”.

La mateixa opinió expressava Jaume Salvat, afirmant que “sovint la visió tec-nològica fa que l’enginyer de ‘telecos’ perdi la visió global”, necessària per as-sumir aquesta posició de lideratge. “En aquest punt, a banda de la formació, la motivació personal també és essencial”.

Ramón Martín de Pozuelo va incidir en el concepte de transversalitat, destacant els diferents perfils que els ‘telecos’ po-den assumir: des de gestors de la ciutat a tècnics especialitzats en diferents àmbits.

Finalment, Antoni Elias va ser el més crític i reivindicatiu, assegurant que els enginyers de telecomunicació no s’es-tan implicant prou en la funció social de l’enginyeria, i com a conseqüència el seu paper queda relegat al de simples gregaris de la tecnologia. Per esquivar aquesta posició secundària, va dir, “cal que ens impliquem en aquesta funció social perquè és així com es fan els lí-ders”. També va ser crític respecte al

R Ponents de la segona taula rodona, ‘El rol de l’enginyer de telecomunicació en el mercat de les ‘smart cities’’.

R Ponents de la primera taula rodona, ‘Fem intel·ligents les ciutats: tendències, estratègies, solucions i casos d’èxit’.

R Ángel Cardama (dreta) i José Antonio Delgado Penín (segon per l'esquerra) van rebre el reconeixement del col·lectiu pels seus mèrits docents com a professors de llarga i profitosa trajectòria en l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona.

ReconeixementsL’acte de cloenda de la Jornada va servir per retre homenatge a Ángel Cardama i José Antonio Delgado Penín, professors de la UPC amb una llarga trajectòria i socis d'honor de l'Associació Catalana d'Engi-nyers de Telecomunicació. El vicepresident del col·lectiu, Jordi Berenguer, i Carles Ros-sinyol, president delegat de l'Àrea d'Hisen-da, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, van ser els encarregats de lliurar aquest doble reco-neixement. El lloc triat estava carregat de simbolisme: i és que l'Espai Francesca Bon-nemaison va acollir la primera Escola d'En-ginyeria de Telecomunicació de Barcelona, on tant Cardama com Delgado Penín van impartir classe. @

mateix concepte ‘smart city’: “Tinc la sensació que s’està fent tot pel poble, però sense el poble. Cal tornar al con-cepte inicial de ciutat, on la participació ciutadana ha de ser central”.

Ja en el tram final de la Jornada, el president delegat de l'Àrea d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, va fer la cloenda amb una intervenció centrada en l’aspecte humà de les ‘smart cities’. La seva reflexió va posar sobre la taula que “les ciutats no són intel·ligents, ho són les persones ca-paces de gestionar-les intel·ligentment. La tecnologia no és un fi en si mateixa. Només quan ens ajuda a viure millor és quan té sentit”. @

Die

go M

uñoz

Die

go M

uñoz

7

Prop d’un centenar de persones -en-tre membres del col·lectiu, familiars, i amics- van voler sumar-se el passat 18 de desembre a la celebració de Nadal organitzada per Telecos.cat.

Si l’any passat era la Sagrada Famí-lia el marc triat per a l'esdeveniment, enguany va ser el Museu Marítim de Barcelona l’escenari que va acollir la celebració. Aquesta arrencava a les 17h amb una visita guiada. Dos gui-es van ser els encarregats d’explicar als assistents la història, anècdotes i detalls del majestuós edifici de les Drassanes. Tot seguit, i després d’una visita lliure per les exposicions “Pirates”, “Viatge mar enllà” i “Càme-res submarines”, tenien lloc els par-laments i la copa de cava, a la proa de la Galera Reial (a la imatge).

El president de Telecos.cat, Joan Solé, va aprofitar la seva interven-ció per fer un balanç positiu del 2014, i per anunciar que el 2015 serà un any de canvis, encetats amb la renovació dels estatuts de l’entitat, aprovats per l’Assemblea General Extraordinària convocada el mateix dia. Aquests canvis tenen com a objectiu reforçar el paper de

Telecos.cat com a referent del col-lectiu al país, amb una estructura organitzativa sòlida, però més àgil i oberta a la realitat del segle XXI (més informació p. 3).

També va intervenir-hi Carles Ros-sinyol, president delegat de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i No-ves Tecnologies de la Diputació de Barcelona. Rossinyol va voler recor-dar els orígens de la Mancomuni-tat (que ha celebrat el 2014 el seu centenari) i el paper que aquesta va jugar a l’hora d’universalitzar l’arri-bada del telèfon als municipis. Va fer llavors un paral·lelisme amb el paper que la Diputació de Barcelo-na ha de dur a terme avui dia per fer arribar les estratègies smart city a tot el món local. En aquest sen-tit, va demanar la col·laboració de Telecos.cat i dels professionals que en formen part, col·laboració que ja s’ha concretat amb l’elaboració de la guia “Construint la smart city” (més informació p. 4).

El concert de Nadales del Cor Drassanes a la Sala Marquès de Co-millas posava el punt i final a la ce-lebració. @

Celebrem el Nadal al Museu Marítim

de Barcelona

Telecos i Informàtics destaquen la importància dels processos de qualitat en el desenvolupament de solucions tecnològiquesEl mes de novembre Telecos.cat i el Col-legi Oficial d’Enginyeria Informàtica orga-nitzaven conjuntament una Jornada sobre QA (Quality Assurance) i Testing.

Mingo Olmos, degà del COEINF, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i va aprofitar la seva interven-ció per lligar el concepte de qualitat al de competitivitat.

Tot seguit, començava la taula rodona, moderada per Màrius Gómez, membre de la Junta del COEINF, i amb Santiago Mar-tín Nuño (enginyer de telecomunicació i director de gestió d’Operacions i Qua-litat a T-Systems), Ferran Martí (enginyer de telecomunicació i soci director d’Artic Consultors), Guillem Hernández (enginyer de telecomunicació i CTO a Mr Softten), i Ramiro Carballo (enginyer informàtic i pre-sident de CSTIC), com a ponents.

Qüestions com l’evolució de la QA i els costos i oportunitats que aquesta repre-senta per a les empreses, van centrar el debat, que també va servir per posar de re-lleu una apreciació compartida per molts dels assistents: sovint els enginyers de te-lecomunicació i informàtica tenen un gran coneixement de la tecnologia però no tant dels processos organitzatius, el que també és imprescindible per desenvolupar soluci-ons i serveis de qualitat.

El president de Telecos.cat, Joan Solé, va ser el responsable de cloure la jornada, afirmant que “Telecos i Informàtics venen solucions intangibles, motiu pel qual ven-dre confiança als clients és primordial”. @

R L’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra va ser l’escenari triat per celebrar la jornada.

Die

go M

uñoz

8

DESTAC ATS

El proper 26 de febrer l’Auditori de Bar-celona (C/Lepant, 150) acollirà la 20a edició de la “Nit de les Telecomunicaci-ons i la Informàtica”, l’esdeveniment de referència del sector TIC a Catalunya que commemora les dues dècades d’història.

Per tercer any consecutiu, l’Associa-ció Catalana d'Enginyers de Telecomu-nicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica (COEINF) uneixen esforços per organitzar con-juntament aquesta trobada, que -una setmana abans del Mobile World Con-gress- inaugurarà el calendari de grans activitats relacionades amb les Tecnolo-gies de la Informació i la Comunicació del país.

I és que, a banda de ser la primera gran cita de networking de l'any entre profes-sionals, empreses, administració pública, universitats, associacions i institucions del món TIC, la Nit constitueix el marc de lliurament dels Premis Salvà i Campillo (guardó de prestigi que reconeix a la per-sonalitat de l'any i al jove emprenedor), els Premis Alan Turing (que premien al CIO de l'any i a la responsabilitat social) i del Premi d’Honor de La Nit.

“Ara fa vint anys que vam començar a fer la Nit, però la Nit representa molt més que això; representa el pols de les TIC al nostre país. Aquest nostrat esde-veniment és l'hereu directe i continu-ador de “La Noche de la Electrónica”, que es va celebrar a Barcelona als anys 70 i 80. Des de l'electrònica, passant per les telecomunicacions i, en encetar aquest dècada, afegint-hi la informàti-ca, la Nit s'ha modelat i ha evolucionat amb el món i les tecnologies. Estem molt contents de poder celebrar un any més aquesta immensa trobada i poder donar al sector TIC la repercussió que es mereix i necessita”, explica Joan Solé, president de Telecos.cat.

Pel que fa a aquesta 20a edició, Mingo Olmos, degà del COEINF, avança: “Si a la 19a Nit vam voler fer memòria recordant la història d’Internet, en aquesta edició us sacsejarem amb innovació disruptiva. I és que l’avenç de les empreses, l’administra-ció i la societat passa per la transformació digital radical. I com no, innovant també a la Nit, encara que ja sigui tot un clàssic.”

A www.lanit.cat ja es pot consultar tota la informació de l’esdeveniment, així com les bases de la convocatòria de premis (el termini per presentar candi-datures finalitza el 22 de gener). També s’han obert les inscripcions, amb preus i descomptes especials per a associats, col·legiats i entitats col·laboradores. @

El proper 26 de febrer l’Auditori acollirà el primer gran esdeveniment de l’any del sector TIC, que Enginyers de Telecomunicació i Informàtica tornem a organitzar conjuntament .

En fem 20!Compte enrere per a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica

L’emprenedor en sèrie, Xavier Verdaguer, parlarà d’Innovació disruptiva a la conferència inauguralXavier Verdaguer, enginyer In-formàtic i emprenedor en sèrie, serà l’encarregat de la conferèn-cia inaugural de la 20a Nit.

Durant la seva intervenció, i sota el títol de “Innovació Disrup-tiva: un tren que no es pot per-dre”, Verdaguer, que és fundador de l’Imagine Creativity Center de Silicon Valley, explicarà casos d’èxit (tant de Catalunya com de Silicon Valley), que serviran als assistents a aprendre a innovar millor. I és que, segons Verda-guer, innovar de manera disrup-tiva serà clau per a la supervivèn-cia i creixement de les empreses motor del país. “Caldrà trobar espais de trobada entre les grans empreses que tenen el mercat i el món dels emprenedors que tenen l'agilitat per crear a prop dels usuaris. Una relació neces-sària, però gens fàcil d’assolir i mantenir”, afirma. @

R D’esquerra a dreta, Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF brindant pels 20 anys de la Nit.

ACCEDEIX A www.lanit.cat I INSCRIU-TE!

9

Aliança amb La Salle per fomentar la societat de la informació

Josep M. Santos, director general de La Salle Campus Barcelona-URL, i Joan Solé, president de Telecos.cat, signaven al novembre un conveni de col·laboració que té

com a objectiu potenciar les acti-vitats de foment i de desenvolu-pament de les telecomunicacions, l’electrònica i les TIC envers la so-cietat de la informació.

L’acord de col·laboració entre ambdues institucions implica el seu suport mutu en l’àmbit de les telecomunicacions, l’electrònica i les TIC, fonamental per impulsar el creixement econòmic i empresari-al del país.

La Salle i Telecos.cat destaquen la rellevància de fomentar el co-neixement i la millora constant de la formació dels enginyers de te-lecomunicació, fet decisiu per in-crementar la qualitat dels nostres professionals del futur.

En aquest sentit, Telecos.cat par-ticiparà en actes, conferències i activitats docents organitzades per La Salle com a potencials àrees de col·laboració. @

Premiem els millors alumnes de la UPC i la UAB

Com és habitual cada any, Telecos.cat ha participat als actes de graduació que emmarquen el lliurament anual dels premis al

Millor Expedient Acadèmic de les principals escoles d’enginyeria de telecomunicació del país. Així, al novembre, el representant de la junta, Josep M. Silvestre, va fer entrega del premi al millor alumne del Màster Universitari en Enginyeria i Gestió de les Te-lecomunicacions de l’EETAC de la UPC, Sergio Jiménez Feijoo (foto); mentre que al desembre, Joan Solé, president de Telecos.cat, premiava a Sergi Locubiche Ser-ra, millor expedient d’Enginyeria de Telecomunicació de la UAB. A banda d’un cristall commemora-tiu, ambdós alumnes van rebre un any d’associació gratuïta i una invitació doble per a la Nit. @

Activitat dels delegats

territorials de Telecos.cat

Els vuit delegats que l’Associació Ca-talana d’Enginyers de Telecomunica-ció té al territori ja han començat a treballar per apropar les accions del col·lectiu arreu del país. Així, durant el primer trimestre de 2015, s’han pro-gramat diverses jornades adreçades tant als enginyers de cada zona, com a empresaris i directius del sector, re-presentants de la ciutadania, entitats i associacions locals que serviran per tractar temàtiques d’interès específic de cada àrea relacionades amb les Te-lecomunicacions i les TIC. @

Quinze edicions de la tertúlia

‘El Cafè de les Telecos’

Al desembre s’enregistrava la quinze-na edició de la tertúlia “El Cafè de les Telecos”, activitat de periodicitat men-sual que té com a objectiu promoure i fer difusió de les TIC entre la societat. Des que va posar-se en marxa el pro-jecte, l’octubre de 2014, més d’una cinquantena d’experts en diferents àm-bits (la majoria enginyers de ‘telecos’ associats al col·lectiu) han participat en aquest espai radiofònic (que també s’emet amb suport vídeo), patrocinat per Banc de Sabadell i enregistrat a les instal·lacions de Techno Trends. Les smart cities, la videoconferència, tec-nologia i consum, la robòtica, la mobi-litat, turisme i TIC, dones TIC, salut i TIC, educació i TIC, els videojocs, les APPS, la ciberseguretat, la TDT i el dividend digital, l’emprenedoria i l’exercici de la professió en un context internacional són els temes tractats a les quinze edi-cions enregistrades fins al moment. @

10

DESTAC ATS

Informa’t al 93 551 33 22serveis@telecos.catPl. Ramon Berenguer el Gran, 1 entresòl – 08002 Barcelonawww.telecos.cat

El suport per al teu creixement professional

com a enginyer

POSICIONAMENTDefensa i promoció de la professió.CAP, enginyer registrat, segell Wifi, premis, certificats, directori web, convenis, col·laboradors preferents de l'administració...

SERVEISExclusius per als membres del col·lectiu. Networking, visibilitat, ser referència, prestigi - posicionament, borsa de treball, formació, fons documental, licitacions internes, AQPE, disponibilitat d'espais, mail professional, descomptes...

XARXAProximitat i networking.Delegats territorials i internacionals, actes, jornades, seminaris, celebracions, Fòrum Telecos, agenda de contactes, reunions territorials, relacions institucionals...

INFLUÈNCIAOpinió independent i qualificada.Grups de treball, La Nit, aparició als mitjans, revista Telecos, butlletins, informes, estudis, segells...

Consulta el nostre catàleg de serveis a:

cataleg.telecos.cat

John Hoffman, primer ponent del Cicle de debats Techno-Lunch

John Hoffman, CEO de GSMA Ltd (la corporació que gestiona el Mo-bile World Congress i promou la capitalitat del mòbil a Barcelona) inaugurava a l’octubre el Cicle de Dinar-Debats Techno-Lunch, una iniciativa que promou el CTecno en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Enginyers de la Tele-comunicació i els col·legis d’Engi-

nyeria Informàtica, Tècnics i Pèrits de Telecomunicació, Enginyeria Tècnica en Informàtica i Enginyers Industrials.

L’acte, que va reunir a l’Hotel Avenida Palace un centenar de pro-fessionals del sector TIC i periodis-tes, va comptar amb les paraules de benvinguda de l’alcalde de Bar-celona, Xavier Trias, qui va agrair a Hoffman la seva passió i defensa de la ciutat.

Durant la seva conferència, el CEO de GSMA va avançar alguns aspectes de la nova edició del MWC, que ocuparà tot l’espai de la Fira de Barcelona i més espai a la Fira de Montjuïc. @

I a més a més... 'Telecos' i advocats analitzem plegats la nova Llei General de Telecomunicacions. Una seixantena de professionals del dret i l’enginyeria de telecomunicació, així com representants d’empreses i de l’adminis-tració vinculats al sector TIC, es reunien el mes de juliol en el decurs d’una jornada organitzada conjuntament per l’Associ-ació Catalana d’Enginyers de Telecomu-nicació i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb l’objectiu d’analitzar i de-batre el contingut de la nova Llei General de Telecomunicacions.

