Revista Telecos 59

FEM PINYA!!!Crida a l’adhesió al nostre Col·leCtiu

JUNY 2013

59

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya: “Cada euro invertit en TIC a Catalunya genera 0,88€ de valor afegit brut” __ 14

Arriba la comunicació per llum visible __ 20

‘Smart cities’: la gran oportunitat de les TIC __ 26

Pàg.

3

4445677778910

14

20

24262830

32333333

3436

38

404142

43

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 [email protected]

President de l’aCEt i degà del CEtC:Joan Solé

dirECCió Editorial:Salvador Ramon

ComuniCaCió i PubliCitat:Sònia [email protected]

CoordinaCió:Jordi [email protected]

dissEny i maquEtaCió:www.guillermobejarano.com

FotograFia i imatgEs:Ricard Novellas, Lourdes Segade i Flickr

Col·laboraCions:Marc AlmendrosJorge BarandaIsmael BatallerManuel CañeteAlfred CausiPilar ConesaJordi EcheverriaJordi GarciaCiprian GeorgeJoan GilPol HenarejosMiguel Angel LagunasSònia MazaMingo OlmosÀlex PèlachJosep Ma RibesAlex SantaféGermán Santos-Boada

FotomECàniCa i imPrEssió:Sprint Copy, SL.

diPòsit lEgal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 19 Número 59 6/2013

SuMaRi

EDitoRialCrida a l’adhesió de tots els ‘telecos’

DEStacatSI Fòrum d’Escoles de TelecomunicacióSalvador Ramon i Paulí, nou director del CETC/ACETSònia Maza, nova cap de Comunicació del CETC/ACETCrida a l’adhesióButlleta d’adhesióDonem suport al Fòrum AerotelecomÈxit de la IV Cursa Intercol·legialJoan Solé entrega el premi al millor expedient acadèmic de la SalleEn marxa una campanya per potenciar la col·legiacióLes TIC obren la porta a un canvi de model sanitariReunió amb el consellers Germà Gordó i Felip PuigLa Nit de les TIC consagra el bon maridatge de ‘telecos’ i informàtics

EntREviStaFelip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat:

“Cada euro invertit en TIC a Catalunya genera 0,88€ de valor afegit brut”

tEcnologiaArriba la comunicació per llum visible

MiRaDoRRemuneracions del sector TIC‘Smart cities’: la gran oportunitat de les TICCap al dret digital de ciutadaniaGestió eficient de l’espectre radioelèctric

ofERtES coMERcialS i SERvEiSConveni amb Mútua d’EnginyersAcord de col·laboració amb IwebYouServei de normativa legalEl Col·legi et porta ‘La Vanguardia’ gratis!

‘intERnoS’Radiocomunicacions, espectre i emissions radioelèctriques‘Smart grid’ i enginyeria de telecomunicació

vinclESSignadyne accelera els processos de R+D

caliDoScopi‘Antenna’: nadó tecnològicL’artista Quim Ventura cedeix una de les seves obres al CETC/ACETSuggeriments

tRibunaTIC: la simfonia del nou món

Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

2

su m A r i

e di t or i A l

L’actual situació de crisi econòmica general ens porta a concloure que les coses ja no tornaran a ser com eren. També ens adonem que, pel que fa a la vida col·legial, ens movem en un entorn que pateix canvis sobtats, derivats per exemple de la propos-ta de llei de col·legis professionals, la llei òmnibus i les noves titulacions, entre d’altres factors visibles.

Fins fa ben poc, un cop finalitzats els estudis, es podia trobar feina amb certa facilitat, i qui més qui menys podia pensar en jubilar-se al mateix lloc. Això, com bé sabeu, ja no és així. El professio-nal ha de competir per accedir a un lloc de treball, on se li valoren formacions complementàries i altres aspectes menys tangibles. Fins i tot tenim atur en el nostre sector. Per aquest motiu, ara més que mai, heu de pensar en el nostre Col·legi i As-sociació com el vostre acompanyament durant tota la vostra vida laboral i que us servirà (espe-cialment en situacions complicades com la que estem patint ara) tant per facilitar les adaptacions a nous perfils professionals, com per ajudar en la recerca de feina i l’establiment de vincles amb les empreses del nostre sector i altres afins.

No cal dir que, malgrat totes les dificultats, ens sentim esperonats a afrontar els nous reptes com una gran oportunitat d’oferir un millor servei a tot el col·lectiu, que el Col·legi vol que sigui de màxima proximitat als seus col·legiats a tota Ca-talunya (i per això s’estan creant ja les primeres demarcacions). És amb aquest ferm compromís que mirem cap al futur, encarant-lo amb la res-ponsabilitat de fer créixer el prestigi i l’abast de les accions que han de donar resposta i beneficiar el nostre col·lectiu, que ara tant ho necessita.

Per assolir aquests objectius, imprescindibles per donar resposta als afanys i necessitats dels engi-nyers de telecomunicació (resumits en l’ajut ne-cessari que impulsi, posicioni i consolidi les seves iniciatives, activitats professionals o empresarials) estem impulsant diferents actuacions, d’entre les

quals convé subratllar-ne una. La d’impuls dels grups de treball, en la mesura que representen tots els sectors de la nostra professió, a més dels àmbits d’actuació professional on s’enquadren la major part d’enginyers de telecomunicació.

Per últim, dir-vos a tots plegats que la nova Junta treballa també amb convicció i il·lusió renovades per vèncer una dificultat afegida: la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que interposa un defecte de forma contra el decret de creació del Col·legi català.

Per això fem ara una crida a l’adhesió de tots els ‘te-lecos’. Només amb el suport de tots i cadascun de vosaltres podrem superar aquestes adversitats. No podem perdre el que tant ens ha costat d’aconseguir. Voldríem que el primer pas d’aquesta adhesió fos la participació de cadascun de vosaltres en la propera Assemblea General, la convocatòria de la qual farem pública ben aviat. En aquesta Assemblea volem de-batre el nostre futur i compartir amb vosaltres les idees de la Junta. Per això convidem a assistir-hi a tots els professionals, estiguin o no col·legiats. Tam-bé voldríem testimoniar el vostre suport (sigueu o no col·legiats) amb la signatura de la butlleta que trobareu a la pàgina 5 d’aquest exemplar i que po-deu posar directament a la bústia de correu.

Jo i tots els meus companys de la Junta estem de pas, tots estem al servei del col·lectiu. Voldríem que el nostre treball i il·lusió no hagin estat en va. Voldríem que quan deixéssim pas a les noves generacions ben aviat, haguéssim donat un pas endavant i haguéssim pogut reconvertir una vella estructura de col·legi en una nova institució activa i ben situada al segle XXI. En una institució emmi-rallada en les necessitats del sector i els seus pro-fessionals. Per això us necessitem a tots vosaltres.

Una abraçada.

Joan soléDegà de CETC

Crida a l’adhesió de tots els ‘teleCos’

3

i Fòrum d’escoles de telecomunicacióOrganitzat pel CETC, amb el suport d’AECOC

Amb l’objectu d’estrènyer la relació dels móns acadèmic i professional en l’àmbit de l’enginyeria de teleco-municació, el passat dia 9 de maig es va celebrar el I Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació. Organitzat pel CETC, amb el suport de l’Associació d’Empreses de Gran Consum (AECOC), va comptar amb la participació tant del director gene-ral com del secretari d’Universitats

de la Generalitat, Lluís Jofre i Antoni Castellà, respectivament, a més de representants d’entitats de referència del sector (com ara, el Mobile World Capital, BDigital i AECOC), rectors de les diferents universitats catalanes, directors i caps d’estudi de les esco-les d’enginyeria i màsters de teleco-municació, i professionals de l’àmbit de les telecomunicacions.

La trobada es va fer en el decurs d’un dinar de treball, iniciat amb una breu intervenció del degà del CETC, Joan Solé, que va posar l’accent en la voluntat del Col·legi de ser un referent per a tot el col·lectiu, començant pels joves enginyers i estudiants de ‘telecos’, aquests darrers amb la intenció que gaudeixin d’acompanyament durant els primers anys d’exercici. Sobre això, precisament, el director del CETC, Sal-vador Ramon, va destacar la voluntat de “sincronitzar el calendari d’activitats del Col·legi amb el de les universitats”,

amb un seguit d’accions directes des-tinades a reforçar els vincles entre el sector acadèmic i professional.

El director general d’Universitats, Llu-ís Jofre, va aprofitar la seva intervenció per fer tres demandes al col·lectiu: “Po-tenciar la internacionalització, trans-formar el coneixement en empresa i apostar per ser més híbrids reforçant la col·laboració amb d’altres sectors”. Al seu torn, el secretari d’Universitats, An-toni Castellà, va destacar la necessitat de mesurar el “grau de competitivitat en termes d’innovació”.

La sessió de treball també va servir per presentar noves iniciatives, com l’impuls d’un nou màster estratè-gic que apliqui la mobilitat als nous models d’empresa –encara en fase de definició–, que estaria coordinat pel CETC, podria ser cogestionat per BDigital i MWC, i comptaria amb la implicació d’universitats, escoles de negoci i empreses. @

Sònia Maza, nova cap de comunicació

La periodista Sònia Maza és des del pas-sat mes de maig la nova responsable de Comunicació del CETC/ACET. Amb més de 10 anys d’experiència en comunicació corporativa, Maza ha exercit durant 8 anys de cap de comunicació de Comunicàlia. Del 2005 al 2010 va dirigir la revista es-pecialitzada en comunicació audiovisual ‘Antena Local’, des d’on va fer seguiment del procés de transició a la TDT. A més, durant 2006, va col·laborar amb el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), fent

tasques de su-port al departa-ment de premsa i relacions públi-ques. @

Salvador Ramon i paulí, nou director del cEtc/acEt

Des del passat 11 de març, Salva-dor Ramon i Paulí ocupa el càrrec de director del CETC/ACET. Des de ben jove va compaginar els estudis de formació professional i universitaris amb el món laboral. Va ser tècnic a l’empresa GEMVA S.A., i soci fundador de RIVI S.L. El 1992 va impulsar la creació de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), centre adscrit a la

UAB, on va ser gestor, director ad-junt i cap d’estudis.

Com a professor universitari amb més d’onze anys d’experiència, ha impartit cursos en diferents univer-sitats europees de França, Angla-terra i Eslovàquia, i ha participat en nombrosos congressos. Després d’aquesta etapa docent, va repren-dre l’activitat empresarial com a di-rector tècnic de DISCED S.L. Aquí, en reconeixement a la tasca desen-volupada, va rebre el títol honorífic ‘The bizz awards 2007 – Master in Business Leadership’, lliurat a Anvers (Bèlgica). Darrerament, ha estat gerent del col·legi d’enginyers tècnics i per tant té un bon coneixe-ment del nostre sector. @

4

destAc Ats


Butlleta d’adhesió

el procés de consolidació o creació del cetc no s’atura. demana, això sí, un renovat esforç d’afirmació dels nostres professionals de l’enginyeria de telecomunicació per fer realitat un servei propi, ar-relat al territori i a les necessitats de la ciutadania, ara qüestionat pel tribunal superior de Justícia de catalunya, al·legant defectes en la convocatòria de l’assemblea constituent.

Per tant, us encoratgem a mantenir-vos fidels a la nova institució que ens representa a tots. i a fer-ho des de la convicció que només estrenyent el vincle de proximitat amb l’entorn social i afavorint la pròpia capacitat de decisió i actuació col·legials, podrem aspirar a prestigiar més el paper del ‘teleco’ en l'actual societat digital.

Per refermar aquesta voluntat, us convidem a signar l’adhesió al cetc, que expressa el desig de fer pinya amb el país i les seves insti-tucions, començant per defensar la nostra, l’única que ens acull i ens identifica com a ‘telecos’.

Col·legi d'Enginyers de telecomunicació de Catalunya (CEtC)

Jo amb DNI

i domicili al , núm , DP de .

Amb email i núm. móbil , actuant com a:

Enginyer de telecomunicació titulat per la Universitat .

Professional del sector

Altres

MANIFESTO la voluntat de donar tot el meu suport al procés de consolidació o creació del Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya (CETC), i per tal que consti així davant de qui convingui, signo el present document.

A dia mes de 2013. Signatura

També trobaràs aquesta butlleta d’adhesió a www.telecos.cat

Amb l’objectiu de complir els preceptes de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, tota la informació que rebi CETC/ACET serà tractada amb la màxima confidencialitat i seguretat, i s’incorporarà als fitxers automatitzats de la seva propietat, la creació dels quals ha estat degudament notificada a l’Agència de Protecció de Dades. Les persones interessades podran exercir respecte a CETC/ACET els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades, mitjançant un escrit signat adreçat a CETC/ACET , pl.Ramon Berenguer el Gran, 1, entresòl dret, Barcelona, tot afegint-hi en qualsevol cas la fotocòpia del DNI de la persona interessada.

També en formaT digiTal a:www.teleCos.Cat


Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de CatalunyaaParTaT f.d. nº 1608080 barcelona

ESPAÑA

F.D. FR

AN

QU

EO

EN

DE

ST

INO

Joan Solé entrega el premi al

millor expedient acadèmic

El degà del CETC, Joan Solé, va fer entrega, el passat 18 d'abril, del diploma al millor expedient acadèmic d'entre els enginyers superiors i màsters universitaris en Telecomunicació de la promo-ció 2011-2012 de La Salle-Cam-pus Barcelona. L’alumne recent titulat Víctor Díaz Jiménez va ser el guardonat. @

Donem suport al fòrum aerotelecom

El Fòrum Aerotelecom, un congrés or-ganitzat pels alumnes de l'Escola d'En-ginyeria de Telecomunicació i Aeroes-pecial de Castelldefels (EETAC) que vol establir ponts de diàleg entre el talent universitari i les empreses dels sectors de telecomunicacions i l'aero-nàutica, va comptar, el passat 16 de maig, amb la col·laboració del CETC, responsable d’organitzar la taula ro-dona sobre ‘Reptes, inversions i opor-tunitats de les operadores i del sector teleco’. El vocal de la Junta del Col·legi, Jordi López Benasat, va ser l'encarre-gat de moderar el debat. @

Èxit de la iv cursa intercol·legial

El passat 27 d'abril es va fer la IV Cursa Intercol·legial, que un any més va comptar amb la participació del nostre col·lectiu. El Port Olímpic de Barcelona, punt de partida de l'edi-ció d'enguany, va aplegar més de 350 persones provinents de 13 col·legis professionals que comparteixen un mateix afany d’estrènyer lligams a tra-vés de l’esport. La pluja no va impedir que els participants fessin les curses previstes de 10 quilòmetres en la cate-goria d’adults i de 5 quilòmetres en la infantil. Tot i el mal temps, els partici-pants van poder arribar a la meta i els guanyadors, alçar-se al podi. @

Amb l’objectiu d’impulsar -encara més- el nostre col·lectiu potenciant la col·legiació, us demanem el suport de tots plegats. Per fer-ho, només heu de convidar els vostres co-neguts del sector -amb la titulació d’enginyeria de teleco-municació- a sumar-se al nostre col·lectiu. És molt fàcil: els

truqueu, els convideu i, si accepten, ens ho comuniqueu aportant les seves dades de contacte a [email protected]. si la col·legiació es fa efectiva, obtindreu un 50% de reducció en el pagament de la propera quota, i els vostres coneguts, la quota d'inscripció gratuïta.

Sumant, tots hi sortirem guanyant!

així, serem més... forts i tots hi sortirem guanyant!

iniciEM la caMpanya pER potEnciaR la col·lEgiació

7

destAc Ats

La celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Soci-etat de la Informació, organitzada pel CETC el passat 17 maig, va reunir a l’Escola Industrial (edifici El Vagó) un nombrós grup d’assistents per parti-cipar en el debat ‘Les telecomunica-cions al servei de la societat’. Mode-rat per la periodista Marta Palencia, l’encapçalaven quatre ponents: Josep Manel Picas, president de l'European Association of Healthcare IT Mana-gers i del Fòrum Català d'informàtica i Salut; Eulàlia Hernández, coordinado-ra de Recerca PSiNET de la UOC; Jil Van Eyle, creador de Teaming; i Joan Guanyabens, director de la branca IT Salut de la consultora PwC.

Abans d’encetar el torn de paraules, el degà del CETC Joan Solé es va adreçar als assistents per donar-los la benvin-guda, agrair la seva presència i donar pas al tema de debat sobre TIC i salut, dient que es tracta “d’una qüestió vital i de país, tant des des del punt de vista de l’evolució i l’eficiència del sector sa-nitari, com de les noves oportunitats que sorgeixen per al sector TIC”.

Fet aquest preàmbul, la primera inter-venció, a càrrec de Josep Manel Picas, va centrar l’atenció en “la necessitat d’una reforma dels sistemes sanita-ris occidentals”, assolida mitjançant “un nou model organitzatiu més efi-

Experts del sector TIC i sanitari aposten per un canvi del model de salut, basat en la gestió transparent de les dades dels pacients, que al seu torn han de guanyar protagonisme en la renovació i millora de tot el procés assistencial. Ho han plantejat en la taula rodona ‘Les telecomunicacions al servei de la societat’, organitzada pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), per celebrar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, que es commemora cada 17 de maig.

les tic obren la porta a un canvi de model sanitari

Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació

cient”. En aquest sentit, va defensar “un canvi de model d’atenció al malalt i de relació entre l’hospital i l’atenció primària”, en què “metges i tecnòlegs es posin en contacte per traduir les idees en nous productes i serveis”. Per demostrar la utilitat d’aquest nou enfoc, va explicar diferents experièn-cies de bones pràctiques que ja s’es-tan duent a terme als Estats Units, on els pacients se situen “al mig” de la recerca i la investigació sanitària, compartint dades i informació.

