PROBLEMES ASSOCIATS ALS NENS/ES AMB ALTES CAPACITATS QUAN NO SÓN

IDENTIFICATS.

• L’objectiu fonamental de diagnosticar als nens/es amb altes capacitats és per a intervenir positivament, per oferir-los les oportunitats educatives, socials i emocionals que requereix pel seu desenvolupament integral, sinó no té sentit fer-ho.

Atenció alumnes amb altes capacitats

Autora: Milagros Valera

Quan un nen/a amb altes capacitats no es reconegut com tal o bé no està estimulat de forma convenient a la seva potencialitat, poden aparèixer problemes de conducta com:

• 1.- Agressivitat: manifesta violència tant verbal com física, es mostra rebel, es nega sistemàticament a seguir les regles, etc.

• 2.- Passivitat: Viu en un mon de fantasia, evita la gent, no es defensa, etc.

Problemes que poden mostrar els nens amb altes capacitats.

Aquest sorgeixen generalment de les seves pròpies vivències en l’àmbit escolar i social.

1.- Es senten diferents i no saben perquè.

2.-Tenen por a ser refusats socialment.

3.- Rendeixen per sota de les seves possibilitats.

4.- Altres arriben al fracàs escolar

QUAN COMENCEN A SORGIR LES DIFICULTATS MÉS EVIDENTS?

• Al voltant dels 8 o 9 anys es comencen a mostrar problemes a nivell escolar.

• Més o menys a partir de cinquè de primària (a partir dels 11 anys) és quan les dificultats són més evidents, amb símptomes com :

1.- Manca d’esforç o interès per fer la tasca o treballar a classe.

2.- Mala conducta. 3.- Baixa autoestima. 4.- Actitud negativa vers l’escola.

TRETS CARACTERÍSTICS D’ALUMNES D’ALTES CAPACITATS AMB FRACÀS ESCOLAR

• Ansietat • Inseguretat • Impressió d’aïllament • Sentiment de poca habilitat manual i física• Patiment en sentir que els seus interessos són

molt diferents als dels seus companys/es• Desig incessant de llegir • Etc.

Quant més elevades són les seves habilitats intel·lectuals, majors poden ser els problemes que es trobin a l’àmbit educatiu.

Intervenció amb alumnes amb altes capacitats

• Es considera fonamental per oferir als nens/es les oportunitats per desenvolupar satisfactòriament els seus potencials

• Estratègies d’intervenció: acceleració, agrupament, enriquiment del currículum, enriquiment aleatori, projectes, tallers (dins i fora de l’escola), etc. El tipus d’intervenció dependrà de les característiques dels alumnes: tipus d’excepcionalitat, maduresa emocional, adaptació social, ect.

Intervencions específiques segons el tipus

d’excepcionalitat

ALUMNES SUPERDOTATS

Intervenció basada en l’adaptació curricular orientada a temes transversals o de síntesi, activitats que permetin el treball autònom com per exemple el treball per projectes, combinant àrees o matèries, tallers, ect.

TALENTS ACADÈMICS

• Necessiten ampliacions curriculars, aprofundint en els continguts sense avançar matèries de cursos posteriors.

• Acceleracions, amb garantia de la maduresa emocional i social del nen/a.

• Potenciar el treball autònom com per exemple el treball per projectes.

• Activitats extres que el professor ha de tenir per aquests nens/es.

TALENTS ARTÍSTICS

• Via principal d’intervenció serà estimular la motivació del nen/a.

• Vincular els continguts amb elements de tipus artístic

• Recursos com la implicació d’activitats figuratives.

• Treballs específics relacionats amb l’àrea artística.

TALENT CREATIU

• Utilització de recursos alternatius, per desenvolupar els continguts potenciar i optimitzar la creativitat.

• És important que els mestres estiguin informats sobre la forma de funcionar diferent d’aquests nens/es, i evitar així, que es confonguin les seves conductes amb la dispersió o el dèficit d’atenció.

• Treballar en grup per potenciar que els altres nens/es aprofitin les aportacions d’aquests talents.

• El professor ha de valorar l’interès i la motivació dels nens amb talent creatiu i acceptar respostes de tipus divergent.

TALENT LÒGIC

• Intervenció essencialment sobre la socialització, intentant incidir en la flexibilització dels seus patrons de conducta i ajudar al nen/a a valorar a les persones més enllà del seu raonament. Acadèmicament és important introduir activitats i problemes complementaris i mantenir la motivació adequada

TALENT MATEMÀTIC

• Ampliar activitats i continguts de matèries de tipus quantitatiu en la mateixa línia que els talents acadèmics.

• reforçar les àrees i recursos poc utilitzats generalment de tipus verbal, social i emocional.

• Intervenció dirigida al entrenament d’habilitats comunicatives i d’interacció social.

• Necessitat en alguns casos de reforçar i motivar en les matèries que no impliquin conceptes matemàtics .

TALENT VERBAL

• La intervenció serà complimentar la representació verbal amb altres formes de codificació.

• Els mestres d’aquests nens/es hauran de tenir en compte si les àrees de matemàtiques i numèriques estan desenvolupades.