Unim enginyeria universitària i món pro-fessional a l’iGenium. Un any més, com a col·lectiu membre de l’INEC, ens sumàvem a la celebració de l’iGenium, que tenia lloc el mes d’octubre al Campus Nord de la UPC. Els estudiants van ocupar dues taules rodones durant la sessió de matí mentre que en el torn de tarda es van mostrar nou projectes professionals. La combinació en-tre les idees dels més joves i els projectes fets realitat pels professionals en actiu van servir tant per conèixer les línies d’actuació del futur més immediat, com per projectar com serà l’enginyeria a mig termini.

Organitzem un curs sobre sistemes d'automatització SCADA. Les indústries que volen ser punteres en tecnologia ne-cessiten entrar en processos d’automatit-zació. Tenint en compte que la concepció i disseny d’aquests sistemes sol recaure en professionals ben preparats en tecno-logies i softwares com SCADA, el mes de novembre organitzàvem un curs que va servir als participants per aprofundir en la configuració i programació de diversos sistemes SCADAs del mercat.

Som referents pels mitjans, també al territori. En els darrers mesos, i com és habitual, els mitjans de comunicació han tornat a recórrer a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació per comp-tar amb opinió qualificada sobre qüestions d’actualitat relacionades amb les TIC i les telecomunicacions. Com a novetat, però, cal destacar que arran del nomenament dels delegats territorials del col·lectiu, aquests han esdevingut referents per a mitjans de proximitat com Ràdio Arenys, Mataró Ràdio o el diari ‘El Segre’.

II Premi Masvoz de Periodisme i Telecomunicacions

Tal i com vam fer l’any passat, en-guany hem volgut col·laborar amb Masvoz (operadora de telecomuni-cacions especialitzada en serveis de telefonia per a empreses des del núvol i entitat associada a Telecos.cat) participant com a membres del jurat de la 2a edició dels seus pre-mis de Periodisme i Telecomuni-cacions. El president del col·lectiu, Joan Solé, assistia a l’acte de lliura-ment dels guardons que van distin-gir el reportatge “Internet enmig del desert”, de Lucía El Asri (hoja-derouter.com), com el millor dels 120 treballs presentats. @

R Joan Solé amb la guanyadora, Lucía El Asri, i el presentador de la cerimònia, Bruno Sokolowicz.

VÍDEO-RESUM DEL I TECHNO-LUNCH :

Judith Contreras

12

DESTAC ATS

El banc de les millors empreses. I el teu.

SabadellProfessional

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBBDEHPKFLEMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBNKPNOMFIAFEIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPPJIJHCFAEKOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCEJKIFEFJJFBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFFNNEPLGNDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPILMFIHMIDMJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHHHHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatges exclusius.Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te una pòlissa decrèdit professional amb uns avantatges exclusius, per tal de mantenir la tevatresoreria personal equilibrada al llarg de tot l’any i pagar els interessosnomés quan la utilitzes.

Si ets membre de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació i volspromoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucionsfinanceres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiuprofessional, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

Metodologia DevOps i tendències en

desenvolupament de softwareLa irrupció del ‘cloud’ en totes les seves modalitats de prestació de servei té un impacte direc-te en les aplicacions i els serveis TIC. La maduresa i sofisticació del núvol està en creixement constant. A la vegada, sorgeixen tendències com ara la virtualització de xarxes, el ‘cloud’ hí-brid i els contenidors per a la portabilitat d'aplicacions, per al tractament de dades massives (‘Big Data’) o per disposar d'aplicacions web que treballen amb dades en temps real.

El model clàssic de prestació de serveis TIC planteja sovint la implementació de pràcti-ques disruptives per agilitzar

la seva disponibilitat. Dos factors en són els principals precursors. En primer lloc, l’ac-cessibilitat i la immediatesa del consum de serveis al núvol ha evidenciat la falta d’agi-litat i flexibilitat dels serveis interns de mol-tes companyies, quan, avui en dia, agilitat i flexibilitat ja són estàndard ‘de facto’ en qualsevol projecte empresarial que reque-reix de capacitats per ser competitiu.

De fet, en molts casos, grups d’usuaris o departaments funcionals estan recorrent a la contractació de serveis concrets al núvol per agilitzar la disponibilitat, fent un ‘bypass’ als processos TIC establerts a la mateixa organització.

Durant anys, hem acceptat que les millors pràctiques en la gestió dels serveis eren les ITSMF ITIL i d’altres similars. El seu en-foc complet en l’abast, control i gestió dels processos i la qualitat com a rerafons con-tinuen sent vigents, així com el fonament d’un servei i una disponibilitat excel·lent, però tenen limitacions en certs escenaris.

El segon factor de la pràctica disruptiva és la irrupció i ús extensiu de metodologies de gestió àgil de projectes, amb un encaix perfecte als desenvolupaments d’aplica-cions software. En aquesta aproximació, amb uns principis diferents, la comunicació

com a base i el focus en els resultats, les tècniques i les eines faciliten uns resultats d’entregues funcionals i millores contínues.

Aprofitar la generació de serveis massiusAmb aquest punt de partida, arrenca una visió més àmplia de l’agilitat, que ja in-clou en un únic procés tant els equips de desenvolupament com els d’operació. Es tracta d’una idea que ja van estrenar alguns dels fundadors d’aplicacions online massi-ves cap a l’any 2008, per cobrir la necessitat de fer canvis en l’aplicació de forma extre-madament freqüent. Calia assegurar-se que aquests canvis no impactaven en el rendiment, tenint en compte el gran volum d’usuaris de cada aplicació.

Parlem de DevOps, terme creat per Patrick Debois i Andrew Schafer l’any 2009, i que defineix la pràctica de treball en equip dels enginyers de desenvolupament i d’opera-cions, en totes les fases del cicle de vida dels serveis TIC, des del disseny al desenvo-lupament, passant pel suport de producció.

Enterrar les limitacions del model clàssicEl nou paradigma aspira a superar algunes de les limitacions del model clàssic:

1. L’organització de departaments TIC en forma de grups estancs (diferències de perfils, coneixement, comunicació ba-sada en transaccions i amb llenguatges

L’AGILITAT EN L’ADAPTACIÓ DELS SERVEIS AL ‘CLOUD’ IMPULSA ELS PROJECTES MÉS INNOVADORS

14

TE C NOL OGIA

diferents). Els models clàssics disposen de processos, procediments i eines con-cretes per tractar amb aquesta realitat de manera formal i documentada, però alho-ra costosa. El perfil tècnic ha estat valo-rat generalment per les seves capacitats tècniques i experiència, i la capacitat de relació pot haver quedat en segon terme.

2. El risc i l’aversió als canvis. En aplicacions ja en producció, la percepció habitual és que qualsevol canvi pot ser un risc per a la disponibilitat del servei (basada nor-malment en experiències prèvies) i que calen uns processos costosos de control de canvis i garanties de la qualitat.

3. Responsabilitats i resultats. S’ha estat molt pendent de clarificar responsabili-tats en els processos per a cada àmbit, ja que quan alguna cosa no funciona bé, pot passar que una i altra banda es dedi-quin a culpar-se mútuament (“en el meu PC funcionava, o sigui que des de ‘siste-mes’ no s’ha implementat la plataforma adequada” contra “aquest codi no està bé, no han tingut en compte l’impacte de la càrrega d’usuaris en producció”). De fet, treballant de manera separada és una situació bastant probable. En aquest model clàssic, sembla complicat mante-nir el focus en les necessitats del negoci i els resultats.

‘Open mind’ per donar impuls al negociAmb el nou model, evolucionem fins arribar a:

1. Equip multidisciplinari. Un equip que sigui efectiu en el seu àmbit d’especialit-zació però també que pugui tenir interès per d’altres tecnologies, llenguatges o disciplines. En resum, amb una actitud oberta i que siguin constructors de ponts de comunicació amb les parts involucra-des per formar un equip.

2. Entregues contínues. La nova manera de treballar té un objectiu parcial incor-porat, que consisteix en què s’han d’ac-ceptar els canvis freqüents com a via de desenvolupament dels projectes, en lloc de tancar una gran ‘release’ o versió. Tots els processos i eines han de suportar aquesta evolució.

3. Comunicació i focus. Amb la comunicació com a palanca es busca que el coneixe-

ment i les capacitats resultat d’un equip divers se sumin amb efecte multiplica-dor. Les responsabilitats s’assumeixen en global i, amb aquest guany d’eficiència i agilitat i, per què no, confiança, s’entén millor el context i es té interès en què el projecte ajudi al negoci.

En resum, busquem l’avantatge competitiu per a l’organització i, en funció del tipus de negoci amb més o menys impacte, un fona-ment clau ha de ser el rendiment i l’agilitat dels serveis TIC.

Com s'arriba fins aquí?Implementar DevOps no consisteix única-ment en desplegar unes eines d’automa-tització i integració, sinó que, primer s’han de tenir en compte d’altres factors més es-tructurals. De fet, l’ordre correcte hauria de ser preparar la cultura corporativa i alinear l’equip a la funció, dissenyar i optimitzar el procés i per últim, les noves eines i auto-matismes.

Respecte a la cultura, la pràctica de DevOps requereix que l’organització disposi d’un nivell intern molt alt de confiança i un plan-tejament ‘win-win’ entre totes les parts, a més de les necessitats descrites anterior-ment. Serà més factible com més a prop es-tigui d’una cultura orientada al rendiment, amb alta cooperació i riscos compartits i que potencia la innovació. Es tracta d’anar un pas més enllà d’una organització buro-cràtica, orientada a regles, amb respon-sabilitats concretes i lluny d’una cultura orientada al poder, amb baixa cooperació, responsabilitats esquivades i amb aversió a la innovació.

Apart de les metodologies particulars que s’han de dissenyar per a cada cas concret,

algunes de les activitats que es poden im-plementar són:

A. Integració i entrega contínua. La inte-gració contínua és una pràctica on els desenvolupadors incorporen la seva feina de generació de codi de mane-ra diària i rutinària, en un sistema de control de versions que disposa d’uns mitjans de verificació i petits tests que permeten corregir errors de programa-ció. Sobre l’entrega contínua, fa referèn-cia a una metodologia que assegura que els desenvolupadors sempre tinguin el software a punt per desplegar una nova versió si ja es disposa del codi integrat. És l’art de descomposar grans funcio-nalitats en petits canvis incrementals i poder fer entregues parcials.

B. ‘PaaS’ i ‘Infrastructure as a Code’. Con-ceptualment són dues aproximacions que fan que l’equip de desenvolupadors tingui molt control sobre els entorns en què treballa, sense necessitat de tenir tants coneixements sobre la infraestruc-tura. ‘Cloud PaaS’ (‘Platform as a Servi-ce’) proporciona una plataforma amb un nivell d’abstracció sobre ‘Cloud IaaS’ (‘Infrastructure as a Service’) i el desen-

15

volupador interactua amb un entorn que ja espera el seu codi per desplegar les aplicacions en entorns de desenvolupa-ment, test o de producció.

En el cas de la infraestructura com a codi, es tracta de fer servir uns programes d’abs-tracció i interfase de plataforma ‘IaaS’ que proporcionen els administradors de sis-temes (i que també ells usen), per tal que els desenvolupadors puguin tenir el control de certes accions, com ara desplegar nous sistemes, automatitzar la instal·lació de software o certa configuració, a més d’in-ventari i reporting.

Respectar també la seguretat corporativaAquesta solució permet desacoblar les ne-cessitats d’agilitat i canvis dels desenvolu-padors en els entorns de desenvolupament i proves; i respectar els requeriments de seguretat corporativa, inventari i política de compliment regulatori que demanda l’equip d’operació.

Aquestes solucions es poden implemen-tar tant dins de les organitzacions com en serveis al núvol públic/privat, que és la ten-dència que es percep tenint en compte la ràpida evolució dels serveis i que es veurà accelerada amb la futura adopció de les xarxes definides per software (SDN). A més, la major part d’elements d’infraestructu-ra seran susceptibles de consumir com a

servei i configurables sota demanda per a curts períodes de temps.

C. Proves automatitzades i control de ver-sions. És la pràctica d’escriure proves d’acceptació a la vegada que es genera el nou codi, per assegurar el compli-ment dels requeriments de negoci. A la vegada, ens assegurem que les funcio-nalitats valuoses continuen funcionant. Aquestes proves es passen de manera automatitzada abans de les proves ex-ploratòries, acceptació i desplegament a producció, agilitzant el ‘feedback’ que reben els desenvolupadors i el temps de correcció de deficiències. Tot el model es basa en el desplegament d’un sistema complet de gestió i control de versions, que inclogui tant el codi de l’aplicació com les configuracions d’aplicació i sis-temes, a més dels tests comentats.

En tot cas, abans d’iniciar el camí DevOps, cal valorar si té sentit en base als objectius corporatius i tipus de plataformes. En pla-

taformes estables, com el sistema comp-table o nòmines, no s’espera un cicle de canvi àgil ni tampoc canvien tant, ja que són molt estàndard.

Però hi ha plataformes innovadores i dife-renciades que necessiten mantenir un rit-me de canvi elevat, per generar avantatge en iniciatives creatives o d’adaptació al mercat, en l’escenari més defensiu. De-vOps, com a pràctica general, i les activi-tats concretes descrites poden generar una clara millora en l’agilitat dels serveis TIC que ho requereixin.

ConclusióPer concloure, cal mencionar una xifra que evidencia la tendència descrita en la gestió TIC: el 68% de les empreses espanyoles tin-dran la seva infraestructura en ‘cloud’ en dos anys (avui un 30% ja tenen ‘IaaS’), segons l’Informe Cloud Computing en la empresa española 2014’, de Penteo. L’estudi indica que el ‘cloud’ s’ha convertit en la tercera pri-oritat dels CIO, juntament amb la mobilitat i l’analítica, i per davant de la seguretat.

És oportú senyalar que un 64% dels en-questats consideren que el mercat ‘cloud’ ja ha entrat en la maduresa, com s’explica-va a l’inici de l’article. Quins són els punts forts del ‘cloud’ que valoren els CIO? La res-posta no és cap sorpresa: flexibilitat i paga-ment per ús són els principals motius per a la contractació de serveis ‘IaaS’.

Els diferents actors del panorama de ser-veis ‘cloud’, com Nexica, continuarem inno-vant i generant la confiança per tal que les companyies es plantegin utilitzar aquests serveis com a palanques d’innovació i d’efi-ciència, arribant fins i tot a models de col-laboració DevOps i integració de processos entre socis de negoci. Amb noves opcions al seu abast, les organitzacions poden de-cidir quines fan servir i enfocar-se al seu objectiu principal: continuar generant valor per al seu negoci. @

David SuárezCTO i COO de Nexica

16

TE C NOL OGIA

El món de la tecnologia està impregnat de sigles, acrònims i neologismes que, dia rere dia, s’incre-

menten com a conseqüència, principal-ment, de la revolució tecnològica que estem vivint. El concepte TIC n’és l’exemple més notori i taxatiu. En un àmbit tan dinàmic i canviant com aquest, òbviament, aquest reguitzell de sigles, cada dia que passa, va a més. Em vénen al cap uns quants exemples: ‘cloud computing’ (informàtica en nú-vol), ‘smartphone’ (telèfon intel.ligent), ‘smart cities’ (ciutats intel.ligents), ‘hashtag’ (etiqueta), ‘apps’ (aplicacions), ‘Whatsapp’ (aplicació de missatges per a telèfons mòbils), ‘iPad’ (tauleta d’Ap-ple), ‘Mac’ (portàtil d’Apple), ‘iPhone’ (mòbil d’Apple), ‘malware’ (codi malig-ne), ‘Internet of Things’ (Internet de les coses) o ‘Big Data’ (dades massives).

Tal com es defineix el ‘Big Data’ a la Viquipèdia, es tracta de “sistemes que manipulen grans conjunts de dades (o ‘data sets’). Les dificultats més habitu-als en aquests casos se centren en la captura, l’emmagatzematge, la recerca, la compartició, l’anàlisi i la visualitza-ció. La tendència a manipular ingents quantitats de dades es deu a la ne-cessitat en molts casos d’incloure les dades relacionades de l’anàlisi en un gran conjunt de dades relacionat, tal és l’exemple de les anàlisis de negoci, les dades de malalties infeccioses o la lluita contra el crim organitzat”.