A continuació, Eulàlia Hernández va proposar un canvi d’estratègia en el procés d’acostament de les TIC a la

gent gran, que afavoreixi la utilitat de la tecnologia per a determinats usos personals. “La qüestió no és què po-den fer les TIC per a la gent gran, sinó detectar què és el que vol la persona, quina és la seva necessitat, i buscar la tecnologia que l’ajudi a aconseguir-ho. És un win-win-win. Perquè guanya la gent gran, l’entorn social que li ha d’oferir els serveis, i el mercat”.

Acte seguit, l’emprenedor social i cre-ador de Teaming, una iniciativa soli-dària nominada als Premis Príncep d’Astúries 2013 que funciona amb mi-crodonacions d’un euro, va posar a so-bre la taula un ingredient essencial per

R Taula de ponents. D’esquerra a dreta, Josep Manel Picas, Joan Guanyabens, Marta Palencia (moderadora), Eulàlia Hernández i Jil Van Eyle.

8

destAc Ats

donar sentit a la tecnologia, darrera la qual va dir que “hi ha d’haver ànima”. Arran de la seva experiència personal (va decidir crear Teaming en observar l’atenció que metges, infermers i vo-luntaris prestaven a la seva filla ma-lalta), Eyle va arribar al convenciment que els projectes TIC necessitem una història personal a darrere. “Hi ha cri-si, però allò important és tenir idees, estar connectat i compartir els nos-tres somnis. El fracàs és no fer res”. Teaming és present actualment a més de 40 països i a l’estat espanyol hi ha més de 1.300 grups actius.

El quart i darrer ponent de la taula de debat per ordre d’intervenció, Joan Guanyabens, es va pronunciar a favor

de “ser capaços de fer les coses de forma diferent perquè estem en risc de col·lapse. No hi ha alternativa, cal un canvi de model i aquí les TIC ju-guen un paper fonamental”. Guanya-bens va centrar la seva intervenció en ‘l’Open Health Data’, afirmant: “Al sector salut es fa un ús intensiu de la informació, però hem de ser capaços de convertir les dades en benzina per a la innovació i que això doni força a la nostra economia”. En aquest sentit, es va posicionar en contra de la Llei de protecció de dades, que va quali-ficar de “principal escull per assolir aquest objectiu”. Segons el director de la branca d’IT Salut de la consultora PwC, “volent protegir la privacitat del pacient el que fem és privar-lo de la in-novació que el podria afavorir. Les TIC ja permeten fer compatible l’atenció sanitària personalitzada i confidencial, amb una explotació de la informació que pot revertir en el bé de tots”.

S’arribava així al torn de preguntes dels assistents, que portava el debat a la seva recta final, rematada amb la sessió de cloenda de Francesc Gar-cia Cuyàs, director de la Fundació TICSalut de la Generalitat. En la seva al·locució va fer un repàs de les po-lítiques del departament de Salut, de les quals va dir que “les TIC són un eix

R El debat va tenir com a escenari la sala d’actes de l’edifici El Vagó, pertanyent a l’Escola Industrial.

R Participants en la taula de debat, que inclou, a més dels quatre ponents i la moderadora, el director de la Fundació TICSalut de la Generalitat (esquerra), encarregat de la sessió de cloenda.

Reunions amb el consellers felip puig i germà gordóLes dues últimes reunions que el CETC ha mantingut amb la Generalitat per abordar les qüestions d'actualitat que afecten al col·lectiu, s’han fet amb els consellers de Justícia, Germà Gordó, i d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig. Concretament, el passat 1 de març el degà i vicedegà del Col·legi, Joan Solé i Jordi Berenguer, respectiva-ment, van entrevistar-se amb el conseller Gordó, per tractar de la sentència sobre el decret de creació del nostre Col·legi i les accions que la Generalitat es planteja em-prendre al respecte.

En la segona reunió, del passat 23 de maig, els representants del CETC que es van entrevistar amb el conseller Puig van ser el degà, Joan Solé, el vocal de la Junta i responsable del sector Operadors, Jordi López, i el director, Salvador Ramon. Tam-bé van analitzar el tema de la sentència so-bre el decret de creació del Col·legi, i Puig va expressar el seu suport al procés d'ad-hesió al Col·legi català i a la defensa dels interessos dels enginyers de telecomuni-cació del país. @

transversal”. Segons Garcia Cuyàs, el repte és tenir una visió del pacient de 360 graus. Un repte que també ho és a nivell tecnològic, sobre el qual va su-brallar el següent: “A la història clínica compartida de Catalunya tenim 60 mi-lions d’informes clínics (el que, en ver-tical, tindria l’alçada de l’Everest) i 300 milions de plaques radiològiques (que en longitud donaria dues voltes i mitja al món). Tot això lliga amb el tema de la nova tecnologia ‘big data’. Necessi-tem eines per gestionar aquesta infor-mació i posar-la en valor”. @

9

la Nit de les tic consagra el bon maridatge de

‘telecos’ i informàticsPremis Salvà i Campillo, Alan Turing i Premi d’Honor

La Nit de les TIC, l’esdeveniment anual de referència del nostre sector a Catalunya, ha arribat a la majoria d’edat i ho ha fet aplegant per primer cop els enginyers de telecomunicació i els enginyers en informàtica en la 18ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. Una edició molt especial celebrada el passat 18 de febrer al Centre de Convencions de l'Hotel Hesperia Tower, i rematada amb la gala dels Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i Premi d’Honor.

‘Telecos’ i informàtics han fet la prime-ra demostració pública de bon mari-datge coincidint amb la 18ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. Organizada de manera conjunta pel CETC/ACET i el Col·legi Oficial d’En-ginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), amb l’objectiu de potenci-ar les TIC com a motor estratègic de l’economia catalana, va assolir un èxit inapel·lable, amb prop de quatre-cents assistents, entre professionals, empre-saris, patrocinadors, i representants polítics, institucionals i universitaris.

En aquesta ocasió la celebració es va encetar amb una breu al·locució dels degans del CETC i COEINF, de ben-vinguda als participants, aplegats al Centre de Convencions de l'Hotel Hes-peria Tower. Per part del CETC, Joan Solé va dir que ‘la Nit’ “és el reflex del nostre teixit empresarial. Telecos i informàtics treballem, construïm i creem junts, per això és una evolució natural que aquest any haguem fet la primera Nit junts”. Per la seva banda, Domingo Olmos, del COEINF, va inci-dir en els projectes conjunts de futur que s’estan liderant des dels col·legis professionals, com és el cas l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (www.aqpe.cat), que va titllar “d’aposta de futur per potenci-

ar la qualitat de l’enginyeria i l’excel-lència dels professionals que l’exercim, siguem de l’especialitat que siguem.”

Fet aquest preàmbul, i després d’un breu reportatge videogràfic sobre les previsions TIC 2013, a partir d’unes quantes opinions autoritzades de di-ferents àmbits, va començar la gala dels Premis La Nit 2013, integrats en aquesta ocasió pels tradicionals Salvà i Campillo (en dues categories: Perso-nalitat Destacada i Jove Emprenedor), els nous Premis Alan Turing (en dues categories més: CIO de l’Any i Com-promís Social) i el Premi d’Honor.

R Foto de família dels guardonats amb els representants col·legials i les autoritats institucionals.

R El degà del CETC, Joan Solé, entrega a Francesc Fajula el premi Salvà i Campillo a la Personalitat Destacada.

10

destAc Ats

Premis Salvà i CampilloPersonalitat Destacada. Atorgat a Francesc Fajula, distingeix la persona-litat pública o privada que ha contri-buït de manera notable a la potenci-ació o divulgació de l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual en l’àmbit nacional o internacional durant l’any 2012. Fa-jula és enginyer de telecomunicació, MBA per ESADE i actualment osten-ta la direcció de la Fundació Banesto, impulsora del Yuzz, un concurs per joves talents amb idees de base tec-nològica, entre d’altres projectes.

Jove Emprenedor. Concedit a Karen Márquez, reconeix a la persona jove per la seva capacitat emprenedora a l’hora de posar en marxa una inicia-tiva empresarial d’èxit o innovadora en l’àmbit de l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual durant l’any 2012. Már-quez és sòcia-fundadora d’Infantium, una plataforma de desenvolupament cognitiu per a nens de 0 a 6 anys que permet estimular l’adquisició de com-petències amb el ritme i velocitat que cada nen necesita, reforçant la inte-racció amb els pares i l’aprenentatge als centres d’educació infantil.

Premis Alan TuringCIO de l’Any. Lliurat a Jordi Navarro, guardona al CIO (‘Chief information officer’) que ha destacat per la seva tasca professional en l’àmbit estatal durant el 2012. Navarro és CIO de

R Els prop de quatre-cents assistents van certificar l’èxit inapel·lable de la 18 Nit. R El degà del COEINF, Domingo Olmos, entrega a Jordi Albó el premi Alan Turing al Compromís Social.

“pocs moments a la meva vida tan memorables com aquest”Imagineu-vos un noi de 17 anys de Giro-na que li diu a la seva mare que vol anar a Barcelona a estudiar Enginyeria Su-perior de Telecomunicació. Imagineu que la seva mare no sap què significa però que el recolza en la seva decisió. Imagineu-vos que després de cinc anys amb uns professors que li posen molt difícil, cinc Telecogresques, un projecte final de carrera i una breu experiència professional, s’adona que prefereix el món de la gestió empresarial i decideix estudiar un MBA amb un préstec.

Aquest noi es converteix en un apas-sionat de la creativitat, la intraprenedo-ria, la innovació i tot el que fa a la vida professional a partir de Telecos –ESA-DE, IESE, Stanford, Harvard, Danone, Terra, Banesto– li sembla senzill, com-parat amb els cinc anys de ‘telecos’.

Aquest noi, tot i que li diuen que és un enginyer de ‘lletres’ perquè s’ha de-dicat al món de la gestió empresarial, sempre s’ha sentit especialment or-gullós d’haver estudiat Enginyeria de Telecomunicació, i atribueix part de la seva felicitat professional precisament a haver fet la ‘mili’ als barracons primer, i al Campus Nord mes tard.

Aquest noi marxa a estudiar un progra-ma a la Stanford School of Business de Califòrnia quinze anys després d’haver

passat pel Campus Nord i, en aquest pro-grama, coincideix amb tres companys de la seva classe de ‘telecos’!

I després de gairebé vint anys, el tru-quen un vespre al mòbil des del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació i del Col·legi d’Enginyers Informàtics per co-municar-li que posposi una nit la seva marxa setmanal a Madrid per poder estar a La Nit… i recollir el premi Salvà i Campillo a la Personalitat Destacada.

Podeu imaginar-vos la il·lusió i la fe-licitat d´aquest noi, que ja no és tant noi, al recollir aquest premi? Així és com em vaig sentir quan vaig recollir aquest guardó tant especial, concedit pels mateixos companys amb qui vaig fer la ‘mili’ tants anys abans. Creieu-me: hi ha pocs moments a la meva vida tan memorables com aquest.

Francesc Fajula

11

“cada dia perseguim el somni de fer una tecnologia més social”Per mi ha estat un honor rebre el premi Alan Turing al Compromís Social per a un projecte on la robòtica intervé en el procés de recuperació cognitiva de nens amb lesions cerebrals. Aquest pre-mi ens encoratja a seguir treballant en aquesta línia i, sobretot, representa una porta a la divulgació d'una de tantes activitats de recerca en robòtica assis-tencial que es realitzen a La Salle Cam-pus Barcelona - URL. L'objectiu que ens hem proposat des de la institució que represento és millorar la qualitat de vida, dotant de major autonomia (amb la corresponent esperança i oportuni-tat), a nens i nenes que han sofert un canvi en la seva vida. Actes com ‘la Nit’ permeten fer visible el treball de mol-tes persones que cada dia perseguim el somni de fer una tecnologia més social. El projecte guardonat no hagués estat possible sense el finançament de la Fundació de la Marató de TV3, així com la tasca de coordinació realitzada per l’equip de professionals de l'Hospital de Sant Joan de Déu.

Jordi Albó

Condis, responsable de l’App Mi Con-dis i del servei de supermercat online condisline.com.

Compromís Social. Atorgat a Jor-di Albó, distingeix a l’impulsor d’una iniciativa o projecte innovador amb un impacte social positiu, que aporti valor a la societat en els àmbits de la ciutadania, el medi ambient, la cultu-ra o la integració social a Catalunya durant el 2012. Albó és doctor en Enginyeria de La Salle i coordinador del projecte de robòtica dedicat a la rehabilitació cognitiva de nens afec-tats per traumatismes cranioencefà-lics, que han desenvolupat el grup de robòtica de La Salle i l’Hospital Sant Joan de Déu.

Premi d’HonorConcedit a Josep Amat, reconeix la persona amb una àmplia i destacada trajectòria professional relacionada amb l’Electrònica, les TIC o l’Audiovi-sual en l’àmbit tècnic, acadèmic, em-presarial o institucional dins l’Estat Espanyol. Amat és catedràtic d'Arqui-tectura i Tecnologia de Computadors de la UPC. La seva trajectòria en el món de la recerca s’ha centrat en el tractament digital del senyal i la visió per ordinador, especialment en les seves aplicacions en el camp de la ro-bòtica. Actualment, desenvolupa dife-

R El comissionat per a les TIC de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Morell, entrega a Karen Márquez el premi Salvà i Campillo al Jove Emprenedor.

R El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, entrega el Premi d’Honor a Josep Amat.

12

destAc Ats

“Reconeixement a una trajectòria d’esforç d’una empresa familiar catalana”Agraeixo haver tingut la sort de ser guardonat amb el premi Alan Turing al CIO de l’Any en l’acte organitzat per dos col·lectius agermanats per primera vegada, el d’Enginyers de Telecomuni-cació de Catalunya i el Col·legi d’Engi-nyeria en Informàtica de Catalunya. La funció del CIO és la d’actuar com a sis-tema de transmissió entre la tecnologia, que representa el motor treballant en buit en forma d’energia potencial, i les rodes, que són les que permeten trans-metre aquesta potència a l’empresa en forma d’iniciatives concretes, enfoca-des i productives. En resum, el CIO és una espècie d’element catalitzador de la tecnologia a les organitzacions em-presarials en forma de productivitat. El nostre objectiu com a CIOs és ser capa-ços de visionar les aplicacions concre-tes que té una determinada tecnologia per al negoci, en el lloc adequat i en el moment just, i posant-ho en el contex-te sectorial i de la nostra companyia. Per últim, a nivell personal, representa un orgull, i el reconeixement a una tra-jectòria d’esforç d’una empresa familiar catalana com Condis intentant estar a l’avantguarda de la innovació i la com-petitivitat.

Jordi Navarro

“per a tots els emprenedors que persegueixen un somni”Rebre el premi Salvà i Campillo al Jove Emprenedor ha estat una de les coses més maques que m’han passat a la vida, i probablement de les que m’arribin a passar mai. Estic segura que la seva em-premta serà inesborrable. Tant pel mo-ment en què ens trobem com per qui ens l’ha atorgat: dues de les institucions més prestigioses del país, com són els Col·legis de ‘telecos’ i ‘informàtics de Ca-talunya. Aquest premi, que és tant meu com del meu soci Daniel, i de totes les persones que han cregut en nosaltres des del principi, està dedicat a tots els jo-ves emprenedors que persegueixen un somni. Sens dubte, és un missatge enco-ratjador per a iniciatives emprenedores que com la nostra, Infantium, poden fer-se mereixedores d’un guardó amb tant de renom, només amb la condició que apostin de ple per la innovació en qualsevol àrea, en aquest cas les ciènci-es socials des de l’àmbit de la tecnologia. No cal dir doncs que representa també una motivació inigualable per continu-ar treballant amb l’objectiu d’estar a l’al-çada del col·lectiu d’emprenedors que cada dia lluiten per posicionar Catalu-nya com un referent internacional en tecnologia, i en el nostre cas, tecnologia educativa, que sens dubte, ha de ser la propera gran innovació disruptiva. Agra-eixo molt aquest premi i aquest recolza-ment d’ambdós col·legis. Crec que mai ho podré agrair prou.

Karen Márquez

R El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va cloure la gala d’entrega de premis.

rents projectes de recerca en el camp de la robòtica submarina, la robòtica aplicada a la cirurgia i el guiat dels ro-bots mòbils a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC.

Amb l’entrega d’aquest últim premi, s’arribava al tram final de la prime-ra part de ‘la Nit’, rematada amb la intervenció del conseller d’Empre-sa i Ocupació, Felip Puig, que es va adreçar als assistents per agraïr aquesta primera iniciativa conjunta de ‘telecos’ i informàtics, i posar-la d’exemple com a “exercici necessari de redimensionament d’un país can-viant com el nostre”, en el sentit de “primer pas” que cal repetir “també en l’àmbit econòmic”.