• És important saber, que a vegades aquests alumnes poden semblar més intel·ligents del que són en realitat i generar més expectatives i exigències de les adequades.

TALENT SOCIAL

• La via d’intervenció ha d’aprofitar les habilitats socials d’aquestes persones per conduir activitats de grup i també per la mediació en la integració dels seus companys.

• La bona socialització d’aquests alumnes sol elevar la motivació, aquesta actuarà de motor per desenvolupar millor els seus aprenentatges escolars.

PRECOCITAT

• La línia d’intervenció se sembla a la dels casos de talent acadèmic.

• És important també no generar expectatives d’altes capacitats permanents ja que al acabar el procés maduratiu els efectes poden ser molt negatius.

• Les activitats alternatives són una bona mesura, sempre que no s’avancin objectius d’altres cursos i sobre tot es tindrà en compte que els seus recursos emocionals i socials pertanyen a la seva edat cronològica

CAS 1 : Nen, edat 12 anys, diagnosticat de superdotació.

Els seus pares volen ratificar els resultats perquè no estan molt segurs del diagnòstic que li van fer. Quan es fan altres proves, els resultats indiquen que té elevats recursos de tipus verbal, lògic i de memòria.

• Si els resultats de les proves indiquen que els seus recursos son de tipus verbal, lògic i memorístic Quins tipus d’implicacions conductuals mostrarà?.

• Es ratificarà el diagnòstic de superdotació. Per què?

• Quin tipus d’intervenció penseu que seria el més oportú?. Per què?

CAS 2: • Nena de 14 anys, ve a la consulta per problemes d’aprenentatge i

de relació amb els seus companys. La seva tutora diu que està molt dispersa no acaba les feines que el seu nivell d ‘aprenentatge encara que no és òptim, és força discret i les millors notes les treu en activitats que impliquen el dibuix, el raonament lògic, i les aptituds espacials.

• Els pares comenten que encara que els resultats escolars no son lo brillants que es podria esperar d ‘ella, en les activitats que realitza fora de l’escola, els comentaris del professors són excel·lents. Aquestes activitats extraescolars són : música i un curs de fotografia.

• A classe té algunes dificultats per relacionar-se la veuen com “una mica rara”. Està desmotivada per els resultats que treu en els estudis i per les dificultats que té per relacionar-se amb els seus companys.

• Segons les dades quin tipus d’altes capacitats tindria aquesta nena?

• Quin tipus d’intervenció aconsellaríem?• Quines orientacions donaríem als professors?• Com podríem orientar al pares?

CAS 3

• Nena de 5 anys. El motiu de consulta és que els pares pensen que podria ser superdotada. Li agrada relacionar-se amb adults, té un vocabulari molt ric, li agrada manar i generalment ho fa tant amb els petits com amb els adults, per això a vegades tenen problemes de relació a casa. No va anar a l’escola bressol i quan va començar l’escola estava molt motivada, però durant el curs es va anant desmotivant i actualment segons els pares “passa” molt de l’escola, en canvi els informes que porta són bons. .

• En el diagnòstic que s’obté no apareixen els trets típics de superdotació encara que és una nena molt intel·ligent i amb un alt grau de curiositat i interès. Té una actitud d’autosuficiència junt amb un ritme de desenvolupament superior ens podrien confondre i pensar que si que era superdotada, però no és el cas.

• Quin diagnòstic penseu que és el correcte?• Quin tipus d’intervenció s’aconsellaria?• Com es podria treballar la motivació de la

nena per que millorés a l’escola?• Quin tipus d’orientacions es donarien als

pares?

LÍNIES D’INTERVENCIÓ EN LES ALTES CAPACITATS

ACCELERACIÓ I FLEXIBILIZACIÓ

L’acceleració.• Reducció d’alguns dels cicles

escolars (un curs per cicle PRI i ESO). Aquesta intervenció no sempre és la millor estratègia, encara que per una banda pot eliminar els problemes d’avorriment. Es important que quan s’utilitzi aquest tipus d’intervenció, es pugui garantir la maduresa emocional dels alumnes, ja que sinó es podria produir el que en diem “Disincronia”.

flexibilització”.

• Es pot dir que és una forma d‘acceleració però només de certes assignatures. Com podem comprendre aquesta estratègia és encara més complicada per la bona adaptació d’aquests nens/es.

AGRUPAMENT

• Agrupar alumnes amb característiques semblats i donar-los respostes més adequades, per millorar la motivació i el rendiment. Segons la forma de concretar aquestes agrupacions s’han de fer canvis en el currículum o només algunes modificacions en la metodologia o en les activitats.

• És una bona estratègia si l’agrupament és parcial, però si es fa un tipus d’agrupament total la mesura pot arribar a ser negativa ja que els alumnes es socialitzarien segons regles i nivells de comunicació massa restringits

ENRIQUIMENT DEL CURRÍCULO

• L’enriquiment curricular es pot concretar en varies estratègies com:

• L’ampliació curricular. Consisteix en afegir continguts al

currículum ordinari sense passar al de cursos posteriors. Per tant estem parlant d’ampliar l’estructura de temes i continguts amb més informació sobre els mateixos. Aquest tipus d’enriquiment es òptim per talents acadèmics i casos de precocitat i si l’ampliació es centra en una sola matèria o àrea també serà bona per talents específics

• Adaptacions curriculars. Partint del currículum ordinari l’adaptació

consisteix en establir un gran nombre de vinculacions entre els continguts d’una matèria, d’un àrea o de totes.