Les persones, durant el decurs de la seva vida, produeixen moltes dades: histo-rial mèdic, historial acadèmic, registres i moviments bancaris… I les empreses,

S'estima que cada dia el conjunt de dispositius connectats a Internet, i susceptibles de produir dades, en generen un volum d’uns 2,5 trilions de bytes, una quantitat ingent que cal tractar, gestionar i analitzar per transformar-les en informació i coneixement. Tot plegat amb l’objectiu de traduir-les en més benestar i qualitat de vida per a la ciutadania. El ‘Big Data’ és l’eina de gestió de dades massives que s’encarrega de fer-ho possible.

no cal dir-ho, moltes més. I a mesura que passen els anys, en generen més i més. Doncs bé, les dades són una font d’informació tan espectacular per a les empreses, que poden arribar a suposar millores en la seva eficiència i competi-tivitat, si les gestionen i analitzen amb els mitjans tecnològics adequats per interpretar-les i transformar-les en això que deia: competitivitat i productivitat.

Pel que fa a les persones, el seu benes-tar, qualitat de vida i, més concretament, la millora d’aquest ‘modus vivendi’, van lligats també a les dades, a més dades. Les ‘smart cities’ o ‘Internet de les coses’ cerquen això: més benestar, més quali-tat de vida. I, evidentment, a través de la captura, l’emmagatzematge i l’anàlisi de les dades generades per elements vinculats a moltíssimes circumstàncies quotidianes de les nostres vides.

Em refereixo, concretament, a què en un futur proper, a les nostres ciutats, els seus fanals estaran connectats a Internet i els controlarem, els supervi-sarem, i això ens permetrà de ser molt més eficients: només s’encendran quan realment sigui necessari, quan algú passi per aquell carrer o zona que il-luminen. O, per exemple, controlarem

‘BIG DATA’: GESTIÓ DE DADES MASSIVES PER VIURE MILLOR

18

MIR ADOR

els semàfors i en variarem la seva fre-qüència de canvi, també en funció de les necessitats de trànsit que hi hagi al carrer o cruïlla on desenvolupen la seva funció. Per què s’ha de mantenir la ma-teixa freqüència sense tenir en compte la congestió de la via, l’hora i el trànsit real existent? És un cosa il·lògica que cal evitar si hi ha mecanismes que ho po-den fer realitat. La clau rau en la unió de tres conceptes: ‘Big Data’, ‘smart cities’ i ‘Internet de les coses’, que estan absolu-tament interrelacionats.

‘SmartCAT’En aquest tessitura, cal dir que el govern català, a través del projecte ‘SmartCAT’, pretén impulsar el concepte ‘smart city’, a nivell de país, per tal de convertir Ca-talunya en una ‘smart region’ d’abast internacional i, així, aprofitar totes les potencialitats i avantatges de l’ús de la tecnologia i la informació digital per tal d’innovar en serveis públics i impulsar el creixement econòmic.

Dit això, voldria donar dades, quanti-ficar-ho, posar-hi magnituds. S’estima que cada dia el conjunt de dispositius connectats a Internet, i susceptibles de produir dades, generen al voltant de 2,5 trilions de bytes de dades¹. Això significa que en un any s’arriba als 912,5 trilions de bytes. I la cosa va a més. La previsió és que el volum total de dades, l’any 2020, serà de 35.000 exabytes (1 exabyte = 1.000 milions de Gb). Una altra magnitud a tenir en compte és que, cada minut, a Internet es transfereixen 640 Terabytes de dades². En definitiva, una quanti-tat ingent de dades que cal que siguin tractades, que siguin gestionades, que siguin analitzades per transformar-les en informació, en coneixement i, a la vega-da, es tradueixin en més benestar i més qualitat de vida per a la ciutadania.

És fàcil de dir, i per part dels enginyers encara més, de tan sovint com verbalit-zem que “el paper ho aguanta tot”. Ara bé, fer-ho realitat no és gens trivial ni senzill. No obstant això, hi ha empreses d’enginyeria, informàtica, universitats i, més concretament, departaments de re-cerca i anàlisi, que ja estan treballant-hi. Ja estan posant fil a l’agulla, com deia, per fer-ho realitat. Es comença a albirar.

Arribats a aquest punt, voldria plante-jar una reflexió més profunda, entrant més en detall en el procés de recollida i anàlisi de les dades produïdes. Com cal recaptar i tractar aquestes mateixes da-des? Cal fer-ho en el lloc de destí, d’una manera centralitzada? O bé, en l’indret d’origen? Si és així, ¿per què no dotem d’intel·ligència els recol·lectors (sensors, persones, mòbils, cotxes, fanals...) per fer-los capaços d’agregar ells mateixos aquestes dades, i així només caldrà en-viar les agregacions als nostres motors de tractament de ‘Big Data’?

Per a segons quines dades, pot ser que en tinguem prou amb això. Com sem-pre, hi haurà aquell tipus de dades en concret que no permetran fer-ne un tractament en origen, però si no per-dem de vista l’opció del tractament en origen podrem arribar a descongesti-onar una mica les nostres vies de co-municació digitals. Cal veure quina és la millor estratègia, per veure com fer més efectiva i eficient la recol·lecció de les dades per al seu tractament. I no cal dir que cal encertar-la per d’aconseguir la manera més òptima de disposar de les dades per a la seva anàlisi i gestió. Però, com tot a la vida, no tot són, com diria aquell, flors i violes. No és senzill

i obvi esbrinar quina és la millor estra-tègia. Com tot, i més en el camp de la ciència i la tecnologia, cada cas, cada situació, caldrà analitzar-la, estudiar-la i decidir què és millor.

Ho deixo aquí. El ‘Big Data’ és una nova revolució per a les nostres vides. Potser no és tan palpable com ho han estat, molt abans, l’aparició a les nostres vi-des de la ràdio, la televisió, la telefo-nia fixa, la mòbil, Internet o les xarxes socials. Aquestes eines van significar una nova manera de viure, un nou dia a dia. El ‘Big Data’ també ho serà. Potser no és tan evident com aquests altres exemples que acabo d’esmentar. Ara bé, a mesura que formi part de les nostres vides, a mig i llarg termini, serà quelcom que canviarà les nostres vides. Hi haurà un abans i un després. Ara bé, allò realment fonamental, allò cabdal, serà que a través de les dades massives podrem gaudir i fruir d’un millor nivell de vida, de més benestar. Un futur millor per a tots i totes a tra-vés del ‘Big Data’, l’Internet de les co-ses i les ‘smarts cities’. @

Referències(1) Veure: http://www-142.ibm.com/software/products/es/es/category/SWP10(2) Veure: http://www.smartplanet.com/blog/bulletin/what-happens-in-an-internet-minute/15557

Carles Toronjo Associat núm. 1.636

19

sistemáticas), que persigue obtener ventajas competitivas superiores a la competencia, reduciendo el riesgo aso-ciado a saltos cualitativos en producto, servicio o proceso, por lo que es clave gestionarlo de forma proactiva.

Los estándares actuales en sistemas de gestión de la innovación y su evaluación (Figura 1) se reflejan en una familia de normas españolas UNE 166 o estánda-res europeos CEN/TS 16555, que sirven de referencia a la sistematización del proceso innovador, ayudando a definir objetivos, evaluar y mejorar la eficacia y eficiencia del sistema, además de los re-cursos destinados a la I+D y la innovación.

El sistema de gestión de la innovaciónEl punto de partida es tomar concien-cia de la necesidad de valorar de forma sistemática las necesidades del cliente, la situación competitiva, los objetivos y estrategias de la empresa, así como las posibilidades de la tecnología y nues-tras competencias nucleares.

La sistematización, pues, reduce la incertidumbre y garantiza acciones, in-corpora el análisis a la organización, pro-mueve la mejora continua sostenida so-bre un análisis permanente de la realidad, potencia una innovación consciente y es-timula la búsqueda y el aprovechamiento de las oportunidades de mercado.

Y es que un sistema de gestión de la innovación representa la forma en la que una organización dirige y controla todas las actividades asociadas, integra la planificación, la estructura organizati-va, los procesos, recursos y la documen-tación asociada, y proporciona un pro-grama de trabajo sistemático en todos los aspectos relevantes, para generar y captar el máximo valor de las activida-des. En este sentido, debe integrar te-mas organizacionales sobre estrategia, liderazgo y cultura organizativa, aportar valor a través de nuevos productos, ser-vicios o procesos integrados en nuestro modelo de negocio, ayudar a conocer y comprender las necesidades futuras del mercado y las oportunidades de nuevas tecnologías, explotar la inteligencia co-lectiva de la organización y de la inte-racción con los ‘stakeholders’, fomentar el aprendizaje, la colaboración y el tra-bajo en equipo, facilitando también la medida y mejora.

El proceso de innovación suele ini-ciarse a partir de una idea proveniente de la aplicación de una nueva tecnolo-gía, de los resultados de investigación o de una necesidad del mercado no satis-fecha, y acaba con su introducción en el mercado objetivo y su difusión (incluirá acciones de generación de nuevas ideas y su explotación técnica y comercial). Por otro lado, el proceso de innovación

La innovación no puede ser esporádica, sino el resultado de un proceso sistemático que asegura que la organización detecta oportunidades, las valora, las implementa y saca rendimiento de ellas. Para ello se requiere disciplina, reglas y herramientas específicas de gestión que permitan identificar responsables, diagnosticar, definir políticas, planificar, ejecutar, analizar y gestionar el conocimiento. También se alimenta de herramientas de creatividad, vigilancia tecnológica, innovación abierta, transferencia de tecnología, sistemas de indicadores, etc. La sistematización de este conjunto de variables ha propiciado distintos modelos estandarizados de gestión de la innovación y su evaluación.

Es bien conocido el proce-so innovador como un concepto de gestión que integra elementos de es-

trategia, marketing, teoría organizativa y gestión tecnológica, entre otros. Un concepto que se puede implementar como proceso organizativo (actividades

ESTÁNDARES INTERNACIONALES EN SISTEMAS DE GESTIÓN DE LA INNOVACIÓN Y SU EVALUACIÓN

R Figura 1. Los estándares más relevantes.

UNE 166.001 Requisitos de un Proyecto de I+D+i

UNE 166.000 Terminología

UNE 166.002 Requisitos de un sistema de gestión de la I+D+i

UNE 166.006 Vigilancia Tecnológica

UNE 166.007 IN Guía de aplicación de la UNE 166.002

UNE 166.008 Transferencia de Tecnología

CEN/TS 16555-1 Guía de buenas prácticas en Sistemas de Gestión de la Innovación

PEA0047 Requisitos de Pyme Innovadora

PEA0043 Requisitos de Joven Empresa Innovadora

20

MIR ADOR

debe ser disciplinado y medible, con in-dicadores sobre ‘inputs’ y ‘outputs’, pre-cursores y ‘early indicators’, para poder ser gestionado idóneamente. Sin em-bargo, no se debe olvidar que medir la innovación de forma incorrecta puede ir en detrimento de su progreso.

La evaluación de los procesos de I+D+i debe incluir aspectos generales financieros, técnicos y comerciales, de evaluación del proceso y el equipo, el ‘time to market’ y ‘time profit’, medidas sobre los recursos humanos, de evalua-ción externa, resultados, estrategia, es-tructura e incertidumbre. Estas métricas deben ser tanto ‘soft’ (de carácter cuali-tativo), como ‘hard’ (cuantitativas) y han de recorrer todas las fases de ideación, selección, formas de trabajo e impacto.

Los estándares y sus beneficiosUna norma es un documento de aplica-ción voluntaria sobre especificaciones técnicas basadas en resultados de la experiencia y el desarrollo tecnológico, y fruto del consenso entre partes intere-sadas. Todo ello rematado con la apro-bación por parte de un órgano norma-lizador reconocido, con la finalidad de aportar confianza a clientes y usuarios, incrementar la calidad, establecer un lenguaje común y aumentar la compe-titividad. Por su lado, la certificación es el proceso mediante el cual una tercera parte da garantía de la conformidad de un producto, proceso o servicio, con unos requisitos específicos.

Hemos sido testigos en los últimos años de la evolución y consolidación del Sistema de Normalización y Certifica-ción en Gestión de la I+D+i en el ámbito español y europeo. Según la Comisión Europea, la normalización estimula la innovación y la competitividad, aporta un recurso estratégico que contribuye al desarrollo de políticas industriales sos-tenibles, libera el potencial de los mer-cados innovadores y refuerza la posición de la economía. Destaca también que promueve la innovación y la creación de nuevos mercados, potencia la visibilidad, facilita los negocios, refuerza la regula-ción, cuenta con reconocimiento univer-sal y acelera el ‘time to market’.

En España se publicó la primera nor-ma asociada a la gestión de la I+D+i (UNE 166001, ‘Gestión de la I+D+i: Re-quisitos de un Proyecto de I+D+i’), en el año 2002 para mejorar la interpretación

de la naturaleza técnica de los proyec-tos empresariales. La UNE 166000:2006 establece la terminología y la UNE 166002 proporciona directrices para organizar, gestionar y evaluar las activi-dades de I+D+i. Más tarde se publicó la UNE 166006 en ‘Vigilancia Tecnológica’, que aporta directrices para captar infor-mación del exterior sobre tecnología, analizarla y convertirla en conocimien-to para la toma decisiones anticipada. La UNE 166007 IN: ‘Guía de aplicación de la Norma UNE 166002’ y por último la UNE 166008, sobre ‘Transferencia de Tecnología’, presentan referencias sobre la valoración de intangibles.

En 2004 se despertó el interés por el desarrollo de un sistema de estandari-zación europeo homogéneo, pero no fue hasta 2010 cuando el Comité Euro-peo para la Normalización (CEN) creó el grupo CEN/TC 389 ‘Innovation Manage-ment Systems’, que trabaja sobre la CEN/TS 16555 con los grupos siguientes: ‘In-novation Management Systems’, ‘Colla-boration and Creativity Management’, ‘Innovation Self Assessment Tools’, ‘De-sign Thinking’, ‘Intellectual Property Management’ y ‘Strategic Intelligence Management’. En la actualidad también está en marcha el Comité Técnico ISO TC/279. En julio de 2013 se publicó la primera especificación técnica europea como guía de buenas prácticas (CEN/TS 16555-1) con el modelo de innovación de referencia (Figura 2).

Por otro lado, en la línea de mejorar el acceso a buenas prácticas en gestión de la innovación y su reconocimiento por parte del Estado, se creó un grupo de trabajo formado por MINECO, AE-

NOR, COTEC e ITimes Advisers, para la elaboración de medidas de apoyo a la innovación y a la competitividad de la empresa española, con el desarrollo de dos especificaciones técnicas que per-mitieran a MINECO el reconocimiento de la capacidad innovadora de Pymes (PEA0047) y Jóvenes Empresas Inno-vadoras: JEIs (PEA0043). Un reconoci-miento que vino acompañado por una serie de programas de apoyo público como son el acceso prioritario a crédi-tos ICO, la optimización de incentivos financieros a la I+D+i, o la compra pú-blica innovadora, entre otros.

Como continuación a esta primea fase de reconocimiento, y con el interés de identificar criterios que permitan de-finir programas ajustados a la realidad de nuestras empresas con impacto a corto plazo, el Ministerio de Economía y Competitividad estudia, con el apoyo especializado de ITimes, un ‘Sistema de Evaluación de la Capacidad Innovado-ra’ por niveles de madurez y sectores, utilizando la aproximación ‘3Ps de la Excelencia en Innovación® (Proyectos, Personas y Procesos)’, para iniciar, eva-luar por niveles y mejorar sus procesos de gestión de la innovación. @

Anna M. SánchezDirectora ITimes Adviserswww.itimes.esAssociada núm. 1.197

R Figura 2. Modelo de innovación según el estándar europeo CEN/TS 16555-1.

Innovation Process(Clause 8)

Improvement(Clause 10)

Context of the Organization (Clause 4)

Planning(Clause 6)

Leadership for InnovationInnovation Strategy

(Clause 5)

Enabling Factors(Clause 7)

Innovation Management Techniques

(Clause 7)

Assessment(Clause 9)

IdeasInnovation

Results

Organization

21

DRETS CIVILS DIGITALS:EUA vs. UE

Els drets civils digitals es poden considerar ja inclo-sos en una de les tres ge-neracions legals existents,

o també pertanyents a una quarta ge-neració, en base a la consideració que els seus efectes són directes, globals i massius a tota persona que interactuï dins d’un entorn digital, ja que superen el radi d’acció territorial i de control dels Estats de forma individual.