Fet aquest breu acte protocolari de cloenda de la cerimònia d’entrega de premis, començava la segona part de ‘la Nit’, en forma de retrobament dels col·lectius assistents en una marató de dues hores de networking que es perfila any rere any com l’ingredient essencial dels que integren la vetllada i la posicionen al capdavant dels es-deveniments de referència del sector TIC a tot el país. @

13

Quan s’acompleix el pri-mer aniversari de la po-sada en marxa del Pla idigital, la nova estratè-

gia del govern català en matèria de societat de la informació, ¿quin ba-lanç fa dels primers resultats?Idigital és un projecte ambiciós que va néixer amb l’objectiu d‘impulsar les TIC en els àmbits tant empresarial com en la ciutadania i l’administració, donant una visió estratègica conjun·ta a l’impuls dels projectes TIC de la Generalitat i del país. A dia d’avui idi·

gital ha posat en marxa 17 projectes tractors amb més de 70 projectes o iniciatives orientades a impulsar tant els sectors tecnològics catalans com el del programari, la mobilitat, els continguts digitals, les ciutats intel·ligents i la transformació de sectors estratègics pel país com el turisme, el comerç i la indústria, entre d’altres. Per tant, fem una valoració molt po·sitiva, ja que tot i la conjuntura actu·al, l’impuls de les TIC a Catalunya es una prioritat i això ens ha obligat a ser creatius i buscar vies de col·laboració

publico·privada per tirar endavant els diferents projectes.

El Pla vol posicionar Catalunya en el grup de les 10 euroregions capdavan-teres en TIC l’any 2020 i convertir-la, així, en un referent tecnològic a nivell europeu. Com que l’ambició i el rea-lisme no estan renyits, analitzem des d’aquesta doble perspectiva els cinc àmbits en què es vol incidir, comen-çant per la innovació. ¿Quina és l’as-piració i quins mínims cal assolir per assegurar un resultat satisfactori?

““Cada euro invertit en TIC a Catalunyagenera 0,88€ de valor afegit brut”

La inversió en TIC a Catalunya hauria de millorar i té una bona raó per fer-ho. Segons el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, “per cada euro invertit en

TIC a Catalunya es generen 1,63 euros de PIB català i 0,88€ de valor afegit brut”. Una dada positiva que, malgrat tot, encara es queda curta per poder situar Catalunya en el TOP 10 de les euroregions capdavanteres en TIC l’any 2020. Per això reconeix que aquest objectiu “obliga a

incrementar en un 25% la inversió que s’està fent ara mateix en aquest àmbit a Catalunya”.

14

e n T revIsTa

“Som un referent internacional en mobilitat”

Forrester preveu que la meitat dels adults amb connexió a la Xarxa estaran "perpè-tuament connectats" a finals del 2013. Com que això implicarà el progressiu des-plegament d’un catàleg colossal de conti-guts oferts per totes les empreses sense excepció, per ser consumits de manera continuada en aparells mòbils, ¿què acon-sellaria al teixit productiu català dels sec-tors el TIC i mèdia (continguts), amb l’ob-jectiu d’aconseguir treure el màxim profit d’aquest tsunami comercial que s’acosta?Per al desenvolupament de les TIC a Cata·lunya cal disposar d’un sector empresarial tecnològic capaç de crear valor afegit, in·novador i competitiu i que contribueixi a la modernització i l’evolució dels sectors industrials clàssics. Per aquest motiu és necessari fomentar les condicions que afavoreixin el creixement i la millora de les empreses del sector de les TIC i dels con·tinguts digitals.

En línia amb aquest objectiu tenim pre·cisament la Mobile World Capital, un esde·veniment a través del qual volem impulsar un ecosistema empresarial que transformi Catalunya en una nació referent internaci·onal en el camp de la mobilitat, i són pre·cisament les empreses TIC i de continguts digitals les que han d’aprofitar aquesta ca·pitalitat per fer·se fortes i posicionar·se en els mercats internacionals.

Fruit de l’estudi que es va realitzar per conèixer el nostres punts febles i punt forts respecte les regions capdavan·teres en TIC, es va identificar que on més camí ens queda per recórrer és precisament en l’aprofitament del co·neixement generat per les universitats i el derivat de l’obtenció de patents. La innovació no es produeix per si matei·xa, cal crear les condicions necessàries perquè pugui créixer, és necessari fo·mentar la cultura innovadora a l’em·presa, crear estructures de suport a la innovació i millorar la relació universi·tat·empresa per potenciar la transfe·rència tecnològica.

Es tracta doncs d’uns objectius a mig i llarg termini que obliguen a reorientar el sistema públic de recerca i innovació cap a la demanda i millorar l’aprofita·ment que des del sector privat es fa de la recerca desenvolupada a Catalunya. Tot plegat, amb l’objectiu de replicar en l’àmbit de la innovació els èxits assolits en la recerca bàsica, i d’aquesta mane·ra avançar cap a un model econòmic basat en la innovació i el coneixement.

Anem ara a la internacionalització. ¿Quin és l’horitzó al que es pot i con-vé arribar i quins esculls cal superar?Una de les principals dificultats a les que s’enfronta l’empresa catalana és que, tot i disposar d’un teixit empresa·rial competitiu i desenvolupat, la mida mitjana de les nostres empreses és pe·tita. El nostre teixit empresarial està ca·racteritzat per una àmplia presència de pimes i d’empreses familiars, que per

dimensió tenen més dificultats per sor·tir a l’exterior. Des del Govern impulsem les plataformes de col·laboració entre empreses per tal de pal·liar aquesta limitació; posant a les empreses en contacte, possibilitant la sortida del país i facilitant la internacionalització. En aquest sentit, l’Agència de suport a l’empresa catalana (ACC1Ó), col·labora activament amb les companyies que es volen internacionalitzar, posant a la seva disposició una xarxa de 34 centres de promoció de negocis a tot el món.

Actualment, les exportacions de les empreses TIC catalanes s’orien·ten bàsicament cap a Europa, per bé que el darrers anys s’està assolint un grau elevat de penetració a l’Àmerica del Sud (concretament, en els mercats de Brasil, Xile i Colòmbia), i a països emergents, com ara la Xina i el Nord d’Àfrica. Pel que fa a les ‘start·ups’ de base tecnològic, els EUA en general i Silicon Valley en particular continuen sent un objectiu primordial. Centrem l’atenció en el tercer vector, la inversió. ¿Quines aportacions cal esperar, de quin volum, per part de qui i amb quines condicions?Segons l’estudi ‘Catalunya en el context de les euroregions capdavanteres en TIC. Avanç i convergència. 2012’ realit·zat per la Direcció General de Teleco·municacions i Societat de la Informa·ció de la Generalitat de Catalunya, per cada euro invertit en TIC a Catalunya per part del conjunt dels agents (Ad·ministracions, Empreses i Ciutadania)

“Per situar Catalunya en el Top 10 d’euroregions capdavanteres en TIC el 2020, cal incrementar la inversió en el sector en un 25%”

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

15

es generen 1,63 euros de PIB català i 0,88€ de valor afegit brut. Segons aquest mateix estudi, per assolir l’ob·jectiu d’estar entre el TOP 10 de les eu·roregions capdavanteres en TIC en el 2020 caldria incrementar en un 25% la inversió en TIC que actualment s’està fent a Catalunya.

Parlem també de les e-infraestructu-res. ¿Quines són les previstes i també les imprescindibles, i a les quals, per tant, no es pot renunciar?Un pas indispensable per construir estructures d’estat és disposar de les infraestructures adients en tots els camps, també en el de les telecomu·nicacions i la societat de la informació. La disponibilitat d’infraestructures ga·rantirà l’accés als serveis més avançats de la societat de la informació, al ma·teix temps que millorarà la qualitat de vida de la ciutadania i la competitivitat de les empreses.

En aquest sentit, com que el des·plegament d’infraestructures de te·lecomunicacions actuals permet la presència de serveis bàsics de comuni·cacions electròniques a tot el territori, la prioritat ara passa pel desplegament de les xarxes de nova generació al terri·tori, tant fixes com mòbils, considerant especialment important la connectivi·tat de les àrees empresarials, centres prestadors de serves públics com ara escoles, centres sanitaris i centres de recerca, entre d’altres.

Sobre la cinquena i darrera ‘i’, la in-clusió, ¿quines mesures cal no només impulsar sinó també acomplir en el grau imprescindible per esquivar el risc de fractura digital?A més de disposar de la connectivitat a tot el territori per evitar l’escletxa digital derivada simplement de l’àm·bit geogràfic, també cal assegurar un mínim de prestacions a aquells sectors de població que pateix el risc d’exclusió digital, bé per raons socials, d’edat, etc. En aquest sentit, la xarxa de punts TIC, amb més de 700 centres repartits per tot el territori i amb un model econò·mic sostenible (fet prou destacat, atesa la conjuntura actual), fa una gran tasca d’impuls de projectes, com ara el Con·

necta’t, amb què gairebé 6.000 aturats de llarga durada han estat formats en competències digitals per millorar la cerca de feina.

La previsió d’aquest Pla és comptar amb agents implicats activament en un model integrat i eficient de col-laboració público-privada, orientat al desenvolupament de la societat di-gital a Catalunya. ¿Quins són els del sector privat? Per aconseguir el millor desenvolupa·ment de les TIC a Catalunya creiem necessària la coordinació de l’actua·ció pública amb la societat civil, tant amb les empreses com amb el con·junt d’agents públics i privats implicats en aquest camp, com ara els col·legis professionals, les associacions empre·sarials o els centres tecnològics i uni·versitats. En aquest sentit, s’ha creat el Consell Assessor de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, in·tegrat tant per experts del sector com per representants d’empreses i entitats que participen en els fòrums de debat associats al idigital. Actualment hi ha 41 entitats adherides al Consell TIC, entre elles per descomptat el Col·legi d’Engi·nyers de Telecomunicació de Catalunya.

I ja per rematar el Pla idigital, esbri-nem els seus objectius estratègics. Quins són i què els diferencia de la resta d’objectius en cadascuna de les cinc ‘i’s’ descrites?Idigital, en tant que agenda digital per a Catalunya 2020, és la concreció de les estratègies del desenvolupament de les TIC a Catalunya amb la mirada po·sada al 2020. El seu valor afegit és que neix alineada tant amb l’estratègia Eu·ropa 2020, una proposta de creixement intel·ligent, integrador i sostenible, com amb els objectius de l’Agenda Digital per a Europa. En aquest sentit, idigital defineix vuit eixos estratègics sobre els quals es construeix l’estratègia digital de Catalunya: competitivitat empresa·rial, ciutadans digitals, administració electrònica, serveis avançats de benes·tar, seguretat digital, desenvolupament del sector de les TIC català, infraes·tructures tecnològiques i innovació i re·cerca digital. Els eixos estratègics estan

“El CETC és una estructura d’estat”

Quina valoració fa del nou Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC)?Catalunya es troba en un moment clau de la seva història. Un moment en què per continuar progressant com a nació necessita dotar·se d’estructures d’estat que li perme·tin governar el seu propi destí. El sistema català de col·legiació i el nou Col·legi d’Enginyers de Tele·comunicació de Catalunya (CETC) n’és un exemple i des del Govern de la Generalitat el defensarem da·vant dels moviments del Govern de l’Estat per anul·lar la seva autono·mia dels col·legis estatals.

16

e n T revIsTa

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota decol·legiat/associat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el bancdels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

SabadellProfessional

Cond

icio

nsre

visa

bles

sego

nsl'e

volu

ció

delm

erca

tfin

ance

r.

relacionats i s’autoalimenten entre si, per la capacitat de cadascun d’ells d’in·fluir en el desenvolupament de la resta.

Més a curt termini, el Pla de Govern contempla, en l’àmbit TIC, aquest objectiu genèric: “Potenciar el rol de les TIC a l'Administració i la societat, centralitzant la governança per gene-rar eficiències, millorar els serveis pú-blics i incrementar la transparència i la igualtat d'oportunitats”. Com s’està implementant?Per aconseguir aquest objectiu, des de la Generalitat de Catalunya s’ha impul·sat un procés de transformació que doti el país i la mateixa Administració d’un model de gestió de les TIC centralitzat que sigui tractor del sector empresarial i que al mateix temps suposi una millo·ra de l’eficiència de la mateixa adminis·tració i faciliti la creació d’estructures d’estat més sòlides i eficients.Aquest procés de transformació és el que s’anomena nou model TIC i porta implícit un canvi en els procediments de gestió i en el model de govern de les TIC de la Generalitat, i un impuls als models de col·laboració publico·priva·da i de compra pública innovadora ba·sat en la modalitat de diàleg competitiu.

A més, la Generalitat, com a gran consumidor de serveis TIC del país, havia d’aprofitar aquest procés per fo·mentar certes actituds entre les em·preses, en la línia de potenciar un eco·sistema TIC a Catalunya. El Govern ha aprofitat aquest procés per afavorir el procés de transformació del sector TIC català en un ecosistema capaç d’aco·llir un ampli ventall d’empreses: pimes centrades en productes i serveis, grups que comencen a tenir certa grandària

i projecció, però també multinacionals que vulguin instal·lar alguna part del seu negoci a Catalunya.

Quin és l’horitzó de desenvolupament futur a mig i llarg termini (2015-2020) del sector TIC català?Les TIC és un sector que ha d’anar crei·xent i agafant pes econòmic. Encara hi ha diferents generacions de professio·nals que veuen les TIC com una peça més d’entre moltes altres de qualsevol model de negoci. No cal dir que aquest punt de vista anirà evolucionant cap a una visió de les TIC com un element estratègic i transversal en les organit·zacions i com una manera d’augmentar el valor afegit per al consumidor, definir d’estratègies de productes i de serveis.

Quin ha de ser el paper dels profesio-nals de l’enginyeria de Telecomunica-ció en la societat actual del segle XXI?Els professionals de l’enginyeria de Telecomunicació tenen un paper clau en aquest procés de transformació del nostre país. Seran els responsa·bles d’aquest procés de canvi cap a un model en què les TIC tindran un paper molt més rellevant. Com que la base de la societat del coneixement és el talent, és imprescindible per al país disposar dels professionals capacitats que acompanyin a la societat catalana en aquest canvi. @

Quin resum faria de les virtuts i els defectes del sector TIC català?El sector TIC català està format per 11.323 empreses (1,9% del total) i ocupa a 77.200 treballadors (un 2,7% del total), generant un volum de negoci de més de 17.000 milions d’euros (7% del PIB català), és un sector en creixement, amb alt valor afegit i generador d’ocupació. Pel que fa tant als seus punts forts i les oportunitats com als febles i les amenaces, aquest és el seu resum:

Punts fortsAlta qualificació dels professionals, bon ecosistema d’innovació, elevat ús de la tecnologia (sobretot les mòbils), bon posicionament de la marca Barcelona, ampli ecosiste·ma emprenedor.

OportunitatsAprofitament de la tracció de la Mobile World Capital, especialitza·ció i internacionalització empresa·rials, col·laboracions i cooperaci·ons empresarials per créixer.

Punts feblesBaixa formació en gestió empre·sarial, baixa col·laboració universi·tats·centres de recerca·empreses, baixa presència de capital de risc i problemes per aconseguir finan·çament, poques empreses grans tractores, moltes pimes, excessiu control i regulació.

AmenacesDesaprofitament del talent i marxa de professionals a altres països, manca de finançament per tirar endavant projectes empresarials, manca de finançament de les ad·ministracions públiques, pèrdua de competitivitat per canvis tecnolò·gics ràpids.

“7% del PIB català”

Jordi DuchCoordinador 'Telecos'

18

e n T revIsTa

Arriba la comunicació per llum visible

Les comunicacions per llum visible o ‘Visible Light Communications’ (VLC) són un nou paradigma en comunicacions sense fils. Les característiques que presenta aquesta tecnologia, que utilitza els dispositius d’il·luminació basats

en díodes emissors de llum com a elements transmissors, fa que es pugui considerar un complement dels actuals sistemes de comunicació inalàmbrics.

En aquest article es resu·meixen les principals ca·racterístiques de la tecno·logia VLC, els seus

principals camps d'aplicació i les activi·tats dutes a terme al camp de l’estandar·dització. Finalment, es presenta una des·cripció del demostrador SILENCE (‘Software defIned Light Communication systEm’) que ha realitzat el Centre Tecno·lògic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i les seves prestacions. Aquest sistema és la primera implementació real de l’estàndard IEEE 802.15.7 per a comu·nicacions VLC.

Les noves tendències en sistemes d’il·luminació arreu del món estan basades en l'ús de díodes emissors de llum, més popularment coneguts com llums LED. L’evolució que han experimentat aquests dispositius als darrers anys ha permès el desenvolupament de nous elements d’il·luminació a un cost competitiu. A més, la seva eficiència energètica i llarga vida útil constitueixen una alternativa seriosa per al recanvi de les tradicionals bombetes i llums fluorescents. En aquest sentit, la porció de mercat dels llums LED augmen·ta any rere any i es preveu que la majoria dels sistemes d’il·luminació utilitzin aquest tipus de dispositius l'any 2018 [1].