• L’adaptació destaca continguts que poden realitzar tots els alumnes d’un curs determinat i per tant és bo per a ells i també millora la coordinació entre els professors.

• Els més beneficiats amb aquesta estratègia seran els superdotats i complement interessant per als talents acadèmics.

• Entrenament metacognitiu • Ensenyar a gestionar els propis recursos

cognitius i conductuals. • Es pot utilitzar amb tots els alumnes i

especialment els que tenen altes capacitats.

• Té efectes positius pel desenvolupament de les aptituds.

• Els talents simples (matemàtic, verbal, creatiu..), són els que més es beneficien de la utilització de la metacognició, ja que els talents acadèmics i els superdotats la desenvolupen de forma autònoma.

• Aquest recurs beneficia a tots els alumnes, encara que és més un complement que una veritable acció curricular.

• Enriquiment aleatori • Es planifiquen temes i activitats amb

continguts del currículum i extracurriculars vinculats. L’alumne escull aquells que vol fer i els realitza paral·lelament a les activitats de classe.

• l’Alumne defineix el projecte i té una supervisió del tutor, l’acció d’aquest serà la de facilitar vies d’informació, recolzar i suggerir.

• Aquesta estratègia es pot realitzar modificant o no el currículum. És un recurs flexible i aprofitable per tots els alumnes amb altes capacitats i a més minimitza els costos de planificació i de treball previ sobre els continguts.

L’ENRIQUIMENT COM RESPOSTA ESCOLAR

Per tal que l’enriquiment sigui efectiu cal que es compleixen els següents requisits:

• Que el context escolar permeti la

individualització dels aprenentatges. • Que es permeti el treball amb altres companys

de la classe.• Que es facin treballs puntuals amb altres nens

d’altes capacitats de la seva escola.• Que se li atorgui el mateix temps que a les

altres classes ordinàries sense sobrecarregar l’horari.

• Que es redueixi els continguts del currículo ordinari, que ja tingui assolits.

• Mantenir la metodologia, tipus d’activitats, programes aplicats, projectes, etc. durant tota la seva vida escolar.

• Ampliar, aprofundir i relacionar informació de la qual el nen/a ja té coneixements i són temes del seu interès.

• Escollir els programes i activitats curriculars i extracurriculars, prèvia identificació dels nens/es amb altes capacitats.

• Utilitzar metodologies adequades que permeten al nen/a amb altes capacitats aprendre a aprendre i l’ajuden a desenvolupar per si mateix, la capacitat de realitzar aprenentatges significatius, com poden ser:

• Els projectes.• Estudi independent.• Simulació de processos.• L’aprenentatge per descobriment.• Potenciar la resolució creativa dels problemes.• Desenvolupar i potenciar la motivació, etc.

TALLERS DINS I FORA DE L’AULA

• Taller de creativitat • Taller d’habilitats socials • Tallers relacionats amb el currículum:

astronomia, ciència, matemàtiques, llengua...

• Tallers sobre temes i descobriments actuals: política, ciència, medecina, etc.

• Tallers sobre diferents tecnologies.

ACTIVITAS AMB RECOLZAMENT D’ALTRES ESTAMENTS

Activitats realitzades amb el suport d’empreses, d’altres escoles i de diferents professionals.

• Activitats portades a terme conjuntament amb escoles de música.

• Amb escoles de dansa.• Amb escoles de teatre.• Seguiments de treballs, per professionals

relacionats amb el tema que es treballa.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

• Participació en activitats educatives patrocinades per entitats com la Caixa, el Departament d’Ensenyament, L’UAB, etc.

• Olimpíades matemàtiques....• Arribar a acords amb associacions i

fundacions, per participar en activitats educatives i creatives, desenvolupades per aquests estaments.

MENTORATS A LA UNIVERSITAT

• Activitats per l’alumnat d’ESO i BATX. Es portaran a terme treballs puntuals, assessoraments i informació mitjançant la tutorització de mentors (professors/es universitaris).

Exemple de protocol d’intervenció escolar en les altes capacitats

PROGRAMA ESCOLAR PER A DESENVOLUPAR

LES HABILITATS I APTITUDS ESCOLARS.

• entenem el concepte d’intel·ligència com una característica variable, que està en continua evolució, i per això li influeix tant positivament com negativament l’ambient familiar, social, i educatiu.

• La intel·ligència té un component genètic, però el seu desenvolupament també depenen de l’ambient social en el que es mou el nen/a, de les experiències, de l’educació, i per altra banda de l’autoestima, de la motivació, de la creativitat, etc. que hagi desenvolupat la persona en connexió amb el seu entorn.