Un dels elements fonamentals que per-meten aquest salt generacional de drets és la possibilitat que la informació que identifica o produeix una persona (física o jurídica) pugui tenir conseqüències ju-rídiques reals en qualsevol part del món, com a conseqüència del fet que no hi ha límits temporals ni territorials en la forma d’interactuar en un entorn digi-tal, com pot ser Internet. És a dir, una persona pot fer tràmits al mateix temps en diferents parts del món i que això tingui efectes jurídics en diferents juris-diccions, sense que la persona estigui present físicament en tots aquests llocs.

D’altra banda, un dels principis del dret que garanteix la seguretat jurídica dels ordenaments jurídics dels Estats és la consolidació del fet que la ignorància de les lleis per part dels ciutadans no ex-

cusa del seu compliment, raó per la qual aquest principi pot posar en situacions imprevistes i indesitjables a moltes per-sones pel fet d’interactuar a la Xarxa.

Federal vs. supranacionalEn el supòsit concret d’Estats Units i la Unió Europea, tots dos territoris dispo-sen de dos models de defensa i protec-ció dels drets civils diferenciats. D’una banda, els Estats Units són un estat sobi-rà d’estructura federal, en contraposició a l’estructura supranacional composta

per diversos Estats que han cedit una part de la seva sobirania. En canvi, si parlem de drets civils en la UE i volem ser rigorosos, ens cal acceptar que enca-ra que compartim principis, existeixen tants matisos en la seva definició, inter-pretació i aplicació, com ho és de llarga la corrua d’Estats que hi pertanyen.

Un dels drets civils digitals per excel-lència, pel seu caràcter instrumental i transversal en la societat de la infor-mació, és el de protecció de dades de caràcter personal, que en la UE s’ha consolidat com a dret fonamental en la seva transposició a tots els estats mem-bres, a través de la Directiva 95/46/CE, que serà substituïda en un futur proper pel Reglament Europeu de Protecció de Dades, que actualment s’està tramitant.

En el cas d’Estats Units, el dret de pro-tecció de dades no és considerat amb caràcter general com a dret fonamen-tal, i per tant no s’estableixen les rigo-roses garanties jurídiques que implica aquesta categoria de drets que en la UE són d’especial protecció, atès que afecten directament a la dignitat de la persona i al lliure desenvolupament de la seva personalitat.

En els entorns de negocis digitals ba-sats en l’ús massiu de dades perso-nals això té una gran transcendència. D’una banda, perquè als Estats Units el desenvolupament dels negocis a In-ternet ofereix més facilitats expansives i competitives, derivades del fet de no patir restriccions, o de requerir menys garanties legals de les que estableix la UE sobre l’ús d’aquesta informació per-sonal. En l’entorn digital, la protecció de les dades personals és primordial per poder garantir altres drets com el d’igualtat i no discriminació, o el lliu-re desenvolupament de la personalitat

Els drets civils digitals són un entramat legal d’ús recent que estableix la protecció de les llibertats individuals de les persones en un entorn digital, davant de qualsevol intromissió per part del poder públic o privat (tant si és d’un govern com d’un agent del tipus que sigui), i que a més garanteix la capacitat del ciutadà de participar en la vida civil i política, en condicions d'igualtat.

22

MIR ADOR

Julian Assange han augmentat el grau de conscienciació entre els ciutadans nord-americans, tant sobre el que les agències d’intel·ligència (i especialment la NSA) fan amb la informació privada dels ciutadans, com també amb quin objectiu i finalitat la recapten. Associa-cions i fundacions nord-americanes de defensa de llibertats civils com la ‘Elec-tronic Frontier Foundation’ donen cada vegada més ressò a aquests fets.

Fruït de totes aquests recents revelaci-ons d’espionatge massiu a dirigents eu-ropeus, exercit des de la col·laboració de les principals empreses d’Internet nord-americanes amb les agències d’intel-ligència d’EUA (i que posen de manifest el grau d’impunitat amb què un Estat estranger pot vulnerar drets fonamen-tals dels ciutadans europeus com el de protecció de dades), ha augmentat la preocupació respecte a la defensa dels drets civils en els entorns digitals.

Acord EUA-UE sobre ‘Safe-Harbor’Com a clara demostració de la diferèn-cia en la defensa i garanties en la pro-tecció d’aquests drets, si una empresa europea vol contractar a un proveïdor nord-americà els serveis d’emmagat-zematge o tractament de dades per-sonals en el núvol (‘cloud services’) de ciutadans europeus, haurà de tenir molt en compte això següent. Si aquest proveïdor no està en la llista d’empre-ses adherides al Departament de Co-merç d’EUA, a través del qual accepta les condicions de l’acord EUA-UE sobre ‘Safe-Harbor’ (Port Segur), li caldrà una autorització prèvia de l’autoritat esta-

tal de protecció de dades per poder realitzar aquesta transferència interna-cional de dades personals al proveïdor de serveis nord-americà.

Com que el dret digital ha emergit com a resposta a l’evolució d’aquesta tec-nologia, cal suposar que la progressió no es desviarà dels principis que han de respectar els drets econòmics dels agents de la indústria digital, ni tampoc dels drets fonamentals de tots els ciu-tadans que gaudeixen d’aquestes inno-vacions. En aquest sentit, caldrà evitar una visió fragmentada de la justícia, en què els processos administratius i judi-cials retarden la innovació tecnològica de què gaudim tots plegats ara mateix.

No podem seguir ignorant que els con-flictes en l’era digital encara es resolen sobre la base de criteris territorials de sobirania dels Estats. És per això que hem d’aspirar a un sistema universal de resolució de conflictes que perme-ti competir en igualtat de condicions als agents econòmics, tot protegint els drets dels ciutadans en igualtat de condicions, com pertoca a una societat globalitzada. @

Eduardo López-RománAdvocat-consultor especialitzat en Dret DigitalSoci fundador de ENATIC (@ENATIC1)eduardlr@icab.cat@edulawyer

dels individus, que afecten directament a la dignitat de totes les persones.

Com a conseqüència de l’evolució de la tecnologia, les seves conseqüències i l’aplicació d’aquest dret fonamental de protecció de dades en la UE (recent-ment anomenat dret a l’oblit), ha obert un debat entre la indústria d’Internet (i específicament dels motors de cerca com Google), la ciutadania i els poders públics, que es basa en la dicotomia entre el tractament massiu de les dades personals per part de la indústria digi-tal i la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans. Algunes veus crítiques han posat en dubte que aquest dret no pugui suposar una limitació a uns altres drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i el dret d’informació. No obstant, l’aplicació de dos drets fona-mentals que estiguin en conflicte s’hau-rà de solucionar sempre estudiant el cas concret i ponderant la importància de cada dret, amb l’objectiu d’aportar solucions que no siguin absolutistes en la seva adopció. En aquest cas, la polè-mica augmenta quan és una entitat pri-vada com Google la que ha de ponderar l’aplicació adequada de tots dos drets en cada sol·licitud.

Als Estats Units, des dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 i l’aprovació de la ‘Patriot Act’, s’ha anat donant prio-ritat a la seguretat nacional, respecte a la defensa dels drets i llibertats civils dels ciutadans (especialment si no són nord-americans). A més, els casos recents de filtració de dades als mitjans de comu-nicació per part d’Edward Snowden o

23

LA MANCA D’ENGINYERS TIC, UN PROBLEMA DE TOTS

Vull començar aportant al-gunes dades actuals so-bre els enginyers TIC i ex-plicar les conseqüències

socials i industrials de no tenir-ne de prou bons. La primera dada que hem de tenir en compte és aquesta. L’any 2000, desprès d’un període d’augment de les vocacions en enginyeria de telecomuni-cació i informàtica, va començar la da-vallada. Aquell any, la suma d’enginyers de telecomunicació i enginyers infor-màtics que escollien en primera opció aquests estudis era de 3.916 estudiants. L’última dada que tenim (de la Secreta-ria d’Universitats) és que la suma d’amb-dues carreres en primera opció és de 2.255 estudiants. S’ha reduït quasi a la meitat la xifra d'alumnes disposats a cursar aquestes enginyeries. D’altra banda, hem passat d’un 9,7% d’alumnat que entrava a la universitat amb l’objec-tiu d’estudiar enginyeria en primera op-ció, en l’àmbit TIC, a només un 4,98%.

Una segona dada. Com que les Escoles d’Enginyeria havien anat creixent abans del 2000, ara resulta que el nombre de places disponibles és molt superior a les sol·licituds existents, i per tant, ac-tualment la nota de tall és d’un 5 (hi ha molta més oferta que demanda). Això vol dir que hi ha bons alumnes que op-ten a estudiar enginyeria però també n'hi ha molts altres amb notes de tall baixes. Aquest fet s’acaba traduïnt en taxes d’abandonament de gairebé el 40%. ¡Pocs que entren i, per postres, molts se’n van!

Hi ha un dada també molt significativa i no tant quantificada com les anteriors:

els estudiants que acaben la carrera en aquestes enginyeries pràcticament no pateixen l’atur. I un altre tema on no entrarem: la situació d’aquests profes-sionals de més 45 anys.

Per últim, convé analitzar l’altra cara de la moneda. Per què els nostres en-ginyers quan acaben els seus estudis se’n van a treballar fora? Per què els sa-laris són ostensiblement inferiors aquí que en els països dels nostre entorn? Segurament, la resposta a la primera pregunta contestaria la segona qüestió.

Per arribar a aquesta situació, sembla lògic pensar que entre tots hem creat un ecosistema social pervers, basat en la immediatesa, on tot es planteja a curt termini.

Com que, en general, els estudis d’en-ginyeria són difícils, llargs i plategen un futur incert a l'hora de trobar feina en la indústria, i a més tot plegat s’es-cau en un moment en què la societat destil·la cultura del diner fàcil a base de cops de sort o anant a concursos de te-levisió banals, doncs no és gens estrany que resulti difícil d’acceptar mantenir la continuïtat en l’esforç i en un projecte laboral continuat.

Hi ha bons alumnes que opten a estudiar enginyeria però també n'hi ha molts altres amb notes de tall baixes. Aquest fet s’acaba traduïnt en taxes d’abandonament de gairebé el 40%. ¡Pocs que entren i, per postres, molts se’n van! Cal, doncs, activar el foment de les vocacions tecnològiques. Un objectiu que és la raó de ser d'ITScool.

ITScool fomenta les vocacions tecnològiques

24

MIR ADOR

tots els Col·legis i Associacions del nos-tre àmbit, Departament d’Economia i Coneixement, Departament d’Ensenya-ment i Associacions de Pares i Mares.

L’objectiu final és aconseguir que els alumnes coneguin el que fan els engi-nyers de l’àmbit TIC, per fer-los adonar que es tracta d’una professió imbuïda d’una càrrega de creativitat i potencial social molt importants, que a més té un component vocacional remarcable, i fins i tot que com a carrera de futur gau-deix d’un nínxol d’ocupació rellevant.

Val a dir que estan sorgint moltes inicia-tives: les universitats estan treballant en projectes per atraure alumnes, alguns ajuntaments també n’estan fomentant, i les associacions i col·lectius professio-nals, també. A través d’Itscool volem fer d’altaveu de totes aquestes propostes de bones pràctiques, per donar-les a co-nèixer a tothom i esperar que s’apliquin i es millorin en altres àmbits.

També volem sensibilitzar als principals prescriptors, és a dir, als pares i mestres. Per fer-ho, ens cal la implicació de col-lectius de professionals com ara Telecos.cat, dels quals voldríem que anessin a les escoles de manera organitzada.

Primers projectesA banda de fer d’altaveu dels projectes de tots els membres (apareixen en la web www.itscool.cat), els primers que es volen presentar en el proper comitè d’impuls són els següents:

1) Premis a les bones pràctiques de metodologia pedagògica a les esco-les. L’objectiu del projecte és donar a conèixer les escoles que aporten més alumnes a les enginyeries TIC i mos-

trar quines són les taques que duen a terme aquestes escoles, la metodolo-gia emprada i els resultats obtinguts. Hi haurà dues vessants: una quanti-tativa (quantitat d’alumnes que facin estudis TIC) i un altra qualitativa (me-todologia pedagògica).

2) Estudi d’ocupabilitat del sector TIC. Es tracta d’analitzar les sortides que tenen els enginyers TIC i veure les empreses, tasques que realitzen i la taxa d’ocupabilitat d’aquests estudis.

3) Concurs: per què he fet enginyeria? Grups d’alumnes han de fer un vídeo a modus de ‘lid dup’.

4) Apadrina una escola. L’objectiu és que professionals voluntaris puguin anar a les escoles de primària i se-cundària i expliquin el que fa un en-ginyer TIC. Per fer això cal un mate-rial estàndard que prepararia Itscool conjuntament amb el Departament d’Ensenyament.

En definitiva, estem disposats a canviar la percepció de la societat sobre els engi-nyers TIC i això és una feina de tots. Enca-ra que no sigui gens senzill, des d’Itscool creiem que és una tasca de llarg recorre-gut, i que per tant els resultats s’aniran veient poc a poc a mig termini. @

Carles MartínPresident d’ITScoolAssociat núm. 351

En aquestes condicions, que poden portar la nostra societat a una greu mancança d’enginyers TIC que impliqui quedar-nos sense les indústries i serveis del demà, es fa cada cop més evident el risc de convertir-nos, simplement, en colònia d’altres països i d’acabar patint un atur crònic i elevadíssim.

D’altra banda (i sense voler moralitzar) hem entrat en una societat que es pre-ocupa molt pels drets però molt poc pels deures. Si ens fixem en el fracàs escolar universitari, la culpa s’atribueix al sistema i no a la manca d’esforç dels estudiants. Un professor ens deia quan estudiàvem: “Si estan segurs de voler fer aquesta carrera, pensin que no po-dran gaudir de moltes coses; per tant, si no n’estan segurs, deixin-ho ara”. Pot-ser algú ho va deixar, però els que vam continuar vam tenir la sensació de per-tànyer a una mena de selecte club amb molts pocs socis.

Aquella lliçó ara fóra bo que ens mo-gués a revertir el cercle viciat de fa-cilitar les coses per aconseguir més estudiants en les enginyeries TIC. Bàsi-cament, perquè així no aconseguirem més bons enginyers.

En qualsevol cas, i per recuperar el temps perdut, cal difondre i prestigiar els estudis de ‘telecos’ (i de les enginye-ries TIC en general), explicant, de forma clara i intel·ligible, la tasca professional que desenvolupen els enginyers.

És per això que fa poc més d’un any es va crear Itscool (www.itscool.cat). El seu nom prové de l'acrònim anglès IT (Infor-mation Technologies), afegit al concep-te ‘cool’, amb la idea de donar a enten-dre que les tecnologies de la informació són ‘guais’. Es tracta d’una iniciativa que compta amb un comitè d’impuls parti-cipat per totes les escoles d’enginyeria TIC (informàtica i telecomunicació) de Catalunya, tant públiques com privades,

+ ENGINYERS= TIC________

25

25 AÑOS DE COMUNICACIONES

VÍA SATÉLITE

Hispasat nació el 30 de ju-nio de 1989 fruto de una iniciativa de colaboración público-privada. Desde su

constitución ha tenido un alto valor es-tratégico, ya que ha proporcionado a España un sistema nacional y autóno-

mo de comunicaciones por satélite, tan-to para conexiones de televisión, voz, y datos, como para la prestación de servi-cios de alta seguridad para satisfacer las necesidades de comunicación guberna-mentales y de defensa. Además, la com-pañía es una pieza clave en el desarro-llo de la industria aeroespacial y de telecomunicaciones española y genera importantes retornos industriales para el sector en nuestro país.

Hispasat comienza su trayectoria como operador local proporcionando ser-vicios de telecomunicaciones a través de los satélites Hispasat 1A y 1B, lanza-dos en 1992 y 1993, respectivamente, desde la posición orbital 30º Oeste. El objetivo principal era facilitar los me-dios tecnológicos necesarios para el crecimiento de las telecomunicacio-nes y la televisión en España, así como para intensificar las comunicaciones con América, reforzando los vínculos culturales y los intercambios de infor-mación con ese continente.

Durante estos primeros años, Hispasat realiza las transmisiones de los conte-

nidos de RTVE al continente americano, desde Nueva York a Tierra de Fuego, y contribuye a la difusión de las primeras señales de las televisiones privadas en nuestro país.