Tanmateix, les propietats dels LED esmen·tades abans han fet que es trobin usos alternatius per a aquests dispositius. En l’última dècada l'interès de la comunitat científica pels LEDs ha crescut degut al fet que es poden utilitzar com a elements transmissors d'informació sense perdre

la seva principal funcionalitat de font d’il·luminació [2]. Aquest fet ha contribuït a l’aparició d’un nou paradigma en les comu·nicacions sense fils: les comunicacions per llum visible, o més conegudes com ‘Visible Light Communications’. En les comunica·cions VLC la informació a transmetre ser·veix per modular la senyal d’alimentació dels llums LED, de manera que s'utilitza l’ona de llum com a senyal portador. És a través de la variació d'intensitat d'aquesta ona com es transmet la informació. En la recepció s’utilitza un foto·detector per extreure’n la informació del senyal òptic. També es poden utilitzar com a elements receptors, sensors CMOS o CCD, disposi·tius que s’utilitzen en les càmeres digitals, com ara els que porten els telèfons mòbils.

Característiques de les comunicacions VLCLes comunicacions VLC presenten nombro·sos avantatges respecte als sistemes tra·dicionals de radiofreqüència. Entre d’altres podem destacar:

- Disponibilitat d’una gran amplada de banda a una part de l’espectre, el de la llum visible, sense llicenciar.

- No causa interferències amb els actuals sistemes de comunicació basats en RF, de manera que es pot utilitzar en en·torns sensibles com hospitals, avions o fàbriques.

- Capacitat per oferir un servei de co·municació a un cost reduït degut al fu·tur desplegament massiu de sistemes d’il·luminació LED.

- L’ús de la tecnologia VLC no comporta cap preocupació per a la salut ja que usa llum visible.

- Reduïda empremta ecològica derivada del seu baix consum energètic.

- En condicions normals d’il·luminació [3] s'aconsegueix prou intensitat de senyal com per establir la comunicació, de ma·nera que no es requereix l'ús de dispo·sitius especials d’il·luminació que poden elevar els costos de desplegament.

Hi ha altres propietats de les comunicaci·ons VLC que tot i constituir a priori un desa·vantatge davant les comunicacions de ra·diofreqüència, en segons quines condicions es transformen en avantatges. El fet que la llum estigui confinada en l’espai on es rea·litza la transmissió i no pugui travessar ni parets ni envans fa que el seu abast sigui

LLuMS quE NO SóN NOMÉS LLuMS

R Demostrador SILENCE.

20

te c nol ogia

molt localitzat. Tanmateix, aquest com·portament pot resultar un avantatge quan es parla de comunicacions interiors ja que s’aconsegueix un alt grau de privacitat. Ter·ceres persones no poden interceptar la co·municació sense estar presents físicament al lloc on es produeix la comunicació. Ad·dicionalment, s’aconsegueix una millor re·utilització espacial dels recursos freqüen·cials, de manera que la interferència entre usuaris està més controlada. Actualment, el desplegament massiu de punts d’accés de xarxes Wi·Fi provoca la col·lisió entre usuaris, de manera que la seva amplada de banda efectiva es veu reduïda.

Tot i així, un dels problemes que aquesta jove tecnologia presenta i que ha de solu·cionar durant el seu procés d'evolució és la possibilitat de poder ser interferida per altres fonts de llum de gran intensitat que poden saturar el receptor. En aquestes condicions el foto·detector no és capaç de processar correctament els senyals de llum i extreure’n la informació útil. Aques·ta circumstància és menys probable que ocorri en entorns interiors, perquè els sis·temes d’il·luminació estan dissenyats per tal de proveir un nivell d’il·luminació que no resulta tan extrem per al funcionament adequat de l’element receptor.

D’altra banda, es discuteix aferrissadament sobre el desenvolupament del canal de retorn. Per tal de fer possible la bidirecci·onalitat de les comunicacions VLC, actual·ment es consideren dues vessants. Per una banda, hi ha propostes per dotar el receptor amb un transmissor LED, de forma que pu·gui comunicar·se a través d’un enllaç VLC. Per l’altra, es parla d’incorporar la tecnolo·gia d’infraroig. Tot i així, ambdues solucions poden divergir segons l’escenari on siguin necessàries. Per exemple, en entorns d’in·teriors, com oficines, l’opció d’utilitzar un canal de retorn amb infraroig podria resul·tar més adient perquè la comunicació seria no visible i l’usuari no percebria noves fonts de llum a l’entorn que podrien resultar mo·lestes. En canvi, en un entorn de comunica·cions subaquàtiques entre submarinistes, l’existència d’altres fonts de llum no és tan molesta, fent així adequat l’ús d’un sistema complet utilitzant VLC en ambdues direc·cions. En conclusió, la creació del canal de retorn és un tema que no està tancat i per tant cal fomentar la discussió sobre la seva implementació.

Camps d'aplicacióL'estat inicial de desenvolupament de la tecnologia VLC unit amb la necessitat de trobar el seu espai i les sinèrgies amb les altres tecnologies que habiten l'ecosiste·ma digital han fet que s'identifiqui una gran varietat d'àrees d'aplicació [4] (Figura 1). Es preveu que en un futur molt pròxim apareguin al mercat solucions comercials per als escenaris plantejats. Aquests esce·naris es podrien classificar segons la seva necessitat de velocitat de transferència. S'identifiquen dos camps d'aplicació amb una alta necessitat de velocitat:

- Comunicacions en espais interiors per dotar d’accés a Internet o contin-guts multimèdia. La tecnologia VLC pot oferir una alternativa a la problemàtica de la sobreocupació de l’espectre i les seves capacitats de reutilització en entorns on hi ha una alta concentració de comunica·cions i tecnologies, com ara els habitat·ges o els entorns d’oficines. A més, VLC és una alternativa interessant per a les comunicacions sense fils en entorns on la radiofreqüència no és adient, com ara l'interior d'avions o en hospitals.

- Comunicacions subaquàtiques. Al·guns dels requisits més importants a l'hora de desenvolupar una tecnologia

de comunicació subaquàtica viable són la transmissió fiable de grans volums de dades, a més de la possibilitat de con·trolar remotament robots i vehicles sota l'aigua. En aquest sentit, VLC pot ser una alternativa molt interessant per solu·cionar la falta de velocitat que presenta l'ús d'ones acústiques i els problemes d'abast que presenten les solucions ba·sades en radiofreqüència.

Pel que fa als camps d'aplicació amb unes necessitats més reduïdes de velocitats, es poden identificar els següents:

- Sistemes intel·ligents de control del trànsit. Els semàfors poden transme·tre informació sobre l'estat del trànsit a cotxes o trens de forma remota. En el cas del trànsit urbà aquesta informació es pot combinar amb informació GPS amb l’objectiu d’informar als conductors i evitar problemes de congestió, amb la conseqüent reducció del consum de combustible i emissions de CO2.

- Comerç lumínic. Els llums dels anun·cis que hi ha al carrer, dels cartells o la pròpia il·luminació dels establiments po·den ser utilitzats per enviar informació comercial al client. Aquesta informació podria consistir en possibles ofertes per·

R Figura 1. Exemples d'aplicacions de la tecnologia VLC. Imatges extretes de [4].

Comunicacions en avions

Comerç lumínic / Localització en espais interiors

Comunicacions subaquàtiques

Sistemes intel·ligents de control de trànsit

21

sonals, nous serveis i productes o des·comptes addicionals que millorarien la satisfacció del client i revertir als resul·tats comercials dels establiments.

- Sistemes de localització en espais interiors. Aquesta aplicació suposa una solució al problema que experi·menta el GPS en entorns interiors, on perd la seva cobertura. Els llums dels edificis poden transmetre un identifica·dor que serveixi per localitzar la posi·ció de l'individu dins de l’edifici. Aquest sistema es pot combinar amb l'anterior aplicació de comerç lumínic per guiar als clients dins dels comerços i ofe·rir ofertes en funció de la localització. Paral·lelament, els responsables dels establiments podrien obtenir estadís·tiques per veure les preferències dels clients i millorar les seves estratègies de màrqueting i, addicionalment, en edi·ficis públics, per indicar on es pot realit·zar un tràmit determinat.

Activitats normalitzadoresCom s'ha comentat anteriorment, el po·tencial de desenvolupament que presen·ta el mercat de les llums LED suposa una oportunitat per a les comunicacions VLC. Aquesta oportunitat ha estat reconeguda per rellevants comitès d’estandardització.

Al Japó, el ‘Visible Light Communications Consortium’ (VLCC) [5] treballa des del 2003 en l’estandardització d'aquest tipus de comunicacions. Entre els membres d'aquest consorci es troben importants empreses com Samsung, Casio, Panaso·nic, NTT Docomo així com grups de re·cerca de diferents universitats japoneses

(Keio university, Waseda university and Tokyo university). L’any 2007 va presentar les normes CP·1221 i CP·1222 a l'associ·ació japonesa d'indústries electròniques i de les tecnologies de la informació (JEI·TA). Al 2008, el VLCC va formar una ali·ança amb l'associació de tecnologia infra·roja anomenada IrDA. D'aquesta unió va sorgir una nova especificació el 2009 que adaptava la normativa IrDA per fer servir dispositius compatibles amb l'especifica·ció IrDA com a sistema VLC.

Les activitats normalitzadores del ‘Ins·titute of Electrical and Electronics Engi·neers’ (IEEE) van començar l’any 2009 [6]. El grup de treball IEEE 802.15.7 va treballar per a la definició d'un nou es·tàndard de comunicacions VLC de capa física i d'enllaç que va ser aprovat al 2011. Aquest grup de treball ha considerat per a l'estàndard les contribucions d'empreses com Intel, Samsung i Siemens i dels grups de recerca que van participar al projecte OMEGA [7], finançat per la unió Europea.

A l’octubre de 2011 es va formar el Li·Fi Consortium [8] —Li·Fi significa ‘Light Fi·delity’, similar al concepte Wi·Fi—. L’ob·jectiu d’aquest consorci és promoure el desenvolupament de la tecnologia VLC. Això ho aconsegueixen convidant experts en la tecnologia, fabricants i participants als grups d'estandarització a fòrums pe·riòdics de discussió per trobar solucions als reptes i necessitats d’aquesta tecno·logia emergent. Tanmateix, s'espera més moviment en aquest àmbit ja que cap d'aquestes especificacions ha comptat amb la col·laboració activa dels fabri·cants de LED. De fet, aquesta sinèrgia

sembla necessària ja que algunes de les empreses que comencen a comercialitzar productes que utilitzen solucions basades en tecnologia VLC, com ara LVXSystem [9] i ByteLight [10], tenen acords subs·crits amb fabricants de llums LED.

El demostrador SILENCEEl potencial que presenta aquesta tecno·logia dins del context de les ciutats intel·ligents, unit a la seva component d'inno·vació i repte tecnològic ha fet despertar l'interès del CTTC, que treballa des del 2012 en aquest camp. un exemple dels resultats del seu treball es el demostrador SILENCE, el primer sistema real que uti·litza la tecnologia VLC basada en l'estàn·dard IEEE 802.15.7 [11].

Per a la construcció d'aquest demostrador s'ha utilitzat el concepte ‘Software Defined Radio’ (SDR), on les funcions de processa·ment del senyal corresponen a un proces·sador de propòsit general (PPG), mentre que les funcions de RF i de conversió del senyal analògic·digital, digital·analògic (A/D, D/A) van a càrrec d’un maquinari programable.

Gràcies a la utilització de les tècniques SDR, SILENCE està dotat d’un alt grau de flexibilitat i modularitat respecte a les tra·dicionals implementacions en maquinari utilitzant circuits dedicats. Aquesta carac·terística li permet evolucionar i acollir les millores futures sense requerir un llarg temps de desenvolupament, constituint així una plataforma de desenvolupament per provar diferents esquemes i protocols de comunicació utilitzant diferents algorit·mes de processament del senyal.

R Figura 2. Diagrama de blocs del demostrador SILENCE.

802.15.7Tx

LEDDriver

DACSignal

conditioningADC

802.15.7Rx

10110010 10110010

22

te c nol ogia

Jorge BarandaEnginyer de telecomunicació Enginyer de recerca del CTTC

Pol HenarejosEnginyer de telecomunicacióEnginyer de recerca del CTTC

Ciprian George GavrinceaDoctor enginyer de telecomunicació i investigador associat de l’Àrea de Enginyeria del CTTC

Miguel Angel LagunasDirector del CTTCCol·legiat núm. 579

SILENCE consta de dos dispositius, l’un transmissor i l’altre receptor, capaços d'establir una comunicació unidirecci·onal en temps real utilitzant qualsevol mode de funcionament especificat per la capa física I (PHY I) definida en l'es·tàndard IEEE 802.15.7. Cal mencionar que la part de programari del sistema també està preparada per poder fer una transmissió d’acord a l’especificació de capa física II (PHY II) de l’estàndard. Però el LED utilitzat limita les prestacions del sistema especialment en amplada de banda, fent possible només la trans·missió amb els modes definits per PHY I. En la banda transmissora, un ordina·dor construeix la trama d'informació tal i com s'especifica a l'estàndard i dóna les mostres a la ‘universal Series Radio Peripheral’ (uSRP), que és el maquinari programable que genera el senyal mo·dulat utilitzat per controlar el LED. En la part receptora, un fotodíode PIN recull la llum procedent del LED i la converteix en un corrent elèctric, que després de passar per un procés d'amplificació, es mostreja a l’uSRP receptora, passant del domini analògic al digital. L’uSRP envia les mostres a l'ordinador receptor i es procedeix a realitzar el processat de les dades rebudes per extreure’n la informa·ció continguda (Figura 2).

Actualment SILENCE està dotat de ca·pacitats multimèdia i es pot configurar per fer una transmissió de text a través

d'un xat o de vídeo de baixa resolució en temps real (‘streaming’), des del dispo·sitiu transmissor a diversos receptors. Les prestacions del sistema varien en funció del mode de funcionament, és a dir, si es transmet text o vídeo. A dife·rència del text, la reproducció del vídeo en temps real fa servir un software de visualització de vídeo aliè al sistema. Amb SILENCE s'han aconseguit realitzar transmissions de text a distàncies de 8 m i de vídeo a 1,5 m amb una taxa d'error de paquet del 0,1% amb visió directa entre el transmissor i el receptor. La màxima velocitat de transmissió d'informació útil, és a dir, bits d’informació sense redun·dància i capçaleres, és superior als 100 Kbps (Figura 3).

Els sistemes de comunicacions VLC es troben en una fase embrionària i encara hi ha moltes qüestions per formular i solu·cionar entorn d'aquesta tecnologia emer·gent. El previsible desenvolupament dels sistemes basats en llums LED propiciarà que aquestes preguntes trobin resposta ja que representa una oportunitat excitant per a diferents actuadors del món empre·sarial, des de la indústria lumínica fins a les empreses de telecomunicacions i els creadors d'aplicacions mòbils. En aquest sentit, les característiques de la platafor·ma SILENCE, en termes de flexibilitat i modularitat, fan que el CTTC disposi d’una eina molt útil per al desenvolupament d’activitats de recerca al camp de VLC. @

Referències[1] McKinsey & Company, “Lighting the way: Pers-pectives on the global lighting market”, Juliol 2011. [2] T. Komine and M. Nakagawa, “Fundamental analysis for Visible-Light Communication System using LED Lights”, IEEE Transactions on Consu-mer Electronics, vol. 50, no. 1, pp 100-107, Febrer 2004. [3] Lighting of IndoorWork Places, Europe-an Standard EN 12464-1, 2003. [4] T. Little, “Ex-ploding Interest in Visible Light Communications: An application viewpoint”, Smart Lighting An-nual Industry-Academia Days, Febrer 13-15, 2012. [5] Visible Light Communications Consortium, http://www.vlcc.net [6] Institute of Electrical and Electronics Engineers, 802.15 WPAN, Task Group 7, Visible Light Communications, http://www.ieee802.org/15/TG7.html [7] Projecte FP7 OMEGA: “Home Gigabit Access”, http://www.ict-omega.eu/ [8] Li-Fi Consortium, http://www.lificonsortium.org [9] LVXSystem, http://www.lvxsystem.com [10] ByteLight Inc, http://www.bytelight.com [11] J. Baranda, P. Henarejos, C. G. Gavrincea, “An SDR Implementation of a Visible Light Communicati-on System Based on the IEEE 802.15.7 Standard”, acceptat per a la publicació al IEEE ICT 2013, Casa-blanca, Marroc, Maig 2013.

R Figura 3. Exemple de recepció de vídeo amb el demostrador SILENCE. Detall de la interfície gràfica d'usuari que configura el sistema.

23

En primer lloc, centrarem l’atenció en els sous pro-mig atenent al tipus de posició ocupada. Ser

membre de l’equip directiu d’una em-presa del sector TIC, prenent totes les mides d’empresa i les posicions dins l’equip, té una remuneració promig de 73.475€. Si comparem aquest salari promig amb el promig de tots els sec-tors, veurem que no hi ha diferències rellevants. Concretament, al sector TIC la remuneració és un 0,3% superior que la mitjana estatal. En canvi, ser un comandament intermedi del sector TIC està lleugerament més ben remunerat que la mitjana de sectors ja que la xifra es situa en 38.571€, superant en un 3,5% la mitjana nacional. Pel que fa a la resta de treballadors, la mitjana salarial es situa en 22.192€, xifra que supera en un +4,0% la mitjana nacional.