Per desenvolupar el programa s’han de modificar i tenir en compte les següents variables:

• enriquiment dels continguts • enriquiment del context d’aprenentatge• canvis metodològics• coneixement de les característiques

cognitives i de personalitat• canvis en l’estructura i temporalitat de les

classes• desenvolupament de la motivació escolar• desenvolupament de la creativitat dins

l’aula

ENRIQUIMENT DELS CONTINGUTS

• Ens referim a millorar els objectius curriculars, a millorar la motivació dins l’aula, a ajudar a desenvolupar la creativitat i a connectar els aprenentatges amb la realitat de l’alumne, a desenvolupar un tipus d’ensenyament (un currículum) més qualitatiu que quantitatiu, on es treballi més el raonament, la comprensió i sobretot es tingui més en compte el procés que els resultats

ENRIQUIMENT DEL CONTEXT D’APRENENTATGE

• Si els canvis només es fan en el currículum, a vegades la solució es queda curta (com s’ha pogut comprovar). Les variacions curriculars són molt importants, però també han d’anar acompanyades de propostes i canvis més generals. Hi ha d’haver coordinació de treball i d’idees amb tots els membres de la comunitat educativa.

CANVIS METODOLÒGICS

• S’han de dissenyar classes dinàmiques i participatives, ensenyar a programar petits objectius, desenvolupar el pensament creatiu, a utilitzar tècniques d’organització i planificació del estudi, ajudar a desenvolupar el pensament metacognitiu, etc. .). per això, és tant necessari que el/la mestre intervingui activament en el procés d’aprenentatge, tant en la fase de planificació i organització com en la interacció educativa amb els seus alumnes.

CONEIXEMENT DE LES CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES I DE PERSONALITAT

• Cal tenir en compte els diferents estils d’aprenentatge dels alumnes, ja que el conjunt d’estratègies cognitives que utilitzen durant els aprenentatges i com les apliquen marquen el seu estil intel·lectual.

• Les característiques de personalitat dels alumnes, la tolerància a l’ambigüitat que tenen, la capacitat d’assolir riscos, la concentració, la voluntat, l’autoestima, etc., és de molta utilitat pel professor quan ha de programar les seves classes.

CANVIS EN L’ESTRUCTURA I TEMPORALITAT DE LES CLASSES

• Els alumnes poden participar en la programació d’alguns objectius

• Hem de programar tenint en compte més els processos que els resultats,

• L’avaluació ha de ser formativa, • Els objectius s’han de programar amb gradacions de

dificultat diferent.• Connectar els continguts d’una assignatura amb altra.• Programar continguts molt més en contacte amb la realitat

de l’alumne, etc.,

Per tant l’estructura de la classe i els horaris han de variar, perquè a vegades serà necessari treballar amb el grup classe i altres vegades en petits grups, o de forma individual, o potser amb altres classes del mateix cicle.

DESENVOLUPAMENT DE LA MOTIVACIÓ ESCOLAR

• La motivació d’una classe no s¡ ha de deixar a l’atzar. No es pot pretendre que totes les propostes que es presenten despertin l’interès dels alumnes; per això és important fer una planificació sistemàtica, però alhora oberta i flexible, de les situacions d’aprenentatge.

• S’ha de tenir en compte com ajudar els alumnes a desenvolupar característiques motivacionals, com: interès, curiositat, tenir objectius, esforç, voluntat, expectatives, organització, necessitat de pertinença i estimació, autoconcepte i valoració, tenir percepció de les seves accions i de les dels altres i emocions.

DESENVOLUPAMENT DE LA CREATIVITAT DINS L’AULA

• Hem considerat imprescindible incloure un programa per desenvolupar la creativitat dins del protocol d’intervenció en les altes capacitats. Però no pensem que només és necessari en l’educació d’aquests nens, sinó que creiem que és necessari per a tots, precisament perquè veiem que la creativitat és un fet social i perquè tots el alumnes en major o menor grau són creatius.

• Com diu Francisco Menchén en el seu llibre Descubrir la creatividad: “aquesta és una necessitat primària i la seva mancança a classe genera un estat d’avorriment i d’insatisfacció”, i nosaltres afegim que aquest estat genera desmotivació i per tant pot influir en el fracàs escolar.

Mesures prèvies a la intervenció.

• Avaluar el nivell de competència de l’alumne

• Conèixer el context socio – familiar.

• Conèixer el context del aula i del centre.

• Coneixement de les característiques cognitives i de personalitat de l’alumne.

• Conèixer l’estil d’aprenentatge.

• canvis metodològics

Programes d’enriquiment del currículum

Ampliacions curriculars.

AREA : CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL –

4º PRI

Introducció de l’activitat

A la classe anterior es donen unes preguntes respecte al tema següent, del tipus: Coneixes quants ossos tens a les extremitats?, Tots els mamífers tenen els mateixos ossos a les extremitats?, Pot ser que hi hagi algun mamífer amb bec i que posi ous?, saps quines malalties d’ossos poden patir els humans?, Saps quina es la finalitat dels exercicis d’escalfament que fan els esportistes?...ect.