Hispamar SatélitesEn el año 2000, Hispasat decide impul-sar el crecimiento y la expansión de la compañía, e inicia un ambicioso proce-so de internacionalización. Ese mismo año adquiere los derechos orbitales de la posición orbital brasileña 61º Oeste, y un año más tarde crea su filial en Bra-sil, Hispamar Satélites, abriendo así una base en una región con un fuerte cre-cimiento potencial en el sector de las telecomunicaciones. La elección de Bra-sil como plataforma de expansión tras-cendió el ámbito de la lengua española para llegar a otro mucho más amplio, el del continente americano. Este pro-ceso lleva a Hispasat a convertirse en un operador regional de referencia en Latinoamérica, líder en la distribución de contenidos en español y portugués.

El tiempo ha demostrado que esta de-cisión constituyó un acierto desde un

Este año celebramos el 25 aniversario de Hispasat, el operador español de comunicaciones por satélite. A lo largo de estos años, la empresa no ha dejado de evolucionar de la mano de sus clientes y en paralelo a las necesidades tecnológicas del mercado, innovando y apostando por el crecimiento de la compañía a nivel global. Ahora mismo, ocupa el noveno puesto en el ranking de operadores a nivel mundial. Cuenta con cuatro posiciones orbitales, siete satélites en órbita y tres en construcción.

Hispasat lidera la transmisión de contenidos en español y portugués

S Centro de Control de Satélites.

26

MIR ADOR

OHB, un nuevo satélite, el AG1, que in-corpora la carga útil regenerativa Redsat, sobre la novedosa plataforma SmallGeo.

Por otro lado, no podemos olvidar la importancia fundamental de las cone-xiones satelitales para eliminar la bre-cha digital y llevar Internet, y con él, el acceso a la sociedad de la información, a cualquier punto del mundo, incluso a aquellos lugares remotos o de difícil acceso donde las redes terrestres no pueden llegar. Así lo viene haciendo Hispasat tanto en Latinoamérica, don-de participa en distintos programas gubernamentales para la inclusión di-gital, como en España, donde está lle-vando la banda ancha a zonas rurales en Galicia, Euskadi y otras comunida-des autónomas.

Etapa de madurez y transformaciónHoy, Hispasat ha llegado a una etapa de madurez y transformación y afronta el futuro con la ambición de convertir-se en un actor global en el sector de las telecomunicaciones por satélite. Los retos tecnológicos del siglo XXI son bien distintos de los que teníamos ante nosotros en 1989, pero estamos traba-jando en el desarrollo de soluciones eficientes e innovadoras que respon-dan a las nuevas necesidades de co-municación de la sociedad conectada, nos hagan más competitivos y aporten valor a los ciudadanos. Ahí estará la clave para nuestro crecimiento en los próximos 25 años. Con ese objetivo se ha incrementado la inversión en nuevos

programas satelitales, con el fin de do-blar el tamaño de la flota, que pasará de 5 satélites a 10 entre 2012 y 2017. También trabajamos en la búsqueda de nuevas posiciones orbitales que nos permitan extender nuestra cobertura más allá de Europa, América y el norte de África, ya sea mediante procesos de adjudicación o con alianzas con otros operadores. E incluso estudiaremos oportunidades de crecimiento inorgá-nico, si surgen, que nos permitan crecer con mayor rapidez.

25 años después de su nacimiento, His-pasat ocupa el noveno puesto en el ranking de operadores a nivel mundial. Cuenta con cuatro posiciones orbitales, siete satélites en órbita y tres en cons-trucción. Y lo más importante: mantie-ne su vocación de motor de la industria aeroespacial española, apuesta por la innovación y sigue avanzando en su proceso de internacionalización y de crecimiento para continuar siendo una compañía de éxito. Por lo demás, con-tinuaremos haciendo un permanente esfuerzo para conquistar el futuro con más y mejor tecnología. @

Carlos EspinósConsejero delegado de Hispasat

punto de vista estratégico y de creci-miento: en 2013, más del 55% de los ingresos de Hispasat llegaron del con-tinente americano, contrarrestando la contracción del mercado europeo y permitiendo a Hispasat continuar cre-ciendo a pesar de la crisis económica.

Durante todos estos años, Hispasat ha prestado también una especial atención a la innovación, tanto en sus satélites como en sus servicios, con el objetivo de desarrollar tecnologías y soluciones que aporten valor a sus clientes y sitúen a la compañía en la vanguardia de las telecomunicaciones.

Con esa finalidad, Hispasat participa activamente en diferentes proyectos nacionales e internacionales de I+D+i tanto en el campo de la televisión como en la arquitectura de redes, las soluciones medioambientales o las co-municaciones en situaciones de catás-trofes. Entre los numerosos proyectos en los que está inmerso el operador, destaca la investigación de tecnologías de compresión para hacer más eficien-te el uso de la capacidad espacial, los desarrollos para la conectividad en movilidad o el uso de los satélites para mejorar la seguridad y la eficacia en la lucha contra incendios.

Ultra Alta Definición (UHD o 4K)Además, Hispasat es pionero en el campo de la televisión en Ultra Alta Definición (UHD o 4K), en el que des-taca el canal en abierto vía satélite, el Hispasat 4K, que ha puesto a disposi-ción de la industria para impulsar el desarrollo de esta tecnología. Y traba-ja en soluciones que permiten acceder a cualquier programa de televisión por satélite en alta calidad desde todos los dispositivos domésticos: televisor, ta-bleta, ordenador o ‘smartphone’. Des-de el punto de vista de los satélites, el operador siempre se ha mantenido en la primera línea de la tecnología, para hacerlos más eficientes y capaces, in-corporando los avances más eficaces y fiables en cada momento.

Actualmente, Hispasat está desarrollan-do, en colaboración con la Agencia Espa-cia Europea (ESA) y el fabricante alemán

R Lanzamiento Amazonas 3.

27

Gaudeix dels avantatges exclusius que t'ofereixen la Mútua dels Enginyers

i Banc SabadellGràcies als acords de col·laboració que Telecos.cat man·té amb la Mútua dels Enginyers i Banc Sabadell, els membres del col·lectiu poden accedir en condicions preferents als serveis oferts per ambdues entitats. Així, la Mútua dels Enginyers t’ofereix un seguit d’avantatges pel que fa a les assegurances de cotxe, llar, res·ponsabilitat civil professional (per a empreses i enginyers), vida, accidents, baixa laboral, despeses quirúrgiques, depen·dència, hospitalització i rendes d'invalidesa.

El Banc Sabadell, de la seva banda, posa a la teva disposi·ció productes i serveis exclu·sius pensats per cobrir totes les teves necessitats finance·res: accés al compte expansió

PRO, avantatges per domicilia·ció de nòmina/pensió, servies de banca a distància, de valors i personalitzats, productes d'estalvi i inversió, de finança·ment de l'economia personal i professional i un llarg etcète·ra. A més, pots fer extensiva aquesta oferta als teus famili·ars de primer grau.

Hi trobaràs tota la informa·ció a l’apartat Serveis/Avan·tatges i Descomptes de www.telecos.cat @

La Fundació puntCAT llença un servei

gratuït de correu electrònic per als socis

de Telecos.catLa Fundació puntCAT, l’entitat sense ànim de lucre que gestiona el domini d’Internet .cat, ha arribat a un acord amb Telecos.cat per llençar un servei de correu electrònic que et permet re·gistrar un nom de domini .cat per tal de crear el teu correu electrònic o el de la teva família amb aquesta extensió d’Internet. Aquest servei, que és totalment gratuït per als membres del col·lectiu, inclou el registre d’un nom de domini .cat i fins a tres comptes de correu de 2 GB cadascun. Per aconseguir·ho, només has de seguir les instrucci·ons que trobaràs a l’apartat Serveis/Avantatges i Descomptes de www.telecos.cat @

Obrim les portes de la nostra seu als membres del col·lectiu

Necessites un espai cèntric on mantenir una reunió? Has d'atendre un client a

Barcelona i no disposes d'un sala on rebre'l? Vols aprofi·tar el temps lliure entre reu·

nió i reunió per avançar amb la teva feina? De ben segur que alguna vegada t'has tro·bat en una d'aquestes situ·acions. Si és així, sàpigues que les portes de la nostra seu són obertes a tots els membres del col·lectiu.

Si formes part de Telecos.cat, a les nostres oficines ubicades al centre de Bar·celona (a tocar de la Cate·dral) hi trobaràs diverses sales on t'hi sentiràs com a casa. Només cal que en·viïs un correu amb els de·talls de teva sol·licitud a

serveis@telecos.cat i aten·drem la teva petició si tenim disponibilitat.

Paral·lelament, estem treballant per poder oferir aquest mateix servei arreu del territori a través dels vuit delegats territorials del col·lectiu que ja estan actius. L'Associació Cata·lana d'Enginyers de Tele·comunicació referma així el seu compromís d'acom·panyar i recolzar el crei·xement professional dels enginyers de telecomuni·cació del nostre país. @

S El domini .cat és el primer domini d’Internet del món destinat a una llengua i una cultura, la catalana.

OFERTE S COMERC IALS I SERVEIS

28

Servei de Promoció ProfessionalQuina és la teva última fita professional d’èxit? Telecos.cat et proporciona

l’oportunitat de donar-la a conèixer!

Telecos.cat posa a la teva disposició el servei de promoció professional per tal de donar a conèixer el teu lideratge o participació en projectes, solucions tecnològiques, o si ets investigador, els teus resultats de recerca.

Per una banda, els nostres grups de tre·ball són un aparador magnífic per com·partir amb els companys de professió les teves propostes tecnològiques o els teus resultats. D’aquesta manera podràs intercanviar experiències amb els pro·fessionals de referència de cada àmbit.

Per altra banda, podem organitzar jor·nades específiques tècniques en el teu àmbit de treball on podràs exposar el teu projecte o les teves consideracions tecnològiques. L’organització d’aquest

tipus de jornades es fa individualment, estudiant la millor manera de promoci·onar·te i d’oferir un contingut tècnic de qualitat als assistents.

També podem organitzar una activitat sectorial, oberta a la societat i a profes·sionals d’altres àmbits, on pots explicar de forma divulgativa una tecnologia

o uns plantejaments de millora. Hem col·laborat amb moltes entitats per fer això: entitats municipalistes, cambres de comerç, diputacions, associació de promotors, col·legi d’advocats, altres col·lectius d’enginyers, etc.

Finalment, i no menys important, tenim mecanismes per a la difusió, reconeixe·ment i acreditació de la teva experièn·cia professional i de les teves propostes, informes, presentacions o altra docu·mentació que puguis generar. I si par·ticipes en algun mitjà de comunicació, congrés o conferència, donem reper·cussió de la teva participació!

Si vols sol·licitar aquest servei, posa’t en contacte amb nosaltres a serveis@telecos.cat o al 935513322. @

GRUPS DE TREBALL+

ACTIVITATS SECTORIALS+

JORNADES TÈCNIQUES+

RECONEIXEMENT+

DIFUSIÓ

29

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

L’Agència Espacial Europea aterra al Campus de la UPC

de Castelldefels

Ja fa més de 10 anys que l’Agència Espacial Euro·pea va engegar la xarxa de centres d’incubació

d’empreses (BIC’s, acrònim de ‘Business Incubation Centre’), que forma part del seu programa de transferència de tec·nologia i que ofereix als nous emprene·dors suport econòmic i assessorament tècnic i comercial. Aquests espais, re·partits per Holanda, Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, i ara també Espanya, acullen unes noranta empre·ses cada any i, fins al dia d’avui, han faci·litat la creació de més de 250 ‘start·ups’ tecnològiques a Europa.

L’última incorporació, la incubado·ra ESA BIC Barcelona, gestionada per Barcelona Activa, s’adreça a empreses amb menys de cinc anys d’activitat que basin el seu negoci en l’ús de sistemes o tecnologies espacials per desenvo·lupar productes, serveis o aplicacions amb finalitat industrial o per a ús quo·tidià. Per instal·lar·s’hi, cal presentar la candidatura a una convocatòria que mantindrà obert el procés de recepció de sol·licituds durant més d’un any.

Primeres ‘start-ups’Ubicada a l’edifi RDIT del Parc UPC, la ESA BIC Barcelona compta de moment amb quatre ‘start·ups’ instal·lades que generen 26 llocs de treball directes i in·directes, i centren la seva activitat en els ‘drones’ i en les comunicacions per satèl·lit, entre d’altres. Es tracta de les empreses de base tecnològica Hemav, Dapcom Data Services, Born Positiu i WSN·IP Anywhere.

Pel que fa a la primera, Hemav, creada l’any 2012 a Barcelona, té un equip de 15 persones entre enginyers, tècnics i llicenciats, i utilitza vehicles aeris no tripulats (‘drones’) per oferir serveis aeris tant de fotografia i vídeo, com de teledetecció agrícola. Sobre això últim, Xavi Alba, director de Marketing i Comunicació d’Hemav, diu que “sa·ber l’estat vegetatiu dels camps ajuda a estalviar despeses en producció i a incrementar la productivitat final”. Al seu torn, Dapcom Data Services és la primera ‘spin·off’ participada per la UPC i la UB. Constituïda el febrer de 2013, ofereix solucions de software per a la gestió de grans volums de dades i està formada per un equip de 8 em·prenedors entre enginyers i científics, tots amb molta experiència en desen·volupament de software per a missions espacials, fruit de més de 10 anys de participació en la missió Gaia. Segons el seu director general, Francesc Julve, “desenvoluparan solucions multisec·torials de referència en el camp de la compressió de dades”.

La tercera ‘start·up’, Born Postiu, es dedica a la gestió eficient de les fonts d’energia renovable, a partir de la tec·nologia desenvolupada a la missió es·pacial SMART·1. Constituïda el 2013,

Amb el primer ‘Business Incubation Centre’ (BIC) que l'ESA obre a Espanya

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha posat en marxa al Campus de la UPC de Castelldefels la primera incubadora a Espanya per a empreses que utilitzen tecnologies de l'espai. Es tracta de l’anomenat ESA BIC Barcelona, el desè que obre a Europa. Ubicat a l'edifi RDIT del Parc UPC i gestionat per Barcelona Activa, compta de moment amb quatre ‘start-ups’ instal·lades que centren la seva activitat en els ‘drones’ i en les comunicacions per satèl·lit, entre d'altres.

R Oriol Gallemí, director de Born Positiu.

Al llarg de tot aquest temps, un comitè seleccionarà periòdicament les empre·ses que optin a formar part del projecte. Les que acabin sent incubades gaudiran d’assessorament empresarial i suport científic i tècnic de l’equip de la ESA i de la UPC, i comptaran també amb el suport expert a nivell empresarial de Barcelona Activa. A més, cada una rebrà fins a 50.000 euros per desenvolupar un producte o servei, a mesura que asso·leixi les fites marcades. Addicionalment, tindrà accés preferent a finançament privat de la mà de Caixa Capital Risc, la gestora de capital risc de ‘la Caixa’.

V I NCL ES

30

LÍNIA PROFESSIONALCompte Jove (per a estudiants i joves arquitectes)

Préstec iniciació professional Bestretes sobre certificacions (obra pública i obra privada)

Pòlissa de crèdit professional

Préstec equipament d’estudi

Préstec hipotecari adquisició estudi

Aval per a licitació de concursos

Pagament d’impostos per internet

Leasing

ESTALVI INVERSIÓPlans de Pensions

Fons d’Inversió

Renda Fixa (pública i privada)

Valors

Banca Privada (Gestió de patrimonis)

ALTRES SERVEISBanca en línia: internet i telefonia mòbil, de maneig senzill, sense cap cost (transferències, domiciliació de rebuts…).

Assegurances personals (vida, accidents,baixa temporal, assitència en viatge)

Assegurances d'estalvi (PPA, PIAS)

Assegurances de rendes (vitalícies i temporals)

Assegurances patrimonials (multirisc de l’estudi, de la llar, comunitats).

LÍNIA PERSONALCompte Corrent sense comissions de manteniment, ni per transferències, ni per apunt ni per ingrés o cobrament de xecs.

Compte Nòmina

Visa Electron, Visa Classic i Via T gratisOperativa a caixers Servired sense comissions

Préstecs personals

Préstecs hipotecaris

www.arquia.es

Serveis financers per els professionals

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

141219 140X200 BCN PUBLI MEDIA PAG 2015 TZ copia.pdf 1 12/19/2014 1:02:48 PM

basa la seva activitat en la tesi doctoral d’un dels fundadors, que planteja la hipòtesi d’introducció de la tecnologia aeroespacial en el mercat del vehicle elèctric i híbrid. Ara treballa per aplicar aquesta tecnologia al consum i gestió de l’energia domèstica. El seu objectiu “és aconseguir un nou sistema elèctric distribuït, dotat d’una eficiència ener·gètica molt elevada”, explica Oriol Ga·llemi, director de Born Positiu.