Parlant en concret de les posicions di-rectives del sector TIC, i prenent el cas d’empreses mitjanes, la compensa-ció de les direccions generals es situa a 117.150€, les direccions comercials es valoren en 82.030€, les direccions d’administracions i finances tenen una mitjana de salaris de 75.263€, les di-reccions de recursos humans tenen percepcions de 69.207€, i les posicions de direcció de sistemes d’informació es situen en 68.983€. Parlant d’aquests darrers, probablement només a mesura que les companyies identifiquin que els sistemes d’informació poden aportar valor clau per a l’avantatge competitiu de l’empresa, els directors de sistemes s’incorporaran de forma més majori-tària als òrgans de govern de les orga-nitzacions, augmentant així les remu-neracions d’aquesta posició ja que, en

RemuneRacions del sectoR tic

Estudi de La Salle juntament amb ICSA Grupo amb la col·laboració de Laboris.net

ta afirmació no sorprèn si tenim en compte l’augment de pes de les finan-ces en la presa de decisions, així com l’augment de la dificultat en la gestió dels equips en temps de crisi i rebaixa salarial. Per tancar l’anàlisi al voltant de les posicions de direcció, i parlant en línies generals del seu grau de for-mació, l’estudi explicita que aquestes posicions estan molt majoritàriament ocupades per persones que tenen ba-gatge universitari (de màster o post-grau): el 80,9% dels casos, en les di-reccions comercials, el 83,3% de les direccions generals, el 88% de les di-reccions de sistemes d’informació, el 91,8% de les direccions d’administra-ció i finances, i el 93,3% de les direc-cions de recursos humans.Aquesta in-formació és totalment consistent amb

definitiva, la remuneració no deixa de ser l’expressió monetària del reconeixe-ment del valor aportat en una posició.

Pel que fa a l’evolució dels salaris en els darrers temps en perfils directius, només les direccions financeres i de RRHH han augmentat la mitjana de la remuneració. Probablement, aques-

En el decurs del 2012, La Salle i ICSA Grupo van presentar els resultats de l’estudi sobre remuneracions al sector TIC. L’objectiu d’aquest informe era posar de manifest dades rellevants de salaris, extretes a partir d’una mostra de 25.000 posicions laborals en el sector TIC del mercat espanyol. Si bé l’informe és molt ric en dades, hi ha algunes informacions significatives que s’extreuen de l’informe que crec que val la pena ressenyar.

¿Cuáles Cree que son las perspeCtivas del seCtor para el 2013?

SE obSErva un lEvE crEcimiEnto65,8%

no SE dEtEctan cambioS dE mEjora34,2%

SE obSErva un rEtrocESo

0,0%

R Fuente: Encuesta la SallE universities, laboris.net e icSa Grupo

24

mIr Ador

els resultats de l’informe d’impacte de la formació sobre la retribució, tam-bé presentat durant 2012 per part de La Salle juntament amb ICSA Grupo amb la col·laboració de Laboris.net, on s’observa una clara correlació en-tre formació i remuneració, fruit de la relació entre el nivell d’especialització de les persones i el valor que aquestes aporten per a la competitivitat de les empreses en què treballen.

Si fem una lectura atenent als diferents sectors empresarials, veiem també diferències significatives. Pel que fa a sectors que tenen remuneracions su-periors a la mitjana nacional, destaca en primer lloc el sector financer, on la remuneració dels directius és un +11,4% superior a la mitjana estatal; la dels comandaments intermedis d’un +18,6%; i de la resta de treballadors un +10,4%. Segueixen els sectors d’indús-tria i de transport (aquest només en el cas dels directius), i a continuació el propi sector TIC, ja molt proper a la mitjana de tots els sectors.

Perspectives per al 2013Un dels aspectes que són novetat en l’estudi és que a una mostra d’aproxi-madament 200 persones se’ls va en-questar per tal d’identificar les pers-pectives del sector per al 2013. Per bé que els resultats poden no ser estadís-ticament significatius, atès el volum de la mostra, sí que en canvi ofereixen algunes intuicions. La principal és que la mirada sobre el futur del sector és moderadament optimista, la qual cosa és rellevant tenint en compte l’actual conjuntura.

De fet, quasi el 47% dels enquestats opinen que al 2012 el sector estava en creixement, enfront al 40% que parla-ven d’estancament i el 13% de recula-da. Si mirem però quina és la valoració feta sobre les perspectives del futur proper, el 65% dels enquestats espe-ren un lleu creixement. Si parlem del grau de generació d’oportunitats, el 90% d’enquestats pensen que el 2013 es generaran oportunitats rellevants en el sector TIC. Si ens centrem concreta-ment a la perspectiva de salaris, només

el 32% dels enquestats tenen expecta-tives de rebaixes salarials en el futur proper, mentre que la resta creuen que la tendència serà de congelació o lleu-gerament a l’alça.

Veient el relatiu optimisme de les pers-pectives que s’identifiquen en el sector, enfront de l’evolució general a nivell estatal, no deixa de ser aparentment contradictori el baix nivell de vocacions per estudiar enginyeries en l’àmbit de les TIC. Segons notícies publicades en premsa, les enginyeries de telecomuni-cació i en informàtica són dos exem-ples d’estudis on hi ha més desajust entre la forta elevada demanda de ti-tulats enfront de la insuficient quantitat de titulats anuals. Aquest fet coincideix amb la perspectiva que com escola tenim a través de la nostra borsa de treball de primera ocupació, on consta-tem la situació de privilegi que suposa tenir moltes més ofertes de treball que ens arriben des de les empreses, que no pas de titulats per cobrir-les.

Si valorem les potencials causes d’aquest baix nombre de vocacions, podrem trobar-ne moltes i ben diver-ses, entre les que destacaria la percep-ció de dificultat dels estudis, el fet que

altres professions siguin més atracti-ves, i el propi desconeixement del què és l’enginyeria per part dels potencials alumnes candidats. Amb tota segure-tat, però, la poca diferència en la re-muneració enfront d’aquesta percepció de dificultat de la que parlàvem és un factor més que rellevant.

Probablement aquestes perspectives de baixa remuneració per als llocs ocu-pats per als perfils júnior són també les responsables de que una part dels titulats prefereixin iniciar la seva carre-ra professional fora del nostre país. I és que un enginyer novell a Alemanya, per exemple, té una remuneració de sorti-da sensiblement superior a la que aquí s’ofereix. Òbviament, aquesta pèrdua de talent, o fuita de cervells en termes més col·loquials, és també una pèrdua de la inversió que com a país fem en els nostres joves. Si en el present no és viable retenir aquest talent, probable-ment caldrà pensar si trobem meca-nismes per repatriar-los en el futur. @

Josep Maria ribesdirector d’Enginyeriala Salle – universitat ramon llull

Aclariment: Totes les dades salarials de l’estudi estan categoritzades per la mida de l’empresa (petita: menys de 30M€ de facturació i 250 treballa-dors; mitjana; i gran: més de 1.000M€ o més de 1.000 treballadors), per ti-pus de posició (membres de l’equip directiu, comandaments intermedis o bé resta d’integrants de la organitza-ció), pel càrrec ocupat, així com tam-bé per la formació (no universitària, universitària, o bé màster o postgrau). Es contemplen també tres subsectors (telecomunicacions, consultoria IT i resta d’indústria informàtica en sentit ampli). Totes les xifres de remuneració estudiades es corresponen a remune-racions totals, i per tant contenen tant la retribució fixa com la variable.

Habrá conGElación dE loS SalarioS59,2%

Habrá rEcortES32,4%

Habrá incrEmEntoS

8,5%

¿Cuál es la perspeCtiva de Cara al 2013 en Materia de salarios?

R Fuente: Encuesta la SallE universities, laboris.net e icSa Grupo

25

un dels casos arquetípics del fenomen mundial de concentració de població urbana és a la India, on

una mitjana de 30 persones es traslla-den del camp a la ciutat cada minut. Un fluxe que es traduirà en la cons-trucció de 500 noves ciutats els pro-pers 20 anys. Aquesta concentració fa que les ciutats tinguin un major rol polític i social. Per tant, així com el se-gle XIX va ser el segle del imperis i el XX el dels estats, el XXI serà el de les ciutats. L’objectiu de les 'smart cities' és millorar la qualitat de vida a l’hora que desenvolupant ciutats sostenibles mediambientalment i més eficients econòmicament, involucrant els ciuta-dans de forma activa.

La crisi econòmica exigeix de forma imperiosa gestionar amb eficàcia per tal de reduir costos i garantir la soci-etat del benestar i és, per tant, una oportunitat per impulsar canvis de model i accelerar el desplegament de les 'smart cities'.

Els avanços tecnològics en els darrers 5 anys en àmbits com els smartpho-nes, ‘l’Internet de les coses’, el ‘cloud’ o el ‘big data’, permeten disposar i gestionar en temps real la informació de tot allò que està passant a la ciu-tat. Aquesta tecnologia és la base per poder innovar en els models de gestió dels serveis urbans: l’enllumenat pú-blic que s’activa en funció de la llum del dia i de la gent que hi passa; la recollida de residus en funció del nivell d’emplenat dels contenidors; la pro-

‘smaRt cities’:la gRan opoRtunitat

de les ticUn mercat de 6.100 milions de dòlars que arribarà als 20.200 milions el 2020

faciliti de forma oberta, per tal que els nuclis de població més innovado-ra i emprenedora puguin desenvolupar nous serveis que facilitin la vida a la ciutat, aprofitant la intel·ligència col-lectiva de tots els actors de la ciutat.

Públic-privatLa tecnologia mòbil ha permès desen-volupar eines per a la innovació social i la participació activa de la societat. Les 'smart cities' requereixen d’una Smart Society, en què la ciutadania participi de forma activa en les decisi-ons de barri i ciutat, i participant tam-bé en la seva gestió.

Les ciutats i les empreses del país no poden desaprofitar l’oportunitat de desenvolupament econòmic que re-presenten les 'smart cities'. Per a les ciutats, està en joc el manteniment del nivell de qualitat de servei. La necessi-tat de reducció de despesa requereix de canvis de models, que només son possibles en moment de mancances econòmiques pel canvi cultural que implica. Alguns exemples: contractació de serveis basat en el nivell de servei i no en els recursos dedicats –que per-metin a les empreses innovar i gesti-onar–, serveis macromunicipals que permetin economies d’escala i el re-

ducció distribuïda d’energia a la ciutat i la seva gestió en xarxa (‘smart grid’); la construcció d’edificis autosuficients (‘zero-energy’); la gestió de la mobi-litat de forma integral; la implantació de la mobilitat elèctrica... La gestió de tots aquests serveis requereixen d’una visió transversal i d’una plataforma de ciutat que integri la informació pro-vinent de les diferents fonts i que la

Les 'smart cities' són la resposta tecnològica i innovadora als reptes de sostenibilitat de la societat del segle XXI. La concentració de la població arreu del món en nuclis urbans –el 75% el 2050– trasllada a les ciutats la responsabilitat de la lluita contra el canvi climàtic, ja que consumeixen més de dos terços de la energia mundial i generen el 70% de las emissions globals de Co2.

26

mIr Ador

torn de la inversió, visió transversal de la ciutat versus la visió aïllada de cada servei. Totes aquestes accions han d’implicar la col·laboració dels sectors públic i privat. Les 'smart cities' no es desplegaran si no hi una alineació d’es-forços per ambdues parts.

Per a les empreses del sector TIC, és una oportunitat per desenvolupar so-lucions innovadores que s’apliquin a les ciutats del país, però sobretot que es puguin replicar a ciutats de tot el món, aprofitant el creixement del sec-tor a nivell mundial.

Barcelona, referent del sectorBarcelona és un referent mundial en 'smart cities' i és un potencial de va-lor de marca per a totes les empreses involucrades. Ho és tant per la seva estratègia de ciutat com pel fet d’aco-llir tres iniciatives mundials capda-vanteres. És la seu de l’esdeveniment internacional cabdal en l’àmbit de les 'smart cities', l’Smart City Expo World Congress, que en la seva segona edi-ció es va consolidar amb la participa-ció de ciutats i empreses de 82 països,

i va ser el punt de partida del City Pro-tocol, iniciativa impulsada per la capi-tal catalana. A més, Barcelona ostenta la capitalitat del mòbil amb la Mobile World Capital. Aquests tres elements conjugats són un pol d’atracció i do-nen a les empreses de Barcelona un trampolí per al desenvolupament eco-nòmic internacional.

Grans inversions a l’Àsia i LlatinoamèricaEntre 2010 i 2050, el nombre de pobla-ció que viurà a les ciutats creixerà dels 3.600 milions als 6.300 milions, la ma-joria en països en desenvolupament. El 2025 hi haurà 37 megaciutats de més de 10 milions, de les quals 22 estaran a l’Àsia. Grans potències mundials com la Xina, la India o el Japó tenen el rep-te de la superpoblació sobre la taula. El govern xinès ha previst per al 2015 que les ciutats intel·ligents mouran al voltant de 238 mil milions d’euros. El sector amb inversions més grans serà el de les xarxes de transport.

I a l’Índia les xifres encara són més altes. S’estima que en els propers 20

anys s’invertiran 892 mil milions d’eu-ros en transport, energia i seguretat pública per construir les ciutats del futur. L'objectiu del govern de l'Índia és l'establiment de dues ciutats intel-ligents en cadascun dels 28 estats del país, d'entre el mig milió i un milió de persones per nucli urbà.

Pel que fa al Japó, ha engegat un pro-jecte a quatre ciutats (Yokohama, Toyo-ta, Keihanna i Kitakyushu). Toyota i Kei-hanna estan estudiant la millor manera d'integrar a la xarxa elèctrica la recàr-rega de vehicles elèctrics i Kitakyushu està provant enfocaments dinàmics de preus de l'electricitat residencial.

D’altra banda, a Llatinoamericà s’està desplegant iniciatives de 'smart cities' a molts països d’economia emergent, com ara Colombia, amb plans en dife-rents ciutats, com ara Bogota o Mede-llin; Brasil, amb una aposta molt forta a Rio, amb l’objectiu dels Jocs al 2016: a Mèxic, impulsant l’atracció d’empreses innovadores; a Chile, encapçalades per projectes de transport; a l’Argentina, focalitzades a la capital Buenos Aires; a l’Equador, Quito no es vol quedar en-darrere... i moltes més iniciatives. Llati-noamèrica és una gran oportunitat per a les empreses del nostre país.

Globalment, totes les previsions d’ex-pansió de les 'smart cities' son d’ex-plosió de creixement. Sense anar més lluny, un recent estudi publicat per Pike Research, s’espera que el mercat de tecnologia de les 'smart cities' pas-si dels 6.100 milions de dòlars el 2012 als 20,2 milions el 2020.

En definitiva, ningú ja no dubta que les 'smart cities' són una oportunitat per al desenvolupament econòmic de les TIC i per fer les nostres ciutats més sostenibles i humanes. @

pilar Conesadirectora World congressSmart city Expo World congressdirectora anteverti

27

El dret digital de ciutadania pot abastar aspectes diversos que tinguin a veure tant amb l’accés a les xarxes de telecomunicacions, a la qualitat i velocitat d’aquestes o bé a la capacitat d’accedir a determinats continguts. En aquest article intentaré fer un esbós del punt en què es troba el compliment del dret digital pel que fa a l’àmbit concret de l’Administració electrònica i, dins aquest, pel que fa als ajuntaments catalans.

per saber on som en matè-ria de dret digital de ciuta-dania i poder delimitar-ne el perfil, cal començar per

veure’n les referències normatives. Aquest dret ve donat principalment per les següents normes. La tan sovint es-mentada Llei 11/2007 espanyola que regula un conjunt de drets de la ciuta-dania a relacionar-se amb les adminis-tracions per mitjans electrònics. En concret els drets reconeguts en aques-ta llei de forma resumida són:

• A escollir, entre els disponibles, el ca-nal en què es relacionaran amb les administracions públiques.

• A no aportar dades i documents que estiguin en poder de les administra-cions públiques.

• A la igualtat en l'accés electrònic als serveis de les administracions públiques.

• A conèixer per mitjans electrònics l'estat de tramitació dels seus pro-cediments.

• A obtenir còpies electròniques en cas de tenir la condició d'interessat.

• A la conservació en format electrò-nic dels documents electrònics d'un expedient.

• A obtenir mitjans d'identificació elec-trònica i a la utilització d'altres siste-mes de signatura electrònica adme-sos en l'àmbit de les administracions públiques.

• A la garantia de seguretat i confiden-cialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques.

• A la qualitat dels serveis públics prestats per mitjans electrònics.

• A escollir les aplicacions o sistemes

per relacionar-se amb les adminis-tracions públiques, sempre que s'uti-litzin estàndards oberts o aquells al-tres que siguin d'ús generalitzat.

• I en particular, altres drets en els procediments relatius a l'establiment d'activitats de serveis.

Disposició final terceraAquests drets havien de ser d’aplica-ció per al conjunt de les administra-cions a partir de l’1 de gener de 2010 però en el tràmit parlamentari es va afegir una Disposició final tercera que permetia a les comunitats autònomes i administracions locals de fer front a l’obligació de donar-ne compliment ‘sempre que ho permetin les seves disponibilitats pressupostàries’. En la pràctica, aquest canvi ha suposat pos-posar la seva aplicació.