Objectius referencials

Localitzar sobre un mateix i enumerar els ossos mes importants del cos humà. Reconèixer els muscles i els seus moviments. Aplicar el coneixement dels ossos de forma creativa. Aprendre a buscar i organitzar informació, repassar el procés seguit per fer una tasca i generalitzar el coneixement.

Procediments

Fer un exercici gimnàstic només amb les extremitats superiors o inferiors. Primer ha de desenvolupar la percepció, sentint quins són els ossos que mou. Desprès, descriurà per escrit els moviments i els músculs que es contrauen i els que s’estenen, si són els ossos o els músculs els que fan la funció de moure el cos,...

Creativitat Inventar un esport que no s’hagi fet mai, i a més a més pugui ser recomanable per les persones que pateixen cardiopatíes

Metacognició

Explicar als companys quins passos ha seguit per fer l’objectiu creatiu.

Com ha buscat la informació, d’on l’ha tret, com l’ha organitzat i per quin motiu, de quina manera ha començat el treball, com ha sigut el procés de la feina, ha repassat el que ha fet?, ha trobat coses que havia de canviar? està satisfet de la feina realitzada?, etc.

Motivació

Potser ha sentit parlar de que hi ha nens/es que tenen una malaltia dels ossos poc comú i s’anomena malaltia dels “ossos de vidre”.

Buscar informació sobre aquesta malaltia i escriure:

Que passa amb els ossos d’aquestes persones i per què?

Fer un article sobre aquests nens, per publicar al diari de l’escola.

ÀREA DE MATEMÀTIQUES – 4º PRI

Introducció a l’activitat

Preguntar als pares quants m2, fa la casa on viuen i trobar la superfície de la seva habitació, calculant quantes vegades hi cabria dins de la seva casa. Calcular la superfície que ocupen coses de la seva casa i trobar quants vegades hi cabrien.

- Buscar informació sobre la superfície de la seva escola i de les hectàrees que té el camp de futbol per exemple, del Barça, comprovant si l’escola hi cabria dins, una, dues, cap vegada.......

Objectius referencials

Saber mesurar superfícies, treballar el concepte de superfície en la seva realitat quotidiana, saber utilitzar les mesures més freqüents, treballar de forma lúdica i creativa, desenvolupar l’interès i la curiositat, calcular àrees.

Motivació Mesurar el pati de l’escola, i imaginar que s’ha de concentrar tots els alumnes de l’escola per manifestar-se contra el racisme. Es calcula que hi caben 3 alumnes per m2. Calcular quants alumnes hi poden haver a la manifestació.

Motivació

Imaginar que és un arquitecte famós que ha de fer una biblioteca per al seu poble, amb un jardí que haurà de dissenyar. Ha de posar les mides de totes les habitacions en m2. i dibuixar-lo.

A més a més aquesta biblioteca estarà envoltada per un bosc i les mides d’aquests han de ser en hectàrees.

Amb les dades que tingui de la biblioteca i el bosc, ha d’inventar un problema en el que una de les preguntes sigui: Quan es trigarà a rodejar el bosc i la biblioteca si cada 10 minuts es fan 800 m.?

Creativitat

Imaginar que es vol vendre el castell de Peralada i que ell és el venedor. Ha de buscar quants m2 té cada habitació, la forma que té, l’historia del castell, i inventar una historia fantàstica per convèncer al possible comprador.

ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA – 4º PRI

Introducció a l’activitat

Respondre a preguntes sobre: com es l’estructura d’un conte, si ha escrit algun conte, si ha explicat contes a altres, quins contes ha llegit, si li han agradat i per què?

Objectius referencials

Desenvolupar la creativitat i la imaginació, practicar l’estructuració correcta del conte i aplicar regles gramaticals.

Procediments Pensar que hipotèticament es pot traslladar a un planeta d’altre galàxia. Fer las següents activitats (adjunt a l’annex).

Motivació

Seguint amb el treball proposat en els procediments, pensar en algun joc que es podria jugar en aquest planeta imaginari. (adjunt a l’annex).

Creativitat

Imaginar que té uns binocles especials i amb ells pot veure el futur, què es el que creu que veuria?.

Pensar que està en el 2008 i que podria veure el que passa fins el mes de desembre del 3.700.

Annex –LLENGUA CASTELLANA

INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT• Responder a preguntas sobre: • cómo es la estructura de un cuento.• Si ha escrito algún cuento.• Si ha explicado cuentos a otras personas.• Qué cuentos leídos recuerda.• Si le han gustado y por què?

PROCEDIMENTS • Pensar que hipotéticamente se puede trasladar

a un planeta de otra galaxia.• Primero calcular cual podría ser la distancia • Calcular el tiempo que tardaría en llegar.• Estaría o no poblado, explicar por qué.• Como serían (si hubiera) los seres humanos,

animales y vegetales de ese planeta.• Escribir un relato sobre una aventura de ciencia-

ficción, utilizando el vocabulario adecuado al tema, y palabras que tengan diferentes números de sílabas, determinantes demostrativos, además de describir el paisaje o paisajes del planeta.

MOTIVACIÓ

• Pensar en algún juego al que se jugaría en el planeta imaginario.

• Explicar:

• Qué juegos son.