Finalment, WSN·IP Anywhere, orien·tada a subministrar connectivitat IP per satèl·lit i xarxes heterogènies a les comunicacions marítimes, disposa d’un sistema de satèl·lit que permet la connexió telefònica a qualsevol vaixell sigui on sigui. El seu director general, Jose Luis Garcia, detalla que estan es·pecialitzats “en el sistema IP·PBX (‘Pri·vate Branch Exchange’) —centrals te·lefòniques connectades directament a la xarxa pública de telefonia per mitjà de línies troncals— per a entorns cor·poratius, i en eines de gestió de la fac·

“poden seguir la seva activitat en el Parc de la UPC”. Sobre la missió de la incuba·dora, Jordà afirma que “vol apropar les tecnologies de l’espai al teixit productiu i econòmic de qualsevol sector”.

L’Ajuntament de Barcelona va presentar, ara fa tres anys, la candidatura per aco·llir aquesta incubadora, juntament amb el Parc UPC, L’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i Caixa Capital Risc. @

turació en l’ús d’aquestes línies, l’accés a les quals d’ofereix a través d’altres distribuïdors”.

Es preveu que en els pròxims mesos, s’incorporin a l’ESA BIC Barcelona tres noves empreses que ja han estat apro·vades per un comitè de selecció. Segons la directora del Parc UPC al Campus del Baix Llobregat, Elisabet Jordà, “el centre preveu acollir, des d’ara i fins el 2018, al voltant de 40 empreses que, després,

R Emprenedors de l’equip de l’Hemav, amb un dels seus ‘drones’.

La telefonia baixa del ‘núvol’ i afavoreix les empreses

L'operador Masvoz, pioner a Catalunya en la gestió de la telefonia intel·ligent en el ‘núvol’, va trigar a

fer el salt a la nova dimensió del ‘cloud computing’. Nascuda l’any 2002 amb l’objectiu inicial d’integrar els serveis

ligents’ perquè, “gràcies a la plata·forma web en modalitat ‘cloud’, és el propi client qui pot gestionar·los i do·tar·los de funcionalitats de veu avança·des, com ara la gravació de trucades, el IVR (sistemes de resposta de veu automàtics), el ‘cloud contact center’, etc”. I de l’altra, que permeten “gau·dir de telefonia d’alt valor afegit sense necessitat de fer inversions en costo·sos i sofisticats equips de telecomuni·cacions”. Sobre la resta d’avantatges d’aquesta gestió en el ‘núvol’, diu que “no té cap cost d’adquisició ni de man·teniment dels equips, l’entrega del ser·vei és immediata, ofereix flexibilitat en l’augment i disminució de capacitats i usuaris, es disposa d’una plataforma re·dundada... i tot plegat amb una opera·tiva senzilla del servei des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet”.

BizPhoneUn dels serveis estrella de Masvoz és Bizphone. Es tracta d’una app que evi·ta als treballadors haver de portar dos terminals mòbils. A través d’aquesta apli poden fer servir el seu telèfon com si fos el de l’empresa. Per tant, Bizpho·ne permet unir feina i vida privada en un mateix terminal sense que els dos mons s’interfereixin. Al mateix temps, les empreses s’estalvien de pagar com·promisos de permanència, així com d’esperar mòbils nous quan els tre·balladors s’incorporen a la feina o de reemplaçar els que es perden o s’es·patllen, segons explica Nesweda. Així doncs, “l’empresa només paga per l’ús que fa del servei”, apunta. Amb tot, els usuaris de Bizphone no disposen de dos números. Les trucades realitzades a través de l’aplicació es generen a la plataforma de Masvoz i queden regis·trades en la factura de l’empresa, “amb unes tarifes molt més competitives”.

Masvoz és pionera a Catalunya en serveis telefònics intel·ligents en modalitat ‘cloud’

de telefonia de veu per a empreses, mitjançant les eines dels operadors tradicionales i els equips de comuni·cacions dels fabricants, aviat es va adonar que per aquesta via no anava enlloc. “Els costos elevats d’aquests equipaments i la poca flexibilitat i ca·pacitat d’adaptació dels operadors a les necessitats reals dels clients ens van portar l’any 2005 a desenvolupar la nostra pròpia plataforma de serveis en modalitat cloud”. Segons el direc·tor general de Masvoz, Alfred Neswe·da, la superació d’aquest entrebanc els va permetre “anar ampliant el catà·leg de serveis amb solucions innova·dores que donen resposta a les neces·sitats reals de les empreses”.

Pel que fa a les característiques dels nous serveis en el ‘núvol’, destaca, d’una banda, el fet que siguin ‘intel·

Ja fa temps que la telefonia de dades ha revolucionat les telecomunicacions, però no fa tant que els seus avantatges s’han multiplicat de manera exponencial, sobretot per als usuaris d’empresa. La darrera embranzida a aquests beneficis la dóna el ‘cloud computing’ (informàtica en núvol), amb un resultat que es coneix com a gestió de la telefonia intel·ligent en el ‘núvol’. L’empresa catalana pionera en això es diu Masvoz i el seu director general, Alfred Nesweda, assegura que per gaudir dels serveis de telefonia en el ‘núvol’, d’alt valor afegit, “no cal fer inversions en costosos i sofisticats equips de telecomunicacions”.

R Alfred Nesweda, director general de Masvoz.

V I NCL ES

32

www.idevents.esT. 930 101 570

CONECTA EL MODO AVIÓN Y RELÁJATE

Reserva les teves vacances abans

del 30 d'Abrili aconsegueix grans descomptes

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

La persona que rep la trucada en cap cas coneix el número personal de l’em·pleat, sinó que li apareix el fix del seu despatx o el de la seu de la companyia. Nesweda destaca que, fora de la jorna·da laboral, pot passar el que l’usuari vulgui: activar una bústia de veu, infor·mar de l’horari disponible, desviar la trucada a una centraleta o, simplement, comunicar. L’empresa, per la seva ban·da, té accés al registre de trucades de l’empleat a través d’una pàgina web.

La fase pilot de Bizphone va comen·çar a principis del 2014, promocio·

nant el servei entre els clients de Mas·voz. Abans del seu llançament, el mes d’abril passat, l’apli ja havia registrat unes 400 descàrregues de treballadors d’una cinquantena de companyies, i s’espera donar cobertura a 500 empre·ses a través de 10.000 descàrregues de l’aplicació, que és gratuïta. Segons l’operador, l’ús de Bizphone suposarà un estalvi del 80% per a les empreses.

Sobre els resultats més recents de l’ac·tivitat de Masvoz, Nesweda destaca “l’increment continuat en nombre de clients i la xifra de negoci, fruit tant de

la bona feina de tot l’equip de personal, com de la notable inversió en desenvo·lupament de nous productes”. La con·creció exacta de tot plegat es tradueix en “una plataforma que gestiona més de 500.000 trucades diàries” a un total de 1.200 clients d’empresa, entre els quals hi ha una companyia aèria cata·lana i l’administració estatal.

La companyia, amb seu a Barcelona i oficines a Madrid, té una quarantena d’empleats i el 2013 va facturar 18,5 milions d’euros. Per al 2014, espera as·solir un volum de negoci de 19 milions. I de cara al futur, no té cap dubte que “totes les empreses, de qualsevol mida i sector, aprofitaran els avantatges de la telefonia 'cloud', i per això els nos·tres desenvolupadors continuen treba·llant en noves funcionalitats i serveis que arribaran a principis del 2015 i que suposaran un canvi important en les comunicacions de les empreses”. @

J. Duch

R Panell de control de Masvoz. Eina de gestió integrada de les comunicacions corporatives.

treballadors, i ‘el posterior’, en què l’au·toritat judicial admet o no com a prova, aquests correus electrònics.

Els fets, com s’ha dit, són sempre els mateixos, però si l’empresari troba (i) matèria per a un acomiadament disci·plinari, podrà aportar els correus con·trolats, per demostrar la seva tesi, (ii) si troba indicis delictius, aleshores ‘no hauria d’haver tingut accés o no hau·ria d’haver accedit’, perquè només hi podria haver accedit mitjançant auto·rització judicial, i (iii) finalment, si ac·cedeix al correu i no troba res, llavors sols exerceix la seva facultat de control de l’activitat i dels treballadors.

Aquesta doctrina, crec, presenta in·consistències i no és compatible amb

El secret de les comunicaci·ons constitucionalment protegides només té “una excepció” al seu control i

accés per part de tercers —aquí, l’em·presari—, que és l’autorització judicial. No obstant això, la STC 170/2013 consi·dera que el dret d’autoorganització de l’empresari és una altra excepció, per·què fa prevaler la llibertat d’empresa que per llei permet organitzar l’activitat empresarial i controlar la seva execució per part dels treballadors, sobre el dret fonamental al secret de les comunicaci·ons que empara el secret dels correus electrònics. Davant d’aquest planteja·ment innovador, la STS 16/06/2014 ma·tisa que aquesta interpretació constitu·cional “en modo alguno procede que se extienda a la jurisdicción penal”.

Arran de la contradicció parcial entre el Tribunal Constitucional i el Suprem, resulta que l’empresari podrà o no ac·cedir al correu electrònic del seus treba·lladors depenent de si tria la jurisdicció penal o la laboral. Els fets són sempre els mateixos —enviar o no, per part del treballador, un correu extralaboral mitjançant l’eina de correu corporatiu, i controlar o no, per part de l’empre·sari, el contingut d’aquest correu— i, tanmateix, són interpretats de manera radicalment diferent per la jurisprudèn·cia. Podem distingir entre dos nivells: ‘l’anterior’, en què l’empresari pot o no accedir al correu electrònic dels seus

“interpretar de manera uniforme el contingut essencial dels drets fona·mentals”, que en cap cas pot ser regulat per lleis ordinàries, com són l’Estatut dels Treballadors i les Lleis processals.

La “prova prohibida”Endinsem·nos en la problemàtica de la “prova prohibida”. No pot considerar·se lícita una prova obtinguda il·lícitament: la veritat no pot obtenir·se a qualsevol preu. Desenvolupa aquesta idea la Llei orgànica del Poder Judicial, on indica que “en todo tipo de procedimiento”, tan penal como laboral, “no surtirán efecto las pruebas obtenidas, directa o indirectamente, violentando los de-rechos fundamentales”, com seria el se·cret de les comunicacions.

Podem concloure que mentre el jutge penal no pot permetre que la facultat de control de l’empresari substitueixi una autorització judicial a l’efecte de conèixer el contingut d’una comuni·cació privada —ja que es vulneraria un dret i, per tant, no s’acceptaria com a la prova proposada i obtinguda per l’empresari—, en canvi el jutge laboral sí que pot admetre el mateix fet com a prova, perquè aquí no s’ha vulnerat cap dret, tot tenint la prova total efi·càcia. Des del meu punt de vista, el fet que siguin o no vulnerats els drets fo·namentals no hauria de dependre de distincions purament jurídiques de fets idèntics. Les doctrines inconsistents han de seguir evolucionant. @

Carlo Gervasoni VilaDespatx Ibáñez Almenara

ACCÉS DE L�EMPRESARI A L�EMAIL CORPORATIU

DELS TREBALLADORSLa doctrina de “la prova prohibida” estableix que no es poden provar en un procés judicial fets mitjançant informació obtinguda amb la vulneració d’un dret fonamental. En relació a aquesta doctrina, comentarem ara la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Sala Penal del Suprem —en la STC 170/2013 i la STS del 16/06/2014, d’altra banda—.

L'A DVO C AT I N FOR M A

34

Quan treballem per comp·te aliè (en unes condici·ons que en general són les d’estar en plantilla

dins d'una empresa, d’acord amb una situació laboral estipulada en un con·tracte de treball signat prèviament per ambdues parts, relatiu al servei pres·tat), podem dir que la responsabilitat sempre és, en última instància, de l'empresa.

En base a l’obligació que contrau, s’estableix l’enquadrament de Segure·tat Social (la cotització serà en règim general, llevat d'excepcions), i els ho·noraris pel treball realitzat es reflec·teixen en un document que anome·nem nòmina, on consten les diferents remuneracions brutes i els descomp·tes d'IRPF i Seguretat Social. Per des·comptat, aquestes consideracions són en termes generals. Hem de destacar que la cotització a la Seguretat Social anirà en funció de la retribució bruta anual que percebem.

En canvi, si treballem per compte pro·pi, per exemple en règim de persona física, com que en aquest cas l'empre·sari és un mateix, l’activitat laboral no està subordinada a cap mena de con·tracte laboral. Tampoc no cobrarem nòmina ja que, en termes generals, es tributa pel rendiment net aconse·guit, és a dir, pels ingressos obtinguts menys les despeses realitzades per exercir l'activitat, sense comptar IVA. La diferència serà el rendiment net o benefici obtingut pel qual es tributa.

Pel que fa a la Seguretat Social, ja no estarem enquadrats en el règim gene·ral sinó en el règim especial de treba·lladors autònoms (RETA), on la tarifa no estarà en funció dels nostres in·gressos o beneficis, sinó d'unes tarifes de cotització.

serveis prestats als nostres clients. En aquest sentit, cada factura ha de com·plir uns requisits, com també les que rebem (si és el cas), dels nostres pro·veïdors, per productes o serveis que necessitem per desenvolupar la nostra activitat. Tot això ho hem de plasmar en uns registres específics, tant d'IVA com d'ingressos i despeses, a fi de complir amb la normativa fiscal vigent. Cada trimestre, s'ha de confeccionar unes autoliquidacions d'IVA i d'IRPF, que s'han de presentar a Hisenda.

Pel que fa a compatibilitzar les dues activitats, a més de les característiques exposades, cal tenir present que s'hau·rà de cotitzar per les dues activitats, és a dir, es cotitza per la feina realitzada per compte aliè (es reflectirà en la nò·mina), i també s'haurà de cotitzar pel règim d'autònoms, per la qual cosa s’estarà cotitzant a la Seguretat Social per dues vies. Recordem que la cotitza·ció en el RETA és mensual, on el tram més baix ronda els 260 euros mensuals, si bé hi ha alguna rebaixa en determi·nades circumstàncies personals, per als primers 6 mesos.

Per tant, és recomanable analitzar des del punt de vista de costos, si realment és interessant o no d’exercir les dues activitats, pròpia i aliena, simultània·ment, ja que si la facturació en el rè·gim de pròpia és ocasional, pot ser que l'esforç no valgui la pena. @

Joan PàmiesElite Gestión Empresarialwww.elitegestion.es

COMPATIBILITZAR L�ACTIVITAT PRÒPIA AMB L�ALIENA A EFECTES FISCALS

I sobre la responsabilitat que contrau la persona física per exercir una activi·tat per compte propi, no cal dir que és plena i afecta a les actuacions realitza·des per desenvolupar l'activitat.

En exercir una activitat, també cal rea·litzar unes tasques administratives que consisteixen a emetre les factures pels

Des d’un punt de vista de costos, cal analitzar si realment pot ser profitós o no desenvolupar dues activitats simultànies, l’una per compte aliè i l’altra per compte propi, ja que si la facturació en el règim de pròpia és ocasional, pot ser que l'esforç no valgui la pena.

E L GEST OR I N FOR M A

35

nòmica amb models computacionals desenvolupats per estudiar fenòmens actuals com, per exemple, les primeres passes de la difusió de Twitter.

Amb el segon projecte pretenem es·tudiar aspectes socials de les ‘smart ci·ties’, de la mà de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City (www.tarra·gonasmart.cat) i la càtedra de la Univer·sitat Rovira i Virgili que porta el mateix nom. Dins de l’àmbit de les ‘smart cities’, els ciutadans (tant individualment com col·lectiva) estan adquirint un paper central en la recaptació de dades sobre l’entorn ambiental i social de les ciutats, la seva interpretació (veure el concepte relacionat de ciència ciutadana) i explo·tació (en forma, per exemple, de creació de nous serveis recolzats per repositoris en obert). Un dels nostres objectius en aquest cas és entendre millor com les característiques de les diferents comu·nitats de ciutadans (que presenten di·ferents particularitats culturals i socio·demogràfiques) condicionen aquests processos que han de ser necessària·ment emergents (‘bottom·up’).