Donat que l’excepció de l’esmentada Disposició final tercera va ser empra-da massivament per part de les admi-nistracions autonòmica i local, al cap d’uns mesos l’Estat aprofita l’aprovació de la Llei 2/2011 d’economia sosteni-ble, per insistir en aquest compliment. Un any i quatre mesos després de la data límit de l’1 de gener de 2010, en aquesta Llei es recorden les obligaci-ons fixades –i molt majoritàriament no satisfetes– i afegeix un nou apartat 5 a la Disposició final tercera de la Llei 11/2007 que diu que ‘Les comunitats autònomes i les entitats integrades en l’Administració Local en què no es pu-guin exercir a partir del 31 de desembre de 2009 els drets reconeguts a l’article 6 de la present Llei (...) han d’aprovar i fer públics els programes i calendaris de treball necessaris per a això, atenent

cap al dRet digital de ciutadania

2828

mIr Ador

les previsions pressupostàries respec-tives, amb menció particularitzada de les fases en què els ciutadans poden exigir els diversos drets.’ I explicita que han de publicar en el termini de 6 me-sos a l’entrada en vigor d’aquesta llei els esmentats programes i calendaris de treball. O sigui, estableix un termini per publicar la planificació que finalitzà el 6 de setembre de 2011. Cal destacar que no és una data en què calgui haver satisfer els drets sinó que és la data límit per fer pública la planificació per fer-ho. I malauradament cal destacar també que aquesta publicació ha tingut poc seguiment entre les administraci-ons afectades.

Finalment, en l’àmbit català la Llei 29/2010 d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, no va més enllà en l’assignació de drets a la ciutadania però consolida el model ca-talà d’Administració electrònica i n’atri-bueix (dins d’aquesta) un rol específic al Consorci AOC que dirigeixo.

En paral·lel, cal fer esment que existeix una altra normativa de caire sectorial que complementa aquest ‘dret digi-tal’. Es tracta del Reial decret legisla-tiu 3/2011, en virtut del qual s’aprova el nou text refós de la Llei de Contrac-tes del Sector Públic, on a l’article 53 s’estableix l’obligació que els òrgans de contractació han de fer públic el seu perfil de contractant.

En resum, aquest marc jurídic regula un conjunt de drets de ciutadania digital que esdevenen obligacions a satisfer per part de les administracions públiques.

I als ajuntaments catalans?Atesa la diversitat d’ajuntaments ca-talans, la resposta sobre el reconeixe-ment d’aquests drets en l’àmbit local no pot ser unívoca. Ni pel que fa als di-ferents drets que analitzem ni perquè la situació a cada ajuntament és diferent. Tot i això sí que es detecten tendències que miraré d’exposar a continuació.

D’entrada, a nivell general cal afirmar que tot i que no s’estan complint ín-tegrament per tots els ajuntaments la totalitat de drets descrits, la situació és moderadament bona i el compliment de les obligacions a Catalunya és su-perior a la dels ajuntaments d’altres comunitats gràcies entre altres al mo-del català i als serveis que oferim des del Consorci AOC. Periòdicament, des d’aquest Consorci realitzem una anàli-si –actualment en procés d’elaboració l’11è informe– que publiquem al nostre web i que ens permet fer el seguiment del grau d’avenç de les administracions locals (ajuntaments i consells comar-cals) en el compliment d’aquests drets.

D’aquesta anàlisi es pot concloure que hi ha obligacions que són àmpliament cobertes per part dels ajuntaments catalans, com és el cas d’oferir tràmits electrònics (més del 87% dels ajun-taments) o la publicació del seu perfil de contractant (més del 92%); obliga-cions que encara no són majoritàries com la consulta de dades i documents d’altres administracions i evitar així que el ciutadà hagi de demostrar docu-mentalment que compleix determinat requisit (el 36% dels ajuntaments fan aquestes consultes) o bé la publicació d’edictes i anuncis en un tauler electrò-nic (el que fan prop del 58%); i altres

Àlex pèlachdirector gerent del consorci aoc

obligacions que només són cobertes minoritàriament, com ara l’existència de seu electrònica (només en disposen el 18% d’ajuntaments), l’enviament de notificacions electròniques (el 14’5%) o la possibilitat d’enviar factures electrò-niques (proper a l’11%).

El Consorci AOC ofereix avui un ampli catàleg de serveis disponibles gratuïta-ment per al conjunt del sector públic català adreçats al compliment de molts d’aquests drets, el que fa que la man-ca de disponibilitat pressupostària no sigui un argument per oferir el servei. Però més enllà d’adquirir una solució tecnològica concreta, el veritable repte al que s’enfronta un ens que implanta un projecte d’administració electrònica és transformar la seva manera de fer, de repensar els procediments sobre els que es basa la seva activitat. I gestio-nar tot allò que se’n deriva: modificar formularis, redefinir processos, refer la normativa, gestionar el canvi orga-nitzatiu associat, formar als empleats públics, etc. Aquests són els veritables aspectes a abordar. I aquest és el rep-te que cal afrontar si volem garantir de forma íntegra el dret digital de ciutada-nia pel que fa a l’àmbit de l’Administra-ció electrònica a Catalunya. La raó de ser del Consorci AOC és donar suport a aquest procés. @

29

L'espectre radioelèctric és un recurs escàs. Aquesta afirmació tan corrent des de fa uns quants anys és cada cop més rellevant, degut en gran part a l'enorme auge de les comunicacions sense fils i a la demanda creixent de dades en mobilitat. El model actual de gestió d'espectre proposa una assignació estàtica i privativa, és a dir, amb uns paràmetres d'emissió fixos, a un únic operador i per a un determinat ús.

gestió eficient de l’espectRe

RadioelèctRic

l'espectre no només és escàs i limitat (no és pos-sible fabricar més espec-tre), sinó que s'ha conver-

tit en un recurs molt preciós i valorat. Només cal repassar els resultats eco-nòmics de les últimes subhastes realit-zades a Europa, especialment orienta-des al desplegament de les xarxes de quarta generació. Per posar un exem-ple proper, només a Espanya les últi-mes subhastes d'espectre han suposat un desemborsament per a les operado-res de 2.000 milions d'euros, ingres-sats en les arques públiques. A això s'afegeix el cànon anual per ús d'espec-tre radioelèctric, la inversió en desple-gament de les xarxes i les despeses d'operació i manteniment de la xarxa. La conclusió és evident: cal treure el màxim rendiment de cada hertz.

Els conceptes i tècniques que es pre-senten són d'aplicació en un ampli rang de bandes freqüencials. No obstant això, ens centrem en la banda sobre la qual hi ha un major interès en l'actu-alitat, corresponent a les freqüències que van dels 470 MHz als 862 MHz de la UHF. Aquesta banda s’utilitza en la actualitat per a la difusió de televisió i presenta unes característiques molt in-

teressants des del punt de vista de les comunicacions sense fils: correspon a la banda de freqüències amb el mi-llor compromís entre mida de l'antena receptora (més petites com més gran és la freqüència) i pèrdues de senyal per atenuació dels edificis (menors a freqüències més baixes). De fet, una part d'aquesta banda, la que va de 790 MHz a 862 MHz ja ha estat subhastada i adjudicada als operadors estatals de telefonia mòbil per a la seva utilització en el desplegament de xarxes mòbils de quarta generació.

Ràdio cognitiva (CR)Els conceptes bàsics de la ràdio cogni-tiva van ser introduïts per Joseph Mi-tola a finals del segle passat. La idea fonamental és que el dispositiu cogni-tiu participi de la gestió de l'espectre, dotant-lo de les capacitats necessàries per poder utilitzar la millor banda fre-qüencial disponible en un determinat lloc i en un determinat moment. La rà-dio cognitiva es recolza bàsicament en tres mètodes d'accés a l'espectre:

• Fars (‘beacons’). Consisteix en una xarxa d'emissions que guia al dispo-sitiu cognitiu, indicant-li si una deter-minada freqüència és possible utilit-zar-la o no en l'entorn on es troba el dispositiu. El seu major inconvenient és la necessitat de disposar d’aques-ta xarxa paral·lela de fars, ja que el seu desplegament i manteniment no està clar de qui seria responsabilitat.

• Sensat espectral (‘sensing’). Segu-rament és el sistema més simple i consisteix en el següent: el disposi-

tiu mesura i monitoritza l'espectre a la recerca de freqüències lliures. El procediment és senzill i intuïtiu però presenta molts inconvenients, el principal dels quals és el conegut com a ‘hidden node’ (node ocult): en realitzar una mesura, el trans-

30

mIr Ador

missor de la xarxa llicenciada pot estar ocult per a l'equip cognitiu (per exemple, per a un edifici), fet que portarà a aquest últim a interpretar de manera errònia que la freqüèn-cia està lliure. Si en base a aquestes mesures, s’inicien emissions, el més probable es el servei primari quedi afectat. Gairebé hi ha consens en què aquesta tècnica per ella mateixa no és prou fiable.

• Base de dades de geolocalització. Consisteix en l’intercanvi d'informa-ció entre el dispositiu (envia dades sobre la seva ubicació) i rep de la base de dades de geolocalització les freqüències que pot utilitzar, la mà-xima potència que pot radiar i quant de temps pot utilitzar-les. La comuni-cació amb aquesta base de dades es podria fer mitjançant una altra xarxa ja desplegada i operativa, como ara UMTS o LTE. En l'actualitat, l'opinió més generalitzada és que es tracta del sistema més segur i l'únic viable.

Aquestes tres tècniques es poden combinar i complementar entre elles, donant lloc a sistemes més fiables, capaços de disminuir els errors en la detecció i aconseguir en definitiva una millor eficiència en la gestió de l'espectre.

La visió cognitiva de la gestió de l'espectre que estem descrivint ens porta a introduir el concepte de buits espectrals (Figura 1). Més coneguts pel nom anglès ‘White Spaces’, són aquelles freqüències que no estan en ús en uns determinats llocs i/o perí-odes de temps, i per tant es podrien destinar a un altre tipus d'emissió, diferent a la prevista inicialment, mit-jançant dispositius cognitius i propi-ciant així el que es coneix com a WSD (‘White Space Device’).

Ràdio definida per programari (SDR)La tecnologia sense fils a utilitzar en aquests buits espectrals no cal que estigui fixada per endavant, i fins i tot podria ser una tecnologia encara no desenvolupada. En aquest sentit, els sistemes SDR (‘Software Defined Radio’) poden venir a donar respos-

ta a aquesta necessitat d'adaptació de l'equipament a l'espectre dispo-nible, de forma dinàmica i per des-comptat sense necessitat de canviar el maquinari. En el més ampli sentit del concepte, els equips SDR han de poder reconfigurar tant el sistema de transmissió (modulació, potència, fre-qüència...), com les antenes encarre-gades de l'emissió. Sens dubte supo-sa un avanç quantitatiu respecte dels actuals dispositius, que si bé solen disposar de més d'una tecnologia sen-se fils (GSM, UMTS, Bluetooth, Wi-Fi, LTE) estan dissenyats com una simple agregació de maquinari, sense pràc-ticament cap flexibilitat i amb molt poques possibilitats d'actualització davant l'aparició de noves tecnologies sense fil o millores sobre les existents.

Models de negociCom en qualsevol tecnologia nova, el model de negoci és de vital importàn-cia per al seu desenvolupament i el desplegament de les xarxes que li do-nen suport. Les aplicacions que es pos-tulen com a adequades són múltiples i variades, des de les comunicacions en situacions d'emergències i catàstrofes (situacions on és previsible una inutilit-zació parcial o total de les infraestruc-tures de telecomunicacions), xarxes amb capacitat d'autoconfiguració (xar-xes SÓN, ‘self organised networks’), comunicacions entre màquines (M2M) i fins i tot no falten suggeriments sobre la possibilitat de revendre les freqüèn-cies disponibles en una mena de mer-cat secundari d'espectre.

Un dels majors reptes que es plante-ja a les xarxes cognitives és la pro-tecció de l'emissió principal a la qual està assignat l'espectre. En general, l'emissió principal serà una emissió amb llicència i clarament orientada a una alta qualitat de servei. L'emis-sió cognitiva haurà d’evitar en tot moment d’interferir en aquest servei primari, esquivant al seu torn de ser interferit per aquest servei primari. És el que es coneix com un servei ‘Best Effort’, en contraposició dels serveis en què s'ofereix una qualitat de servei mínima garantida.

No hi dubte de que amb la creixent de-manda de dades en mobilitat, aques-tes tècniques de gestió freqüencial, juntament amb modulacions cada vegada mes eficients, estan cridades a ser la referència en sistemes sense fils. En l'actualitat ja s’han dut a ter-me nombrosos pilots experimentals amb l'objectiu de validar la tecnologia, comprovar les prestacions en situa-cions molt properes a la realitat i en definitiva verificar la viabilitat tècnica i econòmica dels sistemes basats en la gestió eficient de l'espectre. @

Manuel Cañetecol·legiat núm. 888Gestor de projectes r+d+i (abertis telecom)

R Figura 1: representació gràfica dels buits espectrals. Font: www.cept.org

FrEquEncy

whItE SpACES

SpECtrUm In USEpoWEr

timE

31

després de cinquanta cinc anys de la seva constitu·ció, la Mútua d’Enginyers és ara mateix un grup

d’empreses capacitat per oferir als seus membres totes les eines neces·sàries per a una previsió social ade·quada, tant en assegurances perso·nals i patrimonials individuals com per a l’empresa. Tot plegat, mitjançant la intervenció directa de la corredoria Serpreco i de l’entitat d’assessorament financer Mútuavalors, pertanyents l’una i l’altra a la Mútua d’Enginyers. En aquest cas, els avantatges es resu·meixen en unes cobertures d’assegu·rances personals disponibles a través d’unes primes realment competitives. Un fet derivat tant de la pròpia condi·ció d’entitat sense ànim de lucre, per part de la Mútua, com del caire profes·sional del propi col·lectiu d’enginyers aplegat entorn del Col·legi.

L’assegurança de Responsabilitat Ci·vil Professional, tant important per la tranquil·litat dels col·legiats, és un dels rams d’assegurança que des de la Mútua (a través de Serpreco, la seva corredoria), s’ha anat consoli·dant al llarg de la seva història com una modalitat de relleu especial. Bà·sicament, pel fet de ser un referent en aquesta matèria, tant a nivell de col·lectius com de servei a empreses, amb programes específics per al món de l’enginyeria i professions tècni·ques, als quals aportem experiència i innovació en aquest terreny.

Per donar resposta als constants i ac·celerats canvis en l’entorn econòmic i normatiu (i tant si parlem de jubila·ció com d’estalvi), hem conjuntat un equip d’assessors altament qualificats per informar i orientar als enginyers de quines són les solucions persona·litzades més ben orientades a planifi·car el seu futur amb unes expectatives de tranquil·litat. La previsió personal la contemplem d’una forma global, apor·tant sol·lucions a totes les etapes de la vida, des d’assegurances mèdiques pactades amb les millors companyies del mercat, fins a l’assegurança de de·pendència, una contingència no resolta de manera prou adequada per l’Admi·nistració pública i que té cada dia amb un pes més important en la previsió personal, per l’alta esperança de vida.

Respecte a totes les assegurances patrimonials (vehicles, llars i altres bens), disposem d’eines que ens per·meten fer estudis comparatius entre les millors companyies asseguradores i poder proporcionar així a l’enginyer les millors alternatives als preus més raonables.

Al mateix temps, els avantatges fiscals dels productes de la Mútua (com ara les complementàries per als profes·sionals autònoms i la gestió integral dels riscos), fan també d’aquest acord una fita d’interès molt especial per al col·lectiu beneficiari de col·legiats.

Recordeu també que quan contacteu amb la Mútua per a qualsevol consul·ta, convé que us identifiqueu com a enginyers col·legiats al CETC. @

Conveni amb Mútua d’EnginyErs

El CEtC i la Mútua d’Enginyers han signat un conveni força avantatjós per al nostre col·lectiu de ‘telecos’ col·legiats i associats, que des del passat mes de març pot accedir al ventall de productes i serveis de la Mútua en condicions favorables. El mateix director Comercial de la Mútua dels Enginyers, Jordi Echeverria, en resumeix tots els detalls.

32

of Ert E s CoMErC ials i sErv Eis

El Col·legi et porta ‘La Vanguardia’

gratis!Durant 60 dies pots accedir als

continguts de pagament de la web i a l’edició impresa per tauleta o

smartphoneFruit de l’acord de col·laboració entre el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Ca·talunya i La Vanguardia, els membres del col·lectiu poden rebre l’edició digital del diari durant 60 dies de manera totalment gratuïta. La subscripció inclou l’accés a tots els contin·guts de pagament de la web i a l'edició impre·sa en versió tauleta o smartphone.

Passats els 60 dies de la promoció, rebràs una oferta especial de subscripció. A més, en el cas que ja siguis subscriptor de La Van-guardia, pots obsequiar amb aquest període gratuït a un familiar o amic.

Si estàs interessat en aquesta oferta, posa’t en contacte amb el Col·legi enviant un correu a [email protected] i et facilitarem el codi per fer·ne ús. @

Acord de col·laboració amb IwebYou30% de descompte per a qualsevol projecte online o offline

El CETC i IwebYou e·marketing solu·tions S.L. han signat un acord de col·laboració que té el seu origen en l’or·ganització conjunta i reeixida d’unes conferències de marketing online i posicionament SEO. Van impartir·les els socis de l’agència IwebYou durant l’any passat i els seus destinataris van ser els ‘telecos’ col·legiats i associats interessats en tot plegat. Ens ho explica el CEO de IwebYou, Jordi Garcia.