• Los materiales que utilizarían.

• Las reglas que posiblemente tendrían.

Programes d’enriquiment del currículum

Adaptacions curriculars.

ÀREA DE LLENGUA CATALANA – 4º PRI Introducció a l’activitat

Qüestionari introductori de les activitats (adjunt a l’annex)

Objectius referencials

saber formular hipòtesis sobre el contingut de la lectura, raonar la necessitat de crítica davant del bombardeig de la publicitat i del consumisme, donar el valor real a les coses, desenvolupar la imaginació inventant contes o acabant-los, treballar de forma lúdica la vocal neutra.

Procediments

Materials: conte.

Activitats del tipus: comprensió lectora, acabar el conte amb idees personals sobre el tema del mateix.

Posteriorment es pot fer un col·loqui sobre les coses negatives a modificar del conte. (adjunt a l’annex).

Metodologia: El col·loqui es pot introduir deixant que els nens/es parlin lliurament o bé la mestra pot plantejar hipòtesis del tipus: i si la nena fos..... i si la mare no donés...... Potenciem l’esperit crític preguntant: això està malament? Vosaltres que faríeu?....etc.

Objectius transversals

S’ha d’elaborar una enquesta per al companys i després traslladar totes les dades a unes graelles o fer unes gràfiques. També han de fer una enquesta per a pares i posteriorment posar en comú les idees que han tret de les respectives enquestes.

Donar una mostra d’enquesta i de graella. (adjunt a l’annex).

Motivació

Per fer l’activitat es preferible fer dos grups, cada un té el conte en el que s’han canviat algunes paraules o sentit de frases per que l’altre grup ho trobi.

Joc: repartir uns titulars en els que s’han comès algunes errades i cadascun ha de trobar en un temps determinat. L’activitat també es pot fer en grups. (adjunt a l’annex).

Creativitat De contes coneguts canviar els finals de forma molt original. Escollir un i fer una escenificació del mateix.

Annex – llengua catalana

INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT Qüestionari • Coneixes molts contes populars?• Qui t’ha explicat els contes?• Llegeixes contes populars ? sí / no? per què?• Observa els contes i pensa a quin públic estan

dirigits. Sempre ha sigut així?• Saps com s’explicaven antigament els contes? • Mira un dels contes que tinguis a casa i explica

quina estructura té.

PROCEDIMENTS • CONTE • EL CHANDAL• Elena era una nena de 8 anys una mica capriciosa. Sempre volia

posar-se la roba que ella deia. La seva mare intentava que es posés alguna vegada altra roba però al final sempre feia el que la nena volia encara que no li agradés.

• Un dia van anar a comprar un xandall, la nena volia un de color blau i de marca “kargo.” La mare la va intentar convèncer de que aquella marca era molt cara i que pot ser havia de comprar una altre. La venedora li va ensenyar un semblant, però més barato. Elena ni el va mirar i va dir a la mare que la seva amiga Sira portava un “kargo”i ella volia un igual.

• La mare ....... ¿Què creus que va fer?• Acaba el conte amb dos solucions.TREBALLEM EL CONTE • Com era l’Elena?• Quina marca de xandall volia?• Creus que és necessari portar una roba de marca? Raona la resposta.• A tú t’agrada portar roba de marca? Per què?• Et compren roba de marca?.Si la resposta es no, dóna la teva opinió• T’agrada portar la roba igual que els teus amics?

OBJECTIUS TRANSVERSALS

• MODEL D’ENQUESTA PER A NENS /ES

• Et compren texans de marca?

• Quines marques coneixes?

• Coneixes les marques per la TV?

• Saps les marques dels texans dels teus amics?

• Saps si la teva família es gasta molts diners en comprar-te roba?

MOTIVACIO • Quines son les errades?• El risc jova • Une case amb jerdí.• Qui paga, descanse• El perlament aprove novas plaças universitàrias • Sopitas raonablas • Unes obres podan fer tencar part de la platja.• El jugador ranova per tres temporadas més.

ÀREA : CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL – 4º - PRI

Introducció a

l’activitat

En la classe anterior es donen unes preguntes que serviran d’introducció al tema. (Adjunt a l’annex)

Objectius referencials

Saber reflexionar i raonar a partir de la observació indirecta dels astres, Extreure conclusions, treballar de forma lúdica i creativa, fomentar la relació i el respecte entre els companys, desenvolupar l’originalitat i la fluïdesa d’idees, aprendre a tenir cura del medi ambient. Saber recollir informació i organitzar-la, tenir interès pels esdeveniments científics i tecnològics

Procediments

Buscar informació sobre: cúmuls oberts, cúmuls globulars, nebuloses i galàxies. preparar-se la classe, per explicar el tema a nens de 4r. de primària. (Adjunt a l’annex).

Objectius transversals

Com al planeta terra, a l’espai comença a haver deixalles que no se sap què fer amb elles, que s’han de destruir o acaben caient al nostre planeta.

Pensar i explicar a la classe alguna forma de eliminar-

les sense que es pari la investigació espacial

Motivació Activitats diverses de les que pot escollir una, varies o totes per fer-les. (Adjunt a l’annex)

Metacognició Fer una fitxa sobre l’elaboració de qualsevol de les activitats anteriors. (Adjunt a l’annex).