Resumint, vet aquí un exemple de com l'heterogènia formació d’enginyer de telecos, combinada amb un interès personal per les ciències socials i les hu·manitats, pot encaixar en un món, el de la recerca, abocat a un futur pluridisci·plinari i transdiciplinari en què les me·todologies d’anàlisi innovadores seran cada cop més apreciades. @

RECERCA EN EVOLUCIÓ SOCIAL AMB MITJANS TELEMÀTICS

Som ‘telecos’, som notícia

Investigadors com el po·pular arqueòleg Eudald Carbonell i col·laboradors seus a l'Institut Català de

Paleoecologia Humana i Evolució Soci·al (IPHES: www.iphes.cat), estableixen que fa uns tres milions d’anys uns ho·mínids a l'Àfrica van començar a produ·ir, de forma més o menys sistemàtica, eines de pedra amb fils tallants que els van permetre accedir a noves formes d’alimentació. De llavors ençà, l'emer·gència i subsegüent assimilació social de diferents tecnologies ha introduït una successió de reorganitzacions so·cials, econòmiques i culturals, que han marcat la manera de relacionar·nos en·tre nosaltres i amb el nostre entorn na·tural. Mirar el passat humà i estudiar el camí recorregut ens proporciona claus per entendre millor aquest procés evo·lutiu, i ens ajuda a interpretar el pre·sent i el futur proper de les interaccions tecno·socials. Encuriosit per aquest plantejament, vaig 'aterrar' a l'IPHES el gener de 2012, procedent d’una estada post·doctoral a l'ETH de Zuric (Suïssa).

Des de llavors, formo part d’una unitat de recerca anomenada COMPAT·HEVOL (de l’anglès COMPlex PAThs in Human EVOLution), que pretén aportar al centre metodologies d’anàlisi quanti·tativa pròpies d’àmbits com la Ciència dels Sistemes Complexes o les Cièn·cies Socials Computacionals. Es trac·ta, doncs, de combinar plantejaments teòrics de caire evolutiu (com el Neo·Darwinisme) amb eines matemàtiques i computacionals (com l’anàlisi de xarxes o la modelització basada en agents).

Com a investigador 'Ramón y Cajal' a l'IPHES·COMPATHEVOL, participo en estudis sobre processos de canvi tecno·lògic en diferents moments de la histò·ria humana (des de la prehistòria fins a l’actualitat), tot buscant paral·lelismes i

Sergi LozanoEnginyer de TelecomunicacióAssociat núm. 947

A ‘Novum Organum’ (1620), Francis Bacon destacava tres tecnologies (la impremta, la pólvora i la brúixola) per la seva capacitat de «canviar l’aparença i l’estat de les coses arreu del món». De fet, la tecnologia, amb la seva enorme capacitat de transformació de la societat, ha jugat un paper clau al llarg de tota l'evolució humana. Com que la interdependència de les dues evolucions, la social i la tecnològica, és evident, he volgut combinar el seu estudi i recerca a partir de la meva formació com a ‘teleco’ i l’interès personal per les ciències socials i les humanitats.

patrons comuns entre ells. De tots ells, val la pena destacar·ne dos que, en cer·ta manera, acosten la meva feina a la d’altres companys de l’associació.

El primer és un projecte desenvo·lupat en col·laboració amb el Dr. Marc Badia·Miró (Departament d'Història Econòmica, Universitat de Barcelona) i finançat per la Fundació Ramón Areces (www.fundacionareces.es). El nostre objectiu és estudiar com les xarxes so·cials “d’emprenedors” van condicionar diferents processos de difusió tecno·lògica a la Espanya del segle XIX. Per assolir·lo, combinem metodologies d’anàlisi d’ús habitual a història eco·

'I N T E RNOS '

36

URBIOTICA A NEW YORKSom ‘telecos’, som notícia

Dues·centes empreses d’ar·reu del món van presentar la sol·licitud d’admissió al ‘World to New York’, or·

ganitzat per NYC Economic Develop·ment Corporation (NYCEDC), l’agència de desenvolupament econòmic de la ciutat de Nova York. D’aquest total, no·més quinze van poder participar en un programa de tres dies farcit de visites als centres neuràlgics de la ciutat, en·trevistes amb responsables dels serveis urbans i trobades amb potencials in·versors. Nosaltres vam poder·hi anar i els vam explicar el següent.

Urbiotica és una empresa de producte tecnològic formada actualment per un equip de trenta persones que s’ubica en el nou paradigma anomenat ‘Inter·net of Things’ (IoT): interconnectar els objectes quotidians amb Internet amb l’objectiu de crear un nou univers de serveis. Una part important d’aquesta tasca consisteix a captar, recollir i ges·tionar la informació del món físic que ens envolta, utilitzant eines TIC. Con·ceptualment, el repte és similar al que planteja l’ús de l’energia solar: volem concentrar, a fi que ens sigui profitosa, una energia que ens arriba en grans quantitats però de forma dispersa. En el cas de IoT, l’objectiu consisteix a ac·cedir a una gran quantitat d’informa·ció, però per fer·la útil també ens cal concentrar·la i introduir·la en els siste·mes d'informació convencionals. Per aconseguir·ho no tenim més remei que utilitzar eines tecnològiques avança·des, en la majoria de casos disponibles des de fa ben pocs anys: comunica·cions digitals via ràdio, sensors d’ultra baix consum, tècniques ‘d’energy har·vesting’, processament en temps real de grans quantitats d'informació, em·magatzematge i explotació de volums massius de dades (big data), etc.

Ara bé, encara que sigui imprescindi·ble disposar de la solució tecnològica adequada, IoT només esdevindrà una

Antoni BreyEnginyer de telecomunicacióDirector General d’UrbioticaAssociat núm. 759

A principis de novembre vaig tenir ocasió de participar, en representació d’Urbiotica, en el programa ‘World to New York’, un esdeveniment organitzat per l’agència de desenvolupament econòmic de la ciutat de Nova York (NYC Economic Development Corporation - NYCEDC), orientat a atraure empreses perquè s’estableixin a la ciutat de la Gran Poma. Us explico com va anar.

realitat si troba el seu lloc en l’estruc·tura econòmica del món actual. És a dir, des d’un punt de vista econòmic IoT ha d’aconseguir articular models de negoci viables en què els ingressos monetitzables derivats de la utilitza·ció de la informació superin els costos d’inversió i operació necessaris per aconseguir·la. Un dels primers àmbits on el nou paradigma ha esdevingut una realitat és a les ciutats. Sembla lògic pensar que si hom és capaç de recollir i utilitzar nova informació so·bre el teixit urbà, serà capaç també de millorar l’eficiència en la gestió d’un sistema complex que consumeix una quantitat ingent de recursos, i que fins i tot es podran oferir nous serveis als ciutadans amb perspectives de generar benefici econòmic. Al voltant d’aques·ta idea s’han desenvolupat els primers models de negoci creïbles del paradig·ma IoT: gestió d’aparcament, residus,

il·luminació, trànsit, etc. Cal destacar que la seva arrancada com a mercat real no depèn només de la disponibi·litat de la tecnologia necessària, sinó de la implementació de tot un seguit de canvis organitzatius i d’hàbits entre els diferents actors implicats, una tasca lenta que ha de superar múltiples inèr·cies preexistents.

A Urbiotica dissenyem, produïm i co·mercialitzem sensors, dispositius de co·municacions i plataformes de software per generar i gestionar en temps real informació massiva sobre l’aparcament, el trànsit, els residus i la qualitat ambi·ental de les ciutats. Els nostres clients, integradors tecnològics i empreses operadores de serveis urbans, utilitzen els nostres productes en més de vint·i·cinc projectes a Alemanya, Àustria, França, Espanya, Brasil i Xile.

El que vam explicar va agradar a la gent de New York, i ens ho van reco·nèixer concedint·nos un premi. Estem contents. @

37

a la meitat dels ingressos per turisme. No cal dir quins serien els efectes d’un increment de preus amb l’actual ni·vell de dependència energètica. Així doncs, enmig de les incerteses, una primera certesa: el model energètic actual no té futur. És indefugible apos·tar per un nou model.

Governs i grans corporacions ho saben prou bé i han començat a apostar per les renovables. A Europa, la CE ha fixat els objectius ‘20·20·20’ per a l’any 2020 (20% renovables, 20% reducció gasos d’efecte hivernacle, 20% increment d’eficiència energètica), que hauria de complir cadascun dels països que la in·tegren, i se n’estan fixant de més ambi·ciosos de cara als anys 2030 i 2050.

Transició cap al nou model energèticDues de les coses que tindran més im·pacte en la transició cap al nou model energètic, i també en les xarxes de distribució elèctriques, són el vehicle elèctric i la micro·generació o genera·ció distribuïda. Per adaptar les xarxes elèctriques als nous requeriments cal·drà dotar·les d’una capacitat de control i de gestió de la demanda i de la pro·ducció en temps real que ara no tenen, és a dir s’han de convertir en ‘smart grids’ o ‘micro grids’ (segons l’escala), i totes dues incorporen massivament les TIC. De moment, s’està en fase d’estudi, amb algunes proves pilot patrocinades per la UE. La complexitat d’aquest nou model de xarxa requerirà un cert fun·cionament autònom i automatitzat, a més d’experts del món de les TIC.

L’altre vector important es l’estalvi. Altres tecnologies, com la ‘smart bui·dings’ o la domòtica poden comportar abaratiments energètics considerables per als sectors terciari o el domèstic, només fent entre altres coses una ges·

GRUP DE TREBALL D’ENERGIA I TIC

Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

En pocs anys, el món ha so·fert canvis tecnològics, polítics i socials molt ac·centuats i cada cop més

accelerats, que de manera més o menys directa estan afectant les nostres vides. Sense anar més lluny, és el cas d’Inter·net i els ‘smartphones’. Al mateix temps, la globalització ha generat un daltabaix geoestratègic mundial: la Xina ha passat pràcticament del no res a convertir·se en la fàbrica del món i la segona potència econòmica mundial, amb una gran incidència en els mer·cats mundials i l’economia de molts països. En paral·lel, les conseqüències del model econòmic global es fan sen·tir de manera més acusada en l’escalfa·ment global i l’encariment de moltes matèries primeres. Resumint, estem en temps d’incerteses, que també són temps d’oportunitats.

Concretament, en el camp de l’energia ens trobem actualment amb un mo·del basat en les energies fòssils que presenta tres problemes molt impor·tants: mediambiental, geoestratègic i econòmic, de progressiu encariment i volatilitat de preus. A Espanya, les importacions energètiques l’any 2011 van suposar un 5% del PIB, equivalent

Des que va començar l’actual crisi econòmica, es multipliquen les veus que clamen a favor d’un nou paradigma basat en l’eficiència, l’estalvi, el reciclatge i l’aprofitament dels recursos naturals. En el camp energètic, ja es comença a caminar cap a un model apuntalat en les energies renovables i una gestió més eficient de l’energia, on la recollida de dades, les comunicacions i el tractament de la informació seran elements clau que obriran un mar d’oportunitats als ‘telecos’, en tant que professionals d’aquestes matèries. El grup de treball d’Energia i TIC de Telecos.cat hi centra l’atenció.

'I N T E RNOS '

38

Joan Gil i SansCoordinador d’Energia i TIC (gt-EnerTIC)Associat núm. 220

tió activa de l’entrada de llum solar als edificis (per il·luminar o per escalfar), o també de la ventilació natural.

Som davant d’un nou paradigma, amb unes noves necessitats que requereixen tecnologies TIC i que obren una finestra d’oportunitat per als ‘telecos’, si som capaços de jugar·hi un rol protagonista.

Tres anys de trajectòriaTenint en compte tot això, ja fa 3 anys es va crear el grup de treball d’Energia i TIC, amb l’objectiu fonamental de tre·ballar per ajudar al col·lectiu ‘teleco’ a aprofitar bé les oportunitats que ens ofereix l’aplicació de les TIC al camp de l’energia, principalment en estalvi i eficiència, abastant tecnologies com les ‘smart grids’, ‘smart meetering’, llar digital, edificis intel·ligents o vehicle elèctric, i ara també les ‘smart cities’.

Sobre aquesta idea marc, tenim plan·tejats els següents objectius princi·pals. El primer és donar a conèixer al col·lectiu ‘teleco’ i professionals assi·milables (particularment, a les noves promocions), les sortides professio·nals en el camp de l’energia, i asses·sorar·los en la seva trajectòria profes·sional. El segon és molt més ampli: es tracta de posar en valor la marca ‘Tele·cos’ pel que fa a l’aplicació de les TIC a l’energia, perquè sigui reconeguda per la societat, l’Administració, les empre·ses i els propis ‘telecos’ com una veu autoritzada en aquesta matèria, capaç d’oferir quelcom de valor per a tot ells dins l’àmbit d’actuació del grup.

En base a aquests objectius, els nostres principals eixos d’actuació són:

1. De portes endins, labor de difusió dins del col·lectiu, per mitjà de la revista ‘Telecos’ i altres canals, i su·port a Telecos.cat.

2. Elaborar o contribuir al discurs públic de Telecos.cat en matèria d’Energia i TIC. Presència en mitjans de comunicació quan sigui oportú.

3. Fer de pont entre col·lectiu, consu·midors, Administració i empreses, mitjançant publicacions, organit·zació de jornades o altres vies, sempre aportant el nostre criteri professional.

4. Identificar necessitats de forma·ció i fer arribar les propostes als agents adequats, posant en valor els coneixements de l’enginyer de Telecomunicació.

5. Col·laboració amb altres associa·cions professionals, sempre en re·lació a energia i TIC, per mitjà de grups de treball o comissions mix·tes, per aconseguir fites comunes. Ara mateix, estem col·laborant amb enginyers industrials, informàtics i agrònoms en una comissió sobre ‘smart grids’.

Durant el 2014 hem fet propostes in·formatives en la revista ‘Telecos’ i a ‘Tecnonews’, hem preparat la jorna·da CiTIC 2014 del dia de Sant Gabriel (‘smart cities’), i a més, per mitjà de la comissió d’Smart Grids (compartida amb enginyers industrials), ja hem or·ganitzat la II Jornada monogràfica so·bre ‘Smart Grids’ i tenim prevista una jornada sobre ‘smart meetering’. Val a dir també que la càrrega de feina creixent en ‘smart cities’, assumida pel grup, ha permès la creació d’un nou grup de treball específic d'smart citi·es. En definitiva, un balanç de resultats gens menyspreable, per a la quantitat de gent del grup que hi participa.

De cara al 2015, hem de continuar tre·ballant per conèixer i donar a conèixer els avenços en el desenvolupament d’ smart grids, les tendències, els estàn·dards i els obstacles que s’interposen en el desenvolupament, com ara la le·gislació. I això mateix també en matèria d’edificis intel·ligents i domòtica, d’efi·ciència i estalvi energètics. En tots el casos, apostant per les aplicacions TIC (protocols i sistemes de comunicació), i posant en relleu l’aportació del ‘teleco’.

El grup de treball d’Energia i TIC és un punt de trobada de gent experta i inte·ressada en la matèria, un bon lloc per intercanviar idees i coneixements amb altres professionals del sector (inclòs l’universitari, tant per millorar el con·tacte amb la indústria com per identifi·car experts disposats a col·laborar en la redacció de projectes final de carrera, o fins i tot referents professionals per a professors que estiguin fent doctorats).

Ara doncs és un bon moment perquè tots aquells ‘telecos’ amb experiència en temes relacionats amb l’energia, o pertanyents al món universitari, que tingueu iniciativa i ganes de desen·volupar activitats, us hi sumeu per as·solir junts aquests objectius. I perquè no, els que vosaltres mateixos pugueu proposar. @

39

GRUP DE TREBALL DE RADIOCOMUNICACIONS I ESPECTRE

Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

cions ultra denses amb centenars de cel·les petites (‘small cells’) per Km2.

• Gestió eficient de mecanismes de traspàs de trucada (‘handover’).

• Gestió de l'energia, incorporant (entre d’altres) mecanismes de dinàmica d'ac·tivació/desactivació de les cèl·lules.

• Cooperació entre operadors per re·duir els requisits d'implementació i millorar la utilització dels recursos de la xarxa; operadors mòbils i de radiodifusió; operadors i proveïdors de serveis per facilitar la distribució de continguts i l'emmagatzematge.

• Gestió de la comunicació directa entre dispositius (‘Device to Device Communications’ o D2D), incloent·hi l'assignació de recursos ràdio i pro·cediments eficients de descobriment entre dispositius.