L’acord de col·laboració amb IwebYou posa a disposició de tots els col·legiats i associats del CETC/ACET, un 30% de descompte per a qualsevol tipus de projecte online o offline. Inclou, con·

cretament, la creació i disseny web, programació, maquetació, posiciona·ment SEO, community management i xarxes socials, App’s, disseny gràfic, videomarketing, fotografia...

IwebYou és una agència de comunica·ció integral especialitzada en màrque·ting i publicitat online. A banda de les creacions digitals, IwebYou assumeix tasques pròpies d’agència de comuni·cació integral i publicitat, a més de totes aquestes altres: creativitat de marques, disseny gràfic, disseny de logotips, con·sultories, estratègies i plans de marke·ting, videomarketing i fotografia i cam·panyes de publicitat. Darrerament, a

causa de la notable expansió del sector de les tecnologies mòbils, s’ha endinsat també en el món del ‘marketing mobile’, desenvolupant diferents projectes de creació d’aplicacions mòbils, ‘respon·sive web design’, webs per a mòbils i posicionament ‘SEO·mobile’. @

Servei de normativa legalNormes, normatives, lleis, de·crets... Conformen un marc legis·latiu i normatiu de coneixement imprescindible per portar a terme qualsevol mena d’activitat arreu del món. L’activitat de l’enginyer ha de tenir en compte aquest marc legal per tal de dissenyar, implementar o conceptualitzar un sistema, un servei, una infraes·tructura o qualsevol altra solució orientada a satisfer les necessitats socials i econòmiques. En aquest sentit, un dels nostres serveis és l’Infocentre, que et proporciona una plataforma de consulta de normes i normatives vigents i no vigents, modificades i consoli·dades, diferenciant per temes o sectors o per àmbit geogràfic, a més de fer la cerca per números, text i dates. Per exemple, podem buscar la normativa que regeix el desplegament d’un servei de tele·comunicacions a Mèxic o quines normes hem de seguir per tenir el marcatge CE d’un producte elec·trònic específic per a l’àrea de sa·lut. Un altre exemple força comú és cercar en les ordenances locals dels municipis catalans per enge·gar qualsevol activitat.

L’Infocentre és un servei prestat per l’Associació d’Enginyers Indus·trials de Catalunya i ofert al nostre col·lectiu en diverses modalitats. La bàsica és gratuïta, i si es volen ampliar les diferents opcions de la plataforma, cal pagar una quota anual. Com a novetat en aquests darrers mesos, s’inclou un servei de Concursos Públics i Licitacions.

Per fer ús d’aquest servei, posa’t en contacte amb nosaltres al cor·reu [email protected] @

InfocentresNimendit ium et

velest et quia-

tiisciis eosti reium

sunt, sumquo conse-

diate debit lan

sNi endit ium et

velest et quiat iis

ciis eosti reium

sunt, s uo co nse-

diate debit lan

sNime ndit ium

et velest et quia

tiisci is eosti

reiu, sumquo conse-

diate deb it lan

sNime ndit ium et

velest et quia tiis

ciis eosti reium

sun t, sumconsediate

deb it lan

sNimendit ium et

veleste quitiisciis

eosti reium sunt,

sumquo cosediate de-

bit lan

33

3. Col·laboració amb altres associaci·ons professionals, sempre en relació als àmbits d’interès del grup, per mit·jà de grups de treball o comissions mixtes, per exemple amb el Col·legi de Metges, per a temes d’exposició a camps electromagnètics.

Quí pot formar part del grup?1. Membres del CETC/ACET que acre·

ditin experiència professional en les matèries que formen part de l’àmbit d’actuació del grup de treball.

2. Membres del CETC/ACET que acre·ditin coneixements en les matèries que formen part de l’àmbit d’actua·ció del grup de treball.

3. Altres professionals amb una trajec·tòria acreditada en l’àmbit d’actuació del grup de treball, l’aportació de va·lor dels quals ho justifiqui.

Primeres accionsDe forma paral·lela a la creació del grup de treball, alguns dels membres hem participat en reunions amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuïr al re·dactat de la nova Ordenança d’Antenes. A més, s’ha donat l’opinió sobre el con·tingut del lloc web de la Governança Radioelèctrica, que promou la Direcció General de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, i recentment estem preparant unes aportacions a les darreres consultes públiques del Minis·teri d’Indústria Energia i Turisme, en re·lació a l’espectre radioelèctric. @

Radiocomunicacions, EspEctrE i Emissions radioElèctriquEs

Ens trobem davant d'una etapa de renovada expan·sió dels mitjans radioelèc·trics; hi ha una creixent

demanda de conectivitat en mobilitat, que porta associada la necessitat d'ampliació de les diferents xarxes d'accés, ja sigui a través de 4G, LTE, Wimax, Wifi, etc. Al mateix temps es produeix una contesta social a la im·plantació d'estacions base de telefonia mòbil, que precisa d'una resposta do·cumentada, des del punt de vista tèc·nic, que permeti aclarir dubtes sobre les garanties de compliment de les nor·matives en matèria d'exposició a camps electromagnètics.

En segon lloc, els nous marcs regu·latoris, la derogació parcial del De·cret 148/2001 i la publicació de la Llei

El CEtC/aCEt aplega 25 grups de treball que fan la funció d’eix vertabrador de tota l’activitat col·legial. Encetem aquí la seva radiografia, començant pel grup de radiocomunicacions, Espectre i Emissions radioelèctriques. El seu àmbit de responsabilitat abasta el nucli central d’aquestes tres grans àrees i les seves ramificacions i implicacions en tot allò relacionat amb l’exposició de les persones als camps electromagnètics, per la presència d’antenes.

Radiografia dels grups de treball del CETC/ACET

12/2012, de 26 de desembre, de mesu·res urgents de lliberalització del comerç posen de relleu que cal revisar alguns dels criteris tècnics que s'han emprat a l'hora de redactar ordenances mu·nicipals per a la instal·lació d'antenes, un cop queden sense efecte els valors de dimensions de volums de referència que s'hi reflectien, i les condicions per a la posada en servei. Els operadors ne·cessiten desplegar xarxa, i la ciutadania vol que les instal·lacions siguin segures, per la qual cosa precisen d'informació i assessoria, que hauria de ser facilitada pels enginyers de telecomunicació.

Els aspectes regulatoris de la replani·fiació de freqüències i el seu efecte, el dividend digital, així com les tecnolo·gies associades als nous serveis, són matèria exclusiva del nostre coneixe·ment, per la qual cosa la nostra partici·pació i opinió és important.

Objectius del Grup de Treball1. Recolzament i col·laboració amb les

diverses àrees del CETC/ACET en matèria d’Espectre, Radiocomunica·cions i Emissions Radioelèctriques, i especialment: – Elaborar el discurs públic del CETC/ACET en matèria d’emissions radi·oelèctriques, espectre i radioco·municacions.

– Organització d’esdeveniments. – Suport a l’adminstració en matèria d’ordenances municipals.

– Exercici professional. – Formació.

2. Donar a conèixer als nous enginyers de telecomunicació, o als nous titu·lats assimilables, les sortides pro·fessionals que hi ha en el camp de les radiocomuncacions i espectre, i animar·los a encaminar·hi la seva trajectòria professional.

Ismael Bataller Coordinador del grup de treball Radiocomunicacions, Espectre i Emissions Radioelèctriques del CETC

34

'i n t E rnos '

‘Smart grId’ I ENGINYERIADE TELECOMUNICACIó

El paper dels professionals TIC en el seu desplegament

les xarxes elèctriques actuals estan començant a evolucionar cap al concepte de ‘smart grid’ (xarxes elèctriques intel·ligents), empeses per noves necessitats i ajudades per les possibilitats que els ofereixen les tiC. En aquest article es fa una introducció al que suposa aquest canvi.

les xarxes elèctriques ac·tuals, empeses per noves necessitats, són davant de nous reptes que canvi·

aran completament la seva concepció. L’increment de la demanda energètica mundial, l’esgotament dels combusti·bles fòssils i la inestabilitat en països productors aniran portant a un aug·ment continuat de preu d’aquests re·cursos que pot fer inviable el nostre model energètic actual, i de retruc el nostre model de societat basat en l’ús d’energia abundant i a baix preu.

Tot això porta a un canvi de paradig·ma. A partir d’ara l’estalvi, l’eficièn·cia i la generació de fonts renovables serà cabdal, i en aquesta línia tant la microgeneració, o generació domèsti·

ca, com el vehicle elèctric són dos elements nous que tindran

un gran impacte a les xar·xes elèctriques, que han

estat concebudes per a un flux unidirecci·onal de la potència i n’hauran de gestio·nar un de bidirecci·onal. Un nou nivell de complexitat que requerirà un nou dis·

seny i el grau adequat d’intel·ligència per ges·

tionar·ho, tant a nivell de xarxa com domèstic. D’aquí

neixen els conceptes ‘smart grid’ i ‘micro·grid’, que suposen la incorpo·

ració massiva de les TIC a les xarxes elèctriques, i obren la porta a una nova era en què els professionals de les TIC hi hem d’assumir un rol protagonista en el seu desplegament.

Les xarxes de distribució d’energia elèctrica estan patint una transforma·

ció des del punt de vista estructural que farà que siguin més eficients i d’alt valor afegit. Aquest canvi està re·lacionat amb la inclusió de noves tec·nologies de telecomunicacions en la gestió i explotació dels seus serveis de distribució i alimentació, aconseguint l’equilibri entre l’energia produïda i la consumida, i amb coneixement en temps real del consum i ne·cessitats dels usuaris.

Els canvis no són tan es·tructurals sinó mes aviat conceptuals. Des d’un punt de vista físic, els cables continuen sent avui per avui d’alumini i la tecno·logia de transformació ha canviat molt poc, i no sem·

pre per millorar. El que si ha canviat radicalment és els tipus de consum i la trivialització de la generació, a més de les noves tecnologies de mesura i con·trol. Aquest és el fet diferencial, no tan la xarxa en la seva concepció física. Un principi que es mantindrà, doncs, per la seva dimensió i extensió, atès que la renovació i substitució (a més dels elevats períodes d’amortització) faran que sigui així.

Són les anomenades xarxes elèctriques intel·ligents (‘smart grid’), que inclouen la capacitat de produir energia elèctri·ca generant·la no només a través de grans centres de producció (centrals hidroelèctriques, nuclears, tèrmiques, solars, eòliques, geotèrmiques...), sinó mitjançant la contribució dels propis consumidors, amb l’ajut de petits ge·neradors d’energia renovable ubicats en les pròpies dependències de l’usuari (és el que s’anomena ‘trivialització de la generació’). La dinàmica de funciona·ment és molt senzilla: quan el consum d’energia del domicili supera la pro·ducció pròpia, lla·vors s’obté ener·

36

'i n t E rnos '

gia de la xarxa, i quan el consum és menor que el generat es pot aportar energia a la xarxa. Aquests usuaris s’anomenen ‘prosumer’, que combina les paraules productor i consumidor.

Tot aquest intercanvi de fluxos d’ener·gia, tant a nivell de xarxa com d’usuari, es podrà realitzar a través del compta·dor intel·ligent (‘smart meter’), instal·lat al domicili del ‘prosumer’, que per·metrà controlar el consum energètic de forma instantània per tal que la xarxa pugui establir el balanç energè·tic (entrada·sortida) de forma eficient i sostenible. Es tracta, doncs, d’un nou paradigma atès que implica anar més enllà d’una dinàmica proveïdor·client, per arribar a una autèntica col·laboració client·xarxa·operador.

Donades les pèrdues en la distribució d’energia i per tal que aquest sistema sigui eficient, l’estructura de la xarxa elèctrica es modificarà per aconseguir que quan sigui el ‘prosumer’ qui apor·

ti energia a la xarxa (que sempre serà verda ja que procedeix

de fonts renovables), es garanteixi el seu consum

en un entorn no massa llunyà. Això s’aconse·

gueix creant zones de petit abast (bar·ris, petites poblaci·ons) anomenades ‘micro·grids’ on es podrà inter·canviar els fluxos d’energia, i pos·sibilitant fins i tot aquest bescanvi

entre ‘micro·grids’. El concep·te ‘micro·grid’ és escalable i equival al concepte de mò·dul, objecte o caixa negra que es pot utilitzar en pro·gramació.

Per gestionar totes aques·tes operacions caldrà uns sistemes de telecomunica·cions molt eficients que per·metin l’intercanvi d’informació entre els ‘smart meters’ i la xar·xa, i entre els diferents elements de la xarxa de distribució elèctrica per tal d’aconseguir un bon funciona·ment del sistema elèctric intel·ligent. Tecnologies de telecomunicacions com GSM, GPRS, UMTS, WIMAX, PLC i Zig·bee són les triades com a suport de la connexió entre el ’smart meter’ i la xarxa. Cada sistema té especificacions d’espectre, velocitat de transmissió, cobertura, aplicacions i limitacions que fan que la seva utilització sigui òptima segons els casos.

D’altra banda, els sistemes de teleco·municacions tenen requeriments molt estrictes relacionats amb la seguretat, la disponibilitat, la robustesa, la ca·pacitat de configuració, l’escalabilitat i la qualitat de servei que fan que la implementació sigui un aspecte crític del seu disseny. També els estàndards de telecomunicacions relacionats amb l’intercanvi d’informació, no només en l’accés sinó en la part de distribució i alimentació del ’smart grid’, són molt diversos i complexos. Aspectes de te·lecomunicacions relacionats amb el model d’informació de les mesures de consum, l’automatització dels edificis i les subestacions elèctriques, la confi·guració de xarxes de telecomunicaci·ons fent servir els mateixos fils elèc·trics, els sistemes de comunicacions de mesura i control dins de les àrees de la llar, els sistemes de gestió d’energia a nivell d’aplicacions, el control i l’opera·tivitat entre centres, la cyberseguretat i la gestió dels vehicles elèctrics (con·sumidors d’energia en general però en determinats moments possibles fonts d’energia quan estan connectats a la xarxa), són fonamentals per garantir

u n òptim func iona·ment d’una xar·xa ‘smart grid’. Aquesta estreta col·laboració cal mantenir·la no tan sols en una situació normal d’explotació sinó també en condicions degradades (ja sigui per indisponibilitats de la prò·pia xarxa, derivades d’avaries o danys de tercers), per tal de poder atendre les necessitats de manteniment o de desenergització per extensió de xarxa o modificacions de traçats.

Com podem veure, tot un ventall de possibilitats que obre un camí professi·onal fins ara mai vist en l’entorn de les xarxes elèctriques per als enginyers de Telecomunicació. Bona sort! @

Germán Santos-BoadaMembre del grup de treball d'Energia i TIC del CETC

Joan GilCoordinador del grup de treball d'Energia i TIC del CETC

37

signadynE aCCelera els proCessos de r+d

la incubadora del Parc Mediterrani de la tecnologia, un edifici vinculat al campus de la uPC de Castelldefels, acull des del 2010 una ‘start-up’ de notable projecció internacional. Es tracta de signadyne, que ha desenvolupat un dispositiu electrònic que permet controlar millor els experiments científics, accelerar i abaratir els processos de test i control de productes electrònics, a més de reduir els costos de les activitats de r+d.

Sorgida de l’Institut de Ci·ències Fotòniques (ICFO), Signadyne dissenya i co·mercialitza equips de

control, test i mesura modulars d’alt rendiment i en temps real. Una dedi·cació que li ha donat ressò global, atès que les seves solucions per els sectors de l’electrònica i les telecomunicaci·ons, aeroespacial i defensa, maquinà·ria industrial, automoció, dispositius mèdics i ciència experimental, s’ofe·reixen a través de distribuïdors euro·peus, asiàtics i australians.

Fa 4 anys, mentre feia el doctorat en comunicacions quàntiques a l’ICFO (com a enginyer de telecomunicació per La Salle), vaig desenvolupar un aparell electrònic que permetia con·trolar els complexos experiments que duien a terme al laboratori per mani·pular els àtoms amb làsers. Com que ja en la fase inicial de proves em vaig adonar del gran interès que desperta·va aquest dispositiu cada cop que el presentava en una conferència, nacio·nal o internacional, no vaig trigar gaire a iniciar el procés comercial, que de moment ja m’ha portat a distribuir·lo per França, Alemanya, Austria, Suïssa, Japó, Corea del Sud, Singapur, Austrà·lia i Nova Zelanda.

Tres línies de negociSignadyne té tres línies de negoci principals: Signadyne R&D Equipment, Signadyne ATE i Signadyne Embedded COTS.

1) Signadyne R&D EquipmentEstà orientada tant a aplicacions de desenvolupament de tecnologia elec·trònica i de telecomunicacions, com també de recerca científica. Entre aquestes hi ha les següents: prototi·

patge ràpid, simulacions ‘hardware·in·the·loop’, test i mesura genèrica (generació de formes d’ona, etc.), control d’experiments, adquisició de dades, etc. En totes elles, el concepte ‘hardware·in·the·loop’ (HIL) és dels que més està creixent. Consisteix bà·sicament a substituir un sistema real per un hardware que conté el model matemàtic del sistema real. Per po·sar un exemple, en un sistema ra·dar podem substituir l’antena, el ca·nal de propagació i l’objectiu per un equip de Signadyne que es connecta directament al hardware del radar. D’aquesta manera es poden simular diferents antenes, condicions atmos·fèriques o diferents objectius sense haver de provar·lo directament en el món real. Signadyne, per tant, aporta solucions molt innovadores que redu·eixen els costos de I+D i escurcen el ‘time·to·market’.