Creativitat Inventar un conte que parli sobre l’espai. L’activitat es pot fer en grup o individualment. (Adjunt a l’annex).

ANNEX – Coneixement del medi natural

INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT Contestar a preguntes tipus:• Saps què és un eclipsi • Creus que si dos astronautes es parlessin a la lluna es podrien

sentir.• Un vestit espacial persa menys a la lluna que a la terra, per què?• Què és l’espai• Quants planetes coneixes.• Què són les galàxies.• Què són les estrelles.• Què són els cúmuls oberts.• Què són cúmuls globulars.• Les nebuloses ........................

PROCEDIMENTS • Imaginar que és un astrònom i li demanen que

faci una classe per a nens de 4r. de primària explicant què son:

• CÚMULS OBERTS

CÚMULS GLOBULARS y NEBULOSES

• GALÀXIES ..................

• tenint en comte que son nens i que el llenguatge que utilitzi ha de ser adequat i assequible perquè ho entenguin.

MOTIVACIÓ• El nens/es pot escollir la o les activitats a fer:• 1.- Buscar informació sobre algun telescopi espacial

( per exemple Hubble) i explicar on és, per què serveix, qui el va fer...etc.

• 2.- Buscar informació de l’estació espacial MIR i explicar quins països van col·laborar en la seva construcció, des de quan ha estat habitat, quan es va destruir, per què va servir........

• 3.- Actualment s’està construint una estació espacial molt gran de la que ja hi ha uns quants mòduls fets, Estació espacial Internacional (ISS), explicar quins països col·laboren amb la seva construcció, si ha estat o està habitada que es el que es fa dins d’estació.

• L’astronauta espanyol Pedro Duque ha estat allà, explicar una mica la seva biografia i el que va fer dins de l’estació.

METACOGNICIÓ • Fer una fitxa explicant com ha elaborat

qualsevol de les tres tasques anteriors.• On ha buscat informació.• Quina ha escollit i quina no, per què?.• Ha fet esquemes? Per què? CREATIVITAT • Es una activitat que es pot fer individualment o

bé en grup.• Inventar un conte que parli dels planetes,

estrelles, satèl·lits, del sol i del espai.• Si es fa en grup, cada nen/a ha de donar una

idea i el següent ha d’enllaçar-la amb l’anterior per finalment construir el conte entre tots.

ÀREA DE MATEMÀTIQUES – 4º- PRI

Introducció a l’activitat

Fer observacions d’edificis del seu entorn i explicar de cada un d’ells quines formes geomètriques ha trobat

Objectius referencials

Reconèixer a la realitat les formes geomètriques treballades, saber fer una classificació segons les variables donades, mostrar interès i curiositat pel seu entorn, desenvolupar la creativitat i originalitat

Procediments

Buscar informació de varies construccions i monuments històrics que tinguin forma de piràmide, classificant-los segon siguin piràmide triangular, quadrangular, pentagonal o hexagonal.

Objectiu transversal

D’aquest monuments o construccions que ha trobat, escollir un i preparar un treball com si hagués de fer un tríptic explicatiu i publicitari del monument o construcció.

Motivació

Activitat per fer amb tota la clase. Han de portar objectes que es puguin classificar segons la seva forma sigui piràmides, prismes, cilindres i cons. (adjunt a l’annex)

Creativitat

Material:

Diferents formes geomètriques, cintes, papers, colors, estisores ....

Pot fer qualsevol tipus de obra artística: pintura, escultura, collage....

ANNEX - MATEMÀTIQUES

MOTIVACIÓ

• Activitat per fer amb tota la clase. Han de portar objectes i fotos retallades que es puguin classificar segons la seva forma: piràmides, prismes, cilindres i cons. Fer intercanvis d

• el material portat i conversar lliurament sobre ells: les seves semblances, diferències, ect. Exemples :

•

Programes d’enriquiment del currículum

Entrenament metacognitiu.

Entrenament metacognitiu.

• S’utilitza per ensenyar als alumnes a gestionar els propis recursos cognitius i emocionals i fer-los conscients del seu procés d’aprenentatge. Els professors ensenyen a utilitzar una sèrie d’estratègies als nens, perquè aprenguin a raonar, a transferir, a ser creatius, crítics, a saber prendre decisions, a ser conscients d’ells mateixos, a ser empàtics, a saber jutjar, etc. i sobre tot, els hi ensenyen a repassar tot el procés mitjançant el qual arriben a aprendre i, per tant, en qualsevol situació d’aprenentatge podran tornar a utilitzar allò que han après de forma conscient.

Es treballa la diferenciació entre éssers vius i inerts. – Han d’observar els éssers vius que viuen al seu voltant,

el cicle vital, les característiques físiques, etc.– Inferir. Descobrir com influeix l’entorn en els canvis dels

éssers vius.– Ordenar i classificar els éssers vius segons els tipus de

nutrició, relació i reproducció.– Observar éssers inerts que tenen en la classe, ordenar-

los i classificar-los segons: color, grandària, duresa, etc. Comparar-los amb altres éssers inerts que puguin estar als seus llibres.