2) Sistemes Ràdio CognitiusS’han fet estudis de l'ocupació de l'es·pectre per a la identificació de ràdio·canals no ocupats (espais en blanc), incloent·hi mesures en la banda de TV

El Grup de Recerca en Co·municacions Mòbils (GRCM) té una reconeguda experi·ència en arquitectures de

xarxa i protocols de sistemes de comu·nicacions mòbils 2G/3G/4G, planificació i optimització de xarxes ràdio, disseny de la interfície ràdio i disseny d’estratè·gies de gestió de recursos ràdio per ga·rantir la qualitat de servei en xarxes d'accés ràdio heterogènies. També s'ocupa de les estratègies d'assignació dinàmica i de compartició de l'espectre, funcionalitats de xarxa cognitiva i xar·xes sense fils autònomes i auto·organit·zatives, i la gestió de xarxes 5G basada en intel·ligència artificial.

En l’actualitat el grup treballa en tres línies complementàries:

1) Sistemes Mòbils Cel·lularsAbasta temes relacionats amb l’estu·di d'estratègies per a l'optimització automàtica d'una xarxa ràdio mòbil (SON: ‘Self·Optimisation in cellular Networks’), optimització realitzada a partir de mesures i comptadors de xar·xa. Es tracta d’un tema força important per als operadors, ja que en última instància els permet estalviar despeses de funcionament. Dins el mateix àmbit també treballem en mecanismes de gestió per a les xarxes de comunicaci·ons mòbils futures LTE·A i 5G, fent ser·vir tècniques d’intel·ligència artificial. En concret, apliquen aquest tipus de tècniques, entre altres, a:

• Entorns amb múltiples tecnologies d’accés (2G/3G/4G) per a la selecció de la tecnologia més adequada per a cada servei i/o dispositiu.

• Gestió dinàmica de l’espectre, inclo·ent tècniques de compartició de l'es·pectre i la selecció de la banda més apropiada per a cada cel·la.

• Gestió de la interferència, de parti·cular rellevància en les implementa·

Ferran CasadevallAssociat núm. 607

Quines són les tendències en recerca en l’àmbit de les radiocomunicacions? El grup de treball de Radiocomunicacions i Espectre de Telecos.cat es va formular aquesta pregunta i la va traslladar al Grup de Recerca en Comunicacions Mòbils (GRCM) de la UPC, que hi va respondre amb una presentació sobre aquestes tendències, resumida a continuació.

(TV·White Spaces) i s’han desenvolupat a partir d’aquestes mesures mapes de l'entorn de ràdio (Radio Environmental Maps o REMs), útils per al desplegament de petites cel·les, que fan un ús opor·tunista de l’espectre lliure, i que actuen com a usuaris secundaris (usuaris sense llicència) en bandes amb llicència. Dins del mateix àmbit també s’han imple·mentat plataformes de demostració del concepte de Ràdio Cognitiva, fent servir tècniques de Software–Ràdio.

3) Comunicacions Mòbils per a Seguretat Pública i EmergènciesS’han desenvolupat models de provisió de serveis i dissenys funcionals de sis·temes de comunicacions de banda am·pla, per als anomenats ‘Public Protec·tion & Disaster Relief (PPDR) Systems’, incloent·hi la compartició d’espectre per a la provisió de serveis de comu·nicacions per PPDR, models d’operador mòbil virtual (MVNO) i compartició d'infraestructures o mecanismes de millora de la disponibilitat i resiliència dels sistemes de comunicacions per PPDR. A més a més, també s’ha treba·llat en la definició i desenvolupament d'un marc regulador, operacional i tècnic a nivell europeu per a la inter·connexió de xarxes PPDR. En aquest context, s’han estudiat solucions de control de mobilitat i d’interconnexió entre sistemes, en particular TETRA i TETRAPOL, basades en interfícies IP.

La informació detallada sobre tots els projectes de recerca del grup és aquí: www.grcm.tsc.upc.edu @

'I N T E RNOS '

40

NOUS GRUPS DE TREBALL:‘SMART CITIES’ I DOCÈNCIA

El Grup Smart Cities ·que ha nascut amb força· s’ha creat a iniciativa d’un al·tre grup ja existent, el

d’Energia i TIC. I és que el paper de l’enginyer pel que fa a aquest sector es·devé principal. És per això que cal apropar experiències i iniciatives a les administracions locals, per ajudar·les, clarificant conceptes i orientant·les cap a les solucions professionals més adi·ents. Aquesta és precisament una de les tasques encomanades a aquest grup de treball. En aquest sentit, cal destacar la realització de la guia “Cons·truint la smart city”, que Telecos.cat ha elaborat per encàrrec de la Diputació de Barcelona i que vol ser una eina de divulgació dirigida a càrrecs electes i tècnics municipals, on s’expliquen els principals conceptes, elements a consi·derar i actors principals a tenir en compte a l’hora d’afrontar una iniciati·va Smart City (més informació a la p. 4).

Aquest nou grup també heretarà la Jornada CiTIC, que en la seva primera edició va estar organitzada pel grup d’Energia i TIC amb gran èxit d’assis·tència i continguts (més informació a les p. 6·7). També donarà continuïtat a la primera participació ·amb presèn·cia a l’estand de Telecos.cat· a l’Smart City Expo World Congress, i donarà continuïtat a la formació especialit·zada en aquest àmbit oferta a tots els membres del col·lectiu.

De la seva banda, el Grup de Docèn·cia i relacions amb les universitats neix per donar resposta a les necessitats de tots aquells enginyers que, d’una mane·

Salvador RamonDirector de Telecos.catAssociat núm. 413

Són molts els grups de treball que Telecos.cat té constituïts i en ple funcionament, però les noves necessitats del col·lectiu ens empenyen a crear-ne de nous. És per això que hem començat l’any 2015 amb dos nous grups: el Grup de Treball Smart Cities i el de Docència i relacions amb les universitats.

Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

ra o altra, participen professionalment a tasques de formació en qualsevol de les seves modalitats. Aquest nou grup heretarà el treball que ja es ve realit·zant des de fa dos anys dins del Fòrum d’Escoles, activitat anual que reuneix rectors, directors i caps d’estudi de dife·rents centres universitaris de Catalunya.

Cal destacar que com a tret de sor·tida ja s’han recollit iniciatives per fer suggeriments tant al Departament d’Ensenyament com al Departament d’Universitats de la Generalitat. Inicia·tives com la de promoure la figura de l’enginyer/professor TIC, no únicament com a professor en els instituts, sinó també com a dinamitzador de les TIC als centres educatius. Una nova figura que permetrà impulsar l’ús de la tec·nologia dins l’aula, introduint·la en les metodologies i en els processos educa·tius. En definitiva, es tracta d’explorar i fomentar els treballs en xarxa, i d’apro·par als estudiants la nova realitat que vi·vim amb un coneixement més profund de les TIC. Aquesta nova figura també

haurà de vetllar pel bon funcionament dels sistemes i de les infraestructures de telecomunicacions implementades en els centres. Altres propostes són la de tornar a potenciar la figura del pro·fessor associat (que ha estat reduïda en els darrers anys en algunes universitats) i fer aportacions per millorar, sense cap cost econòmic, el funcionament de les llistes de professors substituts del De·partament d’Ensenyament.

Per acabar, aprofito aquestes línies per fer una crida a la participació a tots els membres del col·lectiu. Ara, amb la modificació dels Estatuts aprovada en la darrera Assemblea celebrada el passat 18 desembre, s’ha obert la por·ta d’entrada a d’altres professionals provinents d’enginyeries properes a les telecomunicacions, com ara els enginyers electrònics i els multimèdia. Això ens ha de permetre créixer com a col·lectiu, generar noves oportunitats i enriquir·nos més.

Us animo, doncs, a què trieu i parti·cipeu dels grups de treball que siguin del vostre interès, o, si és el cas, a què en sol·liciteu la creació de nous. Sem·pre estem oberts a noves propostes! @

+ INFO GRUPS DE TREBALL:

41

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2014Autor: PenteoEditorial: CTecno (Cercle Tecnològic de Catalunya)

La sisena edició d’aquest es·tudi anual mostra que hi con·tinua havent signes de clara recuperació al sector TIC cata·là. Concretament, el nombre d’empreses al sector ha anat creixent fins a situar·se en gairebé 11.500 el 2013, de les que 4.700 tenen un o més as·salariats. En aquest sentit, cal destacar que el teixit produc·tiu d’empreses ha crescut un 4,7% al llarg de 2013. Pel que fa a l’ocupació del sector, les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa xifren en 81.800 les persones ocupades, amb un increment de 4.600 persones el darrer any 2013. Segons les dades d’aquesta in·vestigació de mercat, efectua·da a principis de 2014 i que ha comptat amb la participació de més de 400 empreses de

l’àmbit TIC, el sector tecnolò·gic valora la seva situació amb un 6,2, una nota molt supe·rior al 4,7 de 2008. Tot i això, el sector identifica una sèrie de factors que actuen com a frens, com ara la manca de compra innovadora per part de les administracions. Pel que fa a les xifres de negoci, un 48% de les empreses del sector ha augmentat la seva facturació el 2013, i també creix el nombre de les que in·crementen els seus clients, en especial de les empreses que s’internacionalitzen. En aquest sentit, el sector tecnològic ca·talà continua veient la marca Barcelona com una peça clau en la imatge exterior. Pel que fa a les tendències tecnolò·giques rellevants per al sec·tor TIC català, la mobilitat i el

‘cloud computing’ continuen acaparant l’atenció del sector, tot i que és molt significatiu l’augment de l’interès en Big Data que s’ha produït al llarg de 2013. Aquestes xifres coin·cideixen també amb la recerca qualitativa realitzada, en la que els experts participants han corroborat la importància i creixent impacte d’aquestes tecnologies. I finalment, sobre les xifres al voltant de la R+D+i, un factor clau per al posicio·nament i competitivitat del sector, són també significati·ves. Tot i que la Pime està pa·tint de manera especialment intensa els efectes de la crisi, i això afecta a la inversió en recerca, la realitat és que les empreses del sector TIC català que es desentenen de la R+D+i va minvant cada dia. Sense

anar més lluny, s’ha reduït fins el 8% el nombre d’empreses sense cap inversió en recerca, desenvolupament i innovació. Així mateix, destaca el fet que aquesta inversió per part de les empreses internacionalit·zades se situa per damunt de la mitjana del sector. @

El talento está en la redAutor: Amparo Díaz-LleiróEditorial: LID Editorial Empresarial

Els processos de selecció i captació de recursos humans a través de les xarxes socials s’analitzen a fons per primer cop en un assaig que vol ajudar a empreses i candidats a treure el màxim profit de les noves ei·nes 2.0. Les classifica en xarxes socials professionals, verticals i generalistes. En les profes·sionals, com Xing, LinkedIn o Viadeo, es connecten usuaris amb interessos laborals i for·mació professional semblants, de manera que si es manté un perfil actiu hi ha una alta pro·babilitat de trobar feina, atès que moltes empreses busquen als seus futurs col·laboradors a través d'aquest nou mitjà de reclutament. Les xarxes socials verticals, per la seva banda, es

caracteritzen per l’especialit·zació dels seus usuaris, amb un perfil genèric d’apassionats d’activitats molt diverses: mo·tor, informàtica, màrqueting, cuina, etc. I pel que fa a les ge·neralistes, com ara Facebook, per bé que no s’orienta en aquesta direcció, cada vegada es fa servir més per atreure i reclutar talent. @

Gestión de la reputación corporativa (Convierte lo que piensan y dicen de ti en tu mejor activo)Autor: Marta Carrió SalaEditorial: Libros de Cabecera

Un dels inconvenients que afronten les empreses a l'hora de gestionar la seva reputació és pensar que es tracta d’un recurs tàctic i no estratègic que tenen a la seva disposició. Això els porta a pensar que per aconseguir una bona repu·tació només cal actuar bé, és a dir, no cometre errors. És clar que és així, però no n’hi ha prou, sobretot per·què la imatge que es té des de fora sobre la companyia pot afectar la reputació, tant si l’opinió d’uns tercers està més o menys fonamentada. I si la reputació d'una compa·

nyia depèn directament de les decisions estratègiques que pren al llarg del temps, no cal dir que el màxim res·ponsable de tenir·ne una de favorable o bé de desfavora·ble és la direcció general. @

C A L I D OSCOPI

42

F or a century and a half since

1865, the International Tele·

communication Union (ITU) has

been at the centre of advances

in communications – from telegraphy

through to the modern world of satellites,

mobile phones and the Internet.

The story of ITU is one of international co·

operation, among governments, private

companies and other stakeholders. The

continuing mission is to achieve the best

practical solutions for integrating new

telecommunication and information tech·

nologies as they develop, and to spread

their benefits to all.

In the mid·19th century, telegraph lines

did not cross national frontiers because

each country used a different system and

equipment. Messages had to be tran·

scribed, translated and handled over at

frontiers before being retransmitted over

the telegraph network of the neighbour·

ing country. It is not surprising therefore

that countries decided to conclude agree·

ments to interconnect their networks.

On 17 May 1865 after two and a half months

of arduous negotiations, the first Interna·

tional Telegraph Convention was signed

in Paris by its twenty founding members,

and the International Telegraph Union–

the first incarnation of ITU– was created.

This first international convention created

a framework to standardize telegraphy

equipment, set uniform operating instruc·

tions, and lay down common international

tariff and accounting rules.

New inventions followed at a rapid pace:

telephone, wireless telegraphy, sound

broadcasting, satellites, television, com·

puter networks, Internet, e·mail, World

Wide Web, sat phones, mobile phones,

mobile networks, smart phones, broad·

band, intelligent networks… Through it

all, ITU has worked ceaselessly behind the

scenes, developing technical standards,

International Telecommunications Union: 150 years connecting the world

allocating radio spectrum and satellite

orbits, brokering global agreements and

developing international regulations in

order to create a global communications

system that is robust, reliable and seam·

lessly interconnected.

ITU has also remained firmly commit·

ted to connecting all the world’s peo·

ple – wherever they live and whatever

their means. Starting with participation

in United Nations technical assistance

projects in the 1950s, ITU has developed

numerous initiatives and programmes to

help bridge the digital divide.

Along the way, the Union changed its

name to the International Telecommuni·

cation Union in 1934 to better reflect the

broadening scope of its activities. In 1949,

it joined the United Nations, becoming

the specialized agency for information

and communication technologies. And it

has grown: today’s membership counts

193 Member States and over 700 private

sector entities and academic institutions.

The world is becoming ever more reliant

on telecommunication technologies, in

every aspect of our lives. ITU’s role in

supporting the smooth integration, ex·

pansion and sharing of each advance is

more vital than ever before. ITU will con·

tinue to match its priorities and working

methods to respond to the rapid changes

in the global environment, as it has done

for a century and a half.

While ITU is the oldest member of the

United Nations family, it has been recog·

nized as among the most enduring and

reliable global organizations and remains

forward looking. This exemplified by the

theme for the 150th anniversary celebra·

tions: ICTs as drivers of innovation. The

theme is in line with several core activities

and imperatives of the Union. In a rapid·

ly evolving global ICT environment, fos·

tering growth and innovation at all lev·

els –from policy·makers and industry to

academia and civil society– is the key to

meeting the aspirations of end·users and

people around the world.

As we embrace the digital world, broad·

band infrastructure development is a

critical element in ensuring that ICTs are

used innovatively as delivery vehicles for

health, education, governance, trade and

commerce in order to achieve sustainable

socio·economic growth. For this reason,

the Broadband Commission for Digital

Development has made it its mission to

roll out broadband worldwide.

Smart ICT solutions and broadband

access are now recognized as critical

factors in achieving an environmental·

ly sound and sustainable future in the

post·2015 era. Innovative measures can

bridge the digital divide between coun·

tries, between cities and rural areas, and

those living in differing socio·economic

levels, providing new ICT opportunities.

In an era of rapid ICT development, we

must ensure that ICTs are used innovatively

to build a truly inclusive knowledge·based

information society. As its 150th anniver·

sary approaches, ITU remains firmly com·

mitted to connecting the world. @

Dr Hamadoun I. TouréSecretary-General of the International Telecommunication Union (ITU)www.itu.int - www.itu150.org

T R I BU NA

43

Has de ser-hi! Inscripcions i més informació:

www.lanit.cat

26 de febrer de 2015L’Auditori

(Lepant, 150, Barcelona)

L'acte institucional pioner i de referència del sector de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació celebrat a Barcelona des de l'any 1995