2) Signadyne ATEEnfocada per a aplicacions de test au·tomatitzat (ATE, de ‘Automated Test Equipment’) en producció. Un equip d’ATE te la missió de testejar o de posar a punt (calibrar, etc.) el productes en una línia de producció, tot de forma au·tomatitzada. D’aquesta manera es pot fer un control de qualitat de forma més

Una ‘start-up’ de notable projecció internacional

R Mòduls IO.

38

v i nCl Es

ràpida, fiable i amb menys costos. Al final, millorar els tests de qualitat signi·fica rebaixar el costos de garantia dels productes venuts.

3) Signadyne Embedded COTSS’adreça a aplicacions en què el des·envolupament de l’electrònica és molt complex. Això fa que es decideixi inte·grar productes OEM directament en el dispositiu final (COTS, de ‘Commercial·Off·The·Shelf’). El estàndards modulars de Signadyne estan dissenyats per als ambients més exigents, como ara l’aeroespacial i defensa o l’industrial. Aquets estàndards són, per exemple, PXI Express, openVPX, AvancedTCA, etc., i poden incorporar un PC embed·ded, donant com a resultat un sistema molt compacte i potent. Igual que en el cas de R&DEquipment, per a embed·ded COTS Signadyne aporta solucions molt innovadores que redueixen els costos de I+D i escurcen el ‘time·to·market’ de forma considerable.

Millora disruptivaEn tota la seva gama de productes, Signadyne incorpora una tecnologia única anomenada ‘Hard Virtual Instru·mentation’, un concepte que suposa una millora disruptiva respecte al con·cepte conegut com ‘Virtual Instrumen·tation’. En un “Virtual Instrument”, el codi d’usuari s’executa en el PC que controla els mòduls, assolint un rendi·ment d’execució en temps real limitat per el PC i el seu sistema operatiu. En aquesta modalitat d’instrumentació, el mòduls de Signadyne es poden utilit·zar amb qualsevol llenguatge de pro·gramació, com poden ser LabVIEW, C/C++, C#, MATLAB, Python, Java, etc.

Per contra, en un ‘Hard Virtual Ins·trument’, el codi d’usuari s’executa directament en el mòduls hardware de forma paral·lela, distribuïda, i sin·cronitzada, aconseguint un temps real perfecte gracies a que l’execució està controlada per un rellotge de hardware. El resultat final d’això es: una execució en temps real ultra·ràpida (a l’escala de nanosegons); una sincronització entre mòduls perfecta, sense que l’usuari hagi de pensar en ‘triggers’ o altres so·lucions; i una major robustesa, ja que darrere no hi ha un sistema operatiu, sinó només el hardware. Per programar un ‘Hard Virtual Instrument’ l’usua·ri disposa d’un software molt intuïtiu, anomenat Signadyne ProcessFlow, que permet programar els mòduls dibui·xant diagrames de flux, sense la neces·sitat de conèixer cap llenguatge de des·cripció de hardware. Si a més a més, l’usuari està experimentat i vol utilitzar funcions pròpies en VHDL o MATLAB/Simulink, pot fer·ho sense cap esforç, perquè la tecnologia ‘Hard Virtual Ins·trumentation’ està basada en FPGAs.

Pel que fa al hardware modular, Sig·nadyne disposa de mòduls de sortida/entrada analògics (generadors/digita·lizadors de formes d’ona), d’entrada/sortidadigitals, mòduls de comuni·cacions (CAN, LIN, R232, I2C, etc.), convertidors ‘Time·to·Digital’ (per fer ‘timestamping’), mòduls de captura i processat de vídeo, mòduls ‘SourceMe·asurement Unit’ (que permeten forçar i/o mesurar tensions i voltatges, etc.). Aquests mòduls combinen dos avan·tatges competitius molt importants: són els més potents del mercat i els que tenen una densitat de canals més

alta. Per posar un exemple, no hi ha cap mòdul en el mercat que tingui 4 canals de sortida analògics de 1 GSPS i 400 MHz d’ample de banda en un slot PXI Express. A més, aquest mòdul conté un ‘firmware’ molt potent dotat de genera·dores de forma arbitrària i moduladors de freqüència, fase, amplitud i IQ, el que permet implementar sistemes de “Software·Defined Radio” (SDR).

Signadyne està, per tant, especialit·zada en aplicacions que requereixen temps real i un hardware d’alt rendi·ment, ja sigui per a altes velocitats, precisions o densitats de canals, o per qualsevol combinació d’aquestes tres variables. Aquestes solucions tenen com a clients empreses que realitzen I+D, universitats tecnològiques i cen·tres d’investigació.

Pel que fa a l'equip humà de Signadyne, està format per cinc persones i aviat se n'hi incorporarà una altra per ocu·par·se de l'expansió comercial. Un dels objectius de futur és penetrar als EUA, un mercat complex que requereix una gran potència comercial i de finança·ment. Als EUA entenen que per poder competir a escala mundial amb empre·ses que facturen 1.000 milions d'euros no n'hi ha prou amb una inversió inicial de 200.000 euros. En l’àmbit espanyol, cal lamentar la falta de visió industrial dels seus inversors, encara molt reti·cents a l'hora d'apostar per tecnologi·es que no entenen. I sobre els nostres principals competidors, són les multi·nacionals nord·americana National Ins·trument i ADLink, de Taiwan. @

Marc AlmendrosFundador de SignadyneEnginyer de telecomunicació

R Laboratori de Signadyne.

39

R Diferents resultats de ‘Antenna’, en la fase final de creació.

Quan em van preguntar si volia fer la peça d’obsequi del Premi d’Honor de ‘la nit’, automàtica-ment vaig pensar ‘hello world’ (les primeres paraules que s’escriu en qualsevol llenguatge de programació: el primer hola). seguint aquesta lògica, havia de fer un nadó. El futur. l’ésser humà actual com a nounat tecnològic, quan tot just acabem de néixer a la Xarxa i d’esdevenir digitals.

Més enllà d’això també do·nava tombs al que impli·ca rebre un premi a tota una carrera dedicada a

les comunicacions, a crear eines de comunicació idònies per estrènyer la relació interpersonal. Salvant les dis·

tàncies, és el mateix que fa l’art, que com la ciència té també molt present el llegat heretat d’artistes i científics. D’aquí, la idea del guardonat amb el Premi d’Honor com un pare que deixa el llegat als que vindran, i en aquest sentit com a exemple del camí fet i del camí per fer.

La meva proposta ‘Antenna’ sorgeix d’aquestes dues reflexions. La idea era fer una escultura d’un nadó, un nounat, ja conectat a la tecnología i que té la necessitat de fer·se entendre, de co·municar les seves idees. Es per això que dins el seu cap transparent deixa entreveure la idea de la natura, la flor, perquè penso que la tecnologia no dei·xa de ser quelcom natural, sobretot pel que fa a l’activitat humana, ben bé com el fet de voler·se comunicar. Per mi aquesta peça representa el futur de les comunicacions, aquest nen que neix ja dins d’un context de telecomunica·cions però que en el fons pensa i vol comunicar les idees més antigues de l’ésser humà: la natura com a referent.

En base a aquesta reflexió, vaig comen·çar modelant amb fang el cap d’un nadó de mida real. Un cop modelat, vaig fer el seu motlle de guix (dividit en seccions per desemmotllar·lo), que m’havia de servir per obtenir un nou model, aquest cop de resina sintètica per perfeccio·nar l’acabat i detallat. A partir d’aquest nou positiu, vaig fer un tercer motlle, en aquest cas de silicona, per captar el registre negatiu del cap i poder·lo re·produir en resina transparent, que és el resultat definitiu de la peça.

‘Antenna’: nadó tecnològicPeça d’obsequi del Premi d’Honor de ‘la Nit’

R El primer pas del procés de creació va ser començar modelant amb fang el cap d’un nadó de mida real.

R Model de resina sintètica obtingut a partir d’un motlle de guix, amb la finalitat de perfeccionar l’acabat i detallat de la figura.

En aquest últim procés, el d’omplir el cap de resina transparent, és quan s’in·trodueix la flor de coure, que d’aquesta manera queda ben encapsulada. Amb el cap definitiu, ja només quedava pu·lir·lo per deixar·lo ben brillant. Pel que fa a la resta de la peça, vaig pensar en un microxip com a peanya del cap, que

40

C a l i d osCoPi

reflectís el suport tecnològic del nou nadó. Aquesta base és una capsa de ferro vorejada de pins soldats (contac·tes metàl·lics) que, a més de reposar i donar estabilitat a la peça, reforcen el sentit que expressa. El d’un nou ésser humà com a node d’informació (‘An·tenna’), un pensament poètic de la na·tura, un somni clar. @

R Flor de coure i pla zenital de ‘Antenna’ amb la flor al seu interior.

Alex Santaféwww.alexsantafé.com

Amb aquest quadre, el pintor Quim Ventura ha volgut plasmar l’impacte de les telecomunicacions

en la nostra societat. Un toroide de co·lor vermell, que serveix per delimitar el nostre planeta Terra, integrat dins d’un univers cada cop més proper, simbolitza alhora l’activitat frenètica del nostre sector.

Des dels 14 anys, Ventura pinta pai·satges imaginaris i planetes estranys. Sempre utilitza les formes circulars, tret característic de la seva obra. La seva pintura evoluciona fins a esclatar en una explosió de colors que envolten composicions plenes de vida.

Per realitzar les seves obres, l’artista també utilitza pintures acríliques i ver·nissos exclusius, que ell mateix es fa fabricar per poder integrar elements que la natura ens proporciona, com poden ser trossos de fulles d’arbre, petits fragments de branques o sorra.

La seva obra ha estat exposada en di·verses galeries d’art i recentment ha començat la seva singladura a nivell internacional. @

L’artista Quim Ventura cedeix una de les seves obres al CETC/ACET

R Antenna’ definitiva.

Foto

grafi

a cor

tesia

d'In

grid

Foch

s

41

Projecte BICT (Barcelona institute of Communications technologies) S’ha posat en marxa el projecte Bar·celona Institute of Communications Technologies (BICT), que neix amb vo·cació de ser referent en formació i co·neixement en l'àmbit de la gestió de les TIC, l'audiovisual i Internet. Per aconse·guir aquest objectiu, el BICT s’articula en dos vessants:

1. Àrea acadèmica, a través del ‘BICT Graduate School of Management’, des·tinat a la formació d'alt nivell mitjan·çant programes de Màster i Post·Grau amb projecció internacional.

2. Impuls a la investigació, mitjançant el ‘BICT Research Centre of Manage·ment’, programa de suport a la docèn·cia de postgrau, foment de la recerca en el sector de les tecnologies de la comunicació. El BICT és una iniciativa desplegada en el marc de la Fundació Barcelona Mobile World Capital, que té voluntat d'impulsar el desenvolu·

pament i la implantació de les TIC, sumant i coordinant esforços amb els centres universitaris i d'investigació ja existents i amb el món empresarial nacional i internacional. Les primeres activitats previstes en el marc del BICT consistiran en programes de postgrau interuniversitaris en els àmbits de la gestió de les TIC i de regulació i políti·ca de les telecomunicacions de cara al curs 2013·2014. @

Mobile World CentreTelefónica ha transformat el seu edifici de la plaça Catalunya en el Mobile World Centre, un espai de 1.800 metres quadrats d’exposició permanent dedicat a la tecnologia mòbil (mWorld). Es reparteix en tres plantes segmentades en diver·ses àrees que expliquen la història de la telefonia mòbil des de 1973, les xifres d’evolució i penetració de la mobilitat o com aquest fenomen ha aconseguit canviar les nostres vides. El primer pis acull un espai expositiu. A la segona planta hi ha una sala polivalent per fer xerrades i exposicions temporals, a més d’una àrea d’auditori per a la celebració de conferències, presentacions de productes i actes relacionats amb la mobilitat, per facilitar el desenvolu·pament empresarial i la difusió del coneixement. Un dels espais més destacats és el mWorldExperience, una zona amb pantalles interactives i de realitat augmentada, que infor·men al visitant sobre l'impacte del mòbil en àmbits tan diferents com la cultura, l'economia o la societat a través d'històries personals i pro·jectes concrets. Per exemple, es pot pot conèixer de primera mà la histò·ria d’en Kiel, un pescador de Kenya que gràcies a la tecnologia mòbil pot contactar directament amb els seus clients i pescar en funció de la demanda existent, sense generar excedents. @

Projecte Governança RadioelèctricaPer tal de garantir que els nivells del camp electromagnètic són inferiors als màxims previstos en la normativa vigent, Catalunya disposa de la xarxa d'equips de monitoratge més impor·tant del món. Es tracta del Sistema de Monitoratge de Radiofreqüència (SMRF), format per més 300 equips de monitoratge, instal·lats a 185 mu·nicipis de Catalunya. La novetat d’això és que ara la mesura d’aquests nivells està disponible a: http://governanca·radioelectrica.gencat.cat/ La web del Projecte Governança Radioelèctrica ha comptat amb l’assessorament del Grup de Treball de Radiocomunicaci·ons del Col·legi, coordinat per Ismael Bataller, que el passat 9 de maig va as·sistir a la seva presentació acompanyat de Patrícia Remiro i Jordi López Bena·sat, de la Junta del CETC. La Genera·

litat posa aquesta web de referència a disposició de la ciutadania perquè tothom pugui consultar les mesures i les normatives vigents relacionades amb els nivells màxims d'exposició als camps electromagnètics de radiofre·qüència, aclarir conceptes sobre an·tenes i telèfons mòbils i consultar els principals estudis internacionals que analitzen la possible relació entre els camps electromagnètics i la salut. @

Suggeriments

42

C a l i d osCoPi

iuen que la història de la humanitat ha viscut tres grans revolucions: 1) la revolució agrària, fa més de 8.000 anys, que va

suposar el pas del paleolític al neolític, un procés de canvi radical en la forma de vida dels coetanis, que van comen·çar a crear comunitats i a aparèixer les primeres civilitzacions; 2) la revolució industrial, als segles XVIII i XIX, que va induir l’èxode rural a les ciutats i la ir·rupció i desenvolupament del nou sis·tema capitalista; 3) i la revolució de la informació, a partir dels 90 del segle passat, propiciada per les TIC i punt de partida de la nova economia basada en el coneixement.

Des de llavors la utilització de les TIC no ha parat de créixer i continuarà crei·xent exponencialment. Avui dia, les TIC ja no només ho governen tot (des de la indústria tradicional fins a l’abastament d’energia, passant pel transport, la fun·ció pública i l’oci personal), sinó que a més són vitals per al funcionament adequat i eficient de tota la societat.

Parlem de revolucions. Revolució és transformació radical respecte a la si·tuació anterior, i una revolució implica canvis socials, polítics i econòmics, un canvi de paradigma en què es donen tres circumstàncies:

1. No és evident identificar exactament quan està obsolet un paradigma, i molt menys si estem en el moment en què es produeix el canvi.

2. L’etapa de transició implica crisi, tant per la tendència a rebutjar el canvi com per l’alt cost d’adaptació.

3. Cada vegada els canvis són més rà·pids: només cal mirar els períodes de cadascuna de les revolucions esmen·tades i el temps entre una i l’altra.

Però, què té a veure això amb la nostra realitat?

No cal insistir més en què estem im·mersos en una crisi no només eco·nòmica, sinó també social, política, de visió i de lideratge. L’era industrial va finalitzar: el model econòmic basat en una producció més competitiva as·solida amb salaris més baixos ja no serveix. I el model basat en l’especu·lació tampoc. Tractar ara de recuperar la situació anterior està condemnat al fracàs. Llavors, per sortir·se’n és urgent acceptar·ho i adaptar·se a la nova era del coneixement, perquè com en l’evo·lució de les espècies, només sobreviu·ran els que s’hi adaptin millor.

En aquesta ocasió, a més, hi intervé una nova variable: la velocitat. Si ja tot plegat ara mateix és ràpid ‘per se’, amb les TIC encara més, atès que són acceleradores dels canvis fins a límits inimaginables. Fins i tot per a Thomas Watson (IBM), que el 1943 va dir que el mercat mundial només necessitava 5 computadors; o també per a Ken Olson (Digital), que el 1977 va dir que no hi ha·via cap motiu per pensar que una per·sona volgués tenir un ordinador a casa.

Cap dels dos va intuir el que tenien da·vant dels nassos: l’enorme velocitat de transformació que implicaven les TIC per a la societat, les empreses, i en ge·neral per a totes les maneres de viure, treballar i col·laborar.

No cal dir que l’era del coneixement és el context natural i ideal per a enginyers i enginyeres TIC, en tant que professi·onals de l’enginy i referents en l’apor·tació de valor i de noves solucions de negoci en resposta a creixents necessi·tats d’empreses i societat. Per tant, és la nostra responsabilitat liderar aquesta revolució, no només pel fet de ser els professionals més idonis per encapça·lar·la, sinó també per retornar a la soci·etat el privilegi que ens ha atorgat amb la formació universitat que hem gaudit, i que avui ens permet una millor situa·ció que altres conciutadans. @

Mingo Olmosdegà COEINF (Col·legi Oficial

d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya)

TiC: la simfonia del nou món

43

t r i Bu na

Documents

Revista Telecos 59