– Fer hipòtesi :Els canvis que pateixen els éssers vius poden influir també en els éssers inerts. Anàlisi dels éssers vius/inerts, deducció dels possibles canvis i del per què dels mateixos. Comparació dels canvis patits pels éssers vius i inerts.

Annex – Metacognició

• Metodologia: Els nens portaran un animal, una planta o bé una foto a la classe. També escollirà cadascun un ésser inert de la classe. – Primer es faran preguntes sobre el que saben ells

sobre els éssers vius i inerts.– Segon: cadascú explicarà el cicle vital i funcions del

animal, planta o foto que hi hagi portat. – Tercer: explicaran les característiques del ésser inert

que han escollit.– Quart compararan els canvis entre els dos tipus

d’éssers i veuran si la hipòtesi es compleix o no.

A partir d’aquí treballarem la metacognició. Els nens comentaran el procés que han seguit per fer el exercici:

• Com han sigut conscients d’ells mateixos per diferenciar característiques amb altres éssers vius i inerts.

• Explicaran les categories de classificació que han trobat per cada ésser (viu i inert).

• Parlaran de les relacions d’implicació que han trobat al observar com el medi influeix en els éssers (v/i).

• Descriuran els canvis que s’han donat i per què.• Intercanvien informació, opinions, ect. dels seus

treballs. • Per últim l’alumne jutja el treball que ha fet, si es

complert, si el procés està ben desenvolupat, si ha arribat a unes conclusions correctes, si es podria millorar i com, etc.

Programes d’enriquiment del currículum

Enriquiment aleatori

ÀREA DE LLENGUA CATALANA

Objectius Treballar el lèxic, saber aplicar regles ortogràfiques i gramaticals desenvolupar la fluïdesa de vocabulari, expressar sentiments propis, potenciar la motivació i la creativitat, saber estructurar les idees, adquirir coneixement apropant la llengua a la seva realitat.

Procediments

Es proposa a l’alumne/a l’elaboració d’un treball que ell ha d’escollir, organitzar i presentar el projecte per treballar els objectius ja citats.

Activitats

L’activitat treballa continguts del currículum i extracurriculars.L’alumne/a planifica i organitza el treball que presentarà al professor/a/es, i aquest supervisarà, facilitarà vies d’informació, suggerirà, etc...(Exemple adjunt a l’annex)

Motivació

Predomina la motivació del alumne/a ja que es ell/a que escull continguts de les ofertes que rep i decideix el nivell de aprofundiment de la tasca.

Creativitat

L’enriquiment aleatori promou el desenvolupament de la creativitat ja que es el propi alumne/a el que decideix que fer, i com fer el treball.

ANNEX – ENRIQUIMENT ALEATORI

• L’alumne decideix fer una autobiografia i presenta el projecte següent:• Buscar informació sobre els temes que vol treballar de l’autobiografia.• Organitzar la informació i decidir que necessita i que no.• Organitzar el materials (visuals, escrits, etc).• Estructurar la presentació del treball

– Presentació– Arbre genealògic– Pròleg– Nus del treball – Conclusió – Valoració

• Elaboració d’una presentació de Powerpoint per presentar a la classe el seu treball.

• Repàs i valoració del treball sobre la seva vida, per comprovar si està tot allò que volia dir, com està presentat, si està conforme amb la tasca o bé ha decidit canviar alguna cosa, etc.

Agrupament

Objectius dels agrupaments

Atenció individual als alumnes i millora els ritmes d’aprenentatge.

Elevar el grau de motivació a l’aula

Millorar les relacions interpersonals a l’aula.

Desenvolupar una actitud investigadora en els alumnes.

Optimitzar els recursos.

Utilització de nous recursos d’avaluació. Es té més en compte el procés que el resultat final.

Promou la formació permanent del professorat.

S’apliquen noves i diferents metodologies.

Els alumnes treballen de forma més autònoma.

Els alumnes col·laboren i s’ajuden més.

La meta és aconseguir que cada membre del grup aprengui el màxim possible i també que el grup valori la col·laboració.

Treballar amb grups més heterogenis.

Tasques del professorat • Tenir un bon coneixement dels estils d’aprenentatge dels

alumnes.• Fixar els objectius a treballar • Organitzar els grups seguint diferents criteris • Realitzar propostes d’aprenentatge. • Facilitar i mediar en el procés d’aprenentatge.• Supervisar els treballs del grup.• Suggerir formes d’actuar.• Guiar i donar informació.• Realitzar un treball de síntesi i metacognitiu de la feina

realitzada pel grup.• Avaluar els processos i resultats de les tasques

realitzades.

Diferents criteris d’agrupaments

• Agrupaments flexibles dins l’aula per capacitats intel·lectuals i maduresa emocional.

• Agrupaments flexibles amb alumnes d’altres classes i mateix cicle.

• Agrupaments flexibles amb alumnes d’altres cicles.

• Agrupaments flexibles per necessitats educatives i socials.

• Agrupaments flexibles per interessos comuns